|
|
|
Anar a: [ Mada ] [ Mado ] [ Madro ] [ Mae ] [ Mag ] [ Mago ] Hi ha uns llibres que es deixen llegir i uns altres que hi has d'anar. (Joan Brossa) 8 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Madaloc, torre de (Banyuls de la Marenda / Cotlliure, Vallespir) Torre de senyals entre els dos municipis 9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Madara (Monòver, Valls del Vinalopó) Caseria, a l'est de les Cases del Senyor 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Madariaga, Juan de (València, s. XVI – 1619) Escriptor. Fill de pare biscaí, fou cartoixà (1585). És autor de diversos tractats pietosos, en castellà i en llatí, i de Del senado y de su príncipe (1617), publicat anònimament i reeditat després de la seva mort amb el títol Gobierno de príncipes y de sus consejos para el bien de la República (1626). 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Madeix (Barcelona, s. IX) Notable d'origen got 12 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
13 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Madeloc (Perpinyà, 1949 – 1956) Revista trimestral 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Madern i Carreras, Martí (Cabanes d'Empordà, Alt Empordà, 1896 - Cervera, Segarra, 1975) Paleontòleg. Estudiós de la flora fòssil de l'Oligocè de la Segarra, col·laborà amb Josep Ramon Bataller i George Depape, als quals facilità els materials per a la publicació Flore oligocène de Cervera (Catalogne) (1950), i amb altres especialistes, principalment francesos. Publicà nombroses notes amb noves aportacions a aquesta flora, sovint en revistes comarcals. La seva col·lecció de més d'un miler de fòssils de la Segarra, fou entregada pels seus descendents al Museu de Paleontolgia de Barcelona. 15 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Madïna Mayürqa (Palma de Mallorca) Nom donat pels musulmans a la ciutat 16 CATALUNYA - GEOGRAFIA Madiroles (Manlleu, Osona) Masia i antiga vila rural 17 ILLES BALEARS - HISTÒRIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Madola (Maria dels Àngels Domingo Laplana) (Barcelona, 1944 - ) Ceramista. Formada a l'Escola Massana, a l'Escola Industrial i a la Facultat de Belles Arts, treballà amb Llorenç Artigas i Angelina Alòs. Començà a exposar a mitjan anys seixanta, activitat que ha continuat individualment i col·lectiva. Ha estat guardonada amb diversos premis. Les seves peces, de formes irregulars, presenten protuberàncies i esquerdes inspirades que palesen una concepció orgànica molt allunyada dels models habituals en ceràmica. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Madorell i Montané, Josep Maria (Molins de Rei, Baix Llobregat, 1923 - ) Dibuixant. S'ha especialitzat en historietes il·lustrades i en la il·lustració humorística d'articles de divulgació. Inspirat en les línies del còmic francobelga, ha creat diversos personatges, el més conegut dels quals, "Jep", ha esdevingut molt popular a través de les pàgines de la revista "Cavall Fort", en la qual ha aparegut ininterrompudament, des del primer número. També ha il·lustrat narracions de Joaquim Carbó (La casa sota la sorra, El país d'en Fullaraca, etc.) i de Josep M. Folch i Torres (Les aventures extraordinàries d'en Massagran). Enllaços: Interessant web sobre l'il·lustrador 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Madorell i Rius, Miquel (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 1869 – Barcelona, 1936) Arquitecte. És autor d'alguns edificis públics de Barcelona, com el del Banco Hispano Americano, del carrer de Fontanella, i el Teatre Tívoli. Juntament amb Pasqual Sanz i Lluís Callú, projectà i dirigí durant un quant temps la construcció del Cercle Mallorquí. 21 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Madoz, Pascual (Pamplona, Navarra, 1806 – Gènova, Itàlia, 1870) Polític 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Madremany i Calataiud, Marià (Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, 1750 - Palma de Mallorca, 1832) Erudit 24 CATALUNYA - MUNICIPI
