A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Crea ]    [ Creixell, D ]    [ Cresp ]    [ Crespia ]    [ Creu ]    [ Creu de M ]

Si fessim cas dels consells dels altres, anirien molt millor les coses dels altres. (Jaume Perich i Escala)

1 CATALUNYA NORD - CULTURA

CREA  (RossellóSigla del Comitat Rossellonès d'Estudis i d'Animació.

2 CATALUNYA - ART

Creació, Tapís de la  (Girona, fi del s. XI)  Brodat conservat al museu de la catedral de Girona

3 CATALUNYA - LITERATURA

Crec en un Déu  (Catalunya)  Mots inicials de la traducció catalana del credo, que hom empra per a designar la mateixa oració i especialment la versió musicada per Lluís Romeu, que esdevingué un cant molt popular.

4 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Credença, Jaume de  (Barcelona, s. XVI)  Pintor. Era fill de Nicolau. S'especialitzà en vidrieres artístiques.

5 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Credença, Nicolau de  (Nàpols, Itàlia, s. XV - Barcelona ?, s. XVI)  Pintor

6 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCredença, Nicolau de  (Barcelona, s. XVI)  Pintor, matemàtic i poeta

7 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Creeft i Champane, Josep de  (Guadalajara, Castella, 1884 - Nova York, EUA, 1982)  Escultor

8 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Cregüenya, vall de  (Benasc, Alta Ribagorça Vall del massís de la Maladeta, tributària, per l'esquerra, de l'Éssera, prop dels banys de Benasc. És separada, al sud, de les valls Hiverna i de Corones, i per les crestes d'Estatats, d'Aragüells (amb el pic de Cregüenya, de 3.009 m alt) i la cresta de Cregüenya (entre el coll de Cregüenya, a 2.910 m alt, i el coll Maleït), i, al nord, de les valls de Paderna i d'Alba, per les crestes de la Maladeta i d'Alba. Sota el coll Maleït hi ha la petita gelera de Cregüenya, que alimenta el gran estany de Cregüenya (2.657 m alt). Entre l'estany i l'Éssera els vessants del riu de Cregüenya són coberts pel bosc de Cregüenya, important avetar.

9 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Crehuet i Pardas, Pompeu  (Barcelona, 1881 – 1941)  Dramaturg i comediògraf. Es féu conèixer amb La morta (1904), obra dramàtica de tendències simbolistes que obtingué un èxit extraordinari. Durant molts anys l'escena catalana en representà l'obra, que, dins el tipus d'alta comèdia o comèdia ciutadana, descriuen, sense relleus marcats ni estudis psicològics profunds, la classe mitjana. L'any 1927, el consistori dels Jocs Florals de Barcelona li atorgà el premi Fastenrath per la seva obra Bromes i veres (1926. Cal esmentar-ne a més: Boca d'infern (1905), Comèdia d'amor (1905), Claror de posta (1905), L'encís dels divuit anys (1907), La família Rocamora (1909), Flors i violes (1909), Palmes i llorers (1922), El Pare Pedaç (1924) i La vall de Josafat (1927), entre altres. Dirgií les revistes "De Tots Colors" i "Revista Catalana".

10 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creixà, Santa Creu de  (Piera, Anoia Veure> Santa Creu de Creixà.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Créixams i Picó, Pere  (Barcelona, 1893 – 1965)  Pintor. Inicià la seva activitat artística a París, on s'havia traslladat el 1918. Exposà per primera vegada a la galeria Paul Guillaume i participà al Salon d'Automne i al Salon des Indépendants. Tornà a Catalunya (1927) i s'establí a Tossa, on contribuí a la creació d'un nucli artístic, freqüentat per Kars, Chagall i altres artístes. El seu estil evolucionà vers un cromatisme viu, postfauvista, plasmat en figures i paisatges.

12 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCreixell  (Borrassà, Alt Empordà) Poble (60 m alt), al sud-est del centre del municipi, a l'esquerra de la riera d'Alguema. L'església actual (construïda el 1779) és santuari de la Mare de Déu de Creixell, imatge d'alabastre policromat del s XV. No hi ha restes ni de la capella anterior (dotada per Dalmau de Creixell el 1219 a favor del priorat de Lledó) ni de la força (o castell) de Creixell, dins el clos de la qual aquella fou bastida. El castell era, com el veí de Pontós, en la línia de defensa del comtat de Besalú davant el d'Empúries. El 1276 l'infant Pere comprà a Blanca de Creixell els castells de Creixell i de Pontós. Tot i que amb el nom de baronia de Creixell hom coneixia el conjunt dels termes de Creixell, Pontós, Borrassà i Romanyà de Besalú, al s XIV ja n'era Pontós el castell més important.

13 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creixell  (Cubelles, Garraf)  Quadra del terme, a l'indret on sorgí Vilanova de Cubelles, un dels nuclis constitutius de Vilanova i la Geltrú.

14 CATALUNYA -MUNICIPI

Situació de la comarca del TarragonèsCreixell  (Tarragonès Municipi: 48 m alt, 10,38 km2, 2.411 hab (2004) (o Creixell de Mar). Estès des de la costa (platja de Creixell) fins al primers contraforts de la Serralada Litoral, al nord de Torredembarra. La vida econòmica del municipi és dominada actualment pel turisme, que s'ha imposat al sector agrícola i ha omplert el terme d'urbanitzacions i càmpings. La població, després d'una devallada progressiva iniciada a la fi del s XIX, ha experimentat un notable ascens durant els darrers anys. El poble és a 1,5 km de la costa, en un turó dominat per l'antic castell de Creixell; l'església parroquial de Sant Jaume conserva pintures murals del s XVII, amb un campanar coronat per l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol. A la costa hi ha l'antic barri pescador de les Botigues del Mar. Àrea comercial de Tarragona.

15 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Creixell, Arnau de  ( ? , s. XII – s. XIII)  Prelat

16 CATALUNYA - HISTÒRIA

Creixell, comtat de  (Catalunya Títol, concedit el 1691 al noble Ramon de Sagarriga i de La Puente, senyor de Creixell (Alt Empordà). El seu nét i tercer comte fou l'erudit Joan de Sagarriga i de Reard. Passà als Borràs, valencians, i als Cebrián.

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Creixell, Dalmau de  (Empordà, s. XII - Catalunya, d 1219)  Cavaller. Serví a les ordres d'Alfons I el Cast i de Pere I el Catòlic. Se li atribuí una actuació decisiva en la batalla de les Navas de Tolosa (1212), malgrat que la seva participació sigui dubtosa. Prengué part en la batalla de Muret (1213), on morí el rei Pere, i posteriorment es traslladà al Llenguadoc, on col·laborà en la resistència dels càtars contra la croada de Montfort. Posteriorment tornà a Catalunya i serví Jaume I.

18 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCreixell, Dalmau de  (Catalunya, s XIII – s XIV)  Cavaller. Serví Jaume II. Fou un dels assistents al jurament d'homenatge prestat al monarca per Sanç de Mallorca, el 1312.

19 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Creixell, Dalmau de  (Catalunya, s. XIV)  Cavaller. Estigué al servei d'Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la suspesa croada contra el regne de Granada (1331).

20 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Creixell, Guillem de  ( ? , s. XII)  Cavaller

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Creixell, Guillem de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Cavaller. Fou, amb el seu germà Dalmau, un dels testimonis del testament d'Alfons I (1194). Acompanyà sovint el rei Pere el Catòlic, i també Jaume I els primers anys del seu regnat. El 1210, regnant encara Pere, es destacà com un dels comandants de la presa de Villafeliche, als atacs de la frontera del Baix Aragó.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Creixell, Jaume de  (Catalunya, s. XIII)  Cavaller. Prengué part a la conquesta de València. Jaume I l'afavorí amb una petita donació.

23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Creixell, Lluís  (Perpinyà, 1947 - )  Lingüista. Preocupat per la catalanitat de Catalunya Nord, ha participat activament en les diverses manifestacions catalanistes i col·laborà en diverses publicacions. Ha publicat un Diccionari bàsic francès-català (1974).

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Creixell, Pere de  (Catalunya, s XII – s XIII)  Cavaller. El 1206 anà a Acre per gestionar el matrimoni entre Pere I el Catòlic i Maria de Jerusalem, sobre la base d'anar abans d'un any el rei Pere en auxili de Terra Santa. Les negociacions de Creixell reeixiren. El compromís no tingué efecte, en tot cas, per haver-se negat el papa Innocent III a dissoldre el matrimoni anterior del monarca amb Maria de Montpeller.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCreixell i Iglésias, Joan  (Barcelona, 1867 – 1951)  Historiador

26 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creixenturri  (Camprodon, Ripollès)  Llogaret

27 CATALUNYA - HISTÒRIA

Crema de Convents, la  (Catalunya, jul/1835)  Fets anticlericals ocorreguts en diversos pobles

28 CATALUNYA - HISTÒRIA

Crema del Paper Segellat, la  (Manresa, Bages, 2/jun/1808)  Moviment popular, inici de la Guerra del Francès

29 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Cremadells  (Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir Veïnat, al voltant de l'antic castell de Cremadells, a la capçalera de la riera de la Quera.

30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cremades i Arlandis, Ferran  (Bellreguard, Safor, 19/gen/1950 - )  Novel·lista. Després d'un primer llibre de poemes, Paraula del vent i del foc (1976), guanyà el premi Sant Jordi 1977 amb la novel·la Coll de serps (1978), en què la violència i l'erotisme dominen la narració. Publicà altres novel·les com La femina de la Pobla de les femmes pecadrius (1980), El cant de la Sibyla (1983), Cafè fet exprés (1985), Hotel Àfrica (1987), Línia trencada (1991), Plaça rodona (1995). També s'ha dedicat al llibre infantil: Vaixell de neu (1989) i Dragomon (1994). Ha treballat igualment com a fotògraf i ha realitzat diversos curtmetratges experimentals.

31 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cremal, gorja de  (Catalunya) Gran entalladura (o de Núria) oberta pel riu de Núria al llarg de 3 km fins a l'aiguabarreig amb el Freser. A la confluència s'ha format l'espadat de 700 m de desnivell anomenat les roques de Totlomon.

32 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ

Cresol, El  (València, 2/mar/1841)  Títol d'un número d'"El Mole", per evitar la censura.

33 ESTAT ESPANYOL - PUBLICACIÓ

Inici páginaCresol, El  (Madrid, 1844)  Setmanari satíric i humorístic en català. Publicat per Josep Bernat i Baldoví, amb la col·laboració de Pasqual Pérez i Rodríguez. Tingué una vida curta.

34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí  (València, s. XIV – s. XVI)  Família d'il·luminadors, dins el corrent de l'estil internacional. Fou iniciada per Domènec Crespí.

35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí, Domènec  ( ? , s. XV - València ?, 1437/38)  Il·luminador

36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí, Galceran  ( ? , ? )  Il·luminador

37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Crespí, Joan  (Illes Balears, s. XV - Palma de Mallorca, 16/oct/1521)   Menestral i dirigent agermanat. Pertanyia al gremi de pellaires. Al final del 1520 pronuncià, com a síndic del gremi, un discurs contra els nobles. Després de la fugida del virrei, els agermanats, amos de Palma de Mallorca, nomenaren Crespí capità de les milícies menestrals. Participà molt activament en la presa del castell de Bellver, on s'havia fet fort el sotsdelegat del virrei, Pax, i aquesta acció constituí el màxim triomf dels agermanats. La revolta es radicalitzà, i Crespí, que havia pres una actitud de feblesa, envers els nobles que resistien a Alcúdia, i autoritària, envers els seus seguidors, fou considerat traïdor, condemnat a mort i executat. Joanot Colom el succeí en la direcció de la revolta.

38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Crespí, Joan  (Illes Balears, s. XVI – 1584)  Religiós

39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCrespí, Lleonard  (País Valencià, s XV)  Il·luminador. Fill de Domènec. Documentat entre el 1424 i el 1459, és autor de la portada del Descendentia dominorum regum Siciliae, de P. Rosell (1437), del Llibre d'Hores, d'Alfons el Magnànim, considerat com la seva obra mestra, i del Psalterium Laudatorium, d'Eiximenis (v 1443).

40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí, Miquel  ( ? , ? )  Pintor

41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí, Pere  (València, s XV)  Il·luminador

42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí, Pere  (València, s XV – s XVI)  Il·luminador. Conegut del 1467 al 1503. La seva documentació ha fet creure que es tracta d'un membre més tardà de la família, diferent del fill homònim de Domènec.

50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí de Valldaura, Lluís  (País Valencià, s. XV)  Cavaller

43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí de Valldaura i Bou, Lluís  (València, s XV - d 1526)  Poeta. Fill del senyor de Sumacàrcer Lluís Crespí de Valldaura. Es doctorà en lleis a la Universitat de València, d'on fou catedràtic de cànons (1500-03) i rector (1506). Poesies seves, en català i castellà, figuren al Cancionero general (1511). Durant les Germanies (1520-22) lloà en una dècima, en català, la fidelitat de Morella, en contra dels agermanats.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí de Valldaura i Brizuela, Cristòfor  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1599 – Madrid, 1672)  Jurisconsult. Fou oficial de l'Audiència de València, i l'any 1642 passà a la cort com a regent del Consell d'Aragó. L'any 1652 en fou nomenat president i, com a tal, vice-canceller d'Aragó. Formà part de la Junta de Govern que assessorava la regent Mariana d'Àustria en la minoritat de Carles II (des del 1665).

45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCrespí de Valldaura i Brizuela, Francesc  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1601 – Barcelona, 1662)  Eclesiàstic i frare dominicà. Fou provincial d'Aragó del seu orde. El 1654 fou nomenat bisbe de Vic, on excel·lí per les seves virtuts.

46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí de Valldaura i Brizuela, Lluís  (València, 1607 – Novés, 1663)  Bisbe d'Oriola (1652-58)

47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí de Valldaura i Caro, Agustí  (València, 1833 – Madrid, 1893)  Polític carlí

48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí de Valldaura i de Borja, Francesc  (València, XVI – 1609)  Poeta

49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Crespí i Borja, Lluís  (País Valencià, s. XVI)  Eclesiàstic

51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Crespí i Fiol, Joan  (Illes Balears, v 1722 - Califòrnia ?, EUA, s XVIII)  Franciscà. Missioner a Mèxic (v 1750). Fou un dels companys més distingits de fra Juníper Serra en la colonització i evangelització de Califòrnia (1769-70), on participà com a cronista oficial anotant observacions i experiències personals. Els seus relats es conserven en 6 diaris. Participà en l'expedició (que també relatà) al poblat de Nutka, i a l'illa de Bodega y Cuadra (actual Vancouver).

52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaCrespí i Salom, Andreu  (Palma de Mallorca, 1896 – 1982)  Pedagog i polític. Llicenciat en ciències per la Universitat de Barcelona, presidí l'Associació Catalana d'Estudiants (1920-21) i, de tornada a Palma de Mallorca (1923), creà el col·legi Cervantes, en el qual intentà una renovació pedagògica. El maig de 1931 ingressà al Partit Socialista i, molt unit a Llorenç Bisbal, fou el secretari del comitè executiu de la Federació Socialista Balear en 1932-33. El juliol de 1931 participà en l'assemblea de discussió del Projecte d'Estatut d'autonomia de les Illes Balears. Pel juliol de 1936 fou detingut i empresonat.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Crespí i Vallès, Mateu  (Barcelona, 1786 – 1856)  Cronista

54 CATALUNYA - MUNICIPI

Situació de la comarca del Pla de l'EstanyCrespià  (Pla de l'Estany Municipi: 138 m alt, 11,11 km2, 227 hab (2004). Situat a l'esquerra del Fluvià, al límit amb la Garrotxa i l'Alt Empordà. Hi ha pinedes, alzinars i pastures. La base de l'economia local és l'agricultura de secà i de regadiu (cereals, userda, patates, oliveres i vinya), afavorit darrerament per la construcció de l'embassament de Serinyà, la ramaderia (bestiar boví i porcí) i l'avicultura. El 24 de febrer hi té lloc la tradicional Fira de la Mel (documentada des del 1895). El poble és a poca distància, i a l'esquerra, del Fluvià; l'església parroquial de Santa Eulàlia, refeta i engrandida al s XVI, conserva la porta romànica i un retaule gòtic en marbre. El municipi comprèn, a més, el poble de Pedrinyà, l'antic poble de Portell, els veïnats de Pompià i la Llavanera i l'ermita de Sant Miquel de la Roca. Àrea comercial de Banyoles.

55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Crespins  (l'Alcúdia de Crespins, Costera)  Antiga alqueria

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Crespo, Juan  (Aragó, s. XV – Catalunya, s. XV)  Mestre en teologia

57 PAÍS VALENCIÀ / CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCrespo y Azorín, Evaristo  (Aiora, Vall de Cofrents, 1863 – 1941)  Advocat i polític. Es llicencià en dret a València, i fou diputat del partit conservador a les corts (1908). El 1909, després de la Setmana Tràgica, fou nomenat governador civil de Barcelona. Emprengué una repressió arbitrària, amb un desconeixement total de la situació, i clausurà, entre moltes altres entitats, el Centre Excursionista de Catalunya. La seva actuació motivà protestes de Francesc Cambó i d'Amadeu Hurtado prop del ministre Juan de la Cierva, sense resultat. El 1910 fou destituït del càrrec.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Crespo y Pérez de Madrid, Ángel  (Ciudad Real, Castella, 1926 – Barcelona, 1995)  Escriptor

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cresques, Cohen  (Cervera, Segarra, s. XV)  Membre de la comunitat jueva

106 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cresques, Hasdai  (Barcelona, 1340 - Barcelona ?, 1410)  Filòsof jueu. Cosmògraf pertanyent a la comunitat hebrea. Intentà fonamentar racionalment la doctrina i l'espiritualitat judaiques utilitzant arguments aristotèlics. Contraris a Maimònides, admeté l'existència d'un infinit extramundà i afirmà la possibilitat de conèixer alguns atributs positius de Déu. Influí en Spinoza. Autor d'Or Adonai (Ferrara, 1556). A l'assalt al call jueu de la capital, el 1391, li mataren un fill davant d'ell. Fou astròleg del rei Joan I, i molt estimat per aquest.

60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cresques, Jafuda  (Palma de Mallorca, 1360 – Sagres, XV)  Cartògraf

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cresques Abnarrabí  (Lleida, s. XV)  Oftalmòleg i cirurgià

62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaCresques Abraham  (Palma de Mallorca, s. XIV – 1381)  Cartògraf

63 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cresques Adret  (Cervera, Segarra, s. XV)  Metge. Conegué a Nàpols el rei Alfons IV el Magnànim. A la mort del monarca en pronuncià l'elogi fúnebre, a les cerimònies de dol general a les quals s'associà la comunitat cerverina.

64 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cresques de Caslar  (el Catllar, Tarragonès, s. XIV - Catalunya, s. XIV)  Metge i poeta. És autor d'una traducció en llengua hebraica de la Summa de medicina d'Arnau de Vilanova.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cresques de Viviers  (Viviers, Delfinat, França, s XIV – Barcelona, 1391)  Astròleg jueu. Residia a Avinyó, on Joan I de Catalunya-Aragó li adreçà freqüents consultes. El 1386 passà al servei directe del monarca, a Catalunya. El 1389 fou nomenat procurador reial i gestor general de les aljames jueves de la corona catalano-aragonesa. Morí en l'avalot del Call de Barcelona; la seva muller i els seus fills se salvaren convertint-se al cristianisme.

66 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Crestatx  (sa Pobla, Mallorca Septentrional)  Santuari

67 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA

Crestià, Lo  (País Valencià, 1378)  Obra monumental de Francesc Eiximenis

68 FRANJA PONENT - MUNICIPI

Cretes  (Matarranya Municipi: 563 m alt, 52,2 km2, 619 hab (1999)

69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCreu, alt de la  (Bocairent, Vall d'Albaida)  Cim (955 m alt) de la serra d'Ontinyent, a la divisió d'aigües del Vinalopó i del riu Clariano.

70 CATALUNYA - HISTÒRIA

Creu, bassa de la  (Tortosa, Baix Ebre Antic estany (o de les Creus) del delta de l'Ebre, entre la vora esquerra del riu i de les basses de l'Illot i de l'Arena.

71 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Creu, Esteve de la  (Catalunya, s. XVII – s. XVIII)  Militar

72 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu, puig de la  (Castellar del Vallès / Sentmenat, Vallès Occidental)  Cim (664 m alt) de la serra triàsica que separa les valls dels torrents de Montllor i de Canyelles, tributaris de la riera de Caldes i del Ripoll, termenal dels dos municipis, coronat per l'església de >Puigdelacreu.

73 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu, punta de la  (el Port de la Selva, Alt Empordà)  Cap de la costa

74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Creu, punta de sa  (Sant Joan d'Eivissa, Eivissa)  Promontori (231 m alt)

75 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Creu, punta de sa  (Formentera, Eivissa)  Cap de la costa, a l'illa, al nord de la Mola

76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Creu, punta de sa  (Sóller, Mallorca Occidental Cap de la costa, a llevant des Port de Sóller.

77 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCreu, raval de la  (Tortosa, Baix Ebre)  Raval de la ciutat

78 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Creu, sa  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Vénda

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu, serra de la  (Tivissa, Ribera d'Ebre)  Massís muntanyós (734 m alt)

80 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu Alta, la  (Sabadell, Vallès Occidental)  Barri de la ciutat

81 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu de Barberà, la  (Sabadell, Vallès Occidental)  Barri, al sud de la ciutat, al límit amb el terme de Santa Maria de Barberà, al qual pertangué fins al 1959, format a partir dels anys quaranta. La carretera de Barcelona parteix el barri en dues zones. La urbanització és anàrquica, i la població, d'origen immigrant en un 80%.

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu de Campdevànol, la  (Campdevànol, Ripollès Veïnat, a la dreta del Freser, aigua avall del poble.

83 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu de Codines, la  (Vic, Osona Altre nom de la caseria de la Creu de Roda.

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCreu de Ferro, la  (Fígols de les Mines / Saldes, Berguedà Cim (2.286 m alt) de la serra d'Ensija, punt culminant dels rasos d'Ensija, al límit entre els dos termes.

85 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu de l'Arç  (Vidrà, Ripollès Veïnat, al nord-est del poble, a l'indret on el camí de Ciuret inicia la devallada vers el riu Ges (collet de Creu de l'Arç).

86 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu de l'Ardit, coll de la  (l'Espluga de Francolí / Montblanc, Conca de Barberà)  Coll (1.011 m alt) de les muntanyes de Prades, entre la serra del bosc de Poblet, al sud, i els plans de la Pena, al nord, que separa la vall de Castellfollit, a l'oest, de la vall de Lladrons, a l'est, i els dos municipis.

87 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Creu de Matamala  (Matamala, Alta Cerdanya)  Despoblat

88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Creu de Quart, la  (Camp de Morvedre)  Contrafort meridional (346 m alt) de la serra d'Espadà, dins de la comarca

89 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu de Rial, grau de la  (Navès, Solsonès Gran cinglera, que domina la vall d'Ora, damunt Sant Lleir de la Vall d'Ora, límit meridional de l'altiplà de Busa. L'antic accés per a automòbils a Busa guanya el cingle des del coll d'Arques pel grau de la Creu.

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu de Roda, la  (Vic, Osona)  Caseria

91 CATALUNYA - POLÍTICA

Inici páginaCreu de Sant Jordi  (Catalunya, 1982 - )  Condecoració que atorga la Generalitat de Catalunya per a distinguir, segons el seu criteri, a personalitats que han sobresortit en els camps cultural, científic, professional o empresarial.

92 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu de Santos, la  (Benifallet / Tivenys, Baix Ebre - Tivissa, Ribera d'Ebre)  Cim culminant (941 m alt) de la serra de Cardó, damunt el portell de Xàquera. Termenal dels tres municipis.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu de Serra, la  (Llagostera, Gironès)  Veïnat

94 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Creu del Canonge, coll de la  (Albanyà, Alt Empordà / Costoja, Vallespir)  Coll entre els dos municipis

95 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Creu del Montseny, La  (Barcelona, 1899 – 1900)  Setmanari

96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Creu del Puig, la  (la Pobla de Farnals, Horta)  Barri que, juntament amb el Moratall, forma el lloc de la Pobla de Farnals, fins al 1608 del terme del Puig de Santa Maria. Actualment el poble de la Pobla és designat també amb aquest nom.

97 CATALUNYA - HISTÒRIA

Creu d'En Cobertella, la  (Roses, Alt Empordà)  Monument megalític, del tipus de sepulcre de corredor. És el més gran dels coneguts a Catalunya; la llosa de coberta fa 5,75 per 4,15 metres. Malgrat la seva importància, les troballes arqueològiques han estat molt escasses, perquè fou emprat com a cabana fins a època recent.

98 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Inici páginaCreu des Magres, sa  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Vénda

99 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creu-roja, la  (Espinelves, Osona)  Veïnat

100 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Creu Vermella, la  (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental Raval de la ciutat, 5 km a l'oest del centre urbà, a l'estroncament de la carretera de Palma a Sineu amb la que duu a's Pla de Na Tesa, al costat del barri de Son Ferriol.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creucoberta, coll de la  (Barcelona, Barcelonès)  Coll

102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Creucoberta, la  (València, Horta)  Barri de la ciutat

103 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creueta, coll de la  (Berguedà / Ripollès)  Depressió (1.820 m alt), entre les dues comarques

104 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Creueta, la  (Quart d'Onyar, Gironès)  Poble, a l'esquerra de l'Onyar, al límit amb el municipi de Girona. Pertany a la parròquia de Palol d'Onyar.

105 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Creunegra, la  (Carlet, Ribera Alta)  Caseria

Anar a:    Crea ]    [ Creixell, D ]    [ Cresp ]    [ Crespia ]    [ Creu ]    [ Creu de M ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans