|
|
|
Anar a: [ Creus ] [ Crev ] [ Cris ] [ Cro ] [ Cronico ] [ Cros ] Una obra mestra de la literatura no és res més que un diccionari en desordre. (Jean Cocteau) 1 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creus, cap de (Alt Empordà) Cap de la costa. És el punt més oriental de la península Ibèrica. Constitueix l'extrem de la península del cap de Creus, unida al continent per la serra de Rodes, terminació mediterrània del Pirineu. La península s'endinsa uns 10 km dins la mar i forma un litoral extremament articulat, batut per la tramuntana al nord i amb tot de cales i recers al sud. Des de 1984 tota la zona de la península i la serra de Rodes (18.564 ha), de notable interès paisatgístic i biològic, ha estat declarada parc natural. 2 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creus, coll de (Alt Urgell) Coll (1.440 m alt) 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creus, les (Maçanet de Cabrenys, Alt Empordà) Veïnat 4 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creus, parc natural del cap de (Alt Empordà) Zona protegida de la costa, dins de la comarca 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA
6 CATALUNYA - BIOGRAFIA Creus i Coromines, Teodor (Barcelona, 1827 - Vilanova i la Geltrú, 1921) Advocat i historiador 7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Creus i del Castillo, Jaume (Barcelona, 27/set/1950 - ) Escriptor i traductor. Estudià filologia catalana i llengües. Interessat pel món de l'edició i de la traducció ha col·laborat en diverses empreses, des de la revista universitària "Tarot de quinze" fins a la col·lecció "Cristalls", que dirigí. Ha publicat, juntament amb V. Altaió, La poesia, és a dir la follia (1975) i Entre una pell i l'altra, l'hortizó (1978). La seva és una literatura de trencament, revoltada, personal, i atenta encara a les primeres influències intel·lectuals. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Creus i Esther, Manuel (Barcelona, 1856 – 1944) Escriptor i advocat. Fou vocal vitalici de la Biblioteca-Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, de la qual dirigí un "Butlletí" durant deu anys. Publicà alguns treballs monogràfics en castellà. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Creus i Martí, Jaume (Mataró, Maresme, 1760 – Tarragona, 1825) Eclesiàstic i polític 10 CATALUNYA - BIOGRAFIA Creus i Marzo, Ricard (Barcelona, 3/ago/1928 - ) Escriptor. Estudià a Llotja i a Belles Arts. Als vint anys prengué part a l'exposició del Grup Postextura. L'any 52 es decidí exclusivament per la literatura i visqué després un temps a Itàlia. Col·laborà en la fundació de l'escola de tallers d'expressió "L'Arc" (1958). Ha col·laborat en diverses publicacions. Juntament amb Esther Boix ha escrit Ús i funció formativa del llenguatge (1973) i El segle de Picasso (1982). Ha publicat també per a joves, així com poesia. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA
12 CATALUNYA - BIOGRAFIA Creus i Pardos, Pere (Barcelona, 1926 - ) Grafista i dissenyador 13 CATALUNYA - BIOGRAFIA Creus i Vidal, Lluís (Barcelona, 1904 - 1990) Enginyer industrial i publicista. Fou membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1936) i publicà Visió econòmica de Catalunya (1934) i La immigració a Catalunya (1935). Durant la guerra civil (1936-39) es passà a la zona del govern de Burgos i hi publicà Análisis de liberalismo económico... Paganismo i cristianismo en la economía (1938). Fundà i dirigí la revista "Acero y Energía" (1944) i col·laborà a "Cristiandad" i a "El Correo Catalán". 14 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Creus i Ximenes, Pere (Ciutadella, Menorca, 1756 - ? , s. XIX) Advocat 15 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Crevades, les (les Useres, Alcalatén) Caseria 16 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Crevea i Cortès, Miquel (Cocentaina, Comtat, 1837 – Alacant, 1862) Compositor i músic 17 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
18 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
19 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Crevillent, serra de (Elx, Baix Vinalopó / Oriola, Baix Segura) Alineació muntanyosa (835 m alt), que corre en direcció nord-est - sud-oest, entre les valls del Vinalopó i el Baix Segura al sud, i limita l'horta d'Oriola i el camp d'Elx. 84 CATALUNYA - BIOGRAFIA Crexell i Playà, Joan (Barcelona, 1946 - ) Escriptor. Llicenciat en periodisme, el 1972-76 participà en la publicació clandestina "Avui", òrgan del Servei d'Informació Català, i el 1984 fou director d'"El Llamp". Ha publicat les recopilacions Premsa catalana clandestina (1970-1977) i Poesia patriòtica catalana sota la dictadura de Primo de Rivera (1977), Textos militars catalans (1924-1926) (1978), La fi del cagaelàstics (1980) i Si és boig, que el tanquin! (1984); els assaigs Els fets del Palau i el consell de guerra a Jordi Pujol (1982), Origen de la bandera independentista (1984) i El monument a Rafael Casanova (1985), i el recull de contes Nit de Sant Joan (1981). 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA
21 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Cri Catalan, Le (Perpinyà, 1907 – 1930) Setmanari 22 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Cri Cérétan, Le (Ceret, Vallespir, 1935 - ) Revista 23 CATALUNYA NORD - PUBLICACIÓ Cri Socialiste, Le (Perpinyà, nov/1936 - ) Setmanari. Aparegut en substitució de "Le Cri Catalan" i com a òrgan oficial de la SFIO, dirigit per Joan Payra. Per l'oct/1936 esdevingué l'òrgan de la Federació Socialista dels Pirineus Orientals. Interromput durant la Segona Guerra Mundial, reaparegué des del nov/1944. 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Criado i Aguirre, Eduard (Barcelona, 1926 - ) Dramaturg 25 CATALUNYA - POLÍTICA Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalana (Barcelona, 1981 - ) Organització 26 CATALUNYA - ESPORT CRIS Sigla del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines. 27 CATALUNYA - GEOGRAFIA
28 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cristall, canal del (Víllec i Estana, Baixa Cerdanya) Canal 29 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cristau i Brunet, Jaume (Figueres, Alt Empordà, 11/feb/1940 - ) Instrumentista de contrabaix, compositor i director de cobla. Guardonat en diversos certàmens de composició, algunes de les seves sardanes més representatives són: Albada empordanesa, Formosa Sarai, Nostra ofrena, Figueres a Pep Ventura, L'honor d'una amistat, Cavall Bernat, Ginesta i romaní, A Palmira. També a compost diverses obres simfòniques, per a cobla, com Suite op 1 (1985), Peralada 1985 (1985) i música de cambra (Nana per a un infant, 1984). 30 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cristià, Pau (Montpeller, França, s. XIII - Roma ?, Itàlia, s. XIII) Jueu convers. Un cop convertit al cristianisme, ingressà al convent dominic de Santa Caterina de Barcelona. Jaume I i sant Ramon de Penyafort li encarregaren la penetració cristiana a les comunitats jueves. Li recaigué la defensa de la part cristiana en la disputa política amb Moshè ben Nahmann (Bonastruc de Porta), celebrada a Barcelona el jul/1263. Pau Cristià no en sortí triomfant, cosa que es convertí en un corrent d'eufòria en els calls d'Europa i provocà, per part cristiana, diverses obres de polèmica antijeuva. Cinc anys després el trobem a la cort papal (jul/1267), amb motiu d'encomanar-li el papa Climent IV un estudi sobre el Talmud. 31 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cristià i Roches, Amadeu (Gràcia, Barcelona, 1876 – Barcelona, 1924) Compositor. Autor d'obres líriques, com Agar (1907) i La filla del marxant (1907), sobre texts d'Ambrosi Carrion, La nit (1911), La fada del llac (1911), etc. Dirigí l'Orfeó Vilanoví (1911-24). 32 CATALUNYA - POLÍTICA Cristianisme, Església i Societat (Barcelona, 1999 - ) Congrés cristià 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cristòfol i Peralba, Leandre (Os de Balaguer, Noguera, 1908 - Lleida, 1998) Escultor 34 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ
35 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Crit del Palleter, el (València, 23/mai/1808 - ) Moviment popular 36 CATALUNYA - LITERATURA Criterio, El (Caldes de Montbui, Vallès Occidental, 1842) Obra filosòfica 37 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Criterion (Barcelona, 1925 – 1936) Revista 38 CATALUNYA - LITERATURA Critèrion (Barcelona, 1959 – 1969) Col·lecció 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Crítias Pseudònim del periodista Antoni Vilà i Bisa. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Crivillé i Bargalló, Josep (Barcelona, 1947 - ) Etnomusicòleg i compositor 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA Crivillé i Tapias, Àlex (Seva, Osona, 1970 - ) Motociclista. Després de debutar amb només 15 anys al campionat d'Espanya, el 1989 es proclamà campió del món en la categoria de 125 cc. Passà a 250 cc el 1990 i, un anys després, a 500 cc. El 1992 aconseguí a Holanda la seva primera victòria en un gran premi. El 1996 i el 1997 fou sotscampió del món darrera de l'australià M. Doohan. 42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - HISTÒRIA Croada, Companyia de la (Girona, jun/1809 - ) Cos militar auxiliar. Creat pel general Álvarez de Castro per defensar Girona dels francesos. El formaven vuit-cents homes repartits en vuit companyies, una de les quals era d'estudiants i dues d'eclesiàstics. Fou dissolta en retre's la ciutat. 44 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Croanques (Teulís, Vallespir) Masia i caseria 45 CATALUNYA - HISTÒRIA croat (Barcelona, s. XIII – 1707) Moneda d'argent 46 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cròdos, serra d'Es (Viella, Vall d'Aran) Serra, a la dreta de la Garona 47 CATALUNYA - HISTÒRIA Croells (Planoles, Ripollès) Antic lloc 48 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Croells (Campome, Conflent) Caseria 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
51 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Crònica Científica (Barcelona, 1878 – 1892) Revista 52 CATALUNYA-ARAGÓ - LITERATURA Crònica de Bernat Desclot Veure> Llibre del Rei en Pere. 53 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Crónica de Cataluña (Barcelona, 13/mai/1868 - 30/abr/1886) Diari liberal del matí, en castellà, amb edició de tarda. Fusionat amb "La Corona" el 28/jul/1868, perdé el títol, que recuperà el 30/set del mateix any. Dirigit per Teodor Baró, l'adhesió d'aquest a un projecte del govern Sagasta desfavorable a Catalunya provocà la baixa de la majoria dels subscriptors i la desaparició del periòdic. 54 CATALUNYA-ARAGÓ - LITERATURA Crònica de Jaume I Veure> Llibre dels Feits. 55 CATALUNYA-ARAGÓ - LITERATURA Crònica de Pere el Cerimoniós (Catalunya-Aragó, 1369 – 1382) Obra escrita en part pel monarca català. A imitació de la Crònica de Jaume I, Pere el Cerimoniós també féu escriure la seva crònica, la menys extensa i la més tardana de les quatre grans cròniques i molt diferent del Llibre dels feits, com diferents foren llurs autors o inspiradors; tot el que en l'obra del rei Jaume és impuls bèl·lic, heroisme i ideal cavalleresc, en les memòries del Cerimoniós és habilitat política i raó d'estat, fins al punt que en la seva Crònica, el rei Pere no dubta a aparèixer com un antecedent dels governants renaixentistes, autoritaris, intemperants, tortuosos i versàtils; la Crònica de Pere el Cerimoniós, que literàriament no és tan notable com les altres, constitueix una font de primer ordre per a l'estudi històric d'aquest regnat. Per a la redacció, la definitiva, acabada el 1385, el monarca compta amb la col·laboració d'alguns membres de la seva cancelleria, com Bernat Descoll, Arnau de Torrelles, Bernat Ramon Descavall i Ramon de Vilanova, els quals treballaren directament sota ordres seves, partint de textos historiogràfics, documents oficials i els records personals del rei i els seus col·laboradors. 50 CATALUNYA-ARAGÓ - LITERATURA
56 CATALUNYA-ARAGÓ - LITERATURA Crònica de Sant Joan de la Penya Veure> Cròniques dels Reis d’Aragó e Comtes de Barcelona. 57 CATALUNYA - LITERATURA Crònica universal del Principat de Catalunya (Catalunya, 1609) Història escrita per Jeroni Pujades 58 ILLES BALEARS - LITERATURA Cronicón mayoricense (Palma de Mallorca, 1881 – 1884) Miscel·lània de notícies i relacions històriques de Mallorca ordenades cronològicament del 1229 al 1800 per Àlvar Campaner i Fuertes. Aparegué en fascicles (1881-84) i fou reeditat el 1967, completat amb un índex temàtic que deixà fet Jaume Cerdà i Oliver, conformat per Campaner mateix (1894). Les notícies són estretes de manuscrits de diversos autors mallorquins i reprodueix, a més, documents inèdits importants o impresos rars. 59 CATALUNYA - LITERATURA Cronicons Barcinonenses (Barcelona, 1149 – 1153) Família de texts annalístics 60 CATALUNYA-ARAGÓ - LITERATURA
61 CATALUNYA - LITERATURA Cronicons Rivipul·lenses (Ripoll, 1032 – 1543) Família de texts 62 CATALUNYA-ARAGÓ - LITERATURA Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona (Catalunya-Aragó, a 1359) Obra concebuda per Pere III el Cerimoniós com a història oficial de la corona catalano-aragonesa. Coneguda també per la Crònica de Sant Joan de la Penya, fou redactada en versió llatina (perduda) i en la catalana i aragonesa entre 1369 i el 1373. S'inicià amb referències a la Hispània antiga, continuà amb la invasió sarraïna, s'ocupa dels reis navarresos, dels comtes de Barcelona i acaba amb els reis de la corona catalano-aragonesa, fins a Alfons el Benigne (1336). Obra, la versió llatina, de Tomàs de Canyelles, antecedí a la crònica personal de Pere III i es basà en els Gesta comitum Barcinonensium et regnum Aragonum, en la Historia gothica de Rodrigo Jiménez de Rada així com en altres textos. Bé que literàriament té un valor poc notable, i que inclou fets llegendaris, destaca per la nombrosa informació inèdita que conté, que ha servit de guia per a la historiografia catalana posterior. 63 CATALUNYA - LITERATURA Cròniques d'Espanya (Catalunya, 1513) Obra històrica de Pere Miquel Carbonell 64 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Croqueta d'Ovarra, coll de la (Alta Ribagorça / Ribagorça) Pas enlairat entre les dues comarques, damunt la vora dreta de l'Isàvena, al camí de Vallabriga a les Paüls, a l'indret on el riu passa engorjat (congosts d'Ovarra i de Gavarret). 65 CATALUNYA - GEOGRAFIA
66 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cros, el (Vilallonga de Ter, Ripollès) Veïnat, a la vall de Camprodon, a la dreta del Ter, aigua amunt del poble. 67 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Cros, Jeroni (Perpinyà, 1582 – 1639) Matemàtic i cirurgià. Deixà inèdites unes Memòries sobre fets rellevants o curiosos que s'esdevenien a la seva contrada. 68 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cros, Joan Baptista (Barcelona, s. XVII - 11/set/1714) Cap de voluntaris de la guerra de Successió, combatent contra els borbònics. Durant el setge de Barcelona fou tinent coronel. El 14/ago/1714 participà al contraatac del baluard de Santa Clara, on resultà ferit. Reintegrat al servei, l'Onze de Setembre era al convent de Sant Agustí, on prengué part en la lluita aferrissada, fins que morí a la fase final de la batalla. 69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cros, Joan del ( ? , s. XIV) Miniaturista 70 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cros, Josep (País Valencià, s. XVIII) Argenter 71 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
72 CATALUNYA - EMPRESA Cros, Societat Anònima (Sants, Barcelona, 1817 - ) Empresa 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Croscat, turó de (Santa Pau, Garrotxa) Antic volcà 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA Crosells, Pere (Barcelona ?, v. 1672 - 1742 ?) Pintor. Deixeble de Josep Vives des de l'any 1689. Hom en conserva, al Museu d'Art de Catalunya de Barcelona, un retrat de dama amb atributs de Diana (1725), d'estil francès i, al Museu d'Història de Barcelona, una miniatura -gènere en el qual hom sap que fou especialista- de l'arxiduc Carles d'Àustria (1708). 75 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Croses (Rodés, Conflent) Antic terme, a la vall de les Croses, estesa a la dreta de la Tet, a l'extrem oriental de la comarca, des del coll de les Arques, dins el terme de Glorianes, fins a la seva confluència amb la riera de Rigardà, entre el castell i l'església de Domanova i el coll de Ternera. 76 CATALUNYA - GEOGRAFIA Croses, les (Peralada, Alt Empordà) Altre nom del poble de Sant Joan Sescloses. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cròssos, clot d'Es (Salardú, Vall d'Aran) Capçalera del riu de Parros (emissari dels estanyets d'Es Cròssos), a l'antic mun. de Bagergue, afluent, per l'esquerra, de la Noguera Pallaresa, entre el pla de Beret i la vall de Montgarri. 78 CATALUNYA - GEOGRAFIA
79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Crotone, marquès de Veure> Centelles i de Ventimiglia, Antoni de 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Crous de Lliors, els (Arbúcies, Selva) Altre nom de l'antic poble de Lliors 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Crous i Caselles, Josep (Barcelona, 1846 – València, 1887) Metge. Fou catedràtic de pasologia a València. Hi fundà els "Archivos de la Medicina". Publicà un Tratado elemental de frenopatología, així com d'altres estudis. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Crous i Salichs, Plàcid (Calella de Mar, Maresme, 1896 - ) Frare caputxí 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Crous i Vidal, Enric (Lleida, 1908 - Noyon, Oise, França, 1987) Tipògraf i grafista
Anar
a: [ Creus ]
[ Crev ] [ Cris ]
[ Cro ] [ Cronico ]
[ Cros ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Crevillent