25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Madrenys, Santa Maria de (Vilablareix, Gironès) Veure> Santa Maria de Madrenys 26 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Madres, serra de (Alta Cerdanya / Conflent) Massís paleozoic dels Pirineus orientals, entre les dues comarques 101 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Madrid i Alier, Francesc (Barcelona, 1900 - Buenos Aires, Argentina, 1952) Escriptor 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Madrigal i de Cervelló, Àlvar de (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, s. XVI - Càller, Sardenya, Itàlia, 1569) Lloctinent i militar 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Madriguera i Rodon, Enric (Barcelona, 1902 - Nova York, EUA, 1974) Violinista 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Madriguera i Rodon, Francesca (Igualada, Anoia, 15/set/1900 - Montevideo, Uruguai, 2/nov/1965) Pianista i compositora. Deixebla d'Enric Granados i de Frank Marshall, debutà a tretze anys a l'Albert Hall de Londres. Realitzà una curta però notable carrera concertística internacional fins a l'any 1920, en què es retirà. Escriví obres per a piano i de cant. 31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Madrigueres (Dénia, Marina Alta) Caseria, uns 2 km a l'oest de la ciutat. 32 ANDORRA - GEOGRAFIA
33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Madriu, riu (Llavorsí, Pallars Sobirà) Veure> Romadriu, el. 34 CATALUNYA - HISTÒRIA Madrona (el Papiol, Baix Llobregat) Antic nom del terme. Al vessant meridional del puig Madrona (336 m alt) (un dels contraforts septentrionals de la serra de Collserola, que domina, a ponent, la confluència del Llobregat i de la riera de Rubí i, a llevant, la depressió del Vallès). Hi ha l'església romànica de Sant Pere de Madrona (primitivament, Santa Eulàlia de Madrona), amb tres absis, que fou la parroquial del Papiol fins al 1315, convertida el s. XVIII en santuari de la Salut del Puig Madrona. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Madrona (Pinell de Solsonès, Solsonès) Poble 36 CATALUNYA - HISTÒRIA Madrona (Aspa, Segrià) Despoblat 37 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Madrona (Dosaïgues, Foia de Bunyol) Antic castell (o Matrona), a l'extrem oriental del terme, que domina l'engorjada vall del Xúquer, per l'esquerra. És documentat als darrers temps de la dominació musulmana. Al s XVI ja formava part de la parròquia de Dosaigües. 38 CATALUNYA - HISTÒRIA
39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Madrona (Puig-reig, Berguedà) Masia, situada al sector septentrional del terme, a l'interfluvi de la riera de Merola i el Llobregat, prop de la capella del Roser. 40 EUROPA - BIOGRAFIA Madrona (Tessalònica, Grècia, s. III - ? , s. IV) Màrtir cristiana 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Maduixer, el (Barcelona, Barcelonès) Urbanització del tipus ciutat-jardí 42 CATALUNYA - HISTÒRIA Madurell, bòbila (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental) Necròpolis neolítica 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Maea, Josep (València, 1760 – Madrid, 1826) Pintor. Deixeble de l'escola de Sant Carles de Camaron. Treballà a Madrid amb Josep Piquer. Fou director de l'Academia de San Fernando (1819). Sobresortí com a retratista (El pare Tosca, Joan de Ribera, Ferran VII, etc). 45 CATALUNYA - ART Maeght, galeria (Barcelona, 1977 - ) Sala d’exposicions, inaugurada per A. Maeght -marxant d'art contemporani, editor i mecenes-, situada a l'antic palau Cervelló del carrer de Montcada. Josep Farreras en fou el primer director fins el 1990, en què el substituí José Muñoz. La seva tasca se centra sobretot en la difusió de l'obra d'artistes espanyols ja coneguts a l'estranger, juntament amb la d'altres artistes més joves, i també la d'artistes estrangers de renom. El 1990 obrí una llibreria especialitzada en art contemporani. 46 FRANJA PONENT - MUNICIPI Maella (Matarranya) Municipi: 174,57 km2, 304 m alt, 2.025 hab (1999) 47 CATALUNYA - HISTÒRIA Maella, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial, concedida el 1472 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
102 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Maestrança de Cavalleria de València (València, 1690 - ) Corporació nobiliària. Fundada per fomentar els esports i les justes cavalleresques dels nobles, tal com s'anava fent des de l'edat mitjana. Durant la guerra de Successió en va devallar la vigoria, fins que Carles III (1759) la restablí i hi afegí fins i tot nous privilegis. Ha romàs fins avui dia. 49 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Maestrat, ducat del (País Valencià) Títol concedit el 1869 pel pretendent carlí Carles VII al general Ramon Cabrera i Grinyó, concessió que anul·là el 1875. 50 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA / HISTÒRIA Maestrat, el (Alt Maestrat / Baix Maestrat) Regió històrica del País Valencià, que comprèn les dues comarques 51 PAÍS VALENCIÀ - ART Maestrat, escola del (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, s. XV) Escola pictòrica 52 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Maestrat, marquesat del (País Valencià) Títol, concedit el 1848 al tinent general Joan de Villalonga i d'Escalada, en memòria de la seva campanya militar al Maestrat. Continua a la mateixa família. 53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
54 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Maestrat Vell, el (País Valencià) Nom donat a una part de la regió del Maestrat, per oposició al Maestrat Nou, de l'orde de Montesa. 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Maestre i Laborde-Boix, Francesc (València, 1872 – 1920) Polític i comte de Salvatierra 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Maestre i Laborde-Boix, Josep (València, 1876 – 1936) Polític 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Maestre i Pérez, Josep (Monòver, Valls del Vinalopó, 1866 – Madrid, 1933) Polític 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Maestre i Pérez, Tomàs (Alacant, 1857 – Madrid, v 1936) Metge 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mafalda ( ? , ? ) Filla de Ramon Berenguer III de Barcelona 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA
61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mafet (Agramunt, Urgell) Poble 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Mafumet, la Pobla de (Tarragonès) Veure> Pobla de Mafumet, la. 63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Magaluf, es (Calvià, Mallorca Occidental) Cala i platja, al sector occidental de la badia de Palma, a ponent de la punta de sa Torre Nova. Davant hi ha l'illa de sa Porrassa. Entre la platja i les salines des Salobrar hi ha una important urbanització turística. 64 CATALUNYA - HISTÒRIA Magarola, estany de la (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat) Antic estany costaner, entre els de la Ricarda i de la Podrida. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Magarola, Jeroni de ( ? , s. XVII – s. XVIII) Jurista 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Magarola, Pere ( ? , s. XVI – s. XVII) Argenter 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Magarola, Ramon M. de (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s. XIX – Barcelona, 1899) Eclesiàstic 69 CATALUNYA - GEOGRAFIA Magarola, riera de (Anoia / Baix Llobregat) Afluent dretà del Llobregat (o de Pierola). Neix al coll de Bruc (627 m alt). Drena els termes del Bruc i de Hostalets de Pierola, forma el límit entre els d'Abrera i d'Esparreguera i desemboca aigua avall del Rebato. Rep per la dreta la riera de Masquefa i per l'esquerra la de l'Alfàbrega i el torrent Mal. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Magarola i de Castellví, Benet de (Barcelona, 1768 - Canovelles, Vallès Oriental, 1823) Eclesiàstic i erudit. Fill de l'oïdor de l'audiència de Catalunya Miquel Joan de Magarola i de Clariana. Fou catedràtic de filosofia a Cervera. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres, des del 1793, en fou secretari i ha presentà múltiples estudis històrics de Catalunya, perduts durant l'ocupació napoleònica. Només ens n'ha pervingut un dietari (1808-14), que usà Ramon Ferrer en la redacció de la seva Barcelona cautiva. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Magarola i de Clariana, Miquel Joan de (Barcelona, 1730 – 1807) Jurista 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA
73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Magarola i Fernández, Miquel Joan de (Barcelona, 1589 - ? , 1653) Polític 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Magarola i Fontanet, Pere de (Vallromanes, Vallès Oriental, v 1575 – Lleida, 1634) Eclesiàstic. Fou prior de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona (1618-22) i, successivament, bisbe d'Elna (1622-27), de Vic (1627-34) i de Lleida. L'any 1623 era també president de la Generalitat de Catalunya. Deixà dues obres de pietat mariana i unes Constitucions sinodals de Vic (1628). 75 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Magarrofes (Tor-la-ribera, Ribagorça) Caseria 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Magdalena (Lleida, Segrià) Barri i antic raval 1 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Magdalena, festa de la (Castelló de la Plana, Plana Alta) Festa principal de la ciutat 2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Magdalena, la (Novelda, Valls del Vinalopó) Santuari 3 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Magdalena, la (Massamagrell, Horta) Barri 4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
5 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Magdalena, platja de la (Vinarós, Baix Maestrat) Platja, al sud de la ciutat. 6 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Magdalena, sèquia de la (Albelda / Tamarit de Llitera, Llitera) Canal de regadiu, derivat del canal d'Aragó i Catalunya, entre els dos municipis. 7 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Magdalena de França ( ? , 1443 – 1486) Vescomtessa de Castellbó 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Magentí i Chelvi, Leopold (Alberic, Ribera Alta, 1896 – València, 1969) Compositor 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Màger (la Llacuna, Anoia) Veure> Vilademàger. 79 CATALUNYA - CULTURA Magí de Brufaganya (Catalunya) Personatge llegendari del Camp de Tarragona 80 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Magnan, Valentí (Perpinyà, 1835 – París, França, 1916) Metge 81 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - CULTURA Magnet i Burch, Companyia de Dansa (Barcelona, 1990 - ) Companyia de dansa 83 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Mago (Maó, Menorca) Nom d'una ciutat romana corresponent a l'actual 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Magòria, riera de (Barcelona, Barcelonès) Riera del pla de la ciutat 85 CATALUNYA - EMPRESA Magrana,
La
(Barcelona, 1975 - 2004)
Editorial. Fundada per Francesc Vidal, Jaume
Fuster, Jordi Moners i Carles-Jordi Guardiola. Iniciada en el camp del llibre polític, va ampliar les seves publicacions a l'àmbit infantil i juvenil, la gastronomia o la novel·la policiaca, entre altres col·leccions.
L'any 2000 fou adquirida pel Grup RBA, però conservà el nom i l'autonomia fins
al 2004, que es fusionà definitivament. 86 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Magraner, cala (Manacor, Mallorca Oriental) Cala de la costa 87 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Magraner, Miquel (l'Alcúdia de Carlet, Ribera Alta, s. XVIII – València, 1823) Escriptor 89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Magre, riu (País Valencià) Riu, afluent esquerrà del Xúquer 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Magre i Servet, Jaume (Cervera, Segarra, 1924 – Lleida, 1999) Professor, polític i activista cultural 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Magre i Tolrà, Jaume (Cervera, Segarra, s. XVII) Eclesiàstic 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Magre i Ubach, Jaume (Cervera, Segarra, 1890 – Lleida, 1966) Polític 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Magriñà i Sanromà, Joan (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1905 – 1995) Ballarí i coreògraf 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA
95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Magrinyà, Jaume R. Veure> Rosquilles i Magrinyà, Jaume. 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Magrinyà, Lluís de ( ? , s. XVII – s. XVIII) Cap de voluntaris a la guerra de Successió 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Magrinyà, Salvador (Montblanc ?, Conca de Barberà, s. XVIII - Catalunya, s. XIX) Físic i militar. Fou tinent del batalló de Montblanc, i lluità en la defensa de Tarragona contra Napoleó. Fou professor de matemàtiques i membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on llegí diverses comunicacions. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Magrinyà i Solé, Carles (Valls, Alt Camp, 1885 – Barcelona, 1959) Escriptor 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Mahomad ben Alimad ben Amer-Abal-vi (Tortosa, Baix Ebre, s. X – 981) Escriptor àrab. És autor d'un petit recull biogràfic d'homes il·lustres i d'un tractat de medicina. 100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Mahzumï, Abü-l-Mutarrif ibn 'Amira al- (València, 1184 – Tunísia, 1258) Historiador, jurista i poeta andalusí
Anar
a: [ Mada ]
[ Mado ] [ Madro ]
[ Mae ] [ Mag ]
[ Mago ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Madremanya
