|
|
|
|
|
|
|
|
l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Crea ] [ Creixell, D ] [ Cresp ] [ Crespia ] [ Creu ] [ Creu de M ] Des de CREA fins a Creunegra, la
1 NOR CUL CREA (Rosselló) Sigla del Comitat Rossellonès d'Estudis i d'Animació. 2 CAT ART Creació, Tapís de la (Girona, fi del s. XI) Brodat conservat al museu de la catedral de Girona 3 CAT LIT Crec en un Déu (Catalunya) Mots inicials de la traducció catalana del credo, que hom empra per a designar la mateixa oració i especialment la versió musicada per Lluís Romeu, que esdevingué un cant molt popular. 4 CAT BIO Credença, Jaume de (Barcelona, s. XVI) Pintor. Era fill de Nicolau. S'especialitzà en vidrieres artístiques. 5 CAT BIO Credença, Nicolau de (Nàpols, Itàlia, s. XV - Barcelona ?, s. XVI) Pintor 6 CAT BIO Credença, Nicolau de (Barcelona, s. XVI) Pintor, matemàtic i poeta 7 EST BIO Creeft i Champane, Josep de (Guadalajara, Castella, 1884 - Nova York, EUA, 1982) Escultor
9 CAT BIO Crehuet i Pardas, Pompeu (Barcelona, 1881 – 1941) Dramaturg i comediògraf. Es féu conèixer amb La morta (1904), obra dramàtica de tendències simbolistes que obtingué un èxit extraordinari. Durant molts anys l'escena catalana en representà l'obra, que, dins el tipus d'alta comèdia o comèdia ciutadana, descriuen, sense relleus marcats ni estudis psicològics profunds, la classe mitjana. L'any 1927, el consistori dels Jocs Florals de Barcelona li atorgà el premi Fastenrath per la seva obra Bromes i veres (1926. Cal esmentar-ne a més: Boca d'infern (1905), Comèdia d'amor (1905), Claror de posta (1905), L'encís dels divuit anys (1907), La família Rocamora (1909), Flors i violes (1909), Palmes i llorers (1922), El Pare Pedaç (1924) i La vall de Josafat (1927), entre altres. Dirgií les revistes "De Tots Colors" i "Revista Catalana". 10 CAT GEO Creixà, Santa Creu de (Piera, Anoia) Veure> Santa Creu de Creixà. 11 CAT BIO Créixams i Picó, Pere (Barcelona, 1893 – 1965) Pintor. Inicià la seva activitat artística a París, on s'havia traslladat el 1918. Exposà per primera vegada a la galeria Paul Guillaume i participà al Salon d'Automne i al Salon des Indépendants. Tornà a Catalunya (1927) i s'establí a Tossa, on contribuí a la creació d'un nucli artístic, freqüentat per Kars, Chagall i altres artístes. El seu estil evolucionà vers un cromatisme viu, postfauvista, plasmat en figures i paisatges. 12 CAT GEO Creixell (Borrassà, Alt Empordà) Poble 13 CAT GEO Creixell (Cubelles, Garraf) Quadra
15 CAT BIO Creixell, Arnau de ( ? , s. XII – s. XIII) Prelat 16 CAT HIS Creixell, comtat de (Catalunya) Títol, concedit el 1691 a Ramon de Sagarriga i de La Puente 17 CAT BIO Creixell, Dalmau de (Empordà, s. XII - Catalunya, d 1219) Cavaller. Serví a les ordres d'Alfons I el Cast i de Pere I el Catòlic. Se li atribuí una actuació decisiva en la batalla de les Navas de Tolosa (1212), malgrat que la seva participació sigui dubtosa. Prengué part en la batalla de Muret (1213), on morí el rei Pere, i posteriorment es traslladà al Llenguadoc, on col·laborà en la resistència dels càtars contra la croada de Montfort. Posteriorment tornà a Catalunya i serví Jaume I. 18 CAT BIO Creixell, Dalmau de ( ? , s. XIII – s. XIV) Cavaller 19 CAT BIO Creixell, Dalmau de (Catalunya, s. XIV) Cavaller. Estigué al servei d'Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la suspesa croada contra el regne de Granada (1331). 20 CAT BIO Creixell, Guillem de ( ? , s. XII) Cavaller
