A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Isa ]    [ Isau ]    [ Ish ]    [ Isl ]    [ Iv ]    [ Iz ]

Ajudar a qui ho necessita no sols és part del deure, sinó de la felicitat. (José Martí)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isa Tròlec  Veure> Mengual i Llull, Joan Baptista.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isaac, Joan (Vilaplana i Comín, Joan Isaac)  (Barcelona, 1953 - )  Autor i intèrpret de cançons

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isaac Bar, Abraham ben  (Barcelona, 1430 – 1492)  Rabí de Barcelona. És autor del Novekh Salom, tractat de filosofia i teologia, entre altres obres que li donaren gran fama.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isabel  ( ? , 1302 – s. XIV)  Filla de Jaume II

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isabel  (Barcelona, ? )  Filla de Pere II el Gran i santa

108 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaIsabel II  (Madrid, 1830 – París, França, 1904)  Reina d'Espanya (1833-68)

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isabel d'Aragó  (Barcelona, 1376 - Alcolea de Cinca, Aragó, 1424)  Comtessa d'Urgell

7 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Isabel de Mallorca  (Illes Balears, ? )  Filla de Jaume II de Mallorca

8 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Isabel de Mallorca  (Illes Balears, 1337 - ? , s. XIV)  Filla de Jaume III de Mallorca

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isabel de Prades  (Catalunya, s. XIV - s. XV)  Filla petita de Pere de Prades

10 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Isabel de Sicília  (Sicília, Itàlia, s XIV - Alemanya, s XIV)  Filla de Frederic III de Sicília i d'Elionor d'Anjou. El 1338, l'any següent d'haver mort el seu pare, es casà amb Esteve, fill segon de l'emperador Lluís IV de Baviera.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isabel d'Urgell  (Catalunya, 1377 - 1424)  Dama. Filla de Pere III el Cerimoniós i de Sibil·la de Fortià, i muller de Jaume II d'Urgell

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isabel d'Urgell  ( ? , ? )  Filla petita de Pere I d'Urgell

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaIsabel d'Urgell  (Balaguer, Noguera, 1408 - ? , s. XV)  Filla gran de Jaume II

14 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Isabel Segona, fort d'  (Maó, Menorca Veure> Mola, la.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isalguer, Miquel  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, v 1420 – 1484)  Eclesiàstic. Abat del monestir de Sant Joan de les Abadesses (1456-84) i diputat de la Generalitat (1461-64). Prengué partit a favor de Carles de Viana i formà part de l'ambaixada a Joan II per demanar la llibertat del príncep. Empresonat per Francesc Verntallat, partidari del rei (1463), es reconcilià amb Joan II i contribuí a la defensa tant de Sant Joan com de Girona. Del seu temps és la recopilació de pergamins i escriptures del monestir, titulada Llibre de Canalars (4 volums).

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Isanta  (Lladurs, Solsonès)  Antiga quadra i masia

17 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Isarn  (Cerdanya, s. X)  Vescomte de Cerdanya. L'any 959 rebé els béns confiscats uns set anys abans al vescomte Unifred, que havia estat acusat de traïció i destituït.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isarn  (Catalunya, s. X)  Magnat. Fill de Sala, el fundador del monestir de Sant Benet de Bages. L'any 960 rebé del comte Borrell II el castell de Roqueta.

19 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Isarn  ( ? , s. X)  Vescomte de Conflent

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaIsarn I de Pallars  (Catalunya, s. X - 947/48)  Comte de Pallars (a 920 - 947/48). Fill de Ramon I de Pallars-Ribagorça, sembla que corregnà amb ell. Fou capturat pels musulmans de Lleida i en fou presoner des del 904 fins al 918, quan va ser alliberat per l'acció de Sanç I de Navarra. El 920 heretà el comtat de Pallars i hi coregnà amb el seu germà Llop.

21 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Isarn I de Ribagorça  ( ? , s. X - v 1003)  Comte de Ribagorça (v990 - v1003)

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isaura i Fargas, Francesc de P.  (Barcelona, 1824 – 1885)  Mestre fundidor

23 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Isavarre  (Sorpe, Pallars Sobirà)  Poble (1.125 m alt)

24 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Isàvena  (la Pobla de Roda, Ribagorça Nom oficial de l'antic municipi de Roda de Ribagorça

25 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Isàvena, l'  (Franja de Ponent)  Riu, afluent esquerrà de l'Éssera

26 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Ísber  (la Vall de Laguar, Marina Alta Despoblat

27 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Ischia, comtat d'  (Nàpols, Itàlia)  Títol concedit el 1462 per Joan II de Catalunya-Aragó a Joan de Torrelles i López de Gurrea, únic titular.

28 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Inici páginaIscles  (Areny de Noguera, Alta Ribagorça)  Poble (1.107 m alt) de l'antic terme de Cornudella de la Valira

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isern, Francesc  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1814 – Barcelona, 1878)  Metge. Escriví algunes obres professionals.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isern i Alié, Pere  Veure> Ysern i Alié, Pere.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isern i Arnau, Antoni  (Alcover, Alt Camp, 1883 - Cabrera de Mar, Maresme, 1907)  Poeta autodidacte. De família pagesa, es formà entorn del grup de Puig i Ferrater i Plàcid Vidal. Cercant l'èxit literari, emigrà a Barcelona, però, frustrat, se n'anà a França. Retornà a Catalunya i se suïcida al castell de Burriac. Poeta ingenu i elemental, publicà Sentiments (1899), amb pròleg d'Hortensi Güell, i Esplets d'ànima jove (1903).

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isern i Batlló, Joan  (Setcases, Ripollès, 1821 – Madrid, 1866)  Botànic

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isern i Castro, Albert  (Badalona, Barcelonès, 1940 - )  Dissenyador gràfic

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isern i Colomer, Jaume  (Mataró, Maresme, 1798 – 1880)  Pedagog

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isern i Dalmau, Eusebi  (Banyoles, Pla de l'Estany, 1896 – Barcelona, 1981)  Advocat i escriptor

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isern i Gener, Jaume  ( ? , 1791 – Barcelona, 1863)  Metge

37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaIsern i Marcó, Damià  (Palma de Mallorca, 1852 – Cienpozuelos, Castella, 1914)  Escriptor i periodista

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isern i Solé, Joan  (Barcelona, 1851 – 1890)  Actor teatral

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isern i Vinyas, Carles  (Mataró, Maresme, 1843 – 1862)  Músic

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Isgleas i Piarnau, Francesc  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1880 – Barcelona, 1977)  Anarco-sindicalista. Treballador del suro. Membre del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya (1920-21 i 1931-36), durant la guerra civil fou conseller de Defensa de la Generalitat (des/1936-mai/1937). Fou un dels fundadors, a Perpinyà, del Moviment Llibertari Espanyol (mar/1939). Tornà de l'exili el 1976.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ishaq  (Catalunya ?, s XII – s XIII)  Autor jueu de cognom desconegut. Possiblement català, el 1210 escriví un llibre Ezrat Nasim (Defensa de les dones), en prosa rimada. El llibre és una rèplica a l'obra antifeminista de Yëhudà ibn Sabbetay, sense superar l'estil i la gràcia d'aquest i sense convèncer.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ishaq Albalag  (Tortosa ?, Baix Ebre, s. XIII – s. XIV)  Filòsof aristotèlic jueu

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ishaq ben Hayyim ben Abraham  (Xàtiva, Costera, s. XV – Constantinoble, Túrquia, s. XVI)  Autor

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ishaq ben Mosé Elí ha-Sefardí  (Oriola, Baix Segura, s. XV – Constantinoble, Túrquia, s. XVI)  Autor

45 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaIshaq ben Mosé ha-Leví  Nom en hebreu de l'escriptor jueu Profiat Duran.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ishaq ben Natan  (Xàtiva, Costera, s. XIV – Illes Balears ?, s. XIV)  Jueu que residia a Mallorca cap al 1347. Traduí de l'àrab a l'hebreu dos tractats filosòfics de Maimònides, un d'al-Gazzälï i altres obres de filosofia.

47 CATALUNYA / PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ishaq ben Reubén al-Bargeloní  (Barcelona, 1043 – Dénia, Marina Alta, s XI)  Talmudista i poeta jueu. Estudià a Còrdova i exercí de jutge civil i religiós a la taifa de Dénia. Es conserven, escrits per ell, un llarg poema de 145 estrofes sobre els preceptes de la Llei, notable per una enginyosa intercalació de versets bíblics, i una desena de poemes religiosos. Per citacions posteriors hom sap que escriví comentaris a tractats talmídics. L'any 1078 traduí a l'hebreu un llibre jurídic de Hai Gaon.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ishaq ben Semuel Cap  (Barcelona, s. XIII – s. XIV)  Jueu

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ishaq ben Séset Pereet  (Barcelona, 1326 – Alger, Algèria, 1408)  Rabí, talmudista i poeta

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ishaq ben Todros  (Barcelona, s. XIII – s. XIV)  Talmudista, cabalista i rabí

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ishaq ben Yehudà Gerundí  (Girona, s. XIII)  Poeta hebreu, pertanyent al cercle cabalístic de Girona, del qual es conserven unes vint poesies religioses.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaIshaq ben Zerahya ha-Leví Gerundí  (Girona, s XII)  Poeta hebreu. Autor d'una cinquantena de poesies religioses dedicades a les solemnitats litúrgiques jueves i conservades en ús en diversos rituals.

53 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Ishaq Cabrit  (Perpinyà, s. XIV – s. XV)  Metge jueu

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ishaq ha-Leví Gerundí  (Girona, s. XIII)  Poeta hebreu

55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ishaq ibn Muhammad ibn Gäniya  ( ? , s. XII)  Governador almoràvit de les Balears

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ishaq ibn Sabarra  (Catalunya, s. XIV – s. XV)  Poeta jueu

57 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ishaq Nafusí  (Illes Balears, s. XIV – Bugia, Marroc, s. XV)  Astrònom jueu

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ishaq Selomó Meir  (Catalunya, s. XIV)  Poeta hebreu

59 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaIsidros, Los  (Requena, Plana d'Utiel Llogaret, situat a 20 km de la ciutat, a l'extrem occidental del municipi, prop de Los Cojos.

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Isil  (Alt Àneu, Pallars Sobirà Veure> Gil.

61 EUROPA - HISTÒRIA

Isla Rosa, marquesat de l'  (Sardenya, Itàlia, a 1719)  Títol concedit per Felip V a Josep Massons

62 ILLES BALEARS - EMPRESA

Isleña Marítima, La  (Palma de Mallorca, 1891 – 1918)  Empresa naviliera. Fundada per fusió de La Isleña, Empresa Mallorquina de Vapores i la Empresa Marítima a Vapor. Es féu càrrec de les comunicacions regulars entre les Balears, excepte Menorca, i la Península Ibèrica. Arribà a tenir 12 vaixells. El 1918, i malgrat una forta opinió en contra, fou absorbida per la Companyia Transmediterrània.

63 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ

Isleño, El  (Palma de Mallorca, 15/ago/1857 – 1899)  Diari industrial, comercial i literari, en castellà. Dirigit pel seu propietari, Pere Josep Gelabert. Fou l'organ de la Unió Liberal i substituí "El Genio de la Libertad". Tingué breus interrupcions per problemes polítics. Hi col·laboraren Jeroni Rosselló, Miquel I. Oliver, Bernat Calvet i altres escriptors balears.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ismä'ïl ibn Müsà  (Aragó ?, s. IX - Lleida ?, v 890)  Senyor de Lleida i Saragossa. Proclamà, juntament amb els seus germans, la revolta contra l'emir cordovès Muhammad I l'any 867 i ocupà Saragossa. Durant uns deu anys, mitjançant l'aliança amb el rei Alfons III d'Astúries, i aprofitant el moviment nacionalista del rebel Umar ibn Hafsun, es mantingué independent. Va admetre la sobirania de l'estat central (882) momentàniament, i després entrà a Lleida (884) i la fortificà contra les intencions hostils dels comtes de Barcelona.

65 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaIsnello, comtat d'  (Sicília, Itàlia, 1625)  Títol concedit per Felip IV de Castella a Arnau de Santa Coloma

66 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ison  (Lladorre, Pallars Sobirà Caseria, a la dreta de la Noguera de Lladorre.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Isona  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà Poble (658 m alt) i cap del municipi. Situat a l'esquerra de la riera de Solans. L'església parroquial de Santa Maria és gòtica. La vila pertangué al capítol de la Seu d'Urgell. Resten algunes torres i un portal de les antigues muralles. Isona tingué un paper important dins el conjunt de les ciutat romanes catalanes, com a extrem nord-occidental de l'urbanisme romà. Tingué categoria de municipi, establert sobre un nucli indígena que hom coneix per les encunyacions monetàries ibèriques, amb seca pròpia, sota el nom d'Eso, que es llatinitzà en Aeso, i per la referència de Plini, que la situà entre les ciutats estipendiàries. L'estructura urbana de la ciutat és molt mal coneguda, però una sèrie important d'inscripcions romanes dónen notícia de l'organització municipal i el nom de diversos magistrats i personatges destacats.

68 CATALUNYA - MUNICIPI

Isona i Conca de Dellà  (Pallars Jussà Municipi: 658 m alt, 135,3 km2, 1.229 hab (1999)

69 CATALUNYA - HISTÒRIA

Isot  (la Baronia de Rialb, Noguera)  Antiga casa i comanda de l'Hospital

70 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Baixa CerdanyaIsòvol  (Baixa Cerdanya Municipi: 10,74 km2, 1.049 m alt, 198 hab (1999). Situat a la dreta del Segre, a l'estret d'Isòvol, abans del Baridà. Hi ha boscs de ribera al Segre, però sobretot hi abunden els prats, que han permés el desenvolupament de la ramaderia bovina i porcina, base de l'economia local. Hi ha conreus de secà (cereals i patates) i també de regadiu. El descens demogràfic ha estat constant durant tot el s XX, sobretot a partir del 1960. Al poble es destaca l'església parroquial de Sant Miquel, d'origen romànic. El centre municipal és, però, el poble d'All, on hi ha l'església romànica de Santa Maria i el santuari de Quadres. Dins el terme hi ha també el poble d'Olopte, amb l'església romànica de Sant Pere. Àrea comercial de Puigcerdà.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Israel  (Caldes de Malavella, Selva)  Veïnat

72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Istella, Lluís  (València, 1545 – Roma, Itàlia, 1614)  Frare dominicà

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaIstrell, Josep  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Notari

74 CATALUNYA - EMPPRESA

ITEMA  Sigla de l'Institut de Tecnologia i Modelització Ambiental.

75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Iturbi i Bàguena, Empar  (València, 1898 - Beverly Hills, Califòrnia, EUA, 1969)  Pianista. Germana de Josep. Començà la seva carrera a València i completà els estudis amb Eduard López i amb el seu germà, que la presentà de concertista a París, on assolí un gran èxit amb Goyescas, de Granados. S'establí a la capital francesa, féu concerts per tota Europa i es traslladà, amb el seu germà, als EUA. Té una discografia molt extensa.

76 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Iturbi i Bàguena, Josep  (Alboraia, Horta, 1895 - Hollywood, Califòrnia, EUA, 1980)  Pianista i director d'orquestra

77 CATALUNYA - HISTÒRIA

Iugum Celebanticum  (Catalunya)  Nom antic d'un accident geogràfic, al nord de la costa

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Iusuf ibn Abdal·la ibn Abí Zaid  (Llíria, Camp de Túria, s. XII – 1179)  Historiador àrab

79 PAÍS VALENCIÀ - ART

IVAM  Sigla de l'Institut Valencià d'Art Modern.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaIvarra, Martí  (Viguera, Castella, s XVI - Barcelona, d 1557)  Humanista. S'establí a Barcelona, on fou professor de fills de famílies benestants, divulgà els nous mètodes pedagògics de Nebrija, sobretot en l'edició d'obres d'altri, la majoria en llatí. Escriví De prosodia (1514) i alguns poemes llatins.

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Ivars, estany d'  (Urgell Antic estany arreic del pla d'Urgell (o d'Utxafava), avui dessecat. S'havia originat en temps quaternaris com a dipòsit d'aiguamoll. En ésser establerts els regatges del canal d'Urgell fou aprofitat per a abocar-hi escorrialles d'un sector del canal, en relació amb la sèquia segona. Així s'enfondí fins a 4 m i assolí unes dimensions de 2,5 x 1,8 km. Hom emprengué el sanejament d'aquestes aigües residuals, que, en les llargues secades, deixaven una capa de sals (clorurs i sulfats).

82 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la NogueraIvars de Noguera  (Noguera Municipi: 27,14 km2, 314 m alt, 345 hab (2004). Situat a l'esquerra de la Noguera Ribagorçana, al límit amb l'Aragó, al nord de Lleida. Dins el terme hi ha l'embassament de Santa Anna, en el qual hi desemboquen els barrancs del Molí de Boix, la Carrerada i la Creu. Les bases de l'economia local són l'agricultura, principalment de secà (cereals, oliveres i vinya), el regadiu (arbres fruiters -pera llimonera- i alfals) és alimentat amb aigua de la Noguera a través de la sèquia d'Ivars, la ramaderia (de llana, cria de porcs i aviram) i algunes activitats industrials derivades de l'agricultura. Pedreres amb explotació de calcàries. La població, tanmateix, tendeix a disminuir. Al poble es destaca l'església parroquial de la Concepció de Maria i Sant Sebastià. Al terme li va ésser agregat el 1964 el poble de Boix, en part inundat avui pel pantà. Àrea comercial de Lleida.

83 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla d'UrgellIvars d'Urgell  (Pla d'Urgell Municipi: 24,34 km2, 265 m alt, 1.806 hab (2004). Situat al límit amb la Noguera i l'Urgell, a la plana regada pel canal d'Urgell, al nord-oest de Tàrrega. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura de regadiu: cereals, farratges i arbres fruiters (hi ha una important cooperativa agrícola) i la qual és possible gràcies a les sèquies derivades del canal d'Urgell, la ramaderia (porcina i aviram), el comerç i algunes petites indústries (de la confecció, embotits, de la construcció, etc). Darrerament s'hi han instal·lat diversos establiments dedicats a l'oci i al turisme. Al poble es destaca l'església parroquial de Sant Andreu i diverses cases antigues. Dins el terme hi ha el poble de Vallverd, al nord de l'estany avui dessecat d'Ivars, però en procés de recuperació, la Cendrosa i Montalé, el santuari de la Mare de Déu de l'Horta i alguns caserius. Àrea comercial de Lleida.

84 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaIvars i Cardona, Andreu  (Benissa, Marina Alta, 1885 - Gata, Marina Alta, 1936)  Escriptor i religiós. Fou cronista de l'orde franciscà i publicà Cuándo y dónde murió el infante fray Pedro de Aragón (1916), Dos creuades valenciano-mallorquines a les costes de Berberia (1921) i Francesc Ferrer, poeta valencià del sigle XV (1930).

85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Ivarsos, els  (la Serra d'En Galceran, Plana Alta)  Caseria

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ivern i Arans, Joan  (el Vendrell, Baix Penedès, 1887 – 1949)  Compositor

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ivon l'Escop  Pseudònim de l'escriptor Ricard Aragó i Turon.

88 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Ivons, vall dels  (Saünc, Alta Ribagorça)  Vall de Capçalera de la vall de Grist, a la vall de Benasc. És limitada per la serra de Llardana (2.905 m alt) i els pics de Pocets (3.375 m), Bardamina (3.079 m), Vaticielles (2.848 m) i Escorbets (2.902 m). L'ampla capçalera constitueix un circ lacustre, des de l'ivó de Pocets (2.570 m) al llac de les Alforges. Llur emissari, el barranc dels Ivons, forma, al forat de Llardana, en l'aiguabarreig amb el torrent de Llardaneta, l'aigüeta de Grist, afluent, per la dreta, de l'Éssera.

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaIvori, Joan d'  Pseudònim del dibuixant Joan Vila i Pujol.

90 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SegarraIvorra  (Segarra Municipi: 15,29 km2, 567 m alt, 151 hab (2004), (ant: les Ivorres) Al límit amb l'Anoia, entre la vall del Llobregós, al nord, i els altiplans que la separen de la ribera de Sió, al sud. El terme és poc boscat, excepte algunes rouredes als punts més alts. Els recursos econòmics del municipi són escassos i limitats a l'agricultura, amb predomini del secà i principalment dedicada als cereals, també hi ha oliveres i vinya. S'hi fabrica ciment, aprofitant les margues calcàries del subsól. El poble té un aspecte medieval i es troba aturonat sota l'antic castell d'Ivorra, del qual resta una torre, i l'església parroquial de Sant Cugat, reconstruïda al s. XVIII. Més al sud hi ha l'església de Santa Maria, famosa per un miracle (conegut pel Sant Dubte) que, segons la tradició, s'hi va produir el 1010. Àrea comercial de Cervera.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ivorres, les  (Segarra Veure> Ivorra.

92 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Ix  (la Guingueta d'Ix, Alta Cerdanya)  Poble i antic cap (1.154 m alt)

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ixart, Gonçal d'  (Catalunya, s XV - Tarragona, 1433)  Prelat. El 1431 fou promogut a l'arquebisbat de Tarragona, on era successor de Dalmau de Mur. Fou succeït per l'aragonès Domènec Ram.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaIxart i Moragas, Josep  Veure> Yxart i de Moragas, Josep.

95 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Ixeia, tuques d'  (Franja de Ponent)  Extrem oriental del massís de Pocets

96 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Íxer  ( ? , ? )  Família noble

97 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Íxer de Portugal de Montpalau i Escrivà, Onofre Vicent d'  Veure> Escrivà d'Íxer i de Montpalau, Onofre.

98 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Íxer i de Castro, Gonçal d'  (Aragó, s XV)  Noble. Fill de Joan Gonçal d'Híxar i de Mesía. Fou comanador de Montalbà de l'orde de Sant Joan de l'Espasa (Santiago). Es casà (1444) amb Agnès de Portugal, la qual comprà a Joanot Martorell les senyories de la vall de Xaló, Gata i Llíber. Un llarg litigi seguit de lletres de batalla i de desafiaments a ultrança se succeí entre els germans Martorell i el comanador a causa de la negativa d'aquest a satisfer el deute.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Izard i Llorens, Miquel  (Barcelona, 1934 - )  Historiador

100 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Izquierdo, Ausiàs  (València, s. XVI - d 1596)  Historiador i poeta

101 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaIzquierdo, Domingo  (Castella, s. XVIII - ? , s. XIX)  Militar

102 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Izquierdo, Josep  (País Valencià, s. XVIII – 1804)  Religiós

103 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Izquierdo, Vicent  (València, s. XVII – 1689)  Eclesiàstic

104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Izquierdo, Vicent  (Sogorb, Alt Palància, 1837 - País Valencià, s XIX)  Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València i a la de San Fernando de Madrid. Destacà en la pintura de tipus populars i en la de paisatges.

105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Izquierdo i Aguilar, Enric  (Suera, Plana Baixa, 1850 - Alcalà de Xivert, Alt Maestrat, 1930)  Militar i veterinari. Participà activament a la Tercera Guerra Carlina amb les forces del pretendent. Resultà ferit en una acció a Sant Mateu (Maestrat).

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Izquierdo i Capdevila, Joan  (Camprodon, Ripollès, 1752 – Barcelona, 1808)  Religiós

107 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Izquierdo i Romeu, Josep Manuel  (Catarroja, Horta, 1890 – València, 1951)  Músic

Anar a:    Isa ]    [ Isau ]    [ Ish ]    [ Isl ]    [ Iv ]    [ Iz ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans