l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    [ Grup ]    [ Gua ]    [ Gual ]    [ Gualbes ]    [ Gualbes, M ]    [ Guals ]

Des de  Grup 2C  fins a  Guardamar, riu 

1 CAT EMP Grup 2C  (Catalunya, 1972 – 1982)  Grup d'arquitectes

2 BAL CUL Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB)  (Illes Balears, s. XX - )  Entitat ecologista

3 CAT CUL Grup Blanquerna  (Barcelona, 1985 - )  Grup de reflexió, estudi i anàlisi

4 NOR CUL Grup Català de Sociolingüística  (Prada de Conflent, Conflent, 1973 - )  Associació científica

5 NOR CUL Grup Cultural de Joventut Catalana (GCJC)  (Catalunya Nord, 1967 - )  Associació cultural

6 CAT ESP Grup d'Alta Muntanya (GAM)  (Barcelona, 1940 - )  Secció d'escalada

7 CAT CUL Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC)  (Barcelona, 28/nov/1930 - 1937)  Associació creada com a secció catalana del CIRPAC. Impulsà l'avantguarda arquitectònica a Catalunya. Les seves realitzacions més importants a Catalunya foren: la Ciutat de Repòs de Castelldefels, el Dispensari Central Antituberculós (1934-36) i les cases per al cap de setmana (1935) al Garraf. El 1931 començà a publicar "AC". Organitzà conferències i exposicions en un local del passeig de Gràcia de Barcelona, on es presentaren per primera vegada mostres de disseny industrial. El grup estava integrat per importants professionals del país i estigué en contacte amb grans arquitectes contemporanis estrangers, com Le Corbusier i Jeanneret.

108 CAT POL Grup de "La Batalla"  (Barcelona, 1922 - 1924)  Nom donat a un grup d'obrers reunits entorn del periòdic "La Batalla", encapçalats per Joaquim Maurín. Sota la influència encara de la ideologia sindicalista, preconitzà sobretot la llibertat de tendències dins la CNT. Però el 1924 s'inscriví en el marc comunista en formar-se la Federació Comunista Catalano-Balear.

8 CAT EMP Grup del Llibre  (Catalunya, s. XX - )  Marca comercial

9 BAL ART Grup dels Set  (Palma de Mallorca, 1948 – ? )  Grup de pintors

10 BAL CUL Grup d'Esplai de les Illes (GDEM)  (Palma de Mallorca, 9/gen/1978 - )  Associació educativa. Els seus objectius són col·laborar amb els diversos centres que treballen l'esplai organitzat amb finalitat educativa; oferir mitjans que facilitin la tasca dels responsables i monitors dels centres i grups d'esplai; potenciar els centres de nova creació i impulsar equips d'estudi i de renovació educativa; mentalitzar la societat sobre la importància i la repercussió que el temps lliure té amb la personalitat de l'infant i del jove; participar en les instàncies representatives de la joventut i la infància per tal d'aportar els elements de col·laboració que el GDEM considerin oportuns per a l'orientació de l'educació en el temps de lleure, i mantenir contacte directe amb altres organitzacions juvenils i d'esplai. L'associació depèn del bisbat de Mallorca i és la més nombrosa de les Illes en l'àmbit de la formació en el temps lliure.

11 CAT ESP Grup Especial d'Escalada (GEDE)  (Barcelona, 1941 - )  Secció d'escalada

12 CAT ESP Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiGE)  (Girona, 1919 - )  Entitat

13 cat emp Grup R  (Barcelona, 1951 – 1961)  Associació d'arquitectes. Els seus components foren Oriol Bohigas, J.A. Coderch, J. Gili, J.M. Martorell, A. de Moragas, J. Pratmarsó, J.M. Sostres i M. Valls. Promogué conferències i exposicions d'art i arquitectura. Estigué representat a la IV Biennal de Säo Paulo (1956).

14 nor cul Grup Rossellonès d'Estudis Catalans (GREC)  (Rosselló, 1960 - )  Associació cultural fundada per difondre el català al Rosselló, d'acord amb la línia normativa de Pompeu Fabra i aprofitant les migrades lleis franceses referents a les llengües regionals. Ha organitzat diades, commemoracions i festes culturals. El 1968 hi hagué una escissió minoritària d'elements conservadors. El 1969 inicià la Universitat Catalana d'Estiu.

15 cat emp Grupo Z  (Barcelona, 1976 - )  Grup empresarial

16 cat pol Grups de Defensa de la Llengua  (Barcelona, 1981 - )  Organització política de lluita per la llengua catalana, d'àmbit de Països Catalans. Abandonant plantejaments purament culturalistes i conservadors, ha dut a terme diverses campanyes de catalanització directa, manifestacions, etc., tot perseguint l'objectiu darrer de fer del català l'única llengua de tots els Països Catalans. Des de l'any 1983 publicà la revista "Viure en català".

17 cat esp Grups de l'Alt Pirineu (GAP)  (Catalunya, 1980 - )  Col·lectiu

18 cat geo Grus  (Baixa Cerdanya)  Veure> Urús.

19 cat his Guad-el-Jelú, marquesat de  (Catalunya)  Títol, concedit el 1860 amb la grandesa d'Espanya al general Antoni Ros i d'Olano, per la seva participació a la batalla del riu del mateix nom, més conegut com a riu Märtïl. Ha passat als Sangro.

20 val geo Guadalaviar, el  (País Valencià)  Nom castellà que rep el riu Túria en el seu curs més alt.

21 cat bio Guadald  Veure> Guadall.

22 cat bio Guadald  ( ? , s. X – 972)  Vescomte d'Osona

23 cat bio Guadald  (Catalunya, s. X - Roma ?, Itàlia, s. X)  Bisbe intrús d'Osona. Consagrat a Auch (França) en 971. S'oposà al bisbe Fruja, consagrat a més just títol a la seu metropolitana de Narbona. Fruja fou confirmar al càrrec arran del seu viatge a Roma (978). Guadald no desistí tanmateix de les seves pretensions. En un dels avalots provocats per ell morí Fruja, devers el 992. La qüestió continuà en tot cas sense resoldre's. A Narbona fou nomenat nou bisbe Arnulf, que encara seria inquietat per Guadald, fins que aquest fou explícitament deposat a Roma, en 998.

24 cat bio Guadald  (Catalunya, s. X - v 1034)  Prelat. Bou bisbe de Barcelona des del 1028, com a successor de Deudonat. El 1032 col·laborà a les obres de reparació de les muralles de la ciutat, encara malmeses per les destruccions de l'any 985. A la seva mort, fou succeït per Guislabert, canonge i també vescomte de Barcelona.

25 val mun Guadalest  (Marina Baixa)  Municipi: 16,13 km², 586 m alt, 176 h (1999)

26 val his Guadalest, marquesat de  (País Valencià)  Títol, concedit el 1542 a Sanç de Cardona i Roís de Liori

27 VAL GEO Guadalest, vall de  (Marina Baixa)  Vall de la comarca, solcada pel riu Guadalest, afluent del d'Algar, delimitada pels vessants meridionals de la Serrella i de la serra de la Xortà i els septentrionals de la d'Aitana. Ocupa una extensió d'uns 121 km2. una part dels quals s'han aprofitat per a la construcció del pantà de Guadalest. Fou baronia i marquesat

28 CAT BIO Guadall  ( ? , s. X - Catalunya ?, s. X)  Bisbe intrús de Vic (972-998)

29 CAT BIO Guadall II  (Catalunya, s. X)  Vescomte d'Osona (963-978)

30 CAT BIO Guadall d'Empúries-Rosselló  (Catalunya, s. X)  Bisbe d'Elna (920-47)

31 CAT BIO Guadall Domnuç  (Catalunya, s. X – Barcelona, 1035)  Bisbe de Barcelona (1029-35)

32 FRA GEO Guadalop  (Franja de Ponent)  Riu

33 COR HIS Guadalupe, sentència arbitral de  (monestir de Guadalupe, Extremadura, 21/abr/1486)  Disposicions promulgades per Ferran II el Catòlic, que conclogué el conflicte agrari de Catalunya. El rei va rebre els síndics dels remences i els representants dels senyors en aquest monestir, i després de tres mesos de negociacions fou pres l'acord que reglamentà les relacions jurídiques i socials al camp català. Foren abolits els mals usos i els abusos senyorials, amb la qual cosa quedà garantida la llibertat personal dels pagesos, bé que continuaven obligats a retre homenatge a l'amo de les terres i al pagament d'un cens emfitèutic i de les terres senyorials. La sentència també dictava les mesures necessàries per restablir l'ordre a Catalunya i condemnava 70 camperols a la pena capital. Els remences foren condemnats a pagar 50.000 lliures a la reialesa i 6.000 lliures d'indemnització als senyors. Aquest fet donà peu a la creació del Gran Sindicat remença, el qual s'encarregà, fins al 1500, de liquidar els pagaments i obtingué algunes millores respecte a la sentència de Guadalupe.

34 CAT BIO Guadamir  (Catalunya, s. X – 957)  Bisbe de Vic (948-57)

35 VAL MUN Guadasséquies  (Vall d'Albaida)  Municipi: 155 m alt, 3,26 km², 377 hab (1999)

36 VAL MUN Guadassuar  (Ribera Alta)  Municipi: 24 m alt, 35,23 km², 5.331 hab (1999)

37 CAT ART Guaiaba, El  (Barcelona, 1901 - v 1908)  Taller de Joan Vidal i Ventosa

38 FRA GEO Guaient  (Saünc, Alta Ribagorça)  Veure> Goient

39 CAT BIO Gual, Bartomeu  ( ? , s. XIV – s. XV)  Arquitecte i escultor

40 BAL BIO Gual, Joan  (Palma de Mallorca, s. XVI)  Eclesiàstic

41 VAL BIO Gual, Vicent Guillem  (València, s. XVI – s. XVII)  Frare mínim

42 VAL BIO Gual i Camarena, Miquel  (Xeresa, Safor, 1916 – Granada, Andalusia, 1974)  Historiador

43 CAT BIO Gual i Casals, Ramon  (Mataró, Maresme, 1936 - )  Promotor cultural

44 CAT BIO Gual i de Sojo, Adrià  (Barcelona, 1912 - )  Escriptor i advocat

45 CAT BIO Gual i de Sojo, Josep  (Barcelona, 1905 - )  Pintor i esmaltador

46 CAT BIO Gual i Lloberas, Josep  (Badalona, Barcelonès, 13/jul/1920 - 24/oct/2005)  Escriptor. És autor del llibre de poemes La sal al coll, premi Mossèn Alcover 1963, de les Joventuts Musicals de Manacor.

47 CAT BIO Gual i Masalles, Julià  (Mataró, Maresme, 1905 – Perpinyà, 1964)  Escriptor

48 CAT BIO Gual i Pujades, Pere  (Canet de Mar, Maresme, 1813 – Lima, Perú, 1890)  Franciscà

49 CAT BIO Gual i Queralt, Adrià  (Barcelona, 1872 – 1943)  Escriptor, pintor i pedagog. El 1898, en plena eufòria modernista, va crear el Teatre Íntim, l'intent més rigorós de l'època de renovació de l'escena catalana, empresa que va marcar la seva vida. Home de teatre complet, a més de dramaturg i de director va exercir d'actor, d'empresari, d'escenògraf i de professor d'art dramàtic. El 1913 es va fer càrrec de la direcció de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic de la Mancomunitat, antecedent de l'actual Institut del Teatre. Com a dramaturg va assajar diversos gèneres, des del teatre simbolista: Silenci (1898), L'emigrant (1900), fins al drama rural: Misteri de dolor (1904), i el drama poètic: Doncell qui cerca muller (1910) i La comèdia extraordinària de l'home que va perdre el temps (1914). Va escriure també unes memòries, Mitja vida de teatre, publicades pòstumament el 1960.

50 BAL BIO Gual i Sanglada, Antoni  (Palma de Mallorca, s. XVII – 1655)  Poeta

51 CAT BIO Gual i Torres, Joan  (Barcelona, 1918 – 1975)  Baríton. El 1943 es presentà al Liceu de Barcelona amb Rigoletto, de Verdi. Actuà als Països Catalans i a l'Amèrica Llatina. Posteriorment ha interpretat sarsueles, encapçalant l'Agrupació Lírica Joan Gual.

52 CAT BIO Gual i Villalbí, Pere  (Tarragona, 1885 – Barcelona, 1968)  Expert en política econòmica

53 CAT MUN Gualba  (Vallès Oriental)  Municipi: 177 m alt, 23,24 km², 748 hab (1999)

54 CAT BIO Gualba, Guerau de  ( ? , s. XIII)  Prelat

55 BAL BIO Gualba, Ponç de  (Illes Balears, s. XIII – Barcelona, 1334)  Bisbe de Barcelona

56 CAT BIO Gualba, Ponç de  ( ? , s. XIV)  Noble

57 CAT BIO Gualbes  (Barcelona, s. XIV - ? )  Llinatge patrici

58 CAT BIO Gualbes, Baltasar  (Barcelona, s. XV)  Ciutadà honrat

59 CAT BIO Gualbes, Baltasar de  (Barcelona, s. XV)  Tauler de canvi

60 CAT BIO Gualbes, Bernat de  (Barcelona, s. XIV – 1422)  Jurista. Membre de la família patricia de Barcelona, ciutat de la qual fou conseller en cap (1408-09). Fou l'únic dels tres compromisaris de Catalunya que atorgà el vot a Ferran d'Antequera a Casp, el qual, quan la sentència del Compromís de Casp el proclamà rei (1412), el nomenà tot seguit vice-canceller.

61 CAT BIO Gualbes, Bernat de  (Barcelona, s. XV)  Cavaller

62 CAT BIO Gualbes, Ferrer  ( ? , s. XIV)  Batlle de Perpinyà

63 CAT BIO Gualbes, Ferrer de  (Barcelona, s. XV)  Cavaller

64 CAT BIO Gualbes, Ferrer Nicolau de  ( ? , s. XV)  Canonge de Barcelona

65 CAT BIO Gualbes, Jaume  ( ? , s. XIV)  Administrador de la seca de Perpinyà

66 CAT BIO Gualbes, Jaume  ( ? , s. XIV)  Draper

67 CAT BIO Gualbes, Joan  ( ? , s. XIV)  Ciutadà honrat

68 CAT BIO Gualbes, Joan Bonaventura de  (Catalunya, s. XVII – s. XVIII)  Poeta

69 CAT BIO Gualbes, Joan de  ( ? , ? )  Conseller

70 CAT BIO Gualbes, Joan de  (Barcelona, s. XV - 1452)  Ciutadà de Barcelona. Tenia un casal al carrer Ample, on solia allotjar-se el príncep Joan, el futur Joan II, quan residia a la capital essent lloctinent d'Alfons IV. Fou elegit Conseller en Cap de la ciutat el 1445. Renuncià al càrrec per fer-se religiós. Entrà a l'orde dels agustins.

71 CAT BIO Gualbes, Joan de  (Barcelona, s. XV)  Ciutadà

72 CAT BIO Gualbes, Joan de  (Barcelona, s. XV – s. XVI)  Ciutadà

73 CAT BIO Gualbes, Joan Lluís de  ( ? , s. XV)  Cavaller

74 CAT BIO Gualbes, Lluís de  ( ? , s. XV)  Prior de Catalunya de l'orde de Sant Joan

75 CAT BIO Gualbes, Melcior de  (Catalunya, s. XIV - s. XV)  Cavaller i poeta. Fou partidari de Ferran d'Antequera, i per aixó li fou concedida la castellania de Castellví de Rosanes (1413). Se li atribueixen tres poesies, en les quals es percep ja la influència italiana (Dante, Petrarca).

76 CAT BIO Gualbes, Miquel Benet de  ( ? , s. XV)  Cavaller

77 CAT BIO Gualbes, Miquel de  ( ? , s. XV)  Cavaller i donzell

78 CAT BIO Gualbes, Nicolau  ( ? , s. XIV)  Fill de Ferrer

79 CAT BIO Gualbes, Onofre  (Catalunya, s. XVI)  Poeta i eclesiàstic

80 CAT BIO Gualbes i de Ferrer, Bonaventura de  ( ? , ? )  Conseller

81 COR BIO Gualbes i de Madrigal, Miquel Àngel Agustí de  (Sardenya, Itàlia, s. XVI)  Marquès de Palmas. Fill de Miquel Àngel de Gualbes i de Vallseca. Contragué matrimoni amb la pubilla Helena Bellit i d'Aragall, baronessa de la Joiosa Guarda. Llurs descendents adoptaren com a primer cognom el d'Aragall.

82 CAT BIO Gualbes i de Sentmenat, Maria Teresa de  ( ? , s. XVII – 1724)  Dama

83 CAT BIO Gualbes i de Setantí, Bartomeu Cristòfor de  ( ? , s. XV)  Eclesiàstic

84 CAT BIO Gualbes i de Vallseca, Frederic Honorat de  (Catalunya, s. XV - d 1532)  Polític

85 CAT BIO Gualbes i de Vallseca, Miquel Àngel de  ( ? , s. XVI)  Iniciador de la línia de Sardenya

86 CAT BIO Gualbes i Setantí, Joan Cristòfor de  (Barcelona, s. XV)  Frare dominicà

87 CAT BIO Gualbes-Santcliment, Joan de  ( ? , s. XVI – 1557)  Donzell

88 CAT GEO Gualda  (Lleida, Segrià)  Partida

89 CAT BIO Guallar i Caballé, Montserrat  (Barcelona, 1957 - )  Actriu. Va fer part dels seus estudis a Itàlia i després va intervenir, entre altres, en l'espectacle Pel davant i pel darrera (1986). Ha actuat assíduament amb la companyia del Teatre Lliure i també en cinema i en programes de la Televisió de Catalunya.

90 CAT GEO Guals  (Cardona, Bages)  Masia i església

91 CAT MUN Gualta  (Baix Empordà)  Municipi: 15 m alt, 9,35 km2, 284 hab (1999)

92 CAT GEO Gualter  (la Baronia de Rialb, Noguera)  Poble

93 CAT GEO Gualter, monestir de  (la Baronia de Rialb, Noguera)  Antic priorat benedictí

94 CAT BIO Guandalgaud  ( ? , ? )  Vescomte de Girona

95 CAT BIO Guansé i Brea, Antoni  (Tortosa, Baix Ebre, 1926 - )  Pintor

96 CAT BIO Guansé i Salesas, Domènec  (Tarragona, 1894 – Barcelona, 1978)  Escriptor

97 CAT GEO Guanta  (Sentmenat, Vallès Occidental)  Antic castell

98 CAT BIO Guanter, Pau  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, s. XIX - ? )  Compositor de sardanes

99 CAT BIO Guanyabens i Giral, Nicolau  (Mataró, Maresme, 1826 - Barcelona ?, 1889)  Compositor i metge

100 CAT BIO Guanyavents i Jané, Emili  (Barcelona, 1860 – 1941)  Poeta i traductor

101 CAT GEO Guarbes, serra de  (Canejan / Viella, Vall d'Aran)  Alineació muntanyosa

102 CAT GEO Guarda, la  (Gósol, Berguedà)  Barri, al nord del nucli antic.

103 CAT GEO Guarda-si-venes  (Guissona, Segarra)  Poble

104 VAL MUN Guardamar  (Baix Segura)  Municipi: 27 m alt, 35,6 km², 8.845 hab (1999). Situat al litoral, al delta del Segura. La plantació de pins, eucaliptus i palmeres, iniciada el 1900, ha atorgat al terme un dels seus millors atractius. La vida econòmica del municipi es basa avui en el turisme, que ha donat un nou impuls a la població i ha canviat la fesomia del terme. L'agricultura, però, dominada pel regadiu, es manté encara com a activitat important, la pesca, en canvi, ha esdevingut una activitat secundària. La vila, d'origen islàmic, enfilada en un coster, va ésser destruïda per un terratrèmol el 1829 i construïda de nou, més avall, en forma de quadrícula. És la població més meridional de llengua catalana.

105 CAT GEO Guardamar  (Mont-roig del Camp, Baix Camp)  Veure> Miramar

106 VAL GEO Guardamar  (Safor)  Veure> Alquerieta de Guardamar, l'

107 VAL GEO Guardamar, riu  (Costera)  Veure> Cànyoles, riu

Des de  Grup 2C  fins a  Guardamar, riu 

l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    [ Grup ]    [ Gua ]    [ Gual ]    [ Gualbes ]    [ Gualbes, M ]    [ Guals ]