A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Gim ]    [ Gimeno A ]    [ Gine ]    [ Giner i A ]    [ Ginestar ]    [ Giralt i A ]

No hi ha res tan inevitable, en aquest món, com la mort i els impostos. (Benjamin Franklin)

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gimbernat, Agustí  (Barcelona, s. XIX)  Escriptor. Fill del famós cirurgià Antoni de Gimbernat i Arbóç. Escriví la biografia del seu pare i del seu germà Carles. Publicà traduccions del francès i l'anglès.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gimbernat, Carles de  (Barcelona, 1765 - Banhèras de Bigòrra, França, 1834)  Metge

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gimbernat i Arboç, Antoni de  (Cambrils, Baix Camp, 1734 – Madrid, 1816)  Cirurgià

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gimbernat i Ballvé, Antoni de  (Barcelona, 1875 – 1951)  Actor

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGimbernau, Juli Francesc  (Barcelona, 1856 – s. XX)  Escriptor humorístic

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Gimenells  (els Gimenells i el Pla de la Font, Segrià)  Poble i cap del mun

7 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del SegriàGimenells i el Pla de la Font, els  (Segrià Municipi: 56,6 km2, 258 m alt, 1.093 hab (2004). Estès pels altiplans de la Sardera, al vessant oriental de la serra del Coscollar, entre les conques del Cinca i el Segre, prop del límit amb l'Aragó. La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb conreus de regadiu (cereals i fruiters), alimentats pel canal de Vallmanyà, i ramadera de bestiar porcí i granges de conills. Hi ha dues cooperatives, la del Camp a Gimenells i la de Sant Josep Obrer al Pla de la Font. Algunes activitats industrials completen l'oferta econòmica. El municipi es va constituir el 25/mar/1991 en separar-se del terme d'Alpicat el poble de Gimenells i el caseriu del Pla de la Font. El cap municipal és Gimenells, al peu de les restes de l'antic castell. Dins el terme hi ha l'antiga colònia de Santa Maria de Gimenells. Àrea comercial de Lleida.

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giménez, Paco  (València, 1954 - )  Il·lustrador

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giménez i Atenelle, Albert  (Barcelona, 1937 - )  Pianista

10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giménez i Blat, Leopold  (València, 1881 - País Valencià, s. XX)  Autor teatral. Entre el 1919 i el 1936 escriví, entre altres obres, El roser, La tornada de l'orfeó, De soldat a general, La mateixa sang, etc, que foren estrenades a València i a Barcelona.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGiménez i Botey, Josep Maria  (Barcelona, 1911 – 1974)  Escultor i dibuixant. Participà al I Saló d'Independents de Barcelona (1936). Exiliat a Mèxic (1940-66), col·laborà com a il·lustrador en publicacions periòdiques i llibres editats en català. La seva obra evolucionà des d'un estil no figuratiu (Mèxic) cap a un mediterranisme abstracte (Catalunya).

12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giménez i Fayos, Josep Maria  (València, 1886 – 1974)  Historiador

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giménez i Gràcia, Eduard  (Mataró, Maresme, 1940 - )  Tenor

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giménez i Lloberas, Enric  (Barcelona, 1866 – 1939)  Actor teatral. Fill d'actor, va debutar en l'escena catalana el 1894. Va aconseguir un gran prestigi com a intèrpret de les versions catalanes d'obres clàssiques i del repertori universal, que va alternan amb el repertori català. Va exercir també com a director d'escena i professor de declamació i va ésser un dels principals col·laboradors d'Adrià Gual en el Teatre Íntim.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giménez Malla, Ceferino  (Benavent de Segrià, Segrià, 1861 - Barbastre, Aragó, 1936)  Beat. Fill d'una família gitana, viatjà molt per Catalunya, Aragó i el sud de França fins que s'instal·là a Barbastre, on, conegut amb el sobrenom d'el Pelé, dugué una vida cristiana exemplar. Morí màrtir de la persecució religiosa del 1936. El 1997 fou beatificat per Joan Pau II i esdevingué el primer gitano que ha pujat als altars.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giménez Moya, Manuel  ( ? , s. XIX – s. XX)  Dirigent republicà

116 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaGiménez Soler, Andrés  (Saragossa, Aragó, 1869 - 1938)  Historiador. El 1893 ingressà al cos d'arxivers i fou destinat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, on treballà fins al 1905, que fou nomenat catedràtic d'història antiga i medieval d'Espanya a Sevilla, i més tard a Saragossa. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres des del 1899 i governador civil de Girona el 1918. Entre les seves obres d'erudició, que es caracteritzen pel seu apassionament anticatalà que fa desmerèixer sovint el mèrit de les seves obres i el valor dels seus arguments, destaquen El poder judicial en la Corona de Aragón (1901, tesi doctoral), La Corona de Aragón y Granada (1909) i diversos estudis sobre les relacions entre la corona catalano-aragonesa i els estats musulmans. El 1930 publicà el manual La edad media en la Corona de Aragón, on considera apòcrifs el Llibre dels feits d'armes de Catalunya i La fi del comte d'Urgell.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gimeno, Rafael  (País Valencià, 1759 – 1803)  Pintor i gravador

18 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gimeno Agnius, José  (Sogorb, Alt Palància, 1835 – Madrid, 1901)  Economista

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gimeno i Arasa, Francesc  (Tortosa, Baix Ebre, 1858 – Barcelona, 1927)  Pintor i dibuixant

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gimeno Baron  (Vila-real, Plana Baixa, s. XX - )  Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València. Paisatgista remarcable.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gimeno i Bartual, Agustí  (València, 1798 – Roma, Itàlia, 1853)  Pintor

22 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaGimeno i Cabañas, Amali  (Cartagena, Múrcia, 1852 - ? , s. XX)  Metge i polític

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gimeno i Carrera, Antoni  (València, 1757 – Madrid, 1808)  Gravador

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gimeno i Navarro, Josep  (Barcelona, 1901 – 1956)  Poeta, dramaturg i pintor

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gimeno i Planes, Rafael  Veure> Ximeno i Planes, Rafael.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gimeno i Regnier, Eugeni  (Xàtiva, Costera, 1848 – Madrid, 1920)  Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Obtingué, tot estudiant, algunes distincions. Rebé una menció honorífica a l'Exposició de València de 1867. En 1878 s'instal·là a Barcelona. Hi treballà com a il·lustrador de llibres. Realitzà diversos viatges d'estudis per Espanya. Fou nomenat conservador de l'església d'Alcalá de Henares (1906) i professor de dibuix litogràfic i gravat a l'Escola Nacional d'Arts Gràfiques el mateix any de la seva creació (1909).

27 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Gimeno i Rodríguez-Jaén, Vicent  (València, 1878 - ? , s. XX)  Metge i polític

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gimeno i Tolaguera, Andreu  (Barcelona, 1937 - )  Tennista

29 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaGiment  (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa Antic llogaret i actual masia (ant: Benigiment), al sud-est de la vila.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gimferrer, Miquel  (Figueres, Alt Empordà, s. XIX – s. XX)  Pintor

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Pere Gimferrer i TorrentsGimferrer i Torrents, Pere  (Barcelona, 22/jun/1945 - )  Poeta, crític literari i editor. Es donà a conèixer amb una obra en llengua castellana, Arde el mar (Premio Nacional de Poesía, 1966), amb influències d'Aleixandre i de Paz. Reorientant la seva carrera literària, començà la producció en català a partir d'Els miralls (1970), amb influències d'Ausiàs March, el simbolisme i l'avantguardisme; Hora foscant (1972), L'espai desert (1977), Aparicions (1981), Dietari (1979-80 i 1980-82), col·lecció d'articles, i Fortuny (premi Ramon Llull 1983). Com a crític és autor de La poesia de J.V. Foix (1974), Miró, colpir sense nafrar (1978), Lecturas de Octavio Paz (1980). Membre de la Real Academia Española (1985).

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Giminells  (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès Antiga quadra (o Gemenella), a la vall de la riera de Sant Marc, dominant la qual hi ha les restes d'una fortificació anomenada el Castell Vell i una masia dita el Castell Nou. Formà un sol terme amb Torregassa fins al primer terç del s XIX.

33 CATALUNYA - ESPORTS

Gimnàstic de Tarragona, Club  (Tarragona, 1886 - )  Entitat esportiva. Creada per a la pràctica de la gimnàstica. El 1914 se'n va crear la secció de futbol, el primer equip de la qual, popularment conegut amb el nom de Nàstic, va jugar en la primera divisió del futbol espanyol dels anys 1947-50 i la temporada 2006-07. Després ha estat habitualment en la segona i tercera divisió. Els jugadors vesteixen samarreta vermella i pantalons blancs.

34 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaGimnèsies, les  (Illes BalearsNom donat pels grecs a les Balears majors (Mallorca i Menorca).

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Gimpera i Flaquer, Teresa  (Igualada, Anoia, 1936 - )  Actriu

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ginard, Julià  (Campos, Mallorca, 1580 – Palma de Mallorca, 1661)  Frare franciscà

37 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ginard, Onofre Bartomeu  (País Valencià, s XVI – s XVII)  Jurisconsult i cavaller. Doctor en drets i especialista en dret foral valencià, fou catedràtic de la Universitat de València. Formà part del Consell reial i exercí d'advocat fiscal i patrimonial i d'oïdor criminal i després civil en la Reial Audiència Valenciana. El rei el nomenà regent del Consell d'Aragó, però morí abans d'ocupar aquest càrrec. Escriví Repertori general i breu sumari per ordre alfabètic de totes les matèries dels furs de València, fins a les Corts de l'any 1604 inclusivament, i els privilegis de dita ciutat i regne (València 1608).

38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Ginard i Bauçà, Rafael  (Sant Joan de Sineu, Mallorca, 1899 - Artà, Mallorca Oriental, 1976)  Folklorista

39 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Ginast  (Montanui, Alta Ribagorça)  Poble

115 EUROPA - BIOGRAFIA

Inici páginaGincamps, Joan  (França, s XIV - s XV)  Mestre d'obres de la catedral de Narbona. L'any 1416, participà, a la seu de Girona, a la reunió d'arquitectes convocada per determinar la prossecució de la seu en una o en tres naus. Es mostrà partidari de la solució de la nau única, la que es dugué a terme, i d'obrir tres rosasses al mur que hi ha entre els arcs torals i la volta del primer tram prop de l'absis.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Joan Giné i PartagàsGiné i Partagàs, Joan  (el Pla de Santa Maria, Alt Camp, 1836 – Barcelona, 1903)  Metge. Es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1858 i es doctorà el 1862. Catedràtic de Santiago (1866), l'any següent retornà a Barcelona com a primer catedràtic titular d'higiene (el 1871 ho esdevingué de clínica quirúrgica). Introduí els estudis d'història de la medicina a la facultat. El 1866 havia creat l'Institut Mèdic de Barcelona, que fou el primer assaig d'escola lliure en medicina. Des del 1873 dirigí el manicomi de Nova Betlem (Sant Gervasi), establiment capdavanter en les tècniques de tractament i primera escola psiquiàtrica de la Península; el 1883 hi tingué lloc el Certamen Frenopàtic, primer dels congressos celebrats a Catalunya. Fundà la revista "La Independencia Médica" (1869) i en féu tribuna de les seves teories organicista (com a psiquiatre), positivista (com a científic) i de defensa d'un ensenyament millor i de reivindicació higiènico-social. El 1881 fundà la "Revista Frenopática Barcelonesa". De la seva extensa obra escrita es destaquen un gran tractat de frenopatologia, un de dermatologia, el Curso de higiene privada y pública i la traducció, amb Robert, de la patologia cel·lular de Virchow. Fou degà de la facultat de medicina (des del 1892 fins a la mort) i el propulsor de l'obra de la nova facultat i Hospital Clínic. Conreà també la literatura d'humor i de ciència ficció (Un viaje a Cerebrópolis, 1884, El misterio de los Onkos (1887) i Misterios de la locura', 1890).

41 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Ginebre, pic de  (Puigbalador, Capcir Cim (2.382 m alt) de la serralada que, entre el massís del Carlit i l'Aude, separa el Capcir del Donasà.

42 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaGinebre, puntal del  (Petrer, Vinalopó Mitjà)  Contrafort oriental (1.017 m alt) del Maigmó.

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ginebreda, Antoni  (Barcelona, s. XIV – 1394)  Escriptor

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ginebrer, Guillem  ( ? , s. XIV)  Imatger

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ginebrers  (Navès, Solsonès)  Masia i antiga església

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ginebret  (Ripollès i Berguedà)  Veure> Sant Grau de Ginebret

47 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Ginebró, tuca del  (Alta Ribagorça)  Cim (2.712 m alt) entre les valls d'Estós i de Grist, dins de la comarca

48 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Ginebrosa, la  (Matarranya Municipi: 702 m alt, 80,30 km2, 252 hab (1999)

49 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Giner  (Illes Balears, s. XVI)  Pintor. Establert a València durant la segona meitat del segle XVI.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGiner, Balbí  (València, 1910 - )  Pintor. Obtingué el premi de Roma, de València, Alacant i Castelló de la Plana (1931) i, després, el 1934, el premi de Roma per a Espanya. Resident al Rosselló, ha exposat repetidament tant a Catalunya com a l'estat i a l'estranger, i en especial a Perpinyà.

51 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giner, Damià  (Xàbia, Marina Alta, ? )  Frare observant

52 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giner, Enric  (Nules, Plana Baixa, 1899 - ? , s. XX)  Escultor

53 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Giner, Francesc  (Illes Balears, s. XVI)  Escultor

54 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Giner, Francesc Hilari  (Maó, Menorca, 1939 - )  Ceramista

55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giner, Gregori  (Alcoi, Alcoià, 1727 – Manila, Filipines, 1778)  Religiós agustí

56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giner, Joan  ( ? , s. XVIII)  Mestre i músic

57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giner, Joaquim  (València, 1730 – 1755)  Gravador. Autor de treballs notables.

58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGiner, Sebastià  (València, s. XVIII)  Escriptor i jesuïta. Fou mestre de retòrica al Seminari de Nobles. És autor d'una obra dialèctica, publicada el 1741.

59 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Giner de los Ríos, Hermenegildo  (Cadis, Andalusia, 1847 – Granada, Andalusia, 1923)  Polític

60 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giner i Aliño, Bernat  (València, 1871 – 1908)  Escriptor

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giner i de San Julián, Salvador  (Barcelona, 10/feb/1934 - )  Sociòleg. Professor de les universitat de Puerto Rico, de Reading i de Lancester (ambdues britàniques) i de la Universitat de Barcelona. Els seus treballs tracten principalment sobre la problemàtica del conflicte social i el canvi a les societats industrials. Entre les seves obres cal esmentar: La estructura social de Cataluña (1980-84), Comunió, domini, innovació (1985), Religión y sociedad en España (1994), Carta sobre la democracía (1996), etc.

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giner i Marco, Josep  (València, 1912 – 1996)  Filòleg

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGiner i Salelles, Josep  (Ondara, Marina Alta, s XVIII - País Valencià, s XIX)  Frare jerònim. Fou prior del monestir de Sant Miquel dels Reis. Publicà diversos dels seus sermons.

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giner i Sorolla, Alfred  (Vinaròs, Baix Maestrat, 23/set/1919 - )  Bioquímic i farmacòleg. Llicenciat en ciències químiques a València (1944) i en farmàcia a Madrid (1946), es doctorà en farmàcia a Barcelona (1954). Traslladat a Nova York, començà a investigar sobre la quimioteràpia experimental anticancerosa a l'institut Sloan-Kettering. Es doctorà en bioquímica per la universitat Cornell de Nova York, i passà dos anys a la universitat de Cambridge, Anglaterra (1960). Posteriorment tornà a l'institut Sloan-Kettering, com a especialista en síntesi i assaig de quimioteràpics antineoplàstics, i com a cap del laboratori de recerca. Ha estudiat també l'evolució pre-biològica i la gènesi de la vida. És coautor de Quimioteràpia antineoplàstica (1976), i en el camp de la poesia ha publicat Dol duen les flames i Al·legòriques (1973). Ha participat també en la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent).

65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giner i Vidal, Carles  (València, 1834 – 1917)  Pintor

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Giner i Vidal, Salvador  (València, 1832 – 1911)  Músic. Va ésser director del conservatori de València (1901). Autor de sarsueles i òperes (El somniador, El fantasma, 1901, Morel, Sagunt), una Elegia a la memòria de Rossini, obres corals i religioses, tot i que en la seva obra destaquen sobretot els seus poemes simfònics (Nit d'albades, Es xopà hasta la Moma, El festí de Baltasar, L'entrada de la murtra), que amalgamen la música descriptiva amb els elements populars.

67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaGiner i Vidal, Vicent  (València, s. XIX – 1897)  Escultor

68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ginés i Marín, Josep  (Polop, Marina Baixa, 1768 – Madrid, 1823)  Escultor. Format a les acadèmia de Sant Carles de València, la qual el pensionà perquè estudiés a la de San Fernando, de Madrid (1786), de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1814), tinent director (1817) i director honorari. Obres destacades d'aquesta època són: Degollament dels Innocents (1789) i Venus i Cupido. D'estil acadèmic i neoclàssic, fou nomenat escultor de cambra de Carles IV (1794), estucador de cambra (1800) i, més tard, fou el primer escultor de Ferran VII el 1816. Decorà l'escala del palau Reial de Madrid, esculpí el grup dels evangelistes per a la capella d'aquest mateix palau i intervingué en moltes altres obres reials. Realitzà també nombrosos encàrrecs de caràcter oficial, entre els quals sobresurt el grup que corona la porta de Toledo, a Madrid. Excel·lí en l'elaboració d'escultures de petita mida, de les quals són remarcables les realitzades per al pessebre de Carles IV, d'un accentuat realisme que constrasta amb l'estil acadèmic, habitual en la seva obra.

69 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ginés i Pérez, Joan  (Oriola, Baix Segura, 1548 - ? , v 1612)  Músic

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ginés i Soteras, Jordi "Gin"  (Barcelona, 1930 - Sant Pere de Ribes, Garraf, 1996)  Dibuixant

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ginesi, Antonio  (Itàlia, 1791 – Barcelona, 1824)  Arquitecte. Després de viatjar per Grècia i Egipte, s'establí a Barcelona (1814?). És autor dels plànols del cementiri Vell (1818); hi edificà la capella neoclàssica d'aquest, la portalada i el monument als morts de l'epidèmia del 1821. En la seva obra, escassa i poc coneguda, hi ha una combinació original d'elements grecs, romans i egipcis que li donen un caràcter molt particular, i que fou durament criticada per A. Cellers. Fou vice-cònsol de la Toscana a Barcelona.

72 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGinesta, Agustí  (Piera, Anoia, v 1756 – Madrid, 1815)  Cirurgià

73 CATALUNYA NORD - CULTURA

Ginesta d'Or, Companyia Literària de la  Veure> Companyia Literària de la Ginesta d'Or.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ginesta i Batllori, Salvador  (Barcelona, 1915 - )  Escriptor

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ginesta i Clavell, Montserrat  (Seva, Osona, 1952 - )  Dibuixant i escriptora. Es formà a Llotja, a l'Escola d'Arts i Oficis i a l'Escola Eina, de Barcelona. S'ha especialitzat en la il·lustració del llibre infantil i juvenil, en què s'ha manifestat com una gran colorista. Destaca, sobretot, com a creadora d'un món personalíssim de personatges. Col·labora habitualment en diverses revistes i editorials. Li han estat atorgats diversos premis de il·lustració. Directora de la revista "Tretzevents".

76 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ginesta i de Tort, Antoni Maria  (Ripoll, Ripollès, s. XIX – 1888)  Arqueòleg

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Ginesta i Peris, Enric  (Carlet, Ribera Alta, 1896 - ? , s. XX)  Pintor

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ginestà i Punset, General  (Ripoll, Ripollès, 1880 - Santiago de Cuba, 1940)  Escriptor i impressor. Des d'abans del 1915 anà a viure a Cuba, on edità les publicacions "El Eco de Mataré" i "Emancipación" i impulsà "Correu de Catalunya". Publicà les col·leccions "Biblioteca Oriente" i "Avante". De les seves obres teatrals cal recordar Deliri (1894), El guardador del Bruc (1896), Les aurenetes (1907) i Flor muntanyenca (1915), i és autor de l'òpera Sigiberta (1921).

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaGinestar  (Castellar de la Ribera, Solsonès)  Masia i antic terme

80 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera d'EbreGinestar  (Ribera d'Ebre Municipi: 25 m alt, 15,62 km2, 835 hab (1999). Situat al sud de Móra d'Ebre, a l'esquerra de l'Ebre, que limita el terme pel sud, al nord de Tortosa. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà i de regadiu, que ocupa una part important del terme; s'hi conrea vinya, ametllers, oliveres, fruiters (presseguers), avellaners, hortalisses i cereals. També és important la ramaderia, l'avicultura i la indústria agropecuària (cooperativa agrícola que produeix oli i vi). Prop de dues terceres parts de la població activa és dediquen a l'agricultura. Hi és tradicional la fabricació de gerres olieres i càntirs. La vila, d'origen islàmic, és davant un banc de sorra deixat per l'Ebre, dit l'Illa; és dominada per la notable església parroquial de Sant Martí, notable edifici construït al s XVIII sobre les restes de l'església primitiva. Àrea comercial de Móra d'Ebre. Ajuntament de Ginestar

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ginestar de Llémena  (Sant Gregori, Gironès)  Poble. al límit amb el terme de Sant Martí de Llémena, a la dreta de la riera de Llémena. L'església parroquial de Santa Maria, esmentada ja el 1184, és d'origen romànic; en depèn el santuari de Santa Afra.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ginestarre  (Esterri de Cardós, Pallars Sobirà)  Poble

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Ginestosa, la  (Molló, Ripollès Veïnat, a la confluència de la riera de la Ginestosa, que devalla del coll d'Ares, amb el Ritort.

84 EUROPA - BIOGRAFIA

Gingamps, Joan  Veure> Gincamps, Joan.

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Ginot, Josep  ( ? , s. XVIII)  Arquitecte

86 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Inici páginaGinyent  (Alcúdia de Mallorca, Mallorca Septentrional)  Antiga parròquia

87 ALGUER - BIOGRAFIA

Giorgio Vitelli i Simon, Joan de  Veure> De Giorgio i Vitelli, Joan.

88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Giraba  (Lludient, Alt Millars)  Caseria

89 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Giral, Aimé  (Perpinyà, 1825 - el Marne, França, 1915)  Esportista

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giral i d'Arquer, Eugeni  (Barcelona, 1894 – 1953)  Advocat. Afiliat a la Joventut Nacionalista de Barcelona, va escriure L'actuació de les joventuts nacionalistes (1920). Preocupat pels problemes de l'habitatge, fou un dels capdavanters de les cases barates als Països Catalans, és autor, juntament amb Albert Carbó i Pompidó, de Les cases a bon preu. Les institucions socials i els problemes obrers (1920). El 1921 fou pensionat per l'ajuntament de Barcelona per tal que fes una memòria sobre les cases populars a Itàlia. Va fer també alguns estudis sobre dret i institucions marítimes catalanes.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giral i Quintana, Eugeni  (Barcelona, 1941 - )  Economista i publicista

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGirald, Joan Pere  (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, s. XVII - ? , s. XVII)  Escultor

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Girald Corementrat  (Barcelona, s. XI)  Jueu

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giralt, Bartomeu  (Barcelona, s. XVIII)  Impressor. Té obres documentades del 1706 al 1727. El seu taller continuà treballant dirigit per la seva vídua i els seus successors.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giralt, Jaume  ( ? , s. XV)  Prelat

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giralt, Joan  (Barcelona, 1772 – s. XIX)  Pintor

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giralt, Josep  (Barcelona ?, s. XIX)  Industrial

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giralt i Alemany, Pere  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1856 - l'Havana, Cuba, 1924)  Periodista

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giralt i Bullich, Casimir  (Barcelona, 1883 – 1957)  Advocat i polític

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaGiralt i Casadesús, Ricard  (Barcelona, 1884 – 1970)  Arquitecte i urbanista. Els seus primers projectes d'unes escoles per a Figueres (1920) i Girona (1927), que no foren fetes, eren encara influïts pel modernisme. Projectà també escoles a Sant Hilari Sacalm i els Laboratoris del Nord d'Espanya, al Masnou. Participà en els Congressos d'Arquitectes de la Llengua Catalana (1932-33) i en el Primer Congrés Municipalista Català. D'ençà de llavors les seves obres es mogueren dins el corrent racionalista (escola del barri de Pedret i escola Prat de la Riba, ambdués a Girona). Féu uns estudis sobre la problemàtica de l'habitatge econòmic (1932-49). Fou degà del COAC, arquitecte municipal de Girona i Figueres i professor de l'Escola de Funcionaris de l'Administració Local de la Generalitat.

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giralt i Cunyadó, Vicenç  (Barcelona, 1761 – 1821)  Religiós mercenari. Pertanyia a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Sobresortí com a orador sagrat. El 1809 fou editat el seu sermó pronunciat a Berga a l'ocasió de les exèquies dels qui havien estat executats pels francesos a Barcelona.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giralt i Miracle, Ricard  (Barcelona, 1911 – 1994)  Grafista i impressor. Des dels anys trenta es va dedicar a la creació de cartells, cobertes i sobrecobertes de llibres i edicions de bibliòfil. Impulsà el trànsit entre el darrer noucentisme i el disseny gràfic contemporani. El 1947 fundà Filograf, Institut d'Art Gràfic, on creà alfabets, marques, plaquetes, calidoscopis, etc, compaginant magistralment tradició i innovació. Entre d'altres premis va rebre el Delta d'Or (1962), Ciutat de Barcelona (1982), el Graphic Design Escellence Awards (1989) i el Premio Nacional de Diseño (1991).

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giralt i Raventós, Emili  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1927 - )  Historiador

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giralt i Vila, Manuel  (Barcelona, 1864 – s. XX)  Escriptor de poesia i teatre. Estrenà i edità l'obra satírica Nebots (1882).

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Giralt-Miracle i Rodríguez, Daniel  (Barcelona, 1944 - )  Crític d'art i grafista

106 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Inici páginaGiramonts  (Queixàs, Rosselló)  Veure> Santa Coloma de les Illes

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Girard, Berenguer  (Barcelona, s. XIII)  Ciutadà

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Girard, Jaume (o Gilard)  ( ? , s. XIV - Poblet, Conca de Barberà, 1456) Bisbe i polític

109 CATALUNYA NORD - LITERATURA

Girard de Rosselló  (Rosselló, s. IX)  Personatge llegendari

110 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Girard I de Rosselló (o Guinard)  (Rosselló, s. XI – Terra Santa, 1113)  Comte de Rosselló (v1102-13). Fill de Guislabert I i d'Estefania. Es casà amb Agnès i, durant les croades, va lluitar en les conquestes de Nicea, d'Antioquia i de Jerusalem. Tornà al Rosselló (1102) i més tard retornà a Terra Santa (1112), on fou assassinat. El succeí el seu fill Jofre III.

111 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Girard II de Rosselló  (Catalunya Nord, s. XII – 1172)  Comte de Rosselló

112 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Girau, Jeroni  Veure> Girava, Jeroni.

113 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Girava, Jeroni  (Tarragona, s. XVI – Itàlia, s. XVI)  Geògraf

114 CATALUNYA - CULTURA

Giravolt de Maig, El  (Catalunya, 1928)  Òpera còmica en un acte amb lletra de Josep Carner i música d'Eduard Toldrà

Anar a:    Gim ]    [ Gimeno A ]    [ Gine ]    [ Giner i A ]    [ Ginestar ]    [ Giralt i A ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans