|
|
|
Anar a: [ Correo ] [ Cors ] [ Cortada i ] [ Cortes ] [ Corti ] [ Cortis ] La terra catalana comunica als seus ciutadans un sentiment que cap llei ni llibre poden ensenyar. (Ramon Piera) 1 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Correo Catalán, El (Barcelona, 16/des/1876 – 1985) Diari. En el seu origen servia l'extrema dreta carlista, catòlica i conservadora. S'enfrontà als periòdics republicants. El 1903 prengué una orientació catalana i, malgrat estar escrit en castellà, el 1912 publicà una pàgina literària en català. Fou el primer periòdic barceloní que va incloure una plana d'esports. 2 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ Correo Constitucional de Mallorca (Palma de Mallorca, 1/abr/1820 - 14/jul/1820) Diari. Fou substituït pel "Correo Constitucional, Literario, Político y Mercantil de Palma" (15/jul/1820 a 14/jun/1822), que es fusionà amb "El Atleta de la Libertad" (15/abr/1822 a 14/jun/1822) i donà lloc a "El Eco de Colom", que continuà fins al 29/gen/1823. Contenia informació de les corts, retalls d'altres periòdics de tendència liberal i articles polèmics, dirigits especialment contra els ordes religiosos, els quals considerava culpables de la repressió popular del 1814. Aquests diaris foren cremats durant la repressió del 1823. 3 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Correo de Gerona (Girona, 5/feb/1795 - 3/ago/1795) Periòdic bisetmanal publicat en castellà amb un total de 52 números. En plena Guerra Gran -Girona era aleshores el quarter general de l'exèrcit-, un dels números setmanals fou aviat dedicat exclusivament a la instrucció militar i a les incidències de la guerra. El seu director i editor, un il·lustrat liberal antiafrancesat que signava amb la sigla JFO, hi publicà unes interessants Memorias de Cataluña', des de la creació del món fins a la invasió islàmica, amb especial atenció a la descripció i la prova de la catalanitat dels comtats de Rosselló i Cerdanya (adduïa Francesc Comte com a autoritat) i de la Vall d'Aran, memòries que volien rivalitzar explícitament amb la Crónica universal de Cataluña de Jeroni Pujades. Uns altres articles versaven sobre problemes morals, lingüístics (contra els gal·licismes), filosòfics i polítics. Deixà de publicar-se a conseqüència de la pau de Basilea signada el 22/jul/1795. 4 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ
5 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Correspondència (Barcelona, 1963 - ) Revista religiosa mensual ciclostilada, fonamentalment en català. Fundada per un grup de sacerdots. Duu el subtítol de "Full eclesial. Ambients populars", i és una tribuna polèmica de les inquietuds dels catòlics progressistes als Països Catalans. La majoria de les col·laboracions són espontànies. 6 PAÍS VALENCIÀ - PUBLICACIÓ Correspondencia de Valencia, La (València, 1883 – mar/1939) Diari. Fou el segon i reeixit intent de Manuel Maria de Santana, propietari de "La Correspondencia de España" (de Madrid), de tenir un periòdic a València. De caire conservador, es destacà per l'afany informatiu, amb quatre edicions diàries. Comprat pel partit Unió Valencianista (mai/1918), augmentà el to regionalista i dugué a terme campanyes autonomistes. Després entrà en decadència i fou un diari favorable a Primo de Rivera durant la dictadura, i republicà a partir del 1930. Fou controlat per la UGT a partir de jul/1936. 7 ESTAT ESPANYOL - PUBLICACIÓ Corresponsal, El (Madrid, 1/jun/1839 – 14/mai/1844) Periòdic de la tarda, en castellà. En fou capitalista el banquer Gaspar de Remisa, i el dirigí Bonaventura Carles Aribau. Oferí una acurada informació mercantil, industrial i política, amb una tendència de centre, i defensà la política proteccionista catalana davant els plans lliurecanvistes del general Espartero. Un article contrari a les societats obreres l'enemistà amb les associacions catalanes de treballadors. 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corretja, Àlex (Barcelona, 1975 - ) Tennista. Guanyà el seu primer títol ATP a Buenos Aires el 1994. El 1997, en guanyar tres títols seguits (Estoril, Roma i Stuttgart) es col·locà quart a la classificació ATP i, amb la seva condició de finalista al Roland Garros i guanyador al Màsters el 1998, es col·locà entre els tres primers jugadors del món. 9 CATALUNYA - HISTÒRIA Corretja, orde de la (Catalunya, 1397 - ) Orde religiós, dit també empresa o divisa, fundat per Martí I l'Humà. Era de titular únic, i era concedit pel rei a homes i per la reina a dones. En foren titulars Ferrer d'Abella (1397), Jaume de Prades (1400) i Pere de Torrelles (1408), i també Violant de Montagut, muller de Ramon de Boïl (1397), i Maria Lladró de Vilanova, filla del vescomte de Vilanova (1399). 10 ILLES BALEARS - PUBLICACIÓ
11 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corriols, Eudald (Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1739 – Barcelona, 1809) Jurista. Gairebé vell entrà en religió. Ingressà a l'oratori de Sant Felip Neri. Escriví estudis de dret canònic i algunes biografies de sants. 12 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corriu, la (Guixers, Solsonès) Poble (1.200 m alt), a la dreta de l'aigua de Valls, sota el puig Aguilar. De l'església parroquial, dedicada a sant Martí, depenien la de Sant Jaume de Vilacireres (Berguedà) i el santuari de Puig-aguilar; és esmentada ja el 839. 13 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corró, riera de (Vallès Oriental) Afluent esquerrà del Congost, 14 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corró d'Amunt (les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental) Poble (ant: Corró Sobirà), vora la riera de Corró. L'església parroquial (Sant Mamet), d'origen romànic, fou reformada al s XVI. El lloc és esmentat ja el 1008; pertangué a les antigues Franqueses del Vallès i fou carrer de Barcelona. 15 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corró d'Avall (les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental) Poble i cap del municipi, a la dreta de la riera de Corró, prop del seu aiguabarreig amb el Congost. El lloc és esmentat el 984, i la parròquia (Santa Eulàlia), el 1022; la primitiva església ha sofert diverses modificacions. Fou el nucli principal de les Franqueses del Vallès i, com la resta d'aquest territori, carrer de Barcelona (1381); d'aquest privilegi subsisteix l'exempció de lluïsme en les alienacions a títol lucratiu de béns situats a l'antic territori emfitèutic. Dins el seu terme i al límit amb la ciutat de Granollers, es formà el barri del Lledoner, que fou agregat el 1922 a aquella ciutat; amb tot, una part del nucli urbà de Granollers (barri de Bellavista, en expansió) és encara dins el terme de Corró d'Avall. Al voltant de l'estació del ferrocarril de les Franqueses s'ha format també un nou barri, que ha pres el nom del municipi. 16 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA
17 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Corronco de Durro, el (Alta Ribagorça) Cim (2.546 m alt) de la comarca, a la serralada que separa les valls de Boí i de Viu. 18 CATALUNYA - HISTÒRIA Corroncui (el Pont de Suert, Alta Ribagorça) Despoblat (fins al 1968 del terme de Viu de Llevata), a 1.390 m alt, en un coster, al vessant meridional del pla del Munt, contrafort septentrional de la serra de Sant Gervàs, a la qual s'uneix pel pla de Corroncui, on hi ha l'església parroquial (la Concepció), annexa a la parròquia de Pinyana, i la caseria del Pla de Corroncui. Al s XX formà un municipi amb la Bastideta de Corroncui. 19 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corrons, Ignasi (Manresa, Bages, 1808 – Nàpols, Itàlia, 1874) Monjo de Montserrat des del 1826. Durant l'exclaustració es refugià a Montecassino (1836-41). Fou nomenat superior del priorat montserratí de Nàpols (1841), on residí fins a la mort, llevat dels anys 1853-55, que ocupà accidentalment la presidència de Montserrat. És autor d'un poema titulat Joan Garí, l'ermità de Montserrat (Manresa 1868). 20 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corrons, Josep (Vic ?, Osona, s. XVIII – s. XIX) Canonge. El 1827 participà en la revolta ultrareialista (Guerra dels Malcontents), formà part de la junta superior rebel, a Manresa. Acabada la revolta, no sofrí represàlies gràcies a la protecció del comte d'Espanya, que el féu el seu conseller. 21 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corrubí (les Llosses, Ripollès) (o Querrubí) Antic poble (1.225 m alt) i parròquia (Sant Llorenç) de l'antic mun. de Viladonja, al vessant meridional dels rasos de Tubau, a l'esquerra del rec de Corrubí, capçalera de la riera de Merlés. El s. XIX depenia de Sant Esteve de la Riba. 22 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cors, Arnau de (Illes Balears, s XV) Escriptor. Era ciutadà de Mallorca. Figura entre els concursants al certamen poètic celebrat a València, el 1486, a honor de la Concepció de Maria. 23 CATALUNYA - BIOGRAFIA
24 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cors, Guillem de (Catalunya, s XIV) Escultor i arquitecte. Dirigí les obres de l'absis de la catedral de Girona (1330). És un dels artistes als quals ha estat atribuïda l'estàtua anomenada popularment Sant Carlemany, avui al museu de la seu gironina. 25 CATALUNYA - CULTURA Cors de Clavé (Catalunya, 1850 - ) Conjunt de societats corals. Fundades per Josep Anselm Clavé, per tal d'elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant. Les seves principals manifestacions foren els cinc festivals celebrats al Jardí d'Euterpe (1860, 1861), als dels Camps Elisis (1862, 1864) i a la plaça de toros de la Barceloneta (1872). Els darrers anys de la vida de Clavé van provocar, per la seva activitat política, una decadència dels Cors i a la seva mort van perdre el seu caràcter reivindicatiu obrer. 26 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corsavell (Albanyà, Alt Empordà) Poble de l'antic terme de Bassegoda, al vessant oriental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la vall de Corsavell, afluent, per la dreta, de la Muga. La parròquia (Sant Martí) depèn de la de Llorona; fou fundada pels monjos del monestir d'Arles el 878. L'església, del s XI, fou cedida aquell segle a la canonja de Girona. 27 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Corsaví, Bernat de (Rosselló, s XII) Senyor. Avantpassat d'Arnau. El 1160 fou un dels fiadors de Ramon Berenguer IV per al primer emprèstit de 6.700 moraberins que féu al comte el banquer montpellerí Guillem Leteric. 28 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA Còrsega, influència catalana a (Còrsega, Itàlia, 1297 – 1435) Període de sobirania de la corona catalano-aragonesa. L'any 1297 el papa Bonifaci VIII concedí l'illa en feu a Jaume II de Catalunya-Aragó, per compensar el retorn de Sicília als Anjou previst pel tractat d'Anagni (1295) (i que després no fou complert). Jaume II formà un grup filocatalà que col·laborà també a la conquesta de Sardenya, i fou creat el càrrec de governador general de Còrsega. Pere III de Catalunya-Aragó provà d'obtenir Bonifacio i altres punts de Còrsega per via diplomàtica, sense èxit; el 1377 envià ajut al comte Arrigo della Rocca per tal de posar l'illa a les mans dels catalans. Martí I el visità personalment (1399) per posar en peu el partit filocatalà, en el qual figuraven també els germans Giovanni i Vincentello d'Istria, el darrer dels quals anà a Catalunya a cercar ajut (1404) i fou nomenat lloctinent de Còrsega; poc temps després, el príncep Martí li portà nous reforços, però els conflictes de Sardenya, impediren una acció definitiva. En 1414-15, Vincentello d'Istria sollevà l'illa contra els genovesos, però no obtingué de Ferran I de Catalunya-Aragó tot l'ajut que li calia. Alfons IV rectificà l'actitud del seu pare: dirigí una expedició que prengué Calvi, però fracassà en el setge de Bonifacio (1420); la situació esdevingué crítica en ésser capturat i executat Vincentello pels genovesos (1434). Un any més tard, en caure presoner el mateix Alfons IV a Ponça, hagué de renunciar als seus drets damunt Còrsega. D'altra banda, el papa Eugeni IV declarà extingits els drets d'Alfons IV, i el papa Nicolau V els cedí als genovesos (1448). 29 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Corso, N. (Illes Balears ?, s XIV) Jurista. Era notari de Palma de Malloca. Escriví un comentari sobre les discutides taxes de molitja i segell (1391). 30 ILLES BALEARS - EMPRESA
31 CATALUNYA - HISTÒRIA Cort, la (Cervelló, Baix Llobregat) Antiga quadra del terme del castell de Cervelló. 32 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Cort de la Seu, la Altre nom del Tribunal de les Aigües de València. 33 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cortada, Antoni de (Manlleu, Osona, s XVII – s XVIII) Noble austriacista. Fou un dels promotors de l'entrada de Catalunya al costat dels aliats, en la guerra de Successió espanyola. 35 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cortada, Ramon de (Manlleu, Osona, s XIII - Catalunya, 1291) Vice-almirall de l'esquadra catalana. Combaté els musulmans a les costes de Tunis i de Bugia i derrotà els angevins a la batalla de Nicòtera, a Calàbria (1282). Prengué part en la conquesta de Sicília. 36 CATALUNYA - GEOGRAFIA
37 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cortada i Codina, Jeroni (Vic, Osona, s XVII - Catalunya, s XVIII) Eclesiàstic i teòleg. El 1684, essent vicari general de la diòcesi de Barcelona, promogué la beatificació de la qui seria santa Maria de Cervelló. Escriví diverses obres, la més important és un estudi jurídic sobre els lluïsmes. 38 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cortada i de Bru, Jaume de (Barcelona, 1685 ? – Tarragona, 1762) Eclesiàstic. Fou canonge del capítol barceloní i bisbe de Zamora. El 1753 ocupà l'arquebisbat de Tarragona. Impulsà les primeres obres de la capella de Santa Tecla de la seu. És autor de diversos escrits. 39 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cortada i de Bru, Josep de (Barcelona, 1683 - 1761) Baró de Maldà i Maldanell. Fou filipista com el seu pare, Rafael de Cortada i de Cabanyes, el qual succeí en els títols. Felip V el nomenà capità del regiment del Rosselló; el 1717 fou nomenat algutzir major de Catalunya. Havia estat membre de l'Acadèmia Desconfiada, a la qual presentà una composició poètica (1703). Fou avi de Rafael d'Amat i de Cortada, cinquè baró de Maldà i Maldanell. 40 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cortada i Jonquer, Joan Baptista de Veure> Cortada i Sellers, Joan Baptista de. 41 CATALUNYA - BIOGRAFIA
42 CATALUNYA - BIOGRAFIA
43 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cortada i Sellers, Joan Baptista de (Vic, Osona, s XVII – Itàlia, s XVIII) Austriacista. Conegut també per Cortada i Jonquer. Fou un dels iniciadors de la guerra de Successió a Catalunya (primavera del 1705) i obtingué el nomenament de coronel. Prengué part activa en la defensa de Barcelona i fou un dels partidaris de continuar la guerra (Junta de Braços, juny-juliol de 1713). Amb la derrota li foren confiscats els béns, i el 1715 abandonà el país i es dirigí a Itàlia. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cortada i Serra, Alexandre (Barcelona, 1865 – 1935) Periodista i musicòleg. Visqué molt de temps a París. Fou col·laborador molt actiu de les revistes "L'Avenç" i "Catalònia". Introduí al nostre país les obres de Cèsar Franck i es mostrà wagnerià fervent. Durant la guerra de Cuba fou membre del comitè independentista català a París. 34 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Cortade, Eugeni (Cotlliure, Rosselló, 1931 - ) Escriptor i prevere. Mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or i del Felibritge, i membre fundador del GREC i de l'IREC. Autor de diverses monografies en francès i en català, entre les quals Cotlliure marítim (1967), Catalunya i la Gran Guerra (1969), La restauration de l'abbaye de Sanint-Martin-du-Canigou par Mgr de Carsalade du Pont (1972), Retables baroques du Roussillon (1973), Pézila-la-Rivière (1975) i L'Église de Collioure (1979). 45 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cortalets, coll dels (Conflent) Depressió del massís del Canigó, a la línia de crestes que, des de la pica del Canigó, separa les valls de Llec i de Taurinyà. Prop seu, a 2.150 m alt, al pla dels Estanyols (terme de Taurinyà), hi ha el refugi dels Cortalets (o del Canigó), refet el 1948, propietat del Club Alpin Français. Una carretera de muntanya l'uneix a Fillols. 46 ANDORRA - GEOGRAFIA Cortals, coma dels (Encamp, Andorra) Vall de la parròquia, a l'esquerra de la Valira d'Encamp, que davalla de l'alt del Griu (2.850 m alt), de la cresta de Pessons i dels tossals de la Llosada i de l'Ovella. El coll dels Cortals (2.441 m alt) o de Redort i el coll de la Devesa la comuniquen amb l'alta vall de la Valira. A la capçalera hi ha els estanys del Griu, l'emissari dels quals és el riu dels Cortals, que aflueix a la Valira prop de la Mosquera, juntament amb els rius d'Ensagents i dels Àgols. És un centre de pasturatges important; a 1.850 m, vora el riu, hi ha el nucli dels Cortals d'Encamp, prop del qual, damunt un serrat que separa aquesta coma de la d'Ensagents, s'alça (1.804 m alt) l'antiga església pre-romànica de Sant Jaume dels Cortals. Una carretera de muntanya l'uneix a Encamp. 47 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA Cortals, els (la Llaguna, Capcir) Llogaret, sota el coll de la Llosa. 48 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cortals, els (Gombrèn, Ripollès) Raval (o el Cortal). L'església és dedicada a la Mare de Déu de Lurda. 49 CATALUNYA - GEOGRAFIA
50 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cortariu (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Caseria (1.230 m alt), a l'esquerra del torrent del Pi, aigua amunt del Pi. 51 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cortàs (Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya) Poble (1.340 m alt), agregat el s XIX al municipi d'Éller. És al vessant occidental de la vall Tova, aigua avall d'Éller. L'església, romànica, depèn de la parròquia d'Olopte. 52 CATALUNYA - HISTÒRIA Cortaus (Lles, Baixa Cerdanya) Despoblat i església (o Cortals), entre Travesseres i Martinet. 53 CATALUNYA - HISTÒRIA Cortei, el (Sant Pere de Ribes, Garraf) Antiga quadra. 54 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cortei, el (la Granada, Alt Penedès) Enclavament (1,09 km2), entre els termes de Subirats i d'Avinyonet, a la dreta de la riera de Sant Sebastià dels Gorgs. 55 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cortei i Manescal, Jaume (Catalunya ?, s XVI - Barcelona, v 1568) Impressor. S'establí a Barcelona el 1536. Imprimí per a la Generalitat alguns actes de cort. El 1543 s'associà amb dos impressors més per publicar el Methodi Donati i la Sintaxis d'Erasme. El 1562 publicà la Crònica de Ramon Muntaner, còpia esmenada de la publicada quatre anys abans a València. El 1565 s'associà amb l'impressor Pere Malo, amb qui regentà la impremta. 56 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA
57 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cortès, el (Callús, Bages) Colònia industrial tèxtil, a l'esquerra del Cardener. 58 CATALUNYA - HISTÒRIA Cortès, illa de (Tortosa, Baix Ebre) Antiga illa, en ple delta de l'Ebre, entre la Cava i l'illa de Buda. El riu la migpartí a mitjan s. XIX, i les parts s'uniren a les ribes respectives. 59 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cortès, Jeroni (València, s XVI – v 1615) Matemàtic i naturalista. Publicà, diverses obres, entre elles un Lunario y pronóstico perpetuo (1594), que fou reimprés moltes vegades fins a mitjan s XIX i esdevingué un dels llibres més populars impressos en llengua castellana, un Libro de fisonomía natural (1598), també reimprés diverses vegades, resum dels coneixements de l'època en ciències naturals, que fou traduït al francès (1621) i al portuguès (1815), i Aritmética práctica (1604). 60 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cortès, Marià (Illes Balears, 1777 - Palma de Mallorca, 1835) Botànic. Frare cartoixà. És molt notable el seu estudi Diccionario de los vegetales de Mallorca, sus usos descubiertos hasta el presente y semillas de todas clases (1820). 61 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cortes, mola de (Cortes de Pallars, Vall de Cofrents) Gran plataforma, entre el massís del Caroig, al sud, del qual forma part, i el riu Xúquer, al nord. Té una altitud de 800 a 900 m. Hi abunda la cabra salvatge. 62 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cortès, Pascual (Illes Balears, 1842 – 1910) Eclesiàstic. Fou vicari capitular al costat del bisbe Morgades i del cardenal Casañas. Posteriorment fou nomenat bisbe auxiliar de Barcelona. 63 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA
64 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cortès, Ramon (Palma de Mallorca, 1845 – Illes Balears ?, s XIX) Eclesiàstic. És autor de bon nombre d'obres de caràcter religiós. 65 PAÍS VALENCIÀ - MUNICIPI
66 CATALUNYA-ARAGÓ - LITERATURA Cortes de los antiguos reinos de Aragón, de Valencia y Principado de Cataluña (Madrid, 1896 – 1922) Edició de documents relatius a les corts dels tres regnes i a les generals de tots tres estats, acordada per l'Academia de la Historia. Només n'han estat publicats 25 volums, corresponents a les del Principat, des de les primeres disposicions constitucionals fins a la cort de Perpinyà-Barcelona de 1473-79. Malgrat alguns defectes de criteri en la selecció dels texts, la quantitat de documentació aportada en fa una obra de consulta imprescindible. 67 PAÍS VALENCIÀ -MUNICIPI
68 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA
69 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cortès i Buhigas, Josep (Barcelona, 1899 - s. XX) Escriptor. Ha publicat reculls poètics com els titulats Esparses (1928), Del cor als llavis (1931), Nadales (1949), i Ofrena de Nadales, els Mesos i altres poesies (1958). També és autor de narracions com els Contes de vius i de morts (1935). 70 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cortès i Casanovas, Ramon (Terrassa, Vallès Occidental, 1906 - ) Pintor. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de la seva ciutat natal. Ha conreat el paisatge i la figura, amb moltes teles que representen tipus gitanos. 71 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Cortès i Cortès, Gabriel (Palma de Mallorca, 1903 – 1967) Escriptor. Regidor republicà, es dedicà al teatre: Nit de festa (1928), Bosc endins (1936) i Els comparses (1964); també publicà algunes novel·les: L'altre camí (1959) i Pel camí del vent (1968). 72 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cortès i Cullell, Lleonard (Barcelona, 1826 – Lima, Perú, 1911) Frare franciscà. Fou definidor de l'orde. Ocupà altres càrrecs eclesiàstics a Amèrica, on impulsà en gran manera les activitats missioneres. 73 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cortès i Dejuan, Àngel (Barcelona, 1924 - ) Pastor evangèlic. Director de "Torxa", publicació universitària d'Estat Català, fou detingut a la Universitat de Barcelona i expulsat (1945). Amb d'altres, organitzà la Fundació Bíblica Evangèlica de Catalunya (1966), dita posteriorment Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya, de la qual esdevingué president (1979). Fundà i i dirgí la revista "Presència Evangèlica" (1968-72). El 1972 inicià la seva col·laboració amb el moviment cristià Àgape i col·laborà a diverses publicacions evangèliques. 74 CATALUNYA - BIOGRAFIA
75 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cortès i Lladó, Antoni (Gràcia, Barcelona, 1887 – Sevilla, Andalusia, 1981) Metge. Llicenciat a Barcelona (1911) i professor a la Universitat de Barcelona (1911-16), amplià estudis a París (1917). Assessor de la Mancomunitat per a l'adquisició de llibres científics per a la Biblioteca de Catalunya, fou catedràtic de patologia quirúrgica de la universitat de Salamanca (1918) i Sevilla (1919). Membre de l'Academia de Medicina de Sevilla, de la qual fou president, treballà en molts camps i ha estat una de les personalitats més representatives de la medicina andalusa. 78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cortés y López, Miguel (Camarena, Aragó, 1777 – València, 1854) Polígraf. Sacerdot, catedràtic dels seminaris de Terol i de Sogorb. D'ideologia liberal, el 1820 fou diputat per Terol. S'exilià a Marsella el 1823, i més tard residí a Barcelona. El 1844 fou presentat per a bisbe de Mallorca, però hi renuncià i fou canonge de València. Publicà Diccionario geográfico-histórico de la España antigua Tarraconense, Bética y Lusitana (1835-36) i Compendio de la vida del apóstol san Pablo (1849). 76 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cortès i Minguella, Enric (Guimerà, Urgell, 1939 - ) Biblista. Religiós caputxí, estudià teologia a Friburg de Suïssa i es doctorà a Roma el 1972, amb la tesi Los discursos de adiós de Gn 49 a Jn 13-17. Pistas para la historia de un género literario en la antigua literatura judía (1976). Fou secretari de l'Associació Bíblica de Catalunya des de la seva fundació (1973) i cap del departament de Bíblia i professor de la Facultat de Teologia de Catalunya. Ha estudiat els manuscrits hebreus de Girona. 77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cortès i Vidal, Joan (Barcelona, 1898 – Santander, Cantàbria, 1969) Escriptor i crític d'art. Fou un dels fundadors del Saló dels Evolucionistes. Col·laborà assíduament a les pàgines de diverses revistes, tant abans com després de la guerra. Escriví Gimeno, Santiago Rusiñol, Juan Serra, pintor i La pintura romàntica. Emprà els pseudònims de Juan Barcino, Pedro Ciruelo i Adam Coscoll. Fou catedràtic d'història de l'art a l'Escola de Llotja, de Barcelona, i membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Fou un dels recreadors de l'antiga penya de "La Punyalada". 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cortiada, Miquel (Lleida, s XVII – Barcelona, 1691) Jurisconsult. Fou catedràtic de dret romà a la Universitat de Lleida i, posteriorment, regent de l'Audiència de Catalunya. Escriví Decisiones cancellarii et Sacri Regni Senatus Cathaloniae (1661-65), tractat de dret comparat dels estats de la corona catalano-aragonesa, i un Alegado (1671) per defensar el patronat reial contra l'abat de Bellpuig de les Avellanes. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA
81 CATALUNYA - HISTÒRIA Cortiella (Alforja, Baix Camp) Despoblat i antic terme, al vessant del Priorat de la Serralada Pre-litoral; es comunica amb Alforja pel coll de Cortiella, obert entre el puig Cerver i la punta del Motllor. El riu de Cortiella, que neix sota aquest coll, és afluent del riu de Siurana per l'esquerra, després de passar per Porrera (Priorat). El lloc formava part de la Comuna del Camp de Tarragona. 82 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cortiella, Rafael (Horta de Sant Joan, Terra Alta, s. XIX – Catalunya, 1840) Escriptor. Fou poeta en català i arxiver del comte de Peralada. 83 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cortiella i Ferrer, Felip (Barcelona, 1871 – 1937) Dramaturg i tipògraf. Milità en l'anarquisme i es manifestà nacionalista català. Treballà a "L'Avenç" i donà a conèixer autors teatrals nòrdics. Influït per les teories àcrates, publicà els versos Anarquines (1908), de vegades de to virulent. Com a autor teatral, barreja de costumista, ideòleg i modernista, publicà Els artistes de la vida (1898), Els mals pastors (1901), Dolora (1903), El morenet (1904) i un volum miscel·lani: La vida gloriosa (1933). 84 CATALUNYA-ARAGÓ - BIOGRAFIA Cortilles, Berenguer de (Saragossa ?, s. XIV - ? , s. XIV) Tresorer 85 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cortils i Vieta, Josep (Blanes, Selva, 1839 – 1898) Publicista i historiador 86 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cortils, els (Bagà, Berguedà) Enclavament 87 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cortils, Esteve (Mataró, Maresme, s. XVII – s. XVIII) Escriptor. El 1717 escriví una extensa Descripción del mundo, amb mapes, en la qual recollí notícies i dades curioses. 88 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA
89 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cortina, Rigobert (País Valencià, s. XIX) Compositor 90 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cortina i Farinós, Antoni (Almàssera, Horta, 1841 – Madrid, 1889) Pintor 91 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cortina i Pérez, Josep Maria Manuel (València, 1868 – 1950) Arquitecte 92 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cortina i Roberto, Ivó de la (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1805 - ? , s. XIX) Arqueòleg i pintor 93 ANDORRA - GEOGRAFIA Cortinada, la (Ordino, Andorra) Poble de la parròquia 94 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Cortines y Espinosa, José (Caracas, Veneçuela, 1782 – Madrid, 1856) Militar 95 CATALUNYA - GEOGRAFIA
96 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Cortis, Antoni (Dénia, Marina Alta, 12/ago/1891 - 1952) Cantant. Es formà músicalment a Barcelona. Començà a cantar al Liceu com a corista. Actuà com a tenor, durant tres anys, al Real de Madrid, i després passà al de Roma, on actuà quatre anys més. Després d'una temporada brillant a Barcelona, fou contractar per a cantar a Chicago, on actuà durant nou anys. Es presentà amb bon èxit a moltes altres ciutats dels Estats Units. 97 CATALUNYA - BIOGRAFIA Cortit, Joan (Catalunya, s. XIV – s. XV) Cavaller. En 1413, durant l'alçament de Jaume d'Urgell, hi col·laborà. Li'n foren exigides responsabilitats un cop reprimida la revolta. 98 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA Cortitxelles (Torís, Ribera Alta) Caseria, prop de Calabarra. 99 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cortiuda (Peramola, Alt Urgell) Llogaret 100 CATALUNYA - HISTÒRIA Corts (Peramea, Pallars Sobirà) Antic nom de Cortscastell 101 CATALUNYA - GEOGRAFIA
102 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA Corts (Conflent) Despoblat de la comarca 103 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corts, les (Viladrau, Osona) Veïnat 104 CATALUNYA - POLÍTICA Corts Catalanes (Corona catalano-aragonesa, s XIII - 1709) Assemblees extraordinàries. Convocada pel rei amb els tres braços (militar, magnats i cavallers; eclesiàstic, clergat, i reial o popular, ciutadans) per legislar i resoldre qüestions judicials. A Catalunya derivava de la Cort comtal, descendent de la cúria règia franca. La primera Cort comtal fou convocada per Ramon Borrell. Ramon Berenguer IV féu compilar i promulgà els usatges de les Corts anteriors. Amb Pere el Cerimoniós, les Corts adquiriren estructura definitiva. A Aragó i València eren semblants a les catalanes; Mallorca no tingué Corts pròpies, car els seus habitants sempre foren considerats catalans. L'òrgan permanent de les Corts era la Diputació del General o Generalitat. Felip V unificà les Corts dels regnes hispànics (1709) i fèu assistir representants de les de Catalunya, Aragó i País Valencià a les Corts de Castella. 105 CATALUNYA - GEOGRAFIA Corts de Sarrià, les (Barcelona, Barcelonès) Antic municipi, agregat el 1897 a l'actual 106 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA Corts de València (País Valencià, ? ) Institució 107 CATALUNYA - GEOGRAFIA
108 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Corts i Grau, Josep (Fortaleny, Ribera Baixa, 1905 - 1995) Jurista. Fou catedràtic de filosofia del dret a la Universitat de València i rector d'aquesta mateixa universitat (1951-67). És autor de Filosofía del derecho (1941-42), Los juristas clásicos españoles (1948), Principios de derecho natural (1944), Ideario político de Balmes (1934), El sentido óntico y teológico del derecho de la escolástica (1945), Curso de derecho natural (1953) i Historia de la filosofía del derecho (1960). 109 CATALUNYA - BIOGRAFIA Corts i Huguet, Josep (Cervera, Segarra, 1667 – 1747) Historiador 110 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Corts Valencianes (País Valencià, 1982 - ) Òrgan legislatiu 111 CATALUNYA NORD - MUNICIPI Cortsaví (Vallespir) Municipi: 793 m alt, 47,0 km2, 204 hab (1999) 112 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Cortsaví, Arnau de (Catalunya Nord, s. XIII – s. XIV) Senyor 113 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cortscastell (Peramea, Pallars Sobirà) Poble 114 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA Cortvassill (Porta, Alta Cerdanya) Llogaret 115 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cortvassill, bordes de (les Valls de la Valira, Alt Urgell) Grup de bordes de l'antic mun. de Civís
Anar
a: [ Correo ]
[ Cors ] [ Cortada
i ]
[ Cortes ] [ Corti ]
[ Cortis ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Cortada
i Sala, Joan
Cortes
d'Arenós
