l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    [ Llag ]    [ Llamp ]    [ Llança ]    [ Llançol ]    [ Llanes ]    [ Llar ]

Des de  Llagosta, la  fins a  Llastres, riu de 

1 CAT MUN Llagosta, la  (Vallès Oriental)  Municipi: 3,0 km², 15 m alt, 11.770 hab (1999)

2 CAT MUN Llagostera  (Gironès)  Municipi: 76,61 km², 160 m alt, 6.461 hab (2004). A l'extrem sud de la comarca, accidentat per la serra de Sant Grau i pels últims contraforts de les Gavarres, al sud-est de Girona. Suredes i pinedes. L'agricultura és de secà: blat de moro i lleguminoses. Hi té especial importància la ramaderia de bestiar boví i la cria d'aviram. Indústria molt diversificada (alimentària, fusta, química, tèxtil, construcció, etc) i encara té una certa importància la tapera. La població creix des del 1960. D'origen romà, és dominada per l'església parroquial de Sant Feliu (s. XVI), sobre una de romànica. Església del Roser (s. XVI); casino noucentista. El 1920 hi fou fundada la cobla La Principal de Llagostera. Restes ibèriques. Veïnats. Àrea comercial de Girona.

3 CAT GEO Llagostera  (Llers, Alt Empordà)  Raval, a l'oest de la vila

4 CAT HIS Llagostera, baronia de  (Catalunya)  Jurisdicció senyorial, creada el 1375

5 CAT BIO Llagostera, Josep  (Catalunya, s. XVII)  Mestre d'obres. En unió de Josep Portella realitzà la galilea o porxo d'entrada al monestir de Poblet. L'obra fou començada el 1669 i inaugurada pels ducs de Cardona.

6 CAT BIO Llagostera i Coll, Ferran  (Barcelona, 1947 - )  Realitzador cinematogràfic

7 CAT BIO Llagostera i Sala, Francesc  (Barcelona, 1831 – 1885)  Metge

8 FRA MUN Llaguarres  (Ribagorça)  Municipi: 32,73 km², 611 m alt, 289 hab (1999)

9 CAT BIO Llaguna, Antoni Eudald  (Catalunya, s. XVII)  Pedagog

10 NOR MUN Llaguna, la  (Capcir)  Municipi: 23,09 km², 1.688 m alt, 263 hab (1999)

11 FRA GEO Llagunes, les  (les Paüls, Alta Ribagorça)  Poble de l'antic mun. de Nerill (o les Llaunes), situat en un coster que domina, per la dreta, la Valira de Castanesa. La seva església depèn de la parròquia de Seniu. Formava municipi el s. XIX.

12 CAT GEO Llaiés  (Ripoll, Ripollès)  Veure> Llaés.

13 BAL BIO Llambias, Antoni  (Maó, Menorca, 1793 – 1854)  Químic, físic i advocat

14 BAL BIO Llambies, Antoni Joan  (Illes Balears, s. XV – s. XVI)  Cronista

15 CAT MUN Llambilles  (Gironès)  Municipi: 14,55 km², 143 m alt, 522 hab (2004). Situat al vessant oest de les Gavarres, drenat per la riera de Bugantó i el seu afluent, la riera de Castellar, al sud-est de Girona. La major part del terme està cobert de suredes. Agricultura de secà: cereals, llegums, avellaners i farratges. Ramaderia porcina, bovina i aviram. Bòbiles. El poble és dominat per l'església parroquial de Sant Cristòfol, gòtica, bastida sobre un temple romànic. Dins el terme hi ha el veïnat d'Erols, el santuari de la Pietat, edifici gòtic que correspon a l'antiga ermita de Santa Maria d'Erols (esmentada el 1195), i el santuari i veïnat de Sant Cristòfol del Bosc. Àrea comercial de Girona.

16 BAL GEO Llamp, cala  (Andratx, Mallorca Occidental)  Cala de la costa

17 BAL GEO Llamp, cala des  (Sant Joan de Labritja, Eivissa)  Cap i promontori (173 m alt)

18 VAL GEO Llamp, coll del  (Benimantell / Polop, Marina Baixa)  Coll (928 m alt) entre els dos municipis

19 CAT EMP Llamp, El  (Barcelona, 1982 - )  Editorial

20 CAT GEO Llampaies  (Saus, Alt Empordà)  Poble

21 CAT BIO Llampilles, Francesc Xavier (Francesc Xavier Cerdà i Llampilles)  (Mataró, Maresme, 1731 - Sestri, Ligúria, Itàlia, 1810)  Jesuïta i historiador de la cultura

22 CAT BIO Llampilles, Josep de  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Frare dominicà

23 CAT BIO Llampilles, Rafael  ( ? , s. XVII)  Jurista

24 CAT GEO Llanarès, el  (Llanars, Ripollès)  Veïnat, al nord del poble.

25 CAT MUN Llanars  (Ripollès)  Municipi: 24,73 km², 983 m alt, 527 hab (2004). Situat a la confluència del Faitús amb el Ter, a la vall de Camprodon, pocs quilòmetres a l'oest de Camprodon. Boscos. Al llarg del riu Ter s'estenen els conreus de cereals d'hivern: patates i farratge, si bé s'hi dedica molt poca extensió. Bestiar boví, oví, cabrum, porcí, equí i cria de conills. Explotació forestal i energia hidroelèctrica. Els darrers anys s'ha convertit en un punt d'atracció turística. El poble és a l'esquerra del Ter, s'hi destaca l'església parroquial de Sant Esteve (consagrada el 1168), notable construcció romànica, on destaca el portal d'entrada i un pantocràtor del s. XII. Comprèn el poble de Faitús. Àrea comercial d'Olot.

26 CAT GEO Llanars  (Prats de Lluçanès, Osona)  Veure> Sant Andreu de Llanars

27 CAT BIO Llanas i Castells, Albert de Sicília  (Barcelona, 1841 – 1915)  Comediògraf

28 CAT BIO Llanas i Rabassa, Salvador  (Mataró, Maresme, 1854 – 1928)  Escriptor

29 CAT MUN Llançà  (Alt Empordà)  Municipi: 28,01 km², 6 m alt, 3.982 hab (1999)

30 CAT BIO Llançà (o Lancia)  (Sicília, Itàlia, s. XIII – Catalunya, s. XIV)  Família de cavallers

31 CAT BIO Llança, Catalana de  ( ? , s. XIV)  Dama

32 COR BIO Llança, Cesarina  (Sicília, Itàlia, s. XIV)  Dama. Germanastra de la reina Joana de Nàpols. Es casà amb Joan, duc d'Atenes. Morts el marit i el fill hereu, anà a residir a la cort de la reina Joana.

33 COR BIO Llança, Conrad  (Sicília, Itàlia, s. XIII)  Cavaller

34 CAT BIO Llança, Conrad  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller

35 COR BIO Llança, Manfred  (Sicília, Itàlia, ? - ? )  Cavaller

36 COR BIO Llança, Margarida  (Sicília, Itàlia, s. XIV)  Dama

37 CAT BIO Llança, Nicolau  ( ? , s. XIV)  Cavaller

38 CAT GEO Llançà, tuc de la  (Pallars Sobirà)  Cim (2.656 m alt) culminant del massís de Vaqueira

39 CAT BIO Llança i d'Esquivel, Benet de  (Vilassar de Dalt, Maresme, 1822 – Madrid, 1863)  Escriptor

40 CAT GEO Llançada, puig  (Berguedà)  Veure> Puigllançada, el

41 CAT GEO Llancers, serra de  (Garrotxa / Osona)  Sector de la Serralada Transversal, entre les dues comarques

42 VAL GEO Llances, punta de les  (Plana Alta)  Altre nom del cap d'Orpesa

43 VAL HIS Llançol  (Torrella de la Costera, Costera)  Antic nom

44 VAL BIO Llançol, Arnau  (País Valencià, s. XIV)  Cavaller

45 VAL BIO Llançol, Berenguer  (País Valencià, s. XIII – s. XIV)  Cavaller

46 VAL BIO Llançol, Berenguer  (País Valencià, s. XV)  Cavaller

47 VAL BIO Llançol, Joan  (País Valencià, s. XIV)  Cavaller

48 VAL HIS Llançol, marquesat de  (País Valencià)  Títol senyorial, concedit el 1690

49 VAL BIO Llançol, Mateu  (País Valencià, s. XIV)  Cavaller

50 VAL BIO Llançol de Romaní, Francesc  (València, s. XVI)  Erudit

51 CAT GEO Llandrics, puig de  (Vidrà, Ripollès)  Cim (1.209 m alt)

52 CAT GEO Llandrius  (Freixenet de Camprodon, Ripollès)  Masia i antic terme

53 CAT GEO Llanera  (el Prat de Llobregat, Baix Llobregat)  Estanys del delta del Llobregat

54 CAT HIS Llanera, baronia de  (Catalunya)  Títol

55 CAT HIS Llanera, galeria de  (Llanera de Solsonès, Solsonès)  Monument funerari dolmènic

56 VAL HIS Llanera, marquesat de  (País Valencià)  Títol senyorial, concedit el 1650 a Jordi Sanç de Vilaragut i de Castellví, segon comte d'Olocau i senyor de Llanera, comanador de Vilafamés i Borriana, de l'orde de Montesa. Passà als Fenollet, que també es cognominaren Sanç de Vilaragut, i als Castillo.

57 VAL MUN Llanera de Ranes  (Costera)  Municipi: 9,22 km², 139 m alt, 1.028 hab (1999)

58 CAT GEO Llanera de Solsonès  (Solsonès)  Antic municipi: 74,02 km², 603 m alt, 

59 BAL BIO Llaneras, Joan  (Porreres, Mallorca, 1969 - )  Ciclista

60 CAT HIS Llaneres  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà)  Antic nom de Castell d'Empordà

61 BAL BIO Llaneres i Amengual, Antoni  (Palma de Mallorca, s. XVIII – 1825)  Eclesiàstic i polític

62 BAL BIO Llanes, Pau de  (Maó, Menorca, s. XVIII – Barcelona, 1851)  Marí

63 CAT BIO Llangort i Majoral, Pelegrí  (Barcelona, 1875 – 1956)  Periodista. Escriví a "La Tralla" amb el pseudònim Fibló i polemitzà amb els lerrouxistes. Membre de la Unió Catalanista, fou processat i s'exilià uns quants anys a França.

64 CAT HIS Llania  (el Pont de Claverol, Pallars Jussà)  Antiga quadra, situada al nord del poble d'Hortoneda de la Conca.

65 EST BIO Llano Chávarri, Ramón de  (Llanteno, Euscadi, s. XIX – Madrid, s. XIX)  Comerciant

66 CAT BIO Llano i Augé, Francesc (Francesc Augé i Vidal)  (Sarrià, Barcelona, 1872 – Barcelona, 1938)  Actor i prestidigitador

67 VAL BIO Llano i Vagué, Francesc de  (València, s. XIX)  Comerciant

68 EST BIO Llanos, Hernando de (o Fernando de)  (La Mancha, Castella, s. XV - ? , s. XVI)  Pintor

69 CAT BIO Llansó, Jaume  (Girona, 1806 - Barcelona ?, 1862)  Metge

70 VAL BIO Llansol, Francesc  (Alzira, Ribera Alta, 1750 – 1805)  Metge

71 NOR BIO Llantà, Jaume  (Perpinyà, 1807 – París, França, 1864)  Pintor i litògraf. Conreà sobretot la litografia: La declaració de la cambra de diputats al duc d'Orleans (1835) i Una Verge i la religió cristiana (1839).

72 CAT GEO Llàntia, la  (Mataró, Maresme)  Barri obrer i perifèric de la ciutat

73 FRA GEO Llàntia, tuca de la  (Saünc, Alta Ribagorça)  Cim (2.943 m alt) del massís de Pocets

74 BAL GEO Llapassa, sa  (Llucmajor, Mallorca Oriental)  Possessió (ort trad: s'Allapassa), situada uns 4 km de la costa de llevant de la badia de Palma. Pertangué a l'escriptora Maria Antònia Salvà, que l'heretà dels seus avantpassats.

75 NOR GEO Llar  (Canavelles, Conflent)  Poble (1.400 m alt), enlairat damunt Toès de Llar. Hi passa el canal de Llar, que pren l'aigua de la Tet a Montlluís, a la qual retorna poc abans de Canavelles.

76 CAT PUB Llar, La  (Barcelona, 1/gen/1875 - 14/ago/1875)  Setmanari literari, popular i catalanista. Dirigit per Josep Franquesa i Gomis, els seus redactors foren Jacint Laporta i Ramon E. Bassegoda. Hi col·laboraren Josepa Massanés, Frederic Soler i Miquel Victorià Amer, entre altres.

77 NOR BIO Llar i de Pasqual-Cadell, Agnès de  (Vilafranca de Conflent, Conflent, v 1650 - Catalunya Nord, s. XVII)  Filla de Carles de Llar i Teixidor. Se l'acusà d'haver denunciat als francesos la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674). Sembla que hagué d'entrar en un convent.

78 NOR BIO Llar i de Pasqual-Cadell, Francesc de  (Vilafranca de Conflent, Conflent, 1642 - Barcelona ?, 1708)  Fill de Carles de Llar i Teixidor. Descoberta la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674), pogué fugir a Catalunya, d'on fou auditor general. Lliurà els béns confiscats als francesos de Vilafranca. Carles II li concedí el comtat de Llar (1691).

79 NOR BIO Llar i Teixidor, Carles de  ( ? , s. XVII – Perpinyà, 1674)  Senyor de Llar, Toès, Flaçà...

80 FRA GEO Llardana, serra de  (Alta Ribagorça)  Contrafort meridional del massís de Pocets

81 FRA GEO Llardaneta, vall de  (Saünc, Alta Ribagorça)  Vall del massís de Pocets

82 CAT MUN Llardecans  (Segrià)  Municipi: 65,55 km², 397 m alt, 583 hab (2004). Situat al peu del Penjat, al sud de Lleida, a la zona de contacte amb les Garrigues. Relleu suaument accidentat, amb algunes hectàrees d'alzinars, rouredes, matollars, prats i erms. L'agricultura és gairebé tota de secà; els principals conreus són l'olivera, els cereals, l'ametller i la vinya; el petit regadiu produeix pereres, pomeres i hortalisses. Ramaderia ovina, bovina i porcina, si bé l'avicultura destaca molt especialment sobre la resta. També tenen importància les activitats industrials i la indústia alimentària (cooperativa agrícola i molins d'oli). La població, en descens des del començament del s. XX, s'ha estabilitzat. La vila fou emmurallada al voltant del CASTELL DE LLARDECANS; església parroquial de Santa Maria, barroca del s. XVIII. Prop de la vila hi ha el santuari de Loreto. Dins el terme hi ha el despoblat d'Adar. Àrea comercial de Lleida.

83 CAT BIO Llarg de Copons, el  Nom popular del capitost carlí Manuel Ibáñez

84 CAT GEO Llarga, platga  (Tarragona, Tarragonès)  Platja de la costa de llevant

85 CAT GEO Llarga, serra  (Noguera) Alineació situada a la part baixa de la comarca

86 CAT BIO Llaris, Josep  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Ciutadà honrat. Era notari reial i oficial major de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Destacà com a partidari de Carles d'Àustria. En 1704-05 estigué empresonat per les autoritats borbòniques, fins que la capital fou alliberada per Carles d'Àustria. En 1713 assistí a la famosa Junta de Braços de Barcelona que decidí la resistència singular catalana contra Felip V. Fou designat pel seu Braç Reial o popular per a formar part de les juntes agregades al govern provisional durant el gran setge de Barcelona. Els seus béns, que produïren una renda anual de 22 lliures i 8 sous, li foren confiscats pels borbònics després de la capitulació.

87 CAT BIO Llaró i Vidal, Joaquim  (Barcelona, 1798 – 1824)  Erudit i eclesiàstic

88 CAT GEO Llarvén  (Enviny, Pallars Sobirà)  Poble

89 FRA HIS Llastanosa  (Roda de Ribagorça, Ribagorça)  Antiga parròquia

90 FRA GEO Llastarri  (Espluga de Serra, Alta Ribagorça)  Despoblat recent (1.160 m alt)

91 CAT BIO Llastres, riu de  (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp)  Curs d'aigua intermitent

Des de  Llagosta, la  fins a  Llastres, riu de 

l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    [ Llag ]    [ Llamp ]    [ Llança ]    [ Llançol ]    [ Llanes ]    [ Llar ]