Creus - Cro

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

BLOC DE DADES CAT   CONTACTE

Calendari Bibliografia Enllaços Col·laboració Consultes Efemèrides Responsable

Anterior INICI Primària Següent

l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    Creus ]    [ Crev ]    [ Cris ]    [ Cro ]    [ Cronico ]    [ Cros ]

Des de  Creus, cap de  fins a  Crous i Vidal, Enric 

1 CAT GEO Creus, cap de  (Alt Empordà Cap de la costa. És el punt més oriental de la península Ibèrica. Constitueix l'extrem de la península del cap de Creus, unida al continent per la serra de Rodes, terminació mediterrània del Pirineu. La península s'endinsa uns 10 km dins la mar i forma un litoral extremament articulat, batut per la tramuntana al nord i amb tot de cales i recers al sud. Des de 1984 tota la zona de la península i la serra de Rodes (18.564 ha), de notable interès paisatgístic i biològic, ha estat declarada parc natural.

2 CAT GEO Creus, coll de  (Alt Urgell Coll (1.440 m alt)

3 CAT GEO Creus, les  (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà)  Veïnat

4 CAT GEO Creus, parc natural del cap de  (Alt Empordà)  Zona protegida de la costa, dins de la comarca

5 CAT BIO Creus, Pere  ( ? , s. XIV – s. XV)  Constructor d'orgues

Inici página6 CAT BIO Creus i Coromines, Teodor  (Barcelona, 1827 - Vilanova i la Geltrú, 1921)  Advocat i historiador

7 CAT BIO Creus i del Castillo, Jaume  (Barcelona, 27/set/1950 - )  Escriptor i traductor. Estudià filologia catalana i llengües. Interessat pel món de l'edició i de la traducció ha col·laborat en diverses empreses, des de la revista universitària "Tarot de quinze" fins a la col·lecció "Cristalls", que dirigí. Ha publicat, juntament amb V. Altaió, La poesia, és a dir la follia (1975) i Entre una pell i l'altra, l'hortizó (1978). La seva és una literatura de trencament, revoltada, personal, i atenta encara a les primeres influències intel·lectuals.

8 CAT BIO Creus i Esther, Manuel  (Barcelona, 1856 – 1944)  Escriptor i advocat

9 CAT BIO Creus i Martí, Jaume  (Mataró, Maresme, 1760 – Tarragona, 1825)  Eclesiàstic i polític

10 CAT BIO Creus i Marzo, Ricard  (Barcelona, 3/ago/1928 - )  Escriptor. Estudià a Llotja i a Belles Arts. Als vint anys prengué part a l'exposició del Grup Postextura. L'any 52 es decidí exclusivament per la literatura i visqué després un temps a Itàlia. Col·laborà en la fundació de l'escola de tallers d'expressió "L'Arc" (1958). Ha col·laborat en diverses publicacions. Juntament amb Esther Boix ha escrit Ús i funció formativa del llenguatge (1973) i El segle de Picasso (1982). Ha publicat també per a joves, així com poesia.

11 CAT BIO Creus i Molist, Joan  (Ripollet, Vallès Occidental, 1956 - )  Jugador de basquetbol

12 CAT BIO Creus i Pardos, Pere  (Barcelona, 1926 - )  Grafista i dissenyador

13 CAT BIO Creus i Vidal, Lluís  (Barcelona, 1904 - 1990)  Enginyer industrial i publicista. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1936) i publicà Visió econòmica de Catalunya (1934) i La immigració a Catalunya (1935). Durant la guerra civil (1936-39) es passà a la zona del govern de Burgos i hi publicà Análisis de liberalismo económico... Paganismo i cristianismo en la economía (1938). Fundà i dirigí la revista "Acero y Energía" (1944) i col·laborà a "Cristiandad" i a "El Correo Catalán".

14 BAL BIO Creus i Ximenes, Pere  (Ciutadella, Menorca, 1756 - ? , s. XIX)  Advocat

15 VAL GEO Crevades, les  (les Useres, Alcalatén)  Caseria

16 VAL BIO Crevea i Cortès, Miquel  (Cocentaina, Comtat, 1837 – Alacant, 1862)  Compositor i músic

Inici página17 VAL BIO Crevea i Cortès, Vicent  (Cocentaina, Comtat, 1812 – Alacant, 1879)  Compositor

Situació de la comarca del Baix Vinalopó18 VAL MUN Crevillent  (Baix Vinalopó Municipi: 130 m alt, 104,5 km2, 24.408 hab (1999) (cast: Crevillente). Situat al peu de la serra homònima, comprèn una plana al·luvial en el delta comú del Vinalopó i el Segura. Gràcies a les sèquies de l'Albatera hi és possible l'agricultura de regadiu: cítrics, hortalisses, cotó i cultius mediterranis. Hi té importància l'activitat industrial, en primer lloc la tèxtil, sobretot la dedicada a la fabricació de catifes (que ha substituït la tradicional de filats i de manufactura de l'espart i de l'espardenyeria) i la del calçat lleuger o vulcanitzat. A causa d'aquest desenvolupament industrial, acusà un augment ràpid de població des del 1960. Hi ha un hàbitat troglodític (més de 1.000 coves) que prové del s. XVIII i aconseguí el màxim poblament al començament del s. XX. A la vila hi destaca l'església parroquial (Mare de Déu de Betlem), construïda en 1779-1829 i el castell de Crevillent. El terme comprèn els pobles de Sant Felip Neri i del Realenc i els barris de Sant Pasqual i de Sant Antoni de la Florida. Àrea comercial d'Elx.

19 VAL GEO Crevillent, serra de  (Elx, Baix Vinalopó / Oriola, Baix Segura)  Alineació muntanyosa (835 m alt) entre els dos municipis

84 CAT BIO Crexell i Playà, Joan  (Barcelona, 1946 - )  Escriptor. Llicenciat en periodisme, el 1972-76 participà en la publicació clandestina "Avui", òrgan del Servei d'Informació Català, i el 1984 fou director d'"El Llamp". Ha publicat les recopilacions Premsa catalana clandestina (1970-1977) i Poesia patriòtica catalana sota la dictadura de Primo de Rivera (1977), Textos militars catalans (1924-1926) (1978), La fi del cagaelàstics (1980) i Si és boig, que el tanquin! (1984); els assaigs Els fets del Palau i el consell de guerra a Jordi Pujol (1982), Origen de la bandera independentista (1984) i El monument a Rafael Casanova (1985), i el recull de contes Nit de Sant Joan (1981).

20 CAT BIO Crexells i Vallhonrat, Joan  (Barcelona, 1896 – 1926)  Humanista i escriptor. Llicenciat en filosofia i dret, es dedicà també a l'estudi del grec i economia i fou deixeble d'Eugeni d'Ors i Stammier, a Alemanya. Els viatges que realitzà per Europa el posaren en contacte amb els nous corrents culturals, que introduí a Catalunya a través de les pàgines de "La Publicitat" i altres publicacions. Traduí tres volums dels Diàlegs de Plató i escriví els reculls Primers assaigs (1933) i La història a l'inrevés (1968). En record seu s'instituí el premi Crexells de novel·la (1932).

21 NOR PUB Cri Catalan, Le  (Perpinyà, 1907 – 1930)  Setmanari

22 NOR PUB Cri Cérétan, Le  (Ceret, Vallespir, 1935 - )  Revista

23 NOR PUB Cri Socialiste, Le  (Perpinyà, nov/1936 - )  Setmanari. Aparegut en substitució de "Le Cri Catalan" i com a òrgan oficial de la SFIO, dirigit per Joan Payra. Per l'oct/1936 esdevingué l'òrgan de la Federació Socialista dels Pirineus Orientals. Interromput durant la Segona Guerra Mundial, reaparegué des del nov/1944.

24 CAT BIO Criado i Aguirre, Eduard  (Barcelona, 1926 - )  Dramaturg

25 CAT POL Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalana  (Barcelona, 1981 - )  Organització

Inici página26 CAT ESP CRIS  Sigla del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines

27 CAT GEO Crist, raval de  (Roquetes, Baix Ebre)  Raval

28 CAT GEO Cristall, canal del  (Víllec i Estana, Baixa Cerdanya)  Canal

29 CAT BIO Cristau i Brunet, Jaume  (Figueres, Alt Empordà, 1940 - )  Instrumentista

30 CAT BIO Cristià, Pau  (Montpeller, França, s. XIII - Roma ?, Itàlia, s. XIII)  Jueu convers. Un cop convertit al cristianisme, ingressà al convent dominic de Santa Caterina de Barcelona. Jaume I i sant Ramon de Penyafort li encarregaren la penetració cristiana a les comunitats jueves. Li recaigué la defensa de la part cristiana en la disputa política amb Moshè ben Nahmann (Bonastruc de Porta), celebrada a Barcelona el jul/1263. Pau Cristià no en sortí triomfant, cosa que es convertí en un corrent d'eufòria en els calls d'Europa i provocà, per part cristiana, diverses obres de polèmica antijeuva. Cinc anys després el trobem a la cort papal (jul/1267), amb motiu d'encomanar-li el papa Climent IV un estudi sobre el Talmud.

31 CAT BIO Cristià i Roches, Amadeu  (Gràcia, Barcelona, 1876 – Barcelona, 1924)  Compositor. Autor d'obres líriques, com Agar (1907) i La filla del marxant (1907), sobre texts d'Ambrosi Carrion, La nit (1911), La fada del llac (1911), etc. Dirigí l'Orfeó Vilanoví (1911-24).

32 CAT POL Cristianisme, Església i Societat  (Barcelona, 1999 - )  Congrés cristià

33 CAT BIO Cristòfol i Peralba, Leandre  (Os de Balaguer, Noguera, 1908 - Lleida, 1998)  Escultor

34 VAL PUB Crit de la Muntanya, El  (València, 1922 – 1923)  Publicació mensual política. Fundada i dirigida per Vicent Tomàs i Martí. D'orientació estrictament nacionalista, era adreçada al públic de les comarques agrícoles. Arribà fins al número disset.

35 VAL HIS Crit del Palleter, el  (València, 23/mai/1808 - )  Moviment popular

36 CAT LIT Criterio, El  (Caldes de Montbui, Vallès Occidental, 1842)  Obra filosòfica

37 CAT PUB Criterion  (Barcelona, 1925 – 1936)  Revista

38 CAT LIT Critèrion  (Barcelona, 1959 – 1969)  Col·lecció

39 CAT BIO Crítias  Pseudònim del periodista Antoni Vilà i Bisa.

40 CAT BIO Crivillé i Bargalló, Josep  (Barcelona, 1947 - )  Etnomusicòleg i compositor

Inici página41 CAT BIO Crivillé i Tapias, Àlex  (Seva, Osona, 1970 - )  Motociclista. Després de debutar amb només 15 anys al campionat d'Espanya, el 1989 es proclamà campió del món en la categoria de 125 cc. Passà a 250 cc el 1990 i, un anys després, a 500 cc. El 1992 aconseguí a Holanda la seva primera victòria en un gran premi. El 1996 i el 1997 fou sotscampió del món darrera de l'australià M. Doohan.

42 CAT BIO Criviller, Josep  (Alforja, Baix Camp, s. XVIII – s. XIX)  Topògraf i militar. Essent retirat de l'exèrcit, amb el grau de capità, publicà el 1816, en col·laboració amb el tinent de fragata Josep Ruiz, un mapa de les terres tarragonines, amb una extensa descripció topogràfica.

43 CAT HIS Croada, Companyia de la  (Girona, jun/1809 - )  Cos militar auxiliar. Creat pel general Álvarez de Castro per defensar Girona dels francesos. El formaven vuit-cents homes repartits en vuit companyies, una de les quals era d'estudiants i dues d'eclesiàstics. Fou dissolta en retre's la ciutat.

44 NOR GEO Croanques  (Teulís, Vallespir)  Masia i caseria

45 CAT HIS croat  (Barcelona, s. XIII – 1707)  Moneda d'argent

46 CAT GEO Cròdos, serra d'Es  (Betlan, Vall d'Aran)  Serra, a la dreta de la Garona

47 CAT HIS Croells  (Planoles, Ripollès)  Antic lloc

48 NOR GEO Croells  (Campome, Conflent)  Caseria

49 VAL BIO Croix, Charles-François de la  (Lille, Flandes, 1699 – València, 1786)  Militar

51 CAT PUB Crònica Científica  (Barcelona, 1878 – 1892)  Revista

52 COR LIT Crònica de Bernat Desclot  Veure> Llibre del Rei en Pere

53 CAT PUB Crónica de Catalunya  (Barcelona, 13/mai/1868 - 30/abr/1886)  Diari liberal del matí, en castellà, amb edició de tarda. Fusionat amb "La Corona" el 28/jul/1868, perdé el títol, que recuperà el 30/set del mateix any. Dirigit per Teodor Baró, l'adhesió d'aquest a un projecte del govern Sagasta desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors i la desaparició del periòdic.

54 COR LIT Crònica de Jaume I  Veure> Llibre dels Feits

55 COR LIT Crònica de Pere el Cerimoniós  (Catalunya, 1319 – 1387)  Obra escrita en part pel rei Pere III de C-A

Inici página50 COR LIT Crònica de Ramon Muntaner  (Catalunya, 15/mai/1325 – 1328)  La més llarga i popular de les quatre Cròniques. Comprèn des de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III, i se'n destaca especialment el període on es narren els fets viscuts per l'autor, especialment l'expedició de la Companyia Catalana a Orient. A pesar de la voluntat de Muntaner de glorificar la casa d'Aragó i les exageracions evidents que conté, l'obra és una aportació valuosíssima com a font històrica. Concebuda per a ser escoltada, l'estil de la Crònica, directe i col·loquial, fa que entre l'autor i el públic oïdor s'estableixi una relació immediata i viva, causa probable de la seva popularitat.

56 COR LIT Crònica de Sant Joan de la Penya  Veure> Cròniques dels Reis d’Aragó e Comtes de Barcelona

57 CAT LIT Crònica universal del Principat de Catalunya  (Catalunya, 1609)  Història escrita per Jeroni Pujades

58 BAL LIT Cronicón mayoricense  (Palma de Mallorca, 1881 – 1884)  Miscel·lània de notícies i relacions històriques de Mallorca ordenades cronològicament del 1229 al 1800 per Àlvar Campaner i Fuertes. Aparegué en fascicles (1881-84) i fou reeditat el 1967, completat amb un índex temàtic que deixà fet Jaume Cerdà i Oliver, conformat per Campaner mateix (1894). Les notícies són estretes de manuscrits de diversos autors mallorquins i reprodueix, a més, documents inèdits importants o impresos rars.

59 CAT LIT Cronicons Barcinonenses  (Barcelona, 1149 – 1153)  Família de texts annalístics

60 COR LIT Cronicons Llenguadociano-catalans  (Llenguadoc, 1204 – 1323)  Grup de texts

61 CAT LIT Cronicons Rivipul·lenses  (Ripoll, 1032 – 1543)  Família de texts

62 COR LIT Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona  (a 1359)  Obra dirigida per Pere el Cerimoniós

63 CAT LIT Cròniques d'Espanya  (Catalunya, 1513)  Obra històrica de Pere Miquel Carbonell

64 FRA GEO Croqueta d'Ovarra, coll de la  (Alta Ribagorça / Ribagorça Pas enlairat entre les dues comarques, damunt la vora dreta de l'Isàvena, al camí de Vallabriga a les Paüls, a l'indret on el riu passa engorjat (congosts d'Ovarra i de Gavarret).

65 CAT GEO Cros, el  (Argentona, Maresme Veïnat

66 CAT GEO Cros, el  (Vilallonga de Ter, Ripollès Veïnat, a la vall de Camprodon, a la dreta del Ter, aigua amunt del poble.

Inici página67 NOR BIO Cros, Jeroni  (Perpinyà, 1582 – 1639)  Cronista

68 CAT BIO Cros, Joan Baptista  (Barcelona, s. XVII - 11/set/1714)  Cap de voluntaris de la guerra de Successió, combatent contra els borbònics. Durant el setge de Barcelona fou tinent coronel. El 14/ago/1714 participà al contraatac del baluard de Santa Clara, on resultà ferit. Reintegrat al servei, l'Onze de Setembre era al convent de Sant Agustí, on prengué part en la lluita aferrissada, fins que morí a la fase final de la batalla.

69 CAT BIO Cros, Joan del  ( ? , s. XIV)  Miniaturista

70 VAL BIO Cros, Josep  (País Valencià, s. XVIII)  Argenter

71 VAL BIO Cros, Pere Francesc  (Morella, Ports, s. XVII – València, 1650)  Eclesiàstic. Fou beneficiat a València i capellà d'honor de la Inquisició. Gaudí de gran prestigi com a predicador. Conreà també la poesia.

72 CAT EMP Cros, Societat Anònima  (Sants, Barcelona, 1817 - )  Empresa

73 CAT GEO Croscat, turó de  (Santa Pau, Garrotxa)  Antic volcà

74 CAT BIO Crosells, Pere  (Barcelona ?, v.  1672 - 1742 ?)  Pintor. Deixeble de Josep Vives des de l'any 1689. Hom en conserva, al Museu d'Art de Catalunya de Barcelona, un retrat de dama amb atributs de Diana (1725), d'estil francès i, al Museu d'Història de Barcelona, una miniatura -gènere en el qual hom sap que fou especialista- de l'arxiduc Carles d'Àustria (1708).

75 NOR HIS Croses  (Rodés, Conflent)  Antic terme

76 CAT GEO Croses, les  (Peralada, Alt Empordà Altre nom del poble de Sant Joan Sescloses.

77 CAT GEO Cròssos, clot d'Es  (Salardú, Vall d'Aran Capçalera del riu de Parros (emissari dels estanyets d'Es Cròssos), a l'antic mun. de Bagergue, afluent, per l'esquerra, de la Noguera Pallaresa, entre el pla de Beret i la vall de Montgarri.

78 CAT GEO Crota  (Castell d'Aro, Baix Empordà)  Raval

Inici página79 CAT BIO Crotone, marquès de  Veure> Centelles i de Ventimiglia, Antoni de

80 CAT GEO Crous de Lliors, els  (Arbúcies, Selva)  Altre nom de l'antic poble de Lliors

81 CAT BIO Crous i Caselles, Josep  (Barcelona, 1846 – València, 1887)  Metge. Fou catedràtic de pasologia a València. Hi fundà els "Archivos de la Medicina". Publicà un Tratado elemental de frenopatología, així com d'altres estudis.

82 CAT BIO Crous i Salichs, Plàcid  (Calella de Mar, Maresme, 1896 - )  Frare caputxí

83 CAT BIO Crous i Vidal, Enric  (Lleida, 1908 - Noyon, Oise, França, 1987)  Tipògraf i grafista

Des de  Creus, cap de  fins a  Crous i Vidal, Enric 

l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià

ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis

Anar a:    Creus ]    [ Crev ]    [ Cris ]    [ Cro ]    [ Cronico ]    [ Cros ]

Anterior INICI Primària SegüentInici página

INICI Calendari Bibliografia Enllaços Col·laboració Consultes Efemèrides Responsable

BLOC DE DADES CAT  CONTACTE

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

EL DIRECTORI DELS PAÏSOS CATALANS

©2006-2009 - Creació i actualització: Ramon Piera i Andreu

Suport i manteniment: Associació Sense Límits

Creative Commons License per a Ramon Piera i Andreu