A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Inici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

Anar a:    Cot ]    [ Coto ]    [ Cotoner i d'O ]    [ Cots ]    [ Covaf ]    [ Coves i ]

Afegeix a la teva prudència un gra de bogeria. (Quint Horaci Flac)

1 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cot, la  (Santa Pau, Garrotxa)  Poble

2 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cot, Santa Maria de la  (la Vall de Bianya, Garrotxa Veure> Castellar de la Muntanya.

3 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Cota  (Finestrat, Marina Baixa Despoblat i antic lloc de moriscs.

4 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cotaina  (Alaior, Menorca)  Grup de possessions, al sud-est de la ciutat, en una de les quals, a Cotaina d'en Carreres, hi ha un conjunt megalític d'època talaiòtica.

5 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaCotalba  (Alfauir, Safor)  Antic monestir

6 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cotanda, Josep  (València, 1758 – 1802)  Escultor. Estudià a l'Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual fou elegit membre el 1793. Era imatger de molta fama i molt destre en l'escultura decorativa. Esculpí l'altar major de l'església de Sant Esteve i els Sants Joans de l'església de Sant Joan del Mercat de València, considerada la seva millor obra.

7 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Cotes  (Ribera Alta)  Municipi: 33 m alt, 6,0 km2, 359 hab (1999)

8 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cotes  (Alcoi, Alcoià)  Caseria

9 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Cotes  (Pego, Marina Alta)  Despoblat

10 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Cotes  (Algemesí, Ribera Alta)  Despoblat, vora la carretera de València. Fou venut, juntament amb Pardines, per Joan II de Catalunya-Aragó al comte de Cocentaina. El 1614 Algemesí en redimí la jurisdicció senyorial i se l'annexà.

11 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cotes, Ambrosi Coronat de  (Villena, Alt Vinalopó, v. 1550 – Sevilla, 1603)  Compositor

12 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Inici páginaCotes, castell de  (Murla, Marina Alta Antic castell, damunt la vall de Laguar.

13 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Situació de la comarca del RossellóCotlliure  (Rosselló Municipi: 9 m alt, 13,0 km2, 2.763 hab (1999). Situat a la cara marítima de la Marenda. Limita al sud amb la vessant nord de la serra de l'Albera, on abunden diverses espècies de bosc. Els conreus són bàsicament dedicats a la vinya, que produeix vi dolç natural. També hi ha una important indústria de conserves d'anxoa, si bé l'activitat pesquera és en regressió. El turisme és actualment la primera font d'ingressos del municipi. La vila es troba al voltant del port de Cotlliure, dividit en dos sectors: el port d'Amunt, que connecta amb la vila vella, i el port d'Avall, que ho fa amb el barri del Raval. Entre els dos nuclis s'alça l'antic castell de Cotlliure, dels s. XIII-XIV, declarat monument històrico-artístic. L'església parroquial de Santa Maria, construïda al s. XVII després de la destrucció de l'antic temple, es troba adossada a una torre medieval aprofitada com a campanar; conserva importants obres d'art. A la vila vella hi ha el santuari de Sant Vicenç, patró de la vila, i fortificacions. Al port d'Avall es conserva l'església gòtica d'un antic convent dominicà. Al començament del s. XX la vila va ser freqüentada per pintors com Matisse o Picasso. El 1939 s'hi refugià i morí Antonio Machado. Dins el terme, hi ha el santuari de la Consolació.

14 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Cotlliure, almirallat de  (Vallespir, 1691 – 1791)  Organisme

15 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA

Cotlliure, camp de  (Cotlliure, Vallespir)  Camp de concentració, creat el 1939

16 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Coto, serra del  (Valls del Vinalopó)  Serra (1.052 m alt) de la comarca, al límit amb Castella

17 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cotó i Fita, Albert  (Figueres, Alt Empordà, 1852 – Barcelona, 1906)  Músic. De jove visqué a Figueres i posteriorment s'establí a Barcelona, on dirigí les orquestres de diversos teatres. Compongué nombroses sardanes, sarsueles (El anillo mágico, 1902), i foren cèlebres els seus Portafolios musicales dins el gènere de la revista escènica.

18 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Inici páginaCotoner  (Catalunya ?, s XIV – Illes Balears, s. XIX)  Llinatge noble mallorquí originari, sembla, del Principat (o potser de Sicília) i arrelat a Mallorca vers el 1343. Bernat Cotoner és el primer de que hom té notícia.

19 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner, Bernat  ( ? , ? )  Noble

20 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i Allendesalazar, Josep  (Palma de Mallorca, 1848 - Madrid ?, 1927)  Polític. Fill de Ferran Cotoner i Chacón. Es casà el 1877 amb la filla del marquès de Mondéjar i comte de Sallent. Establert des de llavors a Madrid. Fou embaixador d'Espanya a Washington. Encapçalà el partit conservador a les Balears. Fou ininterrompudament diputat a corts espanyoles del 1879 al 1923. Secretari del Congrés dels Diputats el 1884-90 i director general d'Administració Local (1890-92).

21 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i Allendesalazar, Nicolau  (Palma de Mallorca, s. XIX – 1897)  Segon marquès de la Sénia, títol que heretà de Ferran Cotoner i Chacón. Fou el cap del partit conservador de Mallorca. Germà de Josep.

22 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cotoner i Ballester, Bernat Lluís  ( ? , s. XVII – 1641)  Fill d'Antoni

23 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i Chacón, Ferran  (Palma de Mallorca, 1810 – Barcelona, 1888)  Militar. Es distingí en la Primera Guerra Carlina, al País Basc. Posteriorment col·laborà amb O'Donnell i s'uní en la revolta contra Espartero (1843). Fou diputat per Mallorca (1843) i senador (1853). Ocupà la capitania general de Burgos, de les Balears (1847-54), Puerto Rico, Aragó i Catalunya (1863-64 i 1865-66). Després de la Revolució de setembre de 1868 fou president de la secció de guerra i de marina del Consell d'Estat, fins al 1872. Fou el primer marquès de la Sénia.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCotoner i de Sales, Francesc  ( ? , s. XVIII – 1807)  Regidor i militar

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cotoner i de Santmartí, Marc Antoni  ( ? , s. XVI - d 1608)  Militar

26 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cotoner i de Santmartí, Nicolau  ( ? , s. XVI – 1628)  Religiós

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cotoner i Despuig, Josep  ( ? , s. XIX – 1846)  Cavaller

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cotoner i Despuig, Maria Teresa  ( ? , ? )  Dama

29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i d'Olesa, Bernat  (Palma de Mallorca, 1613 – Illes Balears, 1684)  Prelat. Arquebisbe d'Oristany (Sardenya, 1664-71) i bisbe de Mallorca (1671-83). Fou excomunitat per la Inquisició, fins que el 1678 la Sagrada Congregació el rehabilità. En la lluita contra la Inquisició el papa li féu costat i li conferí la dignitat de bisbe de Santa Justa, el nomenà prelat domèstic i li encarregà el procés de canonització de la beata mallorquina Caterina Tomàs.

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cotoner i d'Olesa, Francesc  ( ? , s. XVII – 1687)  Cavaller

31 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i d'Olesa, Marc Antoni  (Palma de Mallorca, 1604 – Sicília ?, Itàlia, v. 1656)  Jurista i religiós. Fou inquisidor de Sicília. Les seves al·legacions jurídiques assoliren bona fama.

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCotoner i d'Olesa, Miquel  ( ? , ? )  Comanador

33 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i d'Olesa, Nicolau  (Palma de Mallorca, 1608 – Malta, 1680)  Cavaller. Germà de Rafael, el substituí com a batlliu de Mallorca i com a gran mestre de l'orde de l'Hospital. Costejà la famosa fortalesa de Malta, anomenada la Cotonera, que subsistí fins a l'entrada de Napoleó. Va fundar una càtedra de medicina i anatomia a l'hospital de Malta.

34 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i d'Olesa, Rafael  (Palma de Mallorca, 1601 – Malta, 1663)  Gran mestre

35 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cotoner i Genovard, Nicolau  ( ? , ? )  Nét de Bernat

36 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cotoner i Saguals, Bernat  ( ? , ? )  Fill de Nicolau

37 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cotoner i Saguals, Gabriel  ( ? , ? )  Fill de Nicolau

38 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cotoner i Saguals, Nicolau  ( ? , ? )  Fill de Nicolau

39 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i Salas, Josep  (Palma de Mallorca, 1807 – s. XIX)  Pintor

40 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Cotoner i Sureda-Vivot, Marc Antoni  (Illes Balears, s. XVIII – 1749)  Filipista. Fill de Francesc Cotoner i d'Olesa. Obtingué el títol de primer marquès d'Ariany (1717) i fou regidor degà del primer ajuntament borbònic de Palma de Mallorca. Fou avi de Maria Teresa Cotoner i Despuig.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCotoner i Sureda-Vivot, Miquel  ( ? , s. XVII – 1737)  Fill de Francesc

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cotoner i Vall-llobar, Antoni  ( ? , ? )  Fill de Nicolau

43 EUROPA - HISTÒRIA

Cotonera, la  (Malta, 1663 - 1680)  Línia de fortificacions de l'illa. Feta construir pel gran mestre de Sant Joan, Nicolau Cotoner i d'Olesa, per tal d'unir La Città Vittoriosa (l'antic Borgo) a La Sangles, a llevant del Gran Port, davant La Valette.

44 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cotrina i Ferrer, Josep  (València, 1878 – Barcelona, 1952)  Militar i publicista

45 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cots, Bartomeu  (Catalunya, s. XV)  Compositor

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cots, les  (Manresa, Bages)  Partida

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cots i Gorchs, Jaume  (Barcelona, 1902 - )  Jurista

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cots i Moner, Jordi  (Barcelona, 5/jul/1927 - )  Escriptor, advocat i pedagog. Ha publicat els reculls poètics Fidelitat (1949) i D'allà on ve la veu (1958). La seva poesia és sovint d'inspiració religiosa. Posteriorment es dedicà a la literatura infantil. En el camp del dret publicà La declaració universal dels drets de l'infant (1979).

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Inici páginaCots i Trias, Antoni  (Vic, Osona, 1874 – Barcelona, 1935)  Pedagog. Organitzà l'Acadèmia Cots, fundada el 1879 pel seu pare, Ramon Cots i Cazador, que esdevingué la més important de l'ensenyament pràctic mercantil i d'idiomes als Països Catalans. Fundador (1918) de l'editorial Cultural, dedicada a la publicació d'obres de text.

50 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Cotxet, Bonaventura  (Er, Alta Cerdanya, 1791 – 1879)  Escriptor i eclesiàstic

93 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coupigny, marquès de  Títol nobiliari amb què és conegut el militar i capità general interí de Catalunya (1809) Antoine Malet.

51 CATALUNYA - CULTURA

Courbet, Agrupació  (Barcelona, 1918 - 1919)  Grup artístic format per Josep Llorens i Artigas i Josep Francesc Ràfols, entre els joves assidus al Cercle Artístic de Sant Lluc. Sense un estil homogeni, els unia un esperit de renovació precursor de l'avantguardisme català dels anys vint, representaven l'ala jove del noucentisme. El nom de Gustave Courbet fou adoptat per identitat amb la seva actitud revolucionària més que amb la seva estètica. Dissolt pràcticament a la fi de l'any 1919, els membres barcelonins s'integraren, de fet, a Les Arts i els Artistes.

52 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Courtais, Pere  (Catalunya Nord, 1816 - Argelers, Vallespir, 1888)  Poeta

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cous i Benedicto, Maria Antònia  (Cervera, Segarra, s. XVIII – 1770)  Impressora. Muller de Manuel Ibarra y Marín, a la mort del qual (1757) continuà la impremta que tenia a la universitat de Cervera, i que signava com a Maria Antonia Ibarra. El 1768 imprimí les faules d'Isop, en versió grega i llatina; els caràcters grecs -cap altra universitat hispànica no en disposava- foren fets construir personalment per Josep Iglésies.

54 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Cova, comtat de sa  (Illes Balears)  Títol, atorgat el 1691-93 a Francesc de Vilallonga i Fortuny

55 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCova, la  (Manises, Horta)  Caseria i partida

56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cova, la  (Eliana, Camp de Túria)  Urbanització

57 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cova, la  (el Cogul, Garrigues)  Despoblat

58 ILLES BALEARS - HISTÒRIA

Cova, marquesat de la  (Illes Balears)  Títol, concedit el 1789 a Ignasi Ferrandell i Gual

59 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cova de Sant Ignasi, la  (Manresa, Bages)  Casa

60 CATALUNYA - EMPRESA

Cova del Drac, la  (Barcelona, 1965 - )  Local dedicat a espectacles i audicions musicals. Situat al carrer Tuset. De bon començament es destaca pel suport a la cançó catalana i als membres de la Nova Cançó. També dedica atenció al cabaret literari i, posteriorment, al jazz. El 1993 va abandonar el local originari i es va establir a la part alta de la ciutat.

61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cova Santa, la  (Altura, Alt Palància)  Santuari

62 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Covafumada, platja de  (Castelldefels, Baix Llobregat Sector de ponent de la platja de Castelldefels, al límit amb el massís de Garraf.

63 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Covalta, la  (Agres, Comtat / Albaida, Vall d'Albaida)  Cim (889 m alt) el més alt de la serra d'Agullent, entre els dos municipis

64 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Inici páginaCovarrubias i Sabç, Dídac  (Cocentaina, Comtat, 1546 – Madrid, 1607)  Vice-canceller

65 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Covarrús, la  (Alpont i la Iessa, Serrans)  Veure> Cuevarruz, la

66 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Coves, cala de les  (el Campello, Alacantí / la Vila Joiosa, Marina Baixa)  Cala situada entre els dos municipis

67 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Coves, estret de les  (Campdevànol / Ribes de Freser, Ripollès)  Congost del Freser, entre els dos municipis, on hi ha les coves de Ribes.

68 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Coves, rambla de les  (País Valencià Veure> Segarra, riu.

69 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Coves, ses  (Santa Eugènia de Mallorca, Mallorca Septentrional)  Barri

70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Coves Blanques, punta de les  (Pollença, Mallorca Septentrional)  Cap de la costa

71 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Coves d'Alborgí, les  (Paterna, Horta)  Barri

72 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Coves de Benimàmet, les  (València, Horta)  Barri de Benimàmet, format per més de 750 coves obertes els darrers turons que limiten a ponent l'horta de València. Format a partir de la fi del s XVIII, tenia ja 300 coves a l'acabament del XIX.

73 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Coves de la Mosquera, les  (les Coves de Vinromà, Plana Alta)  Nom antic de la vila.

74 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Inici páginaCoves de la Torre, les  (Paterna, Horta Barri format per coves, a la ciutat, al voltant de la torre de Paterna.

75 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI

Coves de Vinromà, les  (Plana Alta Municipi: 202 m alt, 136,4 km2, 1.836 hab (1999)

76 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Coves del Batà, les  (Paterna, Horta)  Barri de la ciutat, format per coves, a ponent de la vila.

77 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Coves i Móra, Maria Teresa  (Elx, Baix Vinalopó, 1957 - )  Escriptora. Llicenciada en filologia hispànica i catedràtica d'ensenyament secundari, coneguda amb el nom de Maite Coves. Ha estat antologada en les obres poètiques Entranyes per l'àugar (1980), Brossa nova (1981) i L'espai del vers jove. Mostra poètica 85. També ha col·laborat en revistes com "La Rella" (1983) i "El·lipsi" (1985). Com a novel·lista, ha guanyat el premi Enric Valor 1997 amb l'obra Setembre.

78 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Covet  (Isona, Pallars Jussà)  Poble

79 FRANJA PONENT - HISTÒRIA

Covet  (Valldellou, Llitera)  Despoblat i antiga torre de Covet, prop de Salgar. L'antiga parròquia (Santa Maria) era de la jurisdicció de l'arxiprestat d'Àger.

80 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Coveta Fumada, la  (el Campello, Alacantí)  Urbanització

81 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Covetes, ses  (Campos, Mallorca Oriental)  Caseria

82 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Covil, pic de  (Alt Urgell / Pallars Sobirà Cim (2.572 m alt) de la serra que separa la vall de Cívis (on domina les bordes de Conflent), de la vall Ferrera (damunt Alins de Vallferrera).

83 ANDORRA - GEOGRAFIA

Covil, pic del  (Encamp, Andorra)  Cim (2.798 m alt) de la cresta de Pessons

84 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Inici páginaCovildases, Sant Bartomeu de  (Vidrà, Ripollès)  Veure> Sant Bartomeu de Covildases

85 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Cox  (Coix, Baix Segura)  Nom castellà del poble

86 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coy i Cotonat, Agustí  (Sort, Pallars Sobirà, 1859 – Barcelona, 1920)  Publicista i historiador

87 CATALUNYA - HISTÒRIA

Crabasí  (Argençola, Anoia)  Antic nom de Carbasí

88 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Crabera, tuc de  (Canejan, Vall d'Aran)  Cim (2.630 m alt) de la serra que limita pel nord la Vall d'Aran, damunt la vall de Toran.

89 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Craberissa, riera de la  (Fenolleda / Rosselló)  Afluent esquerrà de la Tet, entre les dues comarques

90 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Crabes, coma de  (Espot, Pallars Sobirà)  Coma de la vall d'Espot

91 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Crabirols, tuc d'Es  (Vall d'Aran)  Veure> Escaleta, tuc de l'

92 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA

Crastre, Víctor  (Perpinyà, 1903 - )  Periodista i assagista

Anar a:    Cot ]    [ Coto ]    [ Cotoner i d'O ]    [ Cots ]    [ Covaf ]    [ Coves i ]Inici página

A ] B ] C ] D ] E ] F ] G ] H ] I ] J ] K ] L ] M ] N ] O ] P ] Q ] R ] S ] T ] U ] V ] W-Z ]

Logo de Dades dels Països CatalansInici ] Calendari ] Bibliografia ] Enllaços ] Suport ] Consultes ] Efemèrides ] Responsable ] [ BlocContactar amb Dadescat

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans