|
|
|
L'important és no deixar de fer-se preguntes. (Albert Einstein) Anar a: [ Far ] [ Fare ] [ Fargas ] [ Farn ] [ Farre ] [ Farro ]
1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Far (la Torre de Cabdella, Pallars Jussà) Santuari (la Mare de Déu de Far), a la parròquia d'Espui, situat en un coster, damunt la riba esquerra del Flamicell. 2 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Far, Bartomeu (Illes Balears, s. XV – s. XVI) Humanista i lul·lista 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Far, castell del (Llinars del Vallès, Vallès Oriental) Antic castell 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Far, el (Torrefeta, Segarra) Poble 5 CATALUNYA - GEOGRAFIA Far, el (Susqueda, Selva) Santuari 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA
7 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Far, torre del (Talteüll, Rosselló) Veure> Talteüll, torre de. 8 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Far, vénda des (Formentera, Eivissa) Vénda de l'illa, dins la parròquia de sa Mola, al voltant del Far de Formentera. 9 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Far, Vicenç (Palma de Mallorca, 1812 – 1841) Metge i escriptor. Fou catedràtic de física de Palma. Versificà en castellà i llatí. 10 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Far de Cullera, el (Cullera, Ribera Baixa) Barri turístic 11 CATALUNYA - MUNICIPI Far d'Empordà, el (Alt Empordà) Municipi: 44 m alt, 9,1 km2, 386 hab (1999) 12 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Faraill, Gabriel (Sant Marçal, Vallespir, 1839 – París, França, 1892) Escultor 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farallons, punta dels (el Port de la Selva, Alt Empordà) Cap de la costa 14 CATALUNYA - CULTURA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Faraudo i Condemines, Jeroni (Barcelona, 1823 – 1886) Metge i col·leccionista 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Faraudo i de Saint-Germain, Lluís (Barcelona, 1867 – 1957) Militar i erudit. Fill d'Antoni Faraudo i Stagno. Pertanyia al cos d'intendència i arribà fins al grau de general. Combaté a la guerra colonial de Cuba (1895-98), i posteriorment fou enviat a Jamaica i al Canadà. Tornà a Barcelona i, paral·lelament a la seva carrera militar, es dedicà a les edicions de texts catalans medievals, com Recull de textes catalans antichs (1906-12, en col·laboració), principalment de caràcter científic: Llibre de la figura de l'ull d'Alcoatí (1933), Les lletres de batalla canviades entre Lluís Cornell i Galceran de Besora (1936), Llibre de les medicines particulars, d'Ibn Wäfid (1943), Llibres de totes maneres de confits (1946), Textos astronòmics en un manuscrit català (1948), El texto primitivo inédito del "Tractat de les mules" de mossén Manuel Díez (1949), El "Llibre de sent Savi", recetario de cocina catalana medieval (1951). Aplegà materials per a un diccionari català medieval, del qual donà una mostra en Consideracions entorn d'un pla de glossari raonat de la llengua catalana medieval (Buenos Aires, 1943). Estudiós de Rabelais, va traduir el Gargantua (1929) en un català medievalitzant i ric. Interessat en temes extravagants o rars. Era membre de la Société des Études Rabelaisiennes de París i fou nomenat membre adjunt de l'Institut d'Estudis Catalans (1953). Signà, de vegades, com a Lluís Deztany. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Faraudo i Stagno, Antoni (Barcelona, 1820 - Red Oak, Iowa, EUA, 1878) Diplomàtic 18 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farell, el (Caldes de Montbui, Vallès Occidental) Mas, uns 4 km al nord-oest de la vila, dalt la carena del Montmajor, massís anomenat també el Farell. 19 CATALUNYA - CULTURA
20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farell i Jorba, Marc (Sabadell, Vallès Occidental, 1902 - ) Pintor 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farena (Mont-ral, Alt Camp) Poble (623 m alt) 22 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fares (Sant Ferriol, Garrotxa) Poble, a la dreta del Fluvià, prop de l'aiguabarreig amb el Ser. És esmentat ja el 996. L'església parroquial de Santa Maria era possessió de Santa Maria de Besalú. 23 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farfanya, riu de (Catalunya) Riu de la Depressió Central Catalana 24 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farga, la (Queralbs, Ripollès) Veïnat i antiga farga, a la dreta del Freser, aigua amunt del poble. Al començament del s XX hi havia encara una foneria de la Companyia de Mines de Queralbs. Modernament hi ha la central hidroelèctrica de la Farga, que aprofita l'aigua de la central del Freser. 25 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Farga, la (Prats de Molló, Vallespir) Veïnat, a la vora del Tec, entre la Presta i els banys de la Presta. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farga, la (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Antiga farga, actualment residència de l'ENHER, a la vall de Boí, a la confluència de la Noguera de Tor i el riu de Sant Nicolau. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA
109 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farga, la (Anglès, Selva) Veïnat. Al s XV ja hi havia una foneria de ferro. 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farga, riera de la (Gironès) Afluent esquerrà del Ter, dins de la comarca. Neix prop de Centenys i, després de recollir les aigües dels torrents que davallen de Terradelles i de Sant Esteve de Guialbes, desemboca aigua avall de Medinyà. 29 CATALUNYA - EMPRESA Farga Casanova, La (Campdevànol, Ripollès, 1875 - ) Empresa 30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farga de Bebiè, la (les Lloses, Ripollès) Colònia tèxtil 31 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Farga de Galdares, la (Serrallonga, Vallespir) Veïnat i antic hostal i farga 32 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Farga de les Ames, la (Reiners, Vallespir) Veïnat i antiga farga, a la dreta del Tec. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farga de Moles, la (les Valls de la Valira, Alt Urgell) Llogaret 34 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA
35 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Farga d'en Bosc, la (Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir) Veïnat i antiga farga 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farga d'Ordeig, la (les Masies de Voltregà, Osona) Fàbrica i antiga col·lònia industrial 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farga i Pellicer, Onia (Barcelona, 1882 – 1936) Violinista i compositora. Estudià a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Matthieu Crickboom. Féu una carrera brillant com a concertista internacional, i fundà, a Barcelona, l'acadèmia de música del seu nom. Compongué glosses de cançons populars catalanes i escriví nombroses cançons. Deixà obres per a violí i piano, la sardana de concert Flabiolejant, una missa de rèquiem per a cors, orquestra i orgue i l'obra escènica La bella Lucinda, sobre un text de F. Pujulà i Vallès. Fundà i dirigí l'associació "Música Pro Amore Artis". 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farga i Pellicer, Rafael (Barcelona, 1844 – 1890) Dirigent obrer. Tipògraf de professió i parent de Josep Lluís Pellicer i d'Antoni Pelliser i Peraire. Membre de l'Ateneu Obrer de la Classe Obrera -en fou secretari el 1869-, fou un dels primers militants de l'internacionalisme hispànic i, després d'ésser un dels fundadors de la Direcció Central de Societat Obreres de Barcelona (oct/1868), promogué la transformació del Centre Federal de Societats Obreres en federació local de l'AIT (1870). Assistí a les reunions que celebrà Fanelli a Barcelona el gen/1869, i el mateix any anà al congrés de Basilea de l'AIT. Fou membre de l'Aliança de la Democràcia Socialista (1869), i creà, en ésser dissolta aquesta, un grup autònom català (abr/1870). També fou un dels organitzadors del I Congrés Obrer Espanyol, el jun/1870, i un important dirigent de la Federació Regional Espanyola de l'AIT, on figurà en la majoria de les comissions federals clandestines. Encapçalà el 1881 el grup anarcocol·lectivista català que decidí fugir de la clandestinitat per organitzar la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola. Fou el principal animador de "La Federación" (1869-74) i promogué la creació de diverses revistes i periòdics anarquistes, en especial "Acracia" (1886-88) i "El Productor" (1887). Fou un dels autors del fullet Cuestión de la Alianza (1872) i, amb el pseudònim de Justo Pastor de Pellico, el principal autor de Garibaldi, historia liberal del siglo XIX (1882). 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fargas, Joan (Catalunya, s. XIX) Dirigent obrer 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fargas, Miquel (Barcelona, 1891 – 1925) Metge. Fill de Miquel A. Fargas i Roca, Ingressà a l'Acadèmia de Medicina. Es ferí una mà en una operació i morí de resultes de la infecció que es produí. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fargas i Falp, Josep Maria (Barcelona, 1926 - ) Arquitecte 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fargas i Heras, Joan (Barcelona, 1875 – Mataró, Maresme, 1944) Compositor i organista 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fargas i Roca, Miquel Àngel (Castellterçol, Vallès Oriental, 1858 – Barcelona, 1916) Metge i polític. Deixeble de Bartomeu Robert, s'especialitzà en ginecologia i el 1893 guanyà la càtedra d'aquesta especialitat a la Facultat de Medicina de Barcelona. Publicà un important Tratado de ginecología (1903-06). Presidí la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (1911-16) i el I Congrés de Metges de Llengua Catalana (1913). En política, fundà la Unió Regionalista (1900) i en promogué la fusió amb el Centre Nacional Català, de la qual sorgí la Lliga Regionalista, partit del qual fou vicepresident. Fou senador per Barcelona (1914-16). 45 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Fargas i Soler, Antoni (Palma de Mallorca, 1813 – Barcelona, 1888) Compositor i crític musical. Fou col·laborador de diversos periòdics. És autor d'un Diccionario de la música. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fargas i Soler, Pau (Barcelona, 1816 – 1881) Compositor. En la seva producció destaca una Missa de Rèquiem. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA
48 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Fàrgolos (Sueca, Ribera Baixa) Despoblat 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farguell i de Magarola, Manuel (Barcelona, 1845 – Berga, Berguedà, 1928) Polític conservador 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farguell i Montorcí, Ramon (Berga, Berguedà, 1769 - Catalunya, s. XIX) Inventor (dit el Maixerí). Al final del s. XVIII, inventà la màquina de filar cotó anomenada berguedana, que fou utilitzada a Catalunya fins al 1870. 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farigola, Bernat (Manresa, Bages, s XVI) Metge. Al seu temps gaudí de gran prestigi. 52 CATALUNYA - HISTÒRIA Farigola, la (Barcelona, Barcelonès) Agrupament de cases (fi del s. XIX) 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Farinós i Tortosa, Carmel (València, s XIX) Escultor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles. Conreà amb remarcable encert el gènere religiós, per bé que s'inspirà en temes molt diversos. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Farinós i Tortosa, Felip (València, 1826 – 1888) Escultor 55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Farnals (la Pobla de Farnals, Horta) Antiga alqueria islàmica 56 CATALUNYA - HISTÒRIA
57 CATALUNYA - HISTÒRIA Farners (Salt, Gironès) Antiga capella (la Mare de Déu de Farners). 58 CATALUNYA - HISTÒRIA Farners, castell de (Santa Coloma de Farners, Selva) Antic castell, al cim d'un turó granític (422 m alt) dels contraforts orientals del massís de les Guilleries, a l'oest de la ciutat. Es conserven els murs del recinte trapezoïdal i especialment, al centre, la notable torre de l'homenatge; una fortificació o avançada del castell s'estenia cap al turó del Vent, al nord. Esmentat ja a mitjan s XI com a feu dels vescomtes de Cardona; fou ocupat pels remences (1485), i encara després de la sentència de Guadalupe, el 1489, pels pagesos exclosos dels seus beneficis. Al peu del turó hi ha el santuari o capella de Farners (la Mare de Déu de Farners), consagrada el 1200, amb imatge romànica; conserva la part inferior de l'absis i de la nau, però fou totalment reconstruïda al s XVIII; hom celebra un aplec el diumenge després de l'Ascenció. 59 CATALUNYA - HISTÒRIA Farners de la Selva (Santa Coloma de Farners, Selva) Nom adoptat el 1937 per al municipi. 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farnés, Antoni (Catalunya, s XIX - s XX) Marmessor, amb Valentí Almirall, de Rossend Arús i Arderiu. A la mort d'aquest (1891), i col·laborant amb Almirall, constituí la famosa Biblioteca Arús en una casa del Passeig de Sant Joan de Barcelona deixada pel difunt, i organizant-hi els amplis fons bibliogràfics existents amb aquest fi. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farnés, Josep Maria (Barcelona, 1854 – Madrid, 1902) Escriptora 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farnés i Badó, Sebastià (Sant Feliu de Codines, Vallès Oriental, 1854 – Barcelona, 1934) Escriptor 63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
64 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farola, la (Barcelona, Barcelonès) Sector del costat del far de la ciutat 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farola, la (Vilanova i la Geltrú, Garraf) Barri marítim de la ciutat 66 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Farola, sa (Ciutadella, Menorca) Barri d'estiueig 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farran i Comas, Concepció (Catalunya, s XIX – s XX) Pedagoga especialitzada en ensenyament domèstic. Estudià les realitzacions d'aquesta especialitat a França, Suïssa i Itàlia, pensionada per la Diputació de Barcelona. La Mancomunitat de Catalunya la nomenà directora de la Secció d'Ensenyament Domèstic de la Universitat Nova. Fou delegada al congrés de París (1922). En 1924 hagué de cessar en les seves activitats, sota la dictadura de Primo de Rivera. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farran i Mayoral, Josep (Barcelona, 1883 – 1955) Assagista. De formació autodidàctica, fou professor de l'Escola Industrial i bibliotecari del Consell de Pedagogia de la Mancomunitat. Seguí l'esperit i el gust de Xènius i col·laborà de "La Veu de Catalunya" i "La Revista", entre d'altres. Defensà l'europeisme cultural a Catalunya i la pervivència de l'humanisme clàssic. De la seva obra, desigual, cal destacar La renovació del teatre (1917), Lletres a una amiga estrangera (1920), Diàlegs crítics (1926), Homes, coses, polèmiques (1930) i Política espiritual (1935). Traduí al català Plató, Shakespeare, Swift i Flaubert, entre d'altres. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farré, Ramon (Lleida, 1908 – Moscou, Rússia, 1979) Escultor i ebenista 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farré i Albagés, Miquel (Barcelona, 1901 – 1978) Pintor i acadèmic de Sant Jordi (1945) 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farré i Costa, Josep "Ferrer de Tuixén" (Tuixén, Alt Urgell, 1898 – Barcelona, 1981) Músic tradicional. Violinista autodidàctic i ferrer d'ofici. Director del Terceto Farré, on tocava amb els seus fills i interpretava diverses tonades tradicionals de la serra de Cadí i de la comarca del Solsonès, així com el repertori de ball popular. L'any 1962 es traslladà a la Seu d'Urgell i el 1972 a Barcelona. Enregistrà cançons i balls en els discs de l'Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farré i Magre, Lluís (Montblanc, Conca de Barberà, 1902 - ) Filòsof 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farré i Moregó, Josep Maria (Lleida, 1897 – Barcelona, 1983) Notari, jurista i polític. De jove milità dins la branca més democràtica i catalanista del partit tradicionalista. Participà en la fundació de la Unió Democràtica de Catalunya (nov/1931), de la qual fou candidat per Barcelona a les eleccions per al Parlament de Catalunya (nov/1932) i membre del Consell Nacional del partit (1933). El 1934 se separà del partit a causa de les discrepàncies amb l'actitud adoptada respecte a la llei de contractes de conreu, i es retirà de la política activa. Exercí de notari a Grañén (Aragó) en 1923-24, i a Barcelona, des del 1925 fins a la jubilació, el 1972. Especialista en dret civil català, fou un dels organitzadors del Primer Congrés Jurídic Català (mai/1936). 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA
76 CATALUNYA - MUNICIPI Farrera (Pallars Sobirà) Municipi: 1.294 m alt, 63,5 km2, 84 hab (1999) 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farrera dels Llops (Anserall, Alt Urgell) Llogaret, a la vall i parròquia de Sant Joan Fumat, en un coster, damunt la confluència de la Valira i la riera de Cívis. L'església és esmentada ja el 839. Formà part de l'antic terme d'Ars. 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farreras, Pere Pasqual (Badalona, Barcelonès, 1775 – Barcelona, 1849) Mestre de música 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farreras i Duran, Francesc (Manresa, Bages, 1900 – Cuernavaca, Mèxic, 1985) Polític 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farreras i Ricart, Francesc (Barcelona, 1927 - ) Pintor, mosaïcista i dissenyador de vitralls 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farreras i Sampera, Josep (el Masnou, Maresme, 1880 – 1914) Veterinari 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA
83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farreras i Valentí, Pere (Barcelona, 1916 – 1968) Metge i catedràtic 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farreres i Bochaca, Ignasi (Poble de Segur, Pallars Jussà, 1939 - ) Economista i polític 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farreres i Serrahima, Domènec (Manresa, Bages, s. XIX - s. XX) Polític i publicista. Es destacà com a regionalista. La seva actitud li valgué persecucions i empresonaments. Fou regidor de Manresa. Col·laborà a diverses publicacions, sobretot a "El Pla de Bages". Havia reunit un bon conjunt de documents antics i d'objectes artístics. 86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farrés, Anton (Barcelona, 1857 - ? , s. XIX) Arquitecte 87 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farrés, la (Fontcoberta, Pla de l'Estany) Veïnat (o Safarrés), al nord-oest del poble; conserva notables edificis dels s XIII i XIV. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farrés i Sabater, Antoni (Sabadell, Vallès Occidental, 1945 - 13/feb/2009) Polític. Com a advocat laboralista i militant del PSUC va participar en la lluita antifranquista durant els darrers anys de la dictadura. El 1979, en les primeres eleccions municipals de la democràcia i encapçalant les llistes del seu partit, va ésser elegit alcalde de la seva ciutat, càrrec que ha renovat en totes les eleccions posteriors, fins al 1999. Diputat al Parlament català des del 1992. Fou una de les figures emblemàtiques de la política municipal catalana. 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA
90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farriol i Montserrat, Jaume (Banyoles, Pla de l'Estany, 2/jun/1932 - ) Escriptor i enginyer tèxtil. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. El 1965 guanyà el premi Maspons i Camarasa amb el seu llibre Banyoles vora el llac, publicat l'any següent. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farriols i Gonzàlez, Santiago (Barcelona, 1890 – 1974) Pintor i dibuixant 92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farró, el (la Vall de Bianya, Garrotxa) Masia de l'antic mun. de Sant Salvador de Bianya, al centre de la vall del Farró, drenada per la ribera del Farró, que aflueix, conjuntament amb la ribera de Santa Llúcia de Puigmal, a la ribera de Bianya. 93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farró i Fonalleras, Dolors (Girona, 1948 – Barcelona, 1998) Museòloga i historiadora de l'art 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Farró i Llorella, Pere (Sarrià de Ter, Gironès, 1896 – Barcelona, 1920) Pintor. Autodidacte. Amb altres fundà l'Agrupació d'Artistes Catalans, de la qual fou teòric i l'home fort. Visqué, a Girona, amb la pintora polonesa Mela Muttermilch. Morí tuberculós. 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA Farrúbio, el (Alfara dels Ports / Tortosa, Baix Ebre) Contrafort (792 m alt) entre els dos municipis 96 CATALUNYA - LITERATURA
97 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Farta, vall (Ribera Alta) Sector de la comarca 98 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Fartàritx (Manacor, Mallorca Oriental) Barri de la ciutat 99 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Fartàritx (Felanitx, Mallorca Oriental) Barri, al sud de la ciutat. 100 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Fatarella, comes de la (Ports) Serra dels ports de Morella 101 CATALUNYA - HISTÒRIA Fatarella, fets de la (la Fatarella, Terra Alta, 1937) Esdeveniments violents ocorreguts els darrers dies de gener per la resistència dels camperols del poble als intents de col·lectivització menats per grups de la CNT-FAI procedents d'unes altres localitats (Reus, etc), que dugueren a terme una dura repressió (arribaren a parlar fins i tot de l'aixecament d'una quinta columna). L'arribada de forces de la Generalitat (guàrdies d'assalt, entre altres) aclarí la situació. El resultat fou d'una cinquantena de morts, la gran majoria dels quals pagesos del poble. 102 CATALUNYA - MUNICIPI Fatarella, la (Terra Alta) Municipi: 487 m alt, 56,2 km2, 1.252 hab (1999) 103 CATALUNYA - GEOGRAFIA
104 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Fàtima, puig de na (Bunyola / Valldemossa, Mallorca Occidental) Cim (650 m) entre els dos municipis 105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fatjó (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat) Veure> Can Fatjó 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fatjó i Bartra, Àngel (Reus, Baix Camp, 1817 – Barcelona, 1889) Gravador 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Fatjó i Marsal, Tomàs (Barcelona, 1675 – 1729) Jurisconsult 108 CATALUNYA - GEOGRAFIA Fatxes (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Baix Camp) Despoblat
Anar
a: [ Far ]
[ Fare ] [ Fargas ]
[ Farn ] [ Farre ]
[ Farro ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
