1

2

1

Mai, Miquel  Veure> May, Miquel.

C

B

2

Maià, pic  Cim (2.640 m alt), a les parròquies de Canillo i Encamp (Andorra)

A

G

3

Maià de Montcal  Municipi de la Garrotxa: 17,0 km2, 241 m alt, 314 hab (1999)

C

M

4

Maials  Municipi del Segrià: 57,14 km2, 381 m alt, 1.004 hab (1999)

C

M

5

Maials, acció de  (Maials, Segrià, 10/abr/1834)  Batalla de la Primera Guerra Carlina. Entre les tropes de Manuel Carnicer, que intentava d'unir els grups carlins del Maestrat i els del Principat, i les liberals dels generals Carratalà i Breton, que guanyaren la batalla. En el bàndol carlí es distingí Ramon Cabrera. (SC)

C

H

6

Maials, baronia de  Títol de Catalunya, atorgat el 1754

C

H

7

Maiana, pic de la  Cim (2.565 m alt) de la serra que separa les valls del riu Madriu i de la riera de Perafita, a la parròquia d'Andorra la Vella (Andorra).

A

G

8

Maians  Antiga església del mun. de Toses (Ripollès)

C

G

9

Maians  Poble del mun. de Castellfollit del Boix (Bages)

C

G

10

Maians, Antoni  (Barcelona, s. XV)  Ferrer

C

B

11

Maians, comtat de  Títol de Catalunya, concedit el 1719 per Carles VI

C

H

12

Maians, Francesc  (País Valencià, s. XVII - s. XVIII)  Militar austriacista. Tinent coronel del regiment dels Desemparats, defensa Barcelona l'11 de setembre. Empresonat als castells d'Alacant, Pamplona i Segòvia, fou alliberat el 1725.

V

B

13

Maians i Siscar, Gregori  (Oliva, Safor, 1699 – València, 1781)  Erudit

V

B

14

Maians i Siscar, Joan Antoni  (Oliva, Safor, 1718 – València, 1801)  Erudit

V

B

15

Maideu i Auguet, Josep  (Ripoll, Ripollès, 1893 - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1971)  Organista

C

B

16

Maifré  Sector, al nord de la muntanya de Sant Gregori, al mun. d'Osor (Selva), a banda i banda del Ter. Hi havia l'antiga sufragània de Sant Daniel de Solerols (1068), convertida més tard en Sant Daniel de Maifré (i, posteriorment, en Sant Miquel de Maifré), la qual pertanyia a la jurisdicció religiosa de Susqueda. Té els masos Codina i Colobrans i les modernes edificacions dels constructors del veí pantà de Susqueda.

C

G

17

Maig, Fets de  (Barcelona, mai/1937)  Enfrentaments entre comunistes i anarquistes

C

H

18

Maigmó, el  Muntanya (1.296 m alt) del mun. d'Agost (Alacantí)

V

G

19

Maigmudella, la  Contrafort (547 m alt), a Cabanes de l'Arc i la Pobla Tornesa (Plana Alta)

V

G

20

Maillol, Aristides  (Banyuls de la Marenda, Vallespir, 1861 – 1944)  Escultor i pintor

N

B

21

Maillol, Gaspar  (Barcelona, 1880 – París, França, 1946)  Pintor, aquarel·lista i escultor

C

B

22

Maillol, Llucià  (Banyuls de la Marenda, Vallespir, 1896 – 1972)  Pintor

N

B

23

Maimó, Bernat  (Tarragona, s. XVI – s. XVII)  Argenter

C

B

24

Maimó i Ribes, Josep  (Vilanova d'Alcolea, Plana Alta, 1712 – Madrid, 1775)  Filòsof i jurista

V

B

25

Maimon Gallipapa  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Poeta hebreu

C

B

26

Maimona, la  Antiga masia del mun. de Llíria (Camp de Túria)

V

G

27

Maimona, rambla de la  Curs d'aigua intermitent, al mun. de Montanejos (Alt Millars)

V

G

28

Mainada, La  (Barcelona, 10/jun/1921 - 23/nov/1923)  Setmanari infantil il·lustrat

C

R

29

Mainar i Benedicto, Montserrat  (Barcelona, 1928 - )  Pintora i esmaltadora

C

B

30

Mainar i Pons, Josep  (Barcelona, 1899 - 1/mai/1996)  Ebenista, historiador de l'art i folklorista

C

B

31

Mainera, serra de  Línia de crestes entre el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà

C

G

32

Maiol, Martí  (Illes Balears, s. XIV)  Pintor

B

B

33

Maiol, Salvador  (Barcelona, 1775 – 1834)  Pintor

C

B

34

Maioricensis Schola Lullistica  (Illes Balears, 1935 - )  Associació

B

C

35

Maiques, Miquel  (Bocairent, Vall d'Albaida, s. XVI - Sàsser, Sardenya, Itàlia, 1576)  Eclesiàstic

V

B

36

Maira, ducat de  Títol concedit a Itàlia per l'emperador Carles VI

U

H

37

Mairenys, Francesc  ( ? , s. XV)  Frare franciscà

C

B

38

Maisonnave i Cutayan, Eleuteri  (Alacant, 1840 – Madrid, 1890)  Polític

V

B

39

Maitino  Rodal, a l'est de la ciutat d'Elx (Baix Vinalopó)

V

G

40

Maixella  Veïnat del mun. de Serinyà (Pla de l'Estany).

C

G

41

Majada, La  Nom antic i popular de Dolores (Baix Segura).

V

G

42

Majano, tractat de  (Majano, Castella?, 16/jul/1430)  Treva entre Joan II de Castella i Alfons IV de Catalunya-Aragó, que posà fi a la guerra de 1429-30, motivada per la intervenció dels germans d'Alfons IV en els afers de Castella.

E

H

43

Majó i Cruzate, Joan  (Mataró, Maresme, 1939 - )  Polític

C

B

44

Majó i Miró, Enric  (Rubí, Vallès Occidental, 1945 - )  Actor

C

B

45

Majó i Ribas, Josep  (Barcelona, 1867 – 1950)  Arquitecte modernista

C

B

46

Major, cala  Veure> Cala Major (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental)

B

G

47

Major, prat  Gran altiplà ramader, als mun. de Navès i Odèn (Solsonès)

C

G

48

Major, puig  Massís de la serra de Tramuntana, a Escorca (Mallorca Septentrional)

B

G

49

Major, riera  Afluent dretà del Ter, a Catalunya

C

G

50

Major, riu  Afluent de capçalera de la Muga, al mun. d'Albanyà (Alt Empordà)

C

G

51

Major, riu  Afluent dretà de la Tet, a la comarca del Conflent

N

G

52

Major, vall  Curs d'aigua de la comarca de les Garrigues, afluent esquerrà de l'Ebre

C

G

53

Major, vall  Curs d'aigua intermitent de la comarca de la Terra Alta

C

G

54

Major de Castella  ( ? , s. X - d 1035)  Comtessa de Pallars

E

B

55

Major de Castelló, sèquia  Sèquia del Millars, a Castelló de la Plana (Plana Alta)

V

G

56

Major d'Urgell  ( ? , s. XI – s. XII)  Dama

C

B

57

Major I de Ribagorça  (Castella, s. X - Tolosa ?, França, d 1046)  Comtessa de Ribagorça (1017-35) i de Castella (1029-35), reina de Pamplona i comtessa d'Aragó. Filla del comte Sanç I de Castella i d'Urraca Salvadórez. Succeí en el comtat de Ribagorça al comte Guillem II, cosí germà del seu pare. Fou casada vers el 1010 amb el rei Sanç III de Pamplona, comte d'Aragó (mort el 1035). Sembla que es tornà a casar, amb el comte Ponç II de Tolosa (mort el 1060).

F

B

58

Majoral, Biel (Gabriel Oliver i Oliver)  (Algaida, Mallorca, 1950 - )  Cantautor i polític

B

B

59

Majoral i Moliné, Roser  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1942 - )  Geògrafa

C

B

60

Majorca Daily Bulletin  (Illes Balears, des/1961 - )  Diari d'informació general en anglès

B

R

61

Mal, puig  Veure> Puigmal, el (Alta Cerdanya i Ripollès)

C

G

62

Mal, riu  Veure> Rimal, el (Alt Empordà)

C

G

63

Mal Pas, es  Vénda de Sant Francesc de Formentera (Formentera, Eivissa)

B

G

64

Mal Pelo  (Barcelona, 1989 - )  Companyia de dansa

C

C

65

Malabrac  Veïnat al nord del poble de Cauders de Fenollet (Fenolleda)

N

G

66

Malacara  Poble del mun. d'Estaràs (Segarra)

C

G

67

Malacara, serra de  Alineació muntanyosa de Bunyol i Setaigües (Foia de Bunyol)

V

G

68

Maladeta, la  Massís més elevat dels Pirineus axials, a Catalunya. S'estén entre els rius de l'Éssera i de la Noguera Ribagorçana i hi persisteixen glaceres residuals (Aneto, Enmedio) i nombrosos llacs (Cregüenya). La seva cota màxima és el pic Aneto, 3.404 m, al qual segueixen l'Enmedio, 3.350 m, i el Maladeta, 3.308 m. Refugi de la Renclusa.

C

G

69

Malafí, barranc de  Curs d'aigua de la Marina Alta, afluent esquerra del riu de Gorgos

V

G

70

Malafogassa, pont de  Antic pont de les Guilleries, a Vilanova de Sau (Osona)

C

G

71

Malagarriga  Antiga quadra i enclavament (1,05 km2) del mun. de Pinós (Solsonès), situat a la vall del Cardener, entre els termes de Cardona i Navars (Bages).

C

G

72

Malagarriga i Armart, Elvira  (Barcelona, 1886 - )  Pintora

C

B

73

Malagarriga i Codina, Sebastià  (Barcelona, 1815 – 1880)  Escultor

C

B

74

Malagarriga i Esteve, Joan  (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1890 – Barcelona, 1943)  Poeta

C

B

75

Malagarriga i Munner, Carles  (Barcelona, 1858 - Buenos Aires, Argentina, 1932)  Advocat i periodista

C

B

76

Malagastre  Antic castell del comtat d'Urgell, al mun. de la Foradada (Noguera)

C

G

77

Malagraner  Enclavament (1,27 km2) del mun. de la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), entre els termes de Bellestar i Rossell, a la capçalera del riu de la Sénia, conegut en aquest sector també per riu de Malagraner.

V

G

78

Malagrida  Barri de l'eixample de la ciutat d'Olot (Garrotxa)

C

G

79

Malandrau, puig de  Veure> Balandrau, puig de (Ripollès)

C

G

80

Malany, molí de  Antic molí i fàbrica d'electricitat del mun. de Rossell (Baix Maestrat)

V

G

81

Malanyanes, Santa Agnès de  Veure> Santa Agnès de Malanyanes (la Roca del Vallès, Vallès Oriental)

C

G

82

Malanyeu  Poble (999 m alt) del mun. de la Nou de Berguedà (Berguedà)

C

G

83

Malards  Colònia industrial tèxtil del mun. de Gurb de la Plana (Osona)

C

G

84

Malasang, Pere de  (Lleida, 1414 – 1454)  Frare mercenari

C

B

85

Malató, Francesc  (Barcelona, 1816 – 1867)  Pintor

C

B

86

Malatosquera  (o Matatosguera) Veure> Boscdetosca (les Preses, Garrotxa)

C

G

87

Malats, Segimon  (Vic, Osona, s. XVIII – Madrid, 1826)  Veterinari

C

B

88

Malats i Miarons, Joaquim  (Barcelona, 1872 – 1912)  Músic

C

B

89

Malavella  Antic castell del mun. de Caldes de Malavella (Selva)

C

G

90

Malavella  Antic castell de la comarca del Pallars Sobirà

C

G

91

Malcavaller  Antiga quadra del mun. de Sant Martí Sesgueioles (Anoia)

C

G

92

Malcontents, Guerra dels  (Catalunya, 1827)  Alçament armat promogut pels ultrareialistes

C

H

93

Maldà  Municipi de l'Urgell: 31,62 km2, 428 m alt, 286 hab (1999)

C

M

108

Maldà, baró de  Veure> Rafael d'Amat i de Cortada.

C

B

94

Maldà i Maldanell, baronia de  Jurisdicció senyorial, centrada a Maldà (Urgell), creat el s. XI

C

H

95

Maldanell  Despoblat del mun. de Maldà (Urgell), que formà, amb aquest poble, la baronia de Maldà i Maldanell.

C

G