A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Lloret ]    [ Lloria ]    [ Lloria, M ]    [ Lloris ]    [ Llosa de ]    [ Llot ]

Estic assedegat d'una conversa que sigui alguna cosa més que una cerimònia. (Stendhal)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lloret  (Roquetes, Baix Ebre Caseria, situat al vessant meridional del Caro. El barranc de Lloret, que neix al racó dels Avellanars i forma, en part, el límit amb el terme de Mas de Barberans, és afluent, per la dreta, del barranc de Sant Antoni, tributari de l'Ebre.

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lloret, Antoni  (la Vila Joiosa, Marina Baixa, s XIX – 1926)  Polític i periodista. Fundà a la seva vila natal el setmanari polític "La Marina". Col·laborà a d'altres publicacions periodístiques, com "El Graduador de Alicante" i "La Correspondencia de Valencia". Fou diputat provincial en diverses ocasions, així com governador civil de les províncies de Pontevedra i de Jaén.

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lloret, Antoni  (País Valencià, s. XVIII – s. XIX)  Advocat i polític

4 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lloret, el  (Bràfim, Alt Camp)  Santuari, al sud-est del poble

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloret, Guillem de  (Catalunya, s. XIII - Illes Balears ?, s. XIII)  Cavaller. Serví Alfons II el Liberal en la incorporació de Mallorca. Tot seguit fou un dels encarregats de gestionar la submissió d'Eivissa, obtinguda el 13/gen/1286. El rei el nomenà governador de l'illa.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLloret, Jeroni  (Cervera, Segarra, s. XVI - Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1571)  Erudit

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloret, Mateu  (Cervera, Segarra, s. XVI - San Liberatore di Majella, l'Abruç, Itàlia, 1622)  Erudit

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloret, Mateu  (Cervera, Segarra, s. XVI – s. XVII)  Frare benedictí

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloret, Rosa  (Barcelona, 1909 - )  Guitarrista. Estudià a l'Escola Municipal de Música. Donà gran nombre de concerts amb bons èxits.

10 CATALUNYA - MUNICIPI

Lloret de Mar  (Selva Municipi: 47,87 km2, 5 m alt, 19.041 hab (1999)

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloret de Mar, Ramon de  (Lloret de Mar, Selva, 1677 - Olot, Garrotxa, 1737)  Frare caputxí

12 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Lloret de Vistalegre  (Mallorca Septentrional)  Municipi: 17,39 km2, 169 m alt, 877 hab (1999)

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLloret i Homs, Joaquim  (Barcelona, 1890 - )  Arquitecte

14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lloret i Martí, Francesc  (València, s. XVII – Madrid, 1736)  Metge

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloret i Massaguer, Isidre  (Barcelona, 1880 – 1922)  Advocat

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloret i Ordeix, Pere  (Tarragona, 1877 – Barcelona, 1967)  Polític i advocat

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloret i Orriols, Antoni  (Barcelona, 1935 - )  Físic

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lloret i Torregrosa, Joan  (Alacant, 1899 - ? )  Pintor

19 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Lloret Salvatge  (Amer, Selva)  Poble

20 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaLloria  (Calàbria, Itàlia, s. XIII - ? )  Família

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lloria, Alfons Roger de  ( ? , d 1314 – València, 1355)  Fill de Jaume de Xèrica i de Beatriu de Lloria

22 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloria, Antoni de  (Grècia, ? )  Senyor de la Grècia catalana

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lloria, Beatriu de  Veure> Beatriu de Xèrica i de Lloria.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloria, Berenguer de  ( ? , s. XIV)  Noble

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloria, Constança de  (Catalunya, s. XIV)  Dama. Encara que algun autor la creu filla de Roger de Lloria, sembla, per raons cronològiques, que n'era néta. Es casà amb Pere de Montcada, almirall de Pere III el Cerimoniós. La mare de Pere era Jofredina de Lloria, probablement tia de Constança. D'aquest matrimoni eren fills, segons sembla, Gastó i Roger de Montcada, el segon dels quals fou una figura notable del seu llinatge.

26 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloria, Hilària de  (Itàlia ?, s. XIV)  Filla de Roger de Lloria i de Margarida Llança. Es casà amb l'italià Roger de San Severino, comte de Marcica.

27 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaLloria, Joan Alfons de  ( ? , ? )  Marit de Constança de Mallorca

28 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloria, Joan de  (Grècia, s. XIV - d 1381)  Senyor d'Estir. Fill del vicari general d'Atenes i Neopàtria Roger de Lloria. Per la pau estipulada amb els invasors francesos, fou promès a Maria, filla de Guiu d'Enghien, però el matrimoni no s'efectuà. Ajudà Lluís Frederic d'Aragó per tal de procurar l'obediència dels ducats a Pere III de Catalunya-Aragó. Detingut per Lluis d'Enghien, comte de Conversano, a l'Argòlida, en una nova campanya francesa (1378), era encara presoner el 1381.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloria, Joan de  (Sicília, Itàlia, s XIII - Messina, Itàlia, 1298)  Marí. Nebot de l'almirall Roger de Lloria, amb el qual col·laborà intensament. El 1286, quan Roger deixà per un temps el comandament del seu estol, el transferí al seu nebot i li ordenà d'hostilitzar la costa de Barbaria. El 1297 vivia a Sicília. Quan Roger trencà amb el rei Frederic II i es passà a Jaume II, començà a combatré les forces del rei Frederic des de les possessions sicilianes del Lloria, però fou vençut i hagué de retre's a Castiglione, on es trobava també Rogeró, fill de l'almirall. Aconseguí tanmateix escapar i, mentre el seu oncle era ocupat en lluita terrestre al setge de Siracusa, Joan prengué 20 galeres i realitzà missions d'aprovisionament. Quan anava a Siracusa a estrenyer el bloqueig, fou interceptat prop de Messina per 22 galeres de Frederic II. Perdé 16 galeres i fou fet presoner, jutjat com a traïdor, condemnat a mort i escapçat, cosa que produí un augment del zel combatiu de Roger contra Sicília, demostrat a les batalles del cap Orlando i de Ponça. Era casat amb Hilària de Maletta, filla del comte de Camerata.

30 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloria, Joan de  (Catalunya ?, s. XIV - Grècia, s. XIV)  Noble de la Grècia catalana. Destacà secundant la política del seu germà Roger. El 1362 vencé els soldats addictes a Pere de Pou. Tingué dos fills: un Roger, que fou lloctinent dels ducats d'Atenes i Neopàtria el 1384, i Nicolau.

31 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloria, Joan de  ( ? , ? )  Noble de la Grècia catalana

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloria, Jofredina de  (Catalunya, s XIII - s XIV)  Filla de l'almirall Roger de Lloria i de la seva primera muller, Margarida Llança. Es casà amb Ot de Montcada, que seria majordom reial i padrí de Pere III el Cerimoniós. Fou, per tant, cunyada de la reina Elisenda de Montcada. Del seu matrimoni hagué almenys tres fills: Ot, casat amb Teresa de Montcada i mort jove, Elisenda, que es casà amb el vescomte Jofre V de Rocabertí, i Pere, almirall del rei Cerimoniós, que precisament es casaria amb Constança de Lloria, probablement neboda de Jofredina.

33 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaLlòria, Matilde  (Almansa, Castella, 1912 - )  Poetessa. Residí a València, i hi escriví diversos llibres en català, dels quals ha estat editat Altíssim regne (1965), premi València de literatura del 1960. Després anà a residir a Ourense.

34 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloria, Nicolau de  (Sicília, Itàlia, s. XIV)  Cavaller. Potser nebot de l'amirall Roger o possiblement nét. Fill de Margarida de Lloria i de Nicolau de Janvilla, que potser prengué el cognom matern per qüestions d'heretatge. Fou conseller i diplomàtic de prestigi. El 1338 fou enviat a Catalunya per demanar l'enviament d'auxilis a Sicília. Idèntica missió havia de realitzar el 1349, però caigué malalt i fou substituït per Bonanat Jafer.

35 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloria, Nicolau de  (Grècia, s XIV)  Noble de la Grècia catalana. Fill de Joan i germà de Roger. Cooperà a l'establiment de la sobirania de Pere III sobre els estats grecs. Ha deixat poques notícies.

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lloria, Roger de  (Sclaes, Calàbria, Itàlia, v 1250 – València, 1305)  Almirall de la flota catalana (1283)

37 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloria, Roger de  ( ? , s. XIV)  Gran personatge de la Grècia catalana

38 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloria, Roger de  ( ? , ? )  Noble de la Grècia catalana

39 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaLloria, Roger de  ( ? , ? )  Senyor de la Grècia catalana

40 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloria, Roger (o Rogeró)  ( ? , ? )  Fill de Roger

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloria, Saurina de  (Catalunya, s. XIV)  Dama. Probablement néta de l'almirall Roger. Es casà amb el cavaller Guillem de Sant Vicenç.

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lloria i d'Entença, Berenguer de  (País Valencià ?, v 1303 – València, 1324)  Senyor de la baronia de Cocentaina

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lloria i d'Entença, Carles de  ( ? , 1292 - Cocentaina, Comtat, 1335)  Fill de Roger de Lloria

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lloria i d'Entença, Margarida de  ( ? , 1292 – 1345)  Filla de Roger de Lloria

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Lloria i Llança, Beatriu de  (Itàlia, v 1275 - València ?, 1334)  Filla de Roger de Lloria

46 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaLloriac  (es Mercadal, Menorca Lloc, prop de la costa de Tramuntana. Hi ha un notable palau de la família dels barons de Lloriac. L'albufera, o pantà, de Lloriac, és una zona pantanosa que es comunica amb la cala de Tirant. En el pariatge de 1301-11 fou creada la parròquia de Santa Creu de Lloriac, que fou traslladada al començament del s XV a l'església de Sant Narcís des Mercadal, que n'era sufragània i que canvià l'advocació per la de Sant Martí.

47 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Lloriac, baronia de  (Menorca Títol concedit a l'illa, el 1683, al mestre de camp Miquel Lleonard de Cardona i de Renteria (Benasc, Ribagorça, 1634 - Almeria, 1702), senyor de Lloriac, tinent general de la cavalleria de la costa del regne de Granada i cavaller de Sant Jaume. El 1743 passà als Olivar.

48 CATALUNYA - HISTÒRIA

Lloriana de Ter  (Sant Vicenç de TorellóOsona)  Nom adoptat el 1937 per al municipi.

49 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Lloris, Garcia de  (Aragó, s. XIV)  Noble i conseller d'Alfons III de Catalunya-Aragó

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloris, Joan Dimes  (Barcelona, s XVI – 1598)  Eclesiàstic i escriptor. Abat de Sant Feliu de Girona i conseller de Catalunya. Fou bisbe d'Urgell (1572-76) i de Barcelona (1576-98), on fou promotor de les canonitzacions de sant Oleguer i de sant Ramon de Penyafort; acollí i animà els nous ordes religiosos (carmelites descalços -tant la branca masculina com la femenina-, caputxins); fundà el seminari i amplià el palau episcopal; edità els propis dels sants diocèsans i recercà, sense èxit, les relíquies de sant Pacià.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaLloris i de Borja, Francesc Galceran de  (València ?, s. XV – Roma, Itàlia, 1506)  Eclesiàstic. Ocupà el bisbat d'Elna (1499-1506), deixat vacant per Cèsar Borja, i el retingué fins a la mort. Fou a més cardenal de Santa Maria Nova (1503), arquebisbe de Trani, i patriarca de Constantinoble, càrrec en el qual succeí a Joan de Borja i Navarro. Exercí també les funcions de vice-secretari i tresorer del papa Alexandre VI, que li va conferir els anteriors benifets.

52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Llorito  (Lloret de Vistalegre, Mallorca Septentrional Nom popular del municipi.

53 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llorito, el  (Tarragona, Tarragonès Santuari, dedicat a la Mare de Déu del Llorito, al nord de la ciutat. La seva construcció fou patrocinada pel prevere tarragoní Pere Mir a partir de l'adquisició a Itàlia d'una imatge de la Verge, al s. XVI. El santuari fou ampliat el s. XVIII i destruït el 1823 per l'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. La imatge fou conservada al convent de l'Ensenyança fins al 1936, any que fou destruïda. El santuari fou refet a partir de 1957.

54 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llorona  (Albanyà, Alt Empordà)  Poble (766 m alt)

55 CATALUNYA - HISTÒRIA

Llort, castell de  (Espot, Pallars Sobirà)  Antic castell de la vall d'Àneu, a la confluència del riu Escrita i la Noguera Pallaresa. És esmentat ja el 950.

56 ANDORRA - GEOGRAFIA

Llorts  (Ordino, Andorra)  Poble (1.413 m alt) de la parròquia

57 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaLlosa, coll de la  (Conflent / Alta Cerdanya)  Depressió (1.866 m alt) entre les dues comarques

58 CATALUNYA - HISTÒRIA

Llosa, la  (Lles, Baixa Cerdanya Antic poble

59 CATALUNYA - HISTÒRIA

Llosa, la  (Cambrils, Baix Camp)  Vil·la romana

60 CATALUNYA NORD / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llosa, pic de la  (Conflent / Ripollès)  Cim (2.503 m alt), entre les dues comarques

61 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llosa, riu de la  (Catalunya)  Riu de la conca del Segre

62 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llosa, sèquia de la  (Costera)  Sèquia de la comarca

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llosa de Camatxo, la  (Alcanalí, Marina Alta)  Veure> Llosa d'Olocaive, la

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaLlosa de Cavall, rua de la  (Navès, Solsonès)  Congost obert pel Cardener, entre les serres de Guilanyà i de Busa, a l'esquerra, i el pla de Ricard i la serra d'Encies, a la dreta, al límit meridional de la vall de Lord.

65 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Llosa de la Plana, la  (Plana Baixa)  Municipi: 10,14 km2, 9 m alt, 932 hab (1999)

66 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la CosteraLlosa de Ranes, la  (Costera Municipi: 7,1 km2, 109 m alt, 3.620 hab (1999). Situat a l'esquerra del Cànyoles, afluent de l'Albaida, a l'oest de Xàtiva, amb el port de Càrcer al nord del terme. El terme és pla i l'agricultura n'és la principal riquesa. Els regatges derivats de les deus, així com les sèquies procedents del Cànyoles, fan possible una agricultura de regadiu (taronges i hortalisses); al secà es conreen garrofers, oliveres i vinya. Ramaderia de bestiar boví. Pedreres de calç i de guix. Entre les activitats industrials destaquen l'alimentària i la de materials per a la construcció. La població ha experimentat un creixement lent però continu des de la fi del s. XVIII. Poble d'origen islàmic. Església parroquial de Santa Maria, de la fi del s. XVII. Dins el terme hi ha el balneari de Santa Anna i les ruïnes del santuari de la Llosa. Àrea comercial de Xàtiva.

67 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Llosa del Bisbe, la  (Serrans)  Municipi: 12,07 km2, 392 m alt, 456 hab (1999)

68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llosa d'Olocaive, la  (Alcanalí, Marina Alta)  Poble

69 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici páginaLlosada, tossal de la  (Andorra)  Cim (2.548 m alt)

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Llosar, bordes de  (les Valls de la Valira, Alt Urgell)  Grup de bordes de l'antic terme de Civís

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Llosar, el  (Vilafranca del Maestrat, Alt Maestrat)  Poble

72 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Llosars, vall de  (Alta Ribagorça)  Una de les capçaleres de la vall Hiverna

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llosas i Badia, Pere  (Olot, Garrotxa, 1870 – 1955)  Polític carlí. Fou regidor d'Olot, diputat provincial i governador civil de les Balears. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou president de la diputació de Girona, conseller de cultura de la Mancomunitat de Catalunya (1924), i governador civil de la Corunya i de les Balears. És autor de Veritable concepte de la democràcia cristiana (1902).

74 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Lloscos, Llàtzer de  (Illes Balears, s. XV)  Procurador reial

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloses, Francesc  (Barcelona, 1728 – Ferrara, Itàlia, 1782)  Jesuïta

76 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Inici páginaLloseta  (Mallorca Septentrional Municipi: 12,03 km2, 152 m alt, 4.523 hab (1999)

77 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Lloseta, baronia de  (Illes Balears)  Jurisdicció senyorial, atorgada el 1634

78 CATALUNYA - MUNICIPI

Llosses, les  (Ripollès Municipi: 113,7 km2, 986 m alt, 275 hab (1999)

79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Llot de Ribera, Miquel  (Clairà, Rosselló, 1555 – Lleida, 1607 ?)  Eclesiàstic. Frare dominicà. Fou prior del convent de Perpinyà (1585), catedràtic de teologia i rector (1586) de l'Estudi de Perpinyà. Procurador pel procès de canonització de sant Ramon de Penyafort, en va escriure el De laudabili vita (1595). També escriví: Llibre... Del Gloriós Sant Joan Baptista (1590), Llibre de la translació... dels màrtirs... Abdon i Senén (1591) i un Epítome' teològic (1595); en el primer demanava la impermeabilització militar i religiosa del Rosselló enfront de França. Morí essent prior del convent de Lleida.

80 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Llot i Ribera, Francesc  (Rosselló, s XVII)  Escriptor. Batxiller en arts i doctor en dret, s'establí a Rigardà (Conflent) i dedicà els seus béns a obres devotes. El 1649 escriví Llibre de la primera missa i de la confraria del Roser, pintura excepcional de la vida i els costums de Rigardà.

81 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Llotes  (Rosselló Veure> Sant Miquel de Llotes.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llotger, Joan  (Catalunya, s. XIII – s. XIV)  Frare dominicà. Fou inquisidor general dels regnes en temps de Jaume II el Just. El 1308 assistí a la reunió de prelats celebrada a València per tractar de la supressió de l'orde del Temple.

95 CATALUNYA - CULTURA

Inici páginaLlotja, escola de  Veure> Escola de Belles Arts de Barcelona.

83 CATALUNYA - ART

Llotja de Barcelona  (Barcelona, 1380)  Edifici neoclàssic d'interior gòtic

84 ILLES BALEARS - ART

Llotja de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1426-47)  Edifici gòtic

85 PAÍS VALENCIÀ - ART

Llotja de València  (València, 1480)  Edifici gòtic

86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Llovera, Joan Baptista de la Concepció  (País Valencià, 1826 – 1902)  Pilot naval

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llovera i Bofill, Josep  (Reus, Baix Camp, 1846 – 1896)  Pintor i dibuixant. D'estil acadèmic, pintà a l'aquarel·la i a l'oli, tèniques amb les quals es servia amb desimboltura en la composició d'obres de gènere (Esperant la processó, Tornant del bateig, Damisel·les en el balcó). Col·laborà com a il·lustrador en moltes revistes del moment ("La Ilustración Española y Americana", "La Il·lustració Catalana", "La Campana de Gràcia", "Un Tros de Paper", "L'Esquella de la Torratxa", etc) tant de Barcelona com de Madrid, on residí de jove.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llovera i Tomàs, Josep Maria  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1874 – Barcelona, 1949)  Eclesiàstic i escriptor. Estudià a Girona i a Roma, on fou ordenat sacerdot. Canonge de Barcelona (1919) i professor de sociologia del Seminari, se sentí vinculat al grup de Severino Aznar. Participà en Acció Popular i en la redacció de la "Catalunya Social". Fou un dels inspiradors de la Unió Democràtica i, en un altre ordre, de la Federació de Joves Cristians. És notable el seu Tratado de sociología cristiana (Barcelona, 1909), reeditat diverses vegades, així com les seves traduccions de clàssics i Pares de l'Església (la seva traducció de La Ciutat de Déu, de sant Agustí, és considerada com a modèlica).

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaLloveras i Herrera, Frederic  (Barcelona, 1912 - Tossa de Mar, Selva, 1983)  Pintor, il·lustrador i aquarelista. Estudià al Cercle Artístic de Sant Lluc i a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Ha publicat el volum Barcelona amb text de Camilo José Cela. Abandonà l'oli per l'aquarel·la, on destacà molt.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloveras i Sorni, Joan  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1934 - Sant Pere de Ribes, Garraf, 1998)  Tenor. Estudià música al Conservatori Superior de Música de Barcelona i cant al Conservatori del Liceu. Debutà el 1966 a Tel Aviv, amb La Bohème de Puccini. Passà després a la República Federal d'Alemanya, on fou primer tenor estable, durant diverses temporades, als teatres d'òpera d'Essen i Hamburg. El 1979 cantà per primera vegada al Metropolitan de Nova York (Cavalleria rusticana, de Mascagni). Ha actuat encara a diversos teatres europeus i americans.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lloveras i Vallès, Gonçal  (Barcelona, 7/nov/1926 - )  Metge i escriptor. Fundador del Centre d'Influència Catòlica Femenina i del jurat del premi de la Lletra d'Or. Conferenciant i publicista, s'ha dedicat a tasques de divulgació, mitjançant la premsa i la ràdio, de temes mèdics, literaris i sobre caracterologia de l'infant. El 1993 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Escriptor fecund, ha publicat Mals pensaments a favor de l'home (1962), la biografia Agustí Pedro Pons (1964), Diabetis (1992), i ha col·laborat en el llibre Diabetologia: anàlisi clínica (1999). Fou professor en diverses institucions pedagògiques.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llovet i Miserol, Ramon  (Barcelona, 1917 - 1987)  Pintor. Format amb Josep Mestres i a Llotja. Es presentà el 1951 a la sala Argos de Barcelona, i immediatament ja féu una exposició individual a París. El seu estil és una síntesi d'expressionisme i ingenuisme. Guanyà, entre altres premis, la medalla d'or de la diputació de Mallorca.

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llovet i Pomar, Jordi  (Barcelona, 1947 - )  Filòsof i crític literari. Professor de la Universitat de Barcelona i membre del Col·legi de Filosofia i de l'Institut d'Humanitats. És autor de llibres sobre estètica, teoria literària i filosofia: Por una estética egoista (1978), Ideología y metodología del diseño (1979), Francesc Todó (1983), El sentit i la forma: assaig d'estètica (1990) i Teoria literària (1997), entre d'altres. Destacà també per les seves traduccions, especialment de l'alemany, i per l'edició de clàssics de la literatura.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Llovet i Verdura, Joaquim  (Mataró, Maresme, 1921 - )  Historiador i escriptor. Ha publicat diversos articles d'investigació històrica i ha defensat la data de 1378 com la del primer fogatge o cens realitzat a Catalunya, contra la tesi que defensava la de l'any 1359. És autor de l'obra, en dos volums, La ciutat de Mataró (1959-61), així com de Mataró 1680-1719: pas de vila a ciutat i a cap de corregiment (1966), Carta a Veracruz (1974) i Tràfic colonial, bloqueig marítim i comerç de neutrals (1986), entre d'altres.

Anar a:    Lloret ]    [ Lloria ]    [ Lloria, M ]    [ Lloris ]    [ Llosa de ]    [ Llot ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans