1

2

1

Junta Assessora per als Estudis de Català (JAEC)  (Catalunya, 1961 - )  Organisme

C

C

2

Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona  (Barcelona, 10/ago/1835 - 2/set/1835)  Organisme

C

P

3

Junta Central Fallera  (València, 1939 - )  Organisme

V

C

4

Junta d'Aigües  (Catalunya, 1987 - )  Organisme autònom de la Generalitat

C

P

5

Junta d'Armaments i Defensa  (Barcelona, 1836 – 1837)  Organismes auxiliars

C

P

6

Junta de Berga  (Berga, Berguedà, jul/1837 – jul/1840)  Organisme

C

P

7

Junta de Ciències Naturals de Barcelona  (Barcelona, 1906 - )  Organisme

C

C

8

Junta de Comerç de Barcelona  (Barcelona, 1758 – 1847)  Institució rectora

C

N

9

Junta de Comerç Exterior  (Barcelona, 15/oct/1936 - 14/ago/1937)  Organisme

C

N

10

Junta de Comissionats de l'Ajuntament i Classes de Barcelona  (Barcelona, abr/1793 – 1797)  Organisme creat per organitzar la Coronela de la ciutat i ajudar, amb 800 voluntaris catalans, l'exèrcit del general Ricardos amb motiu de la guerra declarada per la Convenció francesa al govern de Carles IV. Formaven la Junta 34 membres, en representació de l'ajuntament, la noblesa i els professionals. El marquès de Llupià organitzà el batalló de voluntaris, que funcionà des del 26/mai/1793 fins al 30/set/1795. La Junta fou substituïda per una Junta de Comissionats de tots els corregiments del Principat (1794), dirigida pel capità general José Urrutia, que organitzà la defensa del Principat en l'anomenada guerra del Rosselló. (SC)

C

P

11

Junta de Defensa  (Catalunya, 1917 - ? )  Junta d'oficials i caps

C

P

12

Junta de Fàbriques  (Catalunya, 1847 – 1861)  Organisme comercial i industrial

C

N

13

Junta de Lleida  (Lleida, 29/mai/1808 – s. XIX)  Organisme polític

C

P

14

Junta de Museus de Barcelona  (Barcelona, 1907 - )  Organisme

C

C

15

Junta de Museus de Catalunya  (Catalunya, 1990 - )  Òrgan

C

C

16

Junta de Perpinyà  (Perpinyà, 1848)  Comitè revolucionari. Creat per tal d'organitzar una insurrecció republicana al Principat, coincidint amb la guerra dels Matiners. Comptà amb la col·laboració de les guarnicions de Figueres, la Seu d'Urgell, Lleida i Hostalric. A l'Empordà s'insurgí Victorià d'Ametller. Descoberta la conspiració, el capità general Fernández de Córdoba féu afusellar els dos comandants i el tinent que hi estaven implicats (9/oct/1848). (SC)

N

P

17

Junta de Residus  (Catalunya, 1983 - )  Organisme autònom de la Generalitat

C

P

18

Junta de Salvació i Defensa de Catalunya  (Barcelona, 18/jul/1873 - 26/jul/1873)  Organisme liberal

C

P

19

Junta de Sanejament  (Catalunya, 1981 - )  Organisme autònom de la Generalitat, de caràcter administratiu i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Li correspon la promoció, l'execució i l'explotació de les infraestructures d'evacuació d'aigües residuals, de les estacions depuradores i dels emissaris submarins, com també dels sistemes de reutilització de les aigües depurades. (GEC)

C

P

20

Junta de Seguretat Interior de Catalunya  (Catalunya, set/1936 - 5/jun/1937)  Organisme

C

P

21

Junta de Subsistències  (Barcelona, 9/jun/1808 - 28/ago/1808)  Organisme afrancesat

C

P

22

Junta del Clergat Regular  (Barcelona, 1812 - a 1830)  Organisme

C

P

23

Junta dels Tres Bisbes  (Tarragona, 1827 – s. XIX)  Junta creada per Ferran VII

C

P

24

Junta Distribuïdora d'Herències  (Catalunya, s. XX - )  Òrgan col·legiat

C

P

25

Junta Popular Directiva Provisional  (Barcelona, 16/nov/1842 – 1843)  Organisme. Creat per tal de dirigir la resistència contra el govern d'Espartero. Fou presidida pel periodista republicà Joan Manuel Carsy, que cercà ajut en una Junta Auxiliar Consultiva, formada per ciutadans destacats i fabricants. La Junta Popular, per pagar les despeses de defensa, obligà la diputació a lliurar cabals, i alguns dels seus membres en forçaren la caixa forta; desprestigiada, fou dissolta i substituïda per una junta de govern que intentà, sense èxit, una entesa amb Espartero. (GEC)

C

P

26

Junta Provisional de Govern de Catalunya  (Barcelona, 17/jul/1854 - s. XIX)  Organisme

C

P

27

Junta Provisional Superior Governativa del Principat de Catalunya  Nom que adoptà el 9/set/1835 la Junta Auxiliar Consultiva de Barcelona, per evitar d'ésser dissolta tal i com ho havia ordenat el govern de Madrid.

C

P

28

Junta Regional d'Adhesions al Programa del General Polavieja  (Barcelona, nov/1898 - s. XIX)  Organisme

C

P

29

Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya  (Lleida, 18/jun/1808 – Catalunya, 1812)  Organisme autònom

C

P

30

Junta Superior Governativa de Catalunya  (Catalunya, nov 1836 - s. XIX)  Organisme de govern

C

P

31

Junta Superior Provisional de Govern del Principat de Catalunya  (Manresa, Bages, 29/ago/1827 – oct/1827)  Organisme de govern

C

P

32

Junta Suprema de Govern del Regne de València  (València, 25/mai/1808 - 3/mar/1810)  Organisme autònom. Creat per organitzar, a nivell local, la guerra contra els francesos. La formaven representants populars i les antigues autoritats municipals. Fou presidida pel capità general Rafael Vasco y Vargas i el vicepresident fou l'arquebisbe de València, Joaquim Company i Soler. Executà el sanguinari Baltasar Calvo. Demanà ajut a Anglaterra, a través del comandant de l'esquadra anglesa, i envià ambaixadors a Sicília i a Sardenya. Potencià la creació de la Junta Central, constituïda a Aranjuez (set/1808). A partir d'aquest moment és constituí com a Junta Superior d'Observació i Defensa. El capità general, Josep Calvo i Sureda, la suprimí.

V

P

33

Junta Suprema de Vigilància  (Barcelona, 10/oct/1841 - 5/nov/1841)  Organisme

C

P

34

Junta Suprema Provisional de Govern de la Província de Barcelona  (Catalunya, 6/jun/1843 – nov/1843)  Organisme provisional de govern

C

P

35

Juntes de Barcelona  (Barcelona, s. XIX)  Organismes

C

P

36

Juntes de Catalunya  (Catalunya, s. XIX)  Organismes

C

P

37

Juntes de la Generalitat  (Catalunya, 1936 – 1939)  Organismes

C

P

38

Junyell, el  Afluent dretà del Fluvià, a la Garrotxa, que neix als vessants orientals de la serra de Sant Julià del Mont i, després de travessar el terme de Sant Ferriol, desguassa aigua avall de Besalú.

C

G

39

Junyent  Poble de l'antic mun. de Castellàs (Noves de Segre, Alt Urgell)

C

G

40

Junyent, Emili  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1946 - )  Arqueòleg i prehistoriador

C

B

41

Junyent i de Vergós, Francesc de  (Barcelona, v 1662 – 1735)  Polític

C

B

42

Junyent i Figueras, Carme  (Masquefa, Anoia, 1955 - )  Lingüista

C

B

43

Junyent i Quinquer, Albert  (Barcelona, 1903 – París, França, 1976)  Pintor i escriptor

C

B

44

Junyent i Rafart, Josep  (Vic, Osona, 1930 – 1993)  Eclesiàstic

C

B

45

Junyent i Rovira, Miquel  (Piera, Anoia, 1871 – Barcelona, 1936)  Advocat i polític

C

B

46

Junyent i Sans, Oleguer  (Barcelona, 1876 – 1956)  Pintor i escenògraf

C

B

47

Junyent i Sans, Sebastià  (Barcelona, 1865 – 1908)  Pintor i crític d'art

C

B

48

Junyent i Subirà, Eduard  (Vic, Osona, 1901 – 1978)  Arqueòleg i historiador

C

B

49

Junyer i Pascual-Fibla, Joan  (Barcelona, 1904 - 1994)  Pintor

C

B

50

Junyer i Vidal, Sebastià  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1878 – Barcelona, 1966)  Pintor i col·leccionista. Es dedicà amb preferència al paisatge, sobretot el mallorquí, i fou un gran amic de Picasso. Formà part del grup d'Els 4 Gats. Reuní un dels millors conjunts de teles de Picasso. La seva obra pictòrica es caracteritza pel seu color anticonvencional i per un cert aire d'ingenuïtat.

C

B

51

Júpiter, Club Esportiu  (Barcelona, 1909 - )  Societat esportiva de caire popular

C

E

52

Juras Reales, baronia de  Títol de Catalunya, atorgat el 1760 a Marià Francesc de Moixó i de Maranyona

C

H

53

Jurat d'Expropiació de Catalunya  (Catalunya, s. XX - )  Òrgan col·legiat permanent

C

P

54

Jurat Popular  (Catalunya, ago/1936 – 1939)  Organisme jurídic creat per la Generalitat

C

P

55

Jurats  Antiga quadra del mun. de Sant Ramon de Portell (Segarra)

C

G

56

Jurch i Rivas, Josep  (Barcelona, 1800 – 1891)  Compositor

C

B

57

Jurisdiccions, llei de  (Espanya, 13/feb/1906)  Llei preparada pel govern de Moret

E

P

58

Jusseu  Antic municipi de la Baixa Ribagorça: 30,80 km2, 778 m alt, annexat el 1969 al de Torres del Bisbe

F

G

59

Jussiana d'Empúries  ( ? , ? )  Filla de Ponç Hug d'Empúries

C

B

60

Jussiana d'Entença  ( ? , s. XII - d 1192)  Comtessa d'Empúries

C

B

61

Just  ( ? , s. VI)  Bisbe d'Urgell (d 517-v546)

C

B

62

Just, el  Sobrenom del rei Jaume II de Catalunya-Aragó

C

B

63

Just, Jacob  (País Valencià, s. XIV)  Heretge

V

B

64

Just, Jaume  ( ? , s. XV - a 1459)  Frare dominicà

C

B

65

Just, Manuel  ( ? , s. XVIII – València, 1787)  Compositor

V

B

66

Just, Ramon Berenguer  ( ? , s. XIV)  Marí

C

B

67

Just i Gimeno, Alfred  (Alzira, Ribera Alta, 1900 - Nogales, Arizona, EUA, 1966)  Escultor

V

B

68

Just i Gimeno, Juli  (València, 1894 – París, França, 1976)  Polític i escriptor

V

B

69

Just i Riba, Cassià "Cassià Maria Just"  (Barcelona, 1926 - Montserrat, Bages, 12/mar/2008)  Monjo benedictí i abat de Montserrat

C

B

70

Just i Valentí, Francesc  (Alacant, 1842 – 1921)  Escriptor

V

B

71

Juste i Cerveró, Xavier  (València, 1856 – 1899)  Pintor

V

B

72

Justícia, Conselleria de  (Catalunya, 28/abr/1931 – 1939)  Departament de la Generalitat

C

P

73

Justícia Humana, La  (Barcelona, 20/feb/1886 - 25/nov/1886)  Publicació quinzenal anarquista

C

R

74

Justícia Social  (Barcelona, 3/nov/1923 - 26/jun/1936)  Setmanari socialista en català

C

R

75

Justinià  ( ? , v 492 – 547)  Bisbe de València (v527-547)

V

B

76

Justinià, Joan  (València, s. XVI)  Cortesà i traductor

V

B

77

Justinià, Lluís  ( ? , s. XVII)  Frare dominicà

C

B

78

Justinià i Antist, Vicent  (València, 1544 – 1612)  Frare dominicà

V

B

79

Jutge, mas del  Veure> Mas del Jutge, el (Torrent de l'Horta, Horta)

V

G

80

Jutglar, Jeroni  (Solsona, Solsonès, s. XVI)  Teòleg

C

B

81

Jutglar i Bernaus, Antoni  (Barcelona, 1933 - )  Historiador i assagista

C

B

85

Juventud Obrera  (Catalunya, 12/jul/1937 - 28/des/1937) 

C

R

82

Juverri  Poble (1.281 m alt) de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra)

A

G

83

Juvinyà  Antiga casa forta, romànica, del mun. de Sant Joan les Fonts (Garrotxa)

C

G

84

Juyol, Alfons  ( ? , s. XIX – s. XX)  Escultor

C

B