|
|
|
Anar a: [ Fonto ] [ Fonts ] [ Fontsc ] [ Fora ] [ Forcad ] [ Fore ] Fer créixer les coses dient-los: heus aquí el miracle. (Josep Palau i Fabre) 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Fontova, Bernat (València, 1390 – 1460) Cartoixà 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontova i Mareca, Lleó (Barcelona, 1838 – 1890) Actor i autor teatral. A partir del 1862, any en què va ingressar al Teatre Odeón, va destacar en la interpretació de papers còmics, i va protagonitzar una llarga llista de títols, sobretot de Frederic Soler, amb qui va fundar també i va dirigir la societat teatral La Gata. El 1867 va participar en la creació de la companyia de teatre català al Romea, i després va passar als Novetats. Va escriure també algunes peces còmiques, com Vuits i nous (1884), i monòlegs. 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontova i Planes, Caterina (Barcelona, 1866 - Buenos Aires, Argentina, 1924) Actriu. Filla de Lleó Fontova i Mareca i germana de Conrad Abelard i Lleó. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontova i Planes, Conrad Abelard (Barcelona, 1865 - Buenos Aires, Argentina, 1923) Compositor 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Fontpedrosa (Conflent) Municipi: 960 m alt, 64,4 km2, 123 hab (1999) 7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontpineda (Pallejà, Baix Llobregat) Urbanització, prop de la Palma de Cervelló. 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontpobra, coll de (Santa Pau / Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa) Depressió (875 m alt) entre els dos municipis 9 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontpudosa, la (Banyoles, Pla de l'Estany) Balneari 10 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Font-rabiosa (Capcir) Municipi: 1.480 m alt, 15,6 km2, 91 hab (1999) 11 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fontroig, Joan (Illes Balears, s. XV – s. XVI) Eclesiàstic. Fou domer de la catedral de Mallorca. Escriví amb seguretat dues obres de ritual i li són atribuïdes altres tres. 12 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
14 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Font-romeu (Font-romeu, Odelló i Vià, Alta Cerdanya) Poble i capital del municipi 13 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
15 CATALUNYA - MUNICIPI Font-rubí (Alt Penedès) Municipi: 667 m alt, 37,0 km2, 1.219 hab (1999) 16 CATALUNYA - HISTÒRIA Font-rúbia, baronia de (Catalunya) Jurisdicció senyorial, el s. XVI pertanyia als Fiveller de Palou 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA
18 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fonts, barranc de les (Albalat dels Tarongers, Camp de Morvedre) Afluent esquerrà del Palància 19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fonts, Guillem de (Illes Balears ?, s. XIII – Morea ?, Grècia, s. XIV) Cavaller. El 1315 acompanyà Ferran de Mallorca a l'expedició a la Morea. Combaté probablement a la victoriosa batalla de Clarença i a la desastrosa de la Manolada, on moriria l'infant mallorquí. En aquest segon encontre consta el seu comandament sobre un esquadró i era un dels quatre homes que, fins al darrer moment, protegiren Ferran. 20 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fonts, les (Garrotxa) Veure> Sant Joan les Fonts. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fonts, les (Rubí / Sant Quirze del Vallès / Terrassa, Vallès Occidental) Poble, situat al límit dels tres municipis, a l'esquerra de la riera de les Arenes, travessat per la carretera de Rubí i Terrassa. La zona residencial es començà a construir al primer quart del s XX, damunt els terrenys comprats per la Societat Ribes i Companyia, entorn de l'antiga masia de Can Falguera i al costat del baixador del Ferrocarril de Catalunya; seguí un projecte d'urbanització. A partir del 1910 ha anat canviant d'aspecte; s'hi establí població immigrada en edificacions de tipus barraquístic, i els anys seixanta del s XX hom començà a instal·lar-hi indústries. 22 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Fonts, les (Calce, Rosselló) Antic poble i masia (mas de les Fonts), al sud del poble. El 1424 tenia 12 focs. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fonts, les (Vilobí d'Onyar, Selva) Santuari (la Mare de Déu de les Fonts), dins la parròquia de Salitja. És esmentat ja el 1657. 24 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
25 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fonts, Sant Cristòfol de les (Olot, Garrotxa) Veure> Sant Cristòfol de les Fonts. 26 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fonts, sequiol de les (Oliva, Safor) Canal, que drena la zona del terme, entre la ciutat i la mar. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fonts, ses (Calonge, Baix Empordà) Caseria, al nord-est de la vila. 28 CATALUNYA - HISTÒRIA Fonts de Sacalm (Sant Hilari Sacalm, Selva) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fonts i Fortuny, Marià (la Canonja, Tarragonès, 1822 – Reus, Baix Camp, 1889) Poeta i periodista. Fou director-fundador del "Diari de Reus". Formà part de l'antologia de Bofarull Els trobadors nous (1858). Guanyà accèssit als Jocs Florals restaurats de 1859. Als de 1860 guanyà la Viola amb el poema Jesucrist. Dirigí "El Eco del Centro de Lectura" de Reus i col·laborà a "Lo Gai Saber" i al "Calendari Català". 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fonts i Nogués, Andreu (Barcelona, 1898 - Catalunya, s XX) Pintor. Estudià a l'Escola de Belles Arts. Ha conreat de preferència el paisatge i les natures mortes. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA
32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontsanta, la (Jafre de Ter, Baix Empordà) Santuari (la Mare de Déu de Fontsanta), a l'oest del poble. Fou construït a la fi del s. XV al costat d'una font que des del 1460 tingué fama de miraculosa, i hom hi bastí al costat piscines i lavatoris per als malalts que hi acudien. La imatge, de fusta policromada, fou destruïda el 1936. Hom hi celebra nombrosos aplecs. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontsanta, la (Sant Pere de Torelló, Osona) Balneari 34 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Fontsanta, la (Campos, Mallorca Oriental) Antic i efímer convent carmelità, als Banys de Sant Joan. 35 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Fontsanta de Palma, marquesat de la (Illes Balears) Títol concedit el 1854 a Jaume Conrado i de Berard 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontscaldes (Valls, Alt Camp) Poble (403 m alt), al nord de la ciutat, al peu del coll de Lilla. L'església parroquial és dedicada a sant Simó. El 1188 Alfons I donà el lloc al monestir de Santes Creus. Prop seu ha estat excavat per l'Institut d'Estudis Catalans un forn de ceràmica ibèrica, on ha estat trobat un dels millors lots de ceràmica pintada ibèrica de Catalunya (actualment al Museu Arqueològic de Barcelona), dels s. III-II aC, amb la decoració característica de la Catalunya meridional (motius vegetals estilitzats, sobretot). 37 CATALUNYA - HISTÒRIA
38 CATALUNYA - HISTÒRIA Fontscalents (Castellar del Vallès, Vallès Occidental) Antic molí 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fontscalents, riera de (Castellterçol, Vallès Oriental) Nom de la capçalera de la riera Golarda o de Marfà, entre Santa Coloma Sasserra i Castellterçol. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontserè i Carrió, Carles (Barcelona, 1916 - Girona, 4/gen/2007) Escenògraf, il·lustrador i dibuixant de publicitat. Sobresortí com a cartellista en la guerra civil (1936-39). Exposà a Perpinyà i executà decoracions per al Casino de Canet de Rosselló (1939). Instal·lat a París, alternà el dibuix de còmics amb l'escenografia, la pintura i la litografia. A Mèxic produí una revista de tipus parisenc de gran espectacle (1948). A Nova York, durant vint anys, practicà la fotografia i el periodisme, activitats que proseguí després del seu retorn a Catalunya (1973). 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontserè i Domènech, Josep (Vinyols, Baix Camp, 1799 – Barcelona, 1870) Arquitecte 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontserè i Mestre, Josep (Barcelona ?, 1829 – Barcelona, 1897) Mestre d'obres 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fontserè i Riba, Eduard (Barcelona, 1870 – 1970) Meteoròleg i sismòleg 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA
45 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Fontviva, pic de (Portè, Alta Cerdanya) Cim (2.638 m alt) del massís del Carlit 90 ILLES BALEARS - HISTÒRIA forà -na (Illes Balears, - s XVIII) Habitant d'un mas, una parròquia o un lloc rural, adscrit a una ciutat o una vila. A Mallorca i a Eivissa, constituïen un estament específic i tenien participació com a tal en el govern municipal. Els forans mallorquins eren tots els qui no habitaven a la ciutat de Palma de Mallorca, i tenien una organització pròpia, el >Sindicat Forà. A Eivissa, un dels tres jurats que governaren l'illa havia d'ésser forà. 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fora, costa de (Sant Carles de la Ràpita, Montsià) Costa meridional 47 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Forada (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Vénda de la parròquia i municipi. 48 CATALUNYA - MUNICIPI
49 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Foradada, la (Castelló de la Plana, Plana Alta) Illa de l'arxipèlag dels Columbrets. 50 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
51 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Foradada, punta de la (Oriola, Baix Segura) Cap de la costa meridional del País Valencià (cast: punta de la Horadada), prop del límit històric amb Castella. Ha pres el nom de l'antiga torre Foradada. Hom hi ha construït un nucli turístic, La Torre de la Foradada. Aquest sector del terme, que rep el nom de camp de la Foradada, és centrat pel poble del Pilar de la Foradada. 52 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Foradada, punta de sa (Deià, Mallorca Occidental) Cap i promontori de la costa de Tramuntana, a ponent de la punta de Deià, dins la possessió de Son Marroig, que fou propietat de l'arxiduc Lluís Salvador d'Habsburg-Lorena. 53 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Foradada, serra de la penya (la Vall de Gallinera, Marina Alta) Alineació muntanyosa 54 CATALUNYA - MUNICIPI Forallac (Baix Empordà) Municipi: 51 m alt, 50 km2, 1.633 hab (1999) 55 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Forans, revolta dels (Mallorca, 1450 - 1453) Revolta que tingué lloc per part dels forans (forà) contra els estaments privilegiats de la ciutat de Palma de Mallorca, acusats de mal govern, de dilapidació dels diners públics, de repartiment desfavorable dels imposts, de recàrrecs amb motiu de l'amortització del deute públic, etc. La revolta fou dirigida per Simó Ballester, Jaume Nicolau, Esteve Font i Bartomeu Morer, i tingué repercusions a Menorca. Sorgí, sembla, sense cap pla previ, com a manifestació contra els abusos del poder i per la desesperació produïda per la pobresa. L'èxit inicial els féu assetjar la capital (26/jul-1/ago/1450), però a la fi foren rebutjats; el rei, que afavoria els ciutadans, exigí dels forans el pagament dels censos endarrerits i els condemnà a indemnitzar els ciutadans i els recatxats (forans que no s'adheriren a la revolta) per tots els danys fets a llurs béns. A més, el governador de l'illa, Berenguer d'Oms... Segueix... 56 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Forat, Morro des (Escorca, Mallorca Septentrional) Cap de la costa 57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Forca (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Vénda de la parròquia de Sant Rafel de Forca. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA
59 CATALUNYA - HISTÒRIA Força d'Araós, la (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà) Despoblat i antic castell 60 CATALUNYA - GEOGRAFIA Força d'Àreu, la (Alins de Vallferrera, Pallars Sobirà) Nucli fortificat d'Àreu, mig quilòmetre al nord del poble. 61 CATALUNYA - GEOGRAFIA Força d'Estany, la (Ponts, Noguera) Poble (641 m alt), fins al 1970 del mun. del Tossal, al sud-oest del terme, en un altiplà (serra de la Força); és format per dos nuclis, el de la Força i el d'Estany, on hi ha l'església. 62 CATALUNYA - ART Força Vella, la (Girona, Gironès) Recinte emmurallat, coincident amb l'emplaçament de la població romana. De forma triangular, té un perímetre d'uns 800 m i culmina a la banda oriental amb la torre Gironella. Els murs, romans, tenen fonaments ibèrics. Inclou la seu i dependències eclesiàstiques, a més del palau episcopal. Durant la guerra contra Joan II s'hi refugiaren la reina Joana Enríquez i el seu fill, l'infant Ferran, i hi foren assetjats (jun-jul/1462), però finalment alliberats gràcies a l'ajut de les tropes franceses. 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Forcada, Anselm ( ? , s. XVII – Montserrat, Bages, 1675) Monjo de Montserrat 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Forcada i Sors, Josep Maria (Vic, Osona, 1864 - ? , s. XX) Arquitecte 66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Forcadell, coll (la Jonquera, Alt Empordà) Coll (959 m alt) 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Forcadell, Domènec (Ulldecona, Montsià, 1798 - Catalunya, 1866) Guerriller carlí. Voluntari reialista durant els anys 1820-23, a les ordres de Romà Chambó assolí el grau de tinent. A la mort de Ferran VII s'uní al Baró d'Hervàs a favor de Don Carlos. Col·laborà (1833-40) amb Ramon Cabrera al Maestrat dirigint una partida de 400 homes. El 1838 féu una expedició a terres murcianes i ocupà Oriola, Elx i Almansa. A la fi de la Primera Guerra Carlina (1840) s'exilià a França, juntament amb Cabrera, amb qui retornà durant la guerra dels Matiners (1848). El mai/1848 derrotà l'exèrcit isabelí a Sant Jaume de Frontanyà. Fou vençut al Pinell, i, acabada la guerra, s'exilià novament a França. 68 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Forcall (Ports) Municipi: 699 m alt, 39,3 km2, 570 hab (1999) 69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Forcall (Castalla, Alcoià) Caseria, a l'extrem oriental de la foia de Castalla. 70 CATALUNYA - GEOGRAFIA Forcall, ribera d'Et (Vall d'Aran) Afluent esquerrà de la Noguera Pallaresa, a la seva capçalera, a l'antic mun. de Bagergue, vora Montgarri, emissari de l'estany Nere del Forcall. 71 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
72 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Forcat (Montanui, Alta Ribagorça) Poble 73 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Forcat, cala en (Ciutadella, Menorca) Cala i urbanització, a la costa occidental, a l'oest de la ciutat, prop del cap de Banyos. 74 CATALUNYA - GEOGRAFIA Forcat, coll (la Jonquera, Alt Empordà) Coll (810 m alt) de la serra de l'Albera, obert entre el pic de Llobregat i el puig Pinyet. 75 ANDORRA - GEOGRAFIA Forcat, estany (Encamp, Andorra) Petit estany de la parròquia 76 ANDORRA - GEOGRAFIA Forcats, estanys (la Maçana, Andorra) Circ lacustre d'origen glacial, capçalera del riu d'Arinsal, dominat pel pic de Medacorba i la roca Entravessada. 77 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Forcats, Sant Pere dels (Alta Cerdanya) Veure> Sant Pere dels Forcats. 78 CATALUNYA - EMPRESA Forces Elèctriques de Catalunya SA (FECSA) (Barcelona, 1951 - ) Empresa 79 CATALUNYA - EMPRESA
80 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Ford España SA (Almussafes, Ribera Baixa, 1976 - ) Empresa automobilística 81 CATALUNYA - MUNICIPI Forès (Conca de Barberà) Municipi: 16,52 km2, 864 m alt, 67 hab (1999) 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Forés, Gabriel (Catalunya, s. XVI – València, 16/set/1546) IL Abat perpetu de Poblet (1545-1546). Fou elegit a la mort de l'abat Lerín. Era doctor en dret. En possessionar-se del càrrec decretà una àmplia amnistia entre els seus vasalls. En 1546, a precs de Carles V, organitzà un gran auxili de blat a la plaça de Perpinyà. El mateix any morí al priorat de Sant Vicent de València, on es trobava de visita pastoral. Dut a Poblet, rebé sepultura a la Sala Capitular. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Forès i Madaula, Pelegrí (Barcelona, 1775 – 1841) Gravador de fusta. Féu motlles per a l'estampat d'indianes. Entrà a la mestrança de Barcelona. Destacà pels seus treballs al boix (retrats de Carles IV i de Maria Lluïsa, que li valgueren el títol de mestre torner), banya i vorí. S'exilià durant l'ocupació napoleònica. Era de l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, a la qual ingressà el 1817, i per a la qual féu una col·lecció de figures matemàtiques. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Forés i Roquer, Josep (Barcelona, s. XIX – 1885) Torner. Probablement fill de Pelegrí Forés i Madaula. Executà notables treballs de torneria. Escriví diversos estudis de l'especialitat per a l'Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, a la qual pertanyia. 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Forest, Antoni (Catalunya, s XV) Religiós agustí. Gaudí de gran prestigi. El 1432 fou nomenat vicari general de la província d'Aragó i Catalunya. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA
87 CATALUNYA - EMPRESA Foret SA (Barcelona, 1927 - ) Empresa química 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Forgas i Frígola, Joan Maria (Figueres, Alt Empordà, s. XIX – Barcelona, 1932) Polític 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Forgas i Puig, Pere (Begur, Baix Empordà, s XIX - Catalunya, s XIX) Polític. Industrial suro-taper, fou diputat a les corts per la Bisbal. Participà activament en la revolució de set/1868, i aquell mateix any fou nomenat governador civil de Girona.
Anar
a: [ Fonto ]
[ Fonts ] [ Fontsc ]
[ Fora ] [ Forcad ] [
Fore ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Font-romeu,
Odelló i Vià
Foradada