22 CAT BIO Creixell, Jaume de (Catalunya, s. XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta de València. Jaume I l'afavorí amb una petita donació. 23 NOR BIO Creixell, Lluís (Perpinyà, 1947 - ) Lingüista 24 CAT BIO Creixell, Pere de ( ? , s. XII – s. XIII) Cavaller 25 CAT BIO Creixell i Iglésias, Joan (Barcelona, 1867 – 1951) Historiador 26 CAT GEO Creixenturri (Camprodon, Ripollès) Llogaret 27 CAT HIS Crema de Convents, la (Catalunya, jul/1835) Fets anticlericals ocorreguts en diversos pobles 28 CAT HIS Crema del Paper Segellat, la (Manresa, Bages, 2/jun/1808) Moviment popular, inici de la Guerra del Francès 29 NOR GEO Cremadells (Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir) Veïnat, al voltant de l'antic castell de Cremadells, a la capçalera de la riera de la Quera. 30 VAL BIO Cremades i Arlandis, Ferran (Bellreguard, Safor, 19/gen/1950 - ) Novel·lista. Després d'un primer llibre de poemes, Paraula del vent i del foc (1976), guanyà el premi Sant Jordi 1977 amb la novel·la Coll de serps (1978), en què la violència i l'erotisme dominen la narració. Publicà altres novel·les com La femina de la Pobla de les femmes pecadrius (1980), El cant de la Sibyla (1983), Cafè fet exprés (1985), Hotel Àfrica (1987), Línia trencada (1991), Plaça rodona (1995). També s'ha dedicat al llibre infantil: Vaixell de neu (1989) i Dragomon (1994). Ha treballat igualment com a fotògraf i ha realitzat diversos curtmetratges experimentals. 31 CAT GEO Cremal, gorja de (Catalunya) Gran entalladura (o de Núria) oberta pel riu de Núria al llarg de 3 km fins a l'aiguabarreig amb el Freser. A la confluència s'ha format l'espadat de 700 m de desnivell anomenat les roques de Totlomon. 32 VAL PUB Cresol, El (València, 2/mar/1841) Títol d'un número d'"El Mole", per evitar la censura 33 EST PUB Cresol, El (Madrid, 1844 - ) Setmanari satíric i humorístic en català 34 VAL BIO Crespí (València, s. XIV – s. XVI) Família d'il·luminadors, dins el corrent de l'estil internacional. Fou iniciada per Domènec Crespí.
36 VAL BIO Crespí, Galceran ( ? , ? ) Il·luminador 37 BAL BIO Crespí, Joan (Illes Balears, s. XV - Palma de Mallorca, 16/oct/1521) Dirigent agermanat 38 BAL BIO Crespí, Joan (Illes Balears, s. XVI – 1584) Religiós 39 VAL BIO Crespí, Lleonard ( ? , ? ) Il·luminador 40 VAL BIO Crespí, Miquel ( ? , ? ) Pintor 41 VAL BIO Crespí, Pere ( ? , ? ) Il·luminador 42 VAL BIO Crespí, Pere ( ? , s. XV – s. XVI) Il·luminador 43 VAL BIO Crespí de Valldaura i Bou, Lluís (València, s. XV - d 1526) Poeta 44 VAL BIO Crespí de Valldaura i Brizuela, Cristòfor (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1599 – Madrid, 1672) Jurisconsult. Fou oficial de l'Audiència de València, i l'any 1642 passà a la cort com a regent del Consell d'Aragó. L'any 1652 en fou nomenat president i, com a tal, vice-canceller d'Aragó. Formà part de la Junta de Govern que assessorava la regent Mariana d'Àustria en la minoritat de Carles II (des del 1665). 45 VAL BIO Crespí de Valldaura i Brizuela, Francesc (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1601 – Barcelona, 1662) Eclesiàstic i frare dominicà. Fou provincial d'Aragó del seu orde. El 1654 fou nomenat bisbe de Vic, on excel·lí per les seves virtuts. 46 VAL BIO Crespí de Valldaura i Brizuela, Lluís (València, 1607 – Novés, 1663) Bisbe d'Oriola (1652-58) 47 VAL BIO Crespí de Valldaura i Caro, Agustí (València, 1833 – Madrid, 1893) Polític carlí 48 VAL BIO Crespí de Valldaura i de Borja, Francesc (València, XVI – 1609) Poeta
50 VAL BIO Crespí i de Valldaura, Lluís (País Valencià, s. XV) Cavaller 51 BAL BIO Crespí i Fiol, Joan (Illes Balears, v. 1722 - ? , s. XVIII) Franciscà 52 BAL BIO Crespí i Salom, Andreu (Palma de Mallorca, 1896 – 1982) Pedagog i polític. Llicenciat en ciències per la Universitat de Barcelona, presidí l'Associació Catalana d'Estudiants (1920-21) i, de tornada a Palma de Mallorca (1923), creà el col·legi Cervantes, en el qual intentà una renovació pedagògica. El maig de 1931 ingressà al Partit Socialista i, molt unit a Llorenç Bisbal, fou el secretari del comitè executiu de la Federació Socialista Balear en 1932-33. El juliol de 1931 participà en l'assemblea de discussió del Projecte d'Estatut d'autonomia de les Illes Balears. Pel juliol de 1936 fou detingut i empresonat. 53 CAT BIO Crespí i Vallès, Mateu (Barcelona, 1786 – 1856) Cronista 54 CAT MUN Crespià (Pla de l'Estany) Municipi: 138 m alt, 11,1 km2, 194 hab (1999) 55 VAL HIS Crespins (l'Alcúdia de Crespins, Costera) Antiga alqueria 56 CAT BIO Crespo, Juan (Aragó, s. XV – Catalunya, s. XV) Mestre en teologia 57 VAL BIO Crespo y Azorín, Evaristo (Aiora, Vall de Cofrents, 1863 – 1941) Advocat i polític. Es llicencià en dret a València, i fou diputat del partit conservador a les corts (1908). El 1909, després de la Setmana Tràgica, fou nomenat governador civil de Barcelona. Emprengué una repressió arbitrària, amb un desconeixement total de la situació, i clausurà, entre moltes altres entitats, el Centre Excursionista de Catalunya. La seva actuació motivà protestes de Francesc Cambó i d'Amadeu Hurtado prop del ministre Juan de la Cierva, sense resultat. El 1910 fou destituït del càrrec. 58 CAT BIO Crespo y Pérez de Madrid, Ángel (Ciudad Real, Castella, 1926 – Barcelona, 1995) Escriptor 59 CAT BIO Cresques, Cohen (Cervera, Segarra, s. XV) Membre de la comunitat jueva 106 CAT BIO Cresques, Hasdai (Barcelona, 1340 - Barcelona ?, 1410) Filòsof jueu. Cosmògraf pertanyent a la comunitat hebrea. Intentà fonamentar racionalment la doctrina i l'espiritualitat judaiques utilitzant arguments aristotèlics. Contraris a Maimònides, admeté l'existència d'un infinit extramundà i afirmà la possibilitat de conèixer alguns atributs positius de Déu. Influí en Spinoza. Autor d'Or Adonai (Ferrara, 1556). A l'assalt al call jueu de la capital, el 1391, li mataren un fill davant d'ell. Fou astròleg del rei Joan I, i molt estimat per aquest. 60 BAL BIO Cresques, Jafuda (Palma de Mallorca, 1360 – Sagres, XV) Cartògraf 61 CAT BIO Cresques Abnarrabí (Lleida, s. XV) Oftalmòleg i cirurgià 62 BAL BIO Cresques Abraham (Palma de Mallorca, s. XIV – 1381) Cartògraf
64 CAT BIO Cresques de Caslar (el Catllar, Tarragonès, s. XIV - Catalunya, s. XIV) Metge i poeta. És autor d'una traducció en llengua hebraica de la Summa de medicina d'Arnau de Vilanova. 65 CAT BIO Cresques de Viviers (Viviers, Delfinat, s. XIV – Barcelona, 1391) Astròleg 66 BAL GEO Crestatx (sa Pobla, Mallorca Septentrional) Santuari 67 VAL LIT Crestià, Lo (País Valencià, 1378) Obra monumental de Francesc Eiximenis 68 FRA MUN Cretes (Matarranya) Municipi: 563 m alt, 52,2 km2, 619 hab (1999) 69 VAL GEO Creu, alt de la (Bocairent, Vall d'Albaida) Cim (955 m alt) de la serra d'Ontinyent, a la divisió d'aigües del Vinalopó i del riu Clariano. 70 CAT HIS Creu, bassa de la (Tortosa, Baix Ebre) Antic estany 71 CAT BIO Creu, Esteve de la (Catalunya, s. XVII – s. XVIII) Militar 72 CAT GEO Creu, puig de la (Castellar del Vallès / Sentmenat, Vallès Occidental) Cim (664 m alt) de la serra triàsica que separa les valls dels torrents de Montllor i de Canyelles, tributaris de la riera de Caldes i del Ripoll, termenal dels dos municipis, coronat per l'església de >Puigdelacreu. 73 CAT GEO Creu, punta de la (el Port de la Selva, Alt Empordà) Cap de la costa 74 BAL GEO Creu, punta de sa (Sant Joan d'Eivissa, Eivissa) Promontori (231 m alt) 75 BAL GEO Creu, punta de sa (Formentera, Eivissa) Cap de la costa, a l'illa, al nord de la Mola 76 BAL GEO Creu, punta de sa (Sóller, Mallorca Occidental) Cap de la costa, a llevant del port 77 CAT GEO Creu, raval de la (Tortosa, Baix Ebre) Raval de la ciutat
79 CAT GEO Creu, serra de la (Tivissa, Ribera d'Ebre) Massís muntanyós (734 m alt) 80 CAT GEO Creu Alta, la (Sabadell, Vallès Occidental) Barri de la ciutat 81 CAT GEO Creu de Barberà, la (Sabadell, Vallès Occidental) Barri de la ciutat 82 CAT GEO Creu de Campdevànol, la (Campdevànol, Ripollès) Veïnat, a la dreta del Freser, aigua avall del poble. 83 CAT GEO Creu de Codines, la (Vic, Osona) Altre nom de la caseria de la Creu de Roda. 84 CAT GEO Creu de Ferro, la (Fígols de les Mines / Saldes, Berguedà) Cim (2.286 m alt) de la serra d'Ensija, punt culminant dels rasos d'Ensija, al límit entre els dos termes. 85 CAT GEO Creu de l'Arç (Vidrà, Ripollès) Veïnat 86 CAT GEO Creu de l'Ardit, coll de la (Conca de Barberà) Coll (1.011 m alt) de les muntanyes de Prades, dins de la comarca 87 NOR HIS Creu de Matamala (Matamala, Alta Cerdanya) Despoblat 88 VAL GEO Creu de Quart, la (Camp de Morvedre) Contrafort meridional (346 m alt) de la serra d'Espadà, dins de la comarca 89 CAT GEO Creu de Rial, grau de la (Navès, Solsonès) Gran cinglera, que domina la vall d'Ora, damunt Sant Lleir de la Vall d'Ora, límit meridional de l'altiplà de Busa. L'antic accés per a automòbils a Busa guanya el cingle des del coll d'Arques pel grau de la Creu. 90 CAT GEO Creu de Roda, la (Vic, Osona) Caseria 91 CAT POL Creu de Sant Jordi (Catalunya, 1982 - ) Condecoració que atorga la Generalitat de Catalunya per a distinguir, segons el seu criteri, a personalitats que han sobresortit en els camps cultural, científic, professional o empresarial. 92 CAT GEO Creu de Santos, la (Benifallet / Tivenys, Baix Ebre - Tivissa, Ribera d'Ebre) Cim culminant (941 m alt) de la serra de Cardó, damunt el portell de Xàquera. Termenal dels tres municipis. 93 CAT GEO Creu de Serra, la (Llagostera, Gironès) Veïnat
95 CAT PUB Creu del Montseny, La (Barcelona, 1899 – 1900) Setmanari 96 VAL GEO Creu del Puig, la (la Pobla de Farnals, Horta) Barri 97 CAT HIS Creu d'En Cobertella, la (Roses, Alt Empordà) Monument megalític 98 BAL GEO Creu des Magres, sa (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Vénda 99 CAT GEO Creu-roja, la (Espinelves, Osona) Veïnat 100 BAL GEO Creu Vermella, la (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Raval de la ciutat 101 CAT GEO Creucoberta, coll de la (Barcelona, Barcelonès) Coll 102 VAL GEO Creucoberta, la (València, Horta) Barri de la ciutat 103 CAT GEO Creueta, coll de la (Berguedà / Ripollès) Depressió (1.820 m alt), entre les dues comarques 104 CAT GEO Creueta, la (Quart d'Onyar, Gironès) Poble 105 VAL GEO Creunegra, la (Carlet, Ribera Alta) Caseria
Des de CREA fins a Creunegra, la l'ALGuer - ANDorra - BALears - CATalunya - CORona catalano-aragonesa - ESTat espanyol - EURopa - FRAnja de Ponent - MON - PAÏsos Catalans - País VALencià ART - BIOgrafia - COMarques - CULtura i entitats - EMPreses - ESPorts - GEOgrafia - HIStòria - LITeratura - MUNicipis - POLlítica - PUBlicacions diverses - VARis Anar a: [ Crea ] [ Creixell, D ] [ Cresp ] [ Crespia ] [ Creu ] [ Creu de M ]
|
|
|
