|
|
|
Anar a: [ Mai ] [ Maig ] [ Mair ] [ Major d ] [ Malag ] [ Malc ] Un lladre pot ser-ho per necessitat, però un polític corrupte és el pitjor lladre en una democràcia. (Ramon Piera) 1 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mai, Miquel Veure> May, Miquel. 2 ANDORRA - GEOGRAFIA Maià, pic (Canillo / Encamp, Andorra) Cim (2.640 m alt) de la línia de crestes que separa les conques de la Valira i de l'Arieja, termenal de les dues parròquies. Al seu vessant oriental hi ha pistes d'esquí de l'estació del Pas de la Casa. 3 CATALUNYA - MUNICIPI
4 CATALUNYA - MUNICIPI
5 CATALUNYA - HISTÒRIA
6 CATALUNYA - HISTÒRIA Maials, baronia de (Catalunya) Títol, atorgat el 1754 7 ANDORRA - GEOGRAFIA Maiana, pic de la (Andorra la Vella, Andorra) Cim (2.565 m alt) de la serra que separa les valls del riu Madriu i de la riera de Perafita. 8 CATALUNYA - HISTÒRIA Maians (Toses, Ripollès) Antiga església 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Maians (Castellfollit del Boix, Bages) Poble 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maians, Antoni (Barcelona, s. XV) Ferrer 11 CATALUNYA - HISTÒRIA Maians, comtat de (Catalunya) Títol, concedit el 1719 per Carles VI 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Maians i Siscar, Gregori (o Mayans) (Oliva, Safor, 1699 – València, 1781) Erudit. Filòleg, biògraf, catedràtic de dret a la Universitat de València i bibliotecari reial a Madrid el 1733, exercí amb la seva correspondència i els seus escrits un veritable mestratge cultural sobre València. Va ser editor i va intervenir en la polèmica del criticisme historiogràfic. De la seva prolífica obra es destaquen Pensamientos literarios (1724), Retórica (1757) i l'inèdit Diccionari castellà-valencià. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Maians i Siscar, Joan Antoni (Oliva, Safor, 1718 – València, 1801) Erudit 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maideu i Auguet, Josep (Ripoll, Ripollès, 1893 - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1971) Organista 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Maifré (Osor, Selva) Sector, al nord de la muntanya de Sant Gregori, a banda i banda del Ter. Hi havia l'antiga sufragània de Sant Daniel de Solerols (1068), convertida més tard en Sant Daniel de Maifré (i, posteriorment, en Sant Miquel de Maifré), la qual pertanyia a la jurisdicció religiosa de Susqueda. Té els masos Codina i Colobrans i les modernes edificacions dels constructors del veí pantà de Susqueda. 17 CATALUNYA - HISTÒRIA Maig, Fets de (Barcelona, mai/1937) Enfrentaments entre comunistes i anarquistes 18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Maigmó, el (Agost, Alacantí) Muntanya (1.296 m alt) 19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
110 EUROPA - BIOGRAFIA Maille de Brézé, Urbain (França, 1597 - 1650) Militar. Cunyat de Richelieu, el qual el nomenà lloctinent de Catalunya (1641-42). Reorganitzà les institucions polítiques del país (vegueries i batllies, principalment) i reforçà el Rosselló. 20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Maillol, Aristides (Banyuls de la Marenda, Vallespir, 1861 – 1944) Escultor i pintor 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maillol, Gaspar (Barcelona, 1880 – París, França, 1946) Pintor, aquarel·lista i escultor 22 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Maillol, Llucià (Banyuls de la Marenda, Vallespir, 1896 – 1972) Pintor 109 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Mailly-d'Haucourt, Joseph-Augustin de (França, 1707 - 1794) Militar. Lloctinent general i comandant en cap militar al Rosselló (1749-53). Director general dels exèrcits i campaments dels Pirineus, del Mediterrani i dels Alps (1771). Al Rosselló construí la carretera anomenada d'Espanya, l'escola militar de Perpinyà (1753) i fomentà el conreu de la vinya. Morí guillotinat. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maimó, Bernat (Tarragona, s XVI – s XVII) Argenter (o Maymó). Obrà el reliquiari de Sant Andreu (1614) per a l'església de la Selva del Camp i, per a la seu de Tarragona, les imatges de la Puríssima Concepció (1614) i de Santa Tecla (1621), aquesta última amb la col·laboració del barceloní Felip Ros. Totes dues imatges desaparegueren l'any 1811. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Maimó i Ribes, Josep (Vilanova d'Alcolea, Plana Alta, 1712 – Madrid, 1775) Filòsof i jurista 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Maimona, la (Llíria, Camp de Túria) Antiga masia 27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Maimona, rambla de la (Montanejos, Alt Millars) Curs d'aigua intermitent, afluent per la dreta del Millars, que neix prop de Manzanera (Aragó) i desemboca al seu col·lector prop de Montanejos. 28 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Mainada, La (Barcelona, 10/jun/1921 - 23/nov/1923) Setmanari infantil il·lustrat. Fundat i dirigit per Avel·lí Artís, intentà de renovar les fòrmules d'"En Patufet" i donar als infants una revista àgil i pregonament catalana. Tingué com a col·laboradors molts escriptors i il·lustradors. Publicava un fulletó amb novel·les infantils, i edità dos almanacs. La dictadura de Primo de Rivera en prohibí la publicació quan havia arribat al número 129. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mainar i Benedicto, Montserrat (Barcelona, 1928 - ) Pintora i esmaltadora 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mainar i Pons, Josep (Barcelona, 1899 - 1/mai/1996) Ebenista, historiador de l'art i folklorista. Decorà les instal·lacions d'alguns departaments de la Generalitat de Catalunya. Assumí la direcció tècnica del Saló de la Llar Moderna, que després es transformà en l'Hogarotel. Conferenciant i publicista sobre temes de mobiliari i decoració d'interiors, col·laborà a l'obra L'art català. Com a folklorista, fundà i dirigí la revista "La Sardana" (1921-23), iniciadora dels estudis teòrics dels sardanisme. Fou membre fundador de l'Obra del Ballet Popular (1950), entitat que presidí en el període 1958-64, i dirigí la redacció de l'obra La sardana (3 vols, 1970). 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA
32 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Maiol, Martí (Illes Balears, s. XIV) Pintor 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maiol, Salvador (Barcelona, 1775 – 1834) Pintor. Estudià a l'Escola de Nobles Arts de Barcelona. Deixeble de Josep Flaugier, no seguí el rígid neoclassicisme del seu mestre, s'inclinà cap a un estil molt més popular i se'l pot considerar com un precursor del romanticisme. Va fer molts retrats, entre els quals un autoretrat, i també obres històriques i de gènere, en aquestes darreres féu palès un instint irònic i caricaturesc que ha motivat que se'l compari amb Goya, bé que en el traç plàstic n'està molt allunyat. Són obres seves A cal capeller, A cal sastre i Un cafè per Carnaval. També decorà un dels sostres del nou edifici de Llotja, d'on va ésser professor. 34 ILLES BALEARS - CULTURA Maioricensis Schola Lullistica (Illes Balears, 1935 - ) Associació 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Maiques, Miquel (Bocairent, Vall d'Albaida, s. XVI - Sàsser, Sardenya, Itàlia, 1576) Eclesiàstic augustinia. Format a les universitats de València i Lleida, hi ensenyà posteriorment filosofia i teologia. Prior del convent de València i definidor provincial, el 1536 va ésser nomenat bisbe auxiliar a Sogorb (titular de Tarso) i a Lleida (titular d'Ales, Sardenya), i passà a arquebisbe de Sàsser el 1573. 36 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Maira, ducat de (Itàlia) Títol concedit el s. XVIII per l'emperador Carles VI a Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, comtessa de Castelnovo, filla del primer marquès de Rialb. 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mairenys, Francesc (Catalunya, s. XV) Frare franciscà. És autor d'un tractat de teologia editat a Lleida el 1485. 38 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
39 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Maitino (Elx, Baix Vinalopó) Rodal, a l'est de la ciutat. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Maixella (Serinyà, Pla de l'Estany) Veïnat. 41 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Majada, La (Dolores, Baix Segura) Nom antic i popular de la població. 42 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Majano, tractat de (Majano, Castella?, 16/jul/1430) Treva entre Joan II de Castella i Alfons IV de Catalunya-Aragó, que posà fi a la guerra de 1429-30, motivada per la intervenció dels germans d'Alfons IV en els afers de Castella. 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Majó i Cruzate, Joan (Mataró, Maresme, 1939 - ) Polític 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Majó i Miró, Enric (Rubí, Vallès Occidental, 1945 - ) Actor 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA
46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Major, cala (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Veure> Cala Major. 47 CATALUNYA - GEOGRAFIA Major, prat (Navès / Odèn, Solsonès) Gran altiplà ramader 48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Major, puig (Escorca, Mallorca Septentrional) Massís de la serra de Tramuntana 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Major, riera (Catalunya) Afluent dretà del Ter 50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Major, riu (Albanyà, Alt Empordà) Afluent de capçalera de la Muga 51 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Major, riu (Conflent) Afluent dretà de la Tet 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Major, vall (Garrigues / Segrià) Curs d'aigua (o riera de Juncosa), afluent esquerrà de l'Ebre, que neix als vessants orientals de serra la Llena, prop de Juncosa, i, després de passar pels Torms, el Soleràs, Granyena de les Garrigues, Torrebesses i Sarroca, desemboca al seu col·lector a través del pantà d'Utxesa. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Major de Castella ( ? , s. X - d 1035) Comtessa de Pallars 55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Major de Castelló, sèquia (Castelló de la Plana, Plana Alta) Sèquia que pren l'aigua del Millars, en un assut comú amb la d'Almassora. Rega les partides de Fadrell, Censal, Soterrani, Rafalafena, Tacsida, la Safra, la Plana, el Ramell, Canet, el Cap i Mediona. D'aquesta sèquia deriven el Sequiol, la sèquia Mitjana i la de la Coscollosa. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Major d'Urgell ( ? , s. XI – s. XII) Dama 57 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Major I de Ribagorça (Castella, s. X - Tolosa ?, França, d 1046) Comtessa de Ribagorça (1017-35) i de Castella (1029-35), reina de Pamplona i comtessa d'Aragó. Filla del comte Sanç I de Castella i d'Urraca Salvadórez. Succeí en el comtat de Ribagorça al comte Guillem II, cosí germà del seu pare. Fou casada vers el 1010 amb el rei Sanç III de Pamplona, comte d'Aragó (mort el 1035). Sembla que es tornà a casar, amb el comte Ponç II de Tolosa (mort el 1060). 58 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Majoral, Biel (Gabriel Oliver i Oliver) (Algaida, Mallorca, 1950 - ) Cantautor i polític 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Majoral i Moliné, Roser (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1942 - ) Geògrafa 60 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ
61 CATALUNYA NORT / CATALUNYA - GEOGRAFIA Mal, puig (Er, Alta Cerdanya / Queralbs, Ripollès) Veure> Puigmal, el. 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mal, riu (Alt Empordà) Veure> Rimal, el. 63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Mal Pas, es (Formentera, Eivissa) Vénda de Sant Francesc de Formentera 64 CATALUNYA - CULTURA Mal Pelo (Barcelona, 1989 - ) Companyia de dansa 65 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Malabrac (Cauders de Fenollet, Fenolleda) Veïnat al nord del poble 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malacara (Estaràs, Segarra) Poble 67 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Maladeta, la (Catalunya) Massís més elevat dels Pirineus axials. S'estén entre els rius de l'Éssera i de la Noguera Ribagorçana i hi persisteixen glaceres residuals (Aneto, Enmedio) i nombrosos llacs (Cregüenya). La seva cota màxima és el pic Aneto, 3.404 m, al qual segueixen l'Enmedio, 3.350 m, i el Maladeta, 3.308 m. Refugi de la Renclusa. 69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Malafí, barranc de (Marina Alta) Curs d'aigua, afluent esquerra del riu de Gorgos 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malafogassa, pont de (Vilanova de Sau, Osona) Antic pont de les Guilleries 71 CATALUNYA - HISTÒRIA Malagarriga (Pinós, Solsonès) Antiga quadra i enclavament (1,05 km2), situat a la vall del Cardener, entre els termes de Cardona i Navars (Bages). 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malagarriga i Armart, Elvira (Barcelona, 1886 - ) Pintora 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malagarriga i Codina, Sebastià (Barcelona, 1815 – 1880) Escultor 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malagarriga i Munner, Carles (Barcelona, 1858 - Buenos Aires, Argentina, 1932) Advocat i periodista 76 CATALUNYA - HISTÒRIA Malagastre (Foradada, Noguera) Antic castell del comtat d'Urgell 77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Malagraner (la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat) Enclavament (1,27 km2), entre els termes de Bellestar i Rossell, a la capçalera del riu de la Sénia, conegut en aquest sector també per riu de Malagraner. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malagrida (Olot, Garrotxa) Barri de l'eixample de la ciutat 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malandrau, puig de (Ripollès) Veure> Balandrau, puig de. 80 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Malany, molí de (Rossell, Baix Maestrat) Antic molí i fàbrica d'electricitat, al riu de la Sènia, aigua amunt de la vila de la Sènia. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malanyanes, Santa Agnès de (la Roca del Vallès, Vallès Oriental) Veure> Santa Agnès de Malanyanes. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA
83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malards (Gurb de la Plana, Osona) Colònia industrial tèxtil 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malasang, Pere de (Lleida, 1414 – 1454) Frare mercenari 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malató, Francesc (Barcelona, 1816 – 1867) Pintor 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malatosquera (les Preses, Garrotxa) Veure> Boscdetosca (o Matatosguera) 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malats, Segimon (Vic, Osona, s. XVIII – Madrid, 1826) Veterinari 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malats i Miarons, Joaquim (Barcelona, 1872 – 1912) Músic 89 CATALUNYA - HISTÒRIA Malavella (Caldes de Malavella, Selva) Antic castell 90 CATALUNYA - HISTÒRIA Malavella (Pallars Sobirà) Antic castell de la comarca 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA
92 CATALUNYA - HISTÒRIA Malcontents, Guerra dels (Catalunya, 1827) Alçament armat promogut pels ultrareialistes 93 CATALUNYA - MUNICIPI Maldà (Urgell) Municipi: 31,62 km2, 428 m alt, 286 hab (1999) 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Maldà, baró de Veure> Rafael d'Amat i de Cortada. 94 CATALUNYA - HISTÒRIA Maldà i Maldanell, baronia de (Maldà, Urgell) Jurisdicció senyorial, centrada al poble, creat el s. XI 95 CATALUNYA - HISTÒRIA Maldanell (Maldà, Urgell) Despoblat, que formà, amb aquest poble, la baronia de Maldà i Maldanell. 96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Maldonado i Alenar, Joaquim (València, 1907 - ) Advocat 97 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Malé, Guiu (Rigardà, Conflent, 1939 - París, França, 1987) Polític 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malé i Cueto, Jaume (Barcelona, 1957 - ) Fotògraf 99 CATALUNYA - LITERATURA Maleïdes, les (Catalunya) Nom literari donat per alguns escriptors del s XIX al massís de la Maladeta. 100 CATALUNYA - HISTÒRIA
101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Malet, Antoni ( ? , s. XIX – s. XX) Element revolucionari 102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Malet, barranc de (Simat de Valldigna, Safor) Afluent esquerrà del riu de Xeraco 103 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Malferit, marquesat de (País Valencià) Títol, atorgat el 1690 104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Malferit, Mateu de (Inca, Mallorca, s. XV – Nàpols, Itàlia, v 1460) Diplomàtic i funcionari reial 105 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Malferit, Tomàs de ( ? , s. XV - Inca, Mallorca, 1508) Funcionari reial 106 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Malferit i de Muntanyans, Pere de (Inca, Mallorca, s. XVI - Palma de Mallorca, 1566) Jurista. Fill de Tomàs de Malferit. Jurat en cap de Mallorca (1536, 1543, 1558). Prengué posició en la controvèrsia sobre la licitud de la reducció per la força dels indis americans, en contra de Las Casas, en el tractat Apologeticum iuris responsum pro iustitia Regum Catholicorum in occupatione Indiarum, publicat posteriorment, i un altre, Del derecho que tiene el rey de España sobre el ducado de Milán. Es conserva la seva correspondència amb l'inquisidor Jaume Muntanyans. 107 CATALUNYA - GEOGRAFIA Malforat, serra de (Garrotxa) Contrafort oriental (921 m alt)
Anar
a: [ Mai ]
[ Maig ] [ Mair ]
[ Major d ] [ Malag ]
[ Malc ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Maià
de Montcal
