|
|
|
Anar a: [ Freg ] [ Freixen ] [ Fri ] [ Front ] [ Fu ] [ Fulla ] Cadascú mereix ser apreciat pel que fa, no pel que diuen d'ell. (Píndaro) 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fregina, Francesc F. (País Valencià, s. XIX – València, s. XX) Escultor. Destacà com a imatger. Obtingué alguns premis importants. 2 CATALUNYA - MUNICIPI
3 CATALUNYA - GEOGRAFIA
4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixa, Ramon de (Catalunya, s. XII - s. XIII) Cortesà de Pere I el Catòlic. Aquest l'envià a Gènova (1199), com a ambaixador extraordinari. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixa i Clariana, Francesc (Reus, Baix Camp, s XIX – Barcelona, 1887) Escriptor. Escriví dues novel·les que restaren inèdites i els estudis De los bancos de crédito territorial en España (1864) i El derecho administrativo en España (1870-86, en tres volums i cinc suplements). 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixa i Ortega, Simó (Reus, Baix Camp, s. XIX – Barcelona, 1901) Eclesiàstic. Ocupà diversos càrrecs importants, com el de rector al seminari de la Seu d'Urgell. Escriví algunes obres religioses. 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixa i Pedrals, Enric (Barcelona, 1911 - 2002) Enginyer industrial. Ingressà com a professor a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona l'any 1934; professor adjunt el 1942, obtingué la càtedra de càlcul el 1947 i la de motors tèrmics el 1952. El 1935 entrà com a enginyer a La Maquinista Terrestre i Marítima SA, de la qual arribà a ésser director comercial. Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1967. És autor de nombrosos treballs, molts d'ells sobre el comportament dels hidrocarburs en els motors. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixa i Pintó, Ferran (Barcelona, 1950 - ) Fotògraf 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixa i Rabassó, Eusebi (Reus, Baix Camp, 1824 – 1894) Escriptor. Autor de diversos escrits sobre dret administratiu, tots ells molt difosos i sovint reeditats. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixas i Aranguren, Emili (Barcelona, 1899 – 1976) Dibuixant il·lustrador. Deixeble d'Emili Casals, col·laborà amb els escenògrafs Bulbena i Girbal. Féu il·lustracions romàntiques per diverses publicacions i col·laborà en altres revistes infantils, amb planes d'aventures. Rebé la medalla del Primer Congrés Internacional de Còmics (1952, Nova York). És també autor de diversos conjunts de làmines per a l'ensenyament del dibuix i de gran nombre de portades de llibres. 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixas i Cortés, Jordi (Barcelona, 1917 - Tiana, Maresme, 1984) Pintor. Format a Llotja de Barcelona. Es presentà a Barcelona el 1940. Practica un postimpressionisme amb influència de Vuillard, centrat especialment en el paisatge i la natura morta. Ha exposat en diversos llocs dels Països Catalans i d'Europa i Amèrica. Té obres a museus de Barcelona i Sant Sebastià. Obtingué el premi Palma de Mallorca en 1942, així com altres reconeixements oficials. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixas i Cruells, Narcisa (Sabadell, Vallès Occidental, 1860 – Barcelona, 1927) Compositora i pedagoga 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixas i Freixas, Joan (Barcelona, 1860 – 1933) Metge i escriptor 15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixas i Miret, Ramon (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, s XIX – 1903) Advocat i erudit. Assolí especial fama com a coneixedor del dret català. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixas i Sabater, Pere (Capellades, Anoia, 1829 – Barcelona, 1897) Publicista i escriptor 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA
18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Freixe (Piera, Anoia) Masia i antiga quadra (ort trad: Freixa), a l'esquerra de l'Anoia, aigua avall del Badorc. El 954 fou concedida la carta de població, dins el terme del castell de Piera, per Guitard, de la família vescomtal de Barcelona. El 1084 hi havia ja bastit el castell de Freixe, que aviat s'independitzà del de Piera. Al s XIII passà a l'església de Solsona. A mitjan s XIV tenia 15 cases. En resta l'església (Sant Nicolau), que depenia de la de Santa Maria de Piera. 19 CATALUNYA - GEOGRAFIA Freixe (Espolla, Alt Empordà) Masia i antic terme 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Freixe, el (Mieres, Garrotxa) Poble, al vessant septentrional del collet de Bastarra. L'església de Santa Maria és esmentada ja l'any 1000. 21 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Freixe, Jaume (el Portús, Vallespir, 1850 – 1915) Historiador i escriptor. Fou un dels fundadors de la revista perpinyanesa "Ruscino". Publicà en francès diversos llibres sobre la història rossellonesa. 22 CATALUNYA - HISTÒRIA Freixenet (Espolla, Alt Empordà) Despoblat 23 CATALUNYA - HISTÒRIA Freixenet (Areny de Noguera, Alta Ribagorça) Despoblat 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA
25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Freixenet de Segarra (Segarra) Antic nom del mun. de Sant Guim de Freixenet 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Freixenet de Solsona (Riner, Solsonès) Poble, al sud del cap del municipi. L'església (Sant Cristòfol) depèn de la de Riner. Pertanyia al ducat de Cardona. 27 CATALUNYA - EMPRESA Freixenet SA (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès, inici s XX - ) Empresa productora de cava. Fou fundada per Pere Ferrer i Bosch, a partir de l'empresa Sala, exportadora de vins. Des del 1914 es dedica a la producció de vins escumosos. A mitjan dècada dels vuitanta començà a incorporar altres marques de cava, com ara Segura Viudas, Castellblanch, Conde de Caralt, Canals i Nubiola i Rigol; aquesta política i l'increment de les exportacions l'han convertida en una de les primeres empreses del sector a l'estat espanyol. Té diverses filials a la Xampanya (França), a Califòrnia (EUA) i a Querétaro (Mèxic). 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fréixens (Vallcebre, Berguedà) Veure> Sant Julià de Freixens. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Freixes i Aranguren, Emili (Barcelona, 1899 - ) Dibuixant 30 FRANJA PONENT - MUNICIPI
31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fremont i Verdier, Elvira (Barcelona, 1881 – 1956) Actriu. Dedicada des de molt jove al teatre català, es consagrà l'any 1897 amb el paper de Nuri de Terra Baixa d'A. Guimerà. Va treballar, com a dama jove, al teatre Romea, al Novetats (1909), a Eldorado (1912), on estrenà Flors de cingle, d'Ignasi Iglésias, i a l'Espanyol (1912-14). Del 1917 al 1931 formà part de la companyia del Teatre Català (Romea). L'any 1946 participà en la represa del teatre català en El prestigi dels morts, de J.M. de Sagarra. 32 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Frente Rojo (València, feb/1937 – Barcelona, gen/1939) Diari. Òrgan del Partido Comunista de España. Després del pas del govern de Negrín a Barcelona (nov/1937), fou publicat en aquesta ciutat. Dirigit per Antonio Mije. Tingué com a col·laboradors importants membres i caps militars del partit. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Frére, Enric (Sant Genis de Fontanes, Rosselló, 1908 - França, 1986) Professor de castellà, escultor i pintor. Ha ensenyat a Liborna, Clarmont d'Albèrnia, Limós i, sobretot, Perpinyà. En 1941-42 formà un grup de teatre a l'escola normal de Perpinyà que representà pels pobles El vell gelós i La cova de Salamanca, de Cervantes, en català, i Amor de Pardal, de J.S. Pons. Autor de Conversations de Maillol (1956). 34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Freser, el (Catalunya) Riu pirinenc (30 km), de la conca hidrogràfica del Ter, del qual és afluent per la dreta. Neix a 2.580 m alt, entre el puig de Bastiments i el pic de l'Infern, en plena zona axial del Pirineu català. Corre en direcció nord-sud fins a la confluència amb el Ter a Ripoll. La vall alta està separada de la del Ter pel massís de Balandrau (2.584 m), que s'uneix al massís del Taga pel sud; forma, a Queralbs, amb la vall de Núria, l'anomenada vall de Ribes, un pronunciat congost amb una clara influència de les glaceres quaternàries, una de les quals baixava pel curs del Freser procedent del Canigó fins a Ulldeter (3,5 km). El cabal és abundant, i el règim, pluvionival, amb màxims al maig i al novembre i mínims al gener i al setembre. Els afluents són torrents subsegüents orientats d'est a oest; cal esmentar el Rigard, per la dreta, i, per l'esquerra, el Maçanell i el Sagadell. A les seves ribes s'ha concentrat la població des del moment en què sorgí la indústria moderna i es crearen les colònies fabrils (teixits i papereres). Al seu curs hi ha instal·lades nou centrals hidroelèctriques. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA
36 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Fresneda, la (Matarranya) Veure> la Freixneda. 37 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Fressé-Montval, Enric (Perpinyà, 1795 – s. XIX) Escriptor 38 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Freu, cap des (Capdepera, Mallorca Oriental) Cap de la costa, al nord de la punta de Capdepera, que forma un estret i llarg promontori. En aquest punt la costa de la península d'Artà canvia la direcció sud-oest - nord-est per sud-est - nord-oest. És el punt més pròxim a Menorca, i deu el nom al fet d'assenyalar l'estret o freu entre ambdues illes. És un penya-segat dominant per la talaia de Sant Jaumell (271 m). 39 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Freus, es (Illes Balears) Zona navegable, entre les illes d'Eivissa i de Formentera constituïda per diversos passos separats per illes més o menys petites entre les dues illes majors. El freu més important i l'únic que admet el pas dels vaixells grossos és el que s'obre entre l'illa des Penjats i l'illa de s'Espalmador o la immediata des Porcs. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Frexas, Josep (Barcelona, s. XIX - Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1879) Compositor i escriptor 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Frexas de Sabater, Enric (Barcelona, 1847 – 1905) Escriptor 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Frias i Fontanilles, Isidor (el Vendrell, Baix Penedès, 1847 – Reus, Baix Camp, 1890) Escriptor 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA
44 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Frignani i Frignestani, baronia de (Itàlia) Títol senyorial, vinculat el 1626 per Gaspar Pallavicino i Centurione 45 CATALUNYA - EMPRESA Frigo SA (Barcelona, 1927 - ) Empresa alimentària 46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Frígola, Jeroni (València, s. XVI - Porta-Coeli, Itàlia, 1651) Frare cartoixà 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Frígola, Simó (València, s. XVI) Jurista 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Frígola i Ahis, Pasqual (Atzeneta del Maestrat, Alcalatén, 1822 – València, 1893) Escriptor i polític 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Frígola i Brizuela, Jeroni ( ? , s. XVI – s. XVII) Cavaller 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Frígola i Frígola, Bonaventura (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1829 – 1901) Compositor 107 PAÍS VALENCIA - BIOGRAFIA Frígola i Pallavicino, Carles (València, 1848 - Madrid, 1915) Periodista. Fill de Pasqual Frígola i Ahis. Fou primer baró del Castell de Xirell (1875). Milità en la fracció silvelista del partit conservador. El 1900 fou senador vitalici i vice-president del senat. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA
52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Frígola i Xetmar, Vicenç de (Catalunya, s. XVIII – s. XIX) Militar i geògraf. El 1824 publicà una Relación de los pueblos de que consta el Principado de Catalunya, que fou el primer nomenclàtor dels municipis del Principat. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Friz, Andreu (Barcelona, 1711 – s. XVIII) Jesuïta. Era doctor en filosofia i teologia, així com excel·lent lingüista. Expulsat el seu orde d'Espanya, passà a Àustria, on exercí l'ensenyament i publicà obres didàctiques. 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Frodoí (França o Alemanya, s. IX - Catalunya, v 890) Bisbe de Barcelona (v861-v890). Fou enviat a Barcelona com a home de confiança de Carles el Calb, que l'afavorí amb un donatiu per a la catedral, en premi a la seva actitud enfront de les temptatives independentistes de Guifré (877). Retrobà les relíquies de santa Eulàlia, l'advocació de la qual adjuntà a la de la Santa Creu per a l'església catedral de Barcelona (878). Assistí al concili de Troyes, on rebé del rei Lluís un subsidi per a la restauració de la canònica (878). Afavorí les pretensions que Esclua d'Urgell tenia d'ésser metropolità de la Tarraconense, enfront dels drets de Teodard de Narbona, que seguia la línia carolíngia (888). 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fronjosa i Salomó, Joan (Barcelona, 1892 – Caracas, Veneçuela, 1972) Polític socialista. Obrer torner, format a l'Escola del Treball de Barcelona. Fou un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya el 1923, col·laborador de "Justícia Social" i membre del Parlament de Catalunya a partir del 1932. El jul/1936 passà al PSUC, on encapçalà la secretaria d'agitació i propaganda. Fou, així mateix, dirigent de la UGT catalana i membre del Consell d'Economia. S'exilià el 1939 i residí a Mèxic, on retornà al seu ofici. Es traslladà a Veneçuela i fou cap de l'Escuela Técnica Oficial de Caracas, on publicà diversos manuals en castellà. En català escriví La missió dels treballadors i la dels sindicats en la nova organització industrial (1937) i col·laborà en un llibret sobre indústria tèxtil i metal·lúrgica (Buenos Aires, sd). 56 CATALUNYA - POLÍTICA
57 CATALUNYA - POLÍTICA Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) (Catalunya, jul/1977 - ) Organització promoguda pels homosexuals de Catalunya. Ha organitzat campanyes en defensa dels drets dels homosexuals i contra la discriminació per motios racials i religiosos, sovint en col·laboració amb els moviments sindical i feminista i amb forces d'esquerra de caràcter nacionalista. Ha aconseguit importants reformes en la legislació civil i penal espanyola i és membre de l'Associació Gai Internacional. 58 CATALUNYA NORD - POLÍTICA Front de Joventut Catalana (FJC) (Rosselló, 1969 - ) Moviment revolucionari i anticolonialista sorgit com a evolució del Grup Cultural de Joventut Catalana. Fou substituït pel Comitat Rossellonès d'Estudis i Animació. 59 CATALUNYA - POLÍTICA Front d'Esquerres de Catalunya (Catalunya, 4/feb/1936) Coalició electoral que triomfà en les eleccions legislatives del 16/feb/1936. Versió catalana del Front Popular espanyol, basà la seva campanya electoral en la defensa de l'amnistia política i social, l'Estatut d'autonomia de Catalunya i el restabliment de la llei de Contractes de Conreu. Fou constituït per Esquerra Republicana de Catalunya, Acció Catalana Republicana, Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra, Partit Republicà d'Esquerra, Unió de Rabassaires de Catalunya, Partit Obrer d'Unificació Marxista, Partit Català Proletari i Partit Comunista de Catalunya. 60 CATALUNYA - POLÍTICA Front Nacional de Catalunya (FNC) (París, França, set/1939 – Catalunya, 1977) Organització política. Creada per un grup de catalans exiliats per a l'organització de la lluita contra el franquisme i en defensa dels drets nacionals de Catalunya. Si bé en principi va propugnar la lluita armada, el 1946 es va constituir un partit polític i va començar a actuar a l'interior, principalment a la Universitat. Va participar en l'Assemblea de Catalunya i, a partir del 1976, en el Consell de Forces Polítiques, amb la defensa d'un ideari socialista de caràcter independentista. El 1977 s'incorporà a la candidatura del Pacte Democràtic per Catalunya. La progressiva pèrdua de militants, però, i la manca de resultats electorals acabaren marginant l'organització del mapa polític de la Catalunya autònoma del postfranquisme. 61 CATALUNYA - POLÍTICA
62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Frontanyà, Sant Jaume de (Berguedà) Veure> Sant Jaume de Frontanyà. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Frontanyà, Sant Pere de (Noguera) Veure> Portella, la. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Frontanyà, Segimon de (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà, 1775 - ? , s. XIX) Frare caputxí 65 CATALUNYA - HISTÒRIA Frontanyà de Roca (Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 66 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Frontera, Pere Antoni (Sineu, Mallorca, s. XVII - Palma de Mallorca, 1714) Religiós observant 67 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Frontera i Bauzà, Jeroni (Sóller, Mallorca, 1823 - ? , s. XIX) Matemàtic 68 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Frontera i Pascual, Guillem (Ariany, Mallorca, 1945 - ) Escriptor 70 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Fructidor (Maó, Menorca, 30/jun/1934 – 1939) Setmanari. Òrgan de l'Ateneu Racionalista de Maó i de les Joventuts Llibertàries de Menorca. Suspès arran dels fets d'octubre de 1934, reaparegué l'1/jun/1935. Continuà publicant-se durant els anys de la guerra civil. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fructuós ( ? , s. III – Tarragona, 259) Bisbe de Tarragona 72 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Fruitera (Santa Eulària del Riu, Eivissa) Vénda, on hi ha la parròquia de Santa Gertrudis de Fruitera. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fruitós Veure> Fructuós. 74 CATALUNYA - LITERATURA Fruits saborosos, Els (Catalunya, 1906) Llibre de versos de Josep Carner 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Frutos i Gras, Francesc (Calella, Maresme, 1939 - ) Polític. Treballador de l'empresa SAFA a Blanes i membre del PSUC des del 1963, es convertí en un dirigent de CCOO el 1966. Diputat al Parlament de Catalunya el 1980. Cap de la línia leninista del PSUC, fou secretari general del partit en 1981-82. El 1984 passà al PCE, partit del qual fou secretari del comitè central i, a partir del 1998, després de la dimissió de J. Anguita, secretari general. Formà part també de l'executiva federal d'Izquierda Unida. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fucimanya (Sallent de Llobregat, Bages) Llogaret, al voltant del santuari de la Mare de Déu de Fucimanya, dins l'antiga parròquia de Sant Martí de Serraïma. Era una quadra que el 1214 fou comprada pel monestir de Sant Pere de la Portella, formada per sis masos i el santuari, situat des del 1309 sota el patronat de la Portella. 78 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Fuenterrobles (Plana d'Utiel) Municipi: 830 m alt, 49,5 km2, 708 hab (1999) 106 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fuentes (Alt Millars) Nom castellà del municipi de Fontes. 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fuentes, Tomàs (València, 1748 – 1780) Eclesiàstic 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fuentes i Agulló, Francesc (Elx, Baix Vinalopó, 1834 – 1881) Eclesiàstic i predicador 81 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fuentes i Coll, Frederic (Barcelona, 1844 – 1908) Actor 83 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fuentes i Forner, Anselm (Alacant, 1833 - País Valencià, s XIX) Escriptor. Fou periodista actiu a la premsa de Madrid, on visqué molts anys, i publicà alguns llibres en castellà, com el titulat Cuarenta siglos (1876). 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fuentes i Lloselles, Enric de (Barcelona, 1864 – 1935) Escriptor. Comptable de professió, residí a París (1886) i a Madrid per motius de feina i mantingué una gran amistat amb Joan Maragall i Emili Vilanova. Publicà el seu primer treball literari a "La Il·lustració Catalana" l'any 1882 i va prendre part en els jocs florals del 1896. Dins la narrativa conreà el retrat amb descripcions de psicologia femenina, com a La forastera. En la novel·la es manté en el corrent del darrer modernisme, amb un colorit sentimental, i descriu l'ambient de la Barcelona de final del s XIX; n'és la més representativa Romàntics d'ara (1906). Altres obres seves són Prosa (1897), Estudis (1899), Alec (1902), Amors i amoretes (1903), Tristors (1904), Il·lusions (1905), Fulls escampats (1908), Nuvolada (1917) i Amor (1924). 85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fugurull, el (Manlleu, Osona) Masia, vora la qual hi ha l'església de Vilamirosa. 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fuirosos (Sant Celoni, Vallès Oriental) Poble 87 CATALUNYA - HISTÒRIA
88 CATALUNYA - MUNICIPI
89 CATALUNYA - HISTÒRIA Fuliola de Balaguer, la (Balaguer, Noguera) Despoblat 90 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Fullà (Conflent) Municipi: 523 m alt, 9,7 km2, 329 hab (1999) 91 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fullana, Margarida (Manacor, Mallorca, 1972 - ) Ciclista 92 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fullana, Miquel (Campos, Mallorca, v 1670 – Llucmajor, Mallorca, 1745) Jurista 93 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fullana, Simó (Palma de Mallorca, s. XIX – 1936) Dirigent socialista 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA
95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fullana i Llompart, Miquel (Palma de Mallorca, 1905 - ) Polític i promotor cultural 96 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fullana i Mas, Josep (Campos, Mallorca, 1739 - Palma de Mallorca, 1801) Eclesiàstic 97 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fullana i Mira, Lluís (Benimarfull, Comtat, 1872 – Madrid, 1948) Gramàtic, erudit i religiós. A les seves obres sobre filologia planteja unes normes ortogràfiques contràries a les de l'Institut d'Estudis Catalans. 98 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fullana i Oliver, Pere (Campos, Mallorca, s. XVII - Palma de Mallorca, 1659) Franciscà 99 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fullana i Rabassa, Bartomeu (Campos, Mallorca, 1668 - ? , s. XVIII) Jesuïta 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fullat i Genís, Octavi (Alforja, Baix Camp, 1928 - ) Sacerdot escolapi i escriptor 101 CATALUNYA - MUNICIPI
102 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fullola, la (Tortosa, Baix Ebre) Despoblat i antic terme, al sector meridional de la serra del Boix, on neix el barranc de la Fullola, que davalla vers el port del Fangar i forma el límit oriental del terme de Tortosa. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fullola i Pericot, Josep Maria (Barcelona, 1953 - ) Arqueòleg i prehistoriador 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fulquet i Vidal, Josep Maria (Barcelona, 1948 - ) Escriptor
Anar
a: [ Freg ]
[ Freixen ] [ Fri ]
[ Front ] [ Fu ] [
Fulla ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Freginals
Fulleda