|
|
|
Anar a: [ L ] [ Labo ] [ Laco ] [ Laf ] [ Lai ] [ Lame ] Volem anar a conèixer el món i no coneixem ni el nostre vei. (Ramon Piera) 82 CATALUNYA - HISTÒRIA L (Catalunya) Sigla de Lleida en les antigues plaques de matrícula dels vehicles. 1 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA La Barrière, Pròsper de ( ? , s. XVIII – Perpinyà, 1844) Arquitecte 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA La Grua-Talamanca (Bages) Veure> Talamanca. 2 EUROPA - BIOGRAFIA La Houlière, Matthieu (Borgonya ?, França, s XVIII - Rosselló, 1793) Militar. Establert al Rosselló des del 1749, fou lloctinent del rei a Bellaguarda (1752); adquirí la senyoria de Salses i fou nomenat comandant del castell. Casat amb una propietària rossellonesa, es dedicà a promocionar la viticultura i establí també unes fargues a la capçalera de la Tet (1763) i a Pesenàs. Mantingué correspondència amb el seu oncle Voltaire, que obtingué per a ell el grau de brigadier. Intentà, en va (1789), d'obtenir el títol i els drets de governador de Salses per a ell i els seus descendents. El 1793, ja molt vell, comandà l'exèrcit que fou derrotat a Ceret pel general Ricardos. Suspès del càrrec, se suicidà. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA La Llave i Garcia, Joaquim de (Barcelona, 1854 – s. XIX) Militar 4 EUROPA - BIOGRAFIA
5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Labaig i Lasala, Vicent Facund (València, s. XVIII – 1824) Religiós agustí. Exercí càrrecs importants dins l'orde i fou predicador destacat. Publicà col·leccions de sermons i una obra sobre l'apòstol sant Jaume. 6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Labaila i González, Jacint (València, 1833 – 1895) Poeta i escriptor. Va prendre part en el moviment de la Renaixença, del qual fou un dels primers impulsors a València, i col·laborà al "Calendari Català", "Lo Gai Saber", de Barcelona, i "Lo Rat Penat" i "La Pella Valenciana", de València. Utilitzà la llengua catalana com a poeta i dramaturg (també estrenà teatre en llengua castellana), a diferència de la novel·la, per a la qual es valgué del castellà. És autor dels reculls poètics Flors del Túria (1868) i Flors del meu hort (1882). Fou president de Lo Rat Penat. 7 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Labairén (Sagunt, Camp de Morvedre) Partida del terme. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Laban i Echegaray, Eugeni (Barcelona, 1843 – 1910) Baríton, pedagog i crític musical 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Labarta i Grané, Lluís (Barcelona, 1852 – 1924) Il·lustrador, pintor, dibuixant i figurinista 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - ART Laberint d'Horta (Barcelona, 1794) Jardins creats a Horta 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Labèrnia i Esteller, Pere (Traiguera, Baix Maestrat, 1802 – Barcelona, 1860) Lexicògraf, gramàtic i humanista 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Labib al-Amiri al-Fatà (Tortosa ?, Baix Ebre, s. XI - Tortosa, Baix Ebre, s. XI) Sobirà de la taifa de Tortosa 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Labielle i Lorenzi, Carles (Murato, Còrsega, Itàlia, 1825 – Barcelona, 1878) Litògraf i gravador 15 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Laboissière, Antoni de (Perpinyà, 1734 – 1809) Eclesiàstic. Canonge de Sant Joan de Perpinyà i vicari general d'Elna, formà part de l'estament eclesiàstic als Estats generals del 1789, on s'oposà a la Constitució Civil del Clergat. Exiliat a Barcelona (1792), actuà d'intermediari entre el bisbe d'Elna A.-F. Leyris d'Esponchez, resident a Itàlia, i alguns preveres refugiats a Barcelona. Per consell del bisbe, s'adherí al govern de Napoleó i retornà al Rosselló. El nou bisbe, A.F. de Laporte, el nomenà, el 1803, representant seu a la diòcesi d'Elna. 16 CATALUNYA - EMPRESA
17 CATALUNYA - EMPRESA Laboratori, El (Barcelona, 15/gen/1872 - 30/nov/1878) Societat fundada per cinc estudiants de medicina, per tal d'aplicar el mètode experimental a l'estudi de la medicina. S'hi feien pràctiques de fisiologia i de vivisecció. Es fusionà amb l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, i constituïren l'Academia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya. 18 CATALUNYA NORD - EMPRESA
19 CATALUNYA - CULTURA Laboratori d'Astrofísica (Catalunya, s. XX - ) Grup de recerca 20 CATALUNYA - CULTURA Laboratori de Fonètica Experimental (Catalunya, 1916 - s XX) Centre d'investigació lingüística. Creat per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Inicià els treballs dirigit per Pere Barnils. Publicà el primer número de la que havia d'ésser una sèrie titulada "Estudis Fonètics"; hi col·laboraren P. Barnils, E. Suddard, D. Westermann, T. Navarro i Tomàs i E. Jockers. Tots els seus materials foren destruïts en temps de la Dictadura de Primo de Rivera. 21 CATALUNYA - EMPRESA Laboratori General d'Assaigs i Condicionament (Catalunya, 1922 - ) Laboratori de la Universitat Industrial, dependent de la Mancomunitat de Catalunya. Tenia cinc seccions: Laboratoris de l'Institut d'Electricitat i Mecànica Aplicades, de l'Institut de Química Aplicada, dels Serveis Tècnics d'Agricultura, de l'Escola d'Adoberia i de l'Escola Tèxtil. Durant el govern de la Generalitat depengué del departament tècnic d'indústria i comerç. 22 CATALUNYA - EMPRESA
23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Laborda i Campo, Agustí (Barbastre, Aragó, s. XVIII – València, 1774/76) Impressor 24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Labritja (Sant Joan de Labritja, Eivissa) Vénda de la parròquia i municipi, i abans, probablement més extensa, del quartó de Santa Eulària. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lacaba i Vila, Ignasi (Barcelona, 1745 – Roma, Itàlia, 1814) Metge 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lacambra i Terradelles, Francesc (Catalunya, s XVIII – s XIX) Industrial. Fundà, al principi del s XIX, una foneria de campanes i canons a la Barceloneta (Barcelona), que traslladà (vers el 1822) a les Masies de Voltregà. Fou el pare de Francesc Lacambra i Pont i el rebesavi de Francesc Lacambra i Lacambra. 84 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Lacarra y de Miguel, José Maria (Estella, Navarra, 1907 - Saragossa, Aragó, 1987) Historiador. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1942). Especialista en història de Navarra i Aragó, entre la seva nombrosa bibliografia cal esmentar Documentos para el estudio de la reconquista y repoblación del valle del Ebro (1946-52) i la seva col·laboració a la Historia general de la humanidad, dirigida per Jaume Vicens i Vives (1960). Tractà en molts dels seus treballs aspectes de la història de Catalunya. Des del 1945 publicà la revista "Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón". 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lacavalleria, Pere (Aquitània, França, s. XVI – Barcelona, v 1645) Llingüísta i impressor. Autor del Diccionario castellano- Dictionnaire français-Diccionari català que, publicat el 1641, constitueix el primer llibre de conversa per a l'aprenentatge de llengües a Catalunya. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA
28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lacavalleria i Dulach, Joan (Barcelona, 1640 - s XVII) Impressor. Fill de Pere i germà d'Anton. En la seva producció hi ha obres tan estudiades com el Gazophylacium catalano-latinum, imprès el 1696, i la Bibliotheca Musarum (1681). 30 CATALUNYA - CULTURA Lacetània (Igualada, Anoia, 1961 - ) Grup cultural. El 1962 s'afilià al Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. Va organitzar diversos actes culturals i ha publicat les col·leccions "Textos", "Literatura i Societat" i "El Sagitari", a més de la revista "Lacetània". 31 CATALUNYA - HISTÒRIA lacetans (Catalunya) Poble ibèric, establert a la part central de Catalunya, segons sembla, a la zona de Manresa, el Cardener i la Segarra. Presentaren una resistència aferrissada a l'ocupació romana, i lluitaren sovint aliats amb els ilergets i els ausetans. Foren sotmesos per Cató el 195 aC. No són gaire coneguts arqueològicament, ja que hi ha pocs jaciments excavats. 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lacoma i Fontanet, Francesc (Barcelona ?, 1784 ? – París, França, 1849) Pintor. Pensionat (1804), per l'Escola de Belles Arts de Barcelona, on estudiava, es traslladà a París. Després de la invasió napoleònica d'Espanya fou encarregat per organismes oficials d'intentar la recuperació dels tresors artístics nacionals portats a França per l'invasor, recuperació que assolí el 1818. Pintor de natures mortes, en tornar de París pintà retrats de la família reial (Caseta del Príncep). Posteriorment retornà a París. Sovint ha estat confós amb Francesc Lacoma i Sans. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lacoma i Sans, Francesc (Barcelona, 1784 – Madrid, 1812) Pintor. Estudià primer a Barcelona i després a Madrid (Academia de San Fernando). Pintor de qualitat, practicà el gènere historicoanecdòtic en quadres com Carles III posant en execució el projecte de poblar Sierra Morena, Retrat en grup de la familia del pintor, etc. Tanmateix, la millor de les obres executades fou l'Autoretrat (1812); en aquesta obra es pot veure ja una ruptura amb la concepció rígidament neoclàssica, al mateix temps que aconsegueix de copsar millor la personalitat del retrat. 34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lacomba i Guillot, Joan (el Cabanyal, València, 1900 – València, 1963) Poeta 36 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Làcon, marquesat de (Sardenya, Itàlia) Títol senyorial (it: Laconi), atorgat el 1605 a Jaume de Castellví i de Castellví, segon comte de Làcon. Al cinquè marquès, Joan Francesc de Castellví i d'Ixard (mort el 1723), li fou annexada la grandesa d'Espanya el 1702. A mitjan s XVIII passà als Aimeric, comtes de Villamar (Sardenya), que encara el posseeixen. A Espanya, però, fou rehabilitat el 1920 pels Castellví, comtes de la Vilanova. El comtat de Làcon havia estat atorgat el 1561 a Artau de Castellví i d'Alagó, vescomte de Sanluri. 37 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Lacon, Preciosa de (Sardenya, Itàlia, s. XII – s. XIII) Dama 38 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Lacroix, Fermin de (Lançon, Provença, 1675 - Vilafranca de Conflent, Conflent, 1735) Militar. Durant la guerra de Successió lluità amb l'exèrcit d'Adrien de Noailles als setges de Puigcerdà (1707), Figueres (1709) i Girona (1710). El 1712 establí un hospital militar a Vilafranca de Conflent i s'ocupà de fer restaurar les fortificacions de Montlluís. 39 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Lacroix, Melcior de (Prada, Conflent, 1790 – París, França, 1840) Militar 40 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lacruz i Muntadas, Mario (Barcelona, 1929 – 2000) Novel·lista i editor 42 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Lacvivier, Ramon de ( ? , s. XIX - Elna, Rosselló, 1930) Arqueòleg i botànic 43 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Lacy i Gautier, Luis Roberto de (San Roque, Campo de Gibraltar, 1775 - Palma de Mallorca, 1817) Militar i polític 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lacy i White, Francesc Antoni de (Barcelona, 1731 – 1792) Militar i comte de Lacy. D'ascendència irlandesa, educat a Barcelona. Li foren encomanades missions diplomàtiques a Suècia i a Rússia. Fou president de la Reial Audiència de Barcelona (1789) i capità general del Principat, càrrec que exercí fins a la mort. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ladernosa, Bartomeu (Catalunya, s. XIV) Arquitecte i escultor. Fou un dels constructors (1337-50) de la part gòtica del claustre de la seu de Vic, càrrec que ocupà després de Ramon Despuig. 46 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Làdico i Font, Teodor (Maó, Menorca, 1825 – 1912) Comerciant i republicà. Fou diputat a Corts i ministre de finances durant la primera República espanyola. Més tard fou, en dues ocasions, senador per Puerto Rico. 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
48 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Lafàbrega i Pallarès, Pau de la (Perpinyà, 1913 - ) Historiador 49 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Lafay, Carles (Rosselló, s XX) Pintor. Conreà de primer la pintura de tendència realista. Posteriorment ha evolucionat cap a l'ingenuisme. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Laforet i Díaz, Carme (Barcelona, 6/set/1921 - Madrid, 28/feb/2004) Novel·lista en castellà. Aconseguí molt d'èxit de públic i de crítica amb Nada, llibre que guanyà el premi Nadal 1944. El seu estil directe, sense els convencionalismes habituals a l'època, fou una saludable reacció contra l'ambient opressiu de la postguerra espanyola. Entre els llibres posteriors, destaquen algunes altres obres. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lafuente i Sabaté, Àlvar (Barcelona, 1914 - ) Compositor. És autor de sardanes, entre les que destaquen Cambrils, Oidà, És la mare i Fruit d'il·lusió. 52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Lafuente i Vanrell, Llorenç (Maó, Menorca, 1881 – 1936) Militar i escriptor 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lagasca Segura, Mariano (Encinacorba, Aragó, 1776 – Barcelona, 1839) Metge i botànic 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lago, Vicent Esteve de (País Valencià, s. XVII – s. XVIII) Militar 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lagoma, Elisa (Barcelona, 1925 - ) Pintora 56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Laguar (la Vall de Laguar, Marina Alta) Parròquia (ort trad: Alauar), centrada al poble de Campell, que dóna nom al municipi. La serra de Laguar, que separa la vall pel sud de la vall de Pop, culmina al penyal de Laguar (832 m alt). 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Laguarda i Fonollera, Joan Josep (València, 1866 – Barcelona, 1913) Eclesiàstic. Bisbe d'Urgell (1902-07), de Jaén (1907-09) i de Barcelona (1909-13). Es doctorà en dret, civil i canònic, i en teologia a València. Fou prefecte i professor del seminari a València i fiscal del tribunal eclesiàstic de l'arxidiòcesi, regida pel cardenal Sancha. Acompanyà aquest quan passà a Toledo, on fou nomenat vicari general i bisbe auxiliar el 1899. Al bisbat d'Urgell es remarcà per les seves fundacions d'obres de caràcter social per als obrers. Al bisbat de Barcelona promogué la reconstrucció dels temples destruïts durant la Setmana Tràgica, fomentà obres d'assistència social i patrocinà el tercer Congrés Nacional de Música Sacra (1912) i el primer Congrés d'Art Sacre Català. Fou enterrat a l'església del Carme, que ell reedificà. 58 CATALUNYA - BIOGRAFIA
59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Laguna, Josep (Xàtiva, Costera, 1624 – València, 1696) Religiós mínim. Era provincial de l'orde. Excel·lí com a orador. Molts dels seus sermons foren publicats. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lahosa i Valimaña, Joan (Prat de Compte, Terra Alta, 1902 – Barcelona, 1981) Pintor. Fou pensionat mitjançant concurs i pogué viatjar per Espanya i Itàlia. Prengué part en les exposicions de Primavera i diferents vegades exposà individualment a Barcelona. Conreà especialment la pintura religiosa i el retrat. 61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lahuerta i López, Genari (València, 1905 - 1985) Pintor. Becat per l'Academia de San Fernando, viatjà per Itàlia, França i altres països d'Europa. Feu diversos quadres de temes africans, però excel·lí, sobretot, com a retratista (Azorín, 1948). Participà a les biennals de Venècia (1948) i Pittsburgh (1950). 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Laí, Roland (Rosselló, s. XIII) Cavaller. Era senyaler del comte Nunyo Sanç del Rosselló. El seguí a la conquesta de Mallorca, el 1229. El Llibre dels Feyts o Crònica de Jaume I l'esmenta en la seva actuació a la batalla de Portopí. 63 CATALUNYA - EMPRESA Laia, Editorial (Barcelona, 1972 – 1989) Empresa editorial 64 CATALUNYA - EMPRESA
65 CATALUNYA - HISTÒRIA Laie (Barcelona, Barcelonès) Suposada ciutat (o poblat) ibèrica, a Montjuïc 66 CATALUNYA - ART Laietanes, Galeries (Barcelona, 1915 - ) Sala d'exposicions i d'antiguitats 67 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Laietània (Mataró, Maresme, 1981 - ) Revista multilingüe 68 CATALUNYA - HISTÒRIA laietans (Catalunya) Poble ibèric, amb influències cèltiques 69 CATALUNYA - HISTÒRIA Lairissa (Vall d'Aran) Terçó (o sesterçó). Format per la divisió de l'antic terçó de Bossost. Comprenia els pobles de Vilamòs, Arres, Arró, Benòs, Begòs i les Bordes. 85 CATALUNYA - HISTÒRIA Lamadrid, marquesat de (Catalunya) Títol concedit el 1921 al financer barceloní Eusebio López y Díaz de Quijano (Comillas, Castella, 1873 - Sevilla, 1937), nebot del primer marqués de Comillas i cunyat de Josep M. Sert i Badia. Continua en la mateixa família. 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lamarca, Anton (Catalunya, s. XIX) Compositor. Dirigí la societat coral de Vilafranca del Penedès. És autor de cançons per a cor i d'altres obres. 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Lamarca i Morata, Lluís (Torrent de l'Horta, Horta, 1793 – València, 1850) Polític 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lamarca i Quintana, Agapit (Lleida, Segrià, 26/mai/1821 - Barcelona, 31/gen/1897) Arquitecte. El 1863 començà la part nova de la Paeria de Lleida, recaient a la part del Segre. L'obra no tingué, en acabat, alguns detalls sumptuaris previstos al projecte. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lambert i Caminal, Joan Baptista (Barcelona, 1884 – 1945) Músic 75 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Lamer, Juli de (Perpinyà, 1828 – 1906) Erudit i polític 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lamolla, Antoni G. (Antoni Garcia i Lamolla) (Barcelona, 1911 - França ? , 1981) Pintor i dibuixant. Format a la ciutat de Lleida. Abans de la guerra civil exposà individualment a diverses ciutats espanyoles. El 1936 participà a l'exposició d'artistes ibèrics, de París, i a l'exhibició de l'ADLAN, a Barcelona. Després de la guerra marxà a França. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lamote de Grignon i Ribas, Ricard (Barcelona, 1899 – 1962) Músic. Fill de Joan Lamote de Grignon. Fou sotsdirector de la Banda Municipal de Barcelona i director, a partir del 1932, de l'Orquestra Simfònica de Girona. Fou sotsdirector de l'Orquestra Municipal de Barcelona fins a la seva mort. Les seves obres més notables són l'òpera còmica La cabeza del dragón, estrenada al Liceu l'any 1960, el poema simfònic Enigmes (1951) i l'oratori El càntic dels càntics, per a solistes, cor i orquestra, inèdit. 79 CATALUNYA - EMPRESA Làmpares Elèctriques Z (Catalunya, 1908 - ) Empresa. Dedicada a la producció d'aparells elèctrics i electrodomèstics que té l'origen en la fàbrica de bombetes creada per Lluís Muntadas i Rovira. La societat s'uní, a partir de l'any 1919, a l'empresa holandesa Philips. Posseeix fàbriques a Barcelona -Zona Franca-, Sant Boi de Llobregat i l'Hospitalet de Llobregat. Fabrica tubs fluorescents, articles per a l'enllumenat, petits electrodomèstics, televisions i ràdios. El 1985 tenia una plantilla de 1.889 empleats. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Lamuela, Xavier (Barcelona, 1950 - ) Lingüista
|
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Laboratori
Aragó
