[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

Anar a:    [ Foixa-B ]    [ Folc ]    [ Folch i G ]    [ Fom ]    [ Fondo ]    [ Fonollet ]

Quan canvien el govern de l'estat, els catalans només canviem el nom dels amos. (Ramon Piera)

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Boixadors, Vicenç Domènec de  (Catalunya, s XVIII - d 1755)  Varvassor de Foixà i de Boixadors. Nom que adoptà Vicenç Domènec de Xetmar i de Copons en succeïr a Bernat de Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar, el qual morí sense descendència. El seu fill i successor fou Joan Francesc de Foixà-Boixadors i de Copons.

1 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Boixadors i de Balay de Marignac, Ignasi de  (Catalunya, s. XVIII – s. XIX)  Baró de Foixà. Fill i hereu de Joan Francesc de Foixà-Boixadors i de Copons i pare de Narcís de Foixà i d'Andreu, que l'heretà.

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Boixadors i de Copons, Joan Francesc de  ( ? , s. XVIII – 1800)  Baró de Foixà

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Boixadors i de Cruïlles, Bernat Alemany de  ( ? , s. XVI)  Senyor de Foixà

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Boixadors i de Cruïlles, Lluís Benet de  ( ? , s. XV)  Varvassor de Foixà

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Boixadors i de Santmiquel, Alemany de  ( ? , s. XV – s. XVI)  Senyor de Boixadors

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Boixadors i de Xetmar, Jerònima de  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Varvassora de Foixà i Boixadors

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Boixadors i d'Escales, Galceran de  ( ? , s. XVI – 1601)  Varvassor de Foixà

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Boixadors i d'Ivorra, Pau Galceran de  (Catalunya, s. XVI)  Senyor de Boixadors. Fill i successor de Alemany de Foixà-Boixadors i de Santmiquel. Morí sense descendència i l'heretatge passà als fills de la seva tia Aldonça de Foixà i de Santmiquel.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar, Bernat de  ( ? , s. XVII)  Varvassor de Foixà i de Boixadors

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar, Tomàs de  ( ? , s. XVII)  Varvassor de Foixà i de Boixadors

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Boixadors-Salbà, Galceran de  ( ? , s. XVII – 1639)  Varvassor de Foixà i Boixadors

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Camporrells i de Balaguer, Antoni de  ( ? , s. XVII – 1732)  Senyor de Cabrera

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foixà-Camporrells i de Móra, Antoni de  (Catalunya, s XVIII – 1791)  Senyor de Cabrera, Vallbona i Vilanova d'Espoia. Fill i successor d'Antoni de Foixà-Camporrells i de Balaguer. Fou succeït pel seu fill Antoni Francesc de Foixà i de Guiu.

15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Foixet  (Ròtova, Safor)  Veure> Alqueria d'en Foixet, l'.

16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fola, Josep  (Castelló de la Plana, s. XIX)  Escriptor. És autor d'algunes obres teatrals en castellà. La titulada Teresa obtingué un cert èxit.

17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fola i Igúrbide, Apolinar  (Sòria, Castella, 1844 - Castelló de la Plana, 1900)  Matemàtic

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folc  ( ? , s. XI)  Eclesiàstic

19 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Folc de Cardona  Altre nom del llinatge de Cardona.

20 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Folc de Cardona, Antoni  (València, 1623 – Madrid, 1694)  Noble i escriptor. Era marquès de Castellnou i de Ponts, i baró de Massalavès, Paranxet i Prades. Fou gentilhome de cambra de Joan d'Àustria, el fill de Felip IV. Més tard ocupà el càrrec de majordom a la cort de Carles II. També fou membre del Consell d'Aragó. Tingué una participació molt destacada a les Corts de Saragossa de 1677. Ja d'edat i havent restat vidu, s'ordenà sacerdot, encara que tenia fills. És autor de les comèdies Lo mejor es lo mejor, Vencer al fuego es vencer, El más heroico silencio i d'altres.

21 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Folc de Cardona, Antoni  (València, 1657 – Viena, Àustria, 1724)  Noble, prelat i franciscà

22 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Folc de Cardona, Felip  (València, s. XVII – 1672)  Noble. Tingué el títol d'almirall d'Aragó. Fill seu fou el prelat franciscà Antoni.

23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Folc i Cardona, Francesc  (València, 1737 - s. XVIII)  Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. El 1787 era director de la de Música. Destacà com a retratista.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folc i Costa, Jaume  (Barcelona, 1755 – 1821)  Escultor i pedagog. De tendència neoclàssica, fou deixeble de F. Tremulles i amplià estudis a Madrid i Roma. Director de les escoles de belles arts de Granada, on realitzà el sepulcre del bisbe Moscoso, i Barcelona, s'oposà a Josep Bonaparte i passà a Mallorca, on treballà a la cartoixa de Valldemossa.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folc i Costa, Josep Antoni  (Barcelona, 1768 – Madrid, 1814)  Escultor i tallista. Fou deixeble de l'Escola de Nobles Arts de Barcelona, del seu germà Jaume i de l'Academia de San Fernando de Madrid, de la qual obtingué el grau d'acadèmic de mèrit. Anà a Cadis i després a Mallorca durant l'ocupació napoleònica i treballà a Valldemossa (on esculpí dos medallons) i en el mausoleu del marquès de la Romana de la seu de Palma. Posteriorment exercí els càrrecs de vice-secretari de l'Academia de San Fernando i d'escultor de cambra de Ferran VII.

26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Folch, Ramon  (València, s. XIV – 1444)  Frare dominicà. Fou prior del convent de Sant Domènec de València, de 1421 a 1438. Escriví treballs teològics i reculls de sermons.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Amich, Francesc de Paula  ( ? , 1799 – 1888)  Metge

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Andreu, Rafael  (Montblanc, Conca de Barberà, 1881 – Madrid, 1960)  Farmacèutic

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Brossa, Josep Maria  (Barcelona, s. XIX – 1880)  Mestre d'obres. A Sant Andreu de Palomar construí el convent de Jesús i Maria. Escriví dos tractats d'arquitectura i un Diccionario de Arquitectura. Col·laborà amb el seu germà Lluís en l'escola per a la formació de menestrals que havia establert el seu pare a Barcelona.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Brossa, Lluís  ( ? , ? )  Ebenista

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Camarasa, Lluís  (Barcelona, 1913 – 1999)  Metge i pedagog. Especialitzat en trastorns psicològics, socials i educatius en el món de la infantesa i de l'adolescència, ha estat fundador i director dels serveis de psiquiatria infantil a diversos centres. Professor de la Universitat de Barcelona (1956-82), fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1990 i president de la Societat Catalana de Pedagogia.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Camarasa, Ramon  (Barcelona, 1926 - )  Novel·lista, autor teatral i traductor

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Capdevila, Rafael  (Barcelona, 1881 – 1961)  Polític i escriptor. Es llicencià en dret, pertangué a la Unió Socialista de Catalunya i col·laborà a "Justícia Social-Octubre". Dirigí la revista "Vida Nova" (1902-03). Publicà poesia (Visions meves, 1910; Poemes de la Guerra Gran, 1921) i també el Vocabulari jurídic català (1934) i els llibrets 34 regles per escriure correctament la llengua catalana (1931), sovint reeditat, Tots els verbs catalans (1953) i Gramàtica popular de la llengua catalana (1953).

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Folch, Josep  (Montblanc, Conca de Barberà, 1897 - )  Polític i agricultor

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Franquès, Bernat  (Barcelona, s. XIX)  Fuster i agrimensor

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Gener, Josep  (Montblanc, Conca de Barberà, s. XVII - Catalunya, s. XVIII)  Teòleg. És autor d'un Angelicus tractatus phisicus (1702), que es conserva manuscrit.

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Girona, Joaquim  (Barcelona, 1892 - 1984)  Geòleg i enginyer. Fou l'impulsor de la mineria i de la metal·lúrgia del plom a Catalunya i un dels membres principals de la societat Mines del Priorat. Cooperà en la Institució Catalana d'Història Natural. Membre del Centre Excursionista de Catalunya, impulsà l'esquí a la Molina. Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Escriví, entre altres obres, L'anatasa cristal·litzada (1912), Suposta troballa de la smithsonita i la hidrocincita a Catalunya (1912), Les sals potàssiques de Súria (1914) i L'hal·loïsita a Santa Creu d'Olorda (1914), Los minerales de uranio en España.

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Guillém, Ramon  (Barcelona, 1946 - )  Biòleg. S'ha significat per la seva lluita en pro d'una adequada gestió del patrimoni natural català a través de nombrosos escrits. Ha publicat, entre altres, La vegetació dels Països Catalans (1981) i ha dirigit una Història Natural dels Països Catalans en 15 volums. Membre numerari de l'IEC, consultor ambiental de la UNESCO i ha presidit la Institució Catalana d'Història Natural. També ha dirigit la sèrie televisiva Mediterrània.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Pi, Albert  (Barcelona, 1905 - )  Professor de farmacologia

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Pi, Jordi  (Barcelona, 1911 - Boston, Massachusetts, EUA, 1979)  Metge i bioquímic

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Rusiñol, Albert  (Barcelona, 1922 – 1988)  Químic i industrial

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Torres, Ignasi  (Barcelona, 1883 – 1927)  Escriptor

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Torres, Joaquim  (Barcelona, 1886 – Badalona, Barcelonès, 1963)  Museòleg, historiador i crític d'art. Estudià a l'Escola de Llotja de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, institucions de les quals més tard fou professor. Del 1910 al 1920 es féu càrrec de la pàgina artística de "La Veu de Catalunya". Col·laborà també a l'"Annuari de l'Institut d'Estudis Catalans", a "Vell i Nou", a "D'Ací i d'Allà", a la "Gaseta de les Arts", a la "Revista de Catalunya", al "Butlletí dels Museus" i a "La Vanguardia". Fou conservador (1918) i director general (1920-26 i 1930-39) del Departament d'Art Medieval dels museus de Barcelona. Des d'aquest càrrec portà a terme una important tasca de reorganització i modernització dels museus de la ciutat. Gràcies a la seva gestió es van poder reunir al Museu d'Art de Catalunya (inaugurat el 1934) una bona part de les pintures murals romàniques catalanes i salvar-les de llur lamentable mal estat. Fou també assessor artístic de Francesc Cambó. Home erudit, publicà un resum de la Història general de l'art (1922) i dirigí l'obra, realitzada en col·laboració, L'art català (1955-58, 2 volums). Escriví també nombroses publicacions sobre els frontals romànics pintats a Catalunya, ceràmica de Paterna, etc, i les monografies del pintors Martí i Alsina (1912) i Fortuny (1962). Durant la postguerra fou col·laborador de la revista "Destino". Entre els càrrecs que ocupà figura el de membre de l'Institut d'Estudis Catalans (1942) i de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1959).

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Torres, Josep Maria  (Barcelona, 29/feb/1880 – 15/des/1950)  Novel·lista, narrador i autor teatral

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Torres, Lluís  (Barcelona, 1879 - 1946)  Pedagog i crític d'art. Fill de Lluís Folch i Brossa. Impulsà la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona, de la qual dirigí la part educativa. Fou el director tècnic del Tribunal Tutelar d'Infants (1925-27) i creà, l'any 1928, la institució per a deficients mentals Torremar, a Vilassar de Mar, única en el seu gènere a Catalunya fins l'any 1936. Col·laborà en diverses publicacions periòdiques i dirigí el "Portaveu de l'Associació Escolar Artística" (1912-13).

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folch i Torres, Manuel  (Barcelona, 1877 - 1928)  Advocat i escriptor. Fill de Lluís Folch i Brossa. S'inicià en les lletres col·laborant en "L'Aureneta" i "L'Atlàntida". Milità a la Lliga Regionalista, dirigí el "Cu-cut!" i fou secretari de la Societat d'Atracció de Forasters, de Barcelona. Rebé el mestratge en gai saber (1914) i li publicaren els poemes Encens i mirra (sd), la novel·la L'apòstol, les comèdies De bon tremp (1905), La cogula (1906), L'oncle rector (1911), La germaneta (1912) i Reixes enfora (sd), a més de les faules per a infants De quan les bèsties parlaven i Encara parlen les bèsties.

47 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Folcrà, Andreu  (Illa, Rosselló, s. XVII - ? , 1664)  Religiós agustí

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folgado i Forteza, Vicenç  (Barcelona, 1921 - )  Pintor

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folgar i Ascaso, Constantí  (Barcelona, 1892 - Buenos Aires, Argentina, 1983)  Tenor. Actuà amb el nom de Tino Folgar. Debutà a l'Orfeó Gracienc amb La Bohéme (1922), i actuà sovint a Itàlia, Holanda, etc; el 1929 enregistrà un Rigoletto sencer. Més tard passà a la sarsuela, i actuà a l'estat espanyol i a l'Amèrica del Sud. Assolí una gran popularitat amb La canción del día, un dels primers films sonors del cinema espanyol.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folguera, Joan  (Catalunya, s XIX – Barcelona, 1881)  Mestre de minyons. Publicà dues obres didàctiques.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folguera i Duran, Manuel  (Sabadell, Vallès Occidental, 1867 – Barcelona, 1951)  Enginyer i polític. Pare de Joaquim Folguera i Poal. President de la Unió Catalanista i de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Presidí la comissió que exposà a la reina regent les reivindicacions catalanes (1900). Redactà un primer projecte de Mancomunitat (1909), essencial en l'aprovació final de la institució. Col·laborà en diverses publicacions, en les quals plasmà el seu radicalisme catalanista.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folguera i Grassi, Francesc  (Barcelona, 1891 – 1960)  Arquitecte. Constructor del Teatre Circ Olímpia de Barcelona (1919-23), actualment desaparegut. A partir del 1926, juntament amb R. Reventós, dirigí la construcció del Poble Espanyol de Montjuïc, per a l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Dins els cànons racionalistes, construí el casal de Sant Jordi, al carrer de Casp (1929) i la casa del Llorà, a Collsacabra (1935), el mateix any en que es féu càrrec de les obres d'urbanització de s'Agaró, iniciades per Rafael Masó. El 1940 començà la restauració de diverses esglésies de localitats catalanes i després realitzà la façana exterior i la torre de l'Abat, al monestir de Montserrat. Com a tractadista d'arquitectura publicà diversos estudis sobre resistència de materials i de tècnica arquitectònica, com Les condicions essencials de l'estructura de l'habitació. Home d'una gran cultura i típicament noucentista, publicà una de les primeres aportacions sòlides a l'estudi de Gaudí (1928) i Urbanismo para todos (1959). Deixà inacabat un llibre antològic dels principals texts urbanístics mundials.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Folguera i Poal, Joaquim  (Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat, 1893 – Barcelona, 1919)  Crític literari i poeta. Fill de Manuel Folguera i Duran. A causa d'una greu malaltia va haver d'abandonar els estudis d'enginyeria. Va ésser un dels membres més destacats i ben dotats de l'avantguarda noucentista i va assajar la poesia cal·ligràfica. Traductor de poetes francesos i italians, col·laborà també a diverses publicacions. Va publicar tres llibres de poemes i alguns assaigs, dels quals destaca Les noves valors de la poesia catalana (1919). Com a poeta simbolista, donà a conèixer uns Poemes de neguit (1915) i El poema espars (1917). Pòstumament sortiren Poemes (1920), Articles (1920), Traduccions i fragments (1921) i Cartes a Claudi Rodamilans. Amb J.M. López i Picó va fundar la publicació "La Revista".

54 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Folgueres, Pere  (Grècia, s XIV )  Cavaller. El 1371, fracassada una invasió de l'Àtica feta per Lluís d'Enghien, pretendent francès al ducat d'Atenes, fou l'encarregat de negociar una pau amb els invasors, amb la mitjanceria de Joan Delpino, el batlliu venecià del Negrepont.

55 CATALUNYA - MUNICIPI

Folgueroles  (Osona)  Municipi: 552 m alt, 11,0 km2, 1.513 hab (1999). Situat al centre de la plana de Vic, a l'est d'aquesta ciutat. El sector oriental del terme és accidentat per les Guilleries. Hi ha boscos de pins i alzines. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (cereals d'hivern, patates i farratges), la ramaderia (bestiar boví, oví i porcí), l'avicultura, indústria tèxtil (cotó) i algunes activitats derivades de l'estiueig. Al poble es destaquen l'església parroquial de Santa Maria, romànica; Can Sala, masia del s. XIII, el monument a mossèn Cinto Verdaguer, fill de la vila, i la casa pairal del poeta, convertida en museu. Dins el terme hi ha el santuari de la Damunt, del s. XVII, i la capella de Sant Jordi de Puigseslloses, amb un dolmen. Àrea comercial de Vic.

56 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Folgueroles  (Caldes de Malavella, Selva)  Veïnat

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Folletera, roca  (Benifallet, Baix Ebre)  Espadat

58 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Folquer  (Artesa de Segre, Noguera)  Llogaret, damunt un contrafort de la serra de Comiols, al nord del turó de Montmagastre; en són el centre la casa gran de Folquer (702 m alt) i l'església parroquial de Sant Gili. Un quilòmetre al nord-oest, a l'encreuament dels antics camins d'Artesa (actual carretera) i de Ponts a Tremp, hi ha l'antic hostal de Folquer. Al s XIX esdevingué el centre de la parròquia de Folquer i Comiols, dins la baronia de Montmagastre.

59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Fombuena, Vicent  (Alcoi ?, Alcoià, s. XIX - Madrid ?, 1877)  Dirigent obrer internacionalista

60 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Foment  (Reus, Baix Camp, 1906 - 1939)  Periòdic. Fundat com a "setmanari socialista republicà". El 1915 esdevingué portaveu de les comarques tarragonines de la Unió Federal Nacionalista Republicana. Pel jun/1930 inicià una segona època, com a òrgan de l'Esquerra Republicana de Catalunya. El 1936 es convertí en diari.

61 ILLES BALEARS - POLÍTICA

Foment de Civisme  (Palma de Mallorca, jul/1914 – 1936)  Organisme constituït per Jeroni Massanet com a entitat cultural i política. S'inserí en el marc del regeneracionisme, crítica el sistema parlamentari i, després, també la dictadura de Primo de Rivera. Tingué com a òrgan de premsa "La Vanguardia Balear", i, bé que subsistí sota la II República espanyola, la seva influència no fou gaire gran.

64 CATALUNYA - POLÍTICA

Foment de la Pietat Catalana  (Catalunya, 1916 – ? )  Institució creada per Eudald Serra i presidida pels bisbes catalans, amb l'objectiu d'editar llibres religiosos en català.

107 CATALUNYA - POLÍTICA

Foment de la Producció Espanyola  (Barcelona, 1876 - 1889)  Organisme constituït per Bosch i Labrús, que s'havia separat del Foment de la Producció Nacional. Organitzà la manifestació proteccionista del 1881 i posteriorment participà en la formació del Foment del Treball Nacional (1889).

108 CATALUNYA - POLÍTICA

Foment de la Producció Nacional  (Barcelona, 1869 - 1879)  Organisme

62 CATALUNYA - CULTURA

Foment de la Sardana de Barcelona  (Barcelona, 1921 - )  Entitat

63 CATALUNYA - EMPRESA

Foment de les Arts Decoratives (FAD)  (Barcelona, 1903 - )  Entitat. Formada per un grup d'industrials i gent d'ofici. El 1936 es va establir a la cúpula del Coliseum i des del 1972 té local propi a la part alta de la ciutat. De les múltiples activitats que ha dut a terme es destaquen el certamen de la Taula Parada (1933), el saló monogràfic Hogarotel (que després va prendre el nom d'Expohogar), el concurs municipal d'arquitectura i interiorisme (premis FAD) i el premi Sebastià Gasch de circ i music-hall. De les diverses agrupacions que acull en destaca, des del 1960, l'ADI-FAD, de disseny industrial.

65 CATALUNYA - POLÍTICA

Foment del Treball Nacional  (Catalunya, 1889 – 1939)  Institució proteccionista

66 ILLES BALEARS - EMPRESA

Foment del Turisme de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1905 - )  Entitat privada. Creada per promoure el turisme a l'illa. A partir de 1920 es va dedicar a fer una tasca de propaganda a gran escala. Com a primera societat d'aquest tipus ha servit de model a d'altres de l'estat espanyol i fins i tot als sindicats d'iniciatives i turisme.

67 CATALUNYA - EMPRESA

Foment d'Obres i Construccions (FOC)  (Barcelona, 1900 - )  Societat

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fonalleras i Codony, Josep Maria  (Girona, 26/jun/1959 - )  Narrador. Estudià filologia catalana a la Universitat de Girona. Ha escrit teatre, novel·la i narracions i també crítica literària. Hom el considerà un dels escriptors joves de més talent de la literatura catalana. Ha guanyat diversos premis. La seva narrativa és d'una gran precisió estilística i amarada d'un profund sentit de l'humor.

69 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Fonaments  (Catalunya, 1978 - )  Revista d'arqueologia, prehistòria i antiguitat

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fonç, Bernat de  (Catalunya, s. XIII – s. XIV)  Militar. El 1313 tenia el comandament efectiu de les forces catalanes destacades a Tunísia després de la pau i l'aliança establertes per Jaume II el Just.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Foncalada, Plàcid  (Cardona, Bages, s. XVII - 1664)  Religiós. Fou prior i després abat del monestir de Sant Benet de Bages. Destacà pels seus coneixements musicals.

72 CATALUNYA - MUNICIPI

Fondarella  (Pla d'Urgell)  Municipi: 243 m alt, 5,4 km², 741 hab (2004). Situat al bell mig de la plana d'Urgell, a l'oest de Mollerussa i a l'est de Lleida. El principal recurs econòmic del municipi és l'agricultura de regadiu (cereals, hortalisses i arbres fruiters), que ocupa quasi la totalitat de la superfície del terme i s'alimenta amb aigua del canal d'Urgell. La ramaderia (bovina, ovina i porcina), l'avicultura i algunes activitats industrials (materials de construcció) fan de complement. Al poble es destaca l'església parroquial romànica de Santa Maria (s. XI). Dins el terme hi ha la partida de l'Hospitalet, on hi havia el monestir de Sant Nicolau. Àrea comercial de Mollerussa.

73 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Fondeguilla  (Plana Baixa)  Municipi: 211 m alt, 28,3 km², 910 hab (1999)

74 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Fondespatla  (Matarranya)  Municipi: 712 m alt, 38,7 km², 363 hab (1999)

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fondevila i Padrol, Josep Maria  (Barcelona, 1915 - )  Jesuïta i teòleg

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fondo  (Crevillent / Elx, Baix Vinalopó)  Llacuna entre els dos municipis

77 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fondo, barranc  (Ribera Alta / Ribera Baixa)  Curs d'aigua intermitent, que neix al pla de la Serra, dins el terme d'Alfarb, i es perd als arrossars del sud de l'Albufera, prop d'Almussafes.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fondo, riu  (Tortosa, Baix Ebre)  Antic braç de l'Ebre, al nord del delta, transformat ara en canal i llacuna litoral, entre el port del Fangar i la bassa de l'Estella.

79 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Fondó de les Neus, el  (Vinalopó Mitjà)  Municipi: 300 m alt, 68,8 km², 1.604 hab (1999)

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Fondó de Monòver, el  (Monòver, Valls del Vinalopó)  Poble

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fondo de Sant Martí, el  (Barcelona, Barcelonès)  Sector de l'antic municipi de Sant Martí de Provençals, sorgit a la fi del s XIX al voltant de la masia de can Pol, al barri de la Sagrera.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fondó de Santa Coloma, el  (Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)  Barri obrer

83 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Fondó dels Frares, el  (Vinalopó Mitjà)  Municipi: 415 m alt, 12,6 km², 553 hab (1999)

84 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Fonduco, es  (Maó, Menorca)  Sector del port

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fonogedell  (Casserres de Berguedà, Berguedà)  Llogaret

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fonoll, Celdoni  (Calaf, Anoia, 1944 - )  Cantant i rapsode

87 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fonoll, el  (Passanant, Conca de Barberà)  Poble

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fonoll, Reinard (o Desfonoll)  (Anglaterra, s. XIV - Montblanc ?, Conca de Barberà, v 1362)  Mestre d'obres i picapedrer

89 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fonoll i Guarda, Ot  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1810 – Barcelona, 1875)  Pedagog

90 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Fonollà  (Morellàs, Vallespir)  Veure> Sant Martí de Fenollà

91 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fonollar, comtat del  (Catalunya)  Títol senyorial, concedit el 1711 pel primer Carles III a Josep d'Amigant i de Ferrer (mort el 1713). Passà, vers el 1813, als Despujol, marquesos de Palmerola.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fonollera, la  (Torroella de Montgrí, Baix Empordà)  Jaciment arqueològic

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fonolleres  (Parlavà, Baix Empordà)  Poble

94 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fonolleres  (Granyanella, Segarra)  Poble

95 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fonolleres  (Llagostera, Gironès)  Veïnat

96 CATALUNYA - HISTÒRIA

Fonollet  (Puig-reig, Berguedà)  Antiga església parroquial

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fonollet  (Montanissell, Alt Urgell)  Masia i antic terme

98 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fonollet, Sant Jaume de  (Sant Bartomeu del Grau, Osona)  Veure> Sant Jaume de Fenollet.

99 CATALUNYA - MUNICIPI

Fonollosa  (Bages)  Municipi: 525 m alt, 51,9 km², 1.173 hab (2004). Situat a la perifèria occidental de la comarca, a la vall de la riera de Castelltallat i a banda i banda de la riera de Fonollosa, afluent, per la dreta, del Cardener, accidentat per la serra de Fonollosa, amb boscos de pins, alzines i roures. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà, totalment predominant (vinya, oliveres i ametllers), la ramaderia (granges de bestiar porcí i boví), en expansió, i l'avicultura. També hi ha una petita indústria tèxtil. El poble es troba a l'esquerra de la riera de Fonollosa; l'església parroquial és dedicada a la Santa Creu. El terme comprèn, a més, els ravals del Paisà, de la Pocafarina i de les Oliveres, els pobles de Camps i de Fals, on hi ha restes de l'antic castell, i el llogaret de Caselles.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fonollosa, la  (Cabra del Camp, Alt Camp)  Caseria, prop del torrent de la Fonollosa, afluent, per la dreta, del Francolí, que neix a la serra del Cogulló.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Fons, estany  (Pallars Sobirà)  Estany de la comarca

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fons, Joan Pau  (Piera, Anoia, 1576 – Barcelona, 1622)  Religiós jesuïta

103 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fons, Josep  (Perpinyà, 1866 – 1930)  Poeta en francès

104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Fons i Jofre de Villegas, Bartomeu  (Palma de Mallorca, 1888 – 1962)  Polític i advocat

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Fons i Vilardell, Pere  (el Palà de Torroella, Navars, Bages, 23/jul/1955 - )  Poeta i narrador. Coordinador de la revista literària "Faig". La seva poesia és de caire realista: Espellifada solitud (1975), Aquesta música porosa (1977), Bumerang (1980) i En ambre (1982). L'home pedra (1985) és el seu primer llibre de narracions.

106 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Fons-Godail, Andreu  (Perpinyà, 1871 – 1954)  Pintor

Anar a:    [ Foixa-B ]    [ Folc ]    [ Folch i G ]    [ Fom ]    [ Fondo ]    [ Fonollet ]

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans