|
|
|
Anar a: [ Junt ] [ Junta de M ] [ Junta R ] [ Junyent i F ] [ Jurc ] [ Juste ] La millor manera de fer que els somnis es converteixin en realitat és despertar-se. (Paul Valéry) 1 CATALUNYA - CULTURA Junta Assessora per als Estudis de Català (JAEC) (Catalunya, 1961 - ) Organisme 2 CATALUNYA - POLÍTICA Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona (Barcelona, 10/ago/1835 - 2/set/1835) Organisme d'ideologia liberal exaltada, la integraven fabricants, comerciants, hisendats i milicians, entre els quals destacaven Antoni de Gironella, Marià Borrell i Francesc Soler. Demanà a la reina regent la convocatòria de Corts extraordinàries i la restauració de la Corona catalano-aragonesa. Dissolta pel govern, es convertí en Junta Provisonal Superior Governativa del Principat de Catalunya. 3 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Junta Central Fallera (València, 1939 - ) Organisme. Exerceix la funció rectora i coordinadora en la celebració dels actes relacionats amb les falles. Substituí l'antic Comitè Central Faller, que datava del 1928. Entre altres activitats, s'encarrega de la proclamació de les falleres majors, la coordinació de les diferents comissions de falles de València, i l'adopció de mesures de sanció per a les anomalies que sorgeixin entre les diferents comissions. A més, custòdia els arxius documentals de les comissions i pot fiscalitzar la seva comptabilitat. La Junta també s'encarrega de crear i distribuir els sectors fallers, que agrupen territorialment les diferents comissions de falles. Té la seu a l'actual Museu Faller, de València.
Junta d'Aigües (Catalunya, 1987 - ) Organisme autònom de la Generalitat 5 CATALUNYA - POLÍTICA Junta d'Armaments i Defensa (Catalunya, 1836 – 1837) Organismes auxiliars creats pel capità Espoz y Mina a cada província catalana. Integrades per militars, funcionaris i comerciants, mantenien l'ordre públic i obtenien mitjans per combatre els carlins. La Junta de Barcelona tornà a obrir la seca de Barcelona. Fou dissolta pel govern al començament del 1837. Un organisme amb el mateix nom fou creat a Gràcia, per col·laborar en el setge de Barcelona durant la Insurrecció Centralista (1843). 6 CATALUNYA - POLÍTICA Junta de Berga (Berga, Berguedà, jul/1837 – jul/1840) Organisme (Junta Suprema Governativa de Catalunya), que encunyà moneda a nom de Carles Maria Isidre. Es negà a acceptar el pacte de Vergara (1839) i nomenà capità general de l'exèrcit carlí al Principat el comte d'Espanya, Charles d'Espagnac, a qui la mateixa Junta féu executar per la seva crueltat. Es dissolgué a l'acabament de la Primera Guerra Carlina. 7 CATALUNYA - CULTURA Junta de Ciències Naturals de Barcelona (Barcelona, 1906 - 1939) Organisme. Creat amb les finalitats de procedir al manteniment, l'increment, la reorganització, la classificació i la catalogació dels fons i de les col·leccions dels objectes d'interès per a les ciències naturals. dipositats en els museus municipals, especialment en el Museu Martorell. Succeí una Junta Tècnica creada el 1893 i serví de precedent per a la creació, el 1907, de la Junta de Museus. L'any 1917 la Junta esdevenia mixta en incorporar-s'hi la diputació de Barcelona, presidida per Prat de la Riba. Suprimida el 1939, reaparegué el 1943 amb el nom d'Institut Municipal de Ciències Naturals que, convertit el 1977 en unitat operativa dels Museus de Ciències, desaparegué el 1979 en ésser creada l'entitat integradora denominada Museus de l'Ajuntament de Barcelona. 8 CATALUNYA - EMPRESA
9 CATALUNYA - EMPRESA Junta de Comerç Exterior (Catalunya, 15/oct/1936 - 14/ago/1937) Organisme creat per decret de la Generalitat, amb l'objectiu d'organitzar i de promoure les relacions comercials amb l'estranger. Era integrada per un representant de cada una de les conselleries de Finances, Agricultura, Proveïments i Economia. La seva activitat a l'estranger fou intensa a través de les seves delegacions de Londres, París, Buenos Aires, Brussel·les i Praga. Per decret de 14/oct/1937 fou dissolta i substituïda per l'Oficina de Comerç Exterior, la qual també desaparegué quan el govern de la República es va fer càrrec de la direcció del comerç exterior. 10 CATALUNYA - POLÍTICA Junta de Comissionats de l'Ajuntament i Classes de Barcelona (Barcelona, abr/1793 – 1797) Organisme creat per organitzar la Coronela de la ciutat i ajudar, amb 800 voluntaris catalans, l'exèrcit del general Ricardos amb motiu de la guerra declarada per la Convenció francesa al govern de Carles IV. Formaven la Junta 34 membres, en representació de l'ajuntament, la noblesa i els professionals. El marquès de Llupià organitzà el batalló de voluntaris, que funcionà des del 26/mai/1793 fins al 30/set/1795. La Junta fou substituïda per una Junta de Comissionats de tots els corregiments del Principat (1794), dirigida pel capità general José Urrutia, que organitzà la defensa del Principat en l'anomenada guerra del Rosselló. 11 CATALUNYA - POLÍTICA Junta de Defensa (Catalunya, 1917 - ? ) Junta d'oficials i caps 12 CATALUNYA - EMPRESA
13 CATALUNYA - POLÍTICA Junta de Lleida (Lleida, 29/mai/1808 – s. XIX) Organisme polític, constituït després de les abdicacions de Baiona. Fou la primera junta local del Principat. Promogué, invitant-hi les restants juntes locals, la creació d'una Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya. 14 CATALUNYA - CULTURA Junta de Museus de Barcelona (Barcelona, 1907 - ) Organisme. Destinat a dirigir d'una manera conjunta tots els museus de la ciutat. El 1931, amb la II República, es començà a publicar el "Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona", on eren exposades les activitats de la Junta. Després de la guerra civil i, concretament, a partir del 1954, es feren una sèrie de reformes que limitaren en part les seves atribucions. El 1991 es constituí una nova Junta de Museus, hereva de l'anterior, formada per tècnics i representants de diverses institucions (Generalitat, Ajuntament de Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, etc). 15 CATALUNYA - CULTURA Junta de Museus de Catalunya (Catalunya, 1990 - ) Òrgan 16 CATALUNYA NORD - POLÍTICA Junta de Perpinyà (Perpinyà, 1848) Comitè revolucionari. Creat per tal d'organitzar una insurrecció republicana al Principat, coincidint amb la guerra dels Matiners. Comptà amb la col·laboració de les guarnicions de Figueres, la Seu d'Urgell, Lleida i Hostalric. A l'Empordà s'insurgí Victorià d'Ametller. Descoberta la conspiració, el capità general Fernández de Córdoba féu afusellar els dos comandants i el tinent que hi estaven implicats (9/oct/1848). 17 CATALUNYA - POLÍTICA
18 CATALUNYA - POLÍTICA Junta de Salvació i Defensa de Catalunya (Barcelona, 18/jul/1873 - 26/jul/1873) Organisme liberal. Creat després de la presa d'Igualada pels carlins Tristany i Savalls. Integrada per les forces vives dels ajuntaments i diputacions i presidida pel capità general, fou un intent de constitució d'un estat català, ràpidament ofegat pel govern de Madrid, després de demanar facultats extraordinàries (22/jul) i d'haver declarat la milícia forçosa i un tribut especial de guerra. El 10/ago s'intentà de reorganitzar-la sota la denominació de Junta de Vigilància, però no fou autoritzada. 19 CATALUNYA - POLÍTICA Junta de Sanejament (Catalunya, 1981 - ) Organisme autònom de la Generalitat, de caràcter administratiu i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Li correspon la promoció, l'execució i l'explotació de les infraestructures d'evacuació d'aigües residuals, de les estacions depuradores i dels emissaris submarins, com també dels sistemes de reutilització de les aigües depurades. 20 CATALUNYA - POLÍTICA Junta de Seguretat Interior de Catalunya (Catalunya, set/1936 - 5/jun/1937) Organisme polític al servei de la conselleria de l'interior de la Generalitat. Fou dissolta arran dels fets de Maig. La seva finalitat era la de garantir l'ordre interior. El compenien delegats de les organitzacions polítiques i sindicals, de les patrulles de control i de la guàrdia nacional republicana. En fou secretari general Aureli Fernández. 21 CATALUNYA - POLÍTICA Junta de Subsistències (Barcelona, 9/jun/1808 - 28/ago/1808) Organisme afrancesat. Creat pel capità general Ezpeleta i l'intendent Asanza, l'integraven membres de l'Audiència i de l'Ajuntament, nobles, clergues i comerciants. Tenia per finalitat obtenir tributs i proveïments per a l'exèrcit francès. Davant la impossibilitat de recollir els tributs en una quantitat suficient, el lloctinent de Duhesme, Lechi, empresonà nobles i comerciants. La fugida de Barcelona dels seus membres implicà la seva desaparició. 22 CATALUNYA - POLÍTICA
23 CATALUNYA - POLÍTICA Junta dels Tres Bisbes (Tarragona, 1827 – s. XIX) Junta creada per Ferran VII 24 CATALUNYA - POLÍTICA Junta Distribuïdora d'Herències (Catalunya, s. XX - ) Òrgan col·legiat 25 CATALUNYA - POLÍTICA Junta Popular Directiva Provisional (Barcelona, 16/nov/1842 – 1843) Organisme. Creat per tal de dirigir la resistència contra el govern d'Espartero. Fou presidida pel periodista republicà Joan Manuel Carsy, que cercà ajut en una Junta Auxiliar Consultiva, formada per ciutadans destacats i fabricants. La Junta Popular, per pagar les despeses de defensa, obligà la diputació a lliurar cabals, i alguns dels seus membres en forçaren la caixa forta; desprestigiada, fou dissolta i substituïda per una junta de govern que intentà, sense èxit, una entesa amb Espartero. 26 CATALUNYA - POLÍTICA Junta Provisional de Govern de Catalunya (Barcelona, 17/jul/1854 - s. XIX) Organisme creat en el context de la Revolució de l'any 1854. La formaven membres de l'Ajuntament i tres diputats a Corts. Fou presidida pel general Manuel de la Concha (27/jul) i acceptà el nomenament de Pasqual Madoz com a governador civil (11/ago). No pogué estendre l'autoritat a tot el Principat a causa de l'oposició de les juntes de Girona i Tarragona. Obtingué la supressió dels drets de portes, l'enderrocament de les muralles i la reorganització de la milícia. No fou acceptada pels sectors obreristes. 27 CATALUNYA - POLÍTICA
28 CATALUNYA - POLÍTICA Junta Regional d'Adhesions al Programa del General Polavieja (Barcelona, nov/1898 - 1899) Organisme. L'integraven amplis sectors de la burgesia industrial catalana i de l'oligarquia agrària. La Junta es basava en els punts següents: concert econòmic de tributació directa, reorganització de la vida municipal, constitució de diputacions amb abast regional i amb atribucions de política econòmica, foment de l'ensenyament professional i tècnic i, per últim, respecte del dret català. Els presidents de la Societat d'Amics del País, del Foment del Treball, de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, de l'Ateneu Barcelonès i de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial adreçaren un missatge a la reina regent (14/nov). Fou el principal cos de la creació de la Unió Regionalista després del fracàs de l'experiència del govern Silvela, amb Polavieja i Duran i Bas (març a oct/1899). 29 CATALUNYA - POLÍTICA Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya (Lleida, 18/jun/1808 – Catalunya, 1812) Organisme autònom. Format pels patriotes per tal de prendre la direcció de la lluita contra els francesos durant la guerra del Francès. Era formada per un representant de cada districte o corregiment, a cadascun dels quals funcionava, en relació de dependència amb la Superior, una Junta Corregimental. La Junta Superior actuà amb plena autonomia durant poc temps fins que, en ésser formada la Junta Central o Suprema (1809) de la Península, hi envià dos representants. Les seves funcions fonamentals foren l'organització i el sosteniment de les forces militars i l'administració general en matèria financera. Durant els quatre anys i mig d'existència, les incidències de la guerra obligaren la Junta Superior a canviar de residència 22 vegades. Fou suprimida per ordre de la Corts de Cadis i fou substituïda per una diputació provincial de Catalunya. 30 CATALUNYA - POLÍTICA Junta Superior Governativa de Catalunya (Catalunya, nov/1836 - s. XIX) Organisme de govern i coordinació de les forces carlines de Catalunya. Fou establerta successivament a Borredà, a Solsona i a Berga, on rebé el nom de Junta de Berga. 31 CATALUNYA - POLÍTICA
32 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Junta Suprema de Govern del Regne de València (València, 25/mai/1808 - 3/mar/1810) Organisme autònom. Creat per organitzar, a nivell local, la guerra contra els francesos. La formaven representants populars i les antigues autoritats municipals. Fou presidida pel capità general Rafael Vasco y Vargas i el vicepresident fou l'arquebisbe de València, Joaquim Company i Soler. Executà el sanguinari Baltasar Calvo. Demanà ajut a Anglaterra, a través del comandant de l'esquadra anglesa, i envià ambaixadors a Sicília i a Sardenya. Potencià la creació de la Junta Central, constituïda a Aranjuez (set/1808). A partir d'aquest moment és constituí com a Junta Superior d'Observació i Defensa. El capità general, Josep Calvo i Sureda, la suprimí. 33 CATALUNYA - POLÍTICA Junta Suprema de Vigilància (Barcelona, 10/oct/1841 - 5/nov/1841) Organisme. La integraven els progressistes de l'Ajuntament i la Diputació. Fou presidida per Joan Antoni de Llinars. Emprengué la supressió de determinats impostos (cóps i lleuda) i el derrocament de la Ciutadella. Fou dissolta pel general Van Halen per ordre d'Espartero. 34 CATALUNYA - POLÍTICA Junta Suprema Provisional de Govern de la Província de Barcelona (Reus, Baix Camp, 6/jun/1843 – Sabadell, Vallès Occidental, nov/1843) Organisme provisional de govern. Creat sota la denominació de Comissió del Poble, i, a partir del dia 8, amb el nom definitiu. Amb la finalitat d'enderrocar Espartero i constituir una Junta Central representativa de tots els pobles governats per Isabel II, investí el general Serrano de poders de govern provisional a Barcelona (15/jun). L'intent d'aquest, de dissoldre la Junta un cop expulsat Espartero, provocà un amotinament popular que l'obligà a bombardejar Barcelona. La junta es dissolgué després de negociar la rendició de la ciutat. 35 CATALUNYA - POLÍTICA
36 CATALUNYA - POLÍTICA Juntes de Catalunya (Catalunya, s. XIX) Organismes 37 CATALUNYA - POLÍTICA Juntes de la Generalitat (Catalunya, 1936 – 1939) Organismes 38 CATALUNYA - GEOGRAFIA Junyell, el (Garrotxa) Afluent dretà del Fluvià, que neix als vessants orientals de la serra de Sant Julià del Mont i, després de travessar el terme de Sant Ferriol, desguassa aigua avall de Besalú. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Junyent (Noves de Segre, Alt Urgell) Poble de l'antic mun. de Castellàs, a l'esquerra del riu de Castellàs. L'església parroquial és dedicada a sant Esteve. Pertangué als vescomtes de Vilamur. A mitjan s XIX formava municipi independent. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Junyent, Emili (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1946 - ) Arqueòleg i prehistoriador 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Junyent i Figueras, Carme (Masquefa, Anoia, 1955 - ) Lingüista 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Junyent i Quinquer, Albert (Barcelona, 1903 – París, França, 1976) Pintor i escriptor 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Junyent i Rafart, Josep (Vic, Osona, 1930 – 1993) Eclesiàstic. Format al seminari de Vic i a Roma. És autor de diversos poemes i treballs de crítica literària. Té composicions publicades a Antologia Estudiants de Vic (1951) i a la Quarta antologia universitària (1955). Fou soci fundador i director de "Presbyterium" (1969) i edità des del 1972 "Quaderns de Pastoral". 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Junyent i Rovira, Miquel (Piera, Anoia, 1871 – Barcelona, 1936) Advocat i polític 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA
47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Junyent i Sans, Sebastià (Barcelona, 1865 – 1908) Pintor i crític d'art. Germà d'Oleguer. Format a la Llotja, anà becat a París. Exposà repetidament a Barcelona i París. Assajà diversos estils. Com a crític col·laborà a "La Renaixença" i, especialment, a "Joventut". 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Junyent i Subirà, Eduard (Vic, Osona, 1901 – 1978) Arqueòleg i historiador 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Junyer i Pascual-Fibla, Joan (Barcelona, 1904 - 1994) Pintor. Inicialment dedicat al paisatge, exposa a Pittsburgh (1929), on obtingué un Premi Carnegie que li permeté d'establir-se als EUA (1936), on s'especialitzà en decoracions de ballet (Ballets Russes de Montecarlo, Ballet Society de Nova York, etc). Aplicà (1949) a les teles que pintava el nom de relleu-pintura. La seva obra, d'un cert estil arcaïtzant, destaca pel dibuix acurat i per l'importància de l'efecte lumínic. 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Junyer i Vidal, Sebastià (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1878 – Barcelona, 1966) Pintor i col·leccionista. Es dedicà amb preferència al paisatge, sobretot el mallorquí, i fou un gran amic de Picasso. Formà part del grup d'Els 4 Gats. Reuní un dels millors conjunts de teles de Picasso. La seva obra pictòrica es caracteritza pel seu color anticonvencional i per un cert aire d'ingenuïtat. 51 CATALUNYA - ESPORT
52 CATALUNYA - HISTÒRIA Juras Reales, baronia de (Catalunya) Títol atorgat el 1760 a Marià Francesc de Moixó i de Maranyona (1713-64), senyor de la Móra i Castell-lloc, castlà de l'Espanyol i regidor de Cervera. 53 CATALUNYA - POLÍTICA Jurat d'Expropiació de Catalunya (Catalunya, s. XX - ) Òrgan col·legiat permanent 54 CATALUNYA - POLÍTICA Jurat Popular (Catalunya, ago/1936 – 1939) Organisme jurídic creat per la Generalitat. Integrat dins les audiències provincials, al qual incumbien els delictes considerats de jurisdicció militar. 55 CATALUNYA - HISTÒRIA Jurats (Sant Ramon de Portell, Segarra) Antiga quadra de la parròquia de Portell. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jurch i Rivas, Josep (Barcelona, 1800 – 1891) Compositor 57 ESTAT ESPANYOL - POLÍTICA
58 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Jusseu (Torres del Bisbe, Ribagorça) Antic municipi: 30,80 km2, 778 m alt, annexat el 1969 a l'actual 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jussiana d'Empúries ( ? , ? ) Filla de Ponç Hug d'Empúries 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jussiana d'Entença ( ? , s. XII - d 1192) Comtessa d'Empúries 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Just ( ? , s. VI) Bisbe d'Urgell (d 517-v546) 62 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Just, el Sobrenom del rei Jaume II de Catalunya-Aragó. 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Just, Jaume (Catalunya, s. XV - a 1459) Frare dominicà. Fou confessor de Joan de Navarra, el futur Joan II de Catalunya-Aragó. Deixà tres sermonaris i d'altres escrits. 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Just, Manuel (País Valencià, s XVIII – València, 1787) Compositor. Deixeble de Pere Rabassa, ocupà el càrrec de mestre de capella a Albarrasí, a l'església parroquial dels Sants Joans, del Col·legi de Corpus Christi de València (cap al 1750). Se'n conserven una sèrie d'obres religioses d'una gran qualitat, com Salve Regina, a vuit veus, Magnificat, a dotze veus, Laudate Dominum, a disset veus, Dixit Dominus, a dotze veus, Nunc dimittis, a onze veus, Beatus vir, a deu veus, i Domine ad adjuvandum, a set veus. 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Just, Ramon Berenguer ( ? , s. XIV) Marí 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Just i Gimeno, Alfred (Alzira, Ribera Alta, 1900 - Nogales, Arizona, EUA, 1966) Escultor 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Just i Gimeno, Juli (València, 1894 – París, França, 1976) Polític i escriptor 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA
70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Just i Valentí, Francesc (Alacant, 1842 – 1921) Escriptor. Restà cec a l'edat de vint-i-cinc anys. És autor dels llibres poètics La luz del ciego (1876), Ecos de un ciego (1885) i Los primeros amores. 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Juste i Cerveró, Xavier (València, 1856 – 1899) Pintor 72 CATALUNYA - POLÍTICA Justícia, Conselleria de (Catalunya, 28/abr/1931 – 1939) Departament ministerial de la Generalitat. Creat amb el nom de Conselleria de Justícia i Dret, per decret de la presidència. Les seves funcions eren la relació entre els governs provisionals de la República i de la Generalitat en tot allò que afectés l'administració de la justícia i l'estudi i aplicació del dret en el territori de Catalunya. Després de l'estatut d'autonomia del 1932 tingué a càrrec seu la legislació i l'organització i l'administració de la justícia en totes les jurisdiccions, excepte la militar. Fins pel set/1936 els principals consellers foren de l'ERC. El 6/ago canvià el seu nom pel de Conselleria de Justícia. Els mesos de jul-set/1936 el conseller Josep Quero hagué d'acceptar situacions de fet, especialment la creació de l'Oficina Jurídica (17/ago) i la creació dels jurats populars (13/oct). Posteriorment, la conselleria fou assignada al PSUC-UGT, fins que el 30/jun/1937 fou ocupada per Pere Bosch i Gimpera, d'Acció Catalana Republicana. Amb l'arribada del govern de la República a Barcelona (nov/1937) la seva activitat restà molt minimitzada. 86 CATALUNYA - POLÍTICA
73 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Justícia Humana, La (Barcelona, 20/feb/1886 - 25/nov/1886) Publicació quinzenal anarquista. Primer periòdic que defensà a l'estat espanyol les idees anarcocomunistes. Emili Hugas i Martí Borràs en foren els animadors i formaren un grup que després edità "Tierra y Libertad". La publicació oferí les primeres traduccions d'escrits de Kropotkin i Jean Grave. 74 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Justícia Social (Barcelona, 3/nov/1923 - 26/jun/1936) Setmanari socialista en català. Editat en una primera etapa fins al 20/mar/1926. Fou l'òrgan dels qui posteriorment formaren la Unió Socialista de Catalunya. Fou dirigit per Cristòfor de Domènech. En una segona època, del 11/jul/1931 al 1936 va editar-se ja com a portaveu de la Unió. Fusionat amb "Octubre" publicà dos números, i després del 19/jul/1936 es transformà en el diari "Treball". 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Justinià ( ? , v 492 – 547) Bisbe de València (v527-547) 76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Justinià, Joan (València, s. XVI) Traductor. Cortesà de la reina Germana de Foix, li dedicà la traducció Instrucción de la mujer cristiana (1528), de l'obra erasmiana de Lluís Vives. Al pròleg anunciava una nova versió, a l'italià, dedicada a la reina de Nàpols, i feia avinent la influència de la reina Germana en la castellanització de València. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Justinià i Antist, Vicent (València, 1544 – 1612) Frare dominicà 79 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Jutge, mas del (Torrent de l'Horta, Horta) Veure> Mas del Jutge, el. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jutglar, Jeroni (Solsona, Solsonès, s. XVI) Teòleg 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Jutglar i Bernaus, Antoni (Barcelona, 1933 - ) Historiador i assagista 85 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
82 ANDORRA - GEOGRAFIA Juverri (Sant Julià de Lòria, Andorra) Poble (1.281 m alt) de la parròquia, situat en un coster, al peu del bosc de Juverri, damunt la riba esquerra de la Valira. Molt proper al límit amb l'Alt Urgell, la seva església depenia de la parròquia d'Arcavell. 83 CATALUNYA - HISTÒRIA Juvinyà (Sant Joan les Fonts, Garrotxa) Antiga casa forta, romànica. És un dels exemples més típics de casa rural construïda als s XI-XII que es conserven a Catalunya. El 1972 fou declarada monument historico-artístic. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Juyol, Alfons (Catalunya, s XIX – Barcelona, s XX) Escultor. Treballà sobretot en obres aplicades a l'arquitectura, en pedra, marbre i terra cuita. La seva col·laboració fou sol·licitada per molts arquitectes.
Anar
a: [ Junt ]
[ Junta de M ] [ Junta
R ]
[ Junyent i F ] [ Jurc ]
[ Juste ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
