|
|
|
|
|
|
|
|
l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Emp ] [ Empu ] [ Encan ] [ Encl ] [ Eng ] [ Enri ] Des de Empalme, l' fins a Enroig
1 CAT GEO Empalme, l' (Maçanet de la Selva, Selva) Caseria 2 VAL CUL Empastre, L' (Catarroja, Horta, 1915 - ) Banda musical còmica. Sol actuar en places de toros, sovint en combinació amb toreros còmics. La indumentària gira entorn de la caricatura del vestit d'etiqueta. El seu recurs principal consisteix a fingir desobediència a les ordres del director. Ha fet nombrosos viatges i actuacions arreu del món. 3 CAT GEO Empelt, l' (Riner, Solsonès) Masia
96 CAT GEO Empordà, aiguamolls de l' (Alt Empordà) Veure> Aiguamolls de l'Empordà. 6 CAT GEO Empordà, l' (Alt Empordà / Baix Empordà) Regió natural i històrica del nord-est de Catalunya, formada per les dues comarques 7 CAT CUL Empordà, L' (Catalunya, 1908) Sardana amb text de Joan Maragall 8 CAT GEO Empordanet, l' (Baix Empordà) Nom popular de la comarca. 9 CAT HIS Empori (Sant Pere Pescador, Alt Empordà) Nom atorgat el 1937 per al municipi. 10 CAT HIS Empòrion (l'Escala, Alt Empordà) Forma catalanitzada del nom grec d'Empúries, Emporeîon. Els foceus hi van fundar una factoria primer (v 580aC) i després s'hi van establir definitivament. 11 CAT EMP Empresa Nacional d'Autocamions SA (ENASA) (Barcelona, 1946 - ) Empresa 12 CAT EMP Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA (ENHER) (Barcelona, 1946) Empresa 13 CAT POL Emprèstit Pau Claris (Catalunya, 23/abr/1925 - ) Emissió de bons 14 CAT HIS Emprius de Ciutadilla, els (Verdú, Urgell) Antic terme 15 CAT GEO Empuriabrava (Castelló d'Empúries, Alt Empordà) Urbanització turística, situada prop de la desembocadura de la Muga. Aprofitant terres dels Aiguamolls de l'Empordà, s'hi traçà una xarxa de canals que, amb els camins, constitueix un dels sistemes de comunicació interiors i dota una gran part dels habitatges d'un amarrador propi. Port i aeroport esportius. 16 CAT HIS Empúries (l'Escala, Alt Empordà) Antiga ciutat 17 COR HIS Empúries (Castelsardo, Sardenya, Itàlia) Nom donar a la ciutat després de la conquesta catalana 18 CAT HIS Empúries, comtat d' (Catalunya) Territori, creat vers el 813 en què era regit per Ermenguer 19 CAT HIS Empúries, diòcesi d' (Catalunya, s. IV – 958) Territori eclesiàstic
21 CAT BIO Empúries, Mestre d' (França ?, s. XV - Catalunya, s. XV) Pintor gòtic. Actiu a les comarques de Girona, és autor del retaule de Castelló d'Empúries, dedicat a sant Miquel. Pel seu estil pot ésser inclòs dintre la segona etapa de l'estil internacional a Catalunya. 94 CAT POL EMSHTR Sigla de l'Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus. 95 CAT POL EMT Sigla de l'Entitat Metropolitana del Transport. 22 NOR GEO En (Nyer, Conflent) Poble 23 CAT LIT En defensa pròpia (Catalunya, 1895 - ) Recull d'articles de Jacint Verdaguer 24 BAL GEO Enagistes, torre dels (Manacor, Mallorca Oriental) Possessió 25 CAT EMP ENASA Sigla de l'Empresa Nacional d’Autocamions SA 26 CAT GEO Encalladora, l' (Cadaqués, Alt Empordà) Illot 27 AND MUN Encamp (Andorra) Parròquia: 1.226 m alt, 75,1 km2, 10.595 hab (1999) 28 AND GEO Encampadana, tossa d' (Andorra) Cim (2.476 m alt), entre la vall de Cortals i l'alta Valira 29 FRA GEO Encanader, tossal d' (Pena-roja, Matarranya) Cim (1.396 m alt) dels ports de Beseit, al límit amb la Tinença de Benifassà (Baix Maestrat). 30 VAL GEO Encantada, barranc de l' (Comtat) Curs d'aigua, afluent dretà del riu d'Alcoi, dins de la comarca 31 CAT HIS Encantades, cova de les (Cabrera de Mar, Maresme) Santuari ibèric 32 CAT GEO Encantats, cova dels (Serinyà, Pla de l'Estany) Cova, a la riba dreta del Ser, en una elevació sobre el riu, on han estat trobats materials prehistòrics corresponents al paleolític superior i a la primera edat del ferro. Fou una de les primeres coves paleolítiques estudiades a Catalunya (1908), i pertany al grup, dens, de poblament paleolític de Serinyà. 33 CAT GEO Encantats, els (Catalunya) Massís granític dels Pirineus axials, entre les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana, envoltat per les valls d'Espot, Subenuix, Monestero i Peguera. Les màximes altituds són les agulles de l'Encantat Gran (2.747 m alt) i de l'Encantat Petit (2.738 m). Juntament amb les rodalies ha estat considerat una regió natural, a causa de la seva personalitat fisiogràfica: el rocam, fortament erosionat per les glaçades, els circs i les comes, on hi ha els estanys (com el de Sant Maurici i el de Tor), i la vegetació, amb associacions de pins negres, bedolls i avets. Forma part del parc nacional d'Aigüestortes-Estany de Sant Maurici.
97 CAT GEO Encants, fira dels (Barcelona, Barcelonès) Veure> fira de Bellcaire. 35 CAT GEO Encanyissada, l' (Amposta, Montsià) Estany de la dreta de l'Ebre 93 CAT VAR encasada (Barcelona, Barcelonès) Dolç tradicional de la ciutat, mena de bunyol gros de paret endurida, de pasta fina i molt dolça, i amb crema a dins. 36 VAL GEO Encebres, les (el Pinós de Monòver, Vinalopó Mitjà) Poble, al vessant septentrional de la serra del Coto, a l'oest del terme. L'església fou erigida en parròquia el 1952. 37 CAT LIT Enciclopèdia Catalana SA (Barcelona, 1965 - ) Empresa editorial, creada per a l'edició de la "Gran Enciclopèdia Catalana". Propietat posteriorment de la Fundació Enciclopèdia Catalana, a part de l'actualització i reedició d'aquesta obra, s'ha especialitzat en la publicació de grans obres i diccionaris. 38 CAT LIT Enciclopèdia Catalunya (Barcelona, 1926) Sèrie de manuals 39 BAL LIT Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera (Illes Balears, 1993 - ) Obra enciclopèdica 40 BAL LIT Enciclopèdia de Menorca (Menorca, 1979) Enciclopèdia temàtica sobre l'illa, editada per l'Obra Cultural Balear de Menorca. Publicada en fascicles d'aparició mensual, consta de sis volums: geografia física (1 volum), ciències naturals (2 volums), ciències humanes (2 volums) i ciències socials (1 volum). Dirigida per J. M. Vidal i Hernández. 41 CAT HIS Encies (Odèn, Solsonès) Antiga quadra 42 CAT GEO Encies, les (les Planes d'Hostoles, Garrotxa) Poble 43 VAL GEO Encina, La (Villena, Alt Vinalopó) Veure> Venta de la Encina, La 44 AND GEO Enclar, riu d' (Andorra la Vella / Sant Julià de Lòria, Andorra) Afluent esquerrà de la Valira, entre les dues parròquies 45 AND HIS Enclar, roc d' (Santa Coloma, Andorra) Jaciment prehistòric, romà i medieval 46 VAL GEO Enclavat, l' (Fortaleny, Ribera Baixa) Enclavament (1,09 km2) 47 VAL GEO Enclavat, l' (Llaurí, Ribera Baixa) Veure> Matada
49 VAL BIO Encobert, l' (Antonio Navarro) (Castella ?, s. XVI – Burjassot, Horta, 18/mai/1522) Popular personatge de les Germanies del País Valencià. Era probablement de procedència castellana i pobre. Es féu espectacularment famós per un discurs político-teològic pronunciat, en castellà, a la plaça de la Seu, de Xàtiva, el 21/mar/1522. Es presentà ell mateix com a fill del príncep Joan i nét, per tant, dels Reis Catòlics, víctima de les intrigues de Felip el Bell amb el cardenal Pedro González de Mendoza, que pretenien el poder i el traslladaren, acabat de nèixer, a Gibraltar, on fou criat per una pastora, i es considerava com a enviat per Déu per alliberar el poble agermanat i el món en general. La seva doctrina, dins la incoherència teològica, presentava símptomes clars de ressentiment de classe. Ferit per l'exèrcit reial, es refugià a Alzira, on continuà predicant, i fou assassinat per cinc sicaris al preu de 44.000 sous i sotmés, després de mort, a un procés inquisitorial per heretge. La fugacitat històrica del personatge reial fou desbordada per la continuïtat del mite. Hom coneix quatre nous Encoberts: el primer, andalús, venia oli i fruita, el segon era un professor de gramàtica, natural de Calataiud, el tercer fou l'argenter Bernabeu i el seu fill, i del darrer hom només sap que tingué les seves activitats pel març de 1523. 50 CAT CUL Encontre, processó de l' (Catalunya, s. XVI - ) Processó del matí de Pasqua 51 CAT GEO Encontrella, l' (Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà) Veïnat. 52 CAT GEO Encús (Talarn, Pallars Jussà) Veure> Castelló d'Encús. 53 BAL GEO Enderrocat, cap (Llucmajor, Mallorca) Cap de la costa meridional de l'illa 54 CAT POL ENE Sigla de l'Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra. 55 CAT PUB Enemic del Poble, Un (Barcelona, 1917 – 1919) Revista 56 VAL HIS Enesa (el Puig de Santa Maria, Horta) Antic nom del castell. 57 CAT GEO Enfesta (la Molsosa, Solsonès) Poble i terme separat (3,61 km2), entre els termes de Castellfollit de Riubregós i el de Calonge de Segarra, a l'esquerra del Llobregós. 58 AND/CAT GEO Engaït, portella d' (Andorra / Baixa Cerdanya) Depressió entre els dos territoris, a la línia de crestes que separa la Vall de la Llosa del circ d'Envalira, dins la parròquia d'Encamp, entre el pic d'Envalira (2.812 m alt) i el pic de la portella d'Engaït (2.773 m). 59 NOR GEO Engarra, vall d' (Conflent) Nom que prengué a l'alta edat mitjana l'alta vall de la Tet, aigua amunt de Serdinyà.
61 CAT HIS Engordans (Ripoll, Ripollès) Antiga possessió del monestir de Ripoll (actual masia de Gordans), al sud de la vila i a la dreta del Ter, donada en alou pels comtes de Cerdanya el 958. 62 AND GEO Engordany (les Escales-Engordany, Andorra) Poble de la parròquia 63 CAT GEO Engorgs, els (Meranges, Baixa Cerdanya) Depressió del Pirineu axial, capçalera de la vall Tova, entre la vall de la Llosa, de la qual és separada per la serra de l'Esquella, i la vall de Querol, separada pels pics dels Engorgs (2.815 m alt) i la serra de Campcardós (2.911 m alt). Al mig de la depressió hi ha un conjunt d'estanys d'origen glacial, emissaris del riu Duran. 64 VAL MUN Énguera (Canal de Navarrés) Municipi i capital de la comarca: 312 m alt, 241,8 km2, 4.695 hab (1999) 65 VAL GEO Énguera (Canal de Navarrés) Serra subbètica de la comarca, darrer contrafort del Caroig 66 VAL BIO Énguera, Joan d' (País Valencià, s. XV – Valladolid, Castella, 1513) Eclesiàstic. Bisbe de Vic i confessor de Ferran el Catòlic. Nomenat bisbe de Lleida (1511), el rei Ferran el féu inquisidor general de la corona catalanoaragonesa. Fou promogut a la seu de Tortosa, però morí abans de prendre'n possessió. 67 CAT BIO Enguerino, El Pseudònim del cantonalista Josep Pérez i Guillem 68 CAT BIO Engúncia ( ? , s. X – s. XI) Dama 69 CAT EMP ENHER Sigla de l'Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA. 70 CAT HIS Enhorts (Talarn, Pallars Jussà) Despoblat i antiga possessió dels dominicans de Sant Jaume de Pallars, prop de la vila. 71 CAT GEO Enlliscalls, els (Vila-seca, Tarragonès) Sector del cap de Salou 72 BAL GEO Enmig, vénda d' (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa) Vénda 73 VAL MUN Énova, l' (Ribera Alta) Municipi: 50 m alt, 7,7 km2, 1.046 hab (1999)
75 CAT GEO Enrajolada, l' (Martorell, Baix Llobregat) Casa pairal 76 FRA GEO Enrens (Espluga de Serra, Alta Ribagorça) Masia i antic terme, a l'enclavament de Trepadús, que formà, el s. XIX, el municipi d'Enrens i Trepadús. 77 CAT BIO Enric ( ? , s. XI) Fill de Ramon Guifre de Cerdanya 78 CAT BIO Enric ( ? , s. XIII – Girona, 1321) Mestre d'obres 79 CAT BIO Enric "Fortuna" (Aragó ?, v. 1445 - Catalunya, 1522) Fill d'Enric de Trastàmara i de Caterina de Castella. Nasqué pocs mesos després de la mort del seu pare (1445). A les paus d'Agreda i d'Almazan (1454), on trobaven punt final les guerres entre Aragó i Castella, hom estipulava que aquesta es quedava el gran patrimoni de la branca aragonesa dels Trastàmara a canvi d'unes indemnitzacions en forma de pensió anual. 500.000 maravedisos l'any correspondien a Enric. Rebé el títol de comte d'Empúries. Es casà amb Guiomar de Portugal. Durant la guerra de Joan II contra el Principat fou partidari del primer. Les autoritats catalanes el declaraven enemic de la terra en 1462. Tres anys després manava una ala de l'avantguarda joanista a la batalla de Calaf. En 1467 resultà ferit assetjant Roses, a les ordres de l'infant Ferran, el futur rei Catòlic, i la reina Joana Enríquez. En 1472-73, emparat pel marquès de Villena, tractà de convenir el seu matrimoni amb Joana de Castella, dita "la Beltraneja", però triomfà al país veí la tendència pro-aragonesa basada a l'enllaç entre Isabel i Ferran, aquest cosí germà d'Enric. Els dos cosins, després d'un distanciament, es reconciliaren. Ja regnant Ferran i consumada la unió de les dues corones, Enric fou nomenat lloctinent general al Principat (1481). Tractà amb mà dura els remences, que s'acabaren rebel·lant en una veritable guerra. Tot i el triomf final de les armes reials, Ferran aconsignà severament Enric perquè prengués amb els remences una actitud més diplomàtica. D'altres fets sobresortints de la seva lloctinència foren: l'entrada de l'Inquisició a Barcelona (1487), el nomenament de consellers de la capital per designació reial (1490-91) i l'expulsió dels jueus (1492). Fou substituït com a lloctinent per Joan d'Aragó, comte de Ribagorça. En 1516 restà vidu. En 1522 morí ell, deixant hereu principal el seu fill Alfons. Fou enterrat, com la seva muller, a Poblet. Tot i haver-se format a Castella, l'infant Enric es vinculà totalment a la vida catalana, fins al punt que en el seu testament disposà que els seus descendents visquessin a Catalunya i que el comtat no fos "regit ni governat per castellans". 80 CAT BIO Enric (Catalunya ?, s. XVI – Madrid ?, 1530) Compositor. Visqué a la cort de l'emperador Carles I. 81 CAT BIO Enric, Joan (Barcelona, 1743 – 1795) Escultor 82 CAT BIO Enric, mestre Nom amb què fou conegut Enric de Faveran, arquitecte de Girona 83 EST BIO Enric IV de Castella "l'Impotent" (Valladolid, Castella, 1425 – Madrid, 1474) Rei de Castella i Lleó
85 COR BIO Enric d'Aragó (Castella, v. 1400 – Calataiud, Aragó, 1445) Infant d'Aragó. Fill de Ferran I de Catalunya-Aragó i de Leonor Urraca de Castella. En alguns moments del regnat de Joan II arribà a ésser el veritable monarca (1420-22; 1428-30). Fou vençut diverses vegades per Álvaro de Luna, i empresonat o condemnat a l'exili. 86 VAL HIS Enric Tallada (Novetlè, Costera) Antic nom. 87 VAL BIO Enrique i Tarancón, Vicent (Borriana, Plana Baixa, 1907 – València, 1994) Cardenal. Féu els estudis eclesiàstics a Tortosa i es doctorà en teologia a València. El 1929 fou ordenat sacerdot i fins al 1938, que fou nomenat rector de Vinarós, treballà per a l'Acció Catòlica. Bisbe de Solsona (1945-64), arquebisbe d'Oviedo (1964-69), de Toledo (1969-71), moment en què fou nomenat cardenal, i de Madrid (1972-82). Des del 1971 al 1981 fou president de la Conferència Episcopal Espanyola. Tingué un paper destacat en la transició del règim franquista a la monarquia parlamentària i fonamentà les bases d'unes relacions de separació i cooperació entre Espanya i l'Estat no confessional postfranquista. Fou membre de la Real Academia Española (1970) i deixà una abundant producció literària. 88 COR BIO Enríquez, Aldonça ( ? , ? ) Germanastra de Joana Enríquez 89 COR BIO Enríquez, Joana Veure> Joana Enríquez 98 EST BIO Enríquez de Cabrera (Castella, s. XVI) Noble. Nom que prengué Luis Enríquez al casar-se (1515) amb Anna II de Cabrera i ser-li traspassada la seva herència. 90 EUR BIO Enríquez de Cabrera y de Toledo, Juan Tomás (Gènova, Itàlia, 1646 – Estremoz, Portugal, 1705) Noble 99 CAT BIO Enríquez y de Luna, Maria (Catalunya, s. XV - Gandia ?, Safor, 1539) Muller de Joan de Borja, duc de Gandia. Cosina germana de Ferran II de Catalunya-Aragó. Es casà a Barcelona el 1493. Fou duquessa de Gandia i de Sessa i princesa de Teano i Tricarico. Un quant temps després d'ésser assassinat el seu marit, l'any 1497, professà en el convent de Santa Clara de Gandia (1512) i n'arribà a ésser abadessa (1530). Fou l'àvia del futur sant Francesc de Borja. 91 CAT BIO Enríquez y de Velasco, Fadrique ( ? , s. XV – 1538) Comte d'Osona 92 VAL GEO Enroig (Xert, Baix Maestrat) Caseria, a l'esquerra de la rambla de Cervera, aigua amunt de la vila.
Des de Empalme, l' fins a Enroig l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Emp ] [ Empu ] [ Encan ] [ Encl ] [ Eng ] [ Enri ]
|
|
|
