A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Gost ]    [ Gox ]    [ Gracia ]    [ Grae ]    [ Gram ]    [ Gran F ]

A partir d'ara... No toleris que les coses belles et passin desapercebudes. (Isabel-Clara Simó i Monllor)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gost, riu de  (Anoia)  Afluent dretà de la riera de Carme

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gost i Bordas, Enric  (Barcelona, 1905 - )  Escriptor. A partir del 1955 ha anat publicant comèdies còmiques, com les titulades Tres cartes de París (1957) i L'amor quan és amor... (1958). També és autor de la rondalla escènica per a infants La besada de la reina.

3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gosta, torre de na  (Santanyí, Mallorca Oriental Antiga torre de defensa (o des cap de ses Salines), de la costa meridional, prop del cap de ses Salines.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gostemps, Pere de  ( ? , s. XIV)  Funcionari reial

5 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Inici páginaGot, Raül  (Perpinyà, 1900 – 1955)  Esportista

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Got i Anguera, Josep  (Reus, Baix Camp, 1861 – Sabadell, Vallès Occidental, 1903)  Autor teatral

7 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gotarra, riera de  (Gironès)  Riera de la comarca

8 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Gotarta  (el Pont de Suert, Alta Ribagorça)  Poble

9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gotmar  (el Port de Pollença, Mallorca Septentrional)  Possessió i actual urbanització, a l'est de la vall de Bóquer.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gotmar  ( ? , s. IX) Eclesiàstic

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gotmar  (Catalunya, s. X – v 954)  Cronista eclesiàstic. Fou bisbe de Girona (936-954). Hom l'identifica amb l'abat homònim del monestir de Sant Cugat del Vallès. Aconseguí de Lluís IV la meitat, si més no, dels preceptes coneguts que el rei franc donà a Catalunya. Va escriure una curta relació històrica sobre la successió dels reis francs, de Clodoveu al contemporani Lluís d'Ultramar (939-940); i després la dedicà al fill del califa Abd al-Rahman III, al-Hakem.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGou i Solà, Joaquim  (Figueres, Alt Empordà, 1850 – Catalunya, s. XIX)  Eclesiàstic. Era bon teòleg. Exercí la càtedra de filosofia al seminari de Girona.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Goula i Catarineu, Ermengol  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1843 – Barcelona, 1921)  Actor teatral

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Goula i Soley, Joan  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1843 - Buenos Aires, Argentina, 1917)  Compositor i director d'orquestra. Va dirigir l'orquestra de l'Òpera de Moscou i també, algunes temporades, la de Sant Petersburg. Actuà com a director d'orquestra a Europa i Amèrica. Com a professor de cant, va formar al tenor Viñas i altres cantants famosos. A partir del 1895 va viure a l'Argentina, on fundà i dirigí un conservatori. Compongué l'opereta A la voreta del mar (1881) i altres obres simfòniques i corals.

15 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Gouzy, Marcel  (Sant Feliu d'Amunt, Rosselló, 1908 - )  Poeta

16 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Govern Balear  (Illes Balears, s. XX - )  Organisme col·legiat

17 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Govern Valencià  (País Valencià, s. XX - )  Òrgan col·legiat

18 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaGovernació, Conselleria de  (Catalunya, 14/abr/1931 – 1939)  Organisme político-administratiu de la Generalitat. Estigué sotmés a les vicissituds del traspàs de serveis, sobretot pel que es referia a qüestions de seguretat interior. Adoptà en el primer moment el nom de Conselleria de Política Interior (14-28/abr/1931) i durant part de la guerra civil el de Seguretat Interior. Sempre fou administrada per dirigents d'ERC, llevat del període en qué fou suspès l'Estatut d'Autonomia, després dels fets del Sis d'Octubre, que ho fou per un membre d'UDC. Durant la guerra civil creà la Junta de Seguretat Interior, la comissaria d'ordre públic, etc, i promulgà normes per a la constitució i funcionament dels ajuntaments. La centralització de poders efectuada pel govern central de la República afectà de ple la seva existència.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Goxat, Narcís  (Catalunya, s. XV)  Destacat cap remença, establert a Llambilles (Gironès). Era un dels homes més intransigents davant la política de Ferran II per arranjar els problemes de la pagesia del Principat. Al front d'un grup d'homes decidits s'emparà de les fortaleses de Llagostera i Castell d'Empordà. Fou condemnat a mort arran de la sentència de Guadalupe (1486), però no pogueren detenir-lo i continuà en rebel·lia, manant una partida armada de la qual formava part el seu fill. Intensament perseguit com a malfactor públic, reeixí a mantenir-se sobre les armes almenys fins al 1491, any en què és coneguda la darrera referència sobre ell, en ocasió d'un combat a les Abelles. En l'endemig realitzà nombrosos cops de mà que han restat documentats. Un d'ells consistí a capturar el famós canonge de Girona Andreu Alfonsello i a tallar-li un dit com a represàlia per la seva actitud hostil als remences.

