A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Dur ]    [ Duran i A ]    [ Duran i G ]    [ Duran i T ]    [ Duro ]    [ Dusay ]

El dia en que les teves desgràcies hagin après el camí de casa teva, muda't. (Juan Manuel de Palacio)

1 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Durà, Tomàs  (País Valencià, s. XV – s. XVI)  Matemàtic

2 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dura i de Malla, Galceran  (Barcelona, s. XV – 1542)  Mestre racional de Catalunya

3 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Durall i d'Aguilar, Galceran  (Barcelona, s. XVI - d 1586)  Poeta

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran  (Barcelona, s. XVII – s. XIX)  Llinatge de comerciants

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran, Antoni Pau  (Barcelona, s. XVII - s. XVIII)  Adroguer. El personatge més reculat de la família del qual hom té notícies. Pare de Josep de Duran i Móra.

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDuran, Baltasar  (Barcelona, 1716 – Girona, 1793)  Jesuïta

7 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran, Eudald  (Ripoll, Ripollès, s. XVIII - ? , s. XVIII)  Compositor

8 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran, Francesc  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Notari

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran, Gabriel  (Vic, Osona, v. 1749 – Roma, Itàlia, 1806)  Pintor. Deixeble de M. Tremulles. Residí gran part de la seva vida a Roma. Fou conegut sovint amb el sobrenom de Romaní. Passà grans penalitats en els seus anys d'aprenentatge artístic. Pintà un Autoretra' i un quadre representant sant Miquel dels Sants, fet a Roma per a la beatificació, el qual fou traslladat posteriorment a la catedral de Vic, on fou destruït el 1936.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran, Josep  (Peralada, Alt Empordà, s. XVII – Portugal, 1704)  Jurista

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran, Josep  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Mercader i polític

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran, Josep  (Barcelona, s. XVIII - 1791)  Compositor. Estudià a Nàpols. Fou mestre de capella de l'església del Palau, a Barcelona. Fou el primer català que estrenà òperes al Teatre de la Santa Creu. Autor d'oratoris (Arca de Dios, trasladada al gran templo de Sión), òperes (Antigono, Temistocle), misses i salms.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran, Josep  (Catalunya, s XVII)  Terratinent. El 1686 figura com a matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona, tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d'Urgell.

14 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDuran, Macià  (Barcelona, s. XVII – s. XVIII)  Polític i advocat

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran, Pau  (Esparreguera, Baix Llobregat, 1580 - Arenys de Lledó, Matarranya, 1651)  Eclesiàstic. Féu estudis eclesiàstics i jurídics a Salamanca, i fou vicari general del bisbat de Mallorca i ardiaca de la seu de Barcelona. Home ambiciós i fidel a Felip IV, fou nomenat bisbe d'Urgell (1634), on secundà la política reial a Catalunya. La tradicional independència dels canonges i les exaccions tributàries del nou bisbe provocaren constants dissensions contra ell, dirigides pel canonge Pau Claris, amb el suport del jurista Joan Pere Fontanella. Proposat canceller de l'Audiència (1640), no pogué ocupar el càrrec per l'oposició a la seva actitud reialista. En esclatar la guerra dels Segadors (1640) fugí a l'Aragó. Nomenat arquebisbe de Tarragona (1641), però la situació bèl·lica no li permeté de prendre'n possessió.

16 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran, Pere  (Barcelona, s. XV)  Fuster artístic. El 1464-65 col·laborà amb Miquel Prats a la part de fusteria del famós retaule de l'Epifania, pintat per Jaume Huguet. L'any 1479 fou un retaule per a l'església de Sant Martí del Montnegre. Hom li atribueix el bell arquibanc de fusta (v 1480), amb les armes de la família Sors, per a l'antiga capella de Sant Sebastià i Santa Tecla de la seu de Barcelona, que es conserva avui en una de les capelles interiors del temple. Consta que el 1492 féu pintures per al convent de la Mercè de Barcelona.

17 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Duran, riu  (Baixa Cerdanya)  Afluent dretà del Segre, dins de la comarca

18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Duran, Simeó ben Zemakh  (Illes Balears, 1361 - Alger, Algèria, 1444)  Escriptor d'origen jueu. Gran rabí d'Alger, on emigrà a causa de la matança de jueus del 1391. Va escriure L'escut dels avantpassats. Va prosseguir el desenvolupament de la filosofia en el comentari al Llibre de Job.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran de Baldac, Pere  (Girona, s. XIII – 1321)  Heterodox

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Armengol, Teresa  (Barcelona, 16/des/1949 - )  Escriptora. Ha estudiat disseny gràfic i pedagogia, i compaginà ambdues formacions en la vida professional amb la seva activitat com a escriptora. Ha escrit guions per a la TV i la ràdio. Ha publicat contes i novel·lesInici página per a lectors infantils i juvenils, on ha guanyat diversos premis. Col·laborà en diferents mitjans de comunicació, especialment en publicacions pedagògiques i sobre temes de literatura infantil i juvenil.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Manuel Duran i BasDuran i Bas, Manuel  (Barcelona, 28/nov/1823 – 10/feb/1907)  Jurisconsult i polític. Entrà en la vida universitària com a professor de dret romà (1850) i en la política municipal com a secretari de l'ajuntament (1852-54), càrrec del qual dimití a l'adveniment del Bienni Progressista (1854-56). Durant aquest període col·laborà al conservador "Diario de Barcelona", on exposà les línies fonamentals del seu pensament jurídic, social i econòmic, influït per les doctrines de l'escola històrica de Savigny (fou el creador de la "Fundació Savigny" a Madrid) i entroncat amb l'escola jurídica catalana a través dels ensenyaments de Martí d'Eixalà. Fou diputat provincial (1858-62) i diputat a corts els anys 1863 i 1865, militant a la Unió Liberal d'O'Donnell. Sota la restauració milità en el partit liberalconservador de Cánovas, fou diputat a corts els anys 1874 i 1879 i, posteriorment, senador vitalici. Com a caracteritzat defensor del dret civil català, el 1880 fou nomenat vocal corresponent de la comissió codificadora, amb l'encàrrec de redactar una memòria de les institucions de dret català que convenia conservar en el nou codi civil. Fracassat el congrés de juristes, convocat a la universitat (1881), pels radicalismes que s'hi manifestaren, la Memoria fou obra personal seva, i monument del sistema jurídic català. En el vessant econòmic de la seva activitat, fou proteccionista. En formar-se el ministeri Silvela-Polavieja (1899), fou nomenat ministre de gràcia i justícia; tenia la missió d'aconseguir la descentralització administrativa i l'elaboració dels apèndixs al codi civil espanyol que incorporarien els règims jurídics particulars, però dimití el càrrec al cap de poc temps a causa de l'actitud intransigent del govern envers Catalunya, i després de la protesta de Barcelona en l'anomenat tancament de caixes. Havia estat set vegades president de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (del 1868 al 1894), així com de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1901, 1904-07), degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona (1885-91) i rector de la Universitat de Barcelona (1896-99), en la qual creà la càtedra de dret civil català i de literatura catalana. De la seva vasta producció, cal esmentar el recull d'articles Estudios políticos y económicos (1856), Memoria acerca de las Instituciones del Derecho civil de Cataluña (1883), Estudios jurídicos (1888), La Escuela jurídica catalana (1891) i Estudios morales, sociales y económicos (1895).

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Benet, Rafael  (Terrassa, Vallès Occidental, 1931 - )  Pintor

23 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDuran i Cañameras, Fèlix  (Barcelona, 1889 – 1972)  Historiador

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Castellanos, Jaume  (Barcelona, 1891 - 1978)  Escultor. Deixeble de Miquel Castellanos. Fou professor d'escultura a l'Escola del Treball de Barcelona. Exposà per primera vegada a la sala Parés el 1923 i rebé la medalla d'Or del Cercle Artístic el 1941. En la seva obra predominen les formes depurades, d'evocació classicista, plenes d'elegància, serenitat i intenció decorativa. Entre les seves escultures excel·leixen Nu, República, els monuments a l'aviador Joan Manuel Duran i a Eduardo Dato, la decoració del Saló del Cercle Artístic i nombrosos retrats.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i de Bastero, Antoni de  ( ? , ? )  Comerciant

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i de Bastero, Domènec de  ( ? , ? )  Doctor en cànons i prevere

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i de Bastero, Lluís de  (Barcelona, 1809 - s XIX)  Canonge de la seu de Barcelona. Fill de Domènec de Duran i de Muxika i germà d'Antoni i de Domènec. Autor d'una Vida de san Olegario (1815).

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i de Brassó, Josep de  (Catalunya, s XVIII)  Fill de Josep de Duran i Sala i pare de Gaspar i de Paula de Duran i de Cerdà.

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i de Brassó, Maria Josepa de  (Catalunya, s XVIII)  Filla de Josep de Duran i Sala. Es casà amb Josep Francesc de Duran i de Puig.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i de Cerdà, Gaspar de  (Catalunya, s. XVIII)  Guardiamarina de l'armada reial (1792). Fill de Josep de Duran i de Brasó.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDuran i de Cerdà, Paula de  (Catalunya, s. XVIII)  Filla de Josep de Duran i de Brasó i muller de Marià d'Alegre i Aparici, baró de Castellet.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i de Duran, Enric de  (Barcelona, 1840 – 1894)  Alcalde de Barcelona (1879-81)

33 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i de Muxika, Domènec de  (Barcelona, s XVIII)  Senyor de Ribelles (Noguera). Donzell, comerciant matriculat i tresorer de la Companyia de Comerç de Barcelona, el qual obtingué, el 1746, el privilegi de noblesa del Principat de Catalunya. Fill de Josep de Duran i Móra i pare d'Antoni, Domènec i Lluís de Duran i de Bastero.

34 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i de Muxika, Miquel de  (Barcelona, s XVII – 1737)  Prior de Santa Maria de Lledó. Fill de Josep de Duran i Móra.

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i de Puig, Josep Francesc de  (Catalunya, s XVIII)  Director de la Companyia de Comerç. Casat amb Maria Josepa de Duran i de Brassó. Nét de Jaume de Duran i Pujades.

36 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Duran i Domenge, Rafael  (Sant Llorenç d'Escardassar, Mallorca Oriental, 1963 - )  Director i autor

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Duran, Manuel  (Barcelona, 1863 – 1906)  Escriptor i dibuixant

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Esteva, Josep  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1955 - )  Escultor, pintor i escenògraf. Inicialment combinà la seva activitat com a escenògraf amb la creació del personatge el senyor Carles, els seus vestits i les exposicions, molt peculiars, de moda i disseny. Més endavant col·leccionà objectes abandonats. Durant un temps treballà amb elements que conformen la natura, com ara fulles d'arbres, establint un joc de conceptes entre les formes i els materials com el marbre i la fusta. Entre les seves mostres individuals destaquen Sabates a l'Espai 10 de la Fundació Joan Miró (1981); Pluja de mans, a la sala Metrònom (1982) i Vestuaris, Museu de la Indumentària de Barcelona (1985). Tota la seva obra és plena de referències a la memòria, a l'atzar, a les contradiccions entre allò públic i allò privat. L'any 1995 presentà l'exposició Construir els dies a Barcelona, Sant Sebastià i Palma de Mallorca.

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDuran i Farell, Pere  (Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1921 - Barcelona, 1999)  Enginyer de camins i empresari. Presidí i dirigí un gran nombre d'empreses de projecció pública (Hidroelèctrica de Catalunya, Maquinista Terrestre y Marítima, Hispano-Francesa de Energía Nuclear, Catalana de Gas). Fou una figura capdavantera en l'evolució industrial de Catalunya des de la dècada 1940-50.

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Farreres, Ramon  (Barcelona, 1915 - )  Actor

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Garrigolas, Toribi  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1814 – Barcelona, 1888)  Filantrop i industrial

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Gili, Manuel  (Barcelona, 28/mar/1925 - )  Escriptor. Es llicencià en lletres i dret a Mèxic i es doctorà en romàniques a Princeton. Fou catedràtica a Yale (EUA). Ha estudiat la literatura castellana clàssica i moderna, i alguns aspectes de la catalana. Obres seves són Ciutat i figures (Mèxic, 1952) i els llibres de poesia Puente (1946), El lugar del hombre (1965), La piedra en la mano (1970), Cámara oscura (1973) i El tres es siempre mágico (1981).

43 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Grau, Eulàlia  (Barcelona, 2/abr/1934 - )  Historiadora. Filla d'Agustí Duran i Sanpere. Doctorada en història moderna per la Universitat de Barcelona (1979), d'on fou catedràtica de filologia catalana. S'ha especialitzat en l'estudi de la societat i la cultura del s XVI als Països Catalans, del Renaixement i de la literatura catalana moderna. És autora de Les Germanies als Països Catalans (1982), Lluís Ponç d'Icard i el "Llibre de les grandeses de Tarragona" (1984) i col·laboradora de la Història de Barcelona (1975) dirigida pel seu pare i de la Història dels Països Catalans (1981) dirigida per A. Balcells. Ha fet edicions crítiques, entre les quals la de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de C. Despuig (1981); la de les Cròniques de les Germanies (1984), i la de la Passió de Cervera (1984), iniciada pel seu pare. El 1987 ingressà a la Reial Acadèmia de la Bones Lletres de Barcelona.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Jordà, Frederic  (Barcelona, 1906 – Manchester, Anglaterra, 1957)  Metge. Durant la guerra civil (1936-39) organitzà els serveis de transfusió de sang de l'exèrcit de la República. En acabar la guerra passà a la Gran Bretanya, des d'on col·laborà amb els diversos serveis sanitaris dels aliats. Des del 1940 dirigí el Departament de Patologia de l'hospital Ancoats de Manchester, i nou anys més tard el del Boot HallInici página Children's Hospital, i el del Monsall Hospital, d'aquesta mateixa ciutat. Publicà Anàlisi i tècnica exploratòria de la glàndula hepàtica (1934). El 1947 li fou atorgat el premi Prat de la Riba per l'estudi Histopatologia d'una capa d'epiteli semiescamós pla que cobreix les mucoses digestives. Fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1950.

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Lleida, Josep Antoni  (el Campell, Llitera, 27/mar/1952 - )  Polític. Membre d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC), participà amb Jordi Pujol en la constitució de la coalició Convergència i Unió. Diputat per CiU al congrés (1982-90 i a partir del 2004), diputat al Parlament europeu (1986-87), conseller de Governació de la Generalitat (1999-2001), el 1990 fou elegit president del Comitè de Govern d'UDC (confirmat en el càrrec el 1996), diputat al Parlament català (1999-2004) i vice-president segon de la Internacional Democrata-cristiana (1993). Des del 1987 es dedica exclusivament al partit.

46 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Móra, Francesc  (Catalunya, s. XVIII)  Notari. Pare d'Antoni Duran i Quatrecases i germà de Josep i de Vicenç.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Móra, Josep de  ( ? , s. XVII – 1735)  Cavaller

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Móra, Vicenç  ( ? , ? )  Adroguer

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Obiols, Ramon  (Barcelona, 1792 – 1858)  Metge. Estudià medicina a la Universitat de Cervera, i es doctorà en cirurgia a Barcelona, on fou deixeble de Pere Castelló. Fou metge major de l'Hospital de la Santa Creu, catedràtic de clínica mèdica, secretari de la Junta Superior de Medicina i membre de l'Acadèmia de Medicina de Barcelona. Arribà a ésser metge de cambra de Ferran VII. Publicà nombrosos articles i discursos, entre els quals destaca la clau topogràfica com a model de tots els metges del Principat. Alertà sobre els perjudicis dels gasos de les fàbriques per a la salut pública.

50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaDuran i Pastor, Miquel  (Palma de Mallorca, 1934 - )  Historiador i polític

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Pujades, Jaume de  (Barcelona, s. XVIII – v. 1744)  Negociant i donzell

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Quatrecases, Antoni  (Catalunya, s. XVIII - s. XIX)  Notari. Fill de Francesc Duran i Móra.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Reynals, Estanislau  (Barcelona, 1894 – 1950)  Advocat, orador i polític

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Reynals, Eudald  (Barcelona, 1891 – París, França, 1917)  Escriptor. Era fill de Manuel Duran i Duran. Col·laborà a diverses publicacions periòdiques. Els seus contes i algunes poesies esparses són molt remarcables. Inclinen a creure que la seva prematura desaparició frustrà un escriptor important. En 1952 foren publicades en un volum les seves Proses completes.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Reynals, Francesc  (Barcelona, 1899 - New Haven, EUA, 1958)  Metge i investigador. Deixeble a d'August Pi i Sunyer i col·laborador de Ramon Turró. Treballà a l'Institut Pasteur de París (1925) i als EUA, on fou catedràtic i director d'investigacions de la Universitat de Yale. Aconseguí d'aïllar la hialuronidasa, factor de difusió infecciosa anomenat 'factor D.R.', a partir de la qual continuà les seves recerques sobre l'etiologia vírica del càncer i adquirí fama mundial.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Reynals, Raimon  (Barcelona, 1895 – 1966)  Arquitecte. Noucentista tardà, amb un estil de regust florentinista, realitzà a Barcelona el Palau de les Arts Gràfiques de l'Exposició del 1929, amb Pelagi Martínez, el vestíbul de l'estació de França i l'església de Montserrat, amb Nicolau M. Rubió i Tudurí, i restaurà la sala capitular de Poblet i el monestir de Sant Joan de les Abadesses. Durant el període de la República a la postguerra s'integrà al moviment nacionalista i fou membre del GATCPAC.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDuran i Riera, Josep  (Barcelona, v. 1849 – 1928)  Pintor

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Sala, Josep de  (Catalunya, s. XVIII – 1754)  Senyor de Fonolleres, la quadra del Llor (Segarra) i Corbella (Urgell). Fill de Vicenç Duran i Móra. Obtingué els privilegis de cavaller (1727) i de noble (1739) del Principat i el càrrec de regidor perpetu hereditari de Barcelona (1739). Pare de Josep i de Maria Josepa de Duran i de Brassó.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Sanpere, Agustí  (Cervera, Segarra, 1887 – Barcelona, 1975)  Historiador

60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Duran i Saurina, Miquel  (Inca, Mallorca, 1866 – 1953)  Publicista, poeta i impressor. Dedicà especial atenció a les publicacions en català i creà diversos setmanaris ("Ca Nostra", 1907-29; "La Veu d'Inca", 1915-19). Publicà llibres de poesia (Flors de roella, 1922, i A la Mare de Déu de Lluc, 1936).

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Tejido, Carles  (Barcelona, 1935 – 1988)  Realitzador i productor cinematogràfic

62 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Duran i Tortajada, Enric  (València, 1895 – 1967)  Escriptor

63 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Duran i Tortajada, Miquel  (València, 1883 – 1947)  Escriptor i periodista

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDuran i Ventosa, Claudi  (Barcelona, s. XIX – 1926)  Arquitecte

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Lluís Duran i VentosaDuran i Ventosa, Lluís  (Barcelona, 1870 – 1954)  Polític, advocat i periodista. Fill de Manuel Duran i Bas. Doctorat en lleis el 1891, fou redactor de política de "La Renaixensa" d'ençà del 1888. Establí relació amb Prat de la Riba des de la presidència a la secció de dret del Centre Escolar Catalanista (1889-90). Fou secretari de la Lliga de Catalunya i, després, del consell permanent de la Unió Catalanista. Passà, amb el grup de "La Veu de Catalunya", a formar el Centre Nacional Català (1899); després a la Lliga Regionalista (1901), de la qual fou secretari i, posteriorment, membre destacat de la Comissió d'Acció Política. Fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1906-10 i 1916-20). Com a diputat provincial (1913), i al costat de Prat de la Riba, contribuí al moviment per la Mancomunitat, de la qual fou conseller de Foment. Fou alcalde provisional de Barcelona el 1917, durant l'Assemblea de Parlamentaris i la vaga general d'agost, i fou senador durant el període 1919-21 i l'any 1923. Durant la República, fou diputat del Parlament català (1932), i novament regidor de Barcelona el 1933. Fora del país durant la guerra civil, tornà per exercir l'advocacia. A part de la seva producció jurídica, hom pot esmentar-ne les obres Regionalisme i federalisme (1905), Els polítics (1927) i La esencia de los nacionalismos (1939).

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Ventosa, Manuel  ( ? , s. XIX – Barcelona, 1909)  Metge

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Ventosa, Raimon  (Barcelona, 1858 – 1933)  Advocat i jurista. Fill de Manuel Duran i Bas. Col·laborà en la redacció de la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña (1883). Fou membre de l'Acadèmia de Jursiprudència i Legislació de Catalunya. Publicà La hipoteca marítima (1888), L'ivresse devent le droit pénal (1890) i La família catalana (1895).

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duran i Vila, Dolors  (Sabadell, Vallès Occidental, 1897 - )  Actriu

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Durana, Blai  ( ? , s. XIX)  Militar

70 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDurancamps i Folguera, Rafael  (Sabadell, Vallès Occidental, 1891 – Barcelona, 1979)  Pintor

71 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Durand, Francesc  (Perpinyà, 1768 – 1852)  Comerciant i polític. Fundador d'una important empresa comercial a Perpinyà (1796), amb sucursals a diverses ciutats franceses i a Barcelona. Durant la guerra del Francès fou un dels més afavorits per la provisió de queviures a les tropes franceses. Des del 1816 fins al 1830 exercí diversos càrrecs polítics i, posteriorment, es dedicà a l'exportació de vins a Anglaterra i a les seves colònies i als EUA.

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Durban  (Veciana, Anoia)  Llogaret

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Durfort  (Calonge de Segarra, Anoia)  Poble. [o Dusfort] 2 km al nord-oest de Calaf. La seva església depèn de la de Conill. El s XIX formava un municipi.

74 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Durfort, Berenguer  (Barcelona, s. XIII)  Ciutadà

75 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Durfort, Guillem  (Barcelona, s. XIII)  Ambaixador. Conseller segon (1283 i 1285) i primer (1291) de Barcelona. Estigué amb Jaume I en la lluita contra la revolta nobiliària de l'any 1274. Fou enviat a Londres, juntament amb Conrad Llança, per Alfons II de Catalunya-Aragó per tal d'aconseguir l'ajut econòmic d'Eduard I d'Anglaterra per a la lluita catalana contra els angevins i el papa. L'any 1290 fou ostatge del rei per tal de garantir l'entrada de Carles d'Anjou i de Jaume II de Mallorca als territoris del Principat. El 1291 va prendre part en la pau de Tarascó. Participà també en un tractat amb Gènova, i preparà la pau d'Anagni (1295). L'any següent acompanyà el rei Jaume II en la lluita contra els castellans a Múrcia.

76 EUROPA - BIOGRAFIA

Durfort, Guillem  (Llenguadoc, França, s XII - Catalunya ?, s XII)  Cavaller. Fou cortesà influent en temps d'Alfons I el Cast i un dels més assenyats consellers de Pere I el Catòlic, que acompanyava quasi sempre. Tingué el càrrec de cap de la cuina reial.

77 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDurfort, Guillem  (Barcelona, ? - ? , ? )  Ciutadà

78 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Durfort, Guillem  ( ? , ? )  Militar

79 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Durfort, Ramon  (Catalunya, s. XII)  Marí. El 1150 comandava dues galeres, construïdes a la drassana vella de Barcelona per compte de Berenguer Ramon de Montcada, que foren cedides a Ramon Berenguer IV en ocasió de l'expedició a Arles per tal de sufocar-hi la revolta dels Baus.

80 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Durfort, Ramon  (Barcelona, s. XIV)  Frare dominicà. Sembla haver estat l'inquisidor més antic de Mallorca.

81 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Durfort, Romeu  (Barcelona, s. XIII)  Ciutadà

82 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Durfort, Romeu  (Barcelona, s XIII - Besalú, Garrotxa, 1285)  Ciutadà. Potser fill de Guillem, conseller de la ciutat. Era molt jove i anomenat pel diminutiu de Romicó quan s'incorporà a les forces contra la gran croada de França (1285). Era molt distingit per l'afecte de Pere II el Gran, que el tenia al seu seguici. Fou ferit de mort a la batalla de Santa Maria d'Agost. El rei, en veure'l agonitzant sota l'escut, encara tractà d'auxiliar-lo i de posar-lo sobre el seu propi cavall.

83 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Duró i Gili, Josep  (Foradada, Noguera, 1886 - Ponts, Noguera, 1967)  Autor teatral i poeta. En la seva producció destaquen el recull poètic Enfilall (1906), les obres teatrals La rosa de Jericó (1908), Els vagabunds (1909) i Vidamor (1911), i la novel·la Ombres (1924).

84 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Durro  (la Vall de Boi, Alta Ribagorça Poble (1.386 m alt) i antic municipi (28,56 km2), incorporat el 1965 a l'actual, a la vall de Boí, a l'esquerra de la Noguera de Tor. Església romànica de Santa Maria (s. XII), amb campanar quadrat.

85 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Inici páginaDurruti Dumange, Buenaventura  (Lleó, Castella, 1896 – Madrid, 1936)  Dirigent anarquista. Fundador, amb Ascaso, del grup anarquista Los Solidarios (1920). Incorporat a la FAI i a la CNT en proclamar-se la Segona República, va defensar, amb Ascaso i García Oliver, les tàctiques revolucionàries davant del gradualisme moderat de Pestaña i Peiró. Va donar suport, tanmateix, al no boicot de la CNT a les eleccions del 1936, que van donar el triomf al Front Popular. Va dirigir les forces anarquistes de Barcelona contra la insurrecció militar del 19/jul/1936. Fundador del Comité de Milícies Antifeixistes de Catalunya, va lluitar al front d'Aragó i va morir durant la defensa de Madrid.

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai  (Barcelona, s. XIII – 1854)  Llinatge de ciutadans honrats

87 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai, Eimeric  (Catalunya, s. XIII - s. XIV)  Ambaixador de Jaume II el Just (1303) en els tractes amb el sultà d'Egipte, Melek-en-Naser, sobre la reobertura dels temples cristians. L'any 1305 tornà a Egipte i aconseguí el dret de passaports o recomanació de pelegrins, que era el dret de passar a Terra Santa als qui portaven passaport de Jaume II.

88 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai, Guillem Pere  ( ? , ? )  Iniciador del llinatge

89 CATALUNYA - HISTÒRIA

Dusai, marquesat de  (Catalunya, 1795)  Primer nom del títol de marquesat de Monistrol d'Anoia.

90 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai, Pere  ( ? , ? )  Membre destacat de la Biga

91 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai de Marí, Francesc de Paula de  (Barcelona, 1758 – 1825)  Químic

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDusai i de Fiveller, Francesc Fèlix de  (Barcelona, 1730 – Tarragona, 1793)  Erudit

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai i de Fiveller, Maria Francesca de  ( ? , s. XIX – 1854)  Segona marquesa de Monistrol

94 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai i de Pol, Pere (o Pau)  ( ? , ? )  Besnét de Barceló

95 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Dusai i Durall, Joan  (Illes Balears, s. XV)  Doctor en ambdós drets

96 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai i Durall, Ramon  ( ? , ? )  Canonge i vicari general de Barcelona

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai i Marquet, Arnau  (Barcelona, s. XIII – s. XIV)  Ciutadà de Barcelona. Tingué una llarga i intensa actuació a la vida política municipal. Accedí nou vegades al Consell executiu barceloní, xifra no aconseguida per cap altra dels nombrosos membres de la família, que passaren també pel consistori. Fou conseller cinquè en 1315, 1319 i 1322, tercer en 1325, 1328 i 1331, segon en 1334 i 1341, i primer o en Cap en 1347.

98 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai i Marquet, Barceló  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Ciutadà de Barcelona

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai i Marquet, Guillem Pere  ( ? , s. XIII – 1307)  Conseller de Barcelona

100 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai i Ricard, Barceló  ( ? , ? )  Germà d'Eimeric

101 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusai i Ricard, Eimeric  ( ? , s. XIV)  Conseller de Barcelona

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaDusay, Galceran  (Catalunya, s. XV – s. XVI)  Ciutadà. El 1513 fou cònsol català a Nàpols.

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusay, Galceran  (Catalunya, s XVI)  Escriptor i eclesiàstic. El seu cognom apareix a vegades sota la forma de Durall. El 1575 era canonge del capítol de Barcelona. És autor de diverses poesies, en les quals resulta visible la influència d'Àusias March i de Pere Serafí.

104 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusay, Galceran  (Barcelona, s. XVII)  Prohom. En 1640 se sumà a les forces de la Generalitat que iniciaren la guerra de Separació. Era un dels tres mestres de camp que, al front de les milícies de la capital, cobrien la part més amenaçada de les muralles de Barcelona, durant el transcurs de la batalla de Montjuïc, el 26 de gener de 1641. Les seves seccions de mosqueters causaren gran dany a les tropes del marquès de los Vélez.

105 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusay, Joan  (Barcelona, s. XV)  Jurista

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusay, Pere  (Banyoles, Pla de l'Estany, s XIV - Catalunya, s XIV)  Militar. Fou cambrer del rei Pere III el Cerimoniós.

107 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusay, Pere Julià  (Banyoles, Pla de l'Estany, s. XVI)  Artista. Era llec del monestir de Sant Esteve. Hi féu l'altar del Corpus, el 1535.

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Dusay, Simó  (Barcelona, s. XIII – s. XIV)  Ciutadà

109 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Dutrús i Zamora, Rafael  (Xest, Foia de Bunyol, 1892 – València, 1960)  Torero còmic, més conegut pel pseudònim de Llapissera, a causa de l'alçada física. Imità, vestit de frac i amb barret de copa, els toreros més famosos. Formà quadrilla amb Carmel Tusquets Xarlot i amb El Botines. Escriví el llibre de memòries Aventuras y desventuras de Llapissera.

Anar a:    Dur ]    [ Duran i A ]    [ Duran i G ]    [ Duran i T ]    [ Duro ]    [ Dusay ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans