1

2

1

Foixà-Boixadors i de Balay de Marignac, Ignasi de  ( ? , s. XVIII – s. XIX)  Baró de Foixà

C

B

2

Foixà-Boixadors i de Copons, Joan Francesc de  ( ? , s. XVIII – 1800)  Baró de Foixà

C

B

3

Foixà-Boixadors i de Cruïlles, Bernat Alemany de  ( ? , s. XVI)  Senyor de Foixà

C

B

4

Foixà-Boixadors i de Cruïlles, Lluís Benet de  ( ? , s. XV)  Varvassor de Foixà

C

B

5

Foixà-Boixadors i de Santmiquel, Alemany de  ( ? , s. XV – s. XVI)  Senyor de Boixadors

C

B

6

Foixà-Boixadors i de Xetmar, Jerònima de  ( ? , s. XVI – s. XVII)  Varvassora de Foixà i Boixadors

C

B

7

Foixà-Boixadors i d'Escales, Galceran de  ( ? , s. XVI – 1601)  Varvassor de Foixà

C

B

8

Foixà-Boixadors i d'Ivorra, Pau Galceran de  ( ? , s. XVI)  Senyor de Boixadors

C

B

9

Foixà-Boixadors, Vicenç Domènec de  ( ? , s. XVIII - d 1755)  Varvassor de Foixà i de Boixadors

C

B

10

Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar, Bernat de  ( ? , s. XVII)  Varvassor de Foixà i de Boixadors

C

B

11

Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar, Tomàs de  ( ? , s. XVII)  Varvassor de Foixà i de Boixadors

C

B

12

Foixà-Boixadors-Salbà, Galceran de  ( ? , s. XVII – 1639)  Varvassor de Foixà i Boixadors

C

B

13

Foixà-Camporrells i de Balaguer, Antoni de  ( ? , s. XVII – 1732)  Senyor de Cabrera

C

B

14

Foixà-Camporrells i de Móra, Antoni de  ( ? , s. XVIII – 1791)  Senyor de Cabrera

C

B

15

Foixet  Veure> Alqueria d'en Foixet, l' (Ròtova, Safor)

V

G

16

Fola, Josep  (Castelló de la Plana, s. XIX)  Escriptor

V

B

17

Fola i Igúrbide, Apolinar  (Sòria, Castella, 1844 - Castelló de la Plana, 1900)  Matemàtic

V

B

18

Folc  ( ? , s. XI)  Eclesiàstic

C

B

19

Folc de Cardona  Altre nom del llinatge de Cardona

V

B

20

Folc de Cardona, Antoni  (València, 1623 – Madrid, 1694)  Noble i escriptor. Era marquès de Castellnou i de Ponts, i baró de Massalavès, Paranxet i Prades. Fou gentilhome de cambra de Joan d'Àustria, el fill de Felip IV. Més tard ocupà el càrrec de majordom a la cort de Carles II. També fou membre del Consell d'Aragó. Tingué una participació molt destacada a les Corts de Saragossa de 1677. Ja d'edat i havent restat vidu, s'ordenà sacerdot, encara que tenia fills. És autor de les comèdies Lo mejor es lo mejor, Vencer al fuego es vencer, El más heroico silencio i d'altres.

V

B

21

Folc de Cardona, Antoni  (València, 1657 – Viena, Àustria, 1724)  Noble, prelat i franciscà

V

B

22

Folc de Cardona, Felip  (València, s. XVII – 1672)  Noble. Tingué el títol d'almirall d'Aragó. Fill seu fou el prelat franciscà Antoni.

V

B

23

Folc i Cardona, Francesc  (València, 1737 - s. XVIII)  Pintor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. El 1787 era director de la de Música. Destacà com a retratista.

V

B

24

Folc i Costa, Jaume  (Barcelona, 1755 – 1821)  Escultor i pedagog. De tendència neoclàssica, fou deixeble de F. Tremulles i amplià estudis a Madrid i Roma. Director de les escoles de belles arts de Granada, on realitzà el sepulcre del bisbe Moscoso, i Barcelona, s'oposà a Josep Bonaparte i passà a Mallorca, on treballà a la cartoixa de Valldemossa.

C

B

25

Folc i Costa, Josep Antoni  (Barcelona, 1768 – Madrid, 1814)  Escultor

C

B

26

Folch, Ramon  (València, s. XIV – 1444)  Frare dominicà

V

B

27

Folch i Amich, Francesc de Paula  ( ? , 1799 – 1888)  Metge

C

B

28

Folch i Andreu, Rafael  (Montblanc, Conca de Barberà, 1881 – Madrid, 1960)  Farmacèutic

C

B

29

Folch i Brossa, Josep Maria  (Barcelona, s. XIX – 1880)  Mestre d'obres. A Sant Andreu de Palomar construí el convent de Jesús i Maria. Escriví dos tractats d'arquitectura i un Diccionario de Arquitectura. Col·laborà amb el seu germà Lluís en l'escola per a la formació de menestrals que havia establert el seu pare a Barcelona.

C

B

30

Folch i Brossa, Lluís  ( ? , ? )  Ebenista

C

B

31

Folch i Camarasa, Lluís  (Barcelona, 1913 – 1999)  Metge i pedagog

C

B

32

Folch i Camarasa, Ramon  (Barcelona, 1926 - )  Novel·lista, autor teatral i traductor

C

B

33

Folch i Capdevila, Rafael  (Barcelona, 1881 – 1961)  Polític i escriptor

C

B

34

Folch i Folch, Josep  (Montblanc, Conca de Barberà, 1897 - )  Polític i agricultor

C

B

35

Folch i Franquès, Bernat  (Barcelona, s. XIX)  Fuster i agrimensor

C

B

36

Folch i Gener, Josep  (Montblanc, Conca de Barberà, s. XVII - Catalunya, s. XVIII)  Teòleg. És autor d'un Angelicus tractatus phisicus (1702), que es conserva manuscrit.

C

B

37

Folch i Girona, Joaquim  (Barcelona, 1892 - 1984)  Geòleg i enginyer

C

B

38

Folch i Guillém, Ramon  (Barcelona, 1946 - )  Biòleg

C

B

39

Folch i Pi, Albert  (Barcelona, 1905 - )  Professor de farmacologia

C

B

40

Folch i Pi, Jordi  (Barcelona, 1911 - Boston, Massachusetts, EUA, 1979)  Metge i bioquímic

C

B

41

Folch i Rusiñol, Albert  (Barcelona, 1922 – 1988)  Químic i industrial

C

B

42

Folch i Torres, Ignasi  (Barcelona, 1883 – 1927)  Escriptor

C

B

43

Folch i Torres, Joaquim  (Barcelona, 1886 – Badalona, Barcelonès, 1963)  Museòleg, historiador i crític d'art. Defensà l'estètica noucentista des de les planes de "La Veu de Catalunya" (1910-20) i intervingué activament en el salvament del patrimoni artístic català durant la guerra civil. Interessat en totes les èpoques de l'art català, publicà, entre altres obres, un notable Resum de la història general de l'art (1922) i dirigí l'obra col·lectiva L'art català (1955-58).

C

B

44

Folch i Torres, Josep Maria  (Barcelona, 29/feb/1880 – 15/des/1950)  Novel·lista, narrador i autor teatral

C

B

45

Folch i Torres, Lluís  (Barcelona, 1879 - 1946)  Pedagog i crític d'art. Fill de Lluís Folch i Brossa. Impulsà la Junta de Protecció a la Infància de Barcelona, de la qual dirigí la part educativa. Fou el director tècnic del Tribunal Tutelar d'Infants (1925-27) i creà, l'any 1928, la institució per a deficients mentals Torremar, a Vilassar de Mar, única en el seu gènere a Catalunya fins l'any 1936. Col·laborà en diverses publicacions periòdiques i dirigí el "Portaveu de l'Associació Escolar Artística" (1912-13).

C

B

46

Folch i Torres, Manuel  (Barcelona, 1877 - 1928)  Advocat i escriptor. Fill de Lluís Folch i Brossa. S'inicià en les lletres col·laborant en "L'Aureneta" i "L'Atlàntida". Milità a la Lliga Regionalista, dirigí el "Cu-cut!" i fou secretari de la Societat d'Atracció de Forasters, de Barcelona. Rebé el mestratge en gai saber (1914) i li publicaren els poemes Encens i mirra (sd), la novel·la L'apòstol, les comèdies De bon tremp (1905), La cogula (1906), L'oncle rector (1911), La germaneta (1912) i Reixes enfora (sd), a més de les faules per a infants De quan les bèsties parlaven i Encara parlen les bèsties.

C

B

47

Folcrà, Andreu  (Illa, Rosselló, s. XVII - ? , 1664)  Religiós agustí

N

B

48

Folgado i Forteza, Vicenç  (Barcelona, 1921 - )  Pintor

C

B

49

Folgar i Ascaso, Constantí  (Barcelona, 1892 - Buenos Aires, Argentina, 1983)  Tenor

C

B

50

Folguera, Joan  (Catalunya, s. XIX – Barcelona, 1881)  Mestre de minyons

C

B

51

Folguera i Duran, Manuel  (Sabadell, Vallès Occidental, 1867 – Barcelona, 1951)  Enginyer i polític

C

B

52

Folguera i Grassi, Francesc  (Barcelona, 1891 – 1960)  Arquitecte

C

B

53

Folguera i Poal, Joaquim  (Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat, 1893 – Barcelona, 1919)  Crític literari i poeta. A causa d'una greu malaltia va haver d'abandonar els estudis d'enginyeria. Va ésser un dels membres més destacats i ben dotats de l'avantguarda noucentista i va assajar la poesia cal·ligràfica. Va publicar tres llibres de poemes i alguns assaigs, dels quals destaca Les noves valors de la poesia catalana (1919). Com a poeta simbolista, donà a conèixer uns Poemes de neguit (1915) i El poema espars (1917). Amb J.M. López i Picó va fundar la publicació "La Revista".

C

B

54

Folgueres, Pere  (Grècia, ? )  Cavaller

U

B

55

Folgueroles  Municipi d'Osona: 552 m alt, 11,0 km2, 1.513 hab (1999). Situat al centre de la plana de Vic, a l'est d'aquesta ciutat. El sector oriental del terme és accidentat per les Guilleries. Hi ha boscos de pins i alzines. Les bases de l'economia local són l'agricultura de secà (cereals d'hivern, patates i farratges), la ramaderia (bestiar boví, oví i porcí), l'avicultura, indústria tèxtil (cotó) i algunes activitats derivades de l'estiueig. Al poble es destaquen l'església parroquial de Santa Maria, romànica; Can Sala, masia del s. XIII, el monument a mossèn Cinto Verdaguer, fill de la vila, i la casa pairal del poeta, convertida en museu. Dins el terme hi ha el santuari de la Damunt, del s. XVII, i la capella de Sant Jordi de Puigseslloses, amb un dolmen. Àrea comercial de Vic.

C

M

56

Folgueroles  Veïnat del mun. de Caldes de Malavella (Selva)

C

G

57

Folletera, roca  Espadat del mun. de Benifallet (Baix Ebre)

C

G

58

Folquer  Llogaret del mun. d'Artesa de Segre (Noguera)

C

G

59

Fombuena, Vicent  (Alcoi ?, Alcoià, s. XIX - Madrid ?, 1877)  Dirigent obrer internacionalista

V

B

60

Foment  (Reus, Baix Camp, 1906 - )  Periòdic

C

R

61

Foment de Civisme  (Palma de Mallorca, jul/1914 – 1936)  Entitat política

B

P

64

Foment de la Pietat Catalana  (Catalunya, 1916 – ? )  Institució creada per Eudald Serra i presidida pels bisbes catalans, amb l'objectiu d'editar llibres religiosos en català.

C

C

62

Foment de la Sardana de Barcelona  (Barcelona, 1921 - )  Entitat

C

C

63

Foment de les Arts Decoratives (FAD)  (Barcelona, 1903 - )  Entitat

C

C

65

Foment del Treball Nacional  (Catalunya, 1889 – 1939)  Institució proteccionista

C

P

66

Foment del Turisme de Mallorca  (Palma de Mallorca, 1905 - )  Entitat privada

B

N

67

Foment d'Obres i Construccions (FOC)  (Barcelona, 1900 - )  Societat

C

N

68

Fonalleras i Codony, Josep Maria  (Girona, 26/jun/1959 - )  Narrador

C

B

69

Fonaments  (Catalunya, 1978 - )  Revista d'arqueologia, prehistòria i antiguitat

C

R

70

Fonç, Bernat de  (Catalunya, s. XIII – s. XIV)  Militar. El 1313 tenia el comandament efectiu de les forces catalanes destacades a Tunísia després de la pau i l'aliança establertes per Jaume II el Just.

C

B

71

Foncalada, Plàcid  (Cardona, Bages, s. XVII - ? , 1664)  Religiós

C

B

72

Fondarella  Municipi del Pla d'Urgell: 243 m alt, 5,4 km2, 741 hab (2004). Situat al bell mig de la plana d'Urgell, a l'oest de Mollerussa i a l'est de Lleida. El principal recurs econòmic del municipi és l'agricultura de regadiu (cereals, hortalisses i arbres fruiters), que ocupa quasi la totalitat de la superfície del terme i s'alimenta amb aigua del canal d'Urgell. La ramaderia (bovina, ovina i porcina), l'avicultura i algunes activitats industrials (materials de construcció) fan de complement. Al poble es destaca l'església parroquial romànica de Santa Maria (s. XI). Dins el terme hi ha la partida de l'Hospitalet, on hi havia el monestir de Sant Nicolau. Àrea comercial de Mollerussa.

C

M

73

Fondeguilla  Municipi de la Plana Baixa: 211 m alt, 28,3 km2, 910 hab (1999)

V

M

74

Fondespatla  Municipi de el Matarranya: 712 m alt, 38,7 km2, 363 hab (1999)

F

M

75

Fondevila i Padrol, Josep Maria  (Barcelona, 1915 - )  Jesuïta i teòleg

C

B

76

Fondo  Llacuna entre els mun. de Crevillent i d'Elx (Baix Vinalopó)

V

G

77

Fondo, barranc  Curs d'aigua de les comarques de la Ribera Alta i Ribera Baixa

V

G

78

Fondo, riu  Antic braç de l'Ebre, al mun. de Tortosa (Baix Ebre)

C

G

79

Fondó de les Neus, el  Municipi de les Vinalopó Mitjà: 300 m alt, 68,8 km2, 1.604 hab (1999)

V

M

80

Fondó de Monòver, el  Poble del mun. de Monòver (Valls del Vinalopó)

V

G

81

Fondo de Sant Martí, el  Sector de la ciutat de Barcelona (Barcelonès)

C

G

82

Fondó de Santa Coloma, el  Barri obrer de Santa Coloma de Gramanet (Barcelonès)

C

G

83

Fondó dels Frares, el  Municipi de les Vinalopó Mitjà: 415 m alt, 12,6 km2, 553 hab (1999)

V

M

84

Fonduco, es  Sector del port de Maó (Menorca)

B

G

85

Fonogedell  Llogaret del mun. de Casserres de Berguedà (Berguedà)

C

G

86

Fonoll, Celdoni  (Calaf, Anoia, 1944 - )  Cantant i rapsode

C

B

87

Fonoll, el  Poble del mun. de Passanant (Conca de Barberà)

C

G

88

Fonoll, Reinard (o Desfonoll)  (Anglaterra, s. XIV - Montblanc ?, Conca de Barberà, v 1362)  Mestre d'obres i picapedrer

C

B

89

Fonoll i Guarda, Ot  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1810 – Barcelona, 1875)  Pedagog

C

B

90

Fonollà  Veure> Sant Martí de Fenollà (Morellàs, Vallespir)

N

G

91

Fonollar, comtat del  Títol senyorial de Catalunya, concedit el 1711 a Josep d'Amigant i de Ferrer

C

H

92

Fonollera, la  Jaciment arqueològic del mun. de Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

C

H

93

Fonolleres  Poble del mun. de Parlavà (Baix Empordà)

C

G

94

Fonolleres  Poble del mun. de Granyanella (Segarra)

C