[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

Anar a:    [ Llu ]    [ Lluça, G ]    [ Lluce ]    [ Llue ]    [ Llui ]    [ Llull ]

Vinc de no sé on. Sóc no sé qui. Moro no sé quan. Vaig a no sé on... Em sorprenc d'estar tan alegre. (Emil Cioran)

1 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Situació de l'illa de MallorcaLlubí  (Mallorca Septentrional)  Municipi: 34,72 km2, 73 m alt, 1.883 hab (1999), (ant: Castell-llubí). Situat al pla de l'illa, a l'est d'Inca. Ocupa terres planeres, de pendents suaus, al sud-est, i terres baixes, al nord, on enllaça amb l'horta de sa Pobla. Hi ha alguns boscs d'alzines i pins. L'agricultura n'és el principal recurs, amb més de tres quartes parts del territori conreat; el secà és destinat a ametllers, cereals, llegums, tàperes i figueres; només una petita part és dedica al conreu de regadiu. La ramaderia de bestiar boví, oví, cabrum i porcí complementa l'economia. Indústries alimentàries i de la construcció. En les darreres dècades la població ha experimentat una lenta davallada. La vila, d'origen islàmic, és a la dreta del torrent de Vinagrella; església parroquial de Sant Feliu, de mitjan s XVII, ampliada el XIX; al s XVII s'hi establí el barri de Son Ramis. Dins el terme hi ha, a més, la caseria de sa Serra i l'antiga finca de son Perot Alomar. Àrea comercial de Palma de Mallorca. Ajuntament de Llubí

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llubià i Munné, Lluís Maria  (Barcelona, 1906 – 1973)  Especialista en ceràmica

3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Lluc  (Escorca, Mallorca Septentrional)  Santuari (525 m alt) de la Mare de Déu de Lluc, situat en un replà de la serra de Tramuntana. És un centre de pelegrinatge (amb hostaleria) molt concorregut. S'hi venera una imatge de la Mare de Déu (s XIV), situada al retaule major, d'estil plateresc.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluc  (Catalunya, s. XII - ? , 1164)  Músic

5 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Lluc  (Palma de Mallorca, 1968 - )  Revista en català

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLluc  (Barcelona, s XVI)  Eremita. El 1587 publicà la seva Historia Romualdina, que escrivi en un lloc solitari proper a Pàdua (Itàlia).

7 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Lluç  (Santa Llocaia, Alta Cerdanya)  Llogaret

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lluc, Vicent  (Bonrepòs, Horta, 1771 - València ?, 1812)  Pintor

9 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lluça  (Senterada, Pallars Jussà)  Poble (748 m alt)

10 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaLluçà  (Osona)  Municipi: 53,54 km2, 525 m alt, 261 hab (2004). Situat a la subcomarca del Lluçanès, entre la riera de Lluçanès, límit oriental del terme, i la de Merlès, límit occidental. Boscs de pins i roures a la zona forestal. La principal activitat és l'agricultura de secà (cereals d'hivern, farratges i patates). La ramaderia de bestiar boví, oví i porcí, complementa l'economia. La població ha disminuït notablement durant la segona meitat del s XX. El cap del municipi és el poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol, on darrerament s'ha establert una indústria tèxtil. Al poble de Lluçà hi ha el monestir canonical de Santa Maria de Lluçà (que fou el centre de nou petites parròquies que formen el nucli central del Lluçanès) i les restes de l'antic castell de Lluçà, amb capella romànica (origen del municipi). El terme fou, des de la fi del s X, de la família Lluçà. El 1376 es formà l'extensa baronia de Lluçà. L'antual municipi comprèn, a més, les antigues parròquies del Grau, Borrassers i Sant Climent de la Riba, la propietat anomenada la Vila d'Alpens i l'antic terme de Tordelespà. Àrea comercial de Vic.

11 CATALUNYA - HISTÒRIA

Lluçà  (Tàrrega, Urgell)  Antic terme del Talladell, al nord de la ciutat

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluçà  (Catalunya, ? - ? )  Llinatge de magnats feudals

13 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaLluçà, baronia de  (Catalunya)  Jurisdicció feudal (o de Lluçanès) centrada en el castell de Lluçà, pertanyent originàriament (s X) als Lluçà (el Lluçanès).

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluça, Berenguer de  ( ? , s. XII)  Bisbe de Vic

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluçà, Berenguer de  Veure> Berenguer Sunifred (altre nom del bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona).

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluçà, Bernat Guillem de  ( ? , s. XII)  Magnat

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluçà, Eissó de  (Catalunya, s X)  Primer membre de la dinastia (977), potser pare de Sunifred (I) de Lluçà.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluçà, Elisenda de  ( ? , s. XIII)  Muller de Bernat de Saportella

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluçà, Guisad (I) de  (Catalunya, s X – 1006)  Fill de Sunifred (I) de Lluçà i germà de Guisla de Lluçà. Era casat amb Oda de Besora. Inicià una època d'enaltiment del llinatge, que continuà Sunifred (II) de Lluçà.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLluçà, Guisald de  (Catalunya, s. XI)  Magnat. El 1065 rebé els castells de Lluçà i de Merlès de Ramon Berenguer I de Barcelona.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluçà, Guisla de  ( ? , s. X)  Muller de Bernat de Conflent

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluçà, Miró de  ( ? , s. XII)  Magnat

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lluçà, monestir de  (Lluçà, Osona)  Canònica augustiniana (s. XII)

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluçà, Pere (I) de  ( ? , s. XII)  Senyor dels castells de Lluçà i Merlès

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluçà, Ramon de  (Catalunya, s. XII)  Magnat. El 1135 apareix al consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, en temps del qual els Lluçà exerciren un paper de veritable influència.

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLluçà, Sunifred (I) de  (Catalunya, s. X – 988)  Possible fill d'Eissó de Lluçà. Es casà amb Engúncia. Foren fills seus Guisad (I) i de Guisla de Lluçà.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluçà, Sunifred (II) de  (Catalunya, s. XI – 1063)  Marit d'Ermessenda de Balsareny; foren pares de Berenguer Sunifred. Usurpà béns de l'església. Aquest fet l'enfrontà amb el famós abat i bisbe Oliba, oncle natural de la seva muller.

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluçà i Casanoves, Isidre  (Santpedor, Bages, 1791 - 1809 ?)  Patriota

29 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llucalari  (Alaior, Menorca)  Lloc i destacament militar, prop de la costa meridional de l'illa, on hi ha la cala de Llucalari, a llevant de la platja de son Bou, de la qual la separa el cap de ses Penyes.

30 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llucalcari  (Deià, Mallorca Occidental)  Poble (o es Carrer), situat prop de la costa, al nord de la vila. Resten tres de les cinc torres de defensa que tenia ja el s. XVI. L'església (la Mare de Déu dels Desemparats) té un campanar d'espadanya. Ha estat un lloc molt estimat per la seva bellesa; hi tingué una casa Sebastià Junyer i Vidal.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lluçanès, el  (Bages / Berguedà / Osona)  Subcomarca de l'Altiplà Central Català, entre les tres comarques

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLluçanès, mestre de  (Catalunya, s XII - s XIII)  Pintor romànic anònim. Representa el corrent bizantí a Catalunya. Se li atribueix la pintura sepulcral de Sant Pau de Casserres, una majestat precedent del monestir de Lluçà, el frontal de Santa Magdalena de Solanllong i una peça pintada sobre fusta procedent d'Eguillor. L'obra mestra és el frontal de l'altar de Lluçà, on aconsegueix una força expressiva enorme amb gran economia de mitjans.

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lluçanès, riera de  (Osona)  Afluent de capçalera de la riera Gavarresa, subafluent del Llobregat. Neix als relleus de Comià, a 1.045 m alt, a ponent d'Alpens (Osona). Té uns 20 km de curs; recorre el Lluçanès en direcció nord-sud, i desemboca, per la dreta, al seu col·lector prop d'Olost. És de règim pluvial, amb màxim de maig, i d'un cabal escàs, atesa la reduïda extensió de la conca vessant.

33 CATALUNYA - HISTÒRIA

Lluçanès, sots-vegueria de  (Catalunya, s. XII – s. XVIII)  Antiga demarcació administrativa

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lluçars  (Vilanova de Meià, Noguera)  Poble, situat al vessant esquerre del riu Boix. Fou centre administratiu de la Baronia de la Vansa. L'església parroquial era dedicada a sant Pere.

35 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Lluçars  (Tolba, Ribagorça)  Antic municipi: 28,49 km2, 786 m alt, agregat el 1969 a l'actual

36 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaLlucassaldent  (Alaior, Menorca)  Caseria, al sud-oest de la ciutat.

37 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'AlcalaténLlucena  (Alcalatén)  Municipi: 137,0 km2, 568 m alt, 1.581 hab (1999). A la vall del riu de Llucena i accidentat pel massís de Penyagolosa. Terme molt muntanyós, fet que ha impedit l'expansió de l'agricultura de secà (cereals, farratges, ametllers i avellaners). Té importància la ramaderia, sobretot la de llana. Indústria tèxtil i fabricació de rajoles. Hi ha un important mercat dominical. Centre d'estiueig. La població, amb tot, ha disminuït notablement a partir del 1900. Vila d'origen islàmic, enlairada a l'esquerra del riu. Antic palau dels Ducs d'Híxar i plaça porticada, on hi ha l'església arxiprestal de Santa Maria, del s. XVIII. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

38 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Lluch  (Mallorca, 1921 - )  Revista mensual. Fundada per Gaspar Munar. Portaveu del monestir de Lluc, en foren precedents "Guia de Lluch" (1884, cinc números) i "Lluch" (1908-10, vint-i-cinc números). Publicació bilingüe, prengué un to cultural que assolí la seva millor època vers els anys trenta. Amb la guerra civil i la postguerra minvaren força el seu to i la seva qualitat, que tardà més de vint anys a recobrar. El 1962, sota l'impuls de Cristòfor Veny, es transformà en "Lluc", de capçalera en català, i intentà una nova orientació. Aviat li sortiren entrebancs i dificultats, fins que a mitjan 1963 el bisbe Enciso, en exigir la dimissió de Veny, n'ofegà les possibilitats, i el 1968, superades aquestes circumstàncies, tornà sota la direcció de Veny, eixamplà horitzons i es convertí en una revista plenament catalana (Lluc).

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLluch i Arnal, Emili  (Nàquera, Camp de Túria, 1879 – València, 1955)  Mestre i arqueòleg

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluch i Bofarull, Carme  (Barcelona, 1935 - )  Soprano. Estudià a Barcelona i perfeccionà els seus coneixements a Milà. Debutà al Liceu l'any 1960 i ha cantat per tot Europa. El seu repertori fou molt ampli i comprèn especialment òperes romàntiques i veristes.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluch i Garriga, Joaquim  (Manresa, Bages, 1816 – Umbrete, Andalusia, 1882)  Cardenal

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluch i Martín, Enric  (Barcelona, 1928 - )  Geògraf. Llicenciat en filosofia i lletres (1956). Fou lector de català a la universitat de Liverpool (1956-57). Passà aviat dels estudis històrics als geogràfics, centrats en el vocabulari i la metodologia, de la qual introduí fonts anglo-saxones. Ensenyà demografia a l'Escola d'Assistents Socials. En 1961 fou nomenat adjunt i encarregat del curs de geografia a la Universitat de Barcelona, fins al 1966, en què en fou expulsat per pertànyer a l'Agrupació Acadèmica del Professorat No Numerari. Aquest mateix anys començà a donar classes de geografia a l'Escola d'Estiu. Pedagog destacat, ha excel·lit a formar un equip d'estudiosos a la Universitat de Barcelona i sobretot a l'Autònoma. El tema de la divisió territorial de Catalunya ha constituït la seva especialització principal, ha organitzat col·loquis i xerrades interdisciplinaries i ha publicat, juntament amb Oriol Nel·lo, els materials més importants: La gènesi de la Divisió Territorial de Catalunya (1983) i El debat de la Divisió Territorial de Catalunya (1984). Entre els anys 1982-84 dirigí l'obra Geografía de la Sociedad Humana. També ha publicat treballs d'història de la geografia a "Un segle de vida catalana". Exercí la crítica de llibres de geografia a la revista "Serra d'Or".

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ernest Lluch i MartínLluch i Martín, Ernest  (Vilassar de Mar, Maresme, 21/gen/1937 – Barcelona, 21/nov/2000)  Economista i polític. Es llicencià en ciències econòmiques a Barcelona (1961). Ha estat professor universitari a Barcelona i València, rector de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (1985-95) i, des del 1986, catedràtic d'història de les doctrines econòmiques a la Universitat de Barcelona. Dirigent del PSC, diputat al congrès (1977-89) i, en el període 1982-86, ministre de Sanitat i Consum en el primer govern socialista. Ha publicat nombrosos llibres sobre teoria econòmica i història, entre els quals destaquen La població catalana (1964), L'economia de la regió de Tarragona (1968), en col·laboració amb E. Giralt, Notes sobre el desenvolupament de l'economia al Principat de Catalunya: 1750-1964 (1965), Una teoria de l'Empordà (1987) i La Catalunya vençuda del segle XVIII. Foscors i clarors de la Il·lustració (1996). Participà també en l'obra col·lectiva Ecnomia crítica: una perspectiva catalana (1973). Morí en un atemptat d'ETA.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLluch i Rafecas, Francesc Xavier  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1818 - Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1889)  Dibuixant

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lluch i Soler, Manuel  (Russafa, València, 1859 – València, 1895)  Escriptor i periodista

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lluch i Tamarit, Vicent  (València, 1922 – Barcelona, 1995)  Director cinematogràfic

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llúcia  ( ? , ? )  Dama

48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Llucià, Francesc Xavier de  (Perpinyà, 1752 – París, França, 1794)  Polític. Adherit a la Revolució francesa des dels primers moments, fou procurador-síndic del departament dels Pirineus Orientals (1790-91) i membre de l'Assemblea Legislativa (1791-92), on destacà entre els girondins. Elegit maire de Perpinyà (1792), deixà el càrrec per tornar a la procuradoria, des de la qual organitzà la resistència contra Carles IV d'Espanya. Morí abans d'ésser empresonat per moderat.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llúcia de la Marca  ( ? , s. XI - v 1090)  Comtessa de Pallars Sobirà

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlucià i Olivet, Joaquim  (Vidreres, Selva, 1929 – Barcelona, 1973)  Pintor

51 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llucmaçanes  (Maó, Menorca)  Poble

52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llucmaçanet  (Maó, Menorca)  Caseria, entre la ciutat i Llucmaçanes.

53 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Llucmajor  (Mallorca Oriental)  Municipi: 327,3 km2, 143 m alt, 22.811 hab (1999)

54 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Llucmajor, batalla de  (Llucmajor, Mallorca, 25/oct/1349)  Combat entaulat entre les forces de Pere III el Cerimoniós, dirigides per Gilabert de Centelles, i les de Jaume III de Mallorca. Aquest darrer, que havia estat despooseït de les Illes pel monarca catalanoaragonès, preparà una expedició a Mallorca amb l'ajut de la cort papal avinyonenca i de 120.000 escuts que obtingué de la venda de Montpeller al rei de França. Malgrat els preparatius, fou derrotat i mort, i el seu fill Jaume fou fet presoner. Després d'aquesta batalla, Mallorca quedà definitivament unida a la corona de Catalunya-Aragó.

55 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt MillarsLludient  (Alt Millars)  Municipi: 31,92 km2, 431 m alt, 228 hab (1999), (cast: Ludiente). Situat a la vall mitjana del riu de Vilamalefa, a l'àrea de parla castellana del País Valencià, al límit amb l'Alcalatén. El territori és força accidentat pel vessant meridional extrem del massís de Penyagolosa, i la major part és ocupat per garrigues i pasturatges pobres, amb una petita superfície forestal. La riquesa es basa en l'agricultura de secà, la qual es limita a un 15% del terreny, dedicada sobretot a cereals. Hi ha ramaderia (bestiar oví) i avicultura. Notable davallada demogràfica iniciada ja a mitjan s. XIX. La vila és en una foia, a l'esquerra del riu de Vilamalefa; l'església parroquial és dedicada a santa Maria. El municipi comprèn, a més, la caseria de Giraba i diversos masos i caseries en procés de despoblació. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLluelles  (Montmajor, Berguedà)  Veure> Sant Feliu de Lluelles.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluelles i Carreter, Nicolau Enric  (Barcelona, 1885 - Tolosa de Llenguadoc, 1943)  Actor

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lluent, puig  (Berguedà / Ripollès)  Cim (1.269 m alt) de la serra de Puig Lluent, entre les dues comarques, contrafort sud-oriental de la serra del Catllaràs, que separa les conques de l'Arija (terme de la Pobla de Lillet) de les de la riera de Merdançol (terme de Castell de l'Areny i de Palmerola).

59 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Lluent de Castelló, el  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Antiga marjal de la costa

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lluera, pla de la  (Alcover / Mont-ral, Alt Camp)  Altiplà (843 m alt), a les muntanyes de Prades, a l'est del massís, entre els dos termes, limitat per una alta cinglera.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluert, Joan  Veure> Lloert, Joan.

62 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaLlúgols  (Rià, Conflent)  Llogaret, situat en un coster, a l'esquerra de la riera de Callau.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluhí i Rissech, Joaquim  (Lloret de Mar, Selva, 1866 - Castellterçol, Vallès Oriental, 1929)  Advocat, publicista i polític

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluhí i Vallescà, Joan  (Barcelona, 1897 – Mèxic , 1944)  Advocat i polític

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís  ( ? , s. XIV – s. XV)  Prelat

66 ALGUER - BIOGRAFIA

Lluís, Mateu  (l'Alguer, 1761 – París, França, 1816)  Historiador i magistrat. Estudià a l'Alguer, a Sàsser i a Càller. Pròfug per motius polítics, es refugià a França, on exercí càrrecs públics importants. Autor de Crisi política dell'isola di Sardegna, obra reeditada per R. Catardi el 1964, Il bombardamento di Cagliari (1964) i Mémoire pour Napoléon (1967).

67 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lluís I de Sicília  (Sicília, Itàlia, ? )  Rei del casal català de Sicília

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lluís Bertran  Veure> Bertran, Lluís.

69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Lluís de Flandes  (Flandes, França, 1697 – Illes Balears ?, d 1750)  Lul·lista caputxí. Fou provincial de València. Publicà un Tratado teológico del sistema luliano (1740) i la traducció castellana del Fèlix, de Llull. Dintre les polèmiques suscitades per Feijoo, incità Marcos de Tronchón i Rafael de Torreblanca a escriure l'Apología de Lulio i ell mateix hi aportà El antiguo académico contra el moderno escéptico (1750).

70 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaLluís de Vilafranca  (Vilafranca de Bonany, Mallorca, 1770 – 1847)  Historiador i bibliòfil

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís d'Olot (Lluís Bassols)  (Olot, Garrotxa, 1720 - ? , 1793)  Bibliotecari caputxí

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Eixarc  Veure> Eixarc i Bertran, Lluís

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís i Facerias, Josep  (Barcelona, 1920 – 1957)  Guerriller anarquista

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís i Font, Pere  (Pujalt, Anoia, 1934 - )  Filòsof. Llicenciat en filosofia per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, on portà a terme una important tasca docent, codirigí la col·lecció "Textos Filosòfics". Ha estat membre del Col·legi de Filosfia, de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC i president de l'Associació Catalana de Filosofia Moderna, filial de la Societat Catalana de Filosofia.

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís i Josep, Joan  (Enviny, Pallars Sobirà, 1912 - )  Escriptor autodidacte

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís i Pallarès, Joan  (Enviny, Pallars Sobirà, 1912 – Barcelona, 1999)  Folklorista. Fins a 19 anys, que es traslladà a Barcelona, féu de bosquerol, de mosso i de pastor per algunes pagesies de la comarca. Amic de folkloristes com Joan Amades, Aureli Capmany i Ramon Violant, va escriure diverses obres sobre el folklore del Pallars: Records de la meva vida de pastor (1955), El meu Pallars (4 volums, 1959-79, amb un cinquè inèdit), L'home de la bossa (1960), Els pastors i les estrelles (1965), Històries i llegendes del Pallars (1971).

77 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaLluís Salvador d'Àustria  (Florència, Itàlia, 1847 - Brandys nad Labern, Àustria, 1915)  Arxiduc d'Àustria. Molt popular a l'illa de Mallorca, on comprà les terres de Miramar i s'hi instal·là. Escriví un gran nombre d'estudis d'història, geografia, botànica, zoologia: Les Balears descrites per la paraula i la imatge (1869-91), inventari social històric, econòmic i cultural de les Illes.

91 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Lluita  (Barcelona, gen/1923 - abr/1927)  Publicació mensual de la Federació de Dependents de Catalunya. Patrocinada pel CADCI, va difondre les reivindicacions dels dependents catalans i observa una actitud crítica davant la dictadura de Primo de Rivera.

92 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Lluita!  (Barcelona, nov/1934 - abr/1935)  Peridòdic del Partit Comunista de Catalunya, publicat en català. La seva sortida fou molt irregular. Representà la tendència ortodoxa del comunisme internacional.

78 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Lluita Obrera  (Barcelona, 1972 – 1976)  Periòdic

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull  (Barcelona, s XIII - s XVII)  Llinatge de ciutadans honrats i cavallers barcelonins testimoniats des de mitjan s XIII entre la classe dirigent del municipi. El primer del qual es té notícia és d'un Ramon Llull.

80 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llull, Bartomeu  (Manacor, Mallorca, s. XVI - Palma de Mallorca ?, 1639)  Eclesiàstic. Fou canonge penitencier de la seu de Mallorca. A Palma de Mallorca millorà la casa d'educació d'òrfenes (1629) i fundà el col·legi de la Sapiència (1633). Amb l'aprovació d'Urbà VIII redactà les Constitutiones in lulliana Baleari Maioricae Colleggio B.V. Mariae Sapientiae observandae (publicades el 1834).

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLlull, Bernat  ( ? , s. XIV – 1348)  Ardiaca de Santa Maria del Mar

82 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Llull, Guillem  (Manacor, Mallorca, s. XIX – 1855)  Cronista

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull, Guillem  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Conseller en cap

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull, Joan  ( ? , s. XV)  Conseller en cap

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull, Joan  ( ? , s. XV)  Conseller en cap (1489)

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull, Joan  ( ? , s. XV – s. XVI)  Conseller en cap (1508)

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull, Joan  ( ? , s. XIV - 1388/89)  Marit d'Agnès de Gualbes

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull, Joan  (Barcelona, s. XV)  Ciutadà

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull, Joan Lluís  ( ? , s. XVI - d 1574)  Conseller en cap (1551)

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llull, Pere  (Catalunya, s XV)  Arquitecte. Projectà el campanar de la capella de Santa Àgata del Palau Reial de Barcelona. En dirigí la construcció amb Guillem de Gallifa.

Anar a:    [ Llu ]    [ Lluça, G ]    [ Lluce ]    [ Llue ]    [ Llui ]    [ Llull ]Inici página

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

Logo de Dades dels Països Catalans[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans