A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Emp ]    [ Empu ]    [ Encan ]    [ Encl ]    [ Eng ]    [ Enri ]

Estimats són tots els familiars i els amics, però la pàtria sola conté, abraçant-los, tots els amors. (Ciceró)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Empalme, l'  (Maçanet de la Selva, Selva)  Caseria

2 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Empastre, L'  (Catarroja, Horta, 1915 - )  Banda musical còmica. Sol actuar en places de toros, sovint en combinació amb toreros còmics. La indumentària gira entorn de la caricatura del vestit d'etiqueta. El seu recurs principal consisteix a fingir desobediència a les ordres del director. Ha fet nombrosos viatges i actuacions arreu del món.

3 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Empelt, l'  (Riner, Solsonès)  Masia

4 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de l'HortaEmperador  (Horta del Nord Municipi: 0,1 km2, 203 hab (1999), (o la Venta d'Emperador; ant: Llocnou d'Emperador). És el terme més petit del País Valencià i voltat completament pel de Museros, al nord de la ciutat de València. El municipi basa la seva economia en petites zones de regadiu a la zona no edificada (hortalisses i tarongers), a través de la sèquia de Montcada, i modestes indústries (del moble i la construcció). El poble té origen en un hostal situat a l'antiga carretera de València a Madrid, que adquirí a mitjan s XVIII un comerciant, Agustí Emperador, i que convertí en petita colònia fabril i edificà un palau amb torre quadrada, després d'aconseguir la senyoria del lloc. S'ha mantingut com a municipi independent, però eclesiàsticament ha depès sempre de Museros. S'hi va aixecar una ermita a la Mare de Déu del Roser. El 1978 fou annexat a Museros, però se'n tornà a segregar el 1985. Àrea comercial de València. Ajuntament d'Emperador

5 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaEmperador i Pichó, Vicent  (València, 1730 – Ferrara, Itàlia, 1797)  Poeta

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Empordà, aiguamolls de l'  (Alt EmpordàVeure> Aiguamolls de l'Empordà.

6 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Empordà, l'  (Alt Empordà / Baix EmpordàRegió natural i històrica del nord-est de Catalunya, formada per les dues comarques

7 CATALUNYA - CULTURA

Empordà, L'  (Catalunya, 1908)  Sardana amb text de Joan Maragall

8 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Empordanet, l'  (Baix Empordà Nom popular de la comarca.

9 CATALUNYA - HISTÒRIA

Empori  (Sant Pere Pescador, Alt Empordà Nom atorgat el 1937 per al municipi.

10 CATALUNYA - HISTÒRIA

Empòrion  (l'Escala, Alt Empordà Forma catalanitzada del nom grec d'Empúries, Emporeîon. Els foceus hi van fundar una factoria primer (v 580aC) i després s'hi van establir definitivament.

11 CATALUNYA - EMPRESA

Empresa Nacional d'Autocamions SA (ENASA)  (Barcelona, 1946 - )  Empresa

12 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaEmpresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA (ENHER)  (Barcelona, 1946)  Empresa de l'INI. Capdavantera de la producció hidroelèctrica a Catalunya. La seva creació trencà el monopoli FECSA-Hidroelèctrica de Catalunya (i, en grau menor, Forces Hidroelèctriques del Segre) i donà lloc a la baixa dels costs i a la millora del servei. Aprofita les conques de la Noguera Ribagorçana (que ha revitalitzat i obert al corrent turístic), la de l'Ebre i la del Cinca. El 1972 tenia 2.736 empleats. Participa en diverses empreses d'electricitat. Construí la central hidroelèctrica de Moralts (Alta Ribagorça), primera central per bombeig de l'estat i participà en les nuclears Ascó i Vandellós.

13 CATALUNYA - POLÍTICA

Emprèstit Pau Claris  (Catalunya, 23/abr/1925 - )  Emissió de bons, destinats a sufragar les despeses de l'acció armada, preparada per Francesc Macià des del seu exili a França contra la dictadura de Primo de Rivera (fets de Prats de Molló). Fou dissenyada per Miquel Soldevila i signada per Macià en nom del govern provisional de Catalunya. Els bons eren de 25, 100, 500 i 1.000 pessetes, i l'emissió, d'uns nou milions. Fou repartida entre grups de catalans emigrats a Amèrica i adherents i simpatitzants d'Estat Català a l'interior de Catalunya.

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Emprius de Ciutadilla, els  (Verdú, Urgell)  Antic terme

15 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Empuriabrava  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà)  Urbanització turística, situada prop de la desembocadura de la Muga. Aprofitant terres dels Aiguamolls de l'Empordà, s'hi traçà una xarxa de canals que, amb els camins, constitueix un dels sistemes de comunicació interiors i dota una gran part dels habitatges d'un amarrador propi. Port i aeroport esportius.

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

EmpúriesEmpúries  (l'Escala, Alt Empordà Antiga ciutat. La Palaiapolis grega hi va ésser fundada pels foceus (s VI aC) sobre l'antic illot de Sant Martí. Posteriorment, la van establir en terra ferma a l'anomenada Neàpolis, que fou emmurallada per separar-la de les poblacions indigets. Després d'haver estat enclavament militar romà, l'any 45 aC, Cèsar hi va establir una colònia de veterans, on van conviure ibers, grecs i romans. Devastada per les invasions germàniques del s III dC, en va quedar només una petita comunitat cristiana. El primer nucli que s'hi establí, ibèric, era l'anomenada Indiké. Empúries és l'única de les colònies gregues de l'Occident llunyà que ha pogut ésser totalment excavada, i per aixó s'hi reconeix tot el nucli urbà: muralles, carrers, places, temples, etc. Entre la multitud de restes, especialment de ceràmica, es destaca una escultura d'Asclepi o Esculapi. La part visible de la ciutat grega pertany a l'època hel·lenística i romano-republicana. Les excavacions, iniciades el 1907 per J. Puig i Cadafalch, han permès posar al descobert una bona part de la ciutat grega i romana. La major part de restes trobades es conserven al Museu Arqueològic de Barcelona. Empúries a la Viquipèdia

17 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

Empúries  (Castelsardo, Sardenya, Itàlia)  Nom donar a la ciutat després de la conquesta catalana

18 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaEmpúries, comtat d'  (Catalunya)  Territori, creat vers el 813 en què era regit per Ermenguer

19 CATALUNYA - HISTÒRIA

Empúries, diòcesi d'  (Catalunya, s. IV – 958)  Territori eclesiàstic

20 CATALUNYA - EMPRESA

Empúries, Editorial  (Barcelona, 1983 - )  Editorial fundada per Xavier i Enric Folch i Pere Portabella, entre d'altres. El 1994 inicià la fusió amb Edicions 62 i tres anys més tard la coedició de traduccions amb Anagrama. Publicà diverses col·leccions: Mitjorn i El Ventall. de poesia; Narrativa/Empúries i Tros de Paper, de narrativa; Biblioteca Universal Empúries, d'assaig i d'altres adreçades al món universitari -Les Naus d'Empúries- o a un públic juvenil -L'Odissea-.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Empúries, Mestre d'  (França ?, s. XV - Catalunya, s. XV)  Pintor gòtic. Actiu a les comarques de Girona, és autor del retaule de Castelló d'Empúries, dedicat a sant Miquel. Pel seu estil pot ésser inclòs dintre la segona etapa de l'estil internacional a Catalunya.

94 CATALUNYA - EMPRESA

EMSHTR  Sigla de l'Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus.

95 CATALUNYA - POLÍTICA

EMT  Sigla de l'Entitat Metropolitana del Transport.

22 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

En  (Nyer, Conflent)  Poble

23 CATALUNYA - LITERATURA

En defensa pròpia  (Catalunya, 1895 - )  Recull d'articles de Jacint Verdaguer

24 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Enagistes, torre dels  (Manacor, Mallorca Oriental)  Possessió

25 CATALUNYA - EMPRESA

Inici páginaENASA  Sigla de l'Empresa Nacional d’Autocamions SA.

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Encalladora, l'  (Cadaqués, Alt Empordà)  Illot

27 ANDORRA - MUNICIPI

Encamp  (Andorra Parròquia: 1.226 m alt, 75,1 km2, 10.595 hab (1999)

28 ANDORRA - GEOGRAFIA

Encampadana, tossa d'  (Andorra)  Cim (2.476 m alt), entre la vall de Cortals i l'alta Valira

29 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Encanader, tossal d'  (Pena-roja, Matarranya)  Cim (1.396 m alt) dels ports de Beseit, al límit amb la Tinença de Benifassà (Baix Maestrat).

30 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Encantada, barranc de l'  (Comtat Curs d'aigua, afluent dretà del riu d'Alcoi. Neix a la serra de Capsimona (Marina Alta), i, després de passar entre les serres de l'Albureca i de Cantalar, en terres de Planes de la Baronia, desemboca al seu col·lector prop de Beniarrés.

31 CATALUNYA - HISTÒRIA

Encantades, cova de les  (Cabrera de Mar, Maresme)  Santuari ibèric

32 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Encantats, cova dels  (Serinyà, Pla de l'Estany Cova, a la riba dreta del Ser, en una elevació sobre el riu, on han estat trobats materials prehistòrics corresponents al paleolític superior i a la primera edat del ferro. Fou una de les primeres coves paleolítiques estudiades a Catalunya (1908), i pertany al grup, dens, de poblament paleolític de Serinyà.

33 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaEncantats, els  (Pallars SobiràMassís granític dels Pirineus axials, entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, envoltat per les valls d'Espot, Subenuix, Monestero i Peguera. Les màximes altituds són les agulles de l'Encantat Gran (2.747 m alt) i de l'Encantat Petit (2.738 m). Juntament amb les rodalies ha estat considerat una regió natural, a causa de la seva personalitat fisiogràfica: el rocam, fortament erosionat per les glaçades, els circs i les comes, on hi ha els estanys (com el de Sant Maurici i el de Tor), i la vegetació, amb associacions de pins negres, bedolls i avets. Forma part del parc nacional d'Aigüestortes-Estany de Sant Maurici.

34 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Encantats, torre dels  (Arenys de Mar, Maresme)  Torre de guaita

97 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Encants, fira dels  (Barcelona, BarcelonèsVeure> fira de Bellcaire.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Encanyissada, l'  (Amposta, Montsià)  Estany de la dreta de l'Ebre

93 CATALUNYA - VARIS

encasada  (Barcelona, Barcelonès)  Dolç tradicional de la ciutat, mena de bunyol gros de paret endurida, de pasta fina i molt dolça, i amb crema a dins.

36 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Encebres, les  (el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà)  Poble, al vessant septentrional de la serra del Coto, a l'oest del terme. L'església fou erigida en parròquia el 1952.

37 CATALUNYA - LITERATURA

Enciclopèdia Catalana SA  (Barcelona, 1965 - )  Empresa editorial, creada per a l'edició de la "Gran Enciclopèdia Catalana". Propietat posteriorment de la Fundació Enciclopèdia Catalana, a part de l'actualització i reedició d'aquesta obra, s'ha especialitzat en la publicació de grans obres i diccionaris.

38 CATALUNYA - LITERATURA

Inici páginaEnciclopèdia Catalunya  (Barcelona, 1926)  Sèrie de manuals

39 ILLES BALEARS - LITERATURA

Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera  (Illes Balears, 1993 - )  Obra enciclopèdica

40 ILLES BALEARS - LITERATURA

Enciclopèdia de Menorca  (Menorca, 1979)  Enciclopèdia temàtica sobre l'illa, editada per l'Obra Cultural Balear de Menorca. Publicada en fascicles d'aparició mensual, consta de sis volums: geografia física (1 volum), ciències naturals (2 volums), ciències humanes (2 volums) i ciències socials (1 volum). Dirigida per J. M. Vidal i Hernández.

41 CATALUNYA - HISTÒRIA

Encies  (Odèn, Solsonès)  Antiga quadra

42 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Encies, les  (les Planes d'Hostoles, Garrotxa Poble

43 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Encina, La  (Villena, Alt Vinalopó)  Veure> Venta de la Encina, La

44 ANDORRA - GEOGRAFIA

Enclar, riu d'  (Andorra la Vella / Sant Julià de Lòria, Andorra)  Afluent esquerrà de la Valira, entre les dues parròquies

45 ANDORRA - HISTÒRIA

Enclar, roc d'  (Santa Coloma, Andorra)  Jaciment prehistòric, romà i medieval

46 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Enclavat, l'  (Fortaleny, Ribera Baixa)  Enclavament (1,09 km2), a la dreta del Xúquer, entre els termes de Llaurí i Cullera.

47 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaEnclavat, l'  (Llaurí, Ribera Baixa Veure> Matada.

48 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Enclusa, s'  (Ferreries, Menorca Serra (275 m alt) del nord de la vila, formada per dues elevacions (sa Torre i es Becs), que domina el pla Verd. Hom hi ha establert una base nord-americana de control aeri.

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Encobert, l' (Antonio Navarro)  (Castella ?, s. XVI – Burjassot, Horta, 18/mai/1522)  Popular personatge de les Germanies del País Valencià. Era probablement de procedència castellana i pobre. Es féu espectacularment famós per un discurs político-teològic pronunciat, en castellà, a la plaça de la Seu, de Xàtiva, el 21/mar/1522. Es presentà ell mateix com a fill del príncep Joan i nét, per tant, dels Reis Catòlics, víctima de les intrigues de Felip el Bell amb el cardenal Pedro González de Mendoza, que pretenien el poder i el traslladaren, acabat de nèixer, a Gibraltar, on fou criat per una pastora, i es considerava com a enviat per Déu per alliberar el poble agermanat i el món en general. La seva doctrina, dins la incoherència teològica, presentava símptomes clars de ressentiment de classe. Ferit per l'exèrcit reial, es refugià a Alzira, on continuà predicant, i fou assassinat per cinc sicaris al preu de 44.000 sous i sotmés, després de mort, a un procés inquisitorial per heretge. La fugacitat històrica del personatge reial fou desbordada per la continuïtat del mite. Hom coneix quatre nous Encoberts: el primer, andalús, venia oli i fruita, el segon era un professor de gramàtica, natural de Calataiud, el tercer fou l'argenter Bernabeu i el seu fill, i del darrer hom només sap que tingué les seves activitats pel març de 1523.

50 CATALUNYA - CULTURA

Encontre, processó de l'  (Catalunya, s. XVI - )  Processó del matí de Pasqua

51 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Encontrella, l'  (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà Veïnat.

52 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Encús  (Talarn, Pallars Jussà Veure> Castelló d'Encús.

53 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaEnderrocat, cap  (Llucmajor, Mallorca Cap de la costa meridional de l'illa, límit oriental de la badia de Palma. El 1597 fou construïda prop seu una torre de defensa.

54 CATALUNYA - POLÍTICA

ENE  Sigla de l'Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra.

55 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Enemic del Poble, Un  (Barcelona, 1917 – 1919)  Revista

56 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Enesa  (el Puig de Santa Maria, Horta Antic nom del castell.

57 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Enfesta  (la Molsosa, Solsonès Poble i terme separat (3,61 km2), entre els termes de Castellfollit de Riubregós i el de Calonge de Segarra, a l'esquerra del Llobregós.

58 ANDORRA / CATALUNYA - GEOGRAFIA

Engaït, portella d'  (Andorra / Baixa Cerdanya Depressió entre els dos territoris, a la línia de crestes que separa la Vall de la Llosa del circ d'Envalira, dins la parròquia d'Encamp, entre el pic d'Envalira (2.812 m alt) i el pic de la portella d'Engaït (2.773 m).

59 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Engarra, vall d'  (Conflent Nom que prengué a l'alta edat mitjana l'alta vall de la Tet, aigua amunt de Serdinyà.

60 ANDORRA - GEOGRAFIA

Engolasters  (Andorra la Vella, Andorra Despoblat i estany d'origen glacial de la parròquia. Central elèctrica que és alimentada per aigües de l'alta Valira i del riu Madriu.

61 CATALUNYA - HISTÒRIA

Inici páginaEngordans  (Ripoll, Ripollès Antiga possessió del monestir de Ripoll (actual masia de Gordans), al sud de la vila i a la dreta del Ter, donada en alou pels comtes de Cerdanya el 958.

62 ANDORRA - GEOGRAFIA

Engordany  (les Escaldes-Engordany, Andorra Poble, al quart de les Escaldes, al peu del pic de Padern. Unit a les Escaldes per tres ponts sobre la Valira, un dels quals és romànic. Darrerament la població hi ha experimentat un intens creixement, a causa del corrent d'immigració que ha rebut el Principat d'Andorra, sobretot concentrat en el gran nucli Andorra la Vella-les Escaldes-Engordany.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Engorgs, els  (Meranges, Baixa Cerdanya Depressió del Pirineu axial, capçalera de la vall Tova, entre la vall de la Llosa, de la qual és separada per la serra de l'Esquella, i la vall de Querol, separada pels pics dels Engorgs (2.815 m alt) i la serra de Campcardós (2.911 m alt). Al mig de la depressió hi ha un conjunt d'estanys d'origen glacial, emissaris del riu Duran.

64 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Énguera  (Canal de Navarrés Municipi i capital de la comarca: 312 m alt, 241,8 km2, 4.695 hab (1999)

65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Énguera  (Canal de Navarrés)  Serra subbètica de la comarca, darrer contrafort del Caroig

66 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Énguera, Joan d'  (País Valencià, s. XV – Valladolid, Castella, 1513)  Eclesiàstic. Bisbe de Vic i confessor de Ferran el Catòlic. Nomenat bisbe de Lleida (1511), el rei Ferran el féu inquisidor general de la corona catalanoaragonesa. Fou promogut a la seu de Tortosa, però morí abans de prendre'n possessió.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enguerino, El  Pseudònim del cantonalista Josep Pérez i Guillem.

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEngúncia  (Catalunya, s X – s XI)  Dama. Fou muller de Ramon de Cardona, el primer dels vescomtes d'Osona que prengueren el nom de la seva vila patrimonial. Fills seus foren Bremond i Folc I, successivament vescomtes de Cardona, i Eribau, bisbe d'Urgell i també vescomte al costat de Folc I i encara, per uns mesos, ell tot sol.

69 CATALUNYA - EMPRESA

ENHER  Sigla de l'Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA.

70 CATALUNYA - HISTÒRIA

Enhorts  (Talarn, Pallars Jussà Despoblat i antiga possessió dels dominicans de Sant Jaume de Pallars, prop de la vila.

71 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Enlliscalls, els  (Salou, Tarragonès)  Sector del cap de Salou, format per penya-segats, entre el cap i la platja del Racó.

72 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Enmig, vénda d'  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa Vénda de la parròquia de Sant Francesc de ses Salines, dita també de Can Savina.

73 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Situació de la comarca de la Ribera AltaÉnova, l'  (Ribera Alta Municipi: 50 m alt, 7,66 km2, 1.046 hab (1999). Situat al sud de la comarca, limita amb la Costera a través d'una sèrie d'elevacions (serra de l'Énova, 153 m alt), ocupades per matollar, i pràcticament unit al terme de Manuel, pocs quilòmetres al nord de Xàtiva. Economia basada en l'agricultura, que ocupa dues terceres parts del territori, amb predomini del regadiu (principalment tarongers i també arròs i hortalisses), alimentat pel riu d'Albaida a través de la sèquia comuna de l'Énova. El secà i la ramaderia són poc importants. El poble, dominat per l'església parroquial de l'Assumpció (obra del s XVII), forma una conurbació amb l'antic terme de Sanç (agregat al s XIX i on hi ha les ruïnes del palau o castell de Sanç) i els nuclis de l'Abat i Faldeta. Àrea comercial de Xàtiva.

74 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Enrahonar  (Barcelona, 1981 - )  Revista de filosofia

75 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Enrajolada, l'  (Martorell, Baix Llobregat)  Casa pairal

76 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Enrens  (Espluga de Serra, Alta Ribagorça Masia i antic terme, a l'enclavament de Trepadús, que formà, el s. XIX, el municipi d'Enrens i Trepadús.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEnric  (Catalunya, s XI)  Fill de Ramon Guifre de Cerdanya i d'Adela. Era germà, per tant, del comte Guillem Ramon, que governaria la Cerdanya des del 1068.

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enric  ( ? , s. XIII – Girona, 1321)  Mestre d'obres

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enric "Fortuna"  (Aragó ?, v. 1445 - Catalunya, 1522)  Fill d'Enric de Trastàmara i de Caterina de Castella. Nasqué pocs mesos després de la mort del seu pare (1445). A les paus d'Agreda i d'Almazan (1454), on trobaven punt final les guerres entre Aragó i Castella, hom estipulava que aquesta es quedava el gran patrimoni de la branca aragonesa dels Trastàmara a canvi d'unes indemnitzacions en forma de pensió anual. 500.000 maravedisos l'any correspondien a Enric. Rebé el títol de comte d'Empúries. Es casà amb Guiomar de Portugal. Durant la guerra de Joan II contra el Principat fou partidari del primer. Les autoritats catalanes el declaraven enemic de la terra en 1462. Tres anys després manava una ala de l'avantguarda joanista a la batalla de Calaf. En 1467 resultà ferit assetjant Roses, a les ordres de l'infant Ferran, el futur rei Catòlic, i la reina Joana Enríquez. En 1472-73, emparat pel marquès de Villena, tractà de convenir el seu matrimoni amb Joana de Castella, dita "la Beltraneja", però triomfà al país veí la tendència pro-aragonesa basada a l'enllaç entre Isabel i Ferran, aquest cosí germà d'Enric. Els dos cosins, després d'un distanciament, es reconciliaren. Ja regnant Ferran i consumada la unió de les dues corones, Enric fou nomenat lloctinent general al Principat (1481). Tractà amb mà dura els remences, que s'acabaren rebel·lant en una veritable guerra. Tot i el triomf final de les armes reials, Ferran aconsignà severament Enric perquè prengués amb els remences una actitud més diplomàtica. D'altres fets sobresortints de la seva lloctinència foren: l'entrada de l'Inquisició a Barcelona (1487), el nomenament de consellers de la capital per designació reial (1490-91) i l'expulsió dels jueus (1492). Fou substituït com a lloctinent per Joan d'Aragó, comte de Ribagorça. En 1516 restà vidu. En 1522 morí ell, deixant hereu principal el seu fill Alfons. Fou enterrat, com la seva muller, a Poblet. Tot i haver-se format a Castella, l'infant Enric es vinculà totalment a la vida catalana, fins al punt que en el seu testament disposà que els seus descendents visquessin a Catalunya i que el comtat no fos "regit ni governat per castellans".

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaEnric  (Catalunya ?, s. XVI – Madrid ?, 1530)  Compositor. Visqué a la cort de l'emperador Carles I.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enric, Joan  (Barcelona, 1743 – 1795)  Escultor

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enric, mestre  Nom amb què fou conegut Enric de Faveran, arquitecte de Girona

83 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Enric IV de Castella "l'Impotent"  (Valladolid, Castella, 1425 – Madrid, 1474)  Rei de Castella i Lleó

84 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Enric de Catalunya-Aragó  Veure> Enric IV de Castella.

85 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Enric d'Aragó  (Castella, v. 1400 – Calataiud, Aragó, 1445)  Infant d'Aragó. Fill de Ferran I de Catalunya-Aragó i de Leonor Urraca de Castella. En alguns moments del regnat de Joan II arribà a ésser el veritable monarca (1420-22; 1428-30). Fou vençut diverses vegades per Álvaro de Luna, i empresonat o condemnat a l'exili.

86 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Enric Tallada  (Novetlè, Costera)  Antic nom de la població.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Enrique i Tarancón, Vicent  (Borriana, Plana Baixa, 1907 – València, 1994)  Cardenal. Féu els estudis eclesiàstics a Tortosa i es doctorà en teologia a València. El 1929 fou ordenat sacerdot i fins al 1938, que fou nomenat rector de Vinarós, treballà per a l'Acció Catòlica. Bisbe de Solsona (1945-64), arquebisbe d'Oviedo (1964-69), de Toledo (1969-71), moment en què fou nomenat cardenal, i de Madrid (1972-82). Des del 1971 al 1981 fou president de la Conferència Episcopal Espanyola. Tingué un paper destacat en la transició del règim franquista a la monarquia parlamentària i fonamentà les bases d'unes relacions de separació i cooperació entre Espanya i l'Estat no confessional postfranquista. Fou membre de la Real Academia Española (1970) i deixà una abundant producció literària.

88 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Inici páginaEnríquez, Aldonça  ( ? , ? )  Germanastra de Joana Enríquez

89 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA

Enríquez, Joana  Veure> Joana Enríquez.

98 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Enríquez de Cabrera  (Castella, s. XVI)  Noble. Nom que prengué Luis Enríquez al casar-se (1515) amb Anna II de Cabrera i ser-li traspassada la seva herència.

90 EUROPA - BIOGRAFIA

Enríquez de Cabrera y de Toledo, Juan Tomás  (Gènova, Itàlia, 1646 – Estremoz, Portugal, 1705)  Noble i almirall de Castella. Lloctinent general de Catalunya (1688), es mostrà conciliador davant les protestes dels camperols pels allotjaments, però la seva actuació fou poc afortunada.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enríquez y de Luna, Maria  (Catalunya, s. XV - Gandia ?, Safor, 1539)  Muller de Joan de Borja, duc de Gandia. Cosina germana de Ferran II de Catalunya-Aragó. Es casà a Barcelona el 1493. Fou duquessa de Gandia i de Sessa i princesa de Teano i Tricarico. Un quant temps després d'ésser assassinat el seu marit, l'any 1497, professà en el convent de Santa Clara de Gandia (1512) i n'arribà a ésser abadessa (1530). Fou l'àvia del futur sant Francesc de Borja.

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Enríquez y de Velasco, Fadrique  ( ? , s. XV – 1538)  Comte d'Osona i vescomte de Cabrera i de Bas

92 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Enroig  (Xert, Baix Maestrat Caseria, a l'esquerra de la rambla de Cervera, aigua amunt de la vila.

Anar a:    Emp ]    [ Empu ]    [ Encan ]    [ Encl ]    [ Eng ]    [ Enri ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans