1

2

1

Gost, riu de  Afluent dretà de la riera de Carme, a la comarca de l’Anoia

C

G

2

Gost i Bordas, Enric  (Barcelona, 1905 - )  Escriptor. A partir del 1955 ha anat publicant comèdies còmiques, com les titulades Tres cartes de París (1957) i L'amor quan és amor... (1958). També és autor de la rondalla escènica per a infants La besada de la reina.

C

B

3

Gosta, torre de na  (o des cap de ses Salines) Antiga torre de defensa, al mun. de Santanyí (Mallorca Oriental), de la costa meridional, prop del cap de ses Salines.

B

G

4

Gostemps, Pere de  ( ? , s. XIV)  Funcionari reial

C

B

5

Got, Raül  (Perpinyà, 1900 – 1955)  Esportista

N

B

6

Got i Anguera, Josep  (Reus, Baix Camp, 1861 – Sabadell, Vallès Occidental, 1903)  Autor teatral

C

B

7

Gotarra, riera de  Riera de la comarca del Gironès

C

G

8

Gotarta  Poble del mun. del Pont de Suert (Alta Ribagorça)

C

G

9

Gotmar  Possessió i actual urbanització del Port de Pollença (Mallorca Septentrional), a l'est de la vall de Bóquer.

B

G

10

Gotmar  ( ? , s. IX) Eclesiàstic

C

B

11

Gotmar  (Catalunya, s. X – v 954)  Cronista eclesiàstic. Fou bisbe de Girona (936-954). Hom l'identifica amb l'abat homònim del monestir de Sant Cugat del Vallès. Aconseguí de Lluís IV la meitat, si més no, dels preceptes coneguts que el rei franc donà a Catalunya. Va escriure una curta relació històrica sobre la successió dels reis francs, de Clodoveu al contemporani Lluís d'Ultramar (939-940); i després la dedicà al fill del califa Abd al-Rahman III, al-Hakem. (SC)

C

B

12

Gou i Solà, Joaquim  (Figueres, Alt Empordà, 1850 – s. XIX)  Eclesiàstic

C

B

13

Goula i Catarineu, Ermengol  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1843 – Barcelona, 1921)  Actor teatral

C

B

14

Goula i Soley, Joan  (Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1843 - Buenos Aires, Argentina, 1917)  Músic

C

B

15

Gouzy, Marcel  (Sant Feliu d'Amunt, Rosselló, 1908 - )  Poeta

N

B

16

Govern Balear  (Illes Balears, s. XX - )  Organisme col·legiat

B

P

17

Govern Valencià  (País Valencià, s. XX - )  Òrgan col·legiat

V

P

18

Governació, Conselleria de  (Catalunya, 14/abr/1931 – 1939)  Organisme

C

P

19

Goxat, Narcís  (Catalunya, s. XV)  Destacat cap remença, establert a Llambilles (Gironès). Era un dels homes més intransigents davant la política de Ferran II per arranjar els problemes de la pagesia del Principat. Al front d'un grup d'homes decidits s'emparà de les fortaleses de Llagostera i Castell d'Empordà. Fou condemnat a mort arran de la sentència de Guadalupe (1486), però no pogueren detenir-lo i continuà en rebel·lia, manant una partida armada de la qual formava part el seu fill. Intensament perseguit com a malfactor públic, reeixí a mantenir-se sobre les armes almenys fins al 1491, any en què és coneguda la darrera referència sobre ell, en ocasió d'un combat a les Abelles. En l'endemig realitzà nombrosos cops de mà que han restat documentats. Un d'ells consistí a capturar el famós canonge de Girona Andreu Alfonsello i a tallar-li un dit com a represàlia per la seva actitud hostil als remences.

C

B

20

Goxens, Antoni  (Barcelona, 1886 – s. XX)  Fagotista

C

B

21

Goytisolo i Gay, Joan  (Barcelona, 1931 - )  Novel·lista i assagista en castellà

C

B

22

Goytisolo i Gay, Josep Agustí  (Barcelona, 1928 – 1999)  Poeta en castellà. S'inicià sota l'influència de l'anomenada "poesia ètica". Entre les seves obres, sobresurten El retorno (1955), Años decisivos (1961), Bajo tolerancia (1973), Los pasos del cazador (1980), Estela del fuego que se aleja (1984), La paradoja del ave migratoria (1987), Palabras para Julia (1990), La noche le es propicia (1992).

C

B

23

Goytisolo i Gay, Lluís  (Barcelona, 1935 - )  Novel·lista en castellà

C

B

24

Gozalbes, Josep  (Alacant, s. XVI)  Escriptor i metge

V

B

25

Gozalbes, Josep  (Alzira, Ribera Alta, s. XVIII)  Metge

V

B

26

Gozálvez i Pérez, Vicent  (Crevillent, Baix Vinalopó, 1942 - )  Geògraf. Es llicencià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de València i es doctorà l'any 1976. Fou professor de geografia de la Universitat de València des del 1970 i catedràtic de geografia humana de la Universitat d'Alacant des del 1981. S'ha interessat per la geografia de la població, l'agrària i la urbana amb obres com Crevillente, estudio urbano y demográfico (1971), El bajo Vinalopó. Geografía Agraria (1977) i Atlas sociodemográfico de la ciudad de Alicante (1987). Últimament estudia les immigracions actuals dins de l'estat espanyol.

V

B

27

Gozalvo, Miquel  (València, ? )  Frare dominicà i escriptor

V

B

28

Gra  Poble del mun. de Florejacs (Segarra)

C

G

29

Gra, comtat de  Títol de Catalunya, concedit el 1845 a Ramon de Meer

C

H

30

Gra de Fajol, el  Massís del mun. de Setcases (Ripollès)

C

G

31

Grabolosa i Puigredon, Ramon  (Olot, Garrotxa, 1921 - Santa Pau, Garrotxa, 1977)  Escriptor

C

B

32

Grabuac  Poble del mun. de Font-rubí (Alt Penedès)

C

G

33

Grabuac, baronia de  Veure> Font-rúbia, baronia de (Catalunya).

C

H

34

Gràcia  Barri del mun. de Manlleu (Osona)

C

G

35

Gràcia  Santuari del mun. de Llucmajor (Mallorca Oriental)

B

G

36

Gràcia  Santuari del mun. de Vila-real (Plana Baixa)

V

G

37

Gràcia  Santuari del mun. de Maó (Menorca)

B

G

38

Gràcia  Antic santuari del s. XVII (640 m alt) del mun. d''Alcover (Alt Camp)

C

G

39

Gràcia  Santuari del mun. de Santa Susanna (Maresme)

C

G

40

Gràcia  Santuari del mun. de les Oluges (Segarra)

C

G

41

Gràcia  Santuari del mun. de Sitges (Garraf)

C

G

42

Gràcia  Santuari del mun. de Biar (Alcoià)

V

G

43

Gràcia  Santuari del mun. de Cinctorres (Ports)

V

G

44

Gràcia  Antic monestir servita, al mun. de l'Escala (Alt Empordà)

C

G

45

Gràcia  Barri i antiga vila del mun. de Barcelona (Barcelonès)

C

G

46

Gràcia  ( ? , s. XII)  Monjo

C

B

47

Gràcia, Club Excursionista de  (Barcelona, 1922 - )  Societat cultural i esportiva

C

E

48

Gracià, illa de  Illa del mun. de Tortosa (Baix Ebre)

C

G

49

Gràcia, passeig de  Avinguda de la ciutat de Barcelona (Barcelonès)

C

G

50

Gracià, Salomó  (Barcelona, s. XIV)  Filòsof hebreu. Pertanyent a la comunitat de Barcelona. Tingué un bon prestigi per la seva vasta cultura.

C

B

51

Graciadei  Veure> Saïdia, la (València, Horta)

V

G

52

Gracián, Baltasar  (Belmonte, Andalusia, 1601 – Tarassona, Aragó, 1658)  Escriptor

E

B

53

Gració, cala  Cala i centre turístic del mun. de Sant Antoni de Portmany (Eivissa)

B

G

54

Grades, capella de les (o Santa Maria de les Grades) Antiga església parroquial de Marcèvol, al mun. d'Arboçols (Conflent), del s. XI. El retaule major, que presideix la imatge de la Mare de Déu de les Grades, obra de Jaume Forner (1527), procedeix del priorat de Marcèvol. Segons una tradició, la mare de Lli, el primer successor de Pere com a papa, hi fou enterrada.

N

G

55

Graell i Moles, Guillem  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1846 – Barcelona, 1927)  Economista

C

B

56

Graells, Gabriel  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Impressor

C

B

57

Graells i Agüera, Marià de la Pau  (Barcelona, 1809 – Madrid, 1899)  Entomòleg

C

B

58

Graells i Andreu, Guillem-Jordi  (Terrassa, Vallès Occidental, 22/mai/1950 - )  Autor i director teatral. Llicenciat en lletres i arts dramàtiques, es va iniciar com a crític teatral i director escènic. El 1977 entrà a formar part del Teatre Lliure. S'ha destacat com a traductor i adaptador de diferents dramatúrgies, clàssiques i modernes. Com a autor ha estrenat Damunt l'herba i Titànic-92.

C

B

59

Graells i Ferrer, Ignasi  (Balaguer, Noguera, 1775 - Caldes de Montbui, Vallès Occidental, 1856)  Metge

C

B

60

Graells i Puig, Eudald  (Ripoll, Ripollès, 1901 – 1992)  Investigador i erudit

C

B

61

Grahit i Grau, Josep  (Girona, 1883 – Barcelona, 1960)  Advocat, escriptor i periodista

C

B

62

Grahit i Papell, Emili  (Girona, 1850 – 1911)  Historiador, advocat i polític liberal

C

B

63

Grahit i Papell, Enric  (Girona, ? )  Escriptor

C

B

64

Graïllera, la  Despoblat del mun. d'Onda (Plana Baixa)

V

G

65

Graït, Ferrer  (Lleida, 1174 ? – 1269)  Conseller reial

C

B

66

Gralla, Bernat  (Lleida, s. XV – Barcelona, 1467)  Polític

C

B

67

Gralla, Francesc Martí  ( ? , s. XVI)  Poeta

C

B

68

Gralla, La  (Granollers, Vallès Oriental, 1/mai/1921 – 10/gen/1937)  Revista setmanal. Va aparèixer fins al número 777. Dirigida primer pel doctor Alfred Canal, aquest fou rellevat, durant la dictadura de Primo de Rivera, per Amador Garrell, impressor de la publicació. Hi col·laboraren la majoria d'escriptors locals. L'any 1928 publicà un número monogràfic, on Amador Garrell historià "El periodisme a Granollers". D'orientació catalanista, la seva informació era d'abast comarcal. Ha estat una de les publicacions més importants de la ciutat.

C

R

69

Gralla, Miquel  ( ? , s. XVI)  Cavaller

C

B

70

Gralla, Miquel Joan de  (Lleida ?, s. XV - ? , d 1531)  Alt funcionari reial

C

B

71

Gralla, Nicolau  (Lleida, s. XIV – s. XV)  Prohom

C

B

72

Gralla i Desplà, Francesc de  (Catalunya, s. XVI)  Mestre racional

C

B

73

Gralla i d'Hostalric, Lucrècia  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Dama

C

B

74

Gramalla, La  (Barcelona, 14/mai/1870 - 10/set/1870)  Setmanari

C

R

75

Gramàtics, pla dels  Nom del pla de l'Aigua (s. XIV – s. XVIII), a Lleida (Segrià)

C

H

76

Gramenet  Veure> Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès).

C

G

77

Gramenet  Caseria del mun. d'Isona i Conca de Dellà (Pallars Jussà), fins el 1970 del terme de Benavent de la Conca, a l'oest del poble.

C

G

78

Gramenet de Beranui  Llogaret (1.303 m alt) del mun. de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca. És situat al vessant occidental de la serra de Sant Quiri. La seva església (Sant Romà) depèn de la de Beranui. El segle XIX formà part dels municipis de Beranui i de Mont-ros.

C

G

79

Gramenet de Besòs  Nom atorgat el 1937 per al municipi de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès)

C

G

80

Gramoixent  Veure> Garmoixent (Moixent, Costera)

V

G

81

Gramolar  Caseria del mun. de Gaià (Bages)

C

G

82

Gramós  Poble del mun. de la Parròquia d'Hortó (Alt Urgell)

C

G

83

Gramunt i Subiela, Josep  (Tarragona, 1893 – Barcelona, 1968)  Historiador

C

B

84

Gramuntell  Poble del mun. de Sant Pere dels Arqüells (Segarra)

C

G

85

Gramuntill  Caseria del mun. de la Pobla de Segur (Pallars Jussà)

C

G

86

Gran, Bonaventura  (Riudoms, Baix Camp, 1620 – Roma, Itàlia, 1724)  Beat franciscà

C

B

87

Gran, el  Sobrenom del comte Ramon Berenguer III de Barcelona

C

B

88

Gran, el  Sobrenom del rei Pere II de Catalunya-Aragó

C

B

89

Gran, estany  (o estany de Corbera o de Cullera) Albufera del mun. de Cullera (Ribera Baixa). 3 km al sud del Xúquer. Té uns 2 km. de longitud i és alimentat per l'anomenat riu de Corbera, format pels escorredors de la sèquia de Corbera. És aprofitada per a la pesca i a la seva riba hi ha restaurants típics.

V

G

90

Gran, riera  Curs d'aigua, als mun. de Calaf i de Copons (Anoia)