Revolta
que tingué lloc per part dels forans (forà) contra els estaments privilegiats de la ciutat de
Palma de Mallorca, acusats de mal govern, de dilapidació dels diners públics, de repartiment desfavorable dels imposts, de recàrrecs amb motiu de l'amortització del deute públic, etc.
La revolta fou dirigida per
Simó Ballester, Jaume Nicolau, Esteve Font i Bartomeu Morer, i tingué repercusions a
Menorca.
Sorgí, sembla, sense cap pla previ, com a manifestació contra els abusos del poder i per la desesperació produïda per la pobresa.
L'èxit inicial els féu assetjar la capital (26/jul-1/ago/1450), però a la fi foren rebutjats; el rei, que afavoria els ciutadans, exigí dels forans el pagament dels censos endarrerits i els condemnà a indemnitzar els ciutadans i els recatxats (forans que no s'adheriren a la revolta) per tots els danys fets a llurs béns. A més, el governador de l'illa,
Berenguer d'Oms, féu pagar als rebels 2.000 lliures l'any com a senyal de servitud perpètua (8/abr/1451) i executà dos dels dirigents.
Poc després, tanmateix, els forans es tornaren a revoltar, arribaren davant ciutat i venceren l'exèrcit del governador, manat per Jaume Cadell (a
Muro, el 30/abr/1451). Aprofitaren la victòria per assetjar un altre cop la capital (del 5/mai al 3/jun), on tenien l'ajuda d'un grup de menestrals.
Això i el fracàs de les negociacions feren que el rei
Alfons, decidit a acabar el conflicte, enviés a l'illa un exèrcit de mercenaris italians
(saccomanni), que hi desembarcaren per l'ago/1452, sota les ordres del virrei de
Sardenya, Francesc
d'Erill. Aquest vencé els forans a Inca (31/ago), i tot seguit inicià una forta repressió, que culminà amb l'execució dels capitosts Pere Font i Pere Mascaró (1453).
L'obra es completà amb els decrets reials del mai/1454, pels quals els forans eren condemnats a pagar tots llurs deutes i la meitat del sou de l'exèrcit, a indemnitzar ciutadans i recatxats, a no protestar del saqueig de llurs béns fet pels italians i a pagar una multa de 150.000 lliures.
Aquestes mesures aguditzaren el procés de decadència de les viles i el despoblament del camp i afavoriren la compra per part dels ciutadans d'una gran part de les propietats de l'illa.
El cap principal de la revolta no fou agafat fins al cap d'un quant temps, i fou executat pel gen/1457.
