1

2

1

Guillem  ( ? , s. III)  Prelat

C

B

2

Guillem  ( ? , s. V)  Prelat

C

B

3

Guillem  ( ? , ? )  Vescomte d'Urgell

C

B

4

Guillem  ( ? , ? )  Fill d'Ermengol I d'Urgell

C

B

5

Guillem  ( ? , s. XI)  Noble

C

B

6

Guillem  ( ? , ? )  Primer abat perpetu de Santes Creus

C

B

7

Guillem  ( ? , s. XII)  Prelat

C

B

8

Guillem  ( ? , ? )  Capellà de Ramon Berenguer IV

C

B

9

Guillem  ( ? , s. XII)  Prelat

C

B

10

Guillem  ( ? , s. XII – s. XIII)  Prelat

C

B

11

Guillem  ( ? , s. XII – s. XIII)  Abat de Besalú (1218-1230).

C

B

12

Guillem  (Catalunya, s. XII - Besalú, Garrotxa, 1240)  Abat de Besalú. El seu abadiat s'estengué del 1233 al 1240.

C

B

13

Guillem  ( ? , ? )  Abat de Besalú (1252-66)

C

B

14

Guillem  ( ? , ? )  Fill de Frederic IV de Sicília

C

B

15

Guillem, pla  Extens altiplà (2.300 m alt), entre el Conflent i el Vallespir

N

G

16

Guillem I de Bearn  Veure> Montcada, Guillem de

C

B

17

Guillem II de Bearn  ( ? , s. XIII - Portopí, Mallorca, 1229)  Vescomte

B

B

18

Guillem I de Besalú (dit el Gras)  ( ? , s. XI – Catalunya, 1052)  Comte

C

B

19

Guillem II de Besalú  ( ? , s. XI – Catalunya, 1066/70)  Comte

C

B

20

Guillem I de Cerdanya (dit també Guillem Ramon)  ( ? , s. XI – Catalunya, 1095)  Comte

C

B

21

Guillem II de Cerdanya (dit també Guillem Jordà)  ( ? , s. XI – Trípoli, Líbia, 1109)  Comte

C

B

22

Guillem V de Forcalquier  ( ? , a 1096 – 1129)  Comte de Forcalquier

C

B

23

Guillem VI de Forcalquier  ( ? , s. XII - 1208/09)  Comte de Forcalquier (1150-1208/09)

C

B

24

Guillem II de Narbona  ( ? , s. XIV – Normandia, França, 1424)  Vescomte

U

B

25

Guillem I de Pallars  ( ? , s. X)  Comte de Pallars (947-950)

C

B

26

Guillem II de Pallars-Sobirà  (Catalunya, a 1006 - 1035 ?)  Primer comte de Pallars Sobirà (1011-35?). Fill de Sunyer I de Pallars i d'Ermengarda. Fou protector de Lavaix i de Gerri de la Sal. Es casà amb Estefania i fou succeït per llur fill Bernat I.

C

B

27

Guillem III de Pallars Sobirà  ( ? , s. XII - 1153/1210)  Comte de Pallars Sobirà

C

B

28

Guillem I de Ribagorça  ( ? , s. X - d 975)  Comte de Ribagorça (947-975)

C

B

29

Guillem II de Ribagorça  ( ? , s. X - Vall d'Aran, 1017)  Comte de Ribagorça

C

B

30

Guillem II de Tolosa  ( ? , 826 – Barcelona, 850)  Comte de Tolosa

C

B

31

Guillem I d'Osona  ( ? , v 1028 – 1064)  Comte d'Osona (1035-54)

C

B

32

Guillem Albert  ( ? , s. VII – 663)  Prelat

C

B

33

Guillem Berenguer  ( ? , s. XI – s. XII)  Bisbe electe de Vic (1100-01)

C

B

34

Guillem de Balsareny  (Balsareny, Bages, v 1010 – Ripoll, Ripollès, 1076)  Bisbe de Vic (1046-74)

C

B

35

Guillem de Berguedà  (Catalunya, a 1138 - a 1196)  Trobador

C

B

36

Guillem de Cerdanya  ( ? , s. XI – Catalunya, s. XI)  Bisbe d'Urgell (1041-75)

C

B

37

Guillem de Sicília  ( ? , ? )  Segon duc català d'Atenes

C

B

38

Guillem de Tavertet  Veure> Tavertet, Guillem de

C

B

39

Guillem de Varoïc  (País Valencià, s. XIII)  Protagonista d'un relat de Joanot Martorell

V

L

40

Guillem i Alapont, Ramon  (Catarroja, Horta, 2/jun/1959 - )  Poeta, narrador i assagista

V

B

41

Guillem i Buzaran, Joan  (València, 1817 – Madrid, 1897)  Escriptor i militar

V

B

42

Guillem i de Suàrez, Antoni  (Valls, Alt Camp, 1807 – 1861)  Professor mercantil

C

B

43

Guillem i Marco, Vicent  (València, 1853 – 1913)  Metge

V

B

44

Guillem Ramon I de Bearn  ( ? , s. XII – 1223)  Vescomte de Bearn (1215-23)

C

B

45

Guillema  ( ? , s. XI – s. XII)  Comtessa de Pallars Sobirà

C

B

46

Guillema I de Pallars Sobirà  ( ? , s. XIII - Vallbona de les Monges, Urgell, 1250)

C

B

47

Guillema de Bearn  ( ? , s. XIII – 1309)  Baronessa de Montcada

C

B

48

Guillema de Castellvell  ( ? , s. XII – Barcelona, 1228)  Senyora de Castellvell de Rosanes

C

B

49

Guillemassa, na  Cap de la costa de Tramuntana, a es Mercadal (Menorca)

B

G

50

Guillemó  ( ? , s. IX)  Comte de Rasès

C

B

51

Guillén Balmes, Ramon  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1953 - )  Artista plàstic

C

B

52

Guillén de Mazón, Antoni  (País Valencià, s. XIX)  Clergue

V

B

53

Guillén i Garcia, Guillem J.  (Barcelona, 1845 – 1918)  Enginyer industrial. Dirigí revistes especialitzades. Publicà bon nombre d'obres de divulgació científica com: La malvasía de Sitges, su historia, la vid, cultivos... (1886), Productos obtenidos de la naranja (1871), El olivo, la aceituna y el aceite (1902), etc. Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

C

B

54

Guillén i Piedemonti, Heliodor  (Alacant, 1864 – 1940)  Pintor

V

B

55

Guillén i Tato, Juli  (Alacant, 1897 – Madrid, 1972)  Militar i historiador

V

B

56

Guillén i Zambrano, Joan Josep  (Fuente del Maestre, Extremadura, 1947 - )  Dibuixant

E

B

57

Guillén-Garcia i Gómez, Josep Maria de  (Barcelona, 1885 – 1972)  Enginyer

C

B

58

Guillera, congost de la  Congost entre Rodes i Vinçà (Conflent)

N

G

59

Guilleries, les  Massís muntanyós, a les comarques d'Osona i la Selva

C

G

60

Guilleumas i Brosa, Rosalia  (Barcelona, 1924 - )  Historiadora de la literatura

C

B

61

Guilló  (País Valencià, s. XVII)  Família de pintors

V

B

62

Guilló, Agustí  ( ? , s. XVII)  Pintor

C

B

63

Guilló, Eugeni  ( ? , ? )  Pintor

C

B

64

Guilló, Florenci  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Pintor

C

B

65

Guilló, Vicent  (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1660 – València, 1698)  Pintor

V

B

66

Guillot i Almonacid, Vicent  (València, 1842 – s. XIX)  Periodista i polític

V

B

67

Guilmon  (Girona, s. X)  Ciutadà

C

B

68

Guiló, coma de  Coma (2.330 m alt), al mun. de Lladorre (Pallars Sobirà)

C

G

69

Guils de Cerdanya  Municipi de la Baixa Cerdanya: 1.384 m alt, 22,28 km2, 331 hab (1999)

C

M

70

Guils del Cantó  Antic municipi: 1.407 m alt, 22,98 km2, agregat el 1972 al de Montferrer i Castellbó (Alt Urgell)

C

G

71

Guim, Joan Baptista  (Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 1804 - Besançon, França, 1882) Doctor en dret

C

B

72

Guim i Mollet, Joan  (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1891 – 1959)  Eclesiàstic

C

B

73

Guimerà  Municipi de l'Urgell: 555 m alt, 25,42 km2, 386 hab (1999)

C

M

74

Guimerà, Bernat de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

75

Guimerà, Bernat de  ( ? , s. XV)  Cavaller

C

B

76

Guimerà, comtat de  títol de Catalunya, concedit el 1599 a Gaspar Galceran de Castre-Pinós de So i d'Aragó

C

H

77

Guimerà, Felip  (València, s. XVI – 1617)  Eclesiàstic i historiador

V

B

78

Guimerà, Guerau de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Cavaller

C

B

79

Guimerà, Guerau de  ( ? , s. XV)  Cavaller

C

B

80

Guimerà, Jaspert de  ( ? , s. XIV – s. XV)  Noble

C

B

81

Guimerà, Jaspert de  ( ? , s. XV)  Cavaller

C

B

82

Guimerà, Joan de  (Catalunya, s. XVI - Poblet, Conca de Barberà, 4/gen/1583)  LI Abat perpetu de Poblet (1564-83) Successor de Pere Bouqués. Entre altres obres féu continuar el sobreclaustre i esculpir una creu de pedra, avui situada a la plaça del monestir. El 1570 donà ordinacions al Vilosell. Fundà el 1586 el col·legi de Sant Bernat a l'estudi provincial de Lleida, per als monjos de Poblet.. Estudià la realització d'un canal del Segre per regar l'Urgell. Felip II aprovà el projecte i li n'encomanà la direcció, el 1577. Els poders del nomenament es perderen a Barcelona. El canal d'Urgell sofrí així un retard de tres segles. Fou enterrat a la capella del Sant Sepulcre i succeït per Ferran Oliver i de Boteller.

C

B

83

Guimerà, Magí  (Valls, Alt Camp, s. XVII – s. XVIII)  Escultor

C

B

84

Guimerà, Manuel de  ( ? , s. XV)  Cavaller

C

B

85

Guimerà i d'Abella, Guillem de  (Ciutadilla, Segarra, s. XIV - Barberà de la Conca, Conca de Barberà, 1396)  Gran prior de l'orde de l'Hospital

C

B

86

Guimerà i de Tamarit, Ramon de  (Catalunya, v 1584 – 1653)  Baró d'Abella

C

B

87

Guimerà i Jorge, Àngel  (Santa Cruz de Tenerife, Canàries, 6/mai/1845 – Barcelona, 18/jul/1924)  Dramaturg i poeta. A partir dels set anys es va instal·lar amb els seus pares a el Vendrell. Es va iniciar com a poeta i va ésser repetidament guardonat als Jocs Florals, però a partir del 1879, amb l'estrena de la tragèdia Gal·la Placídia, la seva dedicació al teatre va ésser gairebé absoluta. Després d'uns primers intents d'enaltir l'escena catalana i alhora la història de Catalunya amb la tragèdia històrica, va iniciar amb el drama Mar i cel (1888) la seva etapa de grans creacions, en prosa o en vers, marcada pels drames rurals d'inspiració romàntica: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900), profusament representats i traduïts a gairebé totes les llengües cultes, i alguns d'ells portats al cinema i han inspirat algunes òperes. A Catalunya, Guimerà va assolir una enorme popularitat i es va distingir com a capdavanter de la causa catalanista. Els seus discursos patriòtics van ésser aplegats en el volum Cants a la pàtria (1906). El 1895 va ésser elegit president de l'Ateneu Barcelonès. Va ésser també membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l'IEC.

C

B

88

Guimons  Veure> Guialmons (les Piles de Gaià, Conca de Barberà)

C

G

89

Guinardó, el  Barri de la ciutat de Barcelona (Barcelonès)

C

G

90

Guinart, Roc  Veure> Rocaguinarda, Perot

C

B

91