A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Guio ]    [ Guit ]    [ Guitera ]    [ Guix ]    [ Gun ]    [ Gus ]

Seria insuportable veure's com els altres et veuen. (Jaume Perich)

1 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Guiomar de Portugal  (Portugal, s. XV - ? , 1516)  Infanta

2 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guioret, Castellana  (València, s. XV – 1501)  Conversa judaïtzant

3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guiot, Dionís  (València, s. XV)  Poeta. Notari. El Cançoner de París conté una poesia seva, a honor del rei Alfons IV el Magnànim, coneguda també per altres reculls.

4 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Guiraud, A.  (Rosselló, 1800 – Perpinyà, 1879)  Pintor. Conreà el retrat i els temes històrics, dins una línia eminentment acadèmica.

5 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaGuiraud i Rotger, Joan  (Pollença, Mallorca, 1862 – 1887)  Escriptor

6 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Guirnei  (Petrer, Vinalopó Mitjà Partida i caseria, al sud de la vila.

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guiró  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà)  Poble (1.351 m alt)

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guirró, Francesc  (Barcelona, s. XVII – 1700)  Pintor

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guisad  ( ? , s. IX)  Prelat

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guisad  (Catalunya, s X - 978)  Bisbe d'Urgell (942-78). Portà a terme una forta activitat administrativa i religiosa, consagrant esglésies i monestirs (participà en les consagracions de Cuixà i Sant Benet de Bages). L'any 951 anà a Roma. S'oposà a les temptatives del monjo Cesari de Montserrat per reconstituir la província eclesiàstica Tarraconense, en 956. Era germà de Guadald, vescomte d'Osona. Al segle anterior hi havia hagut un altre bisbe d'Urgell amb el mateix nom.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guisla  ( ? , s. XI)  Dama

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuisla  ( ? , s. XI)  Dama

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guisla de Lluçà (o de Balsareny)  (Catalunya, s. XI - d 1079)  Comtessa de Barcelona

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guislabert  (Catalunya, s. XI - Barcelona ?, v 1062)  Bisbe de Barcelona (v1034-62)

15 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Guislabert I de Rosselló  (Catalunya Nord, s. X – 1013)  Comte de Rosselló (991-1013)

16 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Guislabert II de Rosselló  (Catalunya Nord, s. XI – 1102)  Comte de Rosselló

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guissart, Pere Joan  (Bohèmia, Alemanya, v 1743 - València ?, 1803)  Escultor. Resident d'infant a València, es formà amb I. Vergara. Autor de les estàtues de la façana de l'església parroquial de Xest, d'una Pietat de l'església de Teulada, d'un retaule de Sant Nicolau de València i d'unes estàtues de l'antic convent del Carme de València. Féu, a Múrcia, uns relleus a l'església de San Juan. Acadèmic de Sant Carles (1772) i de San Fernando.

18 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaGuisset, Pere  (Ceret, Vallespir, 17/gen/1920 - 2001)  Escriptor teatral. Començá molt jove com a actor d'Els Artistes Amateurs Ceretans. Fou influït per l'obra d'Un Tal i pel grup perpinyanès Les Trétaux i encoratjat per Gustau Violet i la seva companyia Els Ferriolets. És autor de nombroses obres de caràcter popular i costumista, moltes de les quals representades per grups d'afeccionats de Ceret i de pobles dels Vallespir. Ha escrit els sainets Les calces d'en Joan, Les estàtues, L'amo del temps, En Ventura fa el "tiercé", El revell embruixat i Quim l'americà. La seva primera comèdia en tres actes, Hem de casar en Baptista, fou estrenada el 1974, ha obtingut un èxit enorme i ha marcat una fita en la història del teatre català al Rosselló.

19 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la SegarraGuissona  (Segarra Municipi: 484 ma alt, 18,22 km2, 4.439 hab (2004). Situat al centre de la plana que duu el seu nom. La vida econòmica del municipi es basa en l'agricultura, la ramaderia i l'avicultura, i té una important cooperativa agropecuària. La indústria és força diversificada. La població, que havia començat a minvar a la fi del s. XIX, reprengué el creixement a partir del 1900. Els orígens de la vila es remunten a l'Edat del Ferro; després va ésser un poblat ibèric i més tard, municipi romà. Del nucli medieval en resta part de la muralla. A la vila també destaquen la plaça Major, porticada, l'església arxiprestal neoclàssica i barroca de Santa Maria, antiga col·legiata de Guissona, i el Museu Municipal, amb importants col·leccions d'història local. El municipi comprèn, a més, l'antic terme de Fluvià (on hi ha les ruïnes d'un palau episcopal renaixentista inacabat) i l'enclavament del mas d'en Portes, separat del terme, a ponent. Ajuntament de Guissona

20 CATALUNYA - HISTÒRIA

Guissona, col·legiata de  (Guissona, Segarra)  Antiga canònica augustiniana

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guitard  (Catalunya, s. X - v 985)  Vescomte de Barcelona (v966-v985)

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuitard  (Catalunya, s. XI)  Abat de Sant Cugat (1011-v1050)

23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Guitard, Gerard  (Perpinyà, 1925 - )  Geòleg

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guitard, Joan  (Vallcebre, Berguedà, 1815 – Perpinyà, 1904)  Sacerdot. Estudià a Solsona i a Vic. Formant part de l'exèrcit liberal, durant la primera guerra carlina, es passà al bàndol carlí. Acabada la guerra, féu estudis eclesiàstics a Bèlgica i a Perpinyà. Anà amb Antoni M. Claret a Cuba. En tornar a Europa s'establí a Perpinyà.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guitard, Rafael  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, s. XVIII - Catalunya, s. XVIII)  Teòleg. És autor d'alguns estudis de la seva especialitat.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guitarriu  (Sales de Llierca, Garrotxa Veure> Gitarriu.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guitart, Mateu P.  (Sant Coloma de Cervelló, Baix Llobregat, 1893 – s. XX)  Tenor

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guitart, Pere  (Catalunya, s. XVI)  Pintor. És autor de sis quadres per a l'altar nou de la parròquia de Reus, pintats entre 1560 i 1579.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuitart, Ramon  (Badalona, Barcelonès, 1880 – Barcelona, 1921)  Pedagog i músic. Deixeble de cant de Manuel Garcia. El 1910 fundà una escola de cant a Buenos Aires. Amb Joaquim Cassadó escriví la sarsuela La Bohème.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guitart i Duran, Josep  (Badalona, Barcelonès, 1946 - )  Arqueòleg

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guitart i Lostalo, General  (Barcelona, 1859 – 1926)  Arquitecte (1887)

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guitart i Matas, Enric  (Barcelona, 1909 – 1999)  Actor teatral i cinematogràfic. Fill de l'actor i director Enric Guitart i Soldevila, es va formar en les companyies catalanes d'Enric Borràs i Maria Vila-Pius Daví. A partir del 1939 es destacà com a primer actor de l'escena espanyola, sobretot en la interpretació del monòleg de P. Bloch Les mans d'Eurídice, que representà milers de vegades en castellà i, darrerament, també en català.

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guitart i Soldevila, Enric  (Barcelona, 1863 – 1933)  Actor i director teatral. Debutà al Teatre Espanyol de Barcelona. Del 1890 al 1895 actuà en la companyia d'Antoni Tutau i formà part de les de Josep Valero i Martínez Sierra. Prengué part en l'estrena de moltes obres teatrals modernistes estrangeres (d'Ibsen, Maeterlinck, Hauptmann, Wilde, etc) i d'autors catalans (com Frederic Soler, Guimerà, Iglésias, Rusiñol, etc). Participà en les representacions de l'Agrupació Avenir organitzades per Felip Cortiella. Fou director del Teatre de les Arts (1904-05) i de la companyia del Foment del Teatre Català.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guitart i Vilardebó, Ernest  (Barcelona, 1873 – 1930)  Escriptor. Jesuïta. Publicà La Iglesia y el obrero (1908-15) i altres estudis que revelen la seva preocupació social, dins la línia catòlica de l'època.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuitart i Vilardebó, Justí  (Barcelona, 1875 – 1940)  Eclesiàstic

36 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Guiter, Enric  (Ceret, Vallespir, 14/jun/1909 - 1994)  Escriptor, lingüista i científic. Es doctorà en física a Montpeller (1939), i en lletres (1943) amb la tesi Linguistique historique du dialecte minorquin. Professor a Orà, Besiers, Montpeller i Perpinyà, dirigí l'Atlas linguistique des Pyrénées-Orientales (1966). Ha publicat, a més de nombrosos articles, Preverbes et dictions catalans (1969), els llibres de poesia Cançó de juny (1951) i De porpra i d'or (1957), la peça teatral Teló de boca (1952) i les narracions Contes a Pipiu (1960).

37 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Guiter, Josep Antoni  (Torrelles de la Salanca, Rosselló, 1761 – París, França, 1829)  Polític

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guiteras, Ramon  (Arenys de Mar, Maresme, 1824 – Matanzas, Cuba, 1880)  Industrial

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guiteras de Solo, Josep  (Xàtiva, Costera, 1885 – 1950)  Pintor

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guiteras i Guiu, Eusebi  (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1861 - Barcelona ?, s. XIX)  Compositor

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuiteras i Vilanova, Joan  (Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 1939 - )  Eclesiàstic i teòleg. Sacerdot (1963), exercí càrrecs directius al Seminari Conciliar i a la Facultat de Teologia de Barcelona, i el 1979 fou designat director de l'Institut de Teologia, des d'on portà a terme una tasca de divulgació teològica, sobretot entre els laics. Doctor en teologia (1985), el 1986 fou nomenat canonge penitencier de la catedral de Barcelona. Col·laborà habitualment a diverses publicacions religioses. Entre les seves nombroses obres teològiques i catequètiques, cal destacar Fets i paraules (1981), Des de la fe (1983), Evangelització (1985), Paraula del Senyor (1989), Sereu el meu poble (1991).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guiteres, Andreu  (Illes Balears, s XIII – s XIV)  Cavaller. Fou un dels principals acompanyants de l'infant Ferran de Mallorca a l'expedició que féu aquest per dominar la Morea (1315). Després d'haver mort l'infant a la batalla de la Manolada, governà per un temps les restes dels expedicionaris concentrats a la ciutat de Clarença, fins que la possició esdevingué insostenible i fou abandonada als angevins després d'una traició irreparable.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guitert i Fontserè, Joaquim  (Barcelona, 1875 - la Selva del Camp, Baix Camp, 1957)  Metge i historiador

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guiu  ( ? , s. XIII)  Metge reial

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guiu (o Guigó)  (Septimània, França, s. IX – Catalunya, v 936)  Bisbe de Girona (907-41). Fou nomenat per manament del rei franc Carles el Ximple, i fou un element actiu en el manteniment de l'autoritat reial franca a Catalunya. El 922 rebé un privilegi carolingi de confirmació de béns i noves donacions. L'última notícia d'ell data del juny de 936.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guiu, Francesc  ( ? , ? )  Eclesiàstic i escriptor

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuiu, Joan  (Barcelona, s. XVII)  Cronista. Continuà les Rúbriques del Cerimonial d'Esteve Gilabert Bruniquer. Féu la part corresponent als anys 1618-40. Continuà encara l'obra Jeroni Brotons.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guiu, Josep  (Catalunya, s XVIII)  Metge. Exercí a Lleida. És autor de diversos escrits de caràcter professional.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guiu, Pau  (Cardona, Bages, s. XVII – 1705)  Religiós mercenari

50 EUROPA - BIOGRAFIA

Guiu I d'Albion  ( ? , s. XI)  Comte d'Albion

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guiu de Boulogne (dit d'Alvèrnia)  (França, 1313/16 – Lleida, 1374)  Cardenal

52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Guiu de Perpinyà  Veure> Terrena, Guiu de.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guiu i Giralt, Francesc  (Igualada, Anoia, 1927 - )  Físic

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuiu i Martí, Estanislau  (Barcelona, 1850 – s XX)  Militar i escriptor. Lluità contra l'alçament republicà de Sarrià (1874) i contra els carlins, a Navarra i a Catalunya. A Cuba (1876-79) organitzà les defenses de diversos castells. De retorn a la Península, fou destinat a la Junta Facultativa del cos d'artilleria i publicà un Prontuario de Artillería que assolí un veritable èxit internacional. Ascendit a capità l'any 1882, va ésser nomenat professor de l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia i ajudant del mateix cos. L'èxit del llibre li valgué l'ascens a comandant i, en retirar-se (1907), era coronel. També és autor de la Historia militar de España dispuesta en forma de efemérides (1887-92).

55 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Guium  (Illes Balears)  Nom d'una ciutat a l'època romana

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guivernau i Sans, Joan Baptista  (Barcelona, 1909 - )  Ceramista

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guix, el  (Manresa, Bages Masia, veïnat i antiga quadra, al nord-est de la ciutat, al límit amb Sant Fruitós de Bages. El s. XIII era del paborde de Manresa. Als s. XVI i XVII fou propietat del jurista Lluís de Peguera.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guix, el  (Cardona, Bages)  Masia i antiga capella (Sant Julià del Guix), al camí de Calaf; la capella, esmentada ja el 1402, era regida per donats.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGuix, el  (Guixers, Solsonès Masia, vora la qual es troba l'església de la Trinitat, antiga parròquia de Sant Martí de Guixers.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guix i Ferreres, Josep Maria  (la Coromina, Cardona, Bages, 1927 - )  Bisbe

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guix i Lladó, Josep  (Reus, Baix Camp, 1877 – Barcelona, 1913)  Compositor. Autor d'obres corals i de peces per a piano. Cultivà la sarsuela: Nieves (1901) i El derribo del Paralelo (1905). Escriví sardanes d'una qualitat notable.

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guix i Lozano, Joan  (València, 1832 – 1904)  Impressor. Edità el setmanari satíric "El Tío Nelo" (1862). Entre les obres d'autors valencians que publicà destaquen les d'Escalante. Fundà, amb el seu gendre, F. Peris i Mencheta, "La Correspondencia Valenciana".

63 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Guixà  (Orellà, Conflent Llogaret, a la vall de Cabrils, a l'esquerra del riu, al voltant de l'antiga parròquia de Sant Julià.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guixà, Dalmau de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Abat de Sant Pere de Besalú (1387-1409)

65 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guixa, la  (Vic, Osona)  Poble

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuixà i Alsina, Celdoni  (Igualada, Anoia, 1787 – 1848)  Escultor. Fou deixeble de Salvador Gurri a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, d'on esdevingué professor de gravat (1840). Fou autor de la font de Ceres (1825) per al passeig de Gràcia de Barcelona (actualment instal·lada al parc de Montjuïc). Col·laborà en els relleus de l'edifici dels Porxos d'En Xifré i en la decoració de la font de Neptú, erigida l'any 1826 al Pla de les Comèdies de Barcelona. Féu altres obres per a Santa Maria del Mar, per a Montserrat, per a Tàrrega, etc.

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guixaró, el  (Casserres de Berguedà, Berguedà)  Poble i colònia tèxtil

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guixé, Joan  (Castelló de Farfanyà, Noguera, 1886 - Catalunya, s XX)  Escriptor. Col·laborà a diverses publicacions. Publicà en castellà algunes obres, la majoria sobre l'actualitat política.

69 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guixeres, les  (Capolat, Berguedà)  Veïnat (1.300 m alt)

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guixeres de Vilobí, les  (Vilobí del Penedès, Alt Penedès)  Caseria

71 CATALUNYA - MUNICIPI

Guixers  (Solsonès Municipi: 66,05 km2, 155 hab (1999), cap: Casa Nova de Valls

72 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaGuíxols  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà)  Nom adoptat el 1937 per al municipi

73 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gulatdar, serra de  (Marina Baixa)  Contrafort (1.015 m alt), situat a la comarca

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gumà, C.  Veure> Guibernau, Juli F.

75 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gumbau  (Castelló de la Plana, Plana Alta)  Partida de l'horta

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gumí i Cardona, Jordi  (Barcelona, 1931 - )  Fotògraf

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gumilla, Josep  (Càrcer, Ribera Alta, 1686 - Los Llanos, Veneçuela, 1750)  Missioner

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gummà i Martí, Alfred  (Barcelona, 1873 - ? )  Geògraf

79 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaGunderic  (Alemanya, s. IV – Hispània ?, 428)  Rei vàndal. Al davant del seu poble travessà el Rin i s'establí a Hispània (409) com a federat de l'Imperi Romà (411). Ocupà de Bètica i la Cartaginense i organitzà una expedició a les Balears i a Mauritània.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gundimar  ( ? , s. III)  Bisbe de Barcelona

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gunyoles, les  (Avinyonet del Penedès, Alt Penedès)  Poble

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gunyoles, les  (la Secuita, Tarragonès)  Poble i antiga quadra

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gurb  (Catalunya, s. X - ? )  Llinatge militar

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gurb  (Catalunya, 1117 – 1503)  Llinatge de castlans del castell de Gurb, iniciat per Ansulf.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGurb, Arnau de  (Gurb de la Plana, Osona, 1210 ? – Barcelona, 1284)  Bisbe

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gurb, Bernat de  (Catalunya, s XII)  Noble. Participà a l'expedició a Mallorca de Ramon Berenguer III.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gurb, Bernat de  (Catalunya, s. XIII)  Noble. Germà del futur bisbe Arnau. Participà amb Jaume I a la conquesta de Mallorca. A l'assalt decisiu de la capital, el 31/des/1229, fou el segon cavaller dels primers que entraren a la ciutat.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gurb, Bernat Sendred de  ( ? , s. XI)  Magnat

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gurb, Guillem de (o Guillem-Bernat de Gurb-Queralt)  (Catalunya, 1038 – 1103)  Noble

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gurb, Oliver Bernat de  (Catalunya, s. XI)  Magnat. Fill de Bernat Sendred. Vengué a Ramon Berenguer III, el 1072, els

91 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca d'OsonaGurb de la Plana  (Osona Municipi: 51,23 km2, 563 m alt, 2.126 hab (2004). Al centre de la plana de Vic, al nord mateix d'aquesta ciutat. Rouredes, pinedes i alzinars als sectors més muntanyosos. Les bases de l'economia local són l'agricultura, amb predomini del secà, la ramaderia i la indústria, molt afavorida per la proximitat de Vic, ciutat que també ha permés l'expansió demogràfica del terme com a zona residencial. El poblament és molt disseminat i el terme es centrat per la parròquia de Sant Andreu de Gurb, romànica. La casa del comú és a l'antic convent de l'Esperança, prop de Vic. El municipi comprèn també, entre altres, els pobles de Granollers de la Plana (amb l'església romànica de Sant Esteve) i Sassorba (amb l'església romànica de Sant Julià) i el castell de Vilagelans, amb capella romànica. Ajuntament de Gurb

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGurni, el  (Garrotxa)  Afluent esquerrà del Fluvià, a la comarca

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gurp de la Conca  (Tremp, Pallars Jussà Antic municipi: 46,99 km2, 917 m alt, agregat el 1970 a l'actual

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gurrea, Dídac  (Reus, Baix Camp, s. XVII - d 1647)  Escriptor. Autor d'Exposición del cerdo (1637), Arte de enseñar hijos de príncipes y señores (1624) i d'altres obres.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gurrea i d'Aragó, Carles de  Veure> Borja i d'Aragó-Gurrea, Carles de.

120 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Gurrea y Cerdán, Miguel de  (Aragó, v 1474 - s XVI)  Noble. Governador general de Mallorca des del 1512, s'enemistà amb la noblesa de l'illa i es veié llavors incapaç de sufocar la revolta de la Germania, que aconseguí destituir-lo esgrimint un antic privilegi reial que impedia que Mallorca tingués governador aragonès. Expulsat a Eivissa, col·laborà en l'organització d'una flota per tal de lluitar contra els agermanats. Desembarcà a Alcúdia (1523) i vencè els revoltats diversos cops fins a entrar a Palma de Mallorca. Inicià aleshores una dura repressió, fins que el 1525 cessà definitivament el càrrec.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGurri, Lluís  ( ? , s. XIX)  Dibuixant

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gurri, Pere  (Camprodon, Ripollès, s. XVII)  Hebraista

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gurri, riu  (Vic, Osona)  Curs d'aigua, afluent dretà del Ter

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gurri i Coromines, Salvador  (Tona, Osona, 1749 – Barcelona, 1819)  Escultor. Fill de l'arquitecte Jacint Jurri. De formació autodidàctica. El 1772 treballà a Santa Maria del Mar, on féu, entre altres obres, l'Assumpta. Treballà també a la Mercè (1775). El 1777 ja tenia obrador propi a Barcelona i era professor d'escultura a l'Escola de Llotja (fins al 1815). Amb un Enterrament de Samsó esdevingué acadèmic de mèrit de San Fernando de Madrid (1777). Construí a Mataró (1779) el retaule major de l'església arxiprestral (destruït el 1936); allà tingué per ajudant i deixeble el jove Damià Campeny. El 1789 treballà a la Seu Nova de Lleida, on féu el retaule -destruït- de Santa Eulàlia i el lavabo neoclàssic de la sagristia (1791-1801). Treballà també a Reus. A la fi del segle féu a Barcelona les estàtues al·legòriques del Comerç i la Indústria a l'escala de la Llotja i el retaule de l'Adoració dels Reis a Sant Felip Neri. Treballà a diverses esglésies barcelonines i de Tarragona. Del 1803 al 1805 compartí amb Tomàs Solanes la direcció de Llotja. Fou un bon representant del barroc acadèmic.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gurt i Esparraguera, Josep Maria  (Figueres, Alt Empordà, 1951 - )  Arqueòleg i numismàtic

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGusart i Vila, Antoni  (Barcelona, 1833 – 1905)  Dirigent obrerista. Teixidor de veles, milità en el partit republicà federal i defensà un sindicalisme cooperativista i mutualista. Fundà i dirigí el periòdic "El Obrero" (1864-66), i organitzà un primer congrés obrer català el des/1865, el qual es manifestà especialment preocupat per l'obtenció de la llibertat d'associació. El 1866 fou deportat a les Canàries. Després de la Revolució de Setembre (1868), assistí al primer congrés obrer espanyol (1870) celebrat a Barcelona, i s'alineà en el sector cooperativista. Secretari de l'ajuntament de Sant Andreu de Palomar el 1873, posteriorment se'n va anar a Mataró, on intentà de dirigir una cooperativa de producció.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gusi i Gener, Francesc  (Barcelona, 1942 - )  Arqueòleg i prehistoriador

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gusils i Prax, Miquel  (Barcelona, 1924 - )  Escultor

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guspí  (Sant Ramon de Portell, Segarra)  Poble, situat al nord-oest del cap del municipi. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. El lloc pertangué als marquesos de Palmerola.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gussinyé i Gironella, Pere  (Olot, Garrotxa, 1890 – 1980)  Pintor. Es formà primerament a l'Escola de Belles Arts d'Olot, on tingué com a mestre Berga i Boix, i després a Barcelona. Conreà el paisatge, dins les característiques de l'escola d'Olot. Exposà a Espanya i també a l'Amèrica del Sud, i obtingué diversos premis a Madrid (1943 i 1946) i a Barcelona (1944).

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gustà i Bondia, Jaume  (Barcelona, 1854 – 1936)  Arquitecte i mestre d'obres

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGustà i Salvador, Francesc  (Barcelona, 1744 – Palerm, Itàlia, 1816)  Apologista i crític. Jesuïta (1759). Se n'anà a Itàlia amb motiu de l'expulsió d'Espanya del seu orde (1767) i residí a diverses ciutats. Ordenat sacerdot, fou professor d'història eclesiàstica. Escriví nombrosos llibres, molts inèdits. De les obres publicades, una treintena, la majoria són de caràcter apologètic contra el jansenisme, l'enciclopedisme i la Revolució francesa.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gustavo, Soledad  Pseudònim de l'anarquista Teresa Mañé i Miravet.

109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gutiérrez, Francesc  (Xàtiva, Costera, 1562 - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1609)  Religiós jesuïta. Escriví obres dogmàtiques i destacà com a predicador.

110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gutiérrez, Isidor  (Biar, Alcoià, s. XVII - Gandia, Safor, 1729)  Frare franciscà

111 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gutiérrez, Tomàs  (Oriola, Baix Maestrat, s. XVI – Filipines, 1633)  Frare dominicà

112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gutiérrez Cossío, Francisco  (San Diego de los Baños, Cuba, 1894 – Alacant, 1970)  Pintor

113 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gutiérrez del Caño, Marcel·lí  (Madrid, 1861 – València, 1922)  Erudit

114 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGutiérrez i Díaz, Antoni  (Premià de Mar, Maresme, 1929 - )  Polític

115 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gutiérrez González, Fernando  (Barcelona, 1911 – 1984)  Escriptor

116 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gutiérrez i Polop, Ignasi  (Albatera, Baix Maestrat, 1761 - ? , s. XVIII)  Eclesiàstic

117 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Guzmán, Santiago Miguel de  (Sevilla, Andalusia, 1689 – 1767)  Militar

118 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guzmán Dávalos y Spínola, Jaime Miguel de  (Sevilla, Andalusia, 1690 – Barcelona, 1765)  Militar

119 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guzmán i Martínez, Joan Baptista  (Aldaia, Horta, 1846 – Montserrat, Bages, 1909)  Músic i monjo

Anar a:    Guio ]    [ Guit ]    [ Guitera ]    [ Guix ]    [ Gun ]    [ Gus ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans