|
|
|
Anar a: [ Lloret ] [ Lloria ] [ Lloria, M ] [ Lloris ] [ Llosa de ] [ Llot ] Estic assedegat d'una conversa que sigui alguna cosa més que una cerimònia. (Stendhal) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lloret (Roquetes, Baix Ebre) Caseria, situat al vessant meridional del Caro. El barranc de Lloret, que neix al racó dels Avellanars i forma, en part, el límit amb el terme de Mas de Barberans, és afluent, per la dreta, del barranc de Sant Antoni, tributari de l'Ebre. 2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lloret, Antoni (la Vila Joiosa, Marina Baixa, s XIX – 1926) Polític i periodista. Fundà a la seva vila natal el setmanari polític "La Marina". Col·laborà a d'altres publicacions periodístiques, com "El Graduador de Alicante" i "La Correspondencia de Valencia". Fou diputat provincial en diverses ocasions, així com governador civil de les províncies de Pontevedra i de Jaén. 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lloret, Antoni (País Valencià, s. XVIII – s. XIX) Advocat i polític 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lloret, el (Bràfim, Alt Camp) Santuari, al sud-est del poble 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloret, Guillem de (Catalunya, s. XIII - Illes Balears ?, s. XIII) Cavaller. Serví Alfons II el Liberal en la incorporació de Mallorca. Tot seguit fou un dels encarregats de gestionar la submissió d'Eivissa, obtinguda el 13/gen/1286. El rei el nomenà governador de l'illa. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloret, Mateu (Cervera, Segarra, s. XVI - San Liberatore di Majella, l'Abruç, Itàlia, 1622) Erudit 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloret, Mateu (Cervera, Segarra, s. XVI – s. XVII) Frare benedictí 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloret, Rosa (Barcelona, 1909 - ) Guitarrista. Estudià a l'Escola Municipal de Música. Donà gran nombre de concerts amb bons èxits. 10 CATALUNYA - MUNICIPI Lloret de Mar (Selva) Municipi: 47,87 km2, 5 m alt, 19.041 hab (1999) 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloret de Mar, Ramon de (Lloret de Mar, Selva, 1677 - Olot, Garrotxa, 1737) Frare caputxí 12 ILLES BALEARS - MUNICIPI Lloret de Vistalegre (Mallorca Septentrional) Municipi: 17,39 km2, 169 m alt, 877 hab (1999) 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lloret i Martí, Francesc (València, s. XVII – Madrid, 1736) Metge 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloret i Massaguer, Isidre (Barcelona, 1880 – 1922) Advocat 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloret i Ordeix, Pere (Tarragona, 1877 – Barcelona, 1967) Polític i advocat 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloret i Orriols, Antoni (Barcelona, 1935 - ) Físic 18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lloret i Torregrosa, Joan (Alacant, 1899 - ? ) Pintor 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lloret Salvatge (Amer, Selva) Poble 20 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lloria, Alfons Roger de ( ? , d 1314 – València, 1355) Fill de Jaume de Xèrica i de Beatriu de Lloria 22 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloria, Antoni de (Grècia, ? ) Senyor de la Grècia catalana 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lloria, Beatriu de Veure> Beatriu de Xèrica i de Lloria. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloria, Berenguer de ( ? , s. XIV) Noble 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloria, Constança de (Catalunya, s. XIV) Dama. Encara que algun autor la creu filla de Roger de Lloria, sembla, per raons cronològiques, que n'era néta. Es casà amb Pere de Montcada, almirall de Pere III el Cerimoniós. La mare de Pere era Jofredina de Lloria, probablement tia de Constança. D'aquest matrimoni eren fills, segons sembla, Gastó i Roger de Montcada, el segon dels quals fou una figura notable del seu llinatge. 26 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloria, Hilària de (Itàlia ?, s. XIV) Filla de Roger de Lloria i de Margarida Llança. Es casà amb l'italià Roger de San Severino, comte de Marcica. 27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloria, Joan de (Grècia, s. XIV - d 1381) Senyor d'Estir. Fill del vicari general d'Atenes i Neopàtria Roger de Lloria. Per la pau estipulada amb els invasors francesos, fou promès a Maria, filla de Guiu d'Enghien, però el matrimoni no s'efectuà. Ajudà Lluís Frederic d'Aragó per tal de procurar l'obediència dels ducats a Pere III de Catalunya-Aragó. Detingut per Lluis d'Enghien, comte de Conversano, a l'Argòlida, en una nova campanya francesa (1378), era encara presoner el 1381. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloria, Joan de (Sicília, Itàlia, s XIII - Messina, Itàlia, 1298) Marí. Nebot de l'almirall Roger de Lloria, amb el qual col·laborà intensament. El 1286, quan Roger deixà per un temps el comandament del seu estol, el transferí al seu nebot i li ordenà d'hostilitzar la costa de Barbaria. El 1297 vivia a Sicília. Quan Roger trencà amb el rei Frederic II i es passà a Jaume II, començà a combatré les forces del rei Frederic des de les possessions sicilianes del Lloria, però fou vençut i hagué de retre's a Castiglione, on es trobava també Rogeró, fill de l'almirall. Aconseguí tanmateix escapar i, mentre el seu oncle era ocupat en lluita terrestre al setge de Siracusa, Joan prengué 20 galeres i realitzà missions d'aprovisionament. Quan anava a Siracusa a estrenyer el bloqueig, fou interceptat prop de Messina per 22 galeres de Frederic II. Perdé 16 galeres i fou fet presoner, jutjat com a traïdor, condemnat a mort i escapçat, cosa que produí un augment del zel combatiu de Roger contra Sicília, demostrat a les batalles del cap Orlando i de Ponça. Era casat amb Hilària de Maletta, filla del comte de Camerata. 30 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloria, Joan de (Catalunya ?, s. XIV - Grècia, s. XIV) Noble de la Grècia catalana. Destacà secundant la política del seu germà Roger. El 1362 vencé els soldats addictes a Pere de Pou. Tingué dos fills: un Roger, que fou lloctinent dels ducats d'Atenes i Neopàtria el 1384, i Nicolau. 31 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloria, Joan de ( ? , ? ) Noble de la Grècia catalana 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloria, Jofredina de (Catalunya, s XIII - s XIV) Filla de l'almirall Roger de Lloria i de la seva primera muller, Margarida Llança. Es casà amb Ot de Montcada, que seria majordom reial i padrí de Pere III el Cerimoniós. Fou, per tant, cunyada de la reina Elisenda de Montcada. Del seu matrimoni hagué almenys tres fills: Ot, casat amb Teresa de Montcada i mort jove, Elisenda, que es casà amb el vescomte Jofre V de Rocabertí, i Pere, almirall del rei Cerimoniós, que precisament es casaria amb Constança de Lloria, probablement neboda de Jofredina. 33 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
34 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloria, Nicolau de (Sicília, Itàlia, s. XIV) Cavaller. Potser nebot de l'amirall Roger o possiblement nét. Fill de Margarida de Lloria i de Nicolau de Janvilla, que potser prengué el cognom matern per qüestions d'heretatge. Fou conseller i diplomàtic de prestigi. El 1338 fou enviat a Catalunya per demanar l'enviament d'auxilis a Sicília. Idèntica missió havia de realitzar el 1349, però caigué malalt i fou substituït per Bonanat Jafer. 35 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloria, Nicolau de (Grècia, s XIV) Noble de la Grècia catalana. Fill de Joan i germà de Roger. Cooperà a l'establiment de la sobirania de Pere III sobre els estats grecs. Ha deixat poques notícies. 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lloria, Roger de (Sclaes, Calàbria, Itàlia, v 1250 – València, 1305) Almirall de la flota catalana (1283) 37 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloria, Roger de ( ? , s. XIV) Gran personatge de la Grècia catalana 38 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloria, Roger de ( ? , ? ) Noble de la Grècia catalana 39 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloria, Roger (o Rogeró) ( ? , ? ) Fill de Roger 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloria, Saurina de (Catalunya, s. XIV) Dama. Probablement néta de l'almirall Roger. Es casà amb el cavaller Guillem de Sant Vicenç. 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lloria i d'Entença, Berenguer de (País Valencià ?, v 1303 – València, 1324) Senyor de la baronia de Cocentaina 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lloria i d'Entença, Carles de ( ? , 1292 - Cocentaina, Comtat, 1335) Fill de Roger de Lloria 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lloria i d'Entença, Margarida de ( ? , 1292 – 1345) Filla de Roger de Lloria 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lloria i Llança, Beatriu de (Itàlia, v 1275 - València ?, 1334) Filla de Roger de Lloria 46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
47 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Lloriac, baronia de (Menorca) Títol concedit a l'illa, el 1683, al mestre de camp Miquel Lleonard de Cardona i de Renteria (Benasc, Ribagorça, 1634 - Almeria, 1702), senyor de Lloriac, tinent general de la cavalleria de la costa del regne de Granada i cavaller de Sant Jaume. El 1743 passà als Olivar. 48 CATALUNYA - HISTÒRIA Lloriana de Ter (Sant Vicenç de Torelló, Osona) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 49 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lloris, Garcia de (Aragó, s. XIV) Noble i conseller d'Alfons III de Catalunya-Aragó 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloris, Joan Dimes (Barcelona, s XVI – 1598) Eclesiàstic i escriptor. Abat de Sant Feliu de Girona i conseller de Catalunya. Fou bisbe d'Urgell (1572-76) i de Barcelona (1576-98), on fou promotor de les canonitzacions de sant Oleguer i de sant Ramon de Penyafort; acollí i animà els nous ordes religiosos (carmelites descalços -tant la branca masculina com la femenina-, caputxins); fundà el seminari i amplià el palau episcopal; edità els propis dels sants diocèsans i recercà, sense èxit, les relíquies de sant Pacià. 51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Llorito (Lloret de Vistalegre, Mallorca Septentrional) Nom popular del municipi. 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llorito, el (Tarragona, Tarragonès) Santuari, dedicat a la Mare de Déu del Llorito, al nord de la ciutat. La seva construcció fou patrocinada pel prevere tarragoní Pere Mir a partir de l'adquisició a Itàlia d'una imatge de la Verge, al s. XVI. El santuari fou ampliat el s. XVIII i destruït el 1823 per l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. La imatge fou conservada al convent de l'Ensenyança fins al 1936, any que fou destruïda. El santuari fou refet a partir de 1957. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llorona (Albanyà, Alt Empordà) Poble (766 m alt) 55 CATALUNYA - HISTÒRIA Llort, castell de (Espot, Pallars Sobirà) Antic castell de la vall d'Àneu, a la confluència del riu Escrita i la Noguera Pallaresa. És esmentat ja el 950. 56 ANDORRA - GEOGRAFIA Llorts (Ordino, Andorra) Poble (1.413 m alt) de la parròquia 57 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
58 CATALUNYA - HISTÒRIA Llosa, la (Lles, Baixa Cerdanya) Antic poble 59 CATALUNYA - HISTÒRIA Llosa, la (Cambrils, Baix Camp) Vil·la romana 60 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA Llosa, pic de la (Conflent / Ripollès) Cim (2.503 m alt), entre les dues comarques 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llosa, riu de la (Catalunya) Riu de la conca del Segre 62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llosa, sèquia de la (Costera) Sèquia de la comarca 63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llosa de Camatxo, la (Alcanalí, Marina Alta) Veure> Llosa d'Olocaive, la 64 CATALUNYA - GEOGRAFIA
65 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Llosa de la Plana, la (Plana Baixa) Municipi: 10,14 km2, 9 m alt, 932 hab (1999) 66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
67 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Llosa del Bisbe, la (Serrans) Municipi: 12,07 km2, 392 m alt, 456 hab (1999) 68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llosa d'Olocaive, la (Alcanalí, Marina Alta) Poble 69 ANDORRA - GEOGRAFIA
70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llosar, bordes de (les Valls de la Valira, Alt Urgell) Grup de bordes de l'antic terme de Civís 71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llosar, el (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat) Poble 72 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Llosars, vall de (Alta Ribagorça) Una de les capçaleres de la vall Hiverna 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llosas i Badia, Pere (Olot, Garrotxa, 1870 – 1955) Polític carlí. Fou regidor d'Olot, diputat provincial i governador civil de les Balears. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou president de la diputació de Girona, conseller de cultura de la Mancomunitat de Catalunya (1924), i governador civil de la Corunya i de les Balears. És autor de Veritable concepte de la democràcia cristiana (1902). 74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Lloscos, Llàtzer de (Illes Balears, s. XV) Procurador reial 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloses, Francesc (Barcelona, 1728 – Ferrara, Itàlia, 1782) Jesuïta 76 ILLES BALEARS - MUNICIPI
77 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Lloseta, baronia de (Illes Balears) Jurisdicció senyorial, atorgada el 1634 78 CATALUNYA - MUNICIPI Llosses, les (Ripollès) Municipi: 113,7 km2, 986 m alt, 275 hab (1999) 79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llot de Ribera, Miquel (Clairà, Rosselló, 1555 – Lleida, 1607 ?) Eclesiàstic. Frare dominicà. Fou prior del convent de Perpinyà (1585), catedràtic de teologia i rector (1586) de l'Estudi de Perpinyà. Procurador pel procès de canonització de sant Ramon de Penyafort, en va escriure el De laudabili vita (1595). També escriví: Llibre... Del Gloriós Sant Joan Baptista (1590), Llibre de la translació... dels màrtirs... Abdon i Senén (1591) i un Epítome' teològic (1595); en el primer demanava la impermeabilització militar i religiosa del Rosselló enfront de França. Morí essent prior del convent de Lleida. 80 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llot i Ribera, Francesc (Rosselló, s XVII) Escriptor. Batxiller en arts i doctor en dret, s'establí a Rigardà (Conflent) i dedicà els seus béns a obres devotes. El 1649 escriví Llibre de la primera missa i de la confraria del Roser, pintura excepcional de la vida i els costums de Rigardà. 81 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Llotes (Rosselló) Veure> Sant Miquel de Llotes. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llotger, Joan (Catalunya, s. XIII – s. XIV) Frare dominicà. Fou inquisidor general dels regnes en temps de Jaume II el Just. El 1308 assistí a la reunió de prelats celebrada a València per tractar de la supressió de l'orde del Temple. 95 CATALUNYA - CULTURA
83 CATALUNYA - ART Llotja de Barcelona (Barcelona, 1380) Edifici neoclàssic d'interior gòtic 84 ILLES BALEARS - ART Llotja de Mallorca (Palma de Mallorca, 1426-47) Edifici gòtic 85 PAÍS VALENCIÀ - ART Llotja de València (València, 1480) Edifici gòtic 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llovera, Joan Baptista de la Concepció (País Valencià, 1826 – 1902) Pilot naval 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llovera i Bofill, Josep (Reus, Baix Camp, 1846 – 1896) Pintor i dibuixant. D'estil acadèmic, pintà a l'aquarel·la i a l'oli, tèniques amb les quals es servia amb desimboltura en la composició d'obres de gènere (Esperant la processó, Tornant del bateig, Damisel·les en el balcó). Col·laborà com a il·lustrador en moltes revistes del moment ("La Ilustración Española y Americana", "La Il·lustració Catalana", "La Campana de Gràcia", "Un Tros de Paper", "L'Esquella de la Torratxa", etc) tant de Barcelona com de Madrid, on residí de jove. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llovera i Tomàs, Josep Maria (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1874 – Barcelona, 1949) Eclesiàstic i escriptor. Estudià a Girona i a Roma, on fou ordenat sacerdot. Canonge de Barcelona (1919) i professor de sociologia del Seminari, se sentí vinculat al grup de Severino Aznar. Participà en Acció Popular i en la redacció de la "Catalunya Social". Fou un dels inspiradors de la Unió Democràtica i, en un altre ordre, de la Federació de Joves Cristians. És notable el seu Tratado de sociología cristiana (Barcelona, 1909), reeditat diverses vegades, així com les seves traduccions de clàssics i Pares de l'Església (la seva traducció de La Ciutat de Déu, de sant Agustí, és considerada com a modèlica). 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloveras i Sorni, Joan (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1934 - Sant Pere de Ribes, Garraf, 1998) Tenor. Estudià música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i cant al Conservatori del Liceu. Debutà el 1966 a Tel Aviv, amb La Bohème de Puccini. Passà després a la República Federal d'Alemanya, on fou primer tenor estable, durant diverses temporades, als teatres d'òpera d'Essen i Hamburg. El 1979 cantà per primera vegada al Metropolitan de Nova York (Cavalleria rusticana, de Mascagni). Ha actuat encara a diversos teatres europeus i americans. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lloveras i Vallès, Gonçal (Barcelona, 7/nov/1926 - ) Metge i escriptor. Fundador del Centre d'Influència Catòlica Femenina i del jurat del premi de la Lletra d'Or. Conferenciant i publicista, s'ha dedicat a tasques de divulgació, mitjançant la premsa i la ràdio, de temes mèdics, literaris i sobre caracterologia de l'infant. El 1993 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Escriptor fecund, ha publicat Mals pensaments a favor de l'home (1962), la biografia Agustí Pedro Pons (1964), Diabetis (1992), i ha col·laborat en el llibre Diabetologia: anàlisi clínica (1999). Fou professor en diverses institucions pedagògiques. 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llovet i Miserol, Ramon (Barcelona, 1917 - 1987) Pintor. Format amb Josep Mestres i a Llotja. Es presentà el 1951 a la sala Argos de Barcelona, i immediatament ja féu una exposició individual a París. El seu estil és una síntesi d'expressionisme i ingenuisme. Guanyà, entre altres premis, la medalla d'or de la diputació de Mallorca. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llovet i Pomar, Jordi (Barcelona, 1947 - ) Filòsof i crític literari. Professor de la Universitat de Barcelona i membre del Col·legi de Filosofia i de l'Institut d'Humanitats. És autor de llibres sobre estètica, teoria literària i filosofia: Por una estética egoista (1978), Ideología y metodología del diseño (1979), Francesc Todó (1983), El sentit i la forma: assaig d'estètica (1990) i Teoria literària (1997), entre d'altres. Destacà també per les seves traduccions, especialment de l'alemany, i per l'edició de clàssics de la literatura. 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llovet i Verdura, Joaquim (Mataró, Maresme, 1921 - ) Historiador i escriptor. Ha publicat diversos articles d'investigació històrica i ha defensat la data de 1378 com la del primer fogatge o cens realitzat a Catalunya, contra la tesi que defensava la de l'any 1359. És autor de l'obra, en dos volums, La ciutat de Mataró (1959-61), així com de Mataró 1680-1719: pas de vila a ciutat i a cap de corregiment (1966), Carta a Veracruz (1974) i Tràfic colonial, bloqueig marítim i comerç de neutrals (1986), entre d'altres.
Anar
a: [ Lloret ]
[ Lloria ] [ Lloria,
M ]
[ Lloris ] [ Llosa
de ]
[ Llot ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
