1

2

1

CREA  Sigla del Comitat Rossellonès d'Estudis i d'Animació

N

C

2

Creació, Tapís de la  (Girona, fi del s. XI)  Brodat conservat al museu de la catedral de Girona

C

A

3

Crec en un Déu  (Catalunya)  Mots inicials de la traducció catalana del credo, que hom empra per a designar la mateixa oració i especialment la versió musicada per Lluís Romeu, que esdevingué un cant molt popular.

C

V

4

Credença, Jaume de  (Barcelona, s. XVI)  Pintor

C

B

5

Credença, Nicolau de  (Nàpols, Itàlia, s. XV - Barcelona ?, s. XVI)  Pintor

C

B

6

Credença, Nicolau de  (Barcelona, s. XVI)  Pintor, matemàtic i poeta

C

B

7

Creeft i Champane, Josep de  (Guadalajara, Castella, 1884 - Nova York, EUA, 1982)  Escultor

E

B

8

Cregüenya, vall de  Vall del massís de la Maladeta, al mun. de Benasc (Alta Ribagorça)

F

G

9

Crehuet i Pardas, Pompeu  (Barcelona, 1881 – 1941)  Dramaturg

C

B

10

Creixà, Santa Creu de  Veure> Santa Creu de Creixà (Piera, Anoia)

C

G

11

Créixams i Picó, Pere  (Barcelona, 1893 – 1965)  Pintor

C

B

12

Creixell  Poble del mun. de Borrassà (Alt Empordà)

C

G

13

Creixell  Quadra del mun. de Cubelles (Garraf)

C

G

14

Creixell  Municipi del Tarragonès: 48 m alt, 10,4 km2, 1.664 hab (1999)

C

M

15

Creixell, Arnau de  ( ? , s. XII – s. XIII)  Prelat

C

B

16

Creixell, comtat de  Títol de Catalunya, concedit el 1691 a Ramon de Sagarriga i de La Puente

C

H

17

Creixell, Dalmau de  (Empordà, s. XII - Catalunya ?, d 1219)  Cavaller

C

B

18

Creixell, Dalmau de  ( ? , s. XIII – s. XIV)  Cavaller

C

B

19

Creixell, Dalmau de  (Catalunya, s. XIV)  Cavaller. Estigué al servei d'Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats per aquest a la suspesa croada contra el regne de Granada (1331).

C

B

20

Creixell, Guillem de  ( ? , s. XII)  Cavaller

C

B

21

Creixell, Guillem de  ( ? , s. XII – s. XIII)  Cavaller

C

B

22

Creixell, Jaume de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

23

Creixell, Lluís  (Perpinyà, 1947 - )  Lingüista

N

B

24

Creixell, Pere de  ( ? , s. XII – s. XIII)  Cavaller

C

B

25

Creixell i Iglésias, Joan  (Barcelona, 1867 – 1951)  Historiador

C

B

26

Creixenturri  Llogaret del mun. de Camprodon (Ripollès)

C

G

27

Crema de Convents, la  (Catalunya, jul-1835)  Fets anticlericals ocorreguts en diversos pobles

C

H

28

Crema del Paper Segellat, la  (Manresa, Bages, 2-jun-1808)  Moviment popular, inici de la Guerra del Francès

C

H

29

Cremadells  Veïnat del mun. de Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir)

N

G

30

Cremades i Arlandis, Ferran  (Bellreguard, Safor, 19/gen/1950 - )  Novel·lista. Després d'un primer llibre de poemes, Paraula del vent i del foc (1976), guanyà el premi Sant Jordi 1977 amb la novel·la Coll de serps (1978). Publicà altres novel·les i també s'ha dedicat al llibre infantil. Ha treballat igualment com a fotògraf i ha realitzat diversos curtmetratges experimentals.

V

B

31

Cremal, gorja de  (o de Núria) (Catalunya) Gran entalladura oberta pel riu de Núria al llarg de 3 km fins a l'aiguabarreig amb el Freser. A la confluència s'ha format l'espadat de 700 m de desnivell anomenat les roques de Totlomon.

C

G

32

Cresol, El  (València, 2/mar/1841)  Títol d'un número d'"El Mole", per evitar la censura

C

L

33

Cresol, El  (Madrid, 1844 - )  Setmanari satíric i humorístic en català

E

R

34

Crespí  (València, s. XIV – s. XVI)  Família d'il·luminadors, dins el corrent de l'estil internacional. Fou iniciada per Domènec Crespí.

V

B

35

Crespí, Domènec  ( ? , s. XV - València ?, 1437/38)  Il·luminador

V

B

36

Crespí, Galceran  ( ? , ? )  Il·luminador

V

B

37

Crespí, Joan  (Illes Balears, s. XV - Palma de Mallorca, 16-10-1521)  Dirigent agermanat

B

B

38

Crespí, Joan  (Illes Balears, s. XVI – 1584)  Religiós

B

B

39

Crespí, Lleonard  ( ? , ? )  Il·luminador

V

B

40

Crespí, Miquel  ( ? , ? )  Pintor

V

B

41

Crespí, Pere  ( ? , ? )  Il·luminador

V

B

42

Crespí, Pere  ( ? , s. XV – s. XVI)  Il·luminador

V

B

43

Crespí de Valldaura i Bou, Lluís  (València, s. XV - d 1526)  Poeta

V

B

44

Crespí de Valldaura i Brizuela, Cristòfor  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1599 – Madrid, 1672)  Jurisconsult

V

B

45

Crespí de Valldaura i Brizuela, Francesc  (Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1601 – Barcelona, 1662)  Eclesiàstic

V

B

46

Crespí de Valldaura i Brizuela, Lluís  (València, 1607 – Novés, 1663)  Bisbe d'Oriola (1652-58)

V

B

47

Crespí de Valldaura i Caro, Agustí  (València, 1833 – Madrid, 1893)  Polític carlí

V

B

48

Crespí de Valldaura i de Borja, Francesc  (València, XVI – 1609)  Poeta

V

B

49

Crespí i Borja, Lluís  (País Valencià, s. XVI)  Eclesiàstic

V

B

50

Crespí i de Valldaura, Lluís  (País Valencià, s. XV)  Cavaller

V

B

51

Crespí i Fiol, Joan  (Illes Balears, v. 1722 - ? , s. XVIII)  Franciscà

B

B

52

Crespí i Salom, Andreu  (Palma de Mallorca, 1896 – 1982)  Pedagog

B

B

53

Crespí i Vallès, Mateu  (Barcelona, 1786 – 1856)  Cronista

C

B

54

Crespià  Municipi del Pla de l'Estany: 138 m alt, 11,1 km2, 194 hab (1999)

C

M

55

Crespins  Antiga alqueria del mun. de l'Alcúdia de Crespins (Costera)

V

G

56

Crespo, Juan  (Aragó, s. XV – Catalunya, s. XV)  Mestre en teologia

C

B

57

Crespo y Azorín, Evaristo  (Aiora, Vall de Cofrents, 1863 – 1941)  Advocat i polític

V

B

58

Crespo y Pérez de Madrid, Ángel  (Ciudad Real, Castella, 1926 – Barcelona, 1995)  Escriptor

C

B

59

Cresques, Cohen  (Cervera, Segarra, s. XV)  Membre de la comunitat jueva

C

B

60

Cresques, Jafuda  (Palma de Mallorca, 1360 – Sagres, XV)  Cartògraf

B

B

61

Cresques Abnarrabí  (Lleida, s. XV)  Oftalmòleg i cirurgià

C

B

62

Cresques Abraham  (Palma de Mallorca, s. XIV – 1381)  Cartògraf

B

B

63

Cresques Adret  (Cervera, Segarra, s. XV)  Metge

C

B

64

Cresques de Caslar  ( ? , s. XIV)  Metge i poeta

C

B

65

Cresques de Viviers  (Viviers, Delfinat, s. XIV – Barcelona, 1391)  Astròleg

C

B

66

Crestatx  Santuari del mun. de sa Pobla (Mallorca Septentrional)

B

G

67

Crestià, Lo  (País Valencià, 1378)  Obra monumental de Francesc Eiximenis

V

L

68

Cretes  Municipi de la Matarranya: 563 m alt, 52,2 km2, 619 hab (1999)

F

M

69

Creu, alt de la  Cim (955 m alt) de la serra d'Ontinyent. al mun. de Bocairent (Vall d'Albaida)

V

G

70

Creu, bassa de la  Antic estany del mun. de Tortosa (Baix Ebre)

C

G

71

Creu, Esteve de la  (Catalunya, s. XVII – s. XVIII)  Militar

C

B

72

Creu, puig de la  Cim (664 m alt) de la serra triàsica que separa les valls dels torrents de Montllor i de Canyelles, tributaris de la riera de Caldes i del Ripoll, termenal dels

C

G

73

Creu, punta de la  Cap de la costa, al mun. del Port de la Selva (Alt Empordà)

C

G

74

Creu, punta de sa  Promontori (231 m alt) del mun. de Sant Joan d'Eivissa (Eivissa)

B

G

75

Creu, punta de sa  Cap de la costa, a l'illa de Formentera (Eivissa), al nord de la Mola

B

G

76

Creu, punta de sa  Cap de la costa, al mun. de Sóller (Mallorca Occidental), a llevant del port

B

G

77

Creu, raval de la  Raval de la ciutat de Tortosa (Baix Ebre)

C

G

78

Creu, sa  Vénda del mun. de Sant Antoni de Portmany (Eivissa)

B

G

79

Creu, serra de la  Massís muntanyós (734 m alt) del mun. de Tivissa (Ribera d'Ebre)

C

G

80

Creu Alta, la  Barri de la ciutat de Sabadell (Vallès Occidental)

C

G

81

Creu de Barberà, la  Barri de la ciutat de Sabadell (Vallès Occidental)

C

G

82

Creu de Campdevànol, la  Veïnat del mun. de Campdevànol (Ripollès)

C

G

83

Creu de Codines, la  Altre nom de la caseria de la Creu de Roda (Vic, Osona)

C

G

84

Creu de Ferro, la  Cim (2.286 m alt) de la serra d'Ensija, als mun. de Fígols de les Mines i Saldes (Berguedà)

C

G

85

Creu de l'Arç  Veïnat del mun. de Vidrà (Ripollès)

C

G

86

Creu de l'Ardit, coll de la  Coll (1.011 m alt) de les muntanyes de Prades, a la comarca de la Conca de Barberà

C

G

87

Creu de Matamala  Despoblat del mun. de Matamala (Alta Cerdanya)

N

G

88

Creu de Quart, la  Contrafort meridional (346 m alt) de la serra d'Espadà, a la comarca del Camp de Morvedre

V

G

89

Creu de Rial, grau de la  Gran cinglera del mun. de Navès (Solsonès), que domina la vall d'Ora, damunt Sant Lleir de la Vall d'Ora, límit meridional de l'altiplà de Busa. L'antic accés per a automòbils a Busa guanya el cingle des del coll d'Arques pel grau de la Creu.

C

G

90

Creu de Roda, la  Caseria del mun. de Vic (Osona)

C

G

91

Creu de Sant Jordi  (Catalunya, 1982 - )  Condecoració que atorga la Generalitat de Catalunya per a distinguir, segons el seu criteri, a personalitats que han sobresortit en els camps cultural, científic, professional o empresarial.

C

C

92

Creu de Santos, la  Cim (941 m alt), el més alt de la serra de Cardó, entre el Baix Ebre i de la Ribera d'Ebre

C

G

93

Creu de Serra, la  Veïnat del mun. de Llagostera (Gironès)

C

G

94

Creu del Canonge, coll de la  Coll dels mun. d'Albanyà (Alt Empordà) i de Costoja (Vallespir)

C

G

95

Creu del Montseny, La  (Barcelona, 1899 – 1900)  Setmanari

C

R

96

Creu del Puig, la  Barri del mun. de la Pobla de Farnals (Horta)

V

G

97

Creu d'En Cobertella, la  Monument megalític del mun. de Roses (Alt Empordà)

C

G

98

Creu des Magres, sa  Vénda del mun. de Sant Antoni de Portmany (Eivissa)

B

G

99

Creu-roja, la  Veïnat del mun. d'Espinelves (Osona)

C

G

100

Creu Vermella, la  Raval de la ciutat de Palma de Mallorca (Mallorca Occidental)

B

G

101

Creucoberta, coll de la  Coll del mun. de Barcelona (Barcelonès)

C

G

102

Creucoberta, la  Barri de la ciutat de València (Horta)

V

G

103

Creueta, coll de la  Depressió (1.820 m alt) de les comarques del Berguedà i del Ripollès

C

G

104