|
|
|
Anar a: [ Emp ] [ Empu ] [ Encan ] [ Encl ] [ Eng ] [ Enri ] Estimats són tots els familiars i els amics, però la pàtria sola conté, abraçant-los, tots els amors. (Ciceró) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Empalme, l' (Maçanet de la Selva, Selva) Caseria 2 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA Empastre, L' (Catarroja, Horta, 1915 - ) Banda musical còmica. Sol actuar en places de toros, sovint en combinació amb toreros còmics. La indumentària gira entorn de la caricatura del vestit d'etiqueta. El seu recurs principal consisteix a fingir desobediència a les ordres del director. Ha fet nombrosos viatges i actuacions arreu del món. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Empelt, l' (Riner, Solsonès) Masia 4 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
96 CATALUNYA - GEOGRAFIA Empordà, aiguamolls de l' (Alt Empordà) Veure> Aiguamolls de l'Empordà. 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA Empordà, l' (Alt Empordà / Baix Empordà) Regió natural i històrica del nord-est de Catalunya, formada per les dues comarques 7 CATALUNYA - CULTURA Empordà, L' (Catalunya, 1908) Sardana amb text de Joan Maragall 8 CATALUNYA - GEOGRAFIA Empordanet, l' (Baix Empordà) Nom popular de la comarca. 9 CATALUNYA - HISTÒRIA Empori (Sant Pere Pescador, Alt Empordà) Nom atorgat el 1937 per al municipi. 10 CATALUNYA - HISTÒRIA Empòrion (l'Escala, Alt Empordà) Forma catalanitzada del nom grec d'Empúries, Emporeîon. Els foceus hi van fundar una factoria primer (v 580aC) i després s'hi van establir definitivament. 11 CATALUNYA - EMPRESA Empresa Nacional d'Autocamions SA (ENASA) (Barcelona, 1946 - ) Empresa 12 CATALUNYA - EMPRESA
13 CATALUNYA - POLÍTICA Emprèstit Pau Claris (Catalunya, 23/abr/1925 - ) Emissió de bons, destinats a sufragar les despeses de l'acció armada, preparada per Francesc Macià des del seu exili a França contra la dictadura de Primo de Rivera (fets de Prats de Molló). Fou dissenyada per Miquel Soldevila i signada per Macià en nom del govern provisional de Catalunya. Els bons eren de 25, 100, 500 i 1.000 pessetes, i l'emissió, d'uns nou milions. Fou repartida entre grups de catalans emigrats a Amèrica i adherents i simpatitzants d'Estat Català a l'interior de Catalunya. 14 CATALUNYA - HISTÒRIA Emprius de Ciutadilla, els (Verdú, Urgell) Antic terme 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Empuriabrava (Castelló d'Empúries, Alt Empordà) Urbanització turística, situada prop de la desembocadura de la Muga. Aprofitant terres dels Aiguamolls de l'Empordà, s'hi traçà una xarxa de canals que, amb els camins, constitueix un dels sistemes de comunicació interiors i dota una gran part dels habitatges d'un amarrador propi. Port i aeroport esportius. 16 CATALUNYA - HISTÒRIA
17 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Empúries (Castelsardo, Sardenya, Itàlia) Nom donar a la ciutat després de la conquesta catalana 18 CATALUNYA - HISTÒRIA
19 CATALUNYA - HISTÒRIA Empúries, diòcesi d' (Catalunya, s. IV – 958) Territori eclesiàstic 20 CATALUNYA - EMPRESA Empúries, Editorial (Barcelona, 1983 - ) Editorial fundada per Xavier i Enric Folch i Pere Portabella, entre d'altres. El 1994 inicià la fusió amb Edicions 62 i tres anys més tard la coedició de traduccions amb Anagrama. Publicà diverses col·leccions: Mitjorn i El Ventall. de poesia; Narrativa/Empúries i Tros de Paper, de narrativa; Biblioteca Universal Empúries, d'assaig i d'altres adreçades al món universitari -Les Naus d'Empúries- o a un públic juvenil -L'Odissea-. 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Empúries, Mestre d' (França ?, s. XV - Catalunya, s. XV) Pintor gòtic. Actiu a les comarques de Girona, és autor del retaule de Castelló d'Empúries, dedicat a sant Miquel. Pel seu estil pot ésser inclòs dintre la segona etapa de l'estil internacional a Catalunya. 94 CATALUNYA - EMPRESA EMSHTR Sigla de l'Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus. 95 CATALUNYA - POLÍTICA EMT Sigla de l'Entitat Metropolitana del Transport. 22 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA En (Nyer, Conflent) Poble 23 CATALUNYA - LITERATURA En defensa pròpia (Catalunya, 1895 - ) Recull d'articles de Jacint Verdaguer 24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Enagistes, torre dels (Manacor, Mallorca Oriental) Possessió 25 CATALUNYA - EMPRESA
26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Encalladora, l' (Cadaqués, Alt Empordà) Illot 27 ANDORRA - MUNICIPI Encamp (Andorra) Parròquia: 1.226 m alt, 75,1 km2, 10.595 hab (1999) 28 ANDORRA - GEOGRAFIA Encampadana, tossa d' (Andorra) Cim (2.476 m alt), entre la vall de Cortals i l'alta Valira 29 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Encanader, tossal d' (Pena-roja, Matarranya) Cim (1.396 m alt) dels ports de Beseit, al límit amb la Tinença de Benifassà (Baix Maestrat). 30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Encantada, barranc de l' (Comtat) Curs d'aigua, afluent dretà del riu d'Alcoi. Neix a la serra de Capsimona (Marina Alta), i, després de passar entre les serres de l'Albureca i de Cantalar, en terres de Planes de la Baronia, desemboca al seu col·lector prop de Beniarrés. 31 CATALUNYA - HISTÒRIA Encantades, cova de les (Cabrera de Mar, Maresme) Santuari ibèric 32 CATALUNYA - GEOGRAFIA Encantats, cova dels (Serinyà, Pla de l'Estany) Cova, a la riba dreta del Ser, en una elevació sobre el riu, on han estat trobats materials prehistòrics corresponents al paleolític superior i a la primera edat del ferro. Fou una de les primeres coves paleolítiques estudiades a Catalunya (1908), i pertany al grup, dens, de poblament paleolític de Serinyà. 33 CATALUNYA - GEOGRAFIA
34 CATALUNYA - GEOGRAFIA Encantats, torre dels (Arenys de Mar, Maresme) Torre de guaita 97 CATALUNYA - GEOGRAFIA Encants, fira dels (Barcelona, Barcelonès) Veure> fira de Bellcaire. 35 CATALUNYA - GEOGRAFIA Encanyissada, l' (Amposta, Montsià) Estany de la dreta de l'Ebre 93 CATALUNYA - VARIS encasada (Barcelona, Barcelonès) Dolç tradicional de la ciutat, mena de bunyol gros de paret endurida, de pasta fina i molt dolça, i amb crema a dins. 36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Encebres, les (el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà) Poble, al vessant septentrional de la serra del Coto, a l'oest del terme. L'església fou erigida en parròquia el 1952. 37 CATALUNYA - LITERATURA Enciclopèdia Catalana SA (Barcelona, 1965 - ) Empresa editorial, creada per a l'edició de la "Gran Enciclopèdia Catalana". Propietat posteriorment de la Fundació Enciclopèdia Catalana, a part de l'actualització i reedició d'aquesta obra, s'ha especialitzat en la publicació de grans obres i diccionaris. 38 CATALUNYA - LITERATURA
39 ILLES BALEARS - LITERATURA Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera (Illes Balears, 1993 - ) Obra enciclopèdica 40 ILLES BALEARS - LITERATURA Enciclopèdia de Menorca (Menorca, 1979) Enciclopèdia temàtica sobre l'illa, editada per l'Obra Cultural Balear de Menorca. Publicada en fascicles d'aparició mensual, consta de sis volums: geografia física (1 volum), ciències naturals (2 volums), ciències humanes (2 volums) i ciències socials (1 volum). Dirigida per J. M. Vidal i Hernández. 41 CATALUNYA - HISTÒRIA Encies (Odèn, Solsonès) Antiga quadra 42 CATALUNYA - GEOGRAFIA Encies, les (les Planes d'Hostoles, Garrotxa) Poble 43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Encina, La (Villena, Alt Vinalopó) Veure> Venta de la Encina, La 44 ANDORRA - GEOGRAFIA Enclar, riu d' (Andorra la Vella / Sant Julià de Lòria, Andorra) Afluent esquerrà de la Valira, entre les dues parròquies 45 ANDORRA - HISTÒRIA Enclar, roc d' (Santa Coloma, Andorra) Jaciment prehistòric, romà i medieval 46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Enclavat, l' (Fortaleny, Ribera Baixa) Enclavament (1,09 km2), a la dreta del Xúquer, entre els termes de Llaurí i Cullera. 47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Enclusa, s' (Ferreries, Menorca) Serra (275 m alt) del nord de la vila, formada per dues elevacions (sa Torre i es Becs), que domina el pla Verd. Hom hi ha establert una base nord-americana de control aeri. 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Encobert, l' (Antonio Navarro) (Castella ?, s. XVI – Burjassot, Horta, 18/mai/1522) Popular personatge de les Germanies del País Valencià. Era probablement de procedència castellana i pobre. Es féu espectacularment famós per un discurs político-teològic pronunciat, en castellà, a la plaça de la Seu, de Xàtiva, el 21/mar/1522. Es presentà ell mateix com a fill del príncep Joan i nét, per tant, dels Reis Catòlics, víctima de les intrigues de Felip el Bell amb el cardenal Pedro González de Mendoza, que pretenien el poder i el traslladaren, acabat de nèixer, a Gibraltar, on fou criat per una pastora, i es considerava com a enviat per Déu per alliberar el poble agermanat i el món en general. La seva doctrina, dins la incoherència teològica, presentava símptomes clars de ressentiment de classe. Ferit per l'exèrcit reial, es refugià a Alzira, on continuà predicant, i fou assassinat per cinc sicaris al preu de 44.000 sous i sotmés, després de mort, a un procés inquisitorial per heretge. La fugacitat històrica del personatge reial fou desbordada per la continuïtat del mite. Hom coneix quatre nous Encoberts: el primer, andalús, venia oli i fruita, el segon era un professor de gramàtica, natural de Calataiud, el tercer fou l'argenter Bernabeu i el seu fill, i del darrer hom només sap que tingué les seves activitats pel març de 1523. 50 CATALUNYA - CULTURA Encontre, processó de l' (Catalunya, s. XVI - ) Processó del matí de Pasqua 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Encontrella, l' (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà) Veïnat. 52 CATALUNYA - GEOGRAFIA Encús (Talarn, Pallars Jussà) Veure> Castelló d'Encús. 53 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
54 CATALUNYA - POLÍTICA ENE Sigla de l'Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra. 55 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Enemic del Poble, Un (Barcelona, 1917 – 1919) Revista 56 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Enesa (el Puig de Santa Maria, Horta) Antic nom del castell. 57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Enfesta (la Molsosa, Solsonès) Poble i terme separat (3,61 km2), entre els termes de Castellfollit de Riubregós i el de Calonge de Segarra, a l'esquerra del Llobregós. 58 ANDORRA / CATALUNYA - GEOGRAFIA Engaït, portella d' (Andorra / Baixa Cerdanya) Depressió entre els dos territoris, a la línia de crestes que separa la Vall de la Llosa del circ d'Envalira, dins la parròquia d'Encamp, entre el pic d'Envalira (2.812 m alt) i el pic de la portella d'Engaït (2.773 m). 59 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Engarra, vall d' (Conflent) Nom que prengué a l'alta edat mitjana l'alta vall de la Tet, aigua amunt de Serdinyà. 60 ANDORRA - GEOGRAFIA Engolasters (Andorra la Vella, Andorra) Despoblat i estany d'origen glacial de la parròquia. Central elèctrica que és alimentada per aigües de l'alta Valira i del riu Madriu. 61 CATALUNYA - HISTÒRIA
62 ANDORRA - GEOGRAFIA Engordany (les Escaldes-Engordany, Andorra) Poble, al quart de les Escaldes, al peu del pic de Padern. Unit a les Escaldes per tres ponts sobre la Valira, un dels quals és romànic. Darrerament la població hi ha experimentat un intens creixement, a causa del corrent d'immigració que ha rebut el Principat d'Andorra, sobretot concentrat en el gran nucli Andorra la Vella-les Escaldes-Engordany. 63 CATALUNYA - GEOGRAFIA Engorgs, els (Meranges, Baixa Cerdanya) Depressió del Pirineu axial, capçalera de la vall Tova, entre la vall de la Llosa, de la qual és separada per la serra de l'Esquella, i la vall de Querol, separada pels pics dels Engorgs (2.815 m alt) i la serra de Campcardós (2.911 m alt). Al mig de la depressió hi ha un conjunt d'estanys d'origen glacial, emissaris del riu Duran. 64 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Énguera (Canal de Navarrés) Municipi i capital de la comarca: 312 m alt, 241,8 km2, 4.695 hab (1999) 65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Énguera (Canal de Navarrés) Serra subbètica de la comarca, darrer contrafort del Caroig 66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Énguera, Joan d' (País Valencià, s. XV – Valladolid, Castella, 1513) Eclesiàstic. Bisbe de Vic i confessor de Ferran el Catòlic. Nomenat bisbe de Lleida (1511), el rei Ferran el féu inquisidor general de la corona catalanoaragonesa. Fou promogut a la seu de Tortosa, però morí abans de prendre'n possessió. 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Enguerino, El Pseudònim del cantonalista Josep Pérez i Guillem. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA
69 CATALUNYA - EMPRESA ENHER Sigla de l'Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA. 70 CATALUNYA - HISTÒRIA Enhorts (Talarn, Pallars Jussà) Despoblat i antiga possessió dels dominicans de Sant Jaume de Pallars, prop de la vila. 71 CATALUNYA - GEOGRAFIA Enlliscalls, els (Salou, Tarragonès) Sector del cap de Salou, format per penya-segats, entre el cap i la platja del Racó. 72 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Enmig, vénda d' (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Vénda de la parròquia de Sant Francesc de ses Salines, dita també de Can Savina. 73 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
74 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Enrahonar (Barcelona, 1981 - ) Revista de filosofia 75 CATALUNYA - GEOGRAFIA Enrajolada, l' (Martorell, Baix Llobregat) Casa pairal 76 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Enrens (Espluga de Serra, Alta Ribagorça) Masia i antic terme, a l'enclavament de Trepadús, que formà, el s. XIX, el municipi d'Enrens i Trepadús. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Enric ( ? , s. XIII – Girona, 1321) Mestre d'obres 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Enric "Fortuna" (Aragó ?, v. 1445 - Catalunya, 1522) Fill d'Enric de Trastàmara i de Caterina de Castella. Nasqué pocs mesos després de la mort del seu pare (1445). A les paus d'Agreda i d'Almazan (1454), on trobaven punt final les guerres entre Aragó i Castella, hom estipulava que aquesta es quedava el gran patrimoni de la branca aragonesa dels Trastàmara a canvi d'unes indemnitzacions en forma de pensió anual. 500.000 maravedisos l'any correspondien a Enric. Rebé el títol de comte d'Empúries. Es casà amb Guiomar de Portugal. Durant la guerra de Joan II contra el Principat fou partidari del primer. Les autoritats catalanes el declaraven enemic de la terra en 1462. Tres anys després manava una ala de l'avantguarda joanista a la batalla de Calaf. En 1467 resultà ferit assetjant Roses, a les ordres de l'infant Ferran, el futur rei Catòlic, i la reina Joana Enríquez. En 1472-73, emparat pel marquès de Villena, tractà de convenir el seu matrimoni amb Joana de Castella, dita "la Beltraneja", però triomfà al país veí la tendència pro-aragonesa basada a l'enllaç entre Isabel i Ferran, aquest cosí germà d'Enric. Els dos cosins, després d'un distanciament, es reconciliaren. Ja regnant Ferran i consumada la unió de les dues corones, Enric fou nomenat lloctinent general al Principat (1481). Tractà amb mà dura els remences, que s'acabaren rebel·lant en una veritable guerra. Tot i el triomf final de les armes reials, Ferran aconsignà severament Enric perquè prengués amb els remences una actitud més diplomàtica. D'altres fets sobresortints de la seva lloctinència foren: l'entrada de l'Inquisició a Barcelona (1487), el nomenament de consellers de la capital per designació reial (1490-91) i l'expulsió dels jueus (1492). Fou substituït com a lloctinent per Joan d'Aragó, comte de Ribagorça. En 1516 restà vidu. En 1522 morí ell, deixant hereu principal el seu fill Alfons. Fou enterrat, com la seva muller, a Poblet. Tot i haver-se format a Castella, l'infant Enric es vinculà totalment a la vida catalana, fins al punt que en el seu testament disposà que els seus descendents visquessin a Catalunya i que el comtat no fos "regit ni governat per castellans". 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Enric, Joan (Barcelona, 1743 – 1795) Escultor 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Enric, mestre Nom amb què fou conegut Enric de Faveran, arquitecte de Girona 83 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Enric IV de Castella "l'Impotent" (Valladolid, Castella, 1425 – Madrid, 1474) Rei de Castella i Lleó 84 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Enric de Catalunya-Aragó Veure> Enric IV de Castella. 85 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Enric d'Aragó (Castella, v. 1400 – Calataiud, Aragó, 1445) Infant d'Aragó. Fill de Ferran I de Catalunya-Aragó i de Leonor Urraca de Castella. En alguns moments del regnat de Joan II arribà a ésser el veritable monarca (1420-22; 1428-30). Fou vençut diverses vegades per Álvaro de Luna, i empresonat o condemnat a l'exili. 86 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Enric Tallada (Novetlè, Costera) Antic nom de la població. 87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Enrique i Tarancón, Vicent (Borriana, Plana Baixa, 1907 – València, 1994) Cardenal. Féu els estudis eclesiàstics a Tortosa i es doctorà en teologia a València. El 1929 fou ordenat sacerdot i fins al 1938, que fou nomenat rector de Vinarós, treballà per a l'Acció Catòlica. Bisbe de Solsona (1945-64), arquebisbe d'Oviedo (1964-69), de Toledo (1969-71), moment en què fou nomenat cardenal, i de Madrid (1972-82). Des del 1971 al 1981 fou president de la Conferència Episcopal Espanyola. Tingué un paper destacat en la transició del règim franquista a la monarquia parlamentària i fonamentà les bases d'unes relacions de separació i cooperació entre Espanya i l'Estat no confessional postfranquista. Fou membre de la Real Academia Española (1970) i deixà una abundant producció literària. 88 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA
89 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Enríquez, Joana Veure> Joana Enríquez. 98 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Enríquez de Cabrera (Castella, s. XVI) Noble. Nom que prengué Luis Enríquez al casar-se (1515) amb Anna II de Cabrera i ser-li traspassada la seva herència. 90 EUROPA - BIOGRAFIA Enríquez de Cabrera y de Toledo, Juan Tomás (Gènova, Itàlia, 1646 – Estremoz, Portugal, 1705) Noble i almirall de Castella. Lloctinent general de Catalunya (1688), es mostrà conciliador davant les protestes dels camperols pels allotjaments, però la seva actuació fou poc afortunada. 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Enríquez y de Luna, Maria (Catalunya, s. XV - Gandia ?, Safor, 1539) Muller de Joan de Borja, duc de Gandia. Cosina germana de Ferran II de Catalunya-Aragó. Es casà a Barcelona el 1493. Fou duquessa de Gandia i de Sessa i princesa de Teano i Tricarico. Un quant temps després d'ésser assassinat el seu marit, l'any 1497, professà en el convent de Santa Clara de Gandia (1512) i n'arribà a ésser abadessa (1530). Fou l'àvia del futur sant Francesc de Borja. 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Enríquez y de Velasco, Fadrique ( ? , s. XV – 1538) Comte d'Osona i vescomte de Cabrera i de Bas 92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Enroig (Xert, Baix Maestrat) Caseria, a l'esquerra de la rambla de Cervera, aigua amunt de la vila.
Anar
a: [ Emp ]
[ Empu ] [ Encan ] [
Encl ]
[ Eng ] [ Enri ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Emperador
Empúries
Énova,
l'