1

2

1

Fontova, Bernat  (València, 1390 – 1460)  Cartoixà

V

B

2

Fontova i Mareca, Lleó  (Barcelona, 1838 – 1890)  Actor i autor teatral. A partir del 1862, any en què va ingressar al Teatre Odeón, va destacar en la interpretació de papers còmics, i va protagonitzar una llarga llista de títols, sobretot de Frederic Soler, amb qui va fundar també i va dirigir la societat teatral La Gata. El 1867 va participar en la creació de la companyia de teatre català al Romea, i després va passar als Novetats. Va escriure també algunes peces còmiques, com Vuits i nous (1884), i monòlegs.

C

B

3

Fontova i Planes, Caterina  (Barcelona, 1866 - Buenos Aires, Argentina, 1924)  Actriu. Filla de Lleó Fontova i Mareca i germana de Conrad Abelard i Lleó.

C

B

4

Fontova i Planes, Conrad Abelard  (Barcelona, 1865 - Buenos Aires, Argentina, 1923)  Compositor

C

B

5

Fontova i Planes, Lleó  (Barcelona, 1875 - Buenos Aires, Argentina, 1949)  Violinista

C

B

6

Fontpedrosa  Municipi del Conflent: 960 m alt, 64,4 km2, 123 hab (1999)

N

M

7

Fontpineda  Urbanització del mun. de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat)

C

G

8

Fontpobra, coll de  Depressió (875 m alt) als mun. de Santa Pau i Sant Feliu de Pallerols (Garrotxa)

C

G

9

Fontpudosa, la  Balneari del mun. de Banyoles (Pla de l'Estany)

C

G

10

Font-rabiosa  Municipi del Capcir: 1.480 m alt, 15,6 km2, 91 hab (1999)

N

M

11

Fontroig, Joan  (Illes Balears, s. XV – s. XVI)  Eclesiàstic

B

B

12

Font-roja, la  Santuari del mun. d'Alcoi (Alcoià)

V

G

13

Font-romeu  Municipi de l'Alta Cerdanya: 1.800 m alt, 29,6 km2, 2.003 hab (1999). Situat a la Solana, al sector oriental del Carlit, al peu del roc de la Calm, des de l'alta vall del riu d'Angostrina, límit occidental del terme, fins prop del pla de la Perxa. Hi ha grans extensions de bosc. El terme té l'origen en el famós santuari de Font-romeu (edifici bastit al s. XVII sobre la capella primitiva), on hi ha una imatge bruna de la Mare de Déu, del s. XIII. L'agricultura està orientada al servei de la ramaderia (bestiar boví o oví). El creixement de Font-romeu ha transformat a partir del 1900 la vida del terme, que avui viu dels esports d'hivern, el turisme i l'estiueig i que a l'estiu arriba a multiplicar per deu la seva població. Dins el terme, abundant en xalets, hotels, apartaments i cases de repós, hi ha el Centre Francès d'Helioteràpia, creat el 1922, i el forn solar més gran d'Europa, construït pel Centre de Recerca Científica.

N

M

14

Font-romeu, Odelló i Vià  >Font-romeu (altre nom del municipi)

N

G

15

Font-rubí  Municipi de l'Alt Penedès: 319 m alt, 37,0 km2, 1.219 hab (1999)

C

M

16

Font-rúbia, baronia de  Jurisdicció senyorial de Catalunya, el s. XVI pertanyia als Fiveller de Palou

C

H

17

Font-rúbia, monestir de  Priorat benedictí de Barcelona (Barcelonès)

C

G

18

Fonts, barranc de les  Afluent esquerrà del Palància, a Albalat dels Tarongers (Camp de Morvedre)

V

G

19

Fonts, Guillem de  (Illes Balears ?, s. XIII – Morea ?, Grècia, s. XIV)  Cavaller. El 1315 acompanyà Ferran de Mallorca a l'expedició a la Morea. Combaté probablement a la victoriosa batalla de Clarença i a la desastrosa de la Manolada, on moriria l'infant mallorquí. En aquest segon encontre consta el seu comandament sobre un esquadró i era un dels quatre homes que, fins al darrer moment, protegiren Ferran.

C

B

20

Fonts, les  Veure> Sant Joan les Fonts (Garrotxa)

C

G

21

Fonts, les  Poble entre els mun. de Rubí, Sant Quirze de la Serra i Terrassa (Vallès Occidental)

C

G

22

Fonts, les  Antic poble i masia del mun. de Calça (Rosselló)

N

G

23

Fonts, les  Santuari del mun. de Vilobí d'Onyar (Selva)

C

G

24

Fonts, platja de les  Platja del mun. d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat)

V

G

25

Fonts, Sant Cristòfol de les  Veure> Sant Cristòfol de les Fonts (Olot, Garrotxa)

C

G

26

Fonts, sequiol de les  Canal del mun. d'Oliva (Safor), que drena la zona del terme, entre la ciutat i la mar.

V

G

27

Fonts, ses  Caseria del mun. de Calonge de les Gavarres (Baix Empordà), al nord-est de la vila.

C

G

28

Fonts de Sacalm  Nom adoptat el 1937 per al municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva).

C

G

29

Fonts i Fortuny, Marià  (la Canonja, Tarragonès, 1822 – Reus, Baix Camp, 1889)  Poeta i periodista. Fou director-fundador del "Diari de Reus". Formà part de l'antologia de Bofarull Els trobadors nous (1858). Guanyà accèssit als Jocs Florals restaurats de 1859. Als de 1860 guanyà la Viola amb el poema Jesucrist. Dirigí "El Eco del Centro de Lectura" de Reus i col·laborà a "Lo Gai Saber" i al "Calendari Català". (DBA)

C

B

30

Fonts i Nogués, Andreu  (Barcelona, 1898 - )  Pintor

C

B

31

Fontsagrada  Poble del mun. de Sant Serni (Pallars Jussà)

C

G

32

Fontsanta, la  Santuari (la Mare de Déu de Fontsanta) del mun. de Jafre de Ter (Baix Empordà), a l'oest del poble. Fou construït a la fi del s. XV al costat d'una font que des del 1460 tingué fama de miraculosa, i hom hi bastí al costat piscines i lavatoris per als malalts que hi acudien. La imatge, de fusta policromada, fou destruïda el 1936. Hom hi celebra nombrosos aplecs. (GEC)

C

G

33

Fontsanta, la  Balneari del mun. de Sant Pere de Torelló (Osona)

C

G

34

Fontsanta, la  Convent carmelità del mun. de Campos (Mallorca Oriental)

B

H

35

Fontsanta de Palma, marquesat de la  Títol concedit el 1854 a Jaume Conrado i de Berard

C

H

36

Fontscaldes  Poble (403 m alt), al mun. de Valls (Alt Camp)

C

G

37

Fontscaldetes  Despoblat del mun. de Cabra del Camp (Alt Camp)

C

G

38

Fontscalents  Antic molí del mun. de Castellar del Vallès (Vallès Occidental)

C

G

39

Fontscalents, riera de  Capçalera de la riera Golarda, a Castellterçol (Vallès Oriental)

C

G

40

Fontserè i Carrió, Carles  (Barcelona, 1916 - Girona, 4/gen/2007)  Escenògraf, il·lustrador i dibuixant de publicitat. Sobresortí com a cartellista en la guerra civil (1936-39). Exposà a Perpinyà i executà decoracions per al Casino de Canet de Rosselló (1939). Instal·lat a París, alternà el dibuix de còmics amb l'escenografia, la pintura i la litografia. A Mèxic produí una revista de tipus parisenc de gran espectacle (1948). A Nova York, durant vint anys, practicà la fotografia i el periodisme, activitats que proseguí després del seu retorn a Catalunya (1973). (GEC)

C

B

41

Fontserè i Domènech, Josep  (Vinyols, Baix Camp, 1799 – Barcelona, 1870)  Arquitecte

C

B

42

Fontserè i Mestre, Josep  (Barcelona ?, 1829 – Barcelona, 1897)  Mestre d'obres

C

B

43

Fontserè i Riba, Eduard  (Barcelona, 1870 – 1970)  Meteoròleg i sismòleg

C

B

44

Fontseré i Sidera, Ramon  (Torelló, Osona, 1956 - )  Actor

C

B

45

Fontviva, pic de  Cim (2.638 m alt) del massís del Carlit, al mun. de Portè (Alta Cerdanya)

N

G

46

Fora, costa de  Costa meridional del mun. de Sant Carles de la Ràpita (Montsià)

C

G

47

Forada  Vénda del mun. de Sant Antoni de Portmany (Eivissa)

B

G

48

Foradada  Municipi de la Noguera: 455 m alt, 28,7 km2, 231 hab (2004). A l'esquerra del Segre, que limita el terme pel nord i al peu del tossal de Boada. El relleu és accidentat, al nord, per la serra del Munt i, al sud, per la de Montclar. La vida econòmica del municipi es limita a l'agricultura de secà (blat, vinya i olivera), a la de regadiu, gràcies al canal d'Urgell (hortalisses, farratges i patates) i la ramaderia (ovina, porcina i bovina). La població ha disminuït notablement, si bé darrerament s'ha estabilitzat. El poble té un aire pintoresc, sota mateix d'una penya foradada. El terme comprèn també els pobles de Marcovau, Montsonís i Rubió d'Agramunt i el santuari del Salgar, amb església romànica de claustre renaixentista. Àrea comercial d'Artesa de Segre.

C

M

49

Foradada, la  Illa de l'arxipèlag dels Columbrets (Castelló de la Plana, Plana Alta).

V

G

50

Foradada, na  Illa de l'arxipèlag de Cabrera (Palma de Mallorca), la més propera a l'illa de Mallorca (a 5,5 milles del cap de ses Salines). Hi ha un far.

B

G

51

Foradada, punta de la  (cast: punta de la Horadada) Cap de la costa meridional del País Valencià, al mun. d'Oriola (Baix Segura), prop del límit històric amb Castella. Ha pres el nom de l'antiga torre Foradada. Hom hi ha construït un nucli turístic, La Torre de la Foradada. Aquest sector del terme, que rep el nom de camp de la Foradada, és centrat pel poble del Pilar de la Foradada.

V

G

52

Foradada, punta de sa  Cap i promontori del mun. de Deià (Mallorca Occidental)

B

G

53

Foradada, serra de la penya  Alineació muntanyosa de la Vall de Gallinera (Marina Alta)

V

G

54

Forallac  Municipi del Baix Empordà: 51 m alt, 50 km2, 1.633 hab (1999)

C

M

55

Forans, revolta dels  Revolta ocorreguda a les Illes Balears entre el 1450 i el 1453

B

H

56

Forat, Morro des  Cap de la costa, al mun. d'Escorca (Mallorca Septentrional)

B

G

57

Forca  Vénda del mun. de Sant Antoni de Portmany (Eivissa)

B

G

58

Força, la  Nucli urbà de Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental)

C

G

59

Força d'Araós, la  Despoblat i antic castell del mun. d'Alins de Vallferrera (Pallars Sobirà)

C

G

60

Força d'Àreu, la  Nucli fortificat d'Alins de Vallferrera (Pallars Sobirà)

C

G

61

Força d'Estany, la  Poble del mun. de Ponts (Noguera)

C

G

62

Força Vella, la  Recinte emmurallat de Girona (Gironès)

C

G

63

Forcada, Anselm  ( ? , s. XVII – Montserrat, Bages, 1675)  Monjo de Montserrat

C

B

64

Forcada, Josep  (Barcelona, s. XVII)  Impressor

C

B

65

Forcada i Sors, Josep Maria  (Vic, Osona, 1864 - ? , s. XX)  Arquitecte

C

B

66

Forcadell, coll  Coll (959 m alt), al mun. de la Jonquera (Alt Empordà)

C

G

67

Forcadell, Domènec  (Ulldecona, Montsià, v 1800 - ? , 1849)  Guerriller carlí

C

B

68

Forcall  Municipi dels Ports: 699 m alt, 39,3 km2, 570 hab (1999)

V

M

69

Forcall  Caseria del mun. de Castalla (Alcoià), a l'extrem oriental de la foia de Castalla.

V

G

70

Forcall, ribera d'Et  Afluent esquerrà de la Noguera Pallaresa, a la seva capçalera, a l'antic mun. de Bagergue (Vall d'Aran), vora Montgarri, emissari de l'estany Nere del Forcall.

C

G

71

Força-ral, la  Castell del mun. de Montner (Rosselló)

N

G

72

Forcat  Poble del mun. de Montanui (Alta Ribagorça)

F

G

73

Forcat, cala en  Cala i urbanització del mun. de Ciutadella (Menorca)

B

G

74

Forcat, coll  Coll (810 m alt) del mun. de la Jonquera (Alt Empordà)

C

G

75

Forcat, estany  Petit estany de la parròquia d'Encamp (Andorra)

A

G

76

Forcats, estanys  Circ lacustre de la parròquia de la Maçana (Andorra)

A

G

77

Forcats, Sant Pere dels  Veure> Sant Pere dels Forcats (Alta Cerdanya)

N

G

78

Forces Elèctriques de Catalunya SA (FECSA)  (Barcelona, 1951 - )  Empresa

C

N

79

Forces Hidroelèctriques del Segre SA  (Catalunya, 1945 - )  Societat

C

N

80

Ford España SA  (Almussafes, Ribera Baixa, 1976 - )  Empresa automobilística

V

N

81

Forès  Municipi de la Conca de Barberà: 16,52 km2, 864 m alt, 67 hab (1999)

C

M

82

Forés, Gabriel  (Catalunya, s. XVI – València, 16/set/1546)  IL Abat perpetu de Poblet (1545-1546). Fou elegit a la mort de l'abat Lerín. Era doctor en dret. En possessionar-se del càrrec decretà una àmplia amnistia entre els seus vasalls. En 1546, a precs de Carles V, organitzà un gran auxili de blat a la plaça de Perpinyà. El mateix any morí al priorat de Sant Vicent de València, on es trobava de visita pastoral. Dut a Poblet, rebé sepultura a la Sala Capitular.

C

B

83

Forès i Madaula, Pelegrí  (Barcelona, 1775 – 1841)  Gravador de fusta

C

B

84

Forés i Roquer, Josep  (Barcelona, s. XIX – 1885)  Torner

C

B

85

Forest, Antoni  ( ? , s. XV) Religiós agustí

C

B

86

Forest de Belidor, Bernat  (Catalunya, 1698 – París, França, 1761)  Enginyer

C

B

87

Foret SA  (Barcelona, 1927 - )  Empresa química

C

N

88

Forgas i Frígola, Joan Maria  (Figueres, Alt Empordà, s. XIX – Barcelona, 1932)  Polític

C

B

89

Forgas i Puig, Pere  (Begur, Baix Empordà, s. XIX - ? , s. XIX)  Polític

C

B