[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

Anar a:    [ Grup ]    [ Gua ]    [ Gual ]    [ Gualbes ]    [ Gualbes, M ]    [ Guals ]

Qui cedeix la llibertat essèncial per una petita seguretat temporal no es mereix ni llibertat ni seguretat. (Benjamin Franklin)

1 CATALUNYA - EMPPRESA

Grup 2C  (Catalunya, 1972 – 1982)  Grup d'arquitectes

2 ILLES BALEARS - CULTURA

Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB)  (Illes Balears, s. XX - )  Entitat ecologista

3 CATALUNYA - CULTURA

Grup Blanquerna  (Barcelona, 1985 - )  Grup de reflexió, estudi i anàlisi

4 CATALUNYA NORD - CULTURA

Grup Català de Sociolingüística  (Prada de Conflent, Conflent, 1973 - )  Associació científica

5 CATALUNYA NORD - CULTURA

Grup Cultural de Joventut Catalana (GCJC)  (Catalunya Nord, 1967 - )  Associació cultural

6 CATALUNYA - ESPORT

Inici páginaGrup d'Alta Muntanya (GAM)  (Barcelona, 1940 - )  Secció d'escalada

7 CATALUNYA - CULTURA

Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC)  (Barcelona, 28/nov/1930 - 1937)  Associació creada com a secció catalana del CIRPAC. Impulsà l'avantguarda arquitectònica a Catalunya. Les seves realitzacions més importants a Catalunya foren: la Ciutat de Repòs de Castelldefels, el Dispensari Central Antituberculós (1934-36) i les cases per al cap de setmana (1935) al Garraf. El 1931 començà a publicar "AC". Organitzà conferències i exposicions en un local del passeig de Gràcia de Barcelona, on es presentaren per primera vegada mostres de disseny industrial. El grup estava integrat per importants professionals del país i estigué en contacte amb grans arquitectes contemporanis estrangers, com Le Corbusier i Jeanneret.

108 CATALUNYA - POLÍTICA

Grup de "La Batalla"  (Barcelona, 1922 - 1924)  Nom donat a un grup d'obrers reunits entorn del periòdic "La Batalla", encapçalats per Joaquim Maurín. Sota la influència encara de la ideologia sindicalista, preconitzà sobretot la llibertat de tendències dins la CNT. Però el 1924 s'inscriví en el marc comunista en formar-se la Federació Comunista Catalano-Balear.

8 CATALUNYA - EMPRESA

Grup del Llibre  (Catalunya, s. XX - )  Marca comercial

9 ILLES BALEARS - ART

Grup dels Set  (Palma de Mallorca, 1948 – s XX)  Grup de pintors. Presentat per Robert Graves, Miquel Àngel Colomar i Joan Bonet i Gelabert. N'eren components els pintors consagrats Luis Derqui, Joan Antoni Fuster i William Edwards Cook i els joves Jaume Juan, Pere Sureda, Francisco Vizcaíno i Antoni Sabater. Sense cap estètica determinada, fou bàsicament un estímul per als integrants més joves.

10 ILLES BALEARS - CULTURA

Grup d'Esplai de les Illes (GDEM)  (Palma de Mallorca, 9/gen/1978 - )  Associació educativa. Els seus objectius són col·laborar amb els diversos centres que treballen l'esplai organitzat amb finalitat educativa; oferir mitjans que facilitin la tasca dels responsables i monitors dels centres i grups d'esplai; potenciar els centres de nova creació i impulsar equips d'estudi i de renovació educativa; mentalitzar la societat sobre la importància i la repercussió que el temps lliure té amb la personalitat de l'infant i del jove; participar en les instàncies representatives de la joventut i la infància per tal d'aportar els elements de col·laboració que el GDEM considerin oportuns per a l'orientació de l'educació en el temps de lleure, i mantenir contacte directe amb altres organitzacions juvenils i d'esplai. L'associació depèn del bisbat de Mallorca i és la més nombrosa de les Illes en l'àmbit de la formació en el temps lliure.

11 CATALUNYA - ESPORT

Inici páginaGrup Especial d'Escalada (GEDE)  (Barcelona, 1941 - )  Secció d'escalada

12 CATALUNYA - ESPORT

Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiGE)  (Girona, 1919 - )  Entitat

13 CATALUNYA - EMPRESA

Grup R  (Barcelona, 1951 – 1961)  Associació d'arquitectes. Els seus components foren Oriol Bohigas, J.A. Coderch, J. Gili, J.M. Martorell, A. de Moragas, J. Pratmarsó, J.M. Sostres i M. Valls. Promogué conferències i exposicions d'art i arquitectura. Estigué representat a la IV Biennal de Säo Paulo (1956).

14 CATALUNYA NORD - CULTURA

Grup Rossellonès d'Estudis Catalans (GREC)  (Rosselló, 1960 - )  Associació cultural fundada per difondre el català al Rosselló, d'acord amb la línia normativa de Pompeu Fabra i aprofitant les migrades lleis franceses referents a les llengües regionals. Ha organitzat diades, commemoracions i festes culturals. El 1968 hi hagué una escissió minoritària d'elements conservadors. El 1969 inicià la Universitat Catalana d'Estiu.

15 CATALUNYA - EMPRESA

Grupo Z  (Barcelona, 1976 - )  Grup empresarial

16 CATALUNYA - POLÍTICA

Grups de Defensa de la Llengua  (Barcelona, 1981 - )  Organització política de lluita per la llengua catalana, d'àmbit de Països Catalans. Abandonant plantejaments purament culturalistes i conservadors, ha dut a terme diverses campanyes de catalanització directa, manifestacions, etc., tot perseguint l'objectiu darrer de fer del català l'única llengua de tots els Països Catalans. Des de l'any 1983 publicà la revista "Viure en català".

17 CATALUNYA - ESPORT

Grups de l'Alt Pirineu (GAP)  (Catalunya, 1980 - )  Col·lectiu

109 CATALUNYA - VARIS

Grups d'Oració i Amistat  (Catalunya, 1969 - )  Entitat religiosa. Fundada per Josep Maria Cases i Deordal, bisbe de Sogorb-Castelló. Des de la seva creació s'han escampat en diferents indrets de l'estat espanyol, de França i de l'Amèrica del Sud. L'any 1999 en formaven part 8.000 persones. Els membres d'aquests grups es comprometen a fer mitja hora de pregària al dia, a pregar diàriament pel grup i a intentar infondre l'oració allà on viuen. A cada grup hi ha un malalt, que prega amb la seva malaltia pels altres; un convent de clausura, que hi manté una relació d'amistat i de pregària, i una missió, que prega pel grup i a la qual el grup ajuda econòmicament.

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGrus  (Baixa Cerdanya)  Veure> Urús.

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Guad-el-Jelú, marquesat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1860 amb la grandesa d'Espanya al general Antoni Ros i d'Olano, per la seva participació a la batalla del riu del mateix nom, més conegut com a riu Märtïl. Ha passat als Sangro.

20 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Guadalaviar, el  (País Valencià)  Nom castellà que rep el riu Túria en el seu curs més alt.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guadald  Veure> Guadall.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guadald  ( ? , s. X – 972)  Vescomte d'Osona

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guadald  (Catalunya, s. X - Roma ?, Itàlia, s. X)  Bisbe intrús d'Osona. Consagrat a Auch (França) en 971. S'oposà al bisbe Fruja, consagrat a més just títol a la seu metropolitana de Narbona. Fruja fou confirmar al càrrec arran del seu viatge a Roma (978). Guadald no desistí tanmateix de les seves pretensions. En un dels avalots provocats per ell morí Fruja, devers el 992. La qüestió continuà en tot cas sense resoldre's. A Narbona fou nomenat nou bisbe Arnulf, que encara seria inquietat per Guadald, fins que aquest fou explícitament deposat a Roma, en 998.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guadald  (Catalunya, s. X - v 1034)  Prelat. Bou bisbe de Barcelona des del 1028, com a successor de Deudonat. El 1032 col·laborà a les obres de reparació de les muralles de la ciutat, encara malmeses per les destruccions de l'any 985. A la seva mort, fou succeït per Guislabert, canonge i també vescomte de Barcelona.

25 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Inici páginaSituació de la comarca de la Marina BaixaGuadalest  (Marina Baixa)  Municipi: 16,13 km2, 586 m alt, 176 h (1999), (o el Castell de Guadalest). Estès per la vall de Guadalest, i accidentat, al nord-est, per la serra de la Xortà. Dins el terme hi ha estat construït l'embassament de Guadalest. La vida econòmica del municipi ha estat limitada durant anys a l'agricultura, preferentment de regadiu: conreus d'hortalisses, cereals i arbres fruiters; al secà s'hi conreen oliveres, ametllers i garrofers. Darrerament s'hi ha desenvolupat una certa activitat turística, gràcies a la proximitat de Benidorm i Altea, que ha deturat el descens demogràfic. La vila és a la dreta del Guadalest, a recer de l'important castell de Guadalest que dominava la vall i que esdevingué centre del marquesat de Guadalest; església parroquial de Santa Maria. Dins el terme hi ha les caseries de Canet, Xerx, Xines, Moix i Indarella i els despoblats de Moixerques, Benimussa i Benisseclí. Area comercial d'Alcoi.

26 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Guadalest, marquesat de  (País Valencià)  Títol, concedit el 1542 a Sanç de Cardona i Roís de Liori

27 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Guadalest, vall de  (Marina Baixa)  Vall de la comarca, solcada pel riu Guadalest, afluent del d'Algar, delimitada pels vessants meridionals de la Serrella i de la serra de la Xortà i els septentrionals de la d'Aitana. Ocupa una extensió d'uns 121 km2. una part dels quals s'han aprofitat per a la construcció del pantà de Guadalest. Fou baronia i marquesat

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guadall  ( ? , s. X - Catalunya ?, s. X)  Bisbe intrús de Vic (972-998)

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guadall II  (Catalunya, s. X)  Vescomte d'Osona (963-978)

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guadall d'Empúries-Rosselló  (Catalunya, s. X)  Bisbe d'Elna (920-47)

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guadall Domnuç  (Catalunya, s. X – Barcelona, 1035)  Bisbe de Barcelona (1029-35)

32 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Guadalop  (Franja de Ponent)  Riu

33 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Inici páginaGuadalupe, sentència arbitral de  (monestir de Guadalupe, Extremadura, 21/abr/1486)  Disposicions promulgades per Ferran II el Catòlic, que conclogué el conflicte agrari de Catalunya. El rei va rebre els síndics dels remences i els representants dels senyors en aquest monestir, i després de tres mesos de negociacions fou pres l'acord que reglamentà les relacions jurídiques i socials al camp català. Foren abolits els mals usos i els abusos senyorials, amb la qual cosa quedà garantida la llibertat personal dels pagesos, bé que continuaven obligats a retre homenatge a l'amo de les terres i al pagament d'un cens emfitèutic i de les terres senyorials. La sentència també dictava les mesures necessàries per restablir l'ordre a Catalunya i condemnava 70 camperols a la pena capital. Els remences foren condemnats a pagar 50.000 lliures a la reialesa i 6.000 lliures d'indemnització als senyors. Aquest fet donà peu a la creació del Gran Sindicat remença, el qual s'encarregà, fins al 1500, de liquidar els pagaments i obtingué algunes millores respecte a la sentència de Guadalupe.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guadamir  (Catalunya, s. X – 957)  Bisbe de Vic (948-57)

35 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Vall d'AlbaidaGuadasséquies  (Vall d'Albaida)  Municipi: 155 m alt, 3,26 km2, 377 hab (1999), (o Guadasegües). Situat a l'esquerra del riu d'Albaida, a la seva confluència amb el barranc de Torrella o dels Pilarets i accidentat en part pels darrers contraforts meridionals de la serra Grossa, al sud-est de Xàtiva. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (oliveres, garrofers i vinya) i també de regadiu (productes d'horta, blat de moro i cereals), que són alimentats per la sèquia de Bellús, si bé la meitat de la població activa treballa fora del municipi. El poble, d'origen islàmic, és a l'extrem del terme, al límit amb el de Sant Pere d'Albaida, dominat per l'església parroquial de la Mare de Déu de l'Esperança, obra del s XVIII. Fou de la senyoria de Bernat Ferrer i passà modernament als marquesos de Mira-sol. Àrea comercial de Xàtiva.

36 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Guadassuar  (Ribera Alta)  Municipi: 24 m alt, 35,23 km2, 5.331 hab (1999)

37 CATALUNYA - ART

Inici páginaGuaiaba, El  (Barcelona, 1901 - v 1908)  Taller de Joan Vidal i Ventosa, que llogà a la plaça de l'Oli de Barcelona. S'hi reuniren importants artistes i estudiosos de l'època. Cap al 1908 es traslladà a la Riera de Sant Joan. S'hi crearen les famoses penyes de l'Ateneu Barcelonès i el Lyon d'Or.

38 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Guaient  (Saünc, Alta Ribagorça)  Veure> Goient.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gual, Bartomeu  ( ? , s. XIV – s. XV)  Arquitecte i escultor

40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gual, Joan  (Palma de Mallorca, s XVI)  Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Mallorca. Bon llatinista, fou comissionat per a revisar els textos a publicar del concili de Trento. És autor d'una obra filosòfica editada a Bolonya el 1551.

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gual, Vicent Guillem  (València, s XVI – s XVII)  Frare mínim. Sobresortí pel seu coneixement de l'àrab i de l'hebreu, així com pels seus sermons. És autor d'una biografia del beat Gaspar de Bono (1610).

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gual i Camarena, Miquel  (Xeresa, Safor, 1916 – Granada, Andalusia, 1974)  Historiador. Es llicencià a València el 1942. Fou agregat d'història medieval a la Universitat de Barcelona (1967-71) i catedràtic de la de Granada (1971-74). Publicà nombroses obres, com Cartas pueblas valencianas (siglos XIII-XVI) (1948) i un Vocabulario del comercio medieval (1968).

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gual i Casals, Ramon  (Mataró, Maresme, 1936 - )  Promotor cultural

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gual i de Sojo, Adrià  (Barcelona, 1912 - )  Escriptor i advocat

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gual i de Sojo, Josep  (Barcelona, 1905 - )  Pintor i esmaltador

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGual i Lloberas, Josep  (Badalona, Barcelonès, 13/jul/1920 - 24/oct/2005)  Escriptor. És autor del llibre de poemes La sal al coll, premi Mossèn Alcover 1963, de les Joventuts Musicals de Manacor.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gual i Masalles, Julià  (Mataró, Maresme, 1905 – Perpinyà, 1964)  Escriptor

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gual i Pujades, Pere  (Canet de Mar, Maresme, 1813 – Lima, Perú, 1890)  Franciscà

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Adrià Gual i QueraltGual i Queralt, Adrià  (Barcelona, 8/des/1872 – 21/des/1943)  Escriptor, pintor i pedagog. El 1898, en plena eufòria modernista, va crear el Teatre Íntim, l'intent més rigorós de l'època de renovació de l'escena catalana, empresa que va marcar la seva vida. Home de teatre complet, a més de dramaturg i de director va exercir d'actor, d'empresari, d'escenògraf i de professor d'art dramàtic. El 1913 es va fer càrrec de la direcció de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic de la Mancomunitat, antecedent de l'actual Institut del Teatre. Com a dramaturg va assajar diversos gèneres, des del teatre simbolista: Silenci (1898), L'emigrant (1900), fins al drama rural: Misteri de dolor (1904), i el drama poètic: Doncell qui cerca muller (1910) i La comèdia extraordinària de l'home que va perdre el temps (1914). Va escriure també unes memòries, Mitja vida de teatre, publicades pòstumament el 1960.

50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gual i Sanglada, Antoni  (Palma de Mallorca, s. XVII – 1655)  Poeta

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gual i Torres, Joan  (Barcelona, 1918 – 1975)  Baríton. El 1943 es presentà al Liceu de Barcelona amb Rigoletto, de Verdi. Actuà als Països Catalans i a l'Amèrica Llatina. Posteriorment ha interpretat sarsueles, encapçalant l'Agrupació Lírica Joan Gual.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGual i Villalbí, Pere  (Tarragona, 1885 – Barcelona, 1968)  Expert en política econòmica. Es formà a l'Escola Superior de Comerç de Barcelona i a Leeds (Anglaterra). Fou catedràtic de política econòmica i legislació duanera (1915). Fins el 1924 col·laborà amb l'Escola d'Alts Estudis Comercials, de la Mancomunitat de Catalunya. Durant la Dictadura de Primo de Rivera fou nomenat secretari del Foment del Treball Nacional, com a successor de Guillem Graell. Políticament es distingí per un tímid regionalisme. Després del 1939 fou ministre sense cartera (1957-65) i president del Consejo de Economía Nacional. Amb tot, no representà cap paper important en el canvi de signe de la política econòmica dels anys 1957-59. Publicà un Curso de política económica contemporánea (1941-61), La educación comercial de nuestro pueblo (1917), Tratado de derecho mercantil internacional (1940), Teoría y técnica de la política aduanera y de los tratados de comercio (1943), etc. Cal destacar el document testimonial Memorias de un industrial de nuestro tiempo (1922).

53 CATALUNYA - MUNICIPI

Gualba  (Vallès Oriental)  Municipi: 177 m alt, 23,24 km2, 748 hab (1999)

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualba, Guerau de  ( ? , s. XIII)  Prelat

55 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Gualba, Ponç de  (Illes Balears, s. XIII – Barcelona, 1334)  Bisbe de Barcelona

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualba, Ponç de  (Catalunya, s. XIV)  Noble. Estigué al servei del rei Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada, i que fou suspesa.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes  (Barcelona, s. XIV - ? )  Llinatge patrici

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Baltasar  (Barcelona, s. XV)  Ciutadà honrat

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Baltasar de  (Barcelona, s. XV)  Tauler de canvi

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Bernat de  (Barcelona, s. XIV – 1422)  Jurista. Membre de la família patricia de Barcelona, ciutat de la qual fou conseller segon (1404) i conseller en cap (1408-09). Al servei de Benet XII intervingué com a advocat en el concili de Pisa i assessorà Martí el Jove en la campanya de Sardenya (1409). Fou l'únic dels tres compromisaris de Catalunya que atorgà el vot a Ferran d'Antequera a Casp, el qual, quan la sentència del Compromís de Casp el proclamà rei (1412), el nomenà tot seguit vice-canceller.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGualbes, Bernat de  (Barcelona, s XV)  Cavaller. Sospitós d'adhesió a la causa de Joan II, les autoritats catalanes l'arrestaren al seu domicili el 1462, quan esclatà la guerra entre la Generalitat i el monarca.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Ferrer  ( ? , s. XIV)  Batlle de Perpinyà

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Ferrer de  (Barcelona, s. XV)  Cavaller

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Ferrer Nicolau de  ( ? , s. XV)  Canonge de Barcelona

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Jaume  ( ? , s. XIV)  Administrador de la seca de Perpinyà

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Jaume  ( ? , s. XIV)  Draper

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Joan  ( ? , s. XIV)  Ciutadà honrat

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Joan Bonaventura de  (Catalunya, s XVII – s XVIII)  Poeta. Identificat amb el Rector de Bellesguard. Fou premiat en el certamen celebrat a Barcelona el 1697 amb motiu de la pau de Rijswijk. Es conserven, manuscrites, nombroses composicions seves -algunes recollides en compilacions com La curiositat catalana- de caràcter satíric i humorístic, que li donaren una notable, bé que efímera, popularitat. El 1703 participà en l'edició de les obres de Vicent Garcia, L'harmonia del Parnàs, de la qual redactà la dedicatòria a l'Acadèmia Desconfiada.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Joan de  (Barcelona, s XV)  Conseller de la ciutat de Barcelona. Fou el pare de Francesc Bartomeu de Gualbes i de Ferrer.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGualbes, Joan de  (Barcelona, s. XV - 1452)  Ciutadà de Barcelona. Tenia un casal al carrer Ample, on solia allotjar-se el príncep Joan, el futur Joan II, quan residia a la capital essent lloctinent d'Alfons IV. Fou elegit Conseller en Cap de la ciutat el 1445. Renuncià al càrrec per fer-se religiós. Entrà a l'orde dels agustins.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Joan de  (Barcelona, s. XV)  Ciutadà

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Joan de  (Barcelona, s. XV – s. XVI)  Ciutadà

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Joan Lluís de  ( ? , s. XV)  Cavaller

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Lluís de  ( ? , s. XV)  Prior de Catalunya de l'orde de Sant Joan

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Melcior de  (Catalunya, s. XIV - s. XV)  Cavaller i poeta. Fou partidari de Ferran d'Antequera, i per aixó li fou concedida la castellania de Castellví de Rosanes (1413). Se li atribueixen tres poesies, en les quals es percep ja la influència italiana (Dante, Petrarca).

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Miquel Benet de  (Barcelona, s XV)  Cavaller. Fill de Miquel de Gualbes i d'Elisabet Sesbasses.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Miquel de  ( ? , s. XV)  Cavaller i donzell

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes, Nicolau  ( ? , s. XIV)  Fill de Ferrer

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGualbes, Onofre  (Catalunya, s. XVI)  Poeta i eclesiàstic

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes i de Ferrer, Bonaventura de  ( ? , ? )  Conseller

81 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Gualbes i de Madrigal, Miquel Àngel Agustí de  (Sardenya, Itàlia, s. XVI)  Marquès de Palmas. Fill de Miquel Àngel de Gualbes i de Vallseca. Contragué matrimoni amb la pubilla Helena Bellit i d'Aragall, baronessa de la Joiosa Guarda. Llurs descendents adoptaren com a primer cognom el d'Aragall.

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes i de Sentmenat, Maria Teresa de  (Catalunya, s XVII – 1724)  Muller de Miquel de Clariana (1675), comte de Münter. Darrera membre de la línia principal d'aquest llinatge.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes i de Setantí, Bartomeu Cristòfor de  ( ? , s. XV)  Eclesiàstic

84 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes i de Vallseca, Frederic Honorat de  (Catalunya, s. XV - d 1532)  Noble. Fill de Joan de Gualbes, regent de la cancelleria d'Aragó. L'any 1518 fou cessat, però fou nomenat regent del Consell d'Aragó (1518-23), i després nomenat vice-canceller de Catalunya (1523-29) i regent de la cancelleria de Mallorca. Intentà negociar la llibertat comercial de Barcelona amb Amèrica.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes i de Vallseca, Miquel Àngel de  ( ? , s. XVI)  Iniciador de la línia de Sardenya

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gualbes i Setantí, Joan Cristòfor de  (Barcelona, s. XV)  Frare dominicà

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGualbes-Santcliment, Joan de  ( ? , s. XVI – 1557)  Donzell

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gualda  (Lleida, Segrià)  Partida

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guallar i Caballé, Montserrat  (Barcelona, 1957 - )  Actriu. Va fer part dels seus estudis a Itàlia i després va intervenir, entre altres, en l'espectacle Pel davant i pel darrera (1986). Ha actuat assíduament amb la companyia del Teatre Lliure i també en cinema i en programes de la Televisió de Catalunya.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guals  (Cardona, Bages)  Masia i església (Sant Jaume de Guals), prop del límit amb Sant Mateu de Bages.

91 CATALUNYA - MUNICIPI

Gualta  (Baix Empordà)  Municipi: 15 m alt, 9,35 km2, 284 hab (1999)

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gualter  (la Baronia de Rialb, Noguera)  Poble

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gualter, monestir de  (la Baronia de Rialb, Noguera)  Antic priorat benedictí de Santa Maria de Gualter, que depenia del monestir de Ripoll. Situat a un quilòmetre i mig de Ponts. Gaudí de la protecció dels comtes d'Urgell, els quals en feren possible la fundació l'any 1118. L'església, dedicada a santa Maria, sant Pere i sant Nicolau, fou consagrada el 1207. El priorat s'extingí el 1593. L'any 1939, quan servia de polvorí a les forces republicanes, fou enderrocat per una explosió; només resten en peu els murs laterals i els arcs torals de la volta de l'església, així com restes del claustre i altres dependències. És una construcció romànica, d'època tardana.

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGuandalgaud  ( ? , ? )  Vescomte de Girona

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guansé i Brea, Antoni  (Tortosa, Baix Ebre, 1926 - )  Pintor. Inicialment cultivà un cert realisme que, després de la seva instal·lació a París, el 1952, esdevingué un informalisme expressiu i dramàtic. El 1963 guanyà el premi de la Crítica de París. Posteriorment es tornà a inclinar cap a la figuració, encara que mol estilitzada.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guansé i Salesas, Domènec  (Tarragona, 1894 – Barcelona, 1978)  Escriptor

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guanta  (Sentmenat, Vallès Occidental)  Antic castell

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guanter, Pau  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, s. XX - )  Compositor de sardanes. Fou deixeble d'Antoni Agramont. En la seva producció destaquen La bufona, Una matinada fresca i Visca ma terra.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guanyabens i Giral, Nicolau  (Mataró, Maresme, 1826 - Barcelona ?, 1889)  Compositor i metge. Era pilot de la marina mercant. Escriví música religiosa, en la qual destaca una Missa, estrenada a Mataró (1852); música per a l'escena, seguint models italians. La seva òpera Arnaldo d'Erill s'estrenà al Liceu de Barcelona el 1859.

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Guanyavents i Jané, Emili  (Barcelona, 1860 – 1941)  Poeta i traductor

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guarbes, serra de  (Canejan / Viella, Vall d'Aran)  Alineació muntanyosa

102 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGuarda, la  (Gósol, Berguedà)  Barri, al nord del nucli antic.

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guarda-si-venes  (Guissona, Segarra)  Poble

104 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca del Baix SeguraGuardamar  (Baix Segura)  Municipi: 27 m alt, 35,6 km2, 8.845 hab (1999). Situat al litoral, al delta del Segura. La plantació de pins, eucaliptus i palmeres, iniciada el 1900, ha atorgat al terme un dels seus millors atractius. La vida econòmica del municipi es basa avui en el turisme, que ha donat un nou impuls a la població i ha canviat la fesomia del terme. L'agricultura, però, dominada pel regadiu, es manté encara com a activitat important, la pesca, en canvi, ha esdevingut una activitat secundària. La vila, d'origen islàmic, enfilada en un coster, va ésser destruïda per un terratrèmol el 1829 i construïda de nou, més avall, en forma de quadrícula. És la població més meridional de llengua catalana.

105 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Guardamar  (Mont-roig del Camp, Baix Camp)  Veure> Miramar.

106 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Guardamar  (Safor)  Veure> Alquerieta de Guardamar, l'.

107 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Guardamar, riu  (Costera)  Veure> Cànyoles, riu.

Anar a:    [ Grup ]    [ Gua ]    [ Gual ]    [ Gualbes ]    [ Gualbes, M ]    [ Guals ]Inici página

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

Logo de Dades dels Països Catalans[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ]  Contactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans