|
|
|
Anar a: [ Crea ] [ Creixell, D ] [ Cresp ] [ Crespia ] [ Creu ] [ Creu de M ] Si fessim cas dels consells dels altres, anirien molt millor les coses dels altres. (Jaume Perich i Escala) 1 CATALUNYA NORD - CULTURA CREA (Rosselló) Sigla del Comitat Rossellonès d'Estudis i d'Animació. 2 CATALUNYA - ART Creació, Tapís de la (Girona, fi del s. XI) Brodat conservat al museu de la catedral de Girona 3 CATALUNYA - LITERATURA Crec en un Déu (Catalunya) Mots inicials de la traducció catalana del credo, que hom empra per a designar la mateixa oració i especialment la versió musicada per Lluís Romeu, que esdevingué un cant molt popular. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Credença, Jaume de (Barcelona, s. XVI) Pintor. Era fill de Nicolau. S'especialitzà en vidrieres artístiques. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Credença, Nicolau de (Nàpols, Itàlia, s. XV - Barcelona ?, s. XVI) Pintor 6 CATALUNYA - BIOGRAFIA
7 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Creeft i Champane, Josep de (Guadalajara, Castella, 1884 - Nova York, EUA, 1982) Escultor 8 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Cregüenya, vall de (Benasc, Alta Ribagorça) Vall del massís de la Maladeta, tributària, per l'esquerra, de l'Éssera, prop dels banys de Benasc. És separada, al sud, de les valls Hiverna i de Corones, i per les crestes d'Estatats, d'Aragüells (amb el pic de Cregüenya, de 3.009 m alt) i la cresta de Cregüenya (entre el coll de Cregüenya, a 2.910 m alt, i el coll Maleït), i, al nord, de les valls de Paderna i d'Alba, per les crestes de la Maladeta i d'Alba. Sota el coll Maleït hi ha la petita gelera de Cregüenya, que alimenta el gran estany de Cregüenya (2.657 m alt). Entre l'estany i l'Éssera els vessants del riu de Cregüenya són coberts pel bosc de Cregüenya, important avetar. 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Crehuet i Pardas, Pompeu (Barcelona, 1881 – 1941) Dramaturg i comediògraf. Es féu conèixer amb La morta (1904), obra dramàtica de tendències simbolistes que obtingué un èxit extraordinari. Durant molts anys l'escena catalana en representà l'obra, que, dins el tipus d'alta comèdia o comèdia ciutadana, descriuen, sense relleus marcats ni estudis psicològics profunds, la classe mitjana. L'any 1927, el consistori dels Jocs Florals de Barcelona li atorgà el premi Fastenrath per la seva obra Bromes i veres (1926. Cal esmentar-ne a més: Boca d'infern (1905), Comèdia d'amor (1905), Claror de posta (1905), L'encís dels divuit anys (1907), La família Rocamora (1909), Flors i violes (1909), Palmes i llorers (1922), El Pare Pedaç (1924) i La vall de Josafat (1927), entre altres. Dirgií les revistes "De Tots Colors" i "Revista Catalana". 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creixà, Santa Creu de (Piera, Anoia) Veure> Santa Creu de Creixà. 11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Créixams i Picó, Pere (Barcelona, 1893 – 1965) Pintor. Inicià la seva activitat artística a París, on s'havia traslladat el 1918. Exposà per primera vegada a la galeria Paul Guillaume i participà al Salon d'Automne i al Salon des Indépendants. Tornà a Catalunya (1927) i s'establí a Tossa, on contribuí a la creació d'un nucli artístic, freqüentat per Kars, Chagall i altres artístes. El seu estil evolucionà vers un cromatisme viu, postfauvista, plasmat en figures i paisatges. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA
13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creixell (Cubelles, Garraf) Quadra del terme, a l'indret on sorgí Vilanova de Cubelles, un dels nuclis constitutius de Vilanova i la Geltrú. 14 CATALUNYA -MUNICIPI
15 CATALUNYA - BIOGRAFIA Creixell, Arnau de ( ? , s. XII – s. XIII) Prelat 16 CATALUNYA - HISTÒRIA Creixell, comtat de (Catalunya) Títol, concedit el 1691 al noble Ramon de Sagarriga i de La Puente, senyor de Creixell (Alt Empordà). El seu nét i tercer comte fou l'erudit Joan de Sagarriga i de Reard. Passà als Borràs, valencians, i als Cebrián. 17 CATALUNYA - BIOGRAFIA Creixell, Dalmau de (Empordà, s. XII - Catalunya, d 1219) Cavaller. Serví a les ordres d'Alfons I el Cast i de Pere I el Catòlic. Se li atribuí una actuació decisiva en la batalla de les Navas de Tolosa (1212), malgrat que la seva participació sigui dubtosa. Prengué part en la batalla de Muret (1213), on morí el rei Pere, i posteriorment es traslladà al Llenguadoc, on col·laborà en la resistència dels càtars contra la croada de Montfort. Posteriorment tornà a Catalunya i serví Jaume I. 18 CATALUNYA - BIOGRAFIA
19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Creixell, Dalmau de (Catalunya, s. XIV) Cavaller. Estigué al servei d'Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la suspesa croada contra el regne de Granada (1331). 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Creixell, Guillem de ( ? , s. XII) Cavaller 21 CATALUNYA - BIOGRAFIA Creixell, Guillem de (Catalunya, s XII – s XIII) Cavaller. Fou, amb el seu germà Dalmau, un dels testimonis del testament d'Alfons I (1194). Acompanyà sovint el rei Pere el Catòlic, i també Jaume I els primers anys del seu regnat. El 1210, regnant encara Pere, es destacà com un dels comandants de la presa de Villafeliche, als atacs de la frontera del Baix Aragó. 22 CATALUNYA - BIOGRAFIA Creixell, Jaume de (Catalunya, s. XIII) Cavaller. Prengué part a la conquesta de València. Jaume I l'afavorí amb una petita donació. 23 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Creixell, Lluís (Perpinyà, 1947 - ) Lingüista. Preocupat per la catalanitat de Catalunya Nord, ha participat activament en les diverses manifestacions catalanistes i col·laborà en diverses publicacions. Ha publicat un Diccionari bàsic francès-català (1974). 24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Creixell, Pere de (Catalunya, s XII – s XIII) Cavaller. El 1206 anà a Acre per gestionar el matrimoni entre Pere I el Catòlic i Maria de Jerusalem, sobre la base d'anar abans d'un any el rei Pere en auxili de Terra Santa. Les negociacions de Creixell reeixiren. El compromís no tingué efecte, en tot cas, per haver-se negat el papa Innocent III a dissoldre el matrimoni anterior del monarca amb Maria de Montpeller. 25 CATALUNYA - BIOGRAFIA
26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creixenturri (Camprodon, Ripollès) Llogaret 27 CATALUNYA - HISTÒRIA Crema de Convents, la (Catalunya, jul/1835) Fets anticlericals ocorreguts en diversos pobles 28 CATALUNYA - HISTÒRIA Crema del Paper Segellat, la (Manresa, Bages, 2/jun/1808) Moviment popular, inici de la Guerra del Francès 29 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cremadells (Sant Llorenç de Cerdans, Vallespir) Veïnat, al voltant de l'antic castell de Cremadells, a la capçalera de la riera de la Quera. 30 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cremades i Arlandis, Ferran (Bellreguard, Safor, 19/gen/1950 - ) Novel·lista. Després d'un primer llibre de poemes, Paraula del vent i del foc (1976), guanyà el premi Sant Jordi 1977 amb la novel·la Coll de serps (1978), en què la violència i l'erotisme dominen la narració. Publicà altres novel·les com La femina de la Pobla de les femmes pecadrius (1980), El cant de la Sibyla (1983), Cafè fet exprés (1985), Hotel Àfrica (1987), Línia trencada (1991), Plaça rodona (1995). També s'ha dedicat al llibre infantil: Vaixell de neu (1989) i Dragomon (1994). Ha treballat igualment com a fotògraf i ha realitzat diversos curtmetratges experimentals. 31 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cremal, gorja de (Catalunya) Gran entalladura (o de Núria) oberta pel riu de Núria al llarg de 3 km fins a l'aiguabarreig amb el Freser. A la confluència s'ha format l'espadat de 700 m de desnivell anomenat les roques de Totlomon. 32 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Cresol, El (València, 2/mar/1841) Títol d'un número d'"El Mole", per evitar la censura. 33 ESTAT ESPANYOL - PUBLICACIÓ
34 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Crespí (València, s. XIV – s. XVI) Família d'il·luminadors, dins el corrent de l'estil internacional. Fou iniciada per Domènec Crespí. 35 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Crespí, Domènec ( ? , s. XV - València ?, 1437/38) Il·luminador 36 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Crespí, Galceran ( ? , ? ) Il·luminador 37 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Crespí, Joan (Illes Balears, s. XV - Palma de Mallorca, 16/oct/1521) Menestral i dirigent agermanat. Pertanyia al gremi de pellaires. Al final del 1520 pronuncià, com a síndic del gremi, un discurs contra els nobles. Després de la fugida del virrei, els agermanats, amos de Palma de Mallorca, nomenaren Crespí capità de les milícies menestrals. Participà molt activament en la presa del castell de Bellver, on s'havia fet fort el sotsdelegat del virrei, Pax, i aquesta acció constituí el màxim triomf dels agermanats. La revolta es radicalitzà, i Crespí, que havia pres una actitud de feblesa, envers els nobles que resistien a Alcúdia, i autoritària, envers els seus seguidors, fou considerat traïdor, condemnat a mort i executat. Joanot Colom el succeí en la direcció de la revolta. 38 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Crespí, Joan (Illes Balears, s. XVI – 1584) Religiós 39 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
40 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Crespí, Miquel ( ? , ? ) Pintor 41 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Crespí, Pere (València, s XV) Il·luminador 42 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Crespí, Pere (València, s XV – s XVI) Il·luminador. Conegut del 1467 al 1503. La seva documentació ha fet creure que es tracta d'un membre més tardà de la família, diferent del fill homònim de Domènec. 50 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Crespí de Valldaura, Lluís (País Valencià, s. XV) Cavaller 43 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Crespí de Valldaura i Bou, Lluís (València, s XV - d 1526) Poeta. Fill del senyor de Sumacàrcer Lluís Crespí de Valldaura. Es doctorà en lleis a la Universitat de València, d'on fou catedràtic de cànons (1500-03) i rector (1506). Poesies seves, en català i castellà, figuren al Cancionero general (1511). Durant les Germanies (1520-22) lloà en una dècima, en català, la fidelitat de Morella, en contra dels agermanats. 44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Crespí de Valldaura i Brizuela, Cristòfor (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1599 – Madrid, 1672) Jurisconsult. Fou oficial de l'Audiència de València, i l'any 1642 passà a la cort com a regent del Consell d'Aragó. L'any 1652 en fou nomenat president i, com a tal, vice-canceller d'Aragó. Formà part de la Junta de Govern que assessorava la regent Mariana d'Àustria en la minoritat de Carles II (des del 1665). 45 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
46 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Crespí de Valldaura i Brizuela, Lluís (València, 1607 – Novés, 1663) Bisbe d'Oriola (1652-58) 47 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Crespí de Valldaura i Caro, Agustí (València, 1833 – Madrid, 1893) Polític carlí 48 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Crespí de Valldaura i de Borja, Francesc (València, XVI – 1609) Poeta 49 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Crespí i Borja, Lluís (País Valencià, s. XVI) Eclesiàstic 51 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Crespí i Fiol, Joan (Illes Balears, v 1722 - Califòrnia ?, EUA, s XVIII) Franciscà. Missioner a Mèxic (v 1750). Fou un dels companys més distingits de fra Juníper Serra en la colonització i evangelització de Califòrnia (1769-70), on participà com a cronista oficial anotant observacions i experiències personals. Els seus relats es conserven en 6 diaris. Participà en l'expedició (que també relatà) al poblat de Nutka, i a l'illa de Bodega y Cuadra (actual Vancouver). 52 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Crespí i Vallès, Mateu (Barcelona, 1786 – 1856) Cronista 54 CATALUNYA - MUNICIPI
55 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Crespins (l'Alcúdia de Crespins, Costera) Antiga alqueria 56 CATALUNYA - BIOGRAFIA Crespo, Juan (Aragó, s. XV – Catalunya, s. XV) Mestre en teologia 57 PAÍS VALENCIÀ / CATALUNYA - BIOGRAFIA
58 CATALUNYA - BIOGRAFIA Crespo y Pérez de Madrid, Ángel (Ciudad Real, Castella, 1926 – Barcelona, 1995) Escriptor 59 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cresques, Cohen (Cervera, Segarra, s. XV) Membre de la comunitat jueva 106 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cresques, Hasdai (Barcelona, 1340 - Barcelona ?, 1410) Filòsof jueu. Cosmògraf pertanyent a la comunitat hebrea. Intentà fonamentar racionalment la doctrina i l'espiritualitat judaiques utilitzant arguments aristotèlics. Contraris a Maimònides, admeté l'existència d'un infinit extramundà i afirmà la possibilitat de conèixer alguns atributs positius de Déu. Influí en Spinoza. Autor d'Or Adonai (Ferrara, 1556). A l'assalt al call jueu de la capital, el 1391, li mataren un fill davant d'ell. Fou astròleg del rei Joan I, i molt estimat per aquest. 60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cresques, Jafuda (Palma de Mallorca, 1360 – Sagres, XV) Cartògraf 61 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cresques Abnarrabí (Lleida, s. XV) Oftalmòleg i cirurgià 62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
63 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cresques Adret (Cervera, Segarra, s. XV) Metge. Conegué a Nàpols el rei Alfons IV el Magnànim. A la mort del monarca en pronuncià l'elogi fúnebre, a les cerimònies de dol general a les quals s'associà la comunitat cerverina. 64 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cresques de Caslar (el Catllar, Tarragonès, s. XIV - Catalunya, s. XIV) Metge i poeta. És autor d'una traducció en llengua hebraica de la Summa de medicina d'Arnau de Vilanova. 65 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cresques de Viviers (Viviers, Delfinat, França, s XIV – Barcelona, 1391) Astròleg jueu. Residia a Avinyó, on Joan I de Catalunya-Aragó li adreçà freqüents consultes. El 1386 passà al servei directe del monarca, a Catalunya. El 1389 fou nomenat procurador reial i gestor general de les aljames jueves de la corona catalano-aragonesa. Morí en l'avalot del Call de Barcelona; la seva muller i els seus fills se salvaren convertint-se al cristianisme. 66 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Crestatx (sa Pobla, Mallorca Septentrional) Santuari 67 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Crestià, Lo (País Valencià, 1378) Obra monumental de Francesc Eiximenis 68 FRANJA PONENT - MUNICIPI Cretes (Matarranya) Municipi: 563 m alt, 52,2 km2, 619 hab (1999) 69 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
70 CATALUNYA - HISTÒRIA Creu, bassa de la (Tortosa, Baix Ebre) Antic estany (o de les Creus) del delta de l'Ebre, entre la vora esquerra del riu i de les basses de l'Illot i de l'Arena. 71 CATALUNYA - BIOGRAFIA Creu, Esteve de la (Catalunya, s. XVII – s. XVIII) Militar 72 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creu, puig de la (Castellar del Vallès / Sentmenat, Vallès Occidental) Cim (664 m alt) de la serra triàsica que separa les valls dels torrents de Montllor i de Canyelles, tributaris de la riera de Caldes i del Ripoll, termenal dels dos municipis, coronat per l'església de >Puigdelacreu. 73 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creu, punta de la (el Port de la Selva, Alt Empordà) Cap de la costa 74 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Creu, punta de sa (Sant Joan d'Eivissa, Eivissa) Promontori (231 m alt) 75 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Creu, punta de sa (Formentera, Eivissa) Cap de la costa, a l'illa, al nord de la Mola 76 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Creu, punta de sa (Sóller, Mallorca Occidental) Cap de la costa, a llevant des Port de Sóller. 77 CATALUNYA - GEOGRAFIA
78 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Creu, sa (Sant Antoni de Portmany, Eivissa) Vénda 79 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creu, serra de la (Tivissa, Ribera d'Ebre) Massís muntanyós (734 m alt) 80 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creu Alta, la (Sabadell, Vallès Occidental) Barri de la ciutat 81 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creu de Barberà, la (Sabadell, Vallès Occidental) Barri, al sud de la ciutat, al límit amb el terme de Santa Maria de Barberà, al qual pertangué fins al 1959, format a partir dels anys quaranta. La carretera de Barcelona parteix el barri en dues zones. La urbanització és anàrquica, i la població, d'origen immigrant en un 80%. 82 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creu de Campdevànol, la (Campdevànol, Ripollès) Veïnat, a la dreta del Freser, aigua avall del poble. 83 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creu de Codines, la (Vic, Osona) Altre nom de la caseria de la Creu de Roda. 84 CATALUNYA - GEOGRAFIA
85 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creu de l'Arç (Vidrà, Ripollès) Veïnat, al nord-est del poble, a l'indret on el camí de Ciuret inicia la devallada vers el riu Ges (collet de Creu de l'Arç). 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creu de l'Ardit, coll de la (l'Espluga de Francolí / Montblanc, Conca de Barberà) Coll (1.011 m alt) de les muntanyes de Prades, entre la serra del bosc de Poblet, al sud, i els plans de la Pena, al nord, que separa la vall de Castellfollit, a l'oest, de la vall de Lladrons, a l'est, i els dos municipis. 87 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Creu de Matamala (Matamala, Alta Cerdanya) Despoblat 88 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Creu de Quart, la (Camp de Morvedre) Contrafort meridional (346 m alt) de la serra d'Espadà, dins de la comarca 89 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creu de Rial, grau de la (Navès, Solsonès) Gran cinglera, que domina la vall d'Ora, damunt Sant Lleir de la Vall d'Ora, límit meridional de l'altiplà de Busa. L'antic accés per a automòbils a Busa guanya el cingle des del coll d'Arques pel grau de la Creu. 90 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creu de Roda, la (Vic, Osona) Caseria 91 CATALUNYA - POLÍTICA
92 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creu de Santos, la (Benifallet / Tivenys, Baix Ebre - Tivissa, Ribera d'Ebre) Cim culminant (941 m alt) de la serra de Cardó, damunt el portell de Xàquera. Termenal dels tres municipis. 93 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creu de Serra, la (Llagostera, Gironès) Veïnat 94 CATALUNYA / CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Creu del Canonge, coll de la (Albanyà, Alt Empordà / Costoja, Vallespir) Coll entre els dos municipis 95 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Creu del Montseny, La (Barcelona, 1899 – 1900) Setmanari 96 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Creu del Puig, la (la Pobla de Farnals, Horta) Barri que, juntament amb el Moratall, forma el lloc de la Pobla de Farnals, fins al 1608 del terme del Puig de Santa Maria. Actualment el poble de la Pobla és designat també amb aquest nom. 97 CATALUNYA - HISTÒRIA Creu d'En Cobertella, la (Roses, Alt Empordà) Monument megalític, del tipus de sepulcre de corredor. És el més gran dels coneguts a Catalunya; la llosa de coberta fa 5,75 per 4,15 metres. Malgrat la seva importància, les troballes arqueològiques han estat molt escasses, perquè fou emprat com a cabana fins a època recent. 98 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA
99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creu-roja, la (Espinelves, Osona) Veïnat 100 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA Creu Vermella, la (Palma de Mallorca, Mallorca Occidental) Raval de la ciutat, 5 km a l'oest del centre urbà, a l'estroncament de la carretera de Palma a Sineu amb la que duu a's Pla de Na Tesa, al costat del barri de Son Ferriol. 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creucoberta, coll de la (Barcelona, Barcelonès) Coll 102 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Creucoberta, la (València, Horta) Barri de la ciutat 103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creueta, coll de la (Berguedà / Ripollès) Depressió (1.820 m alt), entre les dues comarques 104 CATALUNYA - GEOGRAFIA Creueta, la (Quart d'Onyar, Gironès) Poble, a l'esquerra de l'Onyar, al límit amb el municipi de Girona. Pertany a la parròquia de Palol d'Onyar. 105 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Creunegra, la (Carlet, Ribera Alta) Caseria
Anar
a: [ Crea ]
[ Creixell, D ] [ Cresp ]
[ Crespia ] [ Creu ]
[ Creu de M ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
