1

2

1

Cornador, es  Cim (980 m alt) de la serra de Tramuntana, al límit dels mun. d'Escorca i de Sóller (Mallorca Septentrional).

B

G

2

Cornavaques, serra de  Serra (544 m alt) del mun. de Pollença (Mallorca Septentrional)

B

G

3

Corneli, castell de  Antic castell del mun. de Tavertet (Osona)

C

G

4

Cornell, Eiximèn  (Ribagorça, s. XII - d 1222)  Noble

C

B

5

Cornell, Pere  (Ribagorça, s. XIII)  Noble

C

B

6

Cornell i Cardona, Lluís  ( ? , d 1330 - d 1391)  Senyor

F

B

7

Cornell i de Luna, Isabel  ( ? , s. XIV)  Filla de Lluís

F

B

8

Cornell i Ferraz, Antoni  (Benasc, Alta Ribagorça, s. XVIII – s. XIX)  Polític i militar

F

B

9

Cornell i Maça de Liçana, Lluís  (País Valencià, s. XV – Perpinyà, 1473)  Cavaller errant

V

B

10

Cornellà, Bernat de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

11

Cornellà, Galceran de  ( ? , s. XIII)  Cavaller

C

B

12

Cornellà, Guillem de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

13

Cornellà, Jaume de  ( ? , s. XIV)  Cavaller

C

B

14

Cornellà, marquesat de  Títol concedit el 1889 a Melcior Ferrer i de Bruguera, al terme de Cornellà de Llobregat

C

H

15

Cornellà de Conflent  Municipi del Conflent: 534 m alt, 11,0 km2, 426 hab (1999)

N

M

16

Cornellà de Conflent, monestir de  Canònica augustiniana del mun. de Cornellà de Conflent (Conflent)

N

G

17

Cornellà de la Ribera  Municipi del Rosselló: 90 m alt, 11,6 km2, 1.407 hab (1999)

N

M

18

Cornellà de Llobregat  Municipi del Baix Llobregat: 27 m alt, 6,9 km2, 80.329 hab (1999)

C

M

19

Cornellà del Bèrcol  Municipi del Rosselló: 15 m alt, 5,4 km2, 1.505 hab (1999)

N

M

20

Cornellà del Terri  Municipi del Pla de l'Estany: 96 m alt, 27,2 km2, 1.992 hab (2004). Estès per la vall del Terri, des del sud-est del pla de Banyoles fins a la confluència del riu amb el Revardit. Hi ha abundància de pasturatges i algunes hectàrees de bosc. Les bases de l'economia local són la ramaderia, l'avicultura, l'agricultura de secà i algunes petites indústries. Al poble, d'origen romà, destaquen l'antic castell de Cornellà, l'església romànica de Sant Antoni, antiga capella del castell, l'església parroquial de Sant Pere, d'origen romànic. El terme comprèn els pobles de Borgonyà, Corts, Sords, Pujals dels Cavallers i Pujals dels Pagesos, on hi ha diverses esglésies d'interès, i l'antic terme de Sant Andreu del Terri, amb el castell de Ravós.

C

M

21

Cornellas, Climent  (Perafita, Osona, 1815 - ? , s. XIX)  Lingüista

C

B

22

Cornet  Poble del mun. de Sallent de Llobregat (Bages)

C

G

23

Cornet  Despoblat del mun. de Sant Boi de Lluçanès (Osona)

C

G

24

Cor-net  Pseudònim del dibuixant Gaietà Cornet i Palau, consistent amb la paraula Net a dins d'un cor

C

B

25

Cornet, Francesc  (Catalunya, s. XVI)  Marí. Fou un dels més distingits a la batalla de Lepant, contra la flota turca, el 1572.

C

B

26

Cornet, Ramon de  (Sant Antonín, Roergue, Occitània, v. 1300 - Pontaut, Gascunya, d 1340)  Poeta

U

B

27

Cornet i Colomer, Florenci  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1878 – Barcelona, 1953)  Dramaturg

C

B

28

Cornet i Enrich, Josep Maria  (Barcelona, 1884 – 1937)  Industrial

C

B

29

Cornet i Mas, Gaietà  (Barcelona, 1824 – 1897)  Enginyer industrial

C

B

30

Cornet i Mas, Josep Maria  (Barcelona, 1839 – 1916)  Enginyer industrial i polític. El 1868, en acabar la carrera, va ingressar a La Maquinista Terrestre i Marítima, i en fou director des del 1880 fins a la mort. Fou diputat a Corts, president de l'Associació d'Enginyers Industrials i membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Entre les obres més importants que va projectar hi ha els ponts metàl·lics per al ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses, el mercat del Born i el de Sant Antoni.

C

B

31

Cornet i Palau, Gaietà  (Barcelona, 1878 – 1945)  Dibuixant

C

B

32

Cornet i Pàmies, Gaietà  (Reus, Baix Camp, 1963 - )  Atleta

C

B

33

Corniola  Antiga quadra del mun. de Fontllonga (Noguera)

C

G

34

Cornovis  Caseria del mun. de Tamarit de Llitera (Llitera)

F

G

35

Cornudell, Sant Joan de  Veure> Sant Joan de Cornudell (Castellar de N'Hug, Berguedà)

C

G

36

Cornudella  Barri del mun. de Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès)

C

G

37

Cornudella de Montsant  Municipi del Priorat: 533 m alt, 62,7 km2, 846 hab (1999)

C

M

38

Cornudella de Valira  Antic municipi de l'Alta Ribagorça: capital, Ribera de Vall. Agregat (1955) al d'Areny de Noguera

F

G

39

Cornudella i Barberà, Joan  (les Borges Blanques, Garrigues, 1904 – Barcelona, 1985)  Polític

C

B

40

Cornudella i Capdevila, Josep  (Juneda, Garrigues, 1895 – Barcelona, 1985)  Metge. Ha estat continuador de l'obra de J. Freixas, de qui féu una biografia. Cap al 1950 creà el servei d'exploració funcional pulmonar i el servei de fisiopatologia respiratòria. Des del 1973 és membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Ha dedicat la seva vida a la lluita contra la tuberculosi i ha estat un notable impulsor de la pneumologia a Catalunya.

C

B

41

Coroleu i Borràs, Wifred  (Barcelona, 1877 – 1951)  Metge psiquiatre

C

B

42

Coroleu i Inglada, Josep  (Barcelona, 1839 – 1895)  Historiador i polític

C

B

43

Coromina, comtat de la  Títol de Catalunya, concedit el 1712 a Josep de Boneu i Pi, pel rei-arxiduc Carles III

C

H

44

Coromina, Joan Baptista  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1890 – 1919)  Ceramista, pintor i escultor

C

B

45

Coromina, la  Raval del mun. de Cardona (Bages)

C

G

46

Coromina, la  Colònia industrial del mun. de Torelló (Osona)

C

G

47

Coromina i Faralt, Josep  (Barcelona, 1756 – 1834)  Gravador

C

B

48

Coromina i Ferreny, Josep Lluís  (Barcelona, 1946 – 1987)  Productor cinematogràfic

C

B

49

Coromina i Subirà, Bartomeu-Tomàs  (Barcelona, 1808 – Madrid, 1867)  Gravador. Fou professor de l'Academia de Bellas Artes de Madrid. S'especialitzà en encunys i ocupà el càrrec de director a la Fábrica Nacional del Sello a Madrid.

C

B

50

Coromina i Subirà, Francesc  (Barcelona, 1797 - ? , 1868)  Gravador

C

B

51

Corominas  (Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 1943)  Família d'industrials

C

B

52

Corominas, Benet  (Girona, 1832 – Àvila, Castella, 1877)  Polígraf

C

B

53

Corominas i Cornell, Eusebi  (Corçà, Baix Empordà, 1849 – Barcelona, 1919)  Periodista i polític

C

B

54

Corominas i Ferret, Manuel  (Sabadell, Vallès Occidental, 1868 – 1931)  Industrial tèxtil

C

B

55

Corominas i Geli, Joaquim  (Sarrià de Ter, Gironès, 1951 - )  Pintor

C

B

56

Corominas i Humbert, Josep  (Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 1874)  Industrial tèxtil

C

B

57

Corominas i Pla, Joan Baptista  (Sabadell, Vallès Occidental, 1823 – 1887)  Industrial tèxtil

C

B

58

Corominas i Prats, Domènec  (Barcelona, 1870 – 1946)  Metge

C

B

59

Corominas i Sabater, Josep  (Banyoles, Pla de l'Estany, 1850 – Barcelona, 1907)  Metge

C

B

60

Corominas i Sánchez, Manuel  (Sabadell, Vallès Occidental, 1895 – 1943)  Industrial tèxtil

C

B

61

Coromines, Bernardí  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s. XVI - ? , s. XVI)  Jurista i poeta

C

B

62

Coromines, Bonaventura  (Oristà, Osona, s. XVIII – Lleida, 1841)  Gravador i impressor

C

B

63

Coromines, les  Caseria del mun. d'Aguilar de Boixadors (Bages)

C

G

64

Coromines, les  Raval del mun. de la Pobla de Lillet (Berguedà)

C

G

65

Coromines, Magí  (Barcelona, s. XVIII – 1839)  Advocat

C

B

66

Coromines i Montanya, Pere  (Barcelona, 1870 - Buenos Aires, Argentina, 1939)  Escriptor

C

B

67

Coromines i Prats, Vicenç  (Barcelona ?, s. XX - )  Escriptor

C

B

68

Coromines i Vigneaux, Joan  (Barcelona, 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 1997)  Lingüista

C

B

69

Corominola, Pere  ( ? , s. XVIII – Barcelona, 1822)  Capellà guerriller

C

B

70

Corona  Vénda del mun. de Sant Antoni de Portmany (Eivissa)

B

G

71

Corona, La  (Barcelona, 9/feb/1843 - 17/mai/1843)  Diari en castellà. Publicat sota la direcció de Francesc Serra. Proteccionista, defensor de la constitució del 1837, protestà dels intents de tractats comercials amb Anglaterra.

C

R

72

Corona, La  (Barcelona, 11/set/1857 - 28/jul/1868)  Títol

C

L

73

Corona Catalano-aragonesa  Veure> Catalano-aragonesa, Corona

P

H

74

Corona d'Aragón, La  (Barcelona, 1/nov/1854 - 11/set/1857)  Diari progressista. Fundat per Víctor Balaguer. Editat en castellà, procurà defensar els interessos de Catalunya, Aragó, València i Mallorca contra el centralisme. Balaguer va separar-se de la redacció pel setembre de 1857, i el títol del periòdic quedà reduït a "La Corona".

C

R

75

Coronela, la  Força armada de la ciutat de Barcelona (1646 – 1714)

C

H

76

Corones  Llogaret del mun. de Tolba (Baixa Ribagorça)

F

G

77

Corones, bosc de les  Bosc del mun. de Vallcebollera (Alta Cerdanya), que ocupa tota la baga de la capçalera de la Llavanera.

N

G

78

Corones, Josep  (València, s. XVIII – s. XIX)  Oficial de l'armada

V

B

79

Corones, turó de  Contrafort (1.517 m alt) meridional de la serra de Sant Amanç, al mun. d''Ogassa (Ripollès)

C

G

80

Corones, vall de  Vall del massís de la Maladeta, al mun. de Benasc (Alta Ribagorça)

F

G

81

Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV)  (Catalunya, 1983 - )  Entitat pública

C

N

82

Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB)  (Barcelona, 1974 - )  Òrgan

C

N

83

Corporals de Daroca, miracle dels  (Llutxent, Vall d'Albaida, 1276)  Fet extraordinari

V

V

84

Corpus Christi, Col·legi del  (València, 1583 - )  Col·legi i seminari

V

C

85

Corpus Christi, convent del  Antic convent del mun. de Llutxent (Vall d'Albaida)

V

G

86

Corpus de Sang, el  (Barcelona, 7/jun/1640)  Avalot

C

H

87

Corradó, Joan Antoni  (País Valencià, s. XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Militar. El 1713-14 fou un dels tinents coronels del regiment que agrupava als valencians que es trobaven al setge de Barcelona. Participà amb la seva unitat a moltes i notables accions disputades al baluard de Santa Clara, els dies 13 i 14/ago/1714. Morí durant la batalla final, defensant el sector del Cornalatge.

V

B

88

Corral, cala  Cala del mun. de Sant Josep de sa Talaia (Eivissa)

B

G

89

Corral, María de  (Madrid, 1940 - )  Gestora cultural

E

B

90

Corral de l'Olivera  (València, 1584 – 1729)  Teatre

V

C

91

Corral d'Hinet, el  Enclavament del mun. de Bellreguard (Safor)

V

G

92

Corral i Coll del Ram, Ernest  (Barcelona, 4/mai/1909 – 1992)  Escriptor. Ha estat fundador i president de l'Associació de Practicants Escriptors i Artistes el 1958. És autor dels reculls poètics 27 visions de calitja (1964) i Al frec d'un aire nou (1968).

C

B

93

Corral Rubió, el  Caseria de l'antic municipi de l'Albà (Aiguamúrcia, Alt Camp)

C

G

94

Corrales, Los  Poble del mun. d'Utiel (Plana d'Utiel)

V

G

95

Corrals de Valldigna, els  Caseria del mun. de Simat de Valldigna (Safor)

V

G

96

Correà  Poble del mun. de Montmajor (Berguedà). L'església parroquial (Sant Martí), romànica (s. XII), és a la dreta de la riera de l'Hospital; és esmentada ja el 839. Formà un municipi el s. XIX juntament amb la parròquia de Comaposada. Els santuaris de la Mare de Déu dels Torrents i dels Sants Metges i la caseria dels Torrents, del municipi de l'Espunyola, en depenien. (GEC)

C

G

97

Correa i Ruiz, Frederic de  (Barcelona, 1924 - )  Arquitecte

C

B

98

Córrecs, els  Capella del mun. de Perpinyà (Rosselló)

N

G

99

Corredisses  Pseudònim del periodista Josep Elias i Juncosa

C

B

100