|
|
|
Anar a: [ Diario ] [ Diaz ] [ Dic ] [ Die ] [ Dio ] [ Do ] Per cada edat de la vida hi ha els seus llibres fets a mida. (Ramon Miquel i Planas) 1 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Diario
Curioso, Histórico, Erudito y Comercial, Público y Económico
(Barcelona,
7/gen/1762 - 30/mai/1773) Diari.
Dirigit per P.A. Tarazona, i durà, segons sembla, fins al 28/feb/1762, amb un total de 53 números. Reaparegué el 1772, amb el nom de
"Diario evangélico, histórico-político", però només durà 6 dies, i fou substituït per un
"Diario curioso, histórico, erudito, comercial, civil y económico", del qual es conserven 419 números, que arriben fins al 30/jul/1773. Davant les dificultats de poder-lo publicar diàriament, continuà en forma de setmanari, amb el títol de
"Semanario curioso, erudito, comercial y económico", del qual sortiren 62 números. 2 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
3 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ
4 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Diario de la Ciudad de Barcelona, o sea El Eco de la Ley (Barcelona, 1/mai/1822 - 10/jun/1823) Diari liberal i progressista en castellà. Eixí durant el Trienni Constitucional, editat per J. Rubió i T. Gaspar. Des de l'1/gen/1823 suprimí la segona part del títol. 5 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Diario de Mallorca (Palma de Mallorca, 1900 – 1907) Diari en castellà. Fundat per la mitra per suplir la desaparició d'"El Áncora". Fou substituït per "La Gazeta de Mallorca" (1907-10), predecessora del "Correo de Mallorca". 6 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Diario de Mallorca (Palma de Mallorca, 1953 - ) Diari. Aparegut com a resultat de la fusió de "La Almudaina" i el "Correo de Mallorca". Dirigit per Gaspar Reynés i Quintana i controlat per la mitra, fou òrgan oficiós de la jerarquia eclesiàstica fins al 1966, que adquirí una major independència i tingué un notable augment de difusió. És de destacar el tractament donat a la problemàtica de les Illes i la inserció d'articles en català. 7 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Diario de Palma (Palma de Mallorca, 1811 – 1813) Diari polític liberal, en castellà. Publicat per Antoni Brusi, a semblança del "Diario de Barcelona". 8 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Diario de Palma, El (Palma de Mallorca, 1/gen/1852 - 31/des/1918) Diari. Successor del "Diario Balear". D'ideologia conservadora i amb gran difusió a Palma. 9 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ
10 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Diario de Valencia
(València, 1875 – 1901) Diari 11 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Diario de Valencia (València, mar/1911 – jul/1936) Diari en castellà. Primerament fou òrgan carlí i després defensà la ideologia de la Dreta Regional Valenciana (1930-36). Aconseguí gran difusió a tot el País Valencià. L'any 1916 va promoure una campanya a favor de l'autonomia regional i durant la República publicà nombroses informacions en català. 117 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ
12 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Diario de Villanueva y Geltrú (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1/ago/1850 – 1936) Diari fundat per Josep Pera i Ricart; continuà la seva edició com a "Periódico de Intereses Morales y Materiales, Avisos y Noticias". Bé que redactat en castellà, publicava molt sovint col·laboracions en català. 13 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
14 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Diario Femenino (Barcelona, 27/oct/1968 - ) Diari del matí. Redactat en castellà, fundat amb el propòsit inicial d'interessar el públic femení en la informació mundial. 15 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Diario Mercantil (Barcelona, 3/gen/1887 – 1932) Diari del matí. Publicat amb el subtítol d'"Independiente, Defensor de la Producción Nacional". S'interessà principalment per les qüestions econòmiques. Els darrers anys fou dirigit per Lluís Almerich, i l'any 1932 fou catalanitzat amb el nom de "Diari Mercantil". 16 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Diario Mercantil de Valencia (València, nov/1833 – mar/1872) Diari fundat per Pasqual Pérez i Joan Arolas. Difusor del Romanticisme amb la publicació d'articles sobre aquesta tendència, tant en català com en castellà. 17 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Diario Napoleónico
(València, 1808 – s. XIX) Diari 18 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Diario Patriótico de la Ciudad de Valencia (València, mar/1822 – jun/1823) Diari liberal. Sufragat per la Societat Patriòtica de València, per combatre l'absolutisme. Hom l'anomenava popularment la Candileta per la vinyeta que l'encapçalava: una llàntia voltada per la llegenda "De vida y esperanza". A la seva redacció figuraren Antoni Domínguez i Joan de Latorre. 19 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ
20 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Diario Político de Mallorca (Palma de Mallorca, 15/jun/1808 - d 1812) Periòdic. Publicat sota els auspicis de la Junta Patriòtica. Fou fundat pel capellà del regiment de Saragossa Sebastià Hernàndez i Morejon per tal d'informar sobre els esdeveniments de la Guerra del Francès. El 15/ago/1808 prengué el nom de "Diario de Mallorca". El 1811 registrà una polèmica sobre la immunitat dels béns eclesiàstics. Amb l'aparició de l'"Aurora Patriòtica Mallorquina" (1812) es decantà visiblement pel sector clerical, bé que posteriorment s'esforçà a mantenir una relativa neutralitat. 21 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Diario Político y Mercantil de Palma (Palma de Mallorca, 23/jul/1813 - 20/mai/1814) Periòdic liberal en castellà. Redactat per Isidoro de Antillón. Inserí extractes de les sessions de les corts de Cadis i discursos sobre la història i estat del comerç i de l'agricultura a Europa. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dias, Sança Ferrandis ( ? , s. XIII) Dama 23 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Díaz, Genís (Villena, Alt Vinalopó, s. XVII - País Valencià, s. XVII) Pintor. Fou frare de la cartoixa de Porta Coeli, i en decorà la sala capitular amb escenes de la vida de sant Bru. 24 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
25 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Díaz, Rodrigo (Aragó ?, s. XIV - ? , s. XIV) Cavaller i lletrat 26 CATALUNYA - BIOGRAFIA Díaz de Benjumea i d'Olla, Nicolau (Barcelona, 1829 – 1884) Escriptor i periodista. Estudià dret a Barcelona, i es traslladà a Londres, on residí fins al 1875. Dedicat a estudis cervantins, intentà d'identificar Don Quixot amb el seu autor (La estafeta de Urganda, 1861; La verdad sobre el Quijote, 1865; La génesis del Quijote, 1883). Publicà poesies en castellà i en anglès (Leyenda del corazón, 1882). 27 CATALUNYA - BIOGRAFIA Díaz de Valdés, Pedro (Gijón, Astúries, 1740 – Barcelona, 1807) Bisbe de Barcelona (1798-1807) 28 CATALUNYA - BIOGRAFIA Díaz i Carbonell, Romuald (Igualada, Anoia, 1914 - ) Biblista i historiador 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Díaz i Costa, Eusebi (Oix, Garrotxa, 1909 - la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1964) Ceramista i pintor 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Díaz i Donderis, Filibert Abelard (València, 1838 - ? , s. XIX) Periodista i polític 31 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
116 CATALUNYA - BIOGRAFIA Díaz Pimienta, Francisco (Tazaconte, Canàries, v 1594 - Barcelona, 1652) Marí. Fou almirall de l'armada d'Índies. Prengué part en la Guerra dels Segadors i morí en una nau davant Barcelona. 37 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Díaz Romano, Francisco (Guadalupe, Extremadura, s. XVI - ? , d 1554) Impressor 32 CATALUNYA - BIOGRAFIA Díaz i Sandino, Felip (Caldetes, Maresme, 1891 – Colòmbia, v. 1960) Militar d'aviació. Participà en el desembarcament d'Alhucemas el 1925 i conspirà contra la dictadura de Primo de Rivera, especialment entre els anys 1920-30. Durant la II República fou un dels organitzadors de la Unió Militar Republicana Antifeixista. Pel jul/1936 comandava l'aeròdrom militar del Prat, i, al costat dels republicans, intervingué decisivament en l'assalt al quarter de les Drassanes de Barcelona. Ascendit a tinent coronel el 1936, fou nomenat conseller de Defensa de la Generalitat (jul-des/1936) i comandant en cap de l'aviació a Catalunya. El 1938 passà a dirigir aquest cos a tota la IV Regió Militar. En acabar la guerra s'exilià a França; posteriorment passà a Colòmbia. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Díaz i Sicart, Jacint (Vallfogona de Riucorb, Segarra, 1809 - Sarrià, Barcelona, 1885) Humanista 34 CATALUNYA - BIOGRAFIA Díaz-Plaja i Contestí, Aurora (Barcelona, 1913 - ) Bibliotecària i escriptora 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA
36 CATALUNYA - BIOGRAFIA Díaz-Plaja i Contestí, Guillem (Manresa, Bages, 1909 – Barcelona, 1984) Escriptor 38 CATALUNYA - LITERATURA Diccionari Aguiló (Catalunya, 1915 – 1934) Materials lexicogràfics 39 PAÏSOS CATALANS - LITERATURA Diccionari català-valencià-balear (Països Catalans, 1943 – 1959) Inventari lexical 40 CATALUNYA - LITERATURA Diccionari de la Llengua Catalana (Catalunya, 1982) Diccionari. Establert a partir dels treballs lexicogràfics de l'"Enciclopèdia Catalana" i repetidament reimprés per aquesta empresa editorial, amb ampliacions i actualitzacions. Constitueix el més extens repertori de la llengua catalana publicat i fins a l'edició del nou diccionari dit de l'Institut, ha estat la base gairebé indiscutible en la fixació de la llengua moderna, amb aportacions de tots els camps de l'ús de la llengua, la ciència i el coneixement. 41 CATALUNYA - LITERATURA Diccionari de la llengua catalana (de l'Institut d'Estudis Catalans) (Catalunya, 1932) Diccionari normatiu. Continuador del redactat per Pompeu Fabra -que el 1932, en el moment de la publicació, ja hi reconeixia un caràcter provisional-, el primer editat oficialment amb el nom de l'IEC i elaborat directament i exclusivament per aquest organisme acadèmic. La redacció, un dels objectius fundacionals de l'IEC, repetidament posposada ja des de l'inici, primer per causes de necessitat i després per motius polítics, fou possible gràcies a la dotació oficial rebuda per l'IEC i a la formació d'un vast equip de col·laboradors de totes les especialitats, sota el guiatge de la Secció Filològica de l'IEC i la coordinació lexicogràfica de T. Cabré. Si bé le DLC té caràcter normatiu, es presenta com una obra oberta a revisió i ampliacions. 42 CATALUNYA - LITERATURA
43 CATALUNYA - LITERATURA Diccionari enciclopèdic de la llengua catalana (Catalunya, 1910) Nom amb què és coneix l'obra Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana, en tres volums, publicat per l'Editorial Salvat. Parteix del diccionari Labèrnia i, a part del lèxic, inclou biografies de figures catalanes. Reeditat i millorat en quatre volums (1929-37), hi foren afegits els aspectes rellevants de la geografia catalana i fou depurat d'acord amb la llengua literària i normativa. N'aparegué un abreujament, en un sol volum, el 1938. 44 CATALUNYA - LITERATURA Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana (Catalunya, 1980) Obra 45 CATALUNYA - LITERATURA Diccionari General de la Llengua Catalana (Catalunya, 1932) Diccionari normatiu dirigit per Pompeu Fabra. Aparegut amb el finançament de F. Cambó, significà la contribució decisiva al definitiu establiment i fixació formal de la llengua catalana. És la culminació de les tasques i campanyes promogudes al tombant dels s XIX i XX -campanya de "L'Avenç", obra del "Diccionari" d'A. M. Alcover- per a la fixació i depuració del català modern. Ha tingut caràcter d'autoritat i de diccionari normatiu fins a l'aparició del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (1995), del qual no pretengué ésser, ja en el moment de la primera edició, sinó un avançament provisional. Continuament reeditat, les reedicions han estat ampliades amb la inclusió de les addicions aprovades per la Secció Filològica de l'IEC. 118 CATALUNYA - LITERATURA Diccionario Geográfico Universal (Barcelona, 1831 - 1834) Compendi dels coneixements geogràfics de comerç del s XIX. Redactat per una societat de literats a Barcelona. Fou publicat en deu volums per l'impressor Josep Torner. 46 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Dicen (Barcelona, 4/feb/1965 – 31/des/1986) Diari esportiu de la tarda en castellà. Continuació del setmanari del mateix títol, creat el 13/set/1952. Dedicat especialment al futbol, aconseguí tiratges d'importància. 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
48 PAÏSOS CATALANS - HISTÒRIA Dictadura de Primo de Rivera (Espanya, 13/set/1923 - 28/gen/1930) Règim dictatorial 49 CATALUNYA NORD - LITERATURA Dictionnaire des Biographies Roussillonnaises (Perpinyà, 1914) Recull alfabètic de biografies de rossellonesos. Publicat en francès per Joan Capeille, gràcies a l'ajut de l'impressor Joaquim Comet. Les biografies, sovint d'una certa extensió, contenen informacions inèdites i una nota bibliogràfica que n'indica la procedència. Va precedit d'un pròleg francesitzant de Climent de Lacroix. 50 CATALUNYA - LITERATURA dida, La (Barcelona, 28/oct/1872) Drama de Frederic Soler "Pitarra", estrenat al Teatre Romea, amb Francesca Soler en el paper de Paula, la protagonista. Mostra els efectismes postromàntics aplicats al drama rural autòcton. Constitueix, tot i els greus defectes formals, l'exemple més representatiu de l'intent de Soler de dramatitzar els tipus de la pagesia benestant, que proposa com a model a la burgesia ciutadana. 51 PAÍS VALENCIÀ - EMPRESA Didastec (València, 1973 - ) Fira de material d'ensenyament 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA Didó Pseudònim del titillaire Ezequiel Vigués. 53 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
54 CATALUNYA - BIOGRAFIA Diéguez, Josefina (Barcelona, 1896 - Catalunya, s. XX) Violinista. Estudià al Conservatori de Brussel·les. Ha donat nombrosos recitals. S'ha dedicat a l'ensenyament del violí. 55 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dies, Ferran (València, s. XV) Eclesiàstic i escriptor 56 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dies, Pere (País Valencià, s. XV - Roma ?, Itàlia, s. XV) Argenter. Treballà a la cort pontificia amb l'altre argenter saragossà Antoni Pérez de les Celles. Ambdós van fer joies destinades a presents del papa a sobirans. Dies ja treballava a Roma l'any 1455, continuà fent d'argenter durant el pontificat d'Innocenci VIII i continuava encara el 1483. per ordre de Calixt III afaiçonà, en col·laboració amb Antoni Pérez, la rosa d'or regalada al rei Carles VII de França pel mai/1475, una de les més antigues que hom coneix. 57 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dies, Roderic (País Valencià, s. XV) Poeta. Hom en conserva una resposta en tres estrofes i una tornada a una demanda de Bernat Fenollar (a la qual respongué també Ausiàs March), una cançó d'amor (De vui demà se'n va lo temps) i una dansa contra els tòpics amorosos de l'epoca. 58 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dies de Calataiud, Manuel (València, s. XIV – s. XV) Escriptor. Assistí al compromís de Casp i acompanyà Alfons IV el Magnànim en la conquesta de Nàpols. Escriví un curiós tractat, Llibre de manescalia, que assolí èxit i que té un interès lèxic. Fou traduït dues vegades al castellà. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
60 CATALUNYA - LITERATURA Dietari de la Generalitat (Catalunya, 1411 – 1711) Dietari 61 CATALUNYA - LITERATURA Dietari de l'antic consell barceloní Altre nom del Manual de Novells Ardits. 62 CATALUNYA-ARAGÓ - LITERATURA Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim (Països Catalans, 1455 – 1478) Dietari privat 65 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Díez de Aux, Martín (Saragossa, s. XIV – Xàtiva, Costera, 1440) Jurista i polític 63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Díez de Aux de Armendáriz, Luis (Perú, s. XVI – Barcelona, 1627) Bisbe d'Urgell (1622-27). Fou lloctinent interí de Catalunya (mai/1626) després del fracàs de les corts del 1626; proposat a l'arquebisbat de Tarragona, morí abans de prendre'n possessió. 64 ALGUER - BIOGRAFIA
66 CATALUNYA - BIOGRAFIA Díez de Liatzasolo, Martí (Catalunya ?, s XVI – Barcelona, a 1583) Escultor i tallista. Documentat des del 1521, li fou atorgada la consideració de ciutadà de Barcelona el 1531. Autor del grup de marbre del Sant Enterrament de Sant Pere de Terrassa (1539-40) i de la Mare de Déu de la Victòria de la capella del Palau de Barcelona (1556). Li ha estat atribuït, bé que sense certesa, el grup de la Dormició conservat (molt restaurat) al Museu Nacional d'Art de Catalunya, procedent de l'església de la Mercè. 67 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Díez de Rivera i de Valeriola, Pere (València, 1816 – Segòvia, Castella, 1877) Polític. Fill d'Ildefonso Díez de Rivera. Quart comte d'Almodóvar (gran d'Espanya des del 1875), fou diputat a les corts per València i per Madrid, i senador. Alcalde de València (1857-59 i 1875-76) el 1874 cooperà a la restauració borbònica (Alfons XII). 68 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Díez i Peydró, Vicent (València, 1861 – 1938) Compositor i escriptor 69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Digna, vall (Safor) Veure> Valldigna, la. 70 CATALUNYA - PUBLICACIÓ
72 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Dimas, Bartomeu (País Valencià, s. XV) Escriptor 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dimas i Graells, Joaquim (Barcelona, 1822 – 1901) Empresari i autor teatral. Féu la primera temptativa d'autor amb La nit de Sant Joan (1848). El 1851 passà, amb l'obra Una nit de Carnestoltes, al teatre Odeón, del qual fou empresari durant 22 anys. Fundà, amb M. Angelon i Víctor Balaguer, el Conservatori Barcelonès, primer centre d'art dramàtic a Barcelona, i, amb Frederic Soler, la societat La Gata. El seu teatre en llengua catalana, en un moment en que la burgesia secundava el teatre castellà, representà el corrent popular de l'escena catalana, amb l'acceptació d'un públic d'obrers i menestrals. En són obres conegudes: Les tres roses (1855), La festa dels Ignoscents (1856), En Pauet i la Pepeta o la reixa de la llibertat (1857), Set morts i cap enterro (1860), La festa major (1869), De rebot (1877). Moltes de les seves obres són bilingües, per imposició del govern (1867), que prohibia les escrites estrictament en català. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dimoni Gros, Lo Pseudònim de l'escriptor Josep Llunas i Pujals. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Diniu (Dénia, Marina Alta) Hipotètica ciutat ibèrica, corresponent a l'actual 76 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Diogène Guilera, Mercè (Perpinyà, 1922 - ) Pintora 77 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Dionís, festa de Sant (València, 1338 – 1714) Commemoració anual 78 CATALUNYA - BIOGRAFIA Diosdado Caballero, Ramon Veure> Caballero i d’Urbina, Ramon Deodat. 80 CATALUNYA - LITERATURA Diplomatari de l'Orient Català (Catalunya, 1914 – 1946) Col·lecció de documents 81 ILLES BALEARS - CULTURA
82 CATALUNYA - POLÍTICA Diputació del General Veure> Generalitat de Catalunya. 83 ESTAT ESPANYOL - POLÍTICA Diputació del Principat de Catalunya (Madrid, 1789) Representació catalana 84 CATALUNYA - POLÍTICA Diputació General de Catalunya (Catalunya, 26/jul/1874 – ago/1875) Organisme polític consultiu. Creat pel pretendent carlí Carles VII. Fou constituïda a Sant Joan de les Abadesses l'1/nov/1874 i dissolta quan la Seu d'Urgell fou ocupada per l'exèrcit alfonsí. La presidí Rafael Tristany, cap de l'exèrcit carlí a Catalunya i, els darrers mesos, Francesc Savalls. Publicà un "Boletón Oficial del Principado de Cataluña". El pretendent carlí intentà de presentar-la com un primer pas cap al restabliment dels furs catalans. 85 CATALUNYA - POLÍTICA Diputació Provisional de la Generalitat de Catalunya (Catalunya, 14/jul/1931 - 1932) Organisme polític. Constituït per representants dels ajuntaments del Principat (45 diputats, un per cada partit judicial), els quals aprovaren el projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya elaborat a Núria. 86 CATALUNYA - POLÍTICA Direcció General de les Societats Obreres de Barcelona Veure> Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona. 87 MÓN - LITERATURA
88 CATALUNYA - LITERATURA Disputació d'en Buc ab son cavall (Catalunya, s. XIV) Obra anònima 89 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dissortat, el Sobrenom amb què és conegut Jaume d’Aragó, comte d'Urgell. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Districte Cinquè (Barcelona, Barcelonès) Zona administrativa de la ciutat 91 ILLES BALEARS - CULTURA Diumenge d'es Be (Ciutadella, Menorca) Festa que se celebra el diumenge anterior a la diada de Sant Joan Baptista i que forma part de les festes de Sant Joan. La comitiva de caixers que formen la colcada va a visitar les autoritats precedida d'un home (s'homo d'es be) delscalç i vestit amb dues pells de be, marcades les mans i els peus amb creus vermelles, cofat amb una visera amb un Agnus Dei brodat i carregant a coll un gran marda viu amb el qual serà obsequiat a la fi de la jornada. L'origen d'aquest costum es relaciona amb les comitives organitzades per antigues confraries per tal de recaptar fons. 92 ILLES BALEARS - HISTÒRIA Divisió Mallorquina (Illes Balears, gen/1811 – jul/1812) Cos d'exèrcit format durant la guerra del Francès 93 CATALUNYA - POLÍTICA
94 CATALUNYA - POLÍTICA Divisió Territorial de Catalunya, decret de (Catalunya, 27/ago/1936 i 23/des/1936) Disposicions 95 CATALUNYA - BIOGRAFIA D'Ivori Pseudònim del dibuixant Joan Vila i Pujol. 96 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA divuitè (País Valencià, s. XIV) Moneda d'argent 97 EUROPA - BIOGRAFIA Djordjevic, Aleksandr (Belgrad, Sèrvia, 1967 - ) Jugador de bàsquet. El 1996 signà un contracte amb el Futbol Club Barcelona fins el 1999. 115 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA dobla (País Valencià) Festa votiva que se celebra amb missa cantada i sermó. 98 CATALUNYA - HISTÒRIA
99 CATALUNYA - BIOGRAFIA Doctor Il·luminat, el Nom donat a Ramon Llull per la filosofia escolàstica. 100 CATALUNYA - BIOGRAFIA Doctor Scòpius Pseudònim del periodista Joan Rendé i Masdeu. 101 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Dofins, els (Ciutadella, Menorca) Urbanització 102 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Dolç i Dolç, Miquel (Santa Maria del Camí, Mallorca, 4/des/1912 – Madrid, 1994) Escriptor. Professor d'institut i catedràtic d'universitat, s'inicià com a poeta seguint els esquemes tradicionals de l'Escola Mallorquina (El somni encetat, 1943; Ofrena de sonets, 1946), de la qual s'anà separant per conrear una poesia civil. Assagista, crític, investigador i traductor al català de Virgili, Marcial i Ovidi, entre la seva producció cal destacar: El color en la poesia de Costa i Llobera (1953) i Retorno a la Roma clásica (1972). 103 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dolça ( ? , s. XII – s. XIII) Dama 104 CATALUNYA - BIOGRAFIA
105 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dolça ( ? , ? ) Filla d'Alfons I 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dolça de Barcelona ( ? , v. 1155 – 1198) Reina de Portugal 107 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dolça de Foix ( ? , s. XII – 1209) Comtessa d'Urgell 108 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dolça I de Pallars Jussà ( ? , s. XII – d 1198) Darrera comtessa 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dolça I de Provença (Provença, França, v 1095 - Catalunya, 1127) Comtessa de Barcelona i de Provença. Era filla de Gilbert, vescomte de Millau i Gavaldà, comte de Carlat, i de Gerberga, comtessa de Provença. Mort Gilbert (v 1110) sense successió masculina, esdevingué hereva. Tercera muller (1112) de Ramon Berenguer III de Barcelona, al qual, l'any 1113, li feia donació dels seus territoris. Van tenir quatre fills: el futur Ramon Berenguer IV; Berenguera, muller d'Alfons VII de Castella i Lleó; Berenguer Ramon, comte de Provença, i Mafalda. 110 CATALUNYA - GEOGRAFIA
111 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI Dolores (Baix Segura) Municipi: 4 m alt, 18,7 km2, 6.239 hab (1999) 112 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Dolores de Callosa, Los (Callosa de Segura, Baix Segura) Poble 113 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Dolores de Catral, Los (Catral, Baix Segura) Barri 114 CATALUNYA - BIOGRAFIA Dolsa i Ricart, Tomàs (la Canonja, Tarragonès, 1816 – Barcelona, 1909) Metge alienista
|
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Diario de Barcelona
Diario de Valencia
(