A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Form ]    [ Forn ]    [ Fornas ]    [ Fornells de B. ]    [ Fornes ]    [ Forns ]

L'executiu de l'Estat modern no és altra cosa que un consell d'administració dels negocis de la burgesia. (Karl Marx)

1 ILLES BALEARS - EMPRESA

Forma  (Maó, Menorca, s. XX - )  Companyia

2 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Forma  (Barcelona, feb/1904 – des/1907)  Revista mensual d'art. Dirigida per Miquel Utrillo. La seva aparició omplí el buit que havia deixat la revista modernista "Pèl i Ploma". Tingué una qualitat i presentació notables. Inseria articles en català i en francès, feia també una edició castellana.

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forma, Francesc  (Catalunya, s. XVII)  Framenor. Escriví Nova descripció de Catalunya i de sos sis comtats, traduïda al francès el 1643.

4 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Formany  (les Useres, Alcalatén)  Caseria

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaForment  (País Valencià, 1440 - 1540)  Família d'escultors imatgers. El primer fou Pau Forment.

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Forment, Damià  (València ?, s. XV - Santo Domingo de la Calzada, Castella, 1540)  Escultor. Format a Itàlia, col·laborà amb el seu pare i el seu germà en el retaule major del convent de les clarisses de la Puritat (v 1500) i en altres obres fetes a València. Realitzà el gran retaule de la basílica del Pilar de Saragossa (1509-15), el de la catedral d'Osca (1520-34) i el retaule major del monestir de Poblet (1529), ja plenament renaixentista.

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forment, Onofre  (País Valencià, ? )  Escultor imatger

8 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Forment, Pau  (País Valencià, s. XV - s. XVI)  Escultor imatger. La seva obra més destacada és el magnífic ostensori del retaule de la Puritat, a València. Era pare de Damià Forment.

9 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Formentera  (Eivissa i Formentera Illa i municipi: 83,2 km2, 5.999 hab (1999)

10 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Formentera de Segura  (Baix Segura Municipi: 6 m alt, 4,3 km2, 2.111 hab (1999)

11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

peninsula de Formentor (Mallorca)Formentor  (Pollença, Mallorca Septentrional Península d'uns 12 km de llargària i 3 d'amplària, situada a la partInici página més septentrional de l'illa. Està constituïda per l'extrem est de la serra de Tramuntana. De relleu accidentat i costa molt retallada, on alternen espadats i cales, amb alguns illots com l'illa de Formentor i es Colomer, els espadats del cap de Formentor, dominat pel far de Formentor, en constitueixen l'extrem més oriental. Tota la península formava una possessió de la família del poeta Miquel Costa i Llobera, el qual, en morir, es fragmentà i una part fou comprada per l'argentí Adam Diehl, que hi construí, damunt la platja de Formentor, l'Hotel Formentor, una de les primeres instal·lacions de luxe del primer quart del s XX i que encara avui manté tot el seu prestigi original.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Formic, coll  (el Brull, Osona)  Coll (1.145 m alt), situat al Montseny, entre el Matagalls i el pla de la Calma. Uneix l'alta conca de la Tordera amb els aiguavessos de llevant del Congost. Hi ha les ruïnes d'un hostal i d'un gran pou de neu. És esmentat ja el 862. Segons un procés del 1620, era lloc de reunió de bruixes. El 1874 una partida de carlins hi donà mort a 110 liberals de la comarca de Vic; una creu en recorda el fet.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Formiga, la  (Porqueres, Pla de l'Estany Veïnat.

14 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del CapcirFormiguera  (Capcir Municipi i capital de la comarca: 1.480 m alt, 46,43 km2, 434 hab (1999). Estès entre el sector nord-oriental del massís del Carlit i les Garrotxes del Conflent. La zona muntanyosa és ocupada per boscs, explotats econòmicament. La principal activitat econòmica del municipi és, però, la ramaderia bovina, destinada a la producció de llet. El municipi va patir una forta davallada demogràfica durant la primera meitat del s. XX, però després s'ha estabilitzat, gràcies sobretot a la instal·lació d'una estació d'esquí. El poble es troba a la plana regada per l'Aude; hi destaca l'església parroquial de Santa Maria, d'origen romànic, on al seu costat hi havia hagut el castell de Formiguera. Dins el terme hi ha, a més, el barri de les Cases d'Amunt, el despoblat de Galba i el poble o santuari de Vilanova de Formiguera, on hi ha la Mare de Déu de Vilanova, patrona del Capcir. Viquipèdia - Turisme a Formiguera

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Formiguera, Feliu  ( ? , s. XVII – s. XVIII)  Eclesiàstic

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFormiguera, Pere  (Barcelona, 1952 - )  Fotògraf. És llicencià en història de l'art. Inicià la seva activitat artística el 1969 i féu la primera exposició individual el 1973. En les seves fotografies tracta críticament la realitat. Exercí la docència. Fou membre de l'equip directiu del departament de fotografia de la Fundació Joan Miró.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Formiguera i Soler, Gonçal  (Barcelona, s. XIX – 1889)  Farmacèutic

18 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Formigues, illes  (Palamós, Baix Empordà Conjunt de quatre illots, 1,3 km al nord-est de la població, davant la Costa Brava, Recol·lecció de musclos. Sense far. Prop d'aquestes illes tingué lloc, probablement, el combat naval on fou derrotat l'estol francès de Felip III de França per l'almirall català Roger de Lloria els dies 3 i 4 de setembre de l'any 1285.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Formosa i Torres, Feliu  (Sabadell, Vallès Occidental, 10/set/1934 - )  Escriptor i director escènic. Fundador dels grups Teatre Independent Català i Gil Vicente, i promotor i difusor dels corrents del teatre d'avantguarda internacional. Ha publicat diverses antologies de poesia alemanya, un llibre teòric sobre el teatre (Per una acció teatral, 1971), llibres de poesia, de caire realista i existencial, un volum del seu diari (El present vulnerable, 1980) i el llibre de literatura infantil Les nits del llamp (1996). També ha destacat com a traductor, de l'alemany, de F. Kafka, B. Brecht, P. Weiss o P. Handke. El 1998 va ser guardonat amb el premi d'Honor de l'Institut del Teatre.

20 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Forn  (Fígols i Alinyà, Alt Urgell Veïnat, al nord del poble d'Alinyà, al vessant de la vall de la Vansa.

21 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Forn, coma del  (Lladorre, Pallars Sobirà Coma de la vall de Cardós, afluent dretà del riu de Tavascan. És dominada pel pic de la coma del Forn (2.683 m alt) i pel de Ventolau, al límit amb la vall d'Àneu.

22 ANDORRA - GEOGRAFIA

Inici páginaForn, el  (Canillo, Andorra Veure> Cases del Forn, les.

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forn, Josep  (Igualada, Anoia, 1888 - Catalunya, 1936)  Escriptor i eclesiàstic. Traduí la Imitació de Crist, de Kempis, i diverses obres d'escriptors catòlics moderns. Escriví, en col·laboració amb mossèn Fitó, el llibre Dijous i Divendres Sants (1917).

24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Forn Blanc, es  (Sant Joan d'Eivissa, Eivissa)  Vénda

25 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Forn d'Alcedo, el  (València, Horta)  Barri de la ciutat

26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Forn de Carrascosa, el  (Alzira, Ribera Alta Caseria, 4 km al sud-est de la ciutat.

27 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Forn del Vidre, el  (Ogassa, Ripollès)  Veïnat i colònia minera

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaForn i Costa, Josep Maria  (Barcelona, 1928 - )  Director de cinema

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forn i Roget, Joaquim  (Arenys de Mar, Maresme, 1813 – Roma, Itàlia, 1870)  Teòleg jesuïta (1832). Es doctorà a la Universitat Gregoriana, en la qual després fou professor. Passà a ensenyar a Orvieto (Itàlia) i després a França (1848) i a Anglaterra, i tornà el 1854 a Roma, cridat per Congregació General al càrrec d'assistent per a Espanya i la recent creada província d'Anglaterra. En 1859-68 residí a Barcelona, on tingué una intensa activitat pastoral. Expulsat en la Revolució de Setembre, passà a Londres, on fou rector de Westminster. Acompanyà, com a teòleg, el bisbe d'Urgell al concili Vaticà (1870), i hi defensà el primat del bisbe de Roma. Publicà un tractat sobre la Immaculada Concepció i en deixà d'altres, inèdits.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forn i Segura, Jaume  (Sant Martí Sesgueioles, Anoia, 1833 - Calaf, Anoia, 1865)  Farmacèutic i químic. Fou catedràtic a la facultat de Santiago de Compostela. Publicà bons treballs científics.

31 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Forna  (l'Atzúvia, Marina Alta)  Poble, uns 3 km al nord-est del poble, al peu d'un turó coronat per les ruïnes d'una antic castell. Abans del 1920 formava municipi independent. L'església parroquial (Sant Bernat) havia depès de la de Vilallonga de la Safor. Era lloc mixt de moriscs (35 focs el 1609) i cristians. Fou centre de la baronia de Forna.

32 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Forna, baronia de  (País Valencià)  Jurisdicció senyorial comprada el 1632 per Joan Crisòstom Baltasar Julià i Munyós

33 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Forna, la  (Novelda, Vinalopó Mitjà)  Caseria

34 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaForna, la  (Asp, Vinalopó Mitjà)  Caseria

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornaguera, Bonaventura  (Barcelona, s. XVII)  Argenter i gravador

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornaguera, Francesc  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Advocat

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornaguera, Francesc  ( ? , ? )  Abat de Poblet

38 ILLES BALEARS - MUNICIPI

Fornalutx  (Mallorca Occidental Municipi: 160 m alt, 19,5 km2, 590 hab (1999)

39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fornari i Bibiloni, Antoni  (Palma de Mallorca, s. XVIII – 1811)  Jurisconsult. És autor de diversos treballs jurídics i de comentaris a l'obra De re criminali, del seu mestre Antoni Nadal.

40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fornari i Peretó, Salvador  (Illes Balears, s. XVII - Palma de Mallorca, 1700)  Frare dominicà

41 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaFornàs, es  (Santa Eulària del Riu / Sant Joan de Labritja, Eivissa Cim (410 m alt) del sector muntanyós del nord-est i un dels més alts de l'illa, termenal dels dos municipis.

42 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Fornàs de Torelló, es  (Maó, Menorca)  Lloc

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornas i Martínez, Jordi  (Barcelona, 1927 - )  Grafista, pintor i decorador. Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona i va obtenir una beca per a ampliar estudis a París. Després va participar en algunes exposicions col·lectives, fins que es va donar a conèixer individualment el 1953 a Barcelona. De la seva copiosa producció com a grafista destaquen especialment les col·laboracions durant anys amb Edicions 62, la revista "Serra d'Or" i la discogràfica Edigsa, els productes de les quals renovà estèticament fins al punt de dotar-los d'una inconfusible marca d'identitat.

44 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Forndelvidre  (la Jonquera, Alt Empordà Masia i antiga església (Sant Martí o la Trinitat), al nord del terme, a la confluència del torrent de Forndelvidre, afluent de capçalera del Llobregat d'Empordà.

45 ANDORRA - BIOGRAFIA

Forné i Moliné, Marc  (Andorra la Vella, 1946 - )  Polític

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFornell, el  (Navès, Solsonès)  Masia i església

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fornelles, Francesc  (Dénia, Marina Alta, s XVIII - Medina Sidònia, Cadis, Andalusia, 1765)  Franciscà. Fou orador remarcable. Acompanyà a Itàlia el seu mestre fra Josep Sirera, i pronuncià les conclusions del capítol general celebrat a Florència.

48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Fornells  (es Mercadal, Menorca)  Poble

49 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fornells  (Ripoll, Ripollès)  Masia i antic terme

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornells, Andrea  (Barcelona, 1890 – 1967)  Soprano

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornells, Bonaventura  (Barcelona, s. XIX - ? , s. XIX)  Sindicalista

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fornells, cala  (el Port de la Selva, Alt Empordà Cala de la península del cap de Creus, entre la punta Blanca, a l'est, i la punta Fornells, a l'oest.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFornells, Jaume  ( ? , s. XVI – 1608)  Músic i monjo de Montserrat

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornells, Joan de  ( ? , s. XIV)  Eclesiàstic

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornells, Josep  (Mataró, Maresme, 1838 – 1902)  Historiador

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornells, Ricard  (Catalunya, s. XX - ? , s. XX)  Dirigent obrer

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fornells de Besalú  (Sant Ferriol, Garrotxa)  Antic poble i veïnat.

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fornells de la Muntanya  (Toses, Ripollès)  Poble

59 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del GironèsFornells de la Selva  (Gironès Municipi: 102 m alt, 11,8 km2, 2.380 hab (2011). Estès pel pla de Girona, al sud d'aquesta ciutat, a la vall mitjana de l'Onyar, estès a banda i banda del riu, afluent del Ter, al sud de la ciutat de Girona. La major part de la superfície del terme és conreada, amb gran predomini del secà: cereals (blat, civada i ordi), blat de moro, farratges i vinya; el regadiu aprofita l'aigua del subsòl. També són importants l'activitat ramadera (bovina i porcina) i l'avicultura. Hom hi ha instal·lat locals comercials i magatzems, especialment de l'automoció i d'electrodomèstics. Hi ha bòbiles. El poble és a l'esquerra de l'Onyar; s'hi destaca l'església parroquial de Sant Cugat, gòtico-renaixentista, fortificada (segona meitat del s XVI). L'antic castell de Fornells és esmentat ja el 1048. Dins el terme es troben els veïnats de la Barceloneta, del Mas Cases i del Mas Serra. Àrea comercial de Girona. Ajuntament de Fornells de la Selva - Estadístiques

60 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaFornells de Mar  (Begur, Baix Empordà Caseria, a la costa, al voltant de la cala Fornells, al nord de la platja d'Aiguablava, davant l'illa Blanca.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornells i Pla, Francesc  (Barcelona, 1921 – 1999)  Pintor i gravador

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornells i Vilar, Francesc  (Barcelona, 1887 – 1962)  Violinista i compositor. Deixeble d'Antoni Nicolau i de Lluís Millet. És autor d'una cinquantena de sardanes i, entre altres obres, de la composició coral La vaca cega (premi Joaquim Serra), i de l'obra escènica La mel als llavis. Harmonitzà també cançons tradicionals catalanes i deixà transcripcions de música dels s XVII i XVIII.

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forner, Bartomeu  ( ?, s. XIV – s. XV)  Pintor

64 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Forner, Jaume  (Rosselló, s. XVI – Barcelona, 1555)  Pintor

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaForner, Jaume  (Catalunya, s. XVI)  Pintor. Fill de l'homònim. Decorà, sol o en col·laboració, nombrosos temples del país.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forner, Pau  (Barcelona, s. XVI – s. XVII)  Escultor

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forner, Pere  ( ? , s. XIV – s. XV)  Pintor

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forner i Escobet, Climent  (Manresa, Bages, 31/oct/1927 - )  Poeta i eclesiàstic. Estudià al seminari de Solsona i fou un dels fundadors de "L'Infantil". La seva poesia, d'un gran rigor formal, aplega, alhora, mostres de la quotidianitat i elements metafísics i religiosos. Ha traduït Guillem de Berguedà i altres trobadors (1986) i ha donat a conèixer un seguit d'escriptors berguedans moderns. Ha publicat també contes infantils i des dels seus articles a la premsa ha propugnat una justificació cristiana del nacionalisme català, que sovint ha suscitat polèmiques. Fou guardonat amb el premi d'Honor Jaume I d'actuació cívica (1977) i amb la Creu de Sant Jordi (1999). Publicà Fulls en el Full (1998), un recull d'escrits seus apareguts durant 25 anys al full diocesà de Solsona.

69 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Forners, Bartomeu  (Palma de Mallorca, 1691 – 1788)  Franciscà i lul·listà. Estudià a Sant Miquel d'Escornalbou (Baix Camp) i a Magúncia. Ocupà la càtedra lul·liana a la Universitat de Mallorca, i després anà a Salamanca, on creà un nucli consagrat a Ramon Llull, autor del qual va difondre i defensar les seves doctrines. En diverses obres defensà la doctrina lul·liana i en publicà alguna versió castellana.

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaForners, Joana  (Barcelona, s. XVI)  Dama

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forners, Josep  (Hostalric, Selva, s XVII - Barcelona, s XVIII)  Metge. Fou catedràtic de prima de la Universitat de Barcelona. En el període 1713-14 era membre del Consell de Cent i capità de la companyia d'estudiants de medicina, filosofia i teologia de la Coronela. Tingué un paper destacat en diversos fets bèl·lics. El 1720 fou comissionat per l'ajuntament per anar a França a estudiar la pesta de Marsella. Publicà el resultat dels seus estudis a Tractatus de peste, praecipue gallo-provinciali et occitanica grassanti... (1725).

72 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Forners, Miquel  (Palma de Mallorca, 1688 - v 1751)  Franciscà i lul·lista

73 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornés, Francesc  (Catalunya, s. XVII)  Frare dominicà. Autor d'un llibre titulat Cataluña electora según derecho y justicia.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornés, Llorenç  (Catalunya, s XV)  Eclesiàstic. Fou beneficiat a Lleida. Corregí el Breviari d'aquella seu, imprès el 1479.

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fornès, riu  (Osona Riu, afluent esquerrà del Ges. Neix al vessants meridionals de la serra de Llancers, prop de Falgars d'En Bas, dins el terme de Joanetes (Garrotxa), i que, després de passar per la Vola, desemboca al seu col·lector davant Sant Pere de Torelló.

76 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Fornés, son  (Montuïri, Mallorca Oriental)  Poblat talaiòtic

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaFornès i Gurrea, Manuel  ( ? , s. XIX – 1856)  Arquitecte

78 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fornès i Isern, Pau Lluís  (Palma de Mallorca, 1930 - )  Pintor

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornès i Rabascall, Josepa  (Barcelona, 1894 - Barcelona ?, 1977)  actriu

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fornesa i Alviñà, Pietat  (Lleida, 1915 – Barcelona, 1967)  Pintora. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona. Conreà, preferentment, la pintura de paisatges i natures mortes, d'una palesa inspiració fauvista. És dedicà també a la il·lustració.

81 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fornils  (Susqueda, Selva Antic castell, dit modernament del Roure o de Sant Pau, dins la parròquia de Sant Martí Sacalm, sota la cinglera del Far. Es formà del fraccionament de l'antic castell de Fàbregues, i donà nom a l'església de Santa Maria de Fornils, desapareguda, i a Sant Pau de Fornils o de la Coma, sense culte. Pertangué sempre als Cardona, als Pallars i als Cruïlles. És esmentat entre el 1180 i el 1395; el seu terme es fusionà amb el de Rupit, i deixà d'ésser esmentat des del s XV.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fórnols de Cadí  (Lavansa i Fórnols, Alt Urgell Poble (1.285 m alt), enlairat, damunt el vessant dret de la vall de la Vansa; l'església parroquial és dedicada a sant Climent. El lloc era de la senyoria del capítol d'Urgell. Fou municipi independent fins el 1973. L'antic terme comprenia, a més, els pobles d'Adraén i de Cornellana i l'ermita de Sant Salvador d'Adraén.

83 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Fórnols de Conflent  (Campome, Conflent Antic lloc, en una vall afluent, per la dreta, de la vall de la Castellana, vora el castell de Paracolls. El 1385 tenia 5 focs.

84 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Inici páginaFórnols de Matarranya  (Matarranya Municipi: 706 m alt, 32,6 km2, 107 hab (1999)

85 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forns, Rafael  (Catalunya, s XVIII)  Metge. Exercí a Sant Boi de Llobregat. Traduí algunes obres mèdiques franceses.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forns i Olivella, Domènec  (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, ? - ? , ? )  Compositor

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Forns i Romans, Rafael  (les Coves de Vinromà, Plana Alta, 1868 - País Valencià ?, s XX)  Metge i pintor. Estudià medicina a Barcelona. Fou catedràtic a la facultat de Madrid. Fundà la "Revista de Especialidades Médicas". Publicà diversos treballs sobre la seva especialitat, l'otorrinolaringologia, que il·lustrava ell mateix. Com a pintor es formà a l'Escola de Belles Arts barcelonina i a París. Fou paisatgista molt notable. Obtingué diversos premis.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forns i Sabater, Francesc  (Barcelona, 1824 – 1910)  Músic. Mestre de capella de la catedral de Barcelona. Escriví música religiosa; es destaca una missa sobre el Tantum ergo.

89 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Foronda y González-Bravo, Mariano de  (Cazorla, Aragó, 1887 – Foronda, Aragó, 1961)  Empresari

90 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóForques  (Rosselló Municipi: 140 m alt, 9,4 km2, 761 hab (1999). Estès per la vall del Rard, a la part oriental de les muntanyes dels Aspres. La vida econòmica del municipi és basa en l'agricultura de secà, dedicada especialment al conreu dels arbres fruiters i de la vinya, que produeix el vi dolç natural de les Costes de l'Alt Rosselló i vi de qualitat superior de Rosselló dels Aspres. Hi ha ramaderia ovina. Producció de vi. El poble es va formar al voltant del castell de Forques, a la dreta del riu Major, poc abans d'unir-se al riu de Montoriol o Mateu per formar el Rard; l'església parroquial de Sant Martí té encastada a la façana una làpida sepulcral del s. XIV i conserva a l'altar major un retaule barroc, esculpit, de la fi del s. XVII. Al sud-est del poble hi ha l'església romànica de Sant Vicenç de Forques. Àrea comercial de Perpinyà.

91 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaForques, batalla de les  (Lleida, Segrià, 1642)  Fet d'armes ocorregut al pla de les Forques

92 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Forques, Sant Miquel de  (Canet de Rosselló, Rosselló Veure> Sant Miquel de Forques.

93 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Forqueta, pic de la  (Saünc, Alta Ribagorça)  Cim (3.007 m alt)

94 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Forquets, els  (Argelers, Rosselló Veure> Sant Pere dels Forquets.

95 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Forrellad i Solà, Antoni  (Sabadell, Vallès Occidental, 1912 – 1983)  Industrial. Doctor enginyer industrial per l'escola de Barcelona. Fou director de l'Escola Tèxtil i de l'Escola d'Arts i Oficis de Sabadell (1936-39). L'any 1945 fundà amb Josep Salvador una empresa de fabricació i bobinatge de motors elèctrics i de la qual fou director fins al 1972. L'any 1962 fundà la societat Unitat Hermètica, que amb els anys es convertí en una de les primeres empreses mundials en la fabricació de compressors hermètics per a frigorífics. Creà o impulsà moltes altres empreses i formà part del consell d'administració d'algunes de les més importants de Catalunya. Simultàniament desenvolupa una gran activitat en la creació o la promoció d'entitats culturals, benèfiques, d'estudis industrials o empresarials, etc, de caràcter i significació netament catalanes.

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fors, Lluís Ricard  (Pineda, Maresme, 1843 - ? , s. XIX)  Polític i escriptor

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fors de Casamayor, Francesc  (Pineda, Maresme, 1809 - Calella, Maresme, 1889)  Escriptor

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fors i Cornet, Ramon  (Barcelona, 1791 – 1859)  Farmacèutic

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fors i Vidal, Josep  (Barcelona, 1889 - Arenys de Mar, Maresme, 1956)  Polític

Anar a:    Form ]    [ Forn ]    [ Fornas ]    [ Fornells de B. ]    [ Fornes ]    [ Forns ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans