|
|
|
Anar a: [ Dur ] [ Duran i A ] [ Duran i G ] [ Duran i T ] [ Duro ] [ Dusay ] El dia en que les teves desgràcies hagin après el camí de casa teva, muda't. (Juan Manuel de Palacio) 1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Durà, Tomàs (País Valencià, s. XV – s. XVI) Matemàtic 2 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dura i de Malla, Galceran (Barcelona, s. XV – 1542) Mestre racional de Catalunya 3 CATALUNYA - BIOGRAFIA Durall i d'Aguilar, Galceran (Barcelona, s. XVI - d 1586) Poeta 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran (Barcelona, s. XVII – s. XIX) Llinatge de comerciants 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran, Antoni Pau (Barcelona, s. XVII - s. XVIII) Adroguer. El personatge més reculat de la família del qual hom té notícies. Pare de Josep de Duran i Móra. 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran, Eudald (Ripoll, Ripollès, s. XVIII - ? , s. XVIII) Compositor 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran, Francesc (Barcelona, s. XVII – s. XVIII) Notari 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran, Gabriel (Vic, Osona, v. 1749 – Roma, Itàlia, 1806) Pintor. Deixeble de M. Tremulles. Residí gran part de la seva vida a Roma. Fou conegut sovint amb el sobrenom de Romaní. Passà grans penalitats en els seus anys d'aprenentatge artístic. Pintà un Autoretra' i un quadre representant sant Miquel dels Sants, fet a Roma per a la beatificació, el qual fou traslladat posteriorment a la catedral de Vic, on fou destruït el 1936. 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran, Josep (Peralada, Alt Empordà, s. XVII – Portugal, 1704) Jurista 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran, Josep (Barcelona, s. XVII – s. XVIII) Mercader i polític 12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran, Josep (Barcelona, s. XVIII - 1791) Compositor. Estudià a Nàpols. Fou mestre de capella de l'església del Palau, a Barcelona. Fou el primer català que estrenà òperes al Teatre de la Santa Creu. Autor d'oratoris (Arca de Dios, trasladada al gran templo de Sión), òperes (Antigono, Temistocle), misses i salms. 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran, Josep (Catalunya, s XVII) Terratinent. El 1686 figura com a matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona, tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d'Urgell. 14 CATALUNYA - BIOGRAFIA
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran, Pau (Esparreguera, Baix Llobregat, 1580 - Arenys de Lledó, Matarranya, 1651) Eclesiàstic. Féu estudis eclesiàstics i jurídics a Salamanca, i fou vicari general del bisbat de Mallorca i ardiaca de la seu de Barcelona. Home ambiciós i fidel a Felip IV, fou nomenat bisbe d'Urgell (1634), on secundà la política reial a Catalunya. La tradicional independència dels canonges i les exaccions tributàries del nou bisbe provocaren constants dissensions contra ell, dirigides pel canonge Pau Claris, amb el suport del jurista Joan Pere Fontanella. Proposat canceller de l'Audiència (1640), no pogué ocupar el càrrec per l'oposició a la seva actitud reialista. En esclatar la guerra dels Segadors (1640) fugí a l'Aragó. Nomenat arquebisbe de Tarragona (1641), però la situació bèl·lica no li permeté de prendre'n possessió. 16 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran, Pere (Barcelona, s. XV) Fuster artístic. El 1464-65 col·laborà amb Miquel Prats a la part de fusteria del famós retaule de l'Epifania, pintat per Jaume Huguet. L'any 1479 fou un retaule per a l'església de Sant Martí del Montnegre. Hom li atribueix el bell arquibanc de fusta (v 1480), amb les armes de la família Sors, per a l'antiga capella de Sant Sebastià i Santa Tecla de la seu de Barcelona, que es conserva avui en una de les capelles interiors del temple. Consta que el 1492 féu pintures per al convent de la Mercè de Barcelona. 17 CATALUNYA - GEOGRAFIA Duran, riu (Baixa Cerdanya) Afluent dretà del Segre, dins de la comarca 18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Duran, Simeó ben Zemakh (Illes Balears, 1361 - Alger, Algèria, 1444) Escriptor d'origen jueu. Gran rabí d'Alger, on emigrà a causa de la matança de jueus del 1391. Va escriure L'escut dels avantpassats. Va prosseguir el desenvolupament de la filosofia en el comentari al Llibre de Job. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran de Baldac, Pere (Girona, s. XIII – 1321) Heterodox 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Armengol, Teresa
(Barcelona, 16/des/1949 - ) Escriptora.
Ha estudiat disseny gràfic i pedagogia, i compaginà ambdues formacions en la vida professional amb la seva activitat com a escriptora. Ha escrit guions per a la TV i la ràdio. Ha publicat contes i novel·les 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA
22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Benet, Rafael (Terrassa, Vallès Occidental, 1931 - ) Pintor 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Castellanos, Jaume (Barcelona, 1891 - 1978) Escultor. Deixeble de Miquel Castellanos. Fou professor d'escultura a l'Escola del Treball de Barcelona. Exposà per primera vegada a la sala Parés el 1923 i rebé la medalla d'Or del Cercle Artístic el 1941. En la seva obra predominen les formes depurades, d'evocació classicista, plenes d'elegància, serenitat i intenció decorativa. Entre les seves escultures excel·leixen Nu, República, els monuments a l'aviador Joan Manuel Duran i a Eduardo Dato, la decoració del Saló del Cercle Artístic i nombrosos retrats. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i de Bastero, Antoni de ( ? , ? ) Comerciant 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i de Bastero, Domènec de ( ? , ? ) Doctor en cànons i prevere 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i de Bastero, Lluís de (Barcelona, 1809 - s XIX) Canonge de la seu de Barcelona. Fill de Domènec de Duran i de Muxika i germà d'Antoni i de Domènec. Autor d'una Vida de san Olegario (1815). 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i de Brassó, Josep de (Catalunya, s XVIII) Fill de Josep de Duran i Sala i pare de Gaspar i de Paula de Duran i de Cerdà. 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i de Brassó, Maria Josepa de (Catalunya, s XVIII) Filla de Josep de Duran i Sala. Es casà amb Josep Francesc de Duran i de Puig. 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i de Cerdà, Gaspar de (Catalunya, s. XVIII) Guardiamarina de l'armada reial (1792). Fill de Josep de Duran i de Brasó. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA
32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i de Duran, Enric de (Barcelona, 1840 – 1894) Alcalde de Barcelona (1879-81) 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i de Muxika, Domènec de (Barcelona, s XVIII) Senyor de Ribelles (Noguera). Donzell, comerciant matriculat i tresorer de la Companyia de Comerç de Barcelona, el qual obtingué, el 1746, el privilegi de noblesa del Principat de Catalunya. Fill de Josep de Duran i Móra i pare d'Antoni, Domènec i Lluís de Duran i de Bastero. 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i de Muxika, Miquel de (Barcelona, s XVII – 1737) Prior de Santa Maria de Lledó. Fill de Josep de Duran i Móra. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i de Puig, Josep Francesc de (Catalunya, s XVIII) Director de la Companyia de Comerç. Casat amb Maria Josepa de Duran i de Brassó. Nét de Jaume de Duran i Pujades. 36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Duran i Domenge, Rafael (Sant Llorenç d'Escardassar, Mallorca Oriental, 1963 - ) Director i autor 37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Duran, Manuel (Barcelona, 1863 – 1906) Escriptor i dibuixant 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Esteva, Josep (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1955 - ) Escultor, pintor i escenògraf. Inicialment combinà la seva activitat com a escenògraf amb la creació del personatge el senyor Carles, els seus vestits i les exposicions, molt peculiars, de moda i disseny. Més endavant col·leccionà objectes abandonats. Durant un temps treballà amb elements que conformen la natura, com ara fulles d'arbres, establint un joc de conceptes entre les formes i els materials com el marbre i la fusta. Entre les seves mostres individuals destaquen Sabates a l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró (1981); Pluja de mans, a la sala Metrònom (1982) i Vestuaris, Museu de la Indumentària de Barcelona (1985). Tota la seva obra és plena de referències a la memòria, a l'atzar, a les contradiccions entre allò públic i allò privat. L'any 1995 presentà l'exposició Construir els dies a Barcelona, Sant Sebastià i Palma de Mallorca. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA
40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Farreres, Ramon (Barcelona, 1915 - ) Actor 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Garrigolas, Toribi (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1814 – Barcelona, 1888) Filantrop i industrial 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Gili, Manuel (Barcelona, 28/mar/1925 - ) Escriptor. Es llicencià en lletres i dret a Mèxic i es doctorà en romàniques a Princeton. Fou catedràtica a Yale (EUA). Ha estudiat la literatura castellana clàssica i moderna, i alguns aspectes de la catalana. Obres seves són Ciutat i figures (Mèxic, 1952) i els llibres de poesia Puente (1946), El lugar del hombre (1965), La piedra en la mano (1970), Cámara oscura (1973) i El tres es siempre mágico (1981). 43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Grau, Eulàlia (Barcelona, 2/abr/1934 - ) Historiadora. Filla d'Agustí Duran i Sanpere. Doctorada en història moderna per la Universitat de Barcelona (1979), d'on fou catedràtica de filologia catalana. S'ha especialitzat en l'estudi de la societat i la cultura del s XVI als Països Catalans, del Renaixement i de la literatura catalana moderna. És autora de Les Germanies als Països Catalans (1982), Lluís Ponç d'Icard i el "Llibre de les grandeses de Tarragona" (1984) i col·laboradora de la Història de Barcelona (1975) dirigida pel seu pare i de la Història dels Països Catalans (1981) dirigida per A. Balcells. Ha fet edicions crítiques, entre les quals la de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de C. Despuig (1981); la de les Cròniques de les Germanies (1984), i la de la Passió de Cervera (1984), iniciada pel seu pare. El 1987 ingressà a la Reial Acadèmia de la Bones Lletres de Barcelona. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Jordà, Frederic
(Barcelona, 1906 – Manchester, Anglaterra, 1957)
Metge. Durant la guerra civil (1936-39) organitzà els serveis de transfusió de sang de l'exèrcit de la República. En acabar la guerra passà a la Gran Bretanya, des d'on col·laborà amb els diversos serveis sanitaris dels aliats. Des del 1940 dirigí el Departament de Patologia de l'hospital Ancoats de Manchester, i nou anys més tard el del Boot Hall 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Lleida, Josep Antoni (el Campell, Llitera, 27/mar/1952 - ) Polític. Membre d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), participà amb Jordi Pujol en la constitució de la coalició Convergència i Unió. Diputat per CiU al congrés (1982-90 i a partir del 2004), diputat al Parlament europeu (1986-87), conseller de Governació de la Generalitat (1999-2001), el 1990 fou elegit president del Comitè de Govern d'UDC (confirmat en el càrrec el 1996), diputat al Parlament català (1999-2004) i vice-president segon de la Internacional Democrata-cristiana (1993). Des del 1987 es dedica exclusivament al partit. 46 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Móra, Francesc (Catalunya, s. XVIII) Notari. Pare d'Antoni Duran i Quatrecases i germà de Josep i de Vicenç. 47 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Móra, Josep de ( ? , s. XVII – 1735) Cavaller 48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Móra, Vicenç ( ? , ? ) Adroguer 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Obiols, Ramon (Barcelona, 1792 – 1858) Metge. Estudià medicina a la Universitat de Cervera, i es doctorà en cirurgia a Barcelona, on fou deixeble de Pere Castelló. Fou metge major de l'Hospital de la Santa Creu, catedràtic de clínica mèdica, secretari de la Junta Superior de Medicina i membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Arribà a ésser metge de cambra de Ferran VII. Publicà nombrosos articles i discursos, entre els quals destaca la clau topogràfica com a model de tots els metges del Principat. Alertà sobre els perjudicis dels gasos de les fàbriques per a la salut pública. 50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Pujades, Jaume de (Barcelona, s. XVIII – v. 1744) Negociant i donzell 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Quatrecases, Antoni (Catalunya, s. XVIII - s. XIX) Notari. Fill de Francesc Duran i Móra. 53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Reynals, Estanislau (Barcelona, 1894 – 1950) Advocat, orador i polític 54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Reynals, Eudald (Barcelona, 1891 – París, França, 1917) Escriptor. Era fill de Manuel Duran i Duran. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Els seus contes i algunes poesies esparses són molt remarcables. Inclinen a creure que la seva prematura desaparició frustrà un escriptor important. En 1952 foren publicades en un volum les seves Proses completes. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Reynals, Francesc (Barcelona, 1899 - New Haven, EUA, 1958) Metge i investigador. Deixeble a d'August Pi i Sunyer i col·laborador de Ramon Turró. Treballà a l'Institut Pasteur de París (1925) i als EUA, on fou catedràtic i director d'investigacions de la Universitat de Yale. Aconseguí d'aïllar la hialuronidasa, factor de difusió infecciosa anomenat 'factor D.R.', a partir de la qual continuà les seves recerques sobre l'etiologia vírica del càncer i adquirí fama mundial. 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Reynals, Raimon (Barcelona, 1895 – 1966) Arquitecte. Noucentista tardà, amb un estil de regust florentinista, realitzà a Barcelona el Palau de les Arts Gràfiques de l'Exposició del 1929, amb Pelagi Martínez, el vestíbul de l'estació de França i l'església de Montserrat, amb Nicolau M. Rubió i Tudurí, i restaurà la sala capitular de Poblet i el monestir de Sant Joan de les Abadesses. Durant el període de la República a la postguerra s'integrà al moviment nacionalista i fou membre del GATCPAC. 57 CATALUNYA - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Sala, Josep de (Catalunya, s. XVIII – 1754) Senyor de Fonolleres, la quadra del Llor (Segarra) i Corbella (Urgell). Fill de Vicenç Duran i Móra. Obtingué els privilegis de cavaller (1727) i de noble (1739) del Principat i el càrrec de regidor perpetu hereditari de Barcelona (1739). Pare de Josep i de Maria Josepa de Duran i de Brassó. 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Sanpere, Agustí (Cervera, Segarra, 1887 – Barcelona, 1975) Historiador 60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Duran i Saurina, Miquel (Inca, Mallorca, 1866 – 1953) Publicista, poeta i impressor. Dedicà especial atenció a les publicacions en català i creà diversos setmanaris ("Ca Nostra", 1907-29; "La Veu d'Inca", 1915-19). Publicà llibres de poesia (Flors de roella, 1922, i A la Mare de Déu de Lluc, 1936). 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Tejido, Carles (Barcelona, 1935 – 1988) Realitzador i productor cinematogràfic 62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Duran i Tortajada, Enric (València, 1895 – 1967) Escriptor 63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Duran i Tortajada, Miquel (València, 1883 – 1947) Escriptor i periodista 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA
65 CATALUNYA - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Ventosa, Manuel ( ? , s. XIX – Barcelona, 1909) Metge 67 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Ventosa, Raimon (Barcelona, 1858 – 1933) Advocat i jurista. Fill de Manuel Duran i Bas. Col·laborà en la redacció de la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña (1883). Fou membre de l'Acadèmia de Jursiprudència i Legislació de Catalunya. Publicà La hipoteca marítima (1888), L'ivresse devent le droit pénal (1890) i La família catalana (1895). 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duran i Vila, Dolors (Sabadell, Vallès Occidental, 1897 - ) Actriu 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Durana, Blai ( ? , s. XIX) Militar 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Durand, Francesc (Perpinyà, 1768 – 1852) Comerciant i polític. Fundador d'una important empresa comercial a Perpinyà (1796), amb sucursals a diverses ciutats franceses i a Barcelona. Durant la guerra del Francès fou un dels més afavorits per la provisió de queviures a les tropes franceses. Des del 1816 fins al 1830 exercí diversos càrrecs polítics i, posteriorment, es dedicà a l'exportació de vins a Anglaterra i a les seves colònies i als EUA. 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Durban (Veciana, Anoia) Llogaret 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Durfort (Calonge de Segarra, Anoia) Poble. [o Dusfort] 2 km al nord-oest de Calaf. La seva església depèn de la de Conill. El s XIX formava un municipi. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Durfort, Berenguer (Barcelona, s. XIII) Ciutadà 75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Durfort, Guillem (Barcelona, s. XIII) Ambaixador. Conseller segon (1283 i 1285) i primer (1291) de Barcelona. Estigué amb Jaume I en la lluita contra la revolta nobiliària de l'any 1274. Fou enviat a Londres, juntament amb Conrad Llança, per Alfons II de Catalunya-Aragó per tal d'aconseguir l'ajut econòmic d'Eduard I d'Anglaterra per a la lluita catalana contra els angevins i el papa. L'any 1290 fou ostatge del rei per tal de garantir l'entrada de Carles d'Anjou i de Jaume II de Mallorca als territoris del Principat. El 1291 va prendre part en la pau de Tarascó. Participà també en un tractat amb Gènova, i preparà la pau d'Anagni (1295). L'any següent acompanyà el rei Jaume II en la lluita contra els castellans a Múrcia. 76 EUROPA - BIOGRAFIA Durfort, Guillem (Llenguadoc, França, s XII - Catalunya ?, s XII) Cavaller. Fou cortesà influent en temps d'Alfons I el Cast i un dels més assenyats consellers de Pere I el Catòlic, que acompanyava quasi sempre. Tingué el càrrec de cap de la cuina reial. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA
78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Durfort, Guillem ( ? , ? ) Militar 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Durfort, Ramon (Catalunya, s. XII) Marí. El 1150 comandava dues galeres, construïdes a la drassana vella de Barcelona per compte de Berenguer Ramon de Montcada, que foren cedides a Ramon Berenguer IV en ocasió de l'expedició a Arles per tal de sufocar-hi la revolta dels Baus. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Durfort, Ramon (Barcelona, s. XIV) Frare dominicà. Sembla haver estat l'inquisidor més antic de Mallorca. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Durfort, Romeu (Barcelona, s. XIII) Ciutadà 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Durfort, Romeu (Barcelona, s XIII - Besalú, Garrotxa, 1285) Ciutadà. Potser fill de Guillem, conseller de la ciutat. Era molt jove i anomenat pel diminutiu de Romicó quan s'incorporà a les forces contra la gran croada de França (1285). Era molt distingit per l'afecte de Pere II el Gran, que el tenia al seu seguici. Fou ferit de mort a la batalla de Santa Maria d'Agost. El rei, en veure'l agonitzant sota l'escut, encara tractà d'auxiliar-lo i de posar-lo sobre el seu propi cavall. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Duró i Gili, Josep (Foradada, Noguera, 1886 - Ponts, Noguera, 1967) Autor teatral i poeta. En la seva producció destaquen el recull poètic Enfilall (1906), les obres teatrals La rosa de Jericó (1908), Els vagabunds (1909) i Vidamor (1911), i la novel·la Ombres (1924). 84 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Durro (la Vall de Boi, Alta Ribagorça) Poble (1.386 m alt) i antic municipi (28,56 km2), incorporat el 1965 a l'actual, a la vall de Boí, a l'esquerra de la Noguera de Tor. Església romànica de Santa Maria (s. XII), amb campanar quadrat. 85 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA
86 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai (Barcelona, s. XIII – 1854) Llinatge de ciutadans honrats 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai, Eimeric (Catalunya, s. XIII - s. XIV) Ambaixador de Jaume II el Just (1303) en els tractes amb el sultà d'Egipte, Melek-en-Naser, sobre la reobertura dels temples cristians. L'any 1305 tornà a Egipte i aconseguí el dret de passaports o recomanació de pelegrins, que era el dret de passar a Terra Santa als qui portaven passaport de Jaume II. 88 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai, Guillem Pere ( ? , ? ) Iniciador del llinatge 89 CATALUNYA - HISTÒRIA Dusai, marquesat de (Catalunya, 1795) Primer nom del títol de marquesat de Monistrol d'Anoia. 90 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai, Pere ( ? , ? ) Membre destacat de la Biga 91 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai de Marí, Francesc de Paula de (Barcelona, 1758 – 1825) Químic 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA
93 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai i de Fiveller, Maria Francesca de ( ? , s. XIX – 1854) Segona marquesa de Monistrol 94 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai i de Pol, Pere (o Pau) ( ? , ? ) Besnét de Barceló 95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Dusai i Durall, Joan (Illes Balears, s. XV) Doctor en ambdós drets 96 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai i Durall, Ramon ( ? , ? ) Canonge i vicari general de Barcelona 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai i Marquet, Arnau (Barcelona, s. XIII – s. XIV) Ciutadà de Barcelona. Tingué una llarga i intensa actuació a la vida política municipal. Accedí nou vegades al Consell executiu barceloní, xifra no aconseguida per cap altra dels nombrosos membres de la família, que passaren també pel consistori. Fou conseller cinquè en 1315, 1319 i 1322, tercer en 1325, 1328 i 1331, segon en 1334 i 1341, i primer o en Cap en 1347. 98 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai i Marquet, Barceló ( ? , s. XIII – s. XIV) Ciutadà de Barcelona 99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai i Marquet, Guillem Pere ( ? , s. XIII – 1307) Conseller de Barcelona 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai i Ricard, Barceló ( ? , ? ) Germà d'Eimeric 101 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusai i Ricard, Eimeric ( ? , s. XIV) Conseller de Barcelona 102 CATALUNYA - BIOGRAFIA
103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusay, Galceran (Catalunya, s XVI) Escriptor i eclesiàstic. El seu cognom apareix a vegades sota la forma de Durall. El 1575 era canonge del capítol de Barcelona. És autor de diverses poesies, en les quals resulta visible la influència d'Àusias March i de Pere Serafí. 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusay, Galceran (Barcelona, s. XVII) Prohom. En 1640 se sumà a les forces de la Generalitat que iniciaren la guerra de Separació. Era un dels tres mestres de camp que, al front de les milícies de la capital, cobrien la part més amenaçada de les muralles de Barcelona, durant el transcurs de la batalla de Montjuïc, el 26 de gener de 1641. Les seves seccions de mosqueters causaren gran dany a les tropes del marquès de los Vélez. 105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusay, Joan (Barcelona, s. XV) Jurista 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusay, Pere (Banyoles, Pla de l'Estany, s XIV - Catalunya, s XIV) Militar. Fou cambrer del rei Pere III el Cerimoniós. 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusay, Pere Julià (Banyoles, Pla de l'Estany, s. XVI) Artista. Era llec del monestir de Sant Esteve. Hi féu l'altar del Corpus, el 1535. 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dusay, Simó (Barcelona, s. XIII – s. XIV) Ciutadà 109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dutrús i Zamora, Rafael (Xest, Foia de Bunyol, 1892 – València, 1960) Torero còmic, més conegut pel pseudònim de Llapissera, a causa de l'alçada física. Imità, vestit de frac i amb barret de copa, els toreros més famosos. Formà quadrilla amb Carmel Tusquets Xarlot i amb El Botines. Escriví el llibre de memòries Aventuras y desventuras de Llapissera.
Anar
a: [ Dur ]
[ Duran i A ] [ Duran
i G ]
[ Duran i T ] [ Duro ]
[ Dusay ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
