1

2

1

Lord, santuari de  Santuari (la Mare de Déu de Lord) del mun. de Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), situat sobre la roca de Lord (1.175 m alt). Segons la llegenda, un bou i un bover trobaren la imatge de la Mare de Déu (que de fet és romànica, s. XIII) el 870. El santuari existia ja el s. X. Primer se n'encarregaren ermitans i donats, i més tard els dominics. Cremat el 1835 durant la Primera Guerra Carlina, fou reconstruït el 1870 i s'hi instal·là durant un temps una comunitat de trapencs.

C

G

2

Lord, vall de  Subcomarca del Solsonès

C

G

3

Lorda i Alaiz, Felip Maria  (Almacelles, Segrià, 1918 – Barcelona, 1992)  Crític literari i polític

C

B

4

Lorena, Joan de  (Toul, França, 1427 – Barcelona, 1470)  Duc de Lorena i príncep de Girona

C

B

5

Lorente, Fèlix  (País Valencià, 1712 – 1787)  Pintor

V

B

6

Lorente, Pere  (València, s. XVII – 1679)  Frare dominicà

V

B

7

Lorente i Asensio, Vicent Alfons  (Xarafull, Vall de Cofrents, 1758 – València, 1813)  Metge. Estudià medicina a la Universitat de València. S'hi doctorà i, posteriorment, en fou catedràtic de botànica. D'entre les seves relacions professionals destaca la mantinguda amb Dufour, el qual el protegí quan els francesos el van fer presoner. Les seves obres més destacades són: Nova generum Polygamiae classificatio (1796) i Systema botanicum anomalisticum (1799).

V

B

8

Lorente i Costa, Joan  (Barcelona, 1943 – 1990)  Crític cinematogràfic. Professor a l'Escola Universitària de Formació del Professorat de Barcelona, exercí com a crític de cinema del diari "Avui" des del 1983. Coautor dels llibres Conèixer el cinema, El cinema a l'escola i Espectacle, amor i martiris al cinema de romans. Dirigí el Festival Internacional de Cinema de Barcelona entre el 1987 i el 1990.

C

B

9

Lorente i Guasch, Germà  (Vinaròs, Baix Maestrat, 1932 - )  Director cinematogràfic

V

B

10

Lorenzale i Rogent, Ramir  (Barcelona, 1859 – 1917)  Pintor

C

B

11

Lorenzale i Sugrañes, Claudi  (Barcelona, 1815 – 1889)  Pintor

C

B

12

Lorenzana-Butrón e Irauregui, Tomás de  (Lleó, Castella, 1728 – Girona, 1796)  Bisbe de Girona

C

B

13

Lorenzo Asperilla, Anselmo  (Toledo, Castella, 1841 – Barcelona, 1914)  Anarquista i tipògraf

C

B

14

Lorenzo i Gàcia, Francesc  (Llagostera, Gironès, 1/ago/1911 - )  Comediògraf

C

B

15

Lorés i Caballeria, Jaume  (Barcelona, 1935 - )  Periodista i teòleg

C

B

16

Lorga, Josep Joaquim  (València, s. XVIII – Madrid, 1769)  Eclesiàstic

V

B

17

Lòria  Veure> Sant Julià de Lòria (Andorra)

A

G

18

Loriguilla  Municipi del Camp de Túria: 72,4 km2, 335 m alt, 1.003 hab (1999)

V

M

19

Loriguilla, pantà de  (nov/1967) Pantà (71 hm3. de cabuda) sobre el Túria, al mun. de Loriguilla (Camp de Túria). El qual ocasionà el desplaçament de la població al municipi de Riba-roja de Túria. La finalitat és la producció d'energia i el regadiu de la comarca.

V

G

20

Loris, Joan Dimas  (Barcelona, s. XVI – 1598)  Prelat

C

B

21

Lorita  Santuari en ruïnes, al mun. de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme)

C

G

22

Lorito  >Orito  (Montfort, Vinalopó Mitjà)

V

G

23

Loro, El  (Barcelona, 29/nov/1879 – feb/1888)  Setmanari republicà i liberal

C

R

24

Lorxa  Grafia tradicional de l'Orxa (Comtat)

V

G

25

Losa del Obispo  Forma castellana del municipi de la Llosa del Bisbe (Serrans)

V

G

26

Losa España, Taurino Mariano  (Moradillo de Roa, Castella, 1893 – Barcelona, 1966)  Botànic

C

B

27

Losada i Blanch, Antoni  (Barcelona, 1920 - Miami, Florida, EUA, 1990)  Guionista i presentador radiofònic. El 1940 entrà a Ràdio Barcelona, on assolí una gran popularitat com a autor de serials i d'obres de ràdio-teatre, com El pessebre (1952). El 1953 passà a la Televisió Nacional de Cuba. El 1960 tornà a Barcelona, on ha publicat novel·les, com La renuncia (1962), i ha estrenat obres teatrals. (GEC)

C

B

28

Losilla, la  Llogaret del mun. d'Ares d'Alpont (Serrans), al límit amb Castella.

V

G

29

Lòssa, tuc d'Era  Cim (2.555 m alt) de la Vall d'Aran

C

G

30

Losseronn, bordes de  Bordes al mun. d'Arties (Vall d'Aran)

C

G

31

Lostau i Prats, Baldomer  (Barcelona, 1846 – 1896)  Republicà federal

C

B

32

Lozano, Climent  (Barcelona, 1883 - )  Compositor, crític i pianista

C

B

33

Lozano, Pere  (Ontinyent, Vall d'Albaida, s. XVIII)  Gravador

C

B

34

Lozano, Rafael  ( ? , s. XIX)  Enginyer

C

B

35

Lozano i Campos, Carles  (Alacant, 1886 - Aigües de Busot, Alacantí, 1938)  Escriptor

V

B

36

Lozano i Lerma, Josep Lluís  (Alginet, Ribera Alta, 24/nov/1948 - )  Escriptor

V

B

37

Lozano i Sanchis, Francesc  (Antella, Ribera Alta, 1912 – València, 2000)  Pintor

V

B

38

Lucchetti i Farré, Alfred  (Barcelona, 1934 - )  Actor. Iniciat en el teatre independent (grups "La Pipironda", "el Camaleó", "GTI", etc), ha treballat en teatre i cinema i ha presidit l'Associació d'Actors i Directors i ha actuat a la televisió.

C

B

39

Lucchetti i Farré, Francesc  (Barcelona, 1944 - )  Actor

C

B

40

Lucena, Carlos  (Bujalance, Andalusia, 1925 – Madrid, 1995)  Actor teatral

E

B

41

Lucentum  Nom d'una ciutat romana de la part meridional del País Valencià

V

H

42

Lucentum  (Alacant, 1982 - )  Revista de prehistòria, arqueologia i història antiga

V

R

43

Lucha, La  (Barcelona, nov/1916 – 1919)  Diari

C

R

86

Lucha, La  (Girona, 4/jul/1871 – 31/des/1910)  Diari en castellà

C

R

44

Lucha Obrera  (Barcelona, des/1923 – gen/1924)  Diari obrer

C

R

45

Lucha Social  (Lleida, 1919 – 1922)  Setmanari sindical

C

R

85

Lucha Social  (Barcelona, gen/1925 - abr/1925)  Setmanari comunista

C

R

46

Luchador, El  (Barcelona, gen/1931 – ago/1933)  Setmanari anarquista

C

R

47

Lúcia i Lúcia, Lluís  (les Coves de Vinromà, Plana Alta, 1888 – València, 1943)  Polític

V

B

48

Lúcia i Mingarro, Lluís  (València, 1914 – Madrid, 1984)  Director cinematogràfic. S'inicià com a gerent de la firma Cifesa i actuà de cap de producció. Des del 1943 va dirigir els més diversos gèneres, especialment els dedicats al lluïment o llançament de figures de la cançó. Cal destacar els films Lola la Piconera (1951), Morena Clara (1954), Tómbola (1962), etc.

V

B

49

Lucindo, El  (València, 1814 – s. XIX)  Periòdic absolutista

V

R

50

Lucini  (Itàlia, s. XVIII - Madrid ?, s. XIX)  Família d'escenògrafs. El més antic és Josep Lucini.

U

B

51

Lucini, Francesc  (Reggio, Calàbria, Itàlia, 1789 - Madrid ?, 1846)  Escenògraf

E

B

52

Lucini, Frederic  ( ? , ? )  Escenògraf

U

B

53

Lucini, Josep  ( ? , 1770 – 1845)  Escenògraf

U

B

54

Lucini i Biderman, Eusebi  (Barcelona, 1814 – Madrid, 1881)  Escenògraf

C

B

55

Lucini i Biderman, Josep  (Barcelona, XIX - Madrid ?, s. XIX)  Escenògraf. Fill de Francesc i germà d'Eusebi. Col·laborà amb el seu pare, i amb ell anà a València i a Madrid.

C

B

56

Lucocisterna, batalla de  (Càller, Sardenya, Itàlia, 29/feb/1324)  Batalla entre catalans i pisans

U

H

57

Lucrecia  (l'Havana, Cuba, 1967 - )  Vocalista

C

B

58

Lucrècia  (Roma, Itàlia, 1804)  Escultura de guix de Damià Campeny

U

A

59

Lucrècia  (Sicília, Itàlia, ? - ? )  Amant de Jaume II

U

B

60

Lucrècia d'Alagno  (Nàpols, Itàlia, s. XIV - ? , s. XIV)  Dama

U

B

61

Ludenya, Antoni  (Almussafes, Ribera Baixa, 1740 - Cremona, Llombardia, 1820)  Jesuïta

V

B

62

Ludiente  Forma castellana del municipi de Lludient (Alt Millars)

V

G

63

Luera i Carbó, Miquel  (Barcelona, 1929 - )  Veterinari

C

B

64

Luís i Pérez, Joan  (Borriana, Plana Baixa, 1874 – Madrid, 1934)  Eclesiàstic

V

B

65

Luján de Saavedra, Mateo  Pseudònim de Joan Martí

C

B

66

Luján i Fernández, Nèstor  (Mataró, Maresme, 1/mar/1922 – Barcelona, 1995)  Periodista. Formà part de la redacció de la revista "Destino" i en fou director (1958-75), en què consolidà la posició liberal del setmanari. Autor de diversos llibres (especialment sobre gastronomia i tauromàquia) i innombrables articles. El 1987 va iniciar una brillant carrera com a novel·lista amb Decidnos quién mató al conde, premi Plaza y Janés, a la qual seguiren altres novel·les, en castellà o en català, sovint de tema històric. Poc abans de morir rebé el Premi Sant Jordi amb Els fantasmes del Trianon.

C

B

67

lul·lisme  (Europa, XVII)  Doctrina de Ramon Llull i els seus seguidors

U

V

68

Lull, Vicente  (La Plata, Argentina, 1949 - )  Arqueòleg i prehistoriador

M

B

69

Lullén, vall de  Antic nom de la vall del monestir de Portaceli (Camp de Túria).

V

G

70

Luna  (Aragó, s. XI – s. XV)  Llinatge nobiliari

E

B

71

Luna, Beatriu de  (Aragó, s. XIV)  Dama

E

B

72

Luna, comtes de  (Aragó, XIV – s. XV)  Família nobiliària

E

B

73

Luna, Constança de  (Aragó, ? )  Dama

E

B

74

Luna, ducat de  Títol d'Aragó, creat el 1495

E

H

75

Luna, Elfa de  ( ? , s. XIV)  Dama

C

B

76

Luna y de Xérica, Antonio de  ( ? , s. XIV - Mequinensa, Baix Cinca, 1419)  Noble

F

B

77

Lunes i Boloix, Narcís  (Sant Vicent dels Horts, Baix Llobregat, 1913 - )  Escriptor

C

B

78

Luquian, Josep  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Frare dominicà

C

B

79

Lurda d'Arenys  Capella del veïnat de Sobirans, al mun. d'Arenys de Munt (Maresme)

C

G

80

Lurda de la Nou  Santuari marià, al mun. de la Nou de Berguedà (Berguedà)

C

G

81

Lurda de Prats  Santuari marià del mun. de Prats de Lluçanès (Osona)

C

G

82

Lurdilla  Caseria del mun. de Sinarques (Plana d'Utiel)

V

G

83

Luschner, Joan  (Lichtenberg, Alemanya, s. XV – Barcelona, v 1512)  Impressor

C

B

84

Luz  (Barcelona, 15/nov/1897 – des/1898)  Revista modernista redactada en castellà. Tingué dues etapes: quinzenal la primera, del 15/nov/1897 al 31/gen/1898, i setmanal la segona, de l'octubre al desembre de 1898. Fundada pel mecenes i escriptor Josep M. Roviralta, tingué com a inspirador Miquel Utrillo. Publicà els primers capítols de l'España negra, amb les il·lustracions de Regoyos.

C

R