Títol
concedit l'any 1375 a Hug II de Cardona per
Pere III de Catalunya-Aragó; el vescomtat de Cardona era erigit així en comtat.
Durant el seu llarg govern (1334-1400), el patrimoni fou engrandit notablement amb la incorporació (1381) del
vescomtat de Vilamur, de la rica i extensa
baronia de Bellpuig (1386) i de la
de Juneda.
L'adhesió del comte
Joan Ramon Folc (I) de Cardona, fill i successor
d'Hug (II), a la nova dinastia després de la
sentència de Casp (1412) fou recompensada amb la resolució a favor del seu hereu,
Joan Ramon Folc (II), del plet sobre l'herència del
comtat de Prades (1425) com a marit de la pubilla d'aquell comtat,
Joana de Prades, la qual li aportà també la
baronia d'Entença.
Joan Ramon Folc (II) renuncià aquell comtat en el seu fill
Joan Ramon Folc (III),
el qual fou sens dubte la figura més brillant de la casa de Cardona.
En esclatar la
guerra civil (1462) abraçà la causa reialista i fou la principal figura militar de
Joan II en aquella llarga lluita, de la qual fou també un dels grans beneficiaris.
El seu hereu
Joan Ramon Folc (IV) de Cardona (1486-1513), a qui, com a nét de
Jaume II d'Urgell el Dissortat, foren fetes propostes de reialesa pels catalans rebels a
Joan II (1466), es mantingué fidel
al rei, i fou recompensat amb la investidura del comtat de
Pallars, erigit en marquesat (1491), i l'erecció del comtat a
ducat de Cardona (1491).
En morir el seu successor
Ferran de Cardona i Enríquez (1543), heretà el ducat la filla d'aquest,
Joana (I) de Cardona i Manrique de Lara.
A la mort del duc
Pere Antoni d'Aragó Fol de Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
(1670-90), sense fills, el copiós heretatge anà a parar al llinatge castellà dels ducs de Medinaceli a través de la filla del duc
Lluís d'Aragó-Cardona-Córdoba, Caterina d'Aragó-Cardona-Córdoba, casada amb Juan Francisco de la Cerda, duc de Medinaceli.
Al s XVII, el ducat pròpiament dit, que
comprenia les terres de l'antic vescomtat, era compost de quatre grans batllies
(Cardona, Solsona, Torà i
Morunys).
