|
|
|
Anar a: [ Espes ] [ Espes, P ] [ Espin ] [ Espinalt ] [ Espio ] [ Esplu ] No abandonis el desig de fer de la teva vida quelcom extraordinari. (Walt Whitman) 1 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Espés (les Paüls, Alta Ribagorça) Poble i antic municipi: 27,09 km2, 1.300 m alt, incorporat el 1966 a l'actual 2 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Espés (Ribagorça, s. XIII – s. XVI) Llinatge noble 3 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Espés, Anna d' (Ribagorça, s. XV – s. XVI) Filla i hereva de Ramon d'Espés. Portà en dot (1515) la baronia d'Alfajarín i el càrrec de gran camarlenc d'Aragó al seu marit Blasco d'Alagón, primer comte de Sástago, i llurs descendents portaren el cognom d'Espés en primer o en segon lloc indistintament. foren germanes seves Beatriu i Elisabet. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espés, Antoni d' (Catalunya, s. XV - Osca ?, Aragó, s. XV) Prelat. Fou bisbe d'Osca. El 1481 assistia a les Corts de Calataiud. 5 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
6 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Espés, Bernat d' ( ? , s. XIII) Cavaller 7 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Espés, Bernat d' (Catalunya, s. XIV – s. XV) Partidari de Jaume d'Urgell. El 1409 s'embarcà cap a Sardenya amb l'expedició que hi duia Pere Torrelles i que obtindria, poc temps després d'arribar a l'illa, la gran victòria de Sanluri. 8 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Espés, Camil d' ( ? , s. XIV – s. XV) Partidari de Jaume d'Urgell 9 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Espés, Elisabet d' ( ? , s. XV – s. XVI) Muller d'Alfons d'Aragó 10 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Espés, Gaspar d' (Ribagorça, v. 1430 – v. 1500) Cavaller 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espés, Guerau d' (Catalunya, v. 1400 - ? , v. 1470) Cavaller 12 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Espés, Guerau d' (Ribagorça, s XIV – s XV) Partidari de Jaume d'Urgell. El 1411 assistia al famós parlament d'Alcanyís, on serien designats els compromisaris de Casp per a l'elecció del nou rei. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA
14 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Espés, Ivany d' ( ? , s. XIV – s. XV) Partidari de Jaume d'Urgell 15 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Espés, Joan d' (Lleida, s XV - València, s XVI) Cavaller. Ciutadà de Lleida i veí de València. Convingué amb l'emperador Carles V unes capitulacions per a la conquesta de Nova Andalusia (Veneçuela). 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espés, Joan d' ( ? , s. XV – 1503) Cavaller 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espés, Joan d' (Catalunya, s XV - la Seu d'Urgell, Alt Urgell, 1530) Prelat. Fou nomenat bisbe d'Urgell el 1515. La seva governació fou encertada, sobretot pel que fa a la reorganització econòmica de la diòcesi. A la seva mort, fou succeït per Pedro Jordan d'Urries i, poc després, per Francisco d'Urries. 18 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Espés, Joana d' (Ribagorça, s. XV - Catalunya, s. XV) Filla de Guerau 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espés, Lluís d' (Catalunya, v. 1435 – v. 1500) Cavaller. Fill de Guerau, pertanyia a l'orde de l'Hospital. Fou un servent servidor de Joan II i de l'infant Ferran, igual com els seus germans, i lluità a la guerra civil catalana i a la castellana al costat de Ferran. Fou ambaixador de Ferran II de Catalunya-Aragó a Nàpols. Després de participar a la guerra de Granada, morí a la fi del segle. 20 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Espés, Pere d' ( ? , s. XIII – s. XIV) Comissari de Jaume II 21 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espés, Ramon d' ( ? , s. XV) Cavaller 23 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA Espés, Ramon d' (Ribagorça, v. 1425 - ? , v. 1485) Baró d'Alfajarín 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Espí, Joan de la Creu (València, 1763 - Port-au-Prince, Haití, 1838) Missioner 25 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Espí i Ulrich, Josep (Alcoi, Alcoià, 1849 – València, 1905) Compositor 26 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Espí i Valdés, Adrià (Alcoi, Alcoià, 1940 - ) Historiador de l'art i poeta 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espia, pont de l' (Coll de Nargó / Organyà, Alt Urgell) Antic pont entre els dos municipis (o de l'Espí). D'un sol arc, sobre el Segre, al congost que limita els dos termes. Ha estat dit, erròniament, que fou aquest el pont des d'on els carlins llençaren el comte d'Espanya després d'haver-li donat mort (1839). 28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espiargo, pic d' (Vall d'Aran) Cim (2.252 m alt) de la serra que separa els antics termes d'Arties i Vilac. 29 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA
30 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espiells (Sant Sadurní d'Anoia, Alt Penedès) Poble (o Sant Benet d'Espiells), a l'esquerra de l'Anoia; l'església de Sant Benet depenia del monestir de Sant Cugat del Vallès. 31 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Espiga, L' (València, 1949 – 1965) Col·lecció de l'Editorial Torre 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espiga i Gadea, Josep (Catalunya, s. XVIII – Madrid, 1824) Eclesiàstic il·lustrat liberal 33 CATALUNYA - HISTÒRIA Espígol (Tornabous, Urgell) Antiga quadra 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espígol, Llorenç (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa, s. XV - ? , d 1499) Síndic remençà 35 CATALUNYA - HISTÒRIA Espigolell (Tornabous, Urgell) Antic lloc 36 CATALUNYA - LITERATURA Espill (Catalunya, 1455 – 1462) Obra de Jaume Roig. Publicat el 1531, conegut també per Llibre dels consells i Llibre de les dones. Tot i que segueix la tradició de la narrativa en vers del s. XII (fent un ús riquíssim del llenguatge popular, però sense menyspreu de cap recurs), és escrit en vers de quatre síl·labes amb rima aparellada, tant per l'estructura com pel desenvolupament es pot considerar una veritable novel·la. Amb un llenguatge ric i planer, teixeix una furiosa distriba contra les dones, causa de totes les desgràcies del protagonista, en Grau de València, molt d'acord amb la misogínia de la literatura medieval i la moral que imperava en aquella època. 37 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ
38 CATALUNYA - LITERATURA Espill de la Vida Religiosa (Barcelona, 1515) Obra de Miquel Comalada. Demostren aquesta paternitat els argumens que dóna una versió castellana d'aquesta obra, apareguda a Lisboa l'any 1541 amb el nom d'aquest autor; així mateix, queda demostrada per la identificació que fa fra José de Sigüenza en l'obra Historia de la orden de San Jerónimo quan cita fra Miquel Comalada amb el nom de Deseoso, traducció de Desitjós, nom amb que es donà a conèixer l'autor de l'Espill. Escrit en to simbòlic, és una mostra important del moviment Devotio moderna que des del s XVI es desenvolupà considerablement. L'oració metòdica i els recursos psicològics substitueixen la meditació basada en la contemplació dels passatges evangèlics. Influïda per Ramon Llull, és una obra d'estructura antiga en la qual es troben els inicis d'una nova espiritualitat. 39 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espills (Tremp, Pallars Jussà) Poble 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espina, Antoni (Catalunya, s. XVIII – s. XIX) Frare. És autor d'un Arte caligràfico (1800) que assolí notable difussió. 41 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Espina, Antonio (Madrid, 1894 – 1972) Escriptor i polític 42 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Espina, coll de l' (Alta Ribagorça) Coll (1.276 m alt) de la comarca 43 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espina, l' (Baix Ebre / Terra Alta) Cim (1.182 m alt) entre les dues comarques 44 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
45 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espinabell (Molló, Ripollès) Poble 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espinac, l' (el Bruc, Anoia) Caseria 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espinal (Santa Maria d'Oló, Bages, s. XVI – Sarral, Conca de Barberà, s. XIX) Llinatge d'imaginaires 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espinal, Isidre (Santa Maria d'Oló, Bages, s. XVI - Sarral, Conca de Barberà, s. XVI) Imaginer. El més antic del llinatge. Contractà l'altar major de la seu de Tortosa (1530), però només féu els de Sant Agustí i Sant Ruf. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espinal, Isidre
(Sarral, Conca de Barberà, s. XVIII - ? , 1741)
Tallista 50 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espinal, Isidre (Sarral, Conca de Barberà, s. XVIII - ? , 1800) Tallista 51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espinal, Isidre ( ? , s. XIX) Tallista 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espinal, pla de l' (Vallès Oriental) Altiplà (1.200 m alt) de la comarca 53 CATALUNYA - GEOGRAFIA
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espinal i Alterachs, Jacint (Barcelona, 1880 - ) Pintor 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espinal i Armengol, Marià Antoni (Barcelona, 1895 – 1974) Pintor i col·leccionista 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espinal i Fuster, Josep ( ? , s. XIX – Mataró, 1886) Escriptor 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espinal i Travera, Isidre (Sarral, Conca de Barberà, s. XVII - 1737) Imaginer. Descendent d'Isidre Espinal. El 1696 treballava a Valls i, més tard, a Tarragona i Montblanc; del 1695 al 1719 féu diverses obres al monestir d'Escaladei. 58 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espinalba (Llanars, Ripollès) Veure> Espinauga. 59 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espinalbet (Castellar del Riu, Berguedà) Poble 60 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espinalt i Font, Maria (Barcelona, 1915 – 1981) Soprano. Després d'haver cursat estudis amb Joan Argemí debutà amb Cançó d'amor i de guerra (1926) i amb Rigoletto al Liceu de Barcelona l'any 1931. Conreà el lied i enregistrà discs de cançons catalanes. 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espinalt i Garcia, Bernat (Santpedor, Bages, s. XVIII) Administrador del correu de València 62 CATALUNYA - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espinalt i Torres, Josep (Santpedor, Bages, 1854 – 1891) Pintor 64 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Espinar, l' (València, Horta) Antiga granja del monestir de Sant Miquel dels Reis, situada 10 km al nord de la ciutat 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espinauga (Llanars, Ripollès) Veïnat 67 CATALUNYA - HISTÒRIA Espinavessa
(Valls, Alt Camp)
Antic terme 68 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espinavessa (Cabanelles, Alt Empordà) Poble 69 CATALUNYA - MUNICIPI
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espinelves, Mestre d' (Catalunya, s. XII) Pintor anònim 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Espinós, Carles (Barcelona, s. XVIII) Eclesiàstic 72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Espinós, Josep (València, 1721 – 1792) Pintor, gravador, bibliòfil i col·leccionista d'estampes. És autor de la Mare de Déu de les Angúnies per al convent del Peu de la Creu. Els seus gravats foren també, generalment, de tema religiós. 73 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Espinós i Moltó, Víctor (Alcoi, Alcoià, 1873 – Madrid, 1948) Musicòleg i compositor 74 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Espinós i Navarro, Benet (València, 1748 – 1818) Pintor. Fill del gravador Josep. Professà a l'Academia de Belles Arts de Sant Carles, que dirigí des del 1787. Conreà el paisatge i la pintura de flors i ornaments. Excel·lí molt en aquesta darrera especialitat, especialment en els quadres de pitxets, on es percep la influència dels pintors flamencs. 75 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Espinós i Rúbio, Joan (Cullera, Ribera Baixa, 1816 – València, 1879) Advocat 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espinosa (Tosés, Ripollès) Veïnat 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Espinosa, Nicolau (València, 1525 - d 1566) Poeta en castellà. Escriví una continuació de l'Orlando Furioso d'Ariosto, sota el títol de La segunda parte de Orlando (Saragossa, 1555), poc adient, per cert, amb l'esperit i la línia narrativa del poema imitat. 79 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Espinosa i Castro, Miquel Jeroni (València, 1625 – 1701) Pintor. Fill de Jeroni Jacint, amb el qual col·laborà. 80 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Espinosa i Lleó, Jeroni Jacint (Cocentaina, Comtat, 1600 – València, 1667) Pintor 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espinzella (Viladrau, Osona) Casa forta 82 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Espioca (Picassent, Horta) Antic lloc 83 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
84 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
85 CATALUNYA NORD - MUNICIPI
86 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Espirà de l'Aglí, monestir d' (Espirà de l'Aglí, Rosselló) Antic priorat, creat el 1136 87 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Espiranell (Conflent) Veure> Espirà de Conflent. 88 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espitlles (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès) Llogaret 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esplà (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Santuari de la Mare de Déu d'Esplà (o Desplà), a l'antic mun. de Baén, situat en una elevació (1.526 m alt), al nord-est de la serra de Cuberes. Esmentat ja el 1163, depenia d'Espluga de Cuberes. 90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esplà i Triay, Òscar (Alacant, 1889 – Madrid, 1976) Compositor. Estudià amb Saint-Saëns i M. Reger. Presidí la Junta Nacional de Música (1931-36) i la secció espanyola de la Societat Internacional de Musicologia, i fou membre de l'Institut de França. Basà la seva producció en la música popular d'Alacant. Amb Suite llevantina, per a orquestra, guanyà el primer premi del concurs internacional de Viena (1911). Les seves composicions més notables són la Sonata per a violí i piano (1913), Don Quijote velando las armas (1924), la cantata La nochebuena del diablo (1926), el ballet El contrabandista (1928), Sonata del sur (1945), Sonata espagnole (1949), Segon concert per a corda (1956), entre d'altres. El 1956 Alacant creà el premi internacional de composició Òscar Esplà. 92 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Esplai (Barcelona, 1/nov/1931 - 19/jul/1936) Revista. Suplement, primer, del diari "El Matí", esdevingué després setmanari informatiu amb presentació de luxe. Oferí, ben seleccionada, il·lustració fotogràfica d'actualitat, ultra comentaris, contes i dibuixos d'escriptors i artistes, d'acord amb la línia catòlica de la publicació. 93 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Esplanada, l' (Alacant, Alacantí) Passeig de la ciutat, davant el port, obert a mitjan s. XIX en enderrocar les muralles. És plantat de palmeres, i hi ha edificis importants: els grans hotels, el govern civil, el casino, etc. Segueix cap al sud-oest pel parc de Canalejas. 94 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esplovins, els (Alt Urgell) Congost del Segre a la comarca 95 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Espluga (Merli, Baixa Ribagorça) Poble 96 CATALUNYA - MUNICIPI
97 CATALUNYA - HISTÒRIA Espluga de Cuberes (Gerri de la Sal, Pallars Sobirà) Antic poble 98 FRANJA PONENT - HISTÒRIA Espluga de Fet (Viacamp i Lliterà, Ribagorça) Despoblat de l'antic terme de Fet 99 CATALUNYA - MUNICIPI Espluga de Francolí, l' (Conca de Barberà) Municipi: 411 m alt, 57,16 km2, 3.650 hab (1999) 100 CATALUNYA - HISTÒRIA Espluga de Portaclusa, l' (Àger, Noguera) Despoblat 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Espluga de Serra (Tremp, Pallars Jussà) Antic municipi de l'Alta Ribagorça: 1.196 m alt, 68,19 km2, agregat el 1970 a l'actual 102 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Esplugafreda (Sapeira, Alta Ribagorça) Despoblat 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esplugas i Feliu, Josep (Barcelona, 1836 - ? , s. XIX) Industrial 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esplugas i Moncusí, Joan (Barberà de la Conca, Conca de Barberà, 1857 – 1927) Agricultor i polític. Davant la crisi vinícola produïda per la fil·loxera viatjà per França i pel Principat per estudiar els mitjans per a combatre-la. Introduí a la seva comarca els ceps americans. que la resistien. Membre de la Unió Federal Nacionalista Republicana, fou alcalde de Barberà (1888), diputat a les corts per Valls (1917), senador elegit com a candidat de la Solidaritat Catalana (1907) i director del Banc de Valls. 108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esplugues, Francesc d'
(País Valencià, s. XIV)
Cavaller 105 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esplugues, Francesc Joan d' (València, s XVI – s XVII) Poeta. Generós, jurat i conseller de València. Fou un dels fundadors de l'Acadèmia dels Nocturs, de la qual fou secretari amb el sobrenom de Descuido. Algunes composicions seves, en castellà, figuren en el Cancionero de l'Acadèmia (1605-06) i en una de les justes poètiques publicades per Bernat Català de Valeriola (1602). 110 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Esplugues, Jaume d' (País Valencià, s. XIV) Cavaller 106 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esplugues, les (Mur, Pallars Jussà) Caseria 107 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esplugues, les (Isona i Conca de Dellà, Pallars Jussà) Antic santuari de l'antic terme de Conques 111 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Esplugues, Margarida (Artà, Mallorca, s. XVII – Palma de Mallorca, 1738) Terciària franciscana. Autora de tractats de gramàtica, retòrica, filosofia i teologia, així com d'uns Cánticos al Todopoderoso i d'algunes poesies en català. 113 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esplugues, Miquel d' Veure> Miquel d'Esplugues. 112 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Esplugues, Pere d' (Vic, Osona, s XV – Palma de Mallorca, 1464) Donzell. A les corts de 1454-58 es mostrà partidari de solucions favorables a la monarquia. Tanmateix, el 1461, essent un dels 27 membres del Consell del Principat, secundà l'abat de Poblet Miquel Delgado en les negociacions amb la reina, que acabaren amb la capitulació de Vilafranca del Penedès, i, l'any següent, en la política a seguir davant la revolta remença. Declarada la guerra contra Joan II, fou encarregat d'aixecar el sometent des de Camprodon i Olot a Besalú, Figueres i Castelló d'Empúries per a fer cara a la invasió francesa, que aconseguí, amb tot, d'arribar a Girona i alliberar la reina de la força. Nebot, potser, de l'ex-governador de Menorca Pere de Bell-lloc, per tal d'unir Menorca a la causa de la generalitat de Catalunya, capitanejà una galera, sota la direcció de Francesc de Pinós, i aconseguí la presa de Maó, on dugué a terme una sagnant repressió, i de posar setge a Ciutadella, però fou capturat per les forces mallorquines fidels a Joan II. Empresonat, amb d'altres, a la ciutat de Mallorca, fou finalment decapitat a la plaça de la Cort. 115 CATALUNYA - GEOGRAFIA Esplugues de Carme, les (Carme, Anoia) Caseria 116 CATALUNYA - MUNICIPI
Anar
a: [ Espes ]
[ Espes, P ] [ Espin ] [
Espinalt ]
[ Espio ] [ Esplu ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Espinàs i Massip, Josep Maria
Espirà de Conflent
