|
|
|
Anar a: [ Gost ] [ Gox ] [ Gracia ] [ Grae ] [ Gram ] [ Gran F ] A partir d'ara... No toleris que les coses belles et passin desapercebudes. (Isabel-Clara Simó i Monllor) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gost, riu de (Anoia) Afluent dretà de la riera de Carme 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gost i Bordas, Enric (Barcelona, 1905 - ) Escriptor. A partir del 1955 ha anat publicant comèdies còmiques, com les titulades Tres cartes de París (1957) i L'amor quan és amor... (1958). També és autor de la rondalla escènica per a infants La besada de la reina. 3 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Gosta, torre de na (Santanyí, Mallorca Oriental) Antiga torre de defensa (o des cap de ses Salines), de la costa meridional, prop del cap de ses Salines. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gostemps, Pere de ( ? , s. XIV) Funcionari reial 5 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Got i Anguera, Josep (Reus, Baix Camp, 1861 – Sabadell, Vallès Occidental, 1903) Autor teatral 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gotarra, riera de (Gironès) Riera de la comarca 8 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Gotarta (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Poble 9 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Gotmar (el Port de Pollença, Mallorca Septentrional) Possessió i actual urbanització, a l'est de la vall de Bóquer. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gotmar ( ? , s. IX) Eclesiàstic 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gotmar (Catalunya, s. X – v 954) Cronista eclesiàstic. Fou bisbe de Girona (936-954). Hom l'identifica amb l'abat homònim del monestir de Sant Cugat del Vallès. Aconseguí de Lluís IV la meitat, si més no, dels preceptes coneguts que el rei franc donà a Catalunya. Va escriure una curta relació històrica sobre la successió dels reis francs, de Clodoveu al contemporani Lluís d'Ultramar (939-940); i després la dedicà al fill del califa Abd al-Rahman III, al-Hakem. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Goula i Catarineu, Ermengol (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1843 – Barcelona, 1921) Actor teatral 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Goula i Soley, Joan (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1843 - Buenos Aires, Argentina, 1917) Compositor i director d'orquestra. Va dirigir l'orquestra de l'Òpera de Moscou i també, algunes temporades, la de Sant Petersburg. Actuà com a director d'orquestra a Europa i Amèrica. Com a professor de cant, va formar al tenor Viñas i altres cantants famosos. A partir del 1895 va viure a l'Argentina, on fundà i dirigí un conservatori. Compongué l'opereta A la voreta del mar (1881) i altres obres simfòniques i corals. 15 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Gouzy, Marcel (Sant Feliu d'Amunt, Rosselló, 1908 - ) Poeta 16 ILLES BALEARS - POLÍTICA Govern Balear (Illes Balears, s. XX - ) Organisme col·legiat 17 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Govern Valencià (País Valencià, s. XX - ) Òrgan col·legiat 18 CATALUNYA - POLÍTICA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Goxat, Narcís (Catalunya, s. XV) Destacat cap remença, establert a Llambilles (Gironès). Era un dels homes més intransigents davant la política de Ferran II per arranjar els problemes de la pagesia del Principat. Al front d'un grup d'homes decidits s'emparà de les fortaleses de Llagostera i Castell d'Empordà. Fou condemnat a mort arran de la sentència de Guadalupe (1486), però no pogueren detenir-lo i continuà en rebel·lia, manant una partida armada de la qual formava part el seu fill. Intensament perseguit com a malfactor públic, reeixí a mantenir-se sobre les armes almenys fins al 1491, any en què és coneguda la darrera referència sobre ell, en ocasió d'un combat a les Abelles. En l'endemig realitzà nombrosos cops de mà que han restat documentats. Un d'ells consistí a capturar el famós canonge de Girona Andreu Alfonsello i a tallar-li un dit com a represàlia per la seva actitud hostil als remences. 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Goxens, Antoni (Barcelona, 1886 – s. XX) Fagotista 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Goytisolo i Gay, Joan (Barcelona, 1931 - ) Novel·lista i assagista en castellà 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Goytisolo i Gay, Josep Agustí (Barcelona, 1928 – 1999) Poeta en castellà. S'inicià sota l'influència de l'anomenada "poesia ètica". Entre les seves obres, sobresurten El retorno (1955), Años decisivos (1961), Bajo tolerancia (1973), Los pasos del cazador (1980), Estela del fuego que se aleja (1984), La paradoja del ave migratoria (1987), Palabras para Julia (1990), La noche le es propicia (1992). 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gozalbes, Josep (Alacant, s. XVI) Escriptor i metge 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gozalbes, Josep (Alzira, Ribera Alta, s. XVIII) Metge 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gozálvez i Pérez, Vicent (Crevillent, Baix Vinalopó, 1942 - ) Geògraf. Es llicencià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València i es doctorà l'any 1976. Fou professor de geografia de la Universitat de València des del 1970 i catedràtic de geografia humana de la Universitat d'Alacant des del 1981. S'ha interessat per la geografia de la població, l'agrària i la urbana amb obres com Crevillente, estudio urbano y demográfico (1971), El bajo Vinalopó. Geografía Agraria (1977) i Atlas sociodemográfico de la ciudad de Alicante (1987). Últimament estudia les immigracions actuals dins de l'estat espanyol. 27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Gozalvo, Miquel (València, s. XV) Frare dominicà i escriptor. Era lector de teologia al convent de Sant Domènec. Fou catedràtic a la universitat valenciana. Sobresurt entre les seves obres la titulada Vindiciae Aquitaniae. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gra (Florejacs, Segarra) Poble (469 m alt), al sud del terme. La seva església parroquial és dedicada a sant Salvador. Fou donada pel bisbe Ermengol a la catedral d'Urgell. El 12/jun/1837, durant la Primera Guerra Carlina, hi tingué lloc l'anomenada batalla de Gra, en la qual les forces reialistes del baró de Meer derrotaren les carlines que comandava Carles de Borbó. 29 CATALUNYA - HISTÒRIA
30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gra de Fajol, el (Setcases, Ripollès) Pic (2.708 m alt) del Pirineu axial, sobre la vall del Ter, al sector septentrional del massís de Balandrau. Està situat a la divisòria de les altes conques del Ter i del Freser i limita pel sud el circ d'Ulldeter. El relleu és molt escarpat a causa de l'erosió glacial quaternària. També és conegut com a pic de Gra de Fajol de Dalt per distingir-lo del de Baix o Petit (2.562 m alt), situat més al sud-est; ambdós estan units per la cresta de Fajol. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grabolosa i Puigredon, Ramon (Olot, Garrotxa, 1921 - Santa Pau, Garrotxa, 1977) Escriptor 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Grabuac (Font-rubí, Alt Penedès) Poble (o Can Colomer), situat al sector meridional del terme. 33 CATALUNYA - HISTÒRIA Grabuac, baronia de (Catalunya) Veure> Font-rúbia, baronia de. 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gràcia (Manlleu, Osona) Barri 35 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Gràcia (Llucmajor, Mallorca Oriental) Santuari 36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
37 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Gràcia (Maó, Menorca) Santuari 38 CATALUNYA - HISTÒRIA Gràcia (Alcover, Alt Camp) Antic santuari del s. XVII (640 m alt) 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gràcia (Santa Susanna, Maresme) Santuari (la Mare de Déu de Gràcia), aturonat al límit amb el terme de Pineda. Fou bastit el s. XVIII. 40 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gràcia (les Oluges, Segarra) Santuari de la Mare de Déu de Gràcia, proper al poble. L'edifici fou construït el 1419. Pertangué als agustins de Cervera. 41 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gràcia (Sitges, Garraf) Santuari 42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gràcia (Biar, Alt Vinalopó) Santuari 43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
44 CATALUNYA - HISTÒRIA Gràcia (l'Escala, Alt Empordà) Antic monestir servita 45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gràcia (Barcelona, Barcelonès) Barri i antiga vila 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gràcia ( ? , s. XII) Monjo 47 CATALUNYA - ESPORT Gràcia, Club Excursionista de (Barcelona, 1922 - ) Societat cultural i esportiva. Fundada amb el nom de Mai Enrera. El 1925 adoptà l'actual denominació. Edità un butlletí de contingut històric, científic i folklòric. El 1928 la seva Secció de Neu organitzà el primer aplec d'hivern d'esquí. El 1930 aparegué la secció Amics del Càmping (Càmping Club de Gràcia), i posteriorment el GEDE (Grup Especial d'Escalada), que el 1967 dugué a terme una expedició a l'Àfrica equatorial i el 1972 l'expedició Alpamayo (al cim Nevado, 6.120 m alt), als Andes del Perú. Conjuntament amb el Camping Club de Françe organitza des del 1961 el Rally de l'Amistat. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gracià, illa de (Tortosa, Baix Ebre) Illa 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gràcia, passeig de (Barcelona, Barcelonès) Avinguda de la ciutat 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA
51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Graciadei (València, Horta) Veure> Saïdia, la. 52 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Gracián, Baltasar (Belmonte, Andalusia, 1601 – Tarassona, Aragó, 1658) Escriptor 53 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Gració, cala (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Cala i centre turístic 54 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Grades, capella de les (Arboçols, Conflent) Antiga església parroquial de Marcèvol (o Santa Maria de les Grades), del s. XI. El retaule major, que presideix la imatge de la Mare de Déu de les Grades, obra de Jaume Forner (1527), procedeix del priorat de Marcèvol. Segons una tradició, la mare de Lli, el primer successor de Pere com a papa, hi fou enterrada. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Graell i Moles, Guillem (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1846 – Barcelona, 1927) Economista 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Graells, Gabriel (Catalunya, s XVI – Barcelona, s XVII) Impressor. Treballà a Barcelona almenys entre 1596 i 1619. Fou un dels més actius de la ciutat. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Graells i Andreu, Guillem-Jordi (Terrassa, Vallès Occidental, 22/mai/1950 - ) Autor i director teatral. Llicenciat en lletres i arts dramàtiques, es va iniciar com a crític teatral i director escènic. El 1977 entrà a formar part del Teatre Lliure. S'ha destacat com a traductor i adaptador de diferents dramatúrgies, clàssiques i modernes. Com a autor ha estrenat Damunt l'herba i Titànic-92. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Graells i Ferrer, Ignasi (Balaguer, Noguera, 1775 - Caldes de Montbui, Vallès Occidental, 1856) Metge. Fou director del balneari de Caldes de Montbui, on féu importants anàlisis de les aigües termals (Resumen de las aguas minerales de Caldas de Montbuy, 1840). Altres obres són: Proyecte dirigido a promover los adelantamientos de la medicina (1814) i Noticias del magnetismo, y de sus efectos portentosos sobre la economía animal (1816). 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Graells i Puig, Eudald (Ripoll, Ripollès, 1901 – 1992) Investigador i erudit 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grahit i Grau, Josep (Girona, 1883 – Barcelona, 1960) Advocat, escriptor i periodista 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grahit i Papell, Emili (Girona, 1850 – 1911) Historiador, advocat i polític liberal 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA
64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Graïllera, la (Onda, Plana Baixa) Despoblat 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Graït, Ferrer (Lleida, 1174 ? – 1269) Conseller reial 66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gralla, Bernat (Lleida, s. XV – Barcelona, 1467) Polític 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gralla, Francesc Martí (Catalunya, s. XVI - Lleida, s. XVI) Poeta. Sostingué tençons amb Joan Berenguer de Masdovelles. 68 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Gralla, La (Granollers, Vallès Oriental, 1/mai/1921 – 10/gen/1937) Revista setmanal. Va aparèixer fins al número 777. Dirigida primer pel doctor Alfred Canal, aquest fou rellevat, durant la dictadura de Primo de Rivera, per Amador Garrell, impressor de la publicació. Hi col·laboraren la majoria d'escriptors locals. L'any 1928 publicà un número monogràfic, on Amador Garrell historià "El periodisme a Granollers". D'orientació catalanista, la seva informació era d'abast comarcal. Ha estat una de les publicacions més importants de la ciutat. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gralla, Miquel ( ? , s. XVI) Cavaller 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gralla, Nicolau (Lleida, s. XIV – s. XV) Prohom. Amb Antoni de Montsuar representà la seva ciutat a Barcelona, durant les festes de coronació del rei Ferran I d'Antequera (1412). 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gralla i Desplà, Francesc de (Catalunya, s. XVI) Mestre racional 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gralla i d'Hostalric, Lucrècia ( ? , s. XVI – s. XVII) Dama 74 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Gramalla, La (Barcelona, 14/mai/1870 - 10/set/1870) Setmanari en català, que sortí com a òrgan de l'entitat Jove Catalunya. Pretenia de propagar el català per totes les classes de la societat. Fou dirigida per F.P. Briz i F. Matheu, i hi col·laboraren, entre altres, Guimerà, Pere Aldavert i Dolors Monserdà. 75 CATALUNYA - HISTÒRIA Gramàtics, pla dels (Lleida, Segrià) Nom del pla de l'Aigua (s XIV – s XVIII), esplanada de la ciutat, al peu dels murs de l'antic castell, a l'indret de l'antic Estudi General. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA
77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gramenet (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà) Caseria, fins el 1970 del terme de Benavent de la Conca, a l'oest del poble. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gramenet de Beranui (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Llogaret (1.303 m alt), a la vall Fosca. És situat al vessant occidental de la serra de Sant Quiri. La seva església (Sant Romà) depèn de la de Beranui. El segle XIX formà part dels municipis de Beranui i de Mont-ros. 79 CATALUNYA - HISTÒRIA Gramenet de Besòs (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès) Nom atorgat el 1937 per al municipi 80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gramoixent (Moixent, Costera) Veure> Garmoixent. 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gramolar (Gaià, Bages) Caseria (o la Galera), a l'esquerra del Llobregat, davant l'Ametlla de Merola. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gramós (el Pla de Sant Tirs, Alt Urgell) Poble, de l'antic terme de la Ribera d'Urgellet. És situat a la vall d'Elins, a l'esquerra del riu de Pallerols. La parròquia (Sant Lleïr) és esmentada ja el 839. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA
84 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gramuntell (Sant Antolí i Vilanova, Segarra) Poble de l'antic terme de Sant Pere dels Arquells 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gramuntill (la Pobla de Segur, Pallars Jussà) Caseria 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gran, Bonaventura (Riudoms, Baix Camp, 1620 – Roma, Itàlia, 1724) Beat franciscà 87 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Gran, el Sobrenom del comte Ramon Berenguer III de Barcelona. 88 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Gran, el Sobrenom del rei Pere II de Catalunya-Aragó. 89 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gran, riera (Calaf / Copons, Anoia) Curs d'aigua, que neix a l'altiplà de Calaf i s'uneix a la riera d'Anoia a Copons. 91 CATALUNYA - GEOGRAFIA Gran d'En Carreres, bora (Serinyà, Pla de l'Estany) Veure> Carreres, bora gran d'en. 92 CATALUNYA - LITERATURA Gran Enciclopèdia Catalana (Catalunya, 1969) Enciclopèdia universal 93 ILLES BALEARS - LITERATURA Gran Enciclopèdia de Mallorca (Mallorca, 1988 – 1999) Iniciativa editorial del Grup Serra 94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Gran Foia, la (Foios, Horta) Antic nom del sector, entre le barranc de Carraixet i la Vall de Jesús i els darrers contraforts de la serra de la Calderona, al voltant de Foios, l'únic nucli urbà antic. 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA Gran Gilbert Nom artístic de Joan Massó i Gilbert. 96 ILLES BALEARS - POLÍTICA
97 CATALUNYA - EMPRESA Gran Metropolità de Barcelona SA (Barcelona, 1921 – 1961) Societat 98 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Gran Mola, coll de sa (Andratx, Mallorca Occidental) Coll (343 m alt) de la serra de Tramuntana, per on passa la carretera d'Andratx a Estallencs. 99 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Gran València (València, 1946 – 1986) Organisme administratiu. Creada amb el nom de Corporació Administrativa de la Gran València, la finalitat de la qual fou l'ordenació urbana de la ciutat i dels municipis de l'Horta que constitueixen la seva àrea metropolitana. El governador civil presidia el Consell General, el qual, juntament amb la comissió executiva, n'era l'òrgan principal. Fou dissolt per les Corts Valencianes. 100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Grana, serra de la (Alacantí / Marina Baixa) Alineació muntanyosa (1.092 m alt), paral·lela a la costa, de direcció sud-oest - nord-est, continuació vers el nord de la serra del Cabeçó, que separa la foia de Xixona de la Marina Baixa. 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA
102 CATALUNYA - MUNICIPI
103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Granada, Pere de la ( ? , s. XIII) Cavaller 104 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Granada, tractat de (Granada, Andalusia, 1500) Pacte entre Caralunya-Aragó i França 105 CATALUNYA - HISTÒRIA
106 CATALUNYA -MUNICIPI
107 CATALUNYA - GEOGRAFIA Granadella, la (Camarles, Baix Ebre) Masia i antic terme 108 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Granadella, la (Xàbia, Marina Alta) Llogaret, situat a la costa, a la platja de la Granadella, a ponent del cap de la Nau i de l'illa del Descobridor. Ha esdevingut un important centre turístic. 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA
110 CATALUNYA - BIOGRAFIA
111 CATALUNYA - BIOGRAFIA Granados i Duran, Joan (Barcelona, 1934 - ) Polític 112 CATALUNYA - BIOGRAFIA Granados i Gal, Eduard (Barcelona, 1894 – Madrid, 1928) Compositor 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Grandia i Fígols, Marià (Vallcebre, Berguedà, 1865 – Madrid, 1929) Filòleg 114 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Grandó, Carles (Tuïr, Rosselló, 30/mar/1889 – Perpinyà, 1975) Poeta i escriptor. Membre de la Colla del Rosselló, fou un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or (1924), i secretari general de la Societat d'Estudis Catalans (1915-21), on s'ocupà de l'òrgan de l'entitat "Revue Catalane". Poeta popularitzant, bon coneixedor del vocabulari del país, publicà, entre d'altres, El clam roig (1917), Fa sol i plou (1932) i Jocs de miralls (1963). També escriví teatre costumista: Amos i domèstics (1912), Aqueixa mainada (1913), L'àvia (1962); de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles (1917), Gatimells (1918), de notes de folklore i de conferència, i de diversos treballs sobre el parlar rossellonès: El subdialecte català del Rosselló, premi de l'IEC (1917), i Vocabulari rossellonès (uns 750 mots) publicat en la Miscel·lània Fabra el 1943. 115 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Grandó, Renat (Tuïr, Rosselló, 1897 – Perpinyà, 1973) Poeta i escriptor
Anar
a: [ Gost ]
[ Gox ] [ Gracia ]
[ Grae ] [ Gram ] [
Gran F ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Granada,
la
Granados
i Campiña, Enric