|
|
|
Anar a: [ Llag ] [ Llamp ] [ Llança ] [ Llançol ] [ Llanes ] [ Llar ] És fàcil parlar clar quan no ha de dir-se tota la veritat. (Rabindranath Tagore) 1 CATALUNYA - MUNICIPI
2 CATALUNYA - MUNICIPI
3 CATALUNYA - GEOGRAFIA
4 CATALUNYA - HISTÒRIA Llagostera, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial, creada el 1375 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llagostera, Josep (Catalunya, s. XVII) Mestre d'obres. En unió de Josep Portella realitzà la galilea o porxo d'entrada al monestir de Poblet. L'obra fou començada el 1669 i inaugurada pels ducs de Cardona. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llagostera i Coll, Ferran (Barcelona, 1947 - ) Realitzador cinematogràfic 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llagostera i Sala, Francesc (Barcelona, 1831 – 1885) Metge 8 FRANJA PONENT - MUNICIPI Llaguarres (Ribagorça) Municipi: 32,73 km2, 611 m alt, 289 hab (1999) 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llaguna, Antoni Eudald (Catalunya, s. XVII) Pedagog 10 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
11 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Llagunes, les (les Paüls, Alta Ribagorça) Poble de l'antic mun. de Nerill (o les Llaunes), situat en un coster que domina, per la dreta, la Valira de Castanesa. La seva església depèn de la parròquia de Seniu. Formava municipi el s. XIX. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llaiés (Ripoll, Ripollès) Veure> Llaés. 13 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llambias, Antoni (Maó, Menorca, 1793 – 1854) Químic, físic i advocat 14 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llambies, Antoni Joan (Illes Balears, s. XV – s. XVI) Cronista 15 CATALUNYA - MUNICIPI
16 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
17 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Llamp, cala des (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Cap i promontori (173 m alt) 18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llamp, coll del (Benimantell / Polop, Marina Baixa) Coll (928 m alt) que separa la serra d'Aitona del Puigcampana, entre els dos termes. 19 CATALUNYA - EMPRESA Llamp, El (Barcelona, 1982 - ) Editorial 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llampaies (Saus, Alt Empordà) Poble, situat al sector occidental del terme. L'església parroquial és dedicada a sant Martí. Formava part del comtat de Girona. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llampilles, Francesc Xavier (Francesc Xavier Cerdà i Llampilles) (Mataró, Maresme, 1731 - Sestri, Ligúria, Itàlia, 1810) Jesuïta i historiador de la cultura 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA
23 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llampilles, Rafael ( ? , s. XVII) Jurista 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llanarès, el (Llanars, Ripollès) Veïnat, al nord del poble. 25 CATALUNYA - MUNICIPI
26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llanars (Prats de Lluçanès, Osona) Veure> Sant Andreu de Llanars. 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llanas i Castells, Albert de Sicília (Barcelona, 1841 – 1915) Comediògraf i periodista. Progressista a ultrança, va militar en els grups liberals més revolucionaris. Després d'un fracàs com a empresari teatral, el 1865 fou un dels fundadors i director de la primera revista d'humor en llengua catalana "Un tros de paper". El 1868 dirigí "La Alianza de los Pueblos", portaveu de les idees federalistes. Prototipus de la bohèmia barcelonina, va escriure una sèrie de comèdies costumistes i d'humor satíric: L'anada a Montserrat (1881), El marquès de Santa Llúcia (1885), Vés-te'n Anton... (1889), Don Gonzalo o l'orgull del gec (1891), La germana gran (1891), Perdiu per garsa (1910), etc. També publicà Trenta anys de teatre (1901), recull dels articles que publicà a "La Veu de Catalunya", i diversos llibres d'humor en que recollia acudits i pensaments humorístics, com els aforismes Una grossa de pensaments en vers (1895). 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA
29 CATALUNYA - MUNICIPI Llançà (Alt Empordà) Municipi: 28,01 km2, 6 m alt, 3.982 hab (1999) 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llançà (o Lancia) (Sicília, Itàlia, s. XIII – Catalunya, s. XIV) Família de cavallers 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llança, Catalana de ( ? , s. XIV) Dama 32 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Llança, Cesarina (Sicília, Itàlia, s. XIV) Dama. Germanastra de la reina Joana de Nàpols. Es casà amb Joan, duc d'Atenes. Morts el marit i el fill hereu, anà a residir a la cort de la reina Joana. 33 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Llança, Conrad (Sicília, Itàlia, s. XIII) Cavaller 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llança, Conrad ( ? , s. XIII – s. XIV) Cavaller 35 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Llança, Manfred (Sicília, Itàlia, ? - ? ) Cavaller 36 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llança, Nicolau ( ? , s. XIV) Cavaller 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llançà, tuc de la (Pallars Sobirà) Cim (2.656 m alt) culminant del massís de Vaqueira 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llança i d'Esquivel, Benet de (Vilassar de Dalt, Maresme, 1822 – Madrid, 1863) Escriptor 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llançada, puig (Berguedà) Veure> Puigllançada, el 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llancers, serra de (Garrotxa / Osona) Sector de la Serralada Transversal, entre les dues comarques 42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llances, punta de les (Plana Alta) Altre nom del cap d'Orpesa. 43 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llançol, Arnau (País Valencià, s XIV) Cavaller. El 1339, amb Mateu, anà a protegir la frontera meridional, amenaçada per una invasió sarraïna. 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llançol, Berenguer (País Valencià, s. XIII – s. XIV) Cavaller 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llançol, Berenguer (País Valencià, s. XV) Cavaller 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llançol, Joan (País Valencià, s. XIV) Cavaller 48 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Llançol, marquesat de (País Valencià) Títol senyorial, concedit el 1690 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llançol, Mateu (País Valencià, s. XIV) Cavaller 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llandrics, puig de (Vidrà, Ripollès) Cim (1.209 m alt) 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llandrius (Freixenet de Camprodon, Ripollès) Masia i antic terme 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llanera (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat) Estanys del delta del Llobregat 54 CATALUNYA - HISTÒRIA Llanera, baronia de (Catalunya) Títol 55 CATALUNYA - HISTÒRIA Llanera, galeria de (Llanera de Solsonès, Solsonès) Monument funerari dolmènic 56 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
57 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llanera de Solsonès (Solsonès) Antic municipi: 74,02 km2, 603 m alt 59 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llaneras, Joan (Porreres, Mallorca, 1969 - ) Ciclista 60 CATALUNYA - HISTÒRIA
61 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llaneres i Amengual, Antoni (Palma de Mallorca, s. XVIII – 1825) Eclesiàstic i polític 62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llanes, Pau de (Maó, Menorca, s. XVIII – Barcelona, 1851) Marí 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llangort i Majoral, Pelegrí (Barcelona, 1875 – 1956) Periodista. Escriví a "La Tralla" amb el pseudònim Fibló i polemitzà amb els lerrouxistes. Membre de la Unió Catalanista, fou processat i s'exilià uns quants anys a França. 64 CATALUNYA - HISTÒRIA Llania (el Pont de Claverol, Pallars Jussà) Antiga quadra, situada al nord del poble d'Hortoneda de la Conca. 65 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Llano Chávarri, Ramón de (Llanteno, Euscadi, s. XIX – Madrid, s. XIX) Comerciant 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA
67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llano i Vagué, Francesc de (València, s. XIX) Comerciant 68 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Llanos, Fernando de (o Hernando de) (La Mancha, Castella, s XV - Múrcia ?, s XVI) Pintor. Després d'una estada a València, on donà lliçons a Fernando Yáñez, sembla que anà a Itàlia amb aquest. És difícil de destriar la seva obra posterior de la de Yáñez, amb qui, a València, sempre col·laborà. Pel jun/1506 cobrà ja pel retaule de Sant Cosme i Sant Damià de la seu de València, dada que sembla confirmar la tesi que fou ell qui col·laborà amb Leonardo da Vinci a la Batalla d'Anghiari. Pel mar/1507 amb Yáñez feren capitulacions amb el capítol de la seu valenciana per a pintar la que havia d'éser llur obra maestra: les portes del retaule major, que acabaren de cobrar el 1510; Justi assignà a Llanos sis de les taules, i les que resten, al seu company o ambdós alhora; la d'atribució més segura són les de la Nativitat de la Mare de Déu i el Descans en la fugida a Egipte. Cap al 1513 sembla que se separà de Yáñez i s'establí a Múrcia. Hom li ha atribuït una Anunciació (Col·legi del Corpus Christi de València). Amb Yáñez, és una figura cabdal del Renaixement pictòric hispànic i, segons sembla, fou format a la València de la conjunció de la fi del gòtic amb l'italianisme renaixentista. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llansó, Jaume (Girona, 1806 - Barcelona ?, 1862) Metge i naturalista. Durant la primera guerra carlina fou metge militar. Posteriorment exercí a Figueres i després fou catedràtic de botànica aplicada i professor de l'Escola Industrial de Barcelona. Va dirigir "El Cultivador" (Barcelona, 1848-51). És autor de diversos escrits de divulgació sobre l'agricultura i de teorització sobre els bancs agrícoles. Obres principals: Lecciones elementales de botánica (1842), Catecismo d'agricultura (1850) i Reflexiones acerca de los bancos agrícolas (1856). 70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llansol, Francesc (Alzira, Ribera Alta, 1750 – 1805) Metge 71 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llantà, Jaume (Perpinyà, 1807 – París, França, 1864) Pintor i litògraf. Conreà sobretot la litografia: La declaració de la cambra de diputats al duc d'Orleans (1835) i Una Verge i la religió cristiana (1839). 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA
73 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Llàntia, tuca de la (Saünc, Alta Ribagorça) Cim (2.943 m alt) del massís de Pocets 74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Llapassa, sa (Llucmajor, Mallorca Oriental) Possessió (ort trad: s'Allapassa), situada uns 4 km de la costa de llevant de la badia de Palma. Pertangué a l'escriptora Maria Antònia Salvà, que l'heretà dels seus avantpassats. 75 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Llar (Canavelles, Conflent) Poble (1.400 m alt), enlairat damunt Toès de Llar. Hi passa el canal de Llar, que pren l'aigua de la Tet a Montlluís, a la qual retorna poc abans de Canavelles. 76 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Llar, La (Barcelona, 1/gen/1875 - 14/ago/1875) Setmanari literari, popular i catalanista. Dirigit per Josep Franquesa i Gomis, els seus redactors foren Jacint Laporta i Ramon E. Bassegoda. Hi col·laboraren Josepa Massanés, Frederic Soler i Miquel Victorià Amer, entre altres. 77 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llar i de Pasqual-Cadell, Agnès de (Vilafranca de Conflent, Conflent, v 1650 - Catalunya Nord, s. XVII) Filla de Carles de Llar i Teixidor. Se l'acusà d'haver denunciat als francesos la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674). Sembla que hagué d'entrar en un convent. 78 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llar i de Pasqual-Cadell, Francesc de (Vilafranca de Conflent, Conflent, 1642 - Barcelona ?, 1708) Fill de Carles de Llar i Teixidor. Descoberta la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674), pogué fugir a Catalunya, d'on fou auditor general. Lliurà els béns confiscats als francesos de Vilafranca. Carles II li concedí el comtat de Llar (1691). 79 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
80 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Llardana, serra de (Alta Ribagorça) Contrafort meridional del massís de Pocets, al qual s'uneix per la cresta anomenada l'Espatlla de Pocets, entre les valls de Llardaneta i del Ivons. Els seus cims són la dent de Llardana (3.085 m alt), la tuca Alta (2.905 m) i la tuca Baixa (2.896 m). Entre el primer i els darrers hi ha tres petites glaceres. El pic de Pocets és anomenat també punta de Llardana. 81 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Llardaneta, vall de (Saünc, Alta Ribagorça) Vall del massís de Pocets 82 CATALUNYA - MUNICIPI
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llarg de Copons, el Nom popular del capitost carlí Manuel Ibáñez. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA
85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llarga, serra (Noguera) Alineació de la part baixa de la comarca, situada al punt de contacte de la depressió Central amb les serres exteriors del Prepirineu. S'estén en direcció oest-est, i separa les conques de la Noguera Ribagorçana i el Segre. Està constituïda pels estrats oligocènics de la depressió Central, que es redrecen formant un anticlinal diapíric, d'inclinació suau, que es prolonga cap a l'est, amb les serres de Bellmunt i d'Almenara. L'altura màxima és de 450 m. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llaris, Josep (Barcelona, s. XVII – s. XVIII) Ciutadà honrat. Era notari reial i oficial major de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Destacà com a partidari de Carles d'Àustria. En 1704-05 estigué empresonat per les autoritats borbòniques, fins que la capital fou alliberada per Carles d'Àustria. En 1713 assistí a la famosa Junta de Braços de Barcelona que decidí la resistència singular catalana contra Felip V. Fou designat pel seu Braç Reial o popular per a formar part de les juntes agregades al govern provisional durant el gran setge de Barcelona. Els seus béns, que produïren una renda anual de 22 lliures i 8 sous, li foren confiscats pels borbònics després de la capitulació. 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llaró i Vidal, Joaquim (Barcelona, 1798 – 1824) Erudit i eclesiàstic 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llarvén (Sort, Pallars Sobirà) Poble de l'antic terme d'Enviny 89 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Llastanosa (Roda de Ribagorça, Ribagorça) Antiga parròquia 90 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Llastarri (Tremp, Pallars Jussà) Despoblat recent (1.160 m alt), a l'antic terme d'Espluga de Serra, situat al vessant meridional de la serra de Sant Gervàs, vora el coll de Llastarri (1.481 m), dominant el lloc de Sopeira i el monestir d'Alaó, d'on depenia l'església parroquial de Sant Hilari. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llastres, riu de (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp) Curs d'aigua intermitent
Anar
a: [ Llag ]
[ Llamp ] [ Llança ]
[ Llançol ] [ Llanes ]
[ Llar ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Llagostera
Llanars
