|
|
|
Anar a: [ Lla ] [ Llacer ] [ Llacs ] [ Llado ] [ Lladro de P ] [ Lladro de V ] El sentiment català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors. (Francesc Pujols) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llaberia (Tivissa, Ribera d'Ebre) Poble, al vessant occidental de la serra de Llaberia, a la capçalera de la riera de Capçanes. L'església parroquial (Sant Joan Degollat) és romànica (s. XII-XIII) i fou fortificada. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llaberia, serra de (Baix Camp / Priorat / Ribera d'Ebre) Relleu orogràfic del prelitoral del sistema Mediterrani Català, situada entre les tres comarques. Forma part de les serres que separen la cubeta de Móra del Mediterrani. S'estén perpendicularment a la serra de Montalt i a la costa, en direcció nord-sud, amb inclinació cap a l'est. Els replans són tabulars, en forma de mola. Assoleix 914 m alt, a la mola de Llaberia. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llabià (Fontanilles, Baix Empordà) Poble, situat a la dreta del Daró, a l'oest del cap del municipi. L'església parroquial (Sant Romà) era possessió de la canonja d'Ullà. 4 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Llabor, Abdó (Sant Marçal, Vallespir, 1797 - Rodés, Roergue, França, 1848) Filòsof 5 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
6 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llabrés, Josep (Palma de Mallorca, s. XVIII – 1790) Metge. Exercí alguns anys a Mèxic. Fou vice-president de l'Acadèmia de Medicina de Palma. És autor de diverses obres professionals. 7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llabrés, Miquel (Manacor, Mallorca, 1930 – Palma de Mallorca, 1983) Pintor paisatgista. Conreà sobretot l'oli, amb una forma personal a base de veladures. Estilísticament és de tendència abstracta, dins una nova figuració de formes cubistes. La gamma de color és austera (hi predominen els negres, els sienes i els blancs). A part els museus mallorquins, té obres en algun museu dels EUA. 8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llabrés i Bernal, Joan (Santander, Cantàbria, 1900 - Palma de Mallorca, 1975) Historiador. Fill de Gabriel Llabrés i Quintana. Advocat i llicenciat en lletres. Autor de nombroses obres sobre bibliografia balear i sobre història, especialment de la marina, entre les quals destaca la crònica del s XIX Noticias y relaciones históricas de Mallorca (quatre volums publicats, 1958-66), que comprèn el període 1800-70. 9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llabrés d'Armengol i Ram de Viu, Nicolau (Palma de Mallorca, 1751 – 1823) Escriptor 10 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Llabrés i Martorell, Pere (Inca, Mallorca, 1938 - ) Liturgista i escriptor 11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llacayo i Pintenyo, N. ( ? , 1800 – Barcelona, 1842) Metge 13 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llàcer, Joan B. (Torrent, Horta, s. XVIII - València, s. XIX) Eclesiàstic. Exercí el seu ministeri a València. En 1817 publicà una Norma de un perfecto párroco. 14 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llàcer i Alegre, Vicent (València, 1774 – s. XIX) Escultor. Fou membre i tinent director de l'Acadèmia de Sant Carles. És autor d'obres notables de tema religiós. Fills seus foren l'escultor Tomàs i el pintor Vicent. 15 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llàcer i Pla, Francesc (València, 1918 - 2002) Compositor. Deixeble de Manuel Palau, d'entre les seves composicions destaquen: Nou cançons per a la intimitat (1966) i Trova heptafònica' (1969), amb les quals es vinculà a l'avantguarda musical, i Lamentació d'amor de Tirant lo Blanc (1972), Espacios sugerentes (1986) i Breve sonata mudante (1994). Ha estat director de la Coral Polifònica Valenciana i professor del Conservatori de València. 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llàcer i Rodrigo, Maria (València, 1888 - Ravenna, Romanya, França, 1962) Soprano. Estudià a València i a Milà, i estrenà al Liceu Terra baixa (Tiefland), òpera amb lletra d'Àngel Guimerà i música de D'Albert. S'especialitzà en el repertori wagnerià i, en retirar-se, fou professora de cant al Conservatori de València. 17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
18 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llàcer i Viana, Bernat ( ? , ? ) Escultor 19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llàcer i Viana, Joan ( ? , s. XIX - Dènia, Marina Alta, 1855) Pintor 20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llàcer i Viana, Tomàs (País Valencià, s. XIX) Escultor. Fill de Vicent, del qual fou deixeble. Pertanyia a l'Acadèmia de Sant Carles. El seu temari més abundant és d'inspiració religiosa. 21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llàcer i Viana, Vicent ( ? , s. XIX – València, 1858) Pintor 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA
23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llaceres (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental) Veure> Sant Crist de Llaceres, el 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA
25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llach i Soliva, Joan (Girona, 1816 – 1860) Frenòleg 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llàcova, la (Morella, Ports) Veure> Llècua, la 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA
28 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Llacs, vall de (la Vall de Boí, Alta Ribagorça) Coma 29 CATALUNYA - HISTÒRIA Llacuna, baronia de la (Catalunya) Jurisdicció senyorial, concedida el 1347, pertanyent als Cervelló, senyors de Vilademàger (Anoia), que empraren aquesta denominació vers el 1347. Passà als Alagó, barons d'Alfajarín, als Montcada, marquesos d'Aitona, i als Fernández de Córdoba, ducs de Medinaceli. El 1831 la jurisdicció era compartida entre el marquès d'Aitona (duc de Medinaceli) i el marquès de Moja. 30 CATALUNYA - MUNICIPI
31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llacuna, la (Barcelona, Barcelonès) Barri de Sant Martí de Provençals 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA
33 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Llacuna, pla de la (la Vall de Gallinera, Marina Alta / Vilallonga de la Safor, Safor) Altiplà, situat a l'est de la serra de la Safor, entre els dos municipis. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llacuna, priorat de la (la Llacuna, Anoia) Priorat benedictí 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Llacuna i Carbonell, Joan (Igualada, Anoia, 1905 - Burzet, Llenguadoc, 1974) Poeta 36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Llacunes, les (Alcoi, Alcoià) Partida, situada al sud-oest de la ciutat. 37 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llacunes, les (Soriguera, Pallars Sobirà) Poble (1.308 m alt), a la confluència de la coma Sarrera amb el riu del Cantó. L'església parroquial (esmentada ja el 839) és dedicada a sant Martí. El lloc fou donat el 1014 pel comte de Pallars a la seva germana Ermengarda, casada amb el vescomte d'Urgell Guillem. Fou possessió dels vescomtes de Vilamur. 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llacuneta, la (l'Arboç, Baix Penedès) Caseria (ant: la Llacuna), a l'esquerra de la riera de Marmellar. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Lladó, Josep (Palma de Mallorca, s. XIX) Escultor. Fou deixeble d'Adrià Ferran. 41 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Lladó, Ramon (Palma de Mallorca, 1736 – 1818) Frare franciscà 42 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Lladó i Ferragut, Jaume (Selva, Mallorca, 1886 - Palma de Mallorca, 1975) Historiador 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lladó i Figueres, Josep Maria (Barcelona, 1910 – 1996) Periodista 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lladó i Llirós, Bru (Sabadell, Vallès Occidental, 1887 – Mèxic, 1946) Dirigent cenetista 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lladó i Miquel, Miquel (Castelldans, Garrigues, 1919 - Andorra la Vella, Andorra, 1999) Escriptor. Líric i imaginatiu, ha publicat Els anys, els dies i les hores (1952), Els camins de la por (1971), Els dies sense demà (1977) i Terres altes (1979), i, entre altres, en castellà, Yo y mi perro (1947) i Hacia la vida (1953). 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lladó i Pino, Francesc de Borja (Barcelona, 1909 – 1962) Escriptor i propagandista catòlic 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lladó i Vallès, Joan (Barcelona ?, s. XIX) Advocat i publicista 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lladonosa i Pujol, Josep (Alguaire, Segrià, 1907 – Lleida, 1990) Historiador. Membre de l'Académia de Bones Lletres de Sant Jordi, és autor de monografies sobre Lleida (Relacions entre Mallorca i Lleida a l'època medieval, 1977; Història de la ciutat de Lleida, 1980). 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lladonosa i Vall-llebrera, Manuel (Lleida, 1946 - ) Historiador 51 CATALUNYA - MUNICIPI
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lladres, pantà de (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà) Petit pantà de la vall de Peguera 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró (País Valencià, s XIV - s XVII) Llinatge noble que, procedent d'Aragó i Navarra, s'establí al País Valencià pel casament de Ramon de Vilanova i de Montagut amb Maria Lladró i de Castre. 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró, Elvira (País Valencià, s. XV) Dama 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró, Pere ( ? , s. XIII – s. XIV) Senyor de Manzanera 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró, Roger (País Valencià, s. XV) Noble 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró de Boïl-Cornell i Llançol, Lluís ( ? , s. XV) Senyor de Pardines 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró de Pallars, Margarida ( ? , s. XVI) Filla de Baltasar 62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró de Pallars i Beneito, Esperança Gràcia ( ? , s. XVI) Dama 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró de Pallars i Bonet, Francesc ( ? , s. XVII) Vuitè vescomte de Xelva 64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró de Pallars i Bonet, Pere (País Valencià, s. XVI) Casat amb Elionor Ponç, foren els pares de Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts (o Ponç). 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró de Pallars i d'Arinyo, Jaume ( ? , s. XV – s. XVI) Quart vescomte de Xelva 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró de Pallars i de Bobadilla, Margarida ( ? , s. XVI) Filla de Lluís 69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró de Pallars i de Silva, Lucrècia ( ? , s. XVII) Primera marquesa de Sot 70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró de Pallars i de Silva, Maria Anna (País Valencià, s. XVII) Segona marquesa de Sot. Filla de Gaspar Lladró de Pallars i de Velasco i de Maria de Silva y de Palafox i germana de Lucrècia, de la qual heretà el marquesat. S'intitulà comtessa de Sinarques; però li posaren plet els seus parents Josep Lladró de Pallars, el comte del Real, el comte de Peñaflor i de Las Amayuelas i el guanyador del plet, Francesc Lladró de Vilanova i Esteve. 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró de Pallars i de Velasco, Gaspar (País Valencià, s. XVII) Onzè vescomte i tercer comte de Sinarques. Fill de Joan Lladró de Pallars i Ferrer. Es casà amb Maria de Silva y de Palafox, i foren pares de Lucrècia i de Maria Anna Lladró de Pallars i de Silva. 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró de Pallars i Ferrer, Blanca (País Valencià, s. XVII) Filla de Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts i de Francina Ferrer i Lladró de Pallars. Fou germana de Joan. 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró de Pallars i Ferrer, Joan (País Valencià, s XVII) Segon comte de Sinarques i desè vescomte de Xelva. Fill de Jaume Ceferí Lladró de Pallars i Ponts i de Francina Ferrer i Lladró de Pallars, i germà de Blanca. Es casà (1622) amb María Ana de Velasco y de Ibarra, filla dels marquesos de Salines, i foren pares de Gaspar Lladró de Pallars i de Velasco. 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró de Pallars i Manrique, Francesc ( ? , s. XVII) Setè vescomte de Xelva 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró de Pallars i Manrique, Pere ( ? , s. XVI) Sisè vescomte de Xelva 77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró de Pallars i Ponts (o Ponç), Jaume Ceferí ( ? , s. XVI) Novè vescomte de Xelva 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró de Vilanova, Pere (País Valencià, s. XIV – s. XV) Vescomte de Xelva 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró de Vilanova i de Boïl, Ramon (País Valencià, s. XV) Vescomte de Xelva. Fill de Pere Lladró, vescomte de Vilanova, i de Violant Boïl. Rebé en donació el vescomtat quan es casà, en 1412, amb la dama Elvira de Pallars, filla de Jaume Roger de Pallars. 95 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró de Vilanova i de Centelles, Lluís de Pallars (País Valencià, s XVII) Fill de Jaume Roger Lladró i de Pallars, i de Caterina de Centelles i de Bellvís, i germanastre de Pere i Jaume Lladró de Pallars i d'Arinyo. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró de Vilanova i de Mendoza, Ramon ( ? , s. XVI – s. XVII) Militar 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
82 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró de Vilanova i de Vic, Baltasar (País Valencià, s XVI - d 1551) Fill de Ramon Lladró de Vilanova i de Rocafull, juntament amb el qual reberen part de l'herència de Brianda Maça de Liçana i Carròs d'Arborea, amb la condició que havien de dur el cognom de Maça de Liçana. Aquesta donació els valgué la possessió de diverses senyories i baronies. 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró de Vilanova i Esteve, Francesc ( ? , s. XVII) Marquès d'Almonesir 60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró i de Castre, Maria ( ? , s. XIV) Senyora de Manzanera 84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró i de Pallars, Baltasar (País Valencià, s. XV) Baró de Castalla. Fill de Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl i d'Elvira de Pallars i de Mur, i germà de Pere Roger i de Jaume Roger. Heretà la baronia amb Ibi, Tibi i Onil, i heretà de Caterina de Villena i de Vila-rasa (vers el 1489) les senyories d'Aiora, Cortes, Zarra, Cofrents i Xarafull. Fou fill seu Ramon Lladró de Vilanova i de Rocafull. 85 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró i de Pallars, Jaume Roger (País Valencià, s. XV) Quart vescomte de Xelva. Fill de Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl i d'Elvira de Pallars i de Mur. Es casà amb Caterina de Centelles i de Bellvís. Continuà el llinatge. 86 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lladró i Mallí, Ramon (València, 1825 – 1896) Escriptor teatral. Autor de sainets i drames, destaquen El sereno d'Alfafar, Una nit en la fira i El reliquiari de plata. En castellà va escriure teatre històric i romàntic. El seu poema Lucrècia profanada fou causa de la fundació de Lo Rat Penat (1878). 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lladrons, vall de (Montblanc, Conca de Barberà) Veure> Vall de Lladrons, la. 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lladrós (la Vall de Cardós, Pallars Sobirà) Poble (1.019 m alt) de l'antic mun. d'Estaon, a la vall de Cardós, situat a la dreta de la Noguera de Cardós, entre Lladorre i Benante. L'església parroquial és dedicada a sant Pere. Vora el riu hi ha el santuari de la Mare de Déu del Pont. No es comunica directament amb Estaon. Formà municipi el s. XX. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Lladrús (Calaf, Anoia) Veure> Soler de Lladrús, el 91 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
92 CATALUNYA - MUNICIPI
93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llaés (Ripoll, Ripollès) Poble de l'antic mun. de la Parròquia de Ripoll 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Llafranc (Palafrugell, Baix Empordà) Poble, situat en una cala de la Costa Brava, entre el cap de Sant Sebastià i la punta d'en Blanc. És un important centre turístic, residencial i d'estiueig.
Anar
a: [ Lla ]
[ Llacer ] [ Llacs ]
[ Llado ]
[ Lladro de P ] [ Lladro
de V ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Llach
i Grande, Lluís
Lladorre
Lladurs