|
|
|
Anar a: [ Ferri ] [ Ferro ] [ Ferrocarrils ] [ Ferrus ] [ Fes ] [ Fet ] El veritable respecte per la música consisteix a donar-li vida. (Pau Casals i Defilló) 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ferri, Vicent (País Valencià, s XVII) Poeta. Participà, en composicions poètiques en català, en el certamen celebrat a la seu de València (1622) i en el de la universitat (1623); les seves obres foren incloses en els llibres de les festes respectives (1623 i 1626). 2 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ferriol (Elx, Baix Vinalopó) Partida i rodal 3 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ferriol, Felip (València, s XVII) Frare franciscà. Fou nomenat provincial el 1654. És autor d'un recull de divuit biografies sobre personatges provincials de l'orde. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferriol, Francesc ( ? , s. XVII) Escultor 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferriol, Josep ( ? , s. XVII) Militar 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ferriola, cala de la (Torroella de Montgrí, Baix Empordà) Cala de la costa, al sector accidentat pel massís de Montgrí, al sud de la cala Montgó, davant els illots de la Ferriola. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferriols, Josep (Catalunya, s. XVIII – s. XIX) Eclesiàstic i erudit. Beneficiat de Santa Maria del Mar de Barcelona. Corresponent de l'Academia de la Historia de Madrid. Estava en relació amb Jaume Caresmar, i durant molts anys treballà a l'Arxiu de la Ciutat de Barcelona. Fou corresponsal d'Antoni de Capmany en la redacció de les seves Memorias históricas (1779-92). El 1803 pronuncià, amb motiu de la distribució de premis a la Llotja de Barcelona, una important oració, paradigma del pensament estètic neoclàssic i, al mateix temps, notícia i elogi de la pintura catalana siscentista i setcentista. 9 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Ferrís (Cocentaina, Comtat) Veure> Alqueria de Ferrís, l'. 10 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ferrís, Carles (Albal, Horta, 1856 – Gandia, Safor, 1924) Eclesiàstic. Sacerdot de la diòcesi de València i capellà de la Misericòrdia, entrà a la Companyia de Jesús (1893), i hi destacà com a predicador missioner, com a promotor de caixes d'estalvis populars i, sobretot, per la creació (1909) de la llebroseria de Fontilles (la Vall de Laguar, Marina). Fundà la "Revista de Gandia". 11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ferrís, Pere (Cocentaina, Comtat, 1413/14 – Roma, Itàlia, 1478) Eclesiàstic 12 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
13 CATALUNYA - EMPRESA Ferrocarril Central Català (Catalunya, 1892 – 1919) Societat 14 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Ferrocarril Central d'Aragó (València, 1901 – 1941) Companyia 15 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Ferrocarril d'Alacant a Almansa, Companyia del (País Valencià, 1853 – 1856) Entitat 16 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Ferrocarril d'Almansa a Xàtiva i Grau de València, Companyia del (País Valencià, 1854 – 1862) Societat 17 CATALUNYA - EMPRESA Ferrocarril de Barcelona a Granollers, Companyia del (Catalunya, s. XIX – 1860) Companyia 18 CATALUNYA - EMPRESA Ferrocarril de Barcelona a Martorell, Companyia del (Catalunya, s. XIX – 1861) Companyia 19 CATALUNYA - EMPRESA Ferrocarril de Lleida a Reus i Tarragona, Companyia del (Catalunya, 1867 – 1884) Societat 20 CATALUNYA - EMPRESA
21 ILLES BALEARS - EMPRESA Ferrocarril de Palma a Sóller SA (Illes Balears, 1905 – s. XX) Companyia 22 CATALUNYA - EMPRESA Ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Girona SA (Catalunya, 1889 – 1963) Societat 23 CATALUNYA - EMPRESA Ferrocarril de Saragossa a Barcelona, Companyia del (Catalunya, 1852 – 1865) Societat creada per a construir i explotar la línia de ferrocarril de Saragossa a Barcelona per Lleida. El 1855 hom inaugurà el tros de Montcada a Sabadell, el 1860 arribà a Lleida i el 1861 a Saragossa. Fins el 1862 no fou inaugurada una línia pròpia entre Montcada i Barcelona, recorregut que hom feia per mitjà de la línia de Barcelona a Granollers. El 1864 començà a explotar també una petita branca de Tardienta -estació de la línia de Saragossa a Barcelona- a Osca. El 1865 es fusionà amb la Compañía del Ferrocarril de Zaragoza a Pamplona, i formà una nova societat, la Companyia dels Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona, que el 1878 fou absorbida per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España. (GEC) 24 CATALUNYA - EMPRESA Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA (Barcelona, 1874 – 1979) Companyia 25 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Ferrocarril de Silla a Cullera (País Valencià, 1876 – 1895) Companyia 26 CATALUNYA - EMPRESA
27 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Ferrocarril de València a Castelló de la Ribera (País Valencià, 1893 – 1946) Empresa creada per a explotar la línia de València a Castelló de la Ribera i la prolongació de València a Natzaret; fou inaugurada entre el 1893 i el 1915. La Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de València adquirí, el 1924, participacions d'aquesta societat, i el 1946 passà a dominar-la totalment. 31 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Ferrocarril del Port d'Alcoi a Gandia, Companyia del (País Valencià, 1890 – 1965) Empresa anglesa. Creada per a l'explotació de la línia d'Alcoi a Gandia, que va ésser inaugurada el 1893. El 1965 va ésser absorbida per la companyia estatal FEVE, que la va clausurar el 1969. 28 CATALUNYA - EMPRESA Ferrocarril d'Olot a Girona, Companyia del (Catalunya, 1883 – 1963) Societat. Creada per a construir i explotar la línia d'Olot a Girona, obtinguda per Domènec Puigoriol. Cedí els seus drets a The Olot and Gerona Railways Co Ltd; el 1909 tornà, però, a recuperar-los. Fou inaugurada entre el 1895 i el 1911. El 1963 va ésser absorbida per la companyia estatal dels Ferrocarrils de Via Estreta, que la va clausurar el 1969. 29 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Ferrocarril d'Onda al Grau de Castelló (País Valencià, 1888 – 1931) Companyia 30 CATALUNYA - EMPRESA Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses, Societat del (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1877 – 1902) Societat 32 CATALUNYA - EMPRESA
33 CATALUNYA - EMPRESA Ferrocarril Secundari de Guardiola a Castellar de N'Hug (Catalunya, 1911 - ? ) Societat fundada per la Companyia General d'Asfalts i Pòrtland Asland per a explotar la línia de Guardiola de Berguedà al Clot del Moro, seu de la primera fàbrica de ciment pòrtland creada a Espanya; fou inaugurada entre el 1911 i el 1924. Aquesta línia enllaçava a Guardiola amb la línia de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans. 34 CATALUNYA - EMPRESA Ferrocarrils Catalans, Companyia General dels (Catalunya, 1919 – 1979) Societat 35 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona, Societat dels (País Valencià, 1862 – 1886) Companyia. Nom que prengué la Companyia del Ferrocarril d'Almansa a Xàtiva i Grau de València en obtenir la concessió per a construir i explotar la línia de València a Tarragona, inaugurada el 1865. El 1881 adquirí la línia de via estreta entre Carcaixent i Dénia, propietat de la SA Transway de Carcaixent a Gandia. El 1886 absorbí la Companyia dels Ferrocarrils de Conca a València i Terol, i canvià el nom pel de Companyia dels Ferrocarrils de l'Est d'Espanya. 36 CATALUNYA - EMPRESA Ferrocarrils de Catalunya SA (Catalunya, 1912 – 1978) Companyia 37 CATALUNYA - EMPRESA Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) (Catalunya, 1979 - ) Entitat 38 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Ferrocarrils de l'Est d'Espanya, Companyia dels (País Valencià, 1886 – 1892) Nom que prengué la Societat dels Ferrocarrils d'Almansa a València i Tarragona en absorbir la Companyia dels Ferrocarrils de Conca a València i Terol. Acabà la línia de Xàtiva a Alcoi, en construcció. Fou absorbida per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España. 39 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA
40 ILLES BALEARS - EMPRESA Ferrocarrils de Mallorca, Companyia dels (Illes Balears, 1876 – 1951) Societat 41 CATALUNYA - EMPRESA Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents SA (Barcelona, 1882 – 1985) Companyia. Fundada per tal de construir i explotar les línies de cremallera de Monistrol al monestir de Montserrat, obtinguda el 1881 per Josep M. González (hi intervingué la Unió de Banques Suïsses). Fou inaugurat entre el 1892 i el 1905. Construí també els funiculars de Sant Joan (1918) i de la Santa Cova (1929), a la muntanya de Montserrat i, el ferrocarril de cremallera de Ribes de Freser al santuari de Núria, el 1931. El 1957 va clausurar el ferrocarril de Montserrat. El 1982 la Generalitat de Catalunya n'adquirí la majoria de les accions i inicià la renovació del material i la compra de nous actius: el funicular aeri de Sant Jeroni a Montserrat i l'estació d'esquí de la Molina. El 1985 es va integrar en l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat. 42 CATALUNYA - EMPRESA Ferrocarrils de Saragossa a Pamplona i Barcelona, Companyia dels (Catalunya, 1865 – 1878) Societat formada per la fusió de la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona i la Compañía del Ferrocarril de Zaragoza a Pamplona. L'any 1878 fou absorbida per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España. 43 CATALUNYA - EMPRESA Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França, Companyia dels (Catalunya, a 1882 – 1891) Societat 44 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Ferrocarrils de València a Aragó, Societat dels (País Valencià, 1881 – 1942) Companyia que obtingué, el 1881, la concessió per a construir i explotar la línia de València a Llíria i, el 1889, la concessió per a prolongar-la fins a Sogorb. Hom construí només la línia fins a Llíria (1890), que el 1942 fou incorporada a la RENFE. 45 CATALUNYA - EMPRESA
46 CATALUNYA - EMPRESA Ferrocarrils de Via Estreta (FEVE) (Catalunya, 1965 – 1978) Nom de la societat estatal que substituí la Jefatura de Explotación de Ferrocarriles por el Estado. Explotà els ferrocarrils d'amplada inferior a la normal espanyola amb llurs concessions caducades i les línies abandonades per les companyies explotadores privades. El 1976, la societat es féu càrrec de l'explotació de les línies de la Companyia General dels Ferrocarrils Catalans. El 1978 l'estat espanyol transferí aquestes línies a la Generalitat de Catalunya, que les integrà als Ferrocarrils de la Generalitat. 47 CATALUNYA - EMPRESA Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona, Companyia dels (Catalunya, 1881 – 1886) Societat 48 CATALUNYA - EMPRESA Ferrocarrils Econòmics de Villena a Alcoi i Iecla, Companyia dels (Barcelona, 1884 – 1965) Societat 49 CATALUNYA - EMPRESA Ferrocarrils Econòmics SA (Catalunya, 1924 – 1964) Companyia 50 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA
51 CATALUNYA - EMPRESA Ferrocarrils i Tramvies SA, Companyia de (Catalunya, 1872 – 1890) Societat 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Ferrús (Fígols de les Mines, Berguedà) Masia i antiga església (Santa Maria) del terme de Fígols Vell, als vessants meridionals de la serra d'Ensija. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrús, Gabriel (Barcelona ?, fi del s. XIV - Catalunya, s. XV) Poeta. Fou batlle de Tàrrega (1437-40), advocat i ciutadà destacat. La seva activitat poètica, anterior als anys 1420-30, el fa contemporani de l'obra de Jordi de Sant Jordi. Una obra de joventut és el Plant fet per la mort del rey En Ferrando en persona de la Reina (1416). Amb poesies que s'allunyen dels retoricisme de l'època, mantingué debats amb poetes contemporanis. De les seves poesies restants, conservades totes en el Cançoner Vega-Aguiló, cal esmentar la Requesta d'amor tençonada i la composició de to popular Pus flach son que nulha stopa. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Ferrús, Jaume (València, 1517 – 1594) Teòleg i dramaturg. Estudiant i doctor en teologia per París (1534), passà a València (1541), on, després d'ensenyar hebreu i sagrada escriptura, ocupà una de les càtedres de teologia. Com a teòleg del bisbe de Sogorb, Gaspar de Borja, assistí a la segona etapa del concili tridentí, i li fou encomanat el sermó de la festa de l'Assumpció, que fou imprès. Paborde de la catedral de València (1590), consultor del Sant Ofici i examinador sinodal (1584), col·laborà amb l'arquebisbe Joan de Ribera en la implantació de la reforma. Exercí una influència capital sobre la vida intel·lectual i religiosa de València. A part d'obres teològiques, com un acte sacramental en castellà (Auto de Caín y Abel), imprès el 1901, és autor de poesies en llatí i en castellà. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrús i Estopà, Jaume (Flix, Ribera d'Ebre, 1943 - ) Enginyer industrial 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Ferrussola, Pere (Olot, Garrotxa, 1705 – Ferrara, Itàlia, 1771) Jesuïta, doctor en teologia 57 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
58 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Ferrutx, cruis de cap de (Artà, Mallorca) Jaciment paleontològic 59 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Ferrutxelles, font de (Algaida, Mallorca Oriental) Font 60 ALGUER - GEOGRAFIA Fertília (l'Alguer, Sardenya) Agregat 61 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Fes, tractat de (Fes, Marroc, 1309) Pacte signat entre Abü Rabï'a i Jaume II de Catalunya-Aragó 62 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fesa, cap de la (Alàs i Cerc / Lavansa i Fórnols, Alt Urgell) Cim (2.384 m alt), el més occidental de la serra de Cadí, termenal dels dos municipis 63 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Fesa, roca (Santanyí, Mallorca Oriental) Cap de la costa 64 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Festa d'Elx (o Festes d'Elx) (Elx, Baix Vinalopó) Representació dramàtica del misteri de la mort i assumpció de la Mare de Déu que té lloc anualment a l'església barroca de Santa Maria d'Elx els dies 14 i 15 d'agost. Les representacions es van iniciar probablement el s XV i s'han mantingut gairebé ininterrompudament. Són interpretades per actors locals (clergues i seglars), íntegrament cantades i acompanyades de música. El text, en vers i en llengua catalana, es basa en escrits anteriors de la dramaturgia assumpcionista, desenvolupada a Orient i introduïda a Catalunya cap a l'any 1000. A pesar de les disposicions del concili de Trento i gràcies a un rescripte del 1632 del papa Urbà VIII, les representacions s'han mantingut fins avui a l'interior del temple, habilitat amb una espectacular tramoia. 65 CATALUNYA - CULTURA
66 PAÏSOS CATALANS - CULTURA Festes Populars de Cultura "Pompeu Fabra" (Països Catalans, 1968 - ) Festa anual 67 CATALUNYA - CULTURA Festival Internacional de Cinema de Catalunya (Sitges, Garraf, 1996 - ) Festival 68 CATALUNYA - CULTURA Festival Internacional de Música Castell de Peralada (Peralada, Alt Empordà, 1986 - ) Festival 69 CATALUNYA - CULTURA Festival Internacional de Música de Barcelona (Barcelona, 1963 - ) Manifestació anual 70 CATALUNYA - CULTURA Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí (Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1980 - ) Festival 71 CATALUNYA - CULTURA Festival Internacional de Música Popular i Tradicional de Vilanova i la Geltrú (FIMPT) (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1981 - ) Festival 72 CATALUNYA - CULTURA Festival Internacional de Pallassos de Cornellà de Llobregat (Memorial Charlie Rivel) (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1983 - ) Biennal monogràfica 73 CATALUNYA - CULTURA
74 CATALUNYA - CULTURA Festival Internacional de Teatre Virtual i de Titelles de Barcelona (Barcelona, 1973 - ) Festival 75 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Fet (Viacamp i Lliterà, Ribagorça) Poble (731 m alt) i antic municipi, annexat el 1970 a l'actual. Situat entre el barranc de Fet i el del Canal, damunt un cingle. L'església parroquial (Sant Vicenç) depenia de l'arxiprestat d'Àger. L'antic terme comprenia, a més, els pobles de Finestres i Montfalcó i els despoblats de Bellmunt i d'Espluga de Fet. 76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fetgeconill (Callosa d'En Sarrià, Marina Baixa) Masia, al nord de la vila. 77 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Fetges (Sautó, Alta Cerdanya) Poble 78 CATALUNYA - HISTÒRIA Fets de Maig (Barcelona) Veure> Maig, fets de 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Feu, can (Sabadell, Vallès Occidental) Antiga masia, a l'oest del nucli urbà, que fou convertida, el s. XIX (a partir del 1806), en una gran residència en forma de castell. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Feu, Francesc (Barcelona, s. XVII) Metge. Doctor en filosofia i medicina, publicà un Medicum prognosticum... (1676) i un Romance, dedicat a Joan Josep d'Àustria (1677). 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA
82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Feu, Romeu (o Desfeu) (Barcelona, s. XIV – 1419) Mestre argenter. Cisellador dels segells del rei Martí. Autor d'una veracreu per a l'església de la Selva del Camp (1401), d'un retaule d'argent per a la Seu d'Urgell, amb la col·laboració de Guillem Ballell (1410), i d'una llàntia per a la parròquia barcelonina de Sant Jaume (1419). 83 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Feu, vall del (Talau, Conflent) Veure> Cabrils, vall de. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Feu i Feliu de la Penya, Josep (Mataró, Maresme, s XVII - s XVIII) Noble. Gendre de Francesc Feliu de la Penya. Fou ostatge durant una revolta de camperols de Mataró (1688). El 1705 s'incorporà a les forces partidàries de Carles d'Àustria; fou tinent coronel de guàrdies catalanes, i li foren atorgats els privilegis de cavaller (1706) i de noble (1708). Participà en el trasllat naval de les forces de Girona a Barcelona (1706). Les autoritats filipistes feren cremar els seus privilegis (1714). 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Feuria, Pere Pau (Catalunya, s. XVIII) Poeta. La seva obra té una intenció purament religiosa. 86 CATALUNYA - EMPRESA FEVE Veure> Ferrocarrils de Via Estreta. 87 CATALUNYA - EMPRESA FGC Veure> Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
Anar
a: [ Ferri ]
[ Ferro ] [ Ferrocarrils ]
[ Ferrus ] [ Fes ] [
Fet ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
