A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Guille ]    [ Guillem, P ]    [ Guillem de ]    [ Guillemo ]    [ Guilo ]    [ Guin ]

La venjança és sempre el plaer d'una ànima mesquina i estreta. (Juvenal)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem  ( ? , s. III)  Prelat

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem  (Catalunya, s. IV - Barcelona, 438)  Prelat. Fou bisbe de Barcelona. Combaté vigorosament l'heretgia arriana.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem  ( ? , ? )  Vescomte d'Urgell

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem  ( ? , ? )  Fill d'Ermengol I d'Urgell

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuillem  ( ? , s. XI)  Noble

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem  ( ? , ? )  Primer abat perpetu de Santes Creus

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem  (Catalunya, s XII)  Prelat. Era bisbe de Girona. El 1162 fou un dels signants de la convalidació del testament sacramental del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, mort poc abans. El 1174, assistí, a Saragossa, a la boda d'Alfons I el Cast amb Sança de Castella.

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem  ( ? , ? )  Capellà de Ramon Berenguer IV

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem  ( ? , s. XII)  Prelat

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem  ( ? , s. XII – s. XIII)  Prelat

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem  (Catalunya, s XII – Besalú, Garrotxa, s XIII)  Abat del monestir de Besalú de 1218 a 1230. Fou el primer dels homònims que governaren aquella comunitat.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuillem  (Catalunya, s. XII - Besalú, Garrotxa, 1240)  Abat de Besalú. El seu abadiat s'estengué del 1233 al 1240.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem  ( ? , ? )  Abat de Besalú (1252-66)

14 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Guillem  ( ? , ? )  Fill de Frederic IV de Sicília

15 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Guillem, pla  (Conflent / Vallespir)  Extens altiplà (2.300 m alt), entre les dues comarques

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem I de Bearn  Veure> Montcada, Guillem de.

17 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Guillem II de Bearn  (Bearn, França, s XIII - Portopí, Mallorca, 1229)  Vescomte montcadí de Bearn, Oloron i Gabardà (1223-29). Fill del vescomte Guillem Ramon I de Bearn i de Guillema de Castellvell. Es casà amb Garsenda de Provença, filla d'Alfons II de Provença i cosina de Jaume I el Conqueridor. Fou un dels consellers més íntims d'aquest monarca, el qual acompanyà en el setge de Peníscola i ajudà en la campanya contra Guillem IV de Cabrera, aspirant al comtat d'Urgell, i els seus partidaris els Cardona. El seguí també a la conquesta de Mallorca: aportà a l'empresa quatre-cents cavallers, i morí a la serra de Portopí, combatent els sarraïns.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuillem I de Besalú (dit el Gras)  ( ? , s. XI – Catalunya, 1052)  Comte

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem II de Besalú  ( ? , s. XI – Catalunya, 1066/70)  Comte

20 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Guillem I de Cerdanya (dit també Guillem Ramon)  ( ? , s. XI – Catalunya, 1095)  Comte

21 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Guillem II de Cerdanya (dit també Guillem Jordà)  ( ? , s. XI – Trípoli, Líbia, 1109)  Comte

22 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Guillem V de Forcalquier  (Catalunya, a 1096 – 1129)  Comte de Forcalquier. Fill d'Ermengol IV d'Urgell i d'Adelaida de Forcalquier, de qui heretà aquest comtat. Es casà amb Garsenda d'Albon i fou excomunicat perquè havia malmès una part dels béns de l'abadia de Montmajor. Lluità amb Ramon Berenguer III per la ciutat d'Avinyó fins que se signà un tractat de condomini (1125).

23 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Guillem VI de Forcalquier  (França, s XII - 1208/09)  Comte de Forcalquier (1150-1208/09). Fill de Bertran II. L'any 1162 Frederic I infeudà Forcalquier a Provença, però Guillem VI n'obtingué la revocació el 1174. Lluità amb Alfons I de Catalunya-Aragó fins que fou signada la pau d'Ais (1193), per la qual la seva néta es casava amb el fill del rei català, Alfons II de Provença, a qui donà en usdefruit el comtat. Més tard volgué recuperar una part d'aquesta donació, cosa que va motivar l'enfrontament amb Pere I de Catalunya. Es firmà la pau l'any 1202.

108 EUROPA - BIOGRAFIA

Guillem VIII de Montferrat  (França, s XV - 1493)  Marquès de Montferrat. Fou aliat d'Alfons IV de Catalunya.

24 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaGuillem II de Narbona  ( ? , s. XIV – Normandia, França, 1424)  Vescomte

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem I de Pallars  ( ? , s. X)  Comte de Pallars (947-950)

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem II de Pallars-Sobirà  (Catalunya, a 1006 - 1035 ?)  Primer comte de Pallars Sobirà (1011-35?). Fill de Sunyer I de Pallars i d'Ermengarda. Fou protector de Lavaix i de Gerri de la Sal. Es casà amb Estefania i fou succeït per llur fill Bernat I.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem III de Pallars Sobirà  ( ? , s. XII - 1153/1210)  Comte de Pallars Sobirà

28 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Guillem I de Ribagorça  ( ? , s. X - d 975)  Comte de Ribagorça (947-975)

29 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Guillem II de Ribagorça  (Ribagorça, s. X - Vall d'Aran, 1017)  Comte de Ribagorça (1011-17). Fill natural del comte Isarn I. Governà el comtat en quedar vídua la seva tia Toda. Morí assassinat pels aranesos.

30 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaGuillem II de Tolosa  ( ? , 826 – Barcelona, 850)  Comte de Tolosa

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem I d'Osona  (Catalunya, v 1028 – 1064)  Comte d'Osona (1035-54). Fill de Berenguer Ramon I de Barcelona i de Guisla de Lluçà. El seu pare li deixà el comtat d'Osona, encara que més tard (1054) hi renuncià, i es quedà la vila de Santpedor, a la qual llegà el monestir de Sant Benet de Bages.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem Albert  ( ? , s. VII – 663)  Prelat

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem Berenguer  ( ? , s. XI – s. XII)  Bisbe electe de Vic (1100-01)

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem de Balsareny  (Balsareny, Bages, v 1010 – Ripoll, Ripollès, 1076)  Bisbe de Vic (1046-74)

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem de Berguedà  (Catalunya, a 1138 - a 1196)  Trobador

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuillem de Cerdanya  (Catalunya, s XI)  Bisbe d'Urgell (1041-75). Fill del comte Guifré II de Cerdanya. El seu germà Guifré, arquebisbe de Narbona, li comprà simoníacament el bisbat d'Urgell (1041); malgrat això, el 1050 s'oposà a les pretensions del seu altre germà, el comte de Cerdanya Ramon I, sobre Urgell i, més tard, secundà els processos d'excomunió contra el primer.

37 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Guillem de Sicília  ( ? , ? )  Segon duc català d'Atenes (1317-38)

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillem de Tavertet  Veure> Tavertet, Guillem de.

39 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Guillem de Varoïc  (País Valencià, s. XIII)  Protagonista d'un relat de Joanot Martorell

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guillem i Alapont, Ramon  (Catarroja, Horta, 2/jun/1959 - )  Poeta, narrador i assagista. Ha publicat diverses obres de poesia, de narració i infantils, algunes de les quals han guanyat importants premis. Destaca sobretot en la seva faceta poètica, en què l'ofici de poeta és concebut com un rescat d'ombres en paisatges silenciosos i freds, d'imatgeria mortuòria. Cal fer-ne ressaltar, també, la contenció metafòrica i estructural, amb una reflexió sobre el fet poètic mateix, en sintonia amb les arrels simbolistes.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guillem i Buzaran, Joan  (València, 1817 – Madrid, 1897)  Escriptor i militar. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Publicà una Historia de la corte de Felipe III i moltes narracions d'ambient militar.

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuillem i de Suàrez, Antoni  (Valls, Alt Camp, 1807 – 1861)  Professor mercantil

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guillem i Marco, Vicent  (València, 1853 – 1913)  Metge. Destacà pels seus estudis sobre botànica. Fou jardiner major del Jardí Botànic de València (1892).

44 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Guillem Ramon I de Bearn  ( ? , s. XII – 1223)  Vescomte de Bearn (1215-23)

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillema  ( ? , s. XI – s. XII)  Comtessa de Pallars Sobirà

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillema I de Pallars Sobirà  ( ? , s. XIII - Vallbona de les Monges, Urgell, 1250)  Comtessa del Pallars Sobirà

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guillema de Bearn  (França, s. XIII – Catalunya ?, 1309)  Baronessa de Montcada i de Castellvell de Rosanes. Fou filla de Gastó VII de Bearn i es casà amb l'infant Pere d'Aragó (1291), del qual no tingué descendència. Aixó provocà que Jaume II de Catalunya-Aragó volgués apoderar-se dels seus territoris, però no ho aconseguí i passaren als comtes de Foix.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillema de Castellvell  ( ? , s. XII – Barcelona, 1228)  Senyora de Castellvell de Rosanes

49 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaGuillemassa, na  (es Mercadal, Menorca)  Cap de la costa de Tramuntana

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillemó  ( ? , s. IX)  Comte de Rasès

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillén Balmes, Ramon  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1953 - )  Artista plàstic

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guillén de Mazón, Antoni  (País Valencià, s. XIX)  Clergue

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillén i Garcia, Guillem J.  (Barcelona, 1845 – 1918)  Enginyer industrial. Dirigí revistes especialitzades. Publicà bon nombre d'obres de divulgació científica com: La malvasía de Sitges, su historia, la vid, cultivos... (1886), Productos obtenidos de la naranja (1871), El olivo, la aceituna y el aceite (1902), etc. Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guillén i Piedemonti, Heliodor  (Alacant, 1864 – 1940)  Pintor

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guillén i Tato, Juli  (Alacant, 1897 – Madrid, 1972)  Militar i historiador

56 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaGuillén i Zambrano, Joan Josep  (Fuente del Maestre, Extremadura, 1947 - )  Dibuixant

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guillén-Garcia i Gómez, Josep Maria de  (Barcelona, 1885 – 1972)  Enginyer

58 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Guillera, congost de la  (Rodes / Vinçà, Conflent Congost, al límit dels dos municipis, dit també gorja de la Bau, per on la Tet travessa els contraforts dels Aspres.

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guilleries, les  (Osona / Selva)  Massís muntanyós, entre les dues comarques

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guilleumas i Brosa, Rosalia  (Barcelona, 1924 - )  Historiadora de la literatura

61 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guilló  (País Valencià, s. XVII)  Família de pintors

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guilló, Agustí  ( ? , s. XVII)  Pintor

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guilló, Eugeni  (València, s XVII - s XVIII)  Pintor. Fill d'Agustí i germà de Florenci i de Vicent. Junt amb aquest darrer decorà la nau de l'església dels Sants Joans de València, la volta de la qual fou pintada per Palomino.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuilló, Florenci  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Pintor

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guilló, Vicent  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1660 – València, 1698)  Pintor

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guillot i Almonacid, Vicent  (València, 1842 – s. XIX)  Periodista i polític

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guilmon  (Girona, s. X - Barcelona, 985)  Ciutadà. L'any 985, amenaçada Barcelona per la terrible expedició d'al-Mansur, Borrell II demanà socors a Girona, on es formà una host de la qual devia formar part Guilmon, i que manava el vescomte gironí Guanadald. En l'atac sarraí contra Barcelona Guilmon caigué presoner, i fou mort després, d'un cop d'espasa. N'ha restat el testament sacramental.

68 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guiló, coma de  (Lladorre, Pallars Sobirà)  Coma (2.330 m alt)

69 CATALUNYA - MUNICIPI

Guils de Cerdanya  (Baixa Cerdanya Municipi: 1.384 m alt, 22,28 km2, 331 hab (1999)

70 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guils del Cantó  (Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)  Antic municipi: 1.407 m alt, 22,98 km2, agregat el 1972 a l'actual

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuim, Joan Baptista  (Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 1804 - Besançon, França, 1882) Doctor en dret

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guim i Mollet, Joan  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1891 – 1959)  Eclesiàstic

73 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'UrgellGuimerà  (Urgell Municipi: 555 m alt, 25,42 km2, 361 hab (2004). Situat a l'est de la comarca, al límit amb la Segarra i la Conca de Barberà, a la riba dreta del Corb, afluent del Segre. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (els cereals -blat i ordi- són el principal conreu, associats a les oliveres i a la vinya), complementada pel regadiu (que s'estén al llarg del riu, i s'hi conreen hortalisses i farratge) i la cria de bestiar (granges de porcs i d'aviram). Existeix una cooperativa agrícola i un molí. La població, en descens des de mitjan s. XIX, darrerament s'ha estabilitzat. El nucli antic de la vila, aturonat, conserva l'aire medieval, amb les ruines de l'antic castell de Guimerà i restes de les muralles. S'hi destaca també l'església parroquial de Santa Maria, amb portalada gòtica. Dins el terme hi ha el santuari barroc de la Bovera i l'antic monestir de Vallsanta. Àrea comercial de Tàrrega. Ajuntament de Guimerà

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guimerà, Bernat de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guimerà, Bernat de  ( ? , s. XV)  Cavaller

76 CATALUNYA - HISTÒRIA

Guimerà, comtat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1599 a Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i d'Aragó

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guimerà, Felip  (València, s XVI – 1617)  Eclesiàstic i historiador. Mercenari, fou mestre general de l'orde en els anys 1609-17. Intervingué en l'expulsió dels moriscs de València l'any 1610. Consagrat bisbe de Jaca (1616), morí abans de prendre possessió de la diòcesi. Com a historiador escriví Historia de la orden de la Merced (1591) i Vida y muerte de Pedro Nolasco (1610).

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuimerà, Guerau de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guimerà, Guerau de  ( ? , s. XV)  Cavaller

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guimerà, Jaspert de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Noble

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guimerà, Jaspert de  ( ? , s. XV)  Cavaller

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guimerà, Joan de  (Catalunya, s. XVI - Poblet, Conca de Barberà, 4/gen/1583)  LI Abat perpetu de Poblet (1564-83) Successor de Pere Bouqués. Entre altres obres féu continuar el sobreclaustre i esculpir una creu de pedra, avui situada a la plaça del monestir. El 1570 donà ordinacions al Vilosell. Fundà el 1586 el col·legi de Sant Bernat a l'estudi provincial de Lleida, per als monjos de Poblet.. Estudià la realització d'un canal del Segre per regar l'Urgell. Felip II aprovà el projecte i li n'encomanà la direcció, el 1577. Els poders del nomenament es perderen a Barcelona. El canal d'Urgell sofrí així un retard de tres segles. Fou enterrat a la capella del Sant Sepulcre i succeït per Ferran Oliver i de Boteller.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuimerà, Magí  (Valls, Alt Camp, s. XVII – s. XVIII)  Escultor

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guimerà, Manuel de  ( ? , s. XV)  Cavaller

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guimerà i d'Abella, Guillem de  (Ciutadilla, Urgell, s XIV - Barberà de la Conca, Conca de Barberà, 1396)  Gran prior de l'orde de l'Hospital

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guimerà i de Tamarit, Ramon de  (Catalunya, v 1584 – 1653)  Baró d'Abella, senyor de Ciutadilla i Sant Romà. Fou figura destacada del bàndol dels nyerros. En 1639 assistí al setge de Salses. En desertà, la qual cosa li valgué una acusació del virrei, comte de Santa Coloma. En 1640, durant el període inicial de la Guerra de Separació, fou un dels primers caps militars de les incipients forces armades. Guarní la vila de Xerta, però no pogué evitar-ne la caiguda davant forces molt superiors. Poc després fou delegat de la Generalitat a la conferència de Ceret, celebrada entre catalans i francesos, per decidir la intervenció bèl·lica d'aquests. Col·laboraria amb les autoritats franceses, especialment amb d'Argenson.

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Àngel Guimerà i JorgeGuimerà i Jorge, Àngel  (Santa Cruz de Tenerife, Canàries, 6/mai/1845 – Barcelona, 18/jul/1924)  Dramaturg i poeta. A partir dels set anys es va instal·lar amb els seus pares a el Vendrell. Es va iniciar com a poeta i va ésser repetidament guardonat als Jocs Florals, però a partir del 1879, amb l'estrena de la tragèdia Gal·la Placídia, la seva dedicació al teatre va ésser gairebé absoluta. Després d'uns primers intents d'enaltir l'escena catalana i alhora la història de Catalunya amb la tragèdia històrica, va iniciar amb el drama Mar i cel (1888) la seva etapa de grans creacions, en prosa o en vers, marcada pels drames rurals d'inspiració romàntica: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900), profusament representats i traduïts a gairebé totes les llengües cultes, i alguns d'ells portats al cinema i han inspirat algunes òperes. A Catalunya, Guimerà va assolir una enorme popularitat i es va distingir com a capdavanter de la causa catalanista. Els seus discursos patriòtics van ésser aplegats en el volum Cants a la pàtria (1906). El 1895 va ésser elegit president de l'Ateneu Barcelonès. Va ésser també membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'IEC.

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGuimons  (les Piles de Gaià, Conca de Barberà Veure> Guialmons.

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guinardó, el  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat, entre els de Gràcia, Horta i Sant Martí de Provençals, situat al vessant est de la muntanya Pelada. Es formà a la fi del s XIX al voltant d'un antic mas que li donà el nom. Constituït, en un principi, per cases unifamiliars i de pisos, ha sofert importants canvis, tant per obres d'urbanització com d'infraestructura: obres de prolongació del metro a Fabra i Puig i de la ronda del Mig. La via principal és la rambla de Volart, i una part del sector més muntanyós està ocupada pel parc del Guinardó. Forma part del districte VII de la ciutat, anomenat d'Horta-Guinardó.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guinart, Roc  Veure> Rocaguinarda, Perot.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guinart i Candelich, Francesc  (Sant Celoni, Vallès Oriental, 1888 – Barcelona, 1974)  Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Ha destacat com a paisatgista i com a pintor d'escenes populars catalanes. Del 1936 al 1948 residí a l'Argentina, on tingué bons èxits. També viatjà per Amèrica. Hi ha obres seves a diversos museus americans. El 1967, en ocasió dels seus cinquanta anys com a expositor, presentà a Barcelona, amb bon èxit, una mostra de les seves produccions.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuinart i Castellà, Miquel  (Barcelona, 1895 – Montpeller, França, 1987)  Periodista i polític. Militant de la Unió Catalanista, president de propaganda del CADCI, vicepresident de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i director de "La Veu de Sant Martí" (1925-30). El 1932 fou elegit diputat per Esquerra Republicana de Catalunya. Exiliat des del 1939, fou membre organitzador dels jocs florals de la llengua catalana a Amèrica i Europa i editor de la revista catalano-occitana "Vida Nova" de Montpeller.

93 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Guinavera, talaia de na  (Andratx, Mallorca Occidental Veure> Pòpia de sa Dragonera, sa.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guinedilda (o Guinedell)  (Catalunya, s. IX - 899 ?)  Comtessa de Cerdanya, Urgell, Barcelona, Girona i Osona. Muller del comte Guifré I de Barcelona (el Pelós). Almenys a partir de l'any 885 usà el títol de comtessa. Tingué una participació notable en les fundacions eclesiàstiques empreses al seu temps per tal d'accelerar la repoblació d'Osona, Bages, el Berguedà i el Ripollès. Fills seus foren: Guifre II Borrell i Sunyer, comtes de Barcelona, Sunifred II, comte d'Urgell, Miró II, comte de Cerdanya, Radulf, bisbe d'Elna, Emma, abadessa de Sant Joan, i segurament també Xixilona, monja.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guines, Pere de  (Artois, França, s. XIV – Catalunya, s. XIV)  Escultor

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guineueta, la  (Barcelona, Barcelonès)  Barri de la ciutat

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGuingueta, la  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà)  Antic hostal, petit centre turístic i capital del municipi

98 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pallars SobiràGuingueta d'Àneu, la  (Pallars Sobirà Municipi: 108,42 km2, 919 m alt, 347 hab (2004). Format a partir del 1971 per l'annexió dels termes de Jou, Unarre i Escaló, amb capital a la Guingueta per la seva proximitat a la carretera. Comprèn els vessants meridionals de la vall d'Àneu. Ocupa una gran extensió de terreny a banda i banda de la Noguera Pallaresa, que hi forma el pantà de la Torrassa, amb abundància de boscos de pi negre i de pasturatges. La vida econòmica del municipi en basa en l'explotació forestal, el pasturatge del bestiar boví i oví (que aprofita els prats alpins) i el turisme, que ha afavorit la implantació d'establiments hotelers a la zona. Indústria de formatges i cultius de cereals i patates. Dins el terme hi ha l'església romànica de Sant Martí d'Escalarre i el santuari de la Roca d'Escart. Àrea comercial de Tremp-la Pobla de Segur. Ajuntament de la Guingueta d'Àneu

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guingueta de Berguedà, la  (Guardiola de Berguedà, Berguedà)  Caseria, situada a 500 m del nucli de població.

100 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alta CerdanyaGuingueta d'Ix, la  (Alta Cerdanya Municipi: 1.140 m alt, 7,9 km2, 1.166 hab (1999). Situat a la vall del Segre, al límit amb el terme de Puigcerdà (Baixa Cerdanya) i separat d'aquest pel Reür. Hi ha abundància de prats i pasturatges, així com cereals i hortalisses. La ramaderia (bestiar boví per a la producció de llet) hi és molt desenvolupada i hi ha una cooperativa. Amb tot, les principals activitats econòmiques del municipi es recolzen en el comerç i en el turisme, com a conseqüència de la seva condició de població fronterera davant Puigcerdà. El poble es troba a l'aiguabarreig del Reür amb el Segre i té l'origen en una guingueta que hi havia (1693) al camí que unia Ix amb Puigcerdà. El 1815, va ésser traslladada la capitalitat del terme del poble d'Ix a la Guingueta, l'administració francesa donà al municipi el nom oficial de Bourg-Madame. El 1973 li fou annexat l'antic terme de Càldegues.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guingueta i Jou, la  (la Guingueta d'Àneu, Pallars Sobirà)  Nom oficial (1971) del municipi

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuinjoan i Gispert, Joan  (Riudoms, Baix Camp, 1931 – )  Compositor

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guinó i Boix, Ricard  (Girona, 1890 - Antony, Illa de França, 1973)  Escultor

104 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Guinot i Vilar, Salvador  (Castelló de la Plana, 1866 – 1944)  Polític i escriptor

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guinovart i Bertran, Josep  (Barcelona, 1927 - 12/des/2007)  Pintor. Format a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, exposà per primera vegada a Barcelona (1948) i col·laborà en la revista "Dau al Set". Participà en les biennals de Säo Paulo (1952 i 1957), Alexandria (1955) i Venècia (1958 i 1962). Després d'una primera etapa figurativa i popular, la seva obra derivà vers un informalisme que explora les capacitats expressives de la matèria. Artista polifacètic, a més d'obres de cavallet, és autor de murals, cartells, tapissos, escultures i decorats teatrals. Premi Ciutat de Barcelona (1981), Premi Nacional d'Arts Plàstiques el 1982.

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guinovart i Mingacho, Albert  (Barcelona, 1962 - )  Pianista i compositor

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guinovart i Rubiella, Carles  (Barcelona, 1941 - )  Compositor

Anar a:    Guille ]    [ Guillem, P ]    [ Guillem de ]    [ Guillemo ]    [ Guilo ]    [ Guin ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans