|
|
|
Anar a: [ Lord ] [ Lori ] [ Loz ] [ Luci ] [ Lud ] [ Luna ] La remor és el més agradable dels sorolls. (Jaume Perich i Escala) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lord, santuari de (Sant Llorenç de Morunys, Solsonès) Santuari de la Mare de Déu de Lord (1.175 m alt), situat sobre la roca de Lord. Segons la llegenda, un bou i un bover trobaren la imatge de la Mare de Déu (que de fet és romànica, s XIII) el 1870. El santuari existia ja el s X. Primer se n'encarregaren ermitans i donats, i més tard els dominics. Cremat el 1835 durant la guerra carlina, fou reconstruït el 1870 i s'hi instal·là durant un temps una comunitat de trapencs. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lord, vall de (Solsonès) Subcomarca. Entitat autònoma diferenciada ja vers l'any 831, que comprèn un conjunt de valls i serres corresponent a la conca dels afluents del Llobregat (el Cardener, Aigua d'Ora, Aigua de Valls), és a dir, la part nord-oriental de la comarca. Limita amb el Berguedà (est) i amb l'Alt Urgell (nord). Accidenten la part central les serres de Busa i de Bastets, al peu de la qual hi ha el principal nucli de població, Sant Llorenç de Morunys, emplaçat en una clotada on s'ha estès la principal àrea de conreus. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lorda i Alaiz, Felip Maria (Almacelles, Segrià, 1918 – Barcelona, 1992) Crític literari i polític. Llicenciat en filologia clàssica (1945) i doctor en filologia romànica (1968), fou professor de llengua i literatura catalanes i castellanes a la universitat d'Amsterdam. Membre fundador de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, organitzà el segon col·loqui internacional sobre el català (Amsterdam, 1970). Traduí prop d'un centenar de llibres de caràcter literari i d'assaig, i es dedicà especialment a les literatures catalana, castellana i anglesa contemporànies, dins la tradició crítica d'inspiració marxista. Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya, el 1977 fou elegit diputat al congrés per Lleida, i fou diputat al Parlament de Catalunya a les legislatures del 1980 i el 1984 per la circumscripció de Barcelona. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lorena, Joan de (Toul, França, 1427 – Barcelona, 1470) Duc de Lorena i príncep de Girona 5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lorente, Pere (València, s. XVII – 1679) Frare dominicà. Fou predicador del papa Climent XI. Durant el seu sojorn a Roma, on passà quatre anys, s'esmerçà a promoure la causa de canonització de sant Lluís Bertran. 7 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lorente i Asensio, Vicent Alfons (Xarafull, Vall de Cofrents, 1758 – València, 1813) Metge. Estudià medicina a la Universitat de València. S'hi doctorà i, posteriorment, en fou catedràtic de botànica. D'entre les seves relacions professionals destaca la mantinguda amb Dufour, el qual el protegí quan els francesos el van fer presoner. Les seves obres més destacades són: Nova generum Polygamiae classificatio (1796) i Systema botanicum anomalisticum (1799). 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lorente i Costa, Joan (Barcelona, 1943 – 1990) Crític cinematogràfic. Professor a l'Escola Universitària de Formació del Professorat de Barcelona, exercí com a crític de cinema del diari "Avui" des del 1983. Coautor dels llibres Conèixer el cinema, El cinema a l'escola i Espectacle, amor i martiris al cinema de romans. Dirigí el Festival Internacional de Cinema de Barcelona entre el 1987 i el 1990. 9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lorente i Guasch, Germà (Vinaròs, Baix Maestrat, 1932 - ) Director cinematogràfic 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lorenzale i Rogent, Ramir (Barcelona, 1859 – 1917) Pintor 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lorenzale i Sugrañes, Claudi (Barcelona, 1815 – 1889) Pintor 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lorenzo Asperilla, Anselmo (Toledo, Castella, 1841 – Barcelona, 1914) Anarquista i tipògraf 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lorenzo i Gàcia, Francesc (Llagostera, Gironès, 1/ago/1911 - ) Escriptor. Comediògraf i autor popular, ha escrit també teatre per a infants. D'una trentena d'obres publicades, sobresurten Guspireig d'estrelles (1956), El millor dependent del món (1957), La casa ensorrada (1959, premi "La Faràndula", de Sabadell) i Benvingut, mossèn Vidal (1965). 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lorés i Caballeria, Jaume (Barcelona, 1935 - ) Periodista i teòleg 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lorga, Josep Joaquim (València, s. XVIII – Madrid, 1769) Eclesiàstic 17 ANDORRA - GEOGRAFIA Lòria (Andorra) Veure> Sant Julià de Lòria. 18 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Loriguilla (Camp de Túria) Municipi: 72,4 km2, 335 m alt, 1.003 hab (1999) 19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Loriguilla, pantà de (Loriguilla, Camp de Túria) Pantà (71 hm3. de cabuda) sobre el Túria, inaugurat el nov/1967. El qual ocasionà el desplaçament de la població al municipi de Riba-roja de Túria. La finalitat és la producció d'energia i el regadiu de la comarca. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lorita (Sant Andreu de Llavaneres, Maresme) Santuari en ruïnes 22 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Lorito (Montfort, Vinalopó Mitjà) Veure> Orito. 23 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Loro, El (Barcelona, 29/nov/1879 – feb/1888) Setmanari satíric, republicà i liberal. Publicat en castellà, amb 272 números en total. Seguint l'exemple de "La Flaca", publicava una gran caricatura a tot color a les pàgines centrals. Tractava de política municipal, nacional i estrangera, tot satiritzant la majoria dels governants. Tingué corresponsals a París, Porto i Madrid. 24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Lorxa (l'Orxa, Comtat) Grafia tradicional 25 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Losa del Obispo (la Llosa del Bisbe, Serrans) Forma castellana del municipi 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Losa España, Taurino Mariano (Moradillo de Roa, Castella, 1893 – Barcelona, 1966) Botànic 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Losada i Blanch, Antoni (Barcelona, 1920 - Miami, Florida, EUA, 1990) Guionista i presentador radiofònic. El 1940 entrà a Ràdio Barcelona, on assolí una gran popularitat com a autor de serials i d'obres de ràdio-teatre, com El pessebre (1952). El 1953 passà a la Televisió Nacional de Cuba. El 1960 tornà a Barcelona, on ha publicat novel·les, com La renuncia (1962), i ha estrenat obres teatrals. 28 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
29 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lòssa, tuc d'Era (Vall d'Aran) Cim (2.555 m alt) 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Losseronn, bordes de (Arties, Vall d'Aran) Bordes situades a la vall del riu de Rencules, a l'alta vall de Valarties. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lostau i Prats, Baldomer (Barcelona, 1846 – 1896) Republicà federal 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lozano, Climent (Barcelona, 1883 - s XX) Compositor, crític i pianista. Fou deixeble del mestre Millet. Dirigí l'Orfeó Núria. Fundà i dirigí la societat de concerts Catalònia. Era crític i col·laborador musical a "El Poble Català" i a algunes publicacions periòdiques espanyoles i franceses. És autor de diverses partitures per a l'escena i d'obres corals. 33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lozano, Pere (Ontinyent, Vall d'Albaida, s. XVIII) Gravador. Publicà una sèrie de 172 estampes sobre temes de l'Antic Testament (1774) i una altra de 78 sobre la del Nou Testament (1778). 34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Lozano, Rafael (Catalunya ?, s XIX - Illes Balears, s XIX) Enginyer. Anà a Mallorca per ocupar-se de les salines de Santanyí. Publicà un Mapa geológico de la isla de Mallorca (1883), a escala 1/150.000, i Anotaciones físicas y geológicas de la isla de Mallorca (1884), on descriví els minerals aprofitables existents a l'illa. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lozano i Lerma, Josep Lluís (Alginet, Ribera Alta, 24/nov/1948 - ) Escriptor. Llicenciat en lletres modernes a la Universitat de París VIII-Vincennes. És un dels escriptors més destacats de la literatura recent del País Valencià. Ha publicat poesia -Poemes Homes-Terra (1971)-, conte -Històries marginals (1982), Cavallet de cartró (1984) i Laodamia i altres contes (1986)- i novel·la -Crim de Germania (1980, premi de la Crítica "Serra d'Or"), Ofidi (1991) i Ribera (1995)-. 37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lozano i Sanchis, Francesc (Antella, Ribera Alta, 1912 – València, 2000) Pintor. Format a l'Acadèmia de Belles Arts de València i, pensionat pel govern francès, a París (1952). Començà com a retratista acadèmic a Madrid, però se centrà en el paisatge mediterrani i el tractà d'una manera sintètica. Ha obtingut nombrosos premis oficials, entre els quals la primera medalla de l'Exposición Nacional del 1952 i el premi Uruguay de la Primera Biennal Hispanoamericana (1955). 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lucchetti i Farré, Alfred (Barcelona, 1934 - ) Actor. Iniciat en el teatre independent (grups "La Pipironda", "el Camaleó", "GTI", etc), ha treballat en teatre i cinema i ha presidit l'Associació d'Actors i Directors i ha actuat a la televisió. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lucchetti i Farré, Francesc (Barcelona, 1944 - ) Actor 40 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Lucena, Carlos (Bujalance, Andalusia, 1925 – Madrid, 1995) Actor teatral 41 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
42 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Lucentum (Alacant, 1982 - ) Revista de prehistòria, arqueologia i història antiga 43 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Lucha, La (Barcelona, nov/1916 – 1919) Diari, publicat com a òrgan del Bloc Republicà Autonomista i del Partit Republicà Català. Fou dirigit per Marcel·lí Domingo i tingué com a redactors Joan Comorera i Lluís Companys, i com a col·laboradors, Pablo Iglesias i Miguel de Unamuno. Preparà l'ambient de vaga revolucionària el 1917. 86 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Lucha, La (Girona, 4/jul/1871 – 31/des/1910) Diari en castellà. Fou òrgan del partit liberal i tingué impremta pròpia, on foren fetes diverses publicacions de la comarca gironina. Una divisió en el partit provocà que els liberals dinàstics de Girona publiquessin "La Nueva Lucha" de l'1/gen/1887 al 29/jun/1890. 44 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Lucha Obrera (Barcelona, des/1923 – gen/1924) Diari sindicalista i comunista. Sostingut pels sindicats de la metal·lúrgia i dels transports. Hi col·laboraren, entre d'altres, Felipe Alaiz, Antoni Amador, Joaquim Maurín i Josep Viadiu. 45 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Lucha Social (Lleida, 1919 – 1922) Setmanari sindical 85 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Lucha Social (Barcelona, gen/1925 - abr/1925) Setmanari comunista. Editat com a portaveu de les minories d'oposició dins la CNT. Es publicà, com a substitut de "La Batalla". A més de la defensa que feia de l'URSS, criticava la socialdemocràcia i l'apoliticisme anarquista i impulsava la realització de la unitat sindical. 46 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lúcia i Lúcia, Lluís (les Coves de Vinromà, Plana Alta, 1888 – València, 1943) Polític 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lúcia i Mingarro, Lluís (València, 1914 – Madrid, 1984) Director cinematogràfic. S'inicià com a gerent de la firma Cifesa i actuà de cap de producció. Des del 1943 va dirigir els més diversos gèneres, especialment els dedicats al lluïment o llançament de figures de la cançó. Cal destacar els films Lola la Piconera (1951), Morena Clara (1954), Tómbola (1962), etc. 49 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Lucindo, El (València, 1814 – s. XIX) Periòdic absolutista 50 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Lucini (Itàlia, s. XVIII - Madrid ?, s. XIX) Família d'escenògrafs. El més antic és Josep Lucini. 51 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Lucini, Francesc (Reggio, Calàbria, Itàlia, 1789 - Madrid ?, 1846) Escenògraf 52 EUROPA - BIOGRAFIA Lucini, Frederic ( ? , ? ) Escenògraf 53 EUROPA - BIOGRAFIA Lucini, Josep (Itàlia, 1770 – Barcelona, 1845) Escenògraf. Féu decorats per al teatre de la Santa Creu de Barcelona i fou l'introductor a Catalunya de la perspectiva obliqua en escenografia. Germà de Francesc. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA
55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lucini i Biderman, Josep (Barcelona, XIX - Madrid ?, s. XIX) Escenògraf. Fill de Francesc i germà d'Eusebi. Col·laborà amb el seu pare, i amb ell anà a València i a Madrid. 56 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Lucocisterna, batalla de (Càller, Sardenya, Itàlia, 29/feb/1324) Batalla en la qual les tropes catalanes de l'infant Alfons (el futur Alfons III el Benigne), comandades parcialment per Guillem d'Anglesola, van vèncer els pisans. Aquesta batalla fou decisiva per al domini de Sardenya. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lucrecia (l'Havana, Cuba, 1967 - ) Vocalista. Inicià els seus estudis de piano clàssic a sis anys amb Isolina Carrillo, autora del bolero Dos gardenias. El 1991 arribà a Catalunya amb l'orquestra femenina Anacaona, conservadora de la més pura tradició musical cubana. Aviat es convertí en habitual del circuit de clubs de Barcelona i Madrid. Entre els discs editats a Espanya cal destacar Cubáname (1999), en el qual col·laboraren Paquito D'Rivera i Chavela Vargas, i la col·laboració en l'espectacle Germanies 2007 de Lluís Llach. El 1996 compongué la banda sonora del documental Balseros, dirigit per Carles Bosch. 58 EUROPA - ART Lucrècia (Roma, Itàlia, 1804) Escultura de guix de Damià Campeny 59 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lucrècia (Sicília, Itàlia, s. XIII - s. XIV) Amant de Jaume II 60 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lucrècia d'Alagno (Nàpols, Itàlia, s. XV - Itàlia, s. XV) Dama pertanyent a una família noble d'Amalfi, que durant molts anys fou la favorita d'Alfons IV el Magnànim a la cort de Nàpols. No reeixí a obtenir del papa l'anul·lació del matrimoni de la reina Maria a fi de fer-se ella reina de Nàpols. Molt famosa per la seva bellesa, fou cantada pels poetes d'aquella cort, com Joan Tàpia, Carvajales, Pere Torrelles i alguns d'italians. El rei procurà d'enllaçar la seva família amb cases nobles valencianes. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ludiente (Lludient, Alt Millars) Forma castellana del municipi 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Luera i Carbó, Miquel (Barcelona, 1929 - ) Veterinari 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Luís i Pérez, Joan (Borriana, Plana Baixa, 1874 – Madrid, 1934) Eclesiàstic. Estudià al seminari de Tortosa i a Roma, on es doctorà en filosofia, teologia i dret canònic. En tornar a la Península el 1891, fou nomenat professor de dret públic de la Universitat Pontifícia de Tarragona. El 1903 ocupà la canongia doctoral de Múrcia, on fundà i dirigí "La Verdad". El 1907 passà a formar part del capítol de València, on, per encàrrec de l'arquebisbe, dirigí "La Voz", i ocupà la càtedra de dret administratiu de la Facultat Pontifícia Valenciana. El 1914 es traslladà a Toledo com a bisbe auxiliar i el 1921 fou nomenat bisbe d'Oviedo. De la seva obra, cal esmentar Cursus iuris publici eclesiastici i La personalidad de la mujer. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Luján de Saavedra, Mateo Pseudònim de Joan Martí. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Luján i Fernández, Nèstor (Mataró, Maresme, 1/mar/1922 – Barcelona, 1995) Periodista. Formà part de la redacció de la revista "Destino" i en fou director (1958-75), en què consolidà la posició liberal del setmanari. Autor de diversos llibres (especialment sobre gastronomia i tauromàquia) i innombrables articles. El 1987 va iniciar una brillant carrera com a novel·lista amb Decidnos quién mató al conde, premi Plaza y Janés, a la qual seguiren altres novel·les, en castellà o en català, sovint de tema històric. Poc abans de morir rebé el Premi Sant Jordi amb Els fantasmes del Trianon. 67 EUROPA - CULTURA lul·lisme (Europa, XVII) Doctrina de Ramon Llull i els seus seguidors 68 MÓN - BIOGRAFIA Lull, Vicente (La Plata, Argentina, 1949 - ) Arqueòleg i prehistoriador 69 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Lullén, vall de (Camp de Túria) Antic nom de la vall del monestir de Portaceli. 70 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Luna, Beatriu de (Aragó, s. XIV) Dama 72 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Luna, comtes de (Aragó, XIV – s. XV) Família nobiliària 73 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Luna, Constança de (Aragó, ? ) Dama 74 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Luna, ducat de (Aragó) Títol, concedit el 1495 a Joan d'Aragó i Jonquers, comte de Ribagorça. Passà als Azlor de Aragón, comtes de Guara, i als Ussía. 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Luna, Elfa de ( ? , s. XIV) Dama 76 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Luna y de Xérica, Antonio de ( ? , s. XIV - Mequinensa, Baix Cinca, 1419) Noble 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lunes i Boloix, Narcís (Sant Vicent dels Horts, Baix Llobregat, 1913 - ) Escriptor 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Luquian, Josep (Catalunya, s XVI – s XVII) Frare dominicà. Fou proposat per a bisbe en diverses ocasions. És autor d'un tractat dogmàtic. 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA
80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lurda de la Nou (la Nou de Berguedà, Berguedà) Santuari marià 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lurda de Prats (Prats de Lluçanès, Osona) Santuari marià 82 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Lurdilla (Sinarques, Plana d'Utiel) Caseria 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Luschner, Joan (Lichtenberg, Alemanya, s XV – Barcelona, v 1512) Impressor. Establert a Barcelona, treballà amb Rosembach. Un cop instal·lat pel seu compte, treballà per a l'abadia de Montserrat (1499-1500), per a la Generalitat i per a l'Estudi General. Entre les seves diverses edicions (obres de Roís de Corella, Eiximenis, etc) excel·leix el Directorium inquisitorum, de N. Eimeric. 84 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Luz (Barcelona, 15/nov/1897 – des/1898) Revista modernista redactada en castellà. Tingué dues etapes: quinzenal la primera, del 15/nov/1897 al 31/gen/1898, i setmanal la segona, de l'octubre al desembre de 1898. Fundada pel mecenes i escriptor Josep M. Roviralta, tingué com a inspirador Miquel Utrillo. Publicà els primers capítols de l'España negra, amb les il·lustracions de Regoyos.
|
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