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Goxens, Antoni  (Barcelona, 1886 – s. XX)  Fagotista

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Goytisolo i Gay, Joan  (Barcelona, 1931 - )  Novel·lista i assagista en castellà

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Goytisolo i Gay, Josep Agustí  (Barcelona, 1928 – 1999)  Poeta en castellà. S'inicià sota l'influència de l'anomenada "poesia ètica". Entre les seves obres, sobresurten El retorno (1955), Años decisivos (1961), Bajo tolerancia (1973), Los pasos del cazador (1980), Estela del fuego que se aleja (1984), La paradoja del ave migratoria (1987), Palabras para Julia (1990), La noche le es propicia (1992).

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGoytisolo i Gay, Lluís  (Barcelona, 1935 - )  Novel·lista en castellà

24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gozalbes, Josep  (Alacant, s. XVI)  Escriptor i metge

25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gozalbes, Josep  (Alzira, Ribera Alta, s. XVIII)  Metge

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gozálvez i Pérez, Vicent  (Crevillent, Baix Vinalopó, 1942 - )  Geògraf. Es llicencià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València i es doctorà l'any 1976. Fou professor de geografia de la Universitat de València des del 1970 i catedràtic de geografia humana de la Universitat d'Alacant des del 1981. S'ha interessat per la geografia de la població, l'agrària i la urbana amb obres com Crevillente, estudio urbano y demográfico (1971), El bajo Vinalopó. Geografía Agraria (1977) i Atlas sociodemográfico de la ciudad de Alicante (1987). Últimament estudia les immigracions actuals dins de l'estat espanyol.

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gozalvo, Miquel  (València, s. XV)  Frare dominicà i escriptor. Era lector de teologia al convent de Sant Domènec. Fou catedràtic a la universitat valenciana. Sobresurt entre les seves obres la titulada Vindiciae Aquitaniae.

28 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gra  (Florejacs, Segarra)  Poble (469 m alt), al sud del terme. La seva església parroquial és dedicada a sant Salvador. Fou donada pel bisbe Ermengol a la catedral d'Urgell. El 12/jun/1837, durant la Primera Guerra Carlina, hi tingué lloc l'anomenada batalla de Gra, en la qual les forces reialistes del baró de Meer derrotaren les carlines que comandava Carles de Borbó.

29 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaGra, comtat de  (Catalunya Títol, concedit el 1845 al capità general de Catalunya, Ramon de Meer, baró de Meer, per la seva victòria al lloc de Gra.

30 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gra de Fajol, el  (Setcases, Ripollès)  Pic (2.708 m alt) del Pirineu axial, sobre la vall del Ter, al sector septentrional del massís de Balandrau. Està situat a la divisòria de les altes conques del Ter i del Freser i limita pel sud el circ d'Ulldeter. El relleu és molt escarpat a causa de l'erosió glacial quaternària. També és conegut com a pic de Gra de Fajol de Dalt per distingir-lo del de Baix o Petit (2.562 m alt), situat més al sud-est; ambdós estan units per la cresta de Fajol.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grabolosa i Puigredon, Ramon  (Olot, Garrotxa, 1921 - Santa Pau, Garrotxa, 1977)  Escriptor

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Grabuac  (Font-rubí, Alt Penedès Poble (o Can Colomer), situat al sector meridional del terme.

33 CATALUNYA - HISTÒRIA

Grabuac, baronia de  (Catalunya) Veure> Font-rúbia, baronia de.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gràcia  (Manlleu, Osona)  Barri

35 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gràcia  (Llucmajor, Mallorca Oriental)  Santuari

36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaGràcia  (Vila-real, Plana Baixa)  Santuari

37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gràcia  (Maó, Menorca)  Santuari

38 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gràcia  (Alcover, Alt Camp)  Antic santuari del s. XVII (640 m alt)

39 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gràcia  (Santa Susanna, Maresme)  Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), aturonat al límit amb el terme de Pineda. Fou bastit el s. XVIII.

40 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gràcia  (les Oluges, Segarra Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, proper al poble. L'edifici fou construït el 1419. Pertangué als agustins de Cervera.

41 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gràcia  (Sitges, Garraf)  Santuari

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gràcia  (Biar, Alt Vinalopó)  Santuari

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaGràcia  (Cinctorres, Ports)  Santuari

44 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gràcia  (l'Escala, Alt Empordà)  Antic monestir servita

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gràcia  (Barcelona, Barcelonès)  Barri i antiga vila

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gràcia  ( ? , s. XII)  Monjo

47 CATALUNYA - ESPORT

Gràcia, Club Excursionista de  (Barcelona, 1922 - )  Societat cultural i esportiva. Fundada amb el nom de Mai Enrera. El 1925 adoptà l'actual denominació. Edità un butlletí de contingut històric, científic i folklòric. El 1928 la seva Secció de Neu organitzà el primer aplec d'hivern d'esquí. El 1930 aparegué la secció Amics del Càmping (Càmping Club de Gràcia), i posteriorment el GEDE (Grup Especial d'Escalada), que el 1967 dugué a terme una expedició a l'Àfrica equatorial i el 1972 l'expedició Alpamayo (al cim Nevado, 6.120 m alt), als Andes del Perú. Conjuntament amb el Camping Club de Françe organitza des del 1961 el Rally de l'Amistat.

48 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gracià, illa de  (Tortosa, Baix Ebre)  Illa

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gràcia, passeig de  (Barcelona, Barcelonès)  Avinguda de la ciutat

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGracià, Salomó  (Barcelona, s. XIV)  Filòsof hebreu. Pertanyent a la comunitat de Barcelona. Tingué un bon prestigi per la seva vasta cultura.

51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Graciadei  (València, HortaVeure> Saïdia, la.

52 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Gracián, Baltasar  (Belmonte, Andalusia, 1601 – Tarassona, Aragó, 1658)  Escriptor

53 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gració, cala  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Cala i centre turístic

54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Grades, capella de les  (Arboçols, Conflent Antiga església parroquial de Marcèvol (o Santa Maria de les Grades), del s. XI. El retaule major, que presideix la imatge de la Mare de Déu de les Grades, obra de Jaume Forner (1527), procedeix del priorat de Marcèvol. Segons una tradició, la mare de Lli, el primer successor de Pere com a papa, hi fou enterrada.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Graell i Moles, Guillem  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1846 – Barcelona, 1927)  Economista

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Graells, Gabriel  (Catalunya, s XVI – Barcelona, s XVII)  Impressor. Treballà a Barcelona almenys entre 1596 i 1619. Fou un dels més actius de la ciutat.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGraells i Agüera, Marià de la Pau  (Barcelona, 1809 – Madrid, 1899)  Entomòleg

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Graells i Andreu, Guillem-Jordi  (Terrassa, Vallès Occidental, 22/mai/1950 - )  Autor i director teatral. Llicenciat en lletres i arts dramàtiques, es va iniciar com a crític teatral i director escènic. El 1977 entrà a formar part del Teatre Lliure. S'ha destacat com a traductor i adaptador de diferents dramatúrgies, clàssiques i modernes. Com a autor ha estrenat Damunt l'herba i Titànic-92.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Graells i Ferrer, Ignasi  (Balaguer, Noguera, 1775 - Caldes de Montbui, Vallès Occidental, 1856)  Metge. Fou director del balneari de Caldes de Montbui, on féu importants anàlisis de les aigües termals (Resumen de las aguas minerales de Caldas de Montbuy, 1840). Altres obres són: Proyecte dirigido a promover los adelantamientos de la medicina (1814) i Noticias del magnetismo, y de sus efectos portentosos sobre la economía animal (1816).

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Graells i Puig, Eudald  (Ripoll, Ripollès, 1901 – 1992)  Investigador i erudit

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grahit i Grau, Josep  (Girona, 1883 – Barcelona, 1960)  Advocat, escriptor i periodista

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grahit i Papell, Emili  (Girona, 1850 – 1911)  Historiador, advocat i polític liberal

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGrahit i Papell, Enric  (Girona, ? )  Escriptor

64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Graïllera, la  (Onda, Plana Baixa)  Despoblat

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Graït, Ferrer  (Lleida, 1174 ? – 1269)  Conseller reial

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gralla, Bernat  (Lleida, s. XV – Barcelona, 1467)  Polític

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gralla, Francesc Martí  (Catalunya, s. XVI - Lleida, s. XVI)  Poeta. Sostingué tençons amb Joan Berenguer de Masdovelles.

68 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Gralla, La  (Granollers, Vallès Oriental, 1/mai/1921 – 10/gen/1937)  Revista setmanal. Va aparèixer fins al número 777. Dirigida primer pel doctor Alfred Canal, aquest fou rellevat, durant la dictadura de Primo de Rivera, per Amador Garrell, impressor de la publicació. Hi col·laboraren la majoria d'escriptors locals. L'any 1928 publicà un número monogràfic, on Amador Garrell historià "El periodisme a Granollers". D'orientació catalanista, la seva informació era d'abast comarcal. Ha estat una de les publicacions més importants de la ciutat.

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gralla, Miquel  ( ? , s. XVI)  Cavaller

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGralla, Miquel Joan de  (Lleida ?, s. XV - ? , d 1531)  Alt funcionari reial

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gralla, Nicolau  (Lleida, s. XIV – s. XV)  Prohom. Amb Antoni de Montsuar representà la seva ciutat a Barcelona, durant les festes de coronació del rei Ferran I d'Antequera (1412).

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gralla i Desplà, Francesc de  (Catalunya, s. XVI)  Mestre racional

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gralla i d'Hostalric, Lucrècia  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Dama

74 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Gramalla, La  (Barcelona, 14/mai/1870 - 10/set/1870)  Setmanari en català, que sortí com a òrgan de l'entitat Jove Catalunya. Pretenia de propagar el català per totes les classes de la societat. Fou dirigida per F.P. Briz i F. Matheu, i hi col·laboraren, entre altres, Guimerà, Pere Aldavert i Dolors Monserdà.

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gramàtics, pla dels  (Lleida, Segrià Nom del pla de l'Aigua (s XIV – s XVIII), esplanada de la ciutat, al peu dels murs de l'antic castell, a l'indret de l'antic Estudi General.

76 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGramenet  (Barcelonès Veure> Santa Coloma de Gramenet.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gramenet  (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà Caseria, fins el 1970 del terme de Benavent de la Conca, a l'oest del poble.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gramenet de Beranui  (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà Llogaret (1.303 m alt), a la vall Fosca. És situat al vessant occidental de la serra de Sant Quiri. La seva església (Sant Romà) depèn de la de Beranui. El segle XIX formà part dels municipis de Beranui i de Mont-ros.

79 CATALUNYA - HISTÒRIA

Gramenet de Besòs  (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès)  Nom atorgat el 1937 per al municipi

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gramoixent  (Moixent, Costera Veure> Garmoixent.

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gramolar  (Gaià, Bages)  Caseria (o la Galera), a l'esquerra del Llobregat, davant l'Ametlla de Merola.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gramós  (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell Poble, de l'antic terme de la Ribera d'Urgellet. És situat a la vall d'Elins, a l'esquerra del riu de Pallerols. La parròquia (Sant Lleïr) és esmentada ja el 839.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGramunt i Subiela, Josep  (Tarragona, 1893 – Barcelona, 1968)  Historiador, genealogista i bibliòfil. Exercí com a notari a Tarragona i a Barcelona i va pertànyer a la Societat Arqueològica Tarraconense, a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i a l'Academia de la Historia de Madrid. Fou, també, fundador i director de l'Agrupació de Bibliòfils de Tarragona. En són obres principals: Els llinatges catalans a Sicília (1931), La conquesta de Sicília pel comte-rei Pere el Gran segons la Divina Comèdia i les Cròniques catalanes (1934) i Los linajes catalanes en Cerdeña (1957).

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gramuntell  (Sant Antolí i Vilanova, Segarra)  Poble de l'antic terme de Sant Pere dels Arquells

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gramuntill  (la Pobla de Segur, Pallars Jussà)  Caseria

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gran, Bonaventura  (Riudoms, Baix Camp, 1620 – Roma, Itàlia, 1724)  Beat franciscà

87 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Gran, el  Sobrenom del comte Ramon Berenguer III de Barcelona.

88 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Gran, el  Sobrenom del rei Pere II de Catalunya-Aragó.

89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaGran, estany  (Cullera, Ribera Baixa)  Albufera (o estany de Corbera o de Cullera). 3 km al sud del Xúquer. Té uns 2 km. de longitud i és alimentat per l'anomenat riu de Corbera, format pels escorredors de la sèquia de Corbera. És aprofitada per a la pesca i a la seva riba hi ha restaurants típics.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gran, riera  (Calaf / Copons, Anoia Curs d'aigua, que neix a l'altiplà de Calaf i s'uneix a la riera d'Anoia a Copons.

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gran d'En Carreres, bora  (Serinyà, Pla de l'Estany Veure> Carreres, bora gran d'en.

92 CATALUNYA - LITERATURA

Gran Enciclopèdia Catalana  (Catalunya, 1969)  Enciclopèdia universal

93 ILLES BALEARS - LITERATURA

Gran Enciclopèdia de Mallorca  (Mallorca, 1988 – 1999)  Iniciativa editorial del Grup Serra

94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Gran Foia, la  (Foios, Horta)  Antic nom del sector, entre le barranc de Carraixet i la Vall de Jesús i els darrers contraforts de la serra de la Calderona, al voltant de Foios, l'únic nucli urbà antic.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gran Gilbert  Nom artístic de Joan Massó i Gilbert.

96 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Inici páginaGran i General Consell  (Mallorca, 1249 – 1716)  Organisme de representació i govern de l'illa de Mallorca i de la ciutat de Palma. Creat per Jaume I i constituït per sis jurats, als quals assessoraven un nombre variable de consellers. S'ocupava del govern i de l'administració de l'illa. Al llarg del s. XIV s'anà concretant i perfeccionant el seu funcionament, fins que fou suprimit pels decrets de Nova Planta de Felip V.

97 CATALUNYA - EMPRESA

Gran Metropolità de Barcelona SA  (Barcelona, 1921 – 1961)  Societat

98 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Gran Mola, coll de sa  (Andratx, Mallorca Occidental)  Coll (343 m alt) de la serra de Tramuntana, per on passa la carretera d'Andratx a Estallencs.

99 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA

Gran València  (València, 1946 – 1986)  Organisme administratiu. Creada amb el nom de Corporació Administrativa de la Gran València, la finalitat de la qual fou l'ordenació urbana de la ciutat i dels municipis de l'Horta que constitueixen la seva àrea metropolitana. El governador civil presidia el Consell General, el qual, juntament amb la comissió executiva, n'era l'òrgan principal. Fou dissolt per les Corts Valencianes.

100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Grana, serra de la  (Alacantí / Marina Baixa)  Alineació muntanyosa (1.092 m alt), paral·lela a la costa, de direcció sud-oest - nord-est, continuació vers el nord de la serra del Cabeçó, que separa la foia de Xixona de la Marina Baixa.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGranada, Guillem de la  ( ? , s. XII – s. XIII)  Noble

102 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'Alt PenedèsGranada, la  (Alt Penedès Municipi: 272 m alt, 6,57 km2, 1.525 hab (2004). Situat a la plana comarcal, al nord-est de Vilafranca. La base de l'economia local és l'agricultura de secà (vinya, cereals i arbres fruiters), complementada per l'avicultura i algunes petites indústries. Hi ha un celler cooperatiu i un escorxador avícola, comuns amb el veí municipi de Santa Fe del Penedès. Activitats industrials de petits tallers de fusteria, construcció i tèxtils. Amb tot, bona part de la població activa treballa a Vilafranca. El poble es troba al límit amb el terme de Santa Fe; hi destaquen l'església parroquial de Sant Cristòfor, del s XVI, i les importants ruïnes de l'antic castell de la Granada. El municipi comprèn també el veïnat de Sant Antoni i l'enclavament del Mas Cortei, a l'est del terme. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès. Ajuntament de la Granada

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granada, Pere de la  ( ? , s. XIII)  Cavaller

104 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Granada, tractat de  (Granada, Andalusia, 1500)  Pacte entre Caralunya-Aragó i França

105 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaGranadella, baronia de la  (Catalunya)  Jurisdicció senyorial que pertangué als Moliner

106 CATALUNYA -MUNICIPI

Situació de la comarca de les GarriguesGranadella, la  (Garrigues Municipi: 628 m alt, 88,92 km2, 786 hab (2004). Situat al sud-oest de la comarca, als contraforts occidentals de la serra la Llena, fins a vora del riu de la Cana, al límit amb la Ribera d'Ebre i el Segrià. La base de l'economia local és l'agricultura de secà, dedicada especialment a l'olivera, a més de cereals i ametllers, i complementada per la ramaderia estabulada (porcí i oví) i la indústria agropecuària. Hi ha dues cooperatives agrícoles, es un important centre oleícola. La població ha disminuït continuament des de mitjan s. XIX. A la vila es destaquen l'església parroquial de Santa Maria de Gràcia, notable edifici barroc, i el nucli antic o Vila Closa, amb restes de les muralles i del castell de la Granadella i cases porxades amb elements barrocs i renaixentistes. Àrea comercial de Lleida.

107 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Granadella, la  (Camarles, Baix Ebre)  Masia i antic terme

108 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Granadella, la  (Xàbia, Marina Alta Llogaret, situat a la costa, a la platja de la Granadella, a ponent del cap de la Nau i de l'illa del Descobridor. Ha esdevingut un important centre turístic.

109 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGranados i Borrell, Joaquim  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1907 – Barcelona, 1968)  Farmacèutic i advocat

110 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enric Granados i CampiñaGranados i Campiña, Enric  (Lleida, 1867 - a la mar, prop de Dieppe, Alemanya, 1916)  Compositor i pianista. Estudià piano i composició a Barcelona i completà la seva formació a París amb Bériot. Inicià la seva activitat com a concertista a Barcelona. Fundà la Societat de Concerts Clàssics (1889) i l'Acadèmia Granados (1901), on donà classes de piano. El primer èxit el tingué a Madrid amb l'òpera Maria del Carmen (1898). Aviat començà a col·laborar amb músics famosos com Casals, Thibaud o Saint-Saëns. El 1911 estrenà a Barcelona la seva obra mestra Goyescas, que li proporcionà un gran èxit a París (1914). Morí quan tornava de Nova York, on havia assistit a l'estrena de la versió escènica de Goyescas. El seu vaixell fou torpedinat per un submari alemany. Autor d'òperes (Gaziel, 1906), suites per a piano i orquestra (La noche del muerto), peces per a piano (Capricho español), música de cambra (Quintet per a piano) i obres simfòniques.

111 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granados i Duran, Joan  (Barcelona, 1934 - )  Polític

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Granados i Gal, Eduard  (Barcelona, 1894 – Madrid, 1928)  Compositor

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Grandia i Fígols, Marià  (Vallcebre, Berguedà, 1865 – Madrid, 1929)  Filòleg

114 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Grandó, Carles  (Tuïr, Rosselló, 30/mar/1889 – Perpinyà, 1975)  Poeta i escriptor. Membre de la Colla del Rosselló, fou un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or (1924), i secretari general de la Societat d'Estudis Catalans (1915-21), on s'ocupà de l'òrgan de l'entitat "Revue Catalane". Poeta popularitzant, bon coneixedor del vocabulari del país, publicà, entre d'altres, El clam roig (1917), Fa sol i plou (1932) i Jocs de miralls (1963). També escriví teatre costumista: Amos i domèstics (1912), Aqueixa mainada (1913), L'àvia (1962); de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles (1917), Gatimells (1918), de notes de folklore i de conferència, i de diversos treballs sobre el parlar rossellonès: El subdialecte català del Rosselló, premi de l'IEC (1917), i Vocabulari rossellonès (uns 750 mots) publicat en la Miscel·lània Fabra el 1943.

115 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Grandó, Renat  (Tuïr, Rosselló, 1897 – Perpinyà, 1973)  Poeta i escriptor

Anar a:    Gost ]    [ Gox ]    [ Gracia ]    [ Grae ]    [ Gram ]    [ Gran F ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans