[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

Anar a:    [ Corna ]    [ Cornellas ]    [ Cornu ]    [ Corominas i G ]    [ Corone ]    [ Corrale ]

Estimar és crear, és convertir allò estimat en tresors i joies. (Friedrich W. Nietzsche)

1 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cornador, es  (Escorca / Sóller, Mallorca Septentrional)  Cim (980 m alt) de la serra de Tramuntana, al límit dels dos municipis.

2 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Cornavaques, serra de  (Pollença, Mallorca Septentrional)  Serra (544 m alt), que forma part de l'alineació muntanyosa de l'extrem nord-est de la serra de Tramuntana, entre les serres de la Font i de Sant Vicent. Separa les valls de Ternelles i del Castell de les de Cuixac i de Sant Vicent.

3 CATALUNYA - HISTÒRIA

Corneli, castell de  (Tavertet, Osona)  Antic castell. Dominava la vall de Sau, situat probablement al límit amb el terme de Vilanova de Sau, al lloc dit actualment puig de la Força. És esmentat ja el s X.

4 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Cornell, Eiximèn  (Ribagorça, s XII - d 1222)  Noble. Fou majordom del rei Pere I, el qual assistí a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). A la mort del rei (1213), fou un dels ambaixadors a Roma per demanar al papa Innocenci III l'alliberament de l'infant Jaume per part de Simó de Montfort, i formà part, des del 1216, del consell de regència constituït per designació papal. Implicat en les lluites nobiliàries aragoneses, es lligà al bàndol favorable del rei, de Pero Ahonés, lligam refermat pel casament d'aquest amb una neboda seva.

5 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Cornell, Pere  (Ribagorça, s XIII)  Noble. Ja de molt jove estigué lligat amb el seu oncle Eiximèn Cornell al cercle de consellers de Jaume I de Catalunya-Aragó. A la mort del seu cunyat Pero Ahonés (1226), figurà com a cap de Ribagorça i Sobrarb, entre els cavallers que, entorn de l'infant Ferran, es dreçaren contra el rei. Reconciliat amb aquest (1227), lluità des d'aleshores fidelment al seu servei i participà en la conquesta de Mallorca al davant de cent cinquanta cavallers (1229), i després, de Borriana (1233) -d'on fou nomenat capità-, de València i d'Almenara. Intervingué en l'atorgament dels furs als nous pobladors del Regne de València. El 1236 era majordom del regne d'Aragó.

6 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Cornell i Cardona, Lluís  (Aragó, d 1330 - Franja de Ponent, d 1391)  Senyor de la baronia d'Alfajarín, d'una família noble de Benasc establerta a la vall de l'Ebre. Estigué al servei de Pere III de Catalunya-Aragó en la lluita contra Castella (1358-63), i de Martí l'Humà a Sicília. Propens a les bandositats, la qual cosa el féu famós, lluità contra el comte de Foix i el vescomte de Castellbó, que obstaculitzaren el seu casament amb Blanca de Foix (1357). Es casà aleshores amb Brianda de Luna (germana de la qui havia d'ésser la reina Maria de Luna), separada de Lope Ximénez de Urrea; tanmateix, l'anul·lació del primer matrimoni, denegada el 1379, no fou aconseguida sinó el 1391, cosa que fou motiu, en aquests anys, de bandositats entre els Cornell i els Urrea.

7 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Cornell i de Luna, Isabel  (Franja de Ponent, s XIV - País Valencià, s XIV)  Filla de Lluís Cornell i Cardona. Iniciadora, amb la seva germana Brianda, de la branca valenciana dels Cornell. Es casà amb el senyor de Moixent, Pere Maça i de Liçana i, vídua vers el 1369, fou sol·licitada en matrimoni per diversos pretendents, un dels quals, cosí seu, demanà dispensa al papa Gregori XI, fet exposat en la Dispensació de la senyora de Moixent (1371), opuscle en 146 hexasíl·labs apariats.

8 FRANJA PONENT - BIOGRAFIA

Cornell i Ferraz, Antoni  (Benasc, Alta Ribagorça, s XVIII – s XIX)  Polític i militar. Fou secretari de guerra de Carles IV (1799-1801), capità general de Mallorca (1796-98), de València (1798-99) i de Catalunya (1799). Fracassà en pretendre d'organitzar batallons de milícia a València, davant l'oposició de la ciutat. El 1808 no volgué prendre el comandament de la ciutat de Saragossa. Sufragà les despeses per a la construcció dels banys de Benasc (1801).

9 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Cornell i Maça de Liçana, Lluís  (País Valencià, s. XV – Perpinyà, 1473)  Cavaller errant. Fill del també cavaller errant Pere Maça de Liçana i Cornell i de Brianda Cornell i de Luna, que li imposà el seu cognom. Tanmateix, era també conegut per Lluís Maça i Cornell. Es debatè, ja el 1427, conjuntament amb el seu pare, contra Pere Boïl i Lladro, a València, per raó d'uns deutes. El 1429 prengué part en les incursions contra Castella i triomfà a Saix, al Regne de Múrcia. Fou capturat més tard, amb el rei Alfons el Magnànim, arran de la desfeta naval de Ponça (1435). Vers 1447-49 sostingué correspondència cavalleresca amb Nicolau de Pròixida, i, poc temps després (1453), les seves rivalitats amb el comte de Cocentaina Eiximèn Peris de Corella no s'aturaren fins que el mateix rei de Navarra i lloctinent general cridà els contrincants a la cort. Arran de l'anada de Joan II a València (1459) féu de tantatger en les justes reials celebrades davant el monarca. Durant la guerra contra Joan II es mantingué fidel al rei. El 1461, cridat per aquest, anà a Lleida acompanyat d'altres nobles. Les bandositats es renovaren el 1468, juntament amb el seu germà Pere Maça de Liçana i Cornell i un cosí d'ambdós, Lluís Cornell , desafiat a batalla a ultrança per Joan Roís de Corella. El 1472, encara a Càller, tingué un altercat amb el donzell Galceran de Besora. Morí en el setge de Perpinya, posat per Joan II, abans de poder lluitar, víctima de malaltia.

10 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cornellà, Bernat de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. El 1386, poc abans de morir Pere III el nomenà lloctinent reial del comtat de Girona, perquè era personalment addicte al monarca. Aquest havia destituït personalment d'aquest càrrec el vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí, perquè es mostrava partidari del príncep Joan, duc de Girona, al conflucte entre aquest i el rei. També substituí aleshores el vescomte com a vicari general o representant reial als ducats d'Atenes i Neopàtria. No sembla que anés a Grècia.

11 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cornellà, Galceran de  (Catalunya, s XIII)  Cavaller. Fou cortesà de Jaume I durant la primera part del regnat efectiu del monarca.

12 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cornellà, Guillem de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. El 1386 fou enviat a Grècia per Pere III el Cerimoniós, arran d'haver estat nomenat vicari general dels ducats d'Atenes i Neopàtria Bernat de Cornellà.

13 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cornellà, Jaume de  (Catalunya, s XIV)  Cavaller. Destacà a la guerra contra Castella durant el regnat de Pere III el Cerimoniós. Anà a lluitar al front d'Aragó el 1363, amb els reforços catalans que hi foren enviats després de la caiguda de Carinyena.

14 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cornellà, marquesat de  (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat)  Títol concedit el 1889 a Melcior Ferrer i de Bruguera.

15 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Cornellà de Conflent  (Conflent)  Municipi: 534 m alt, 11,02 km², 426 hab (1999). Situat al peu del Canigó, a la part baixa de la vall de Cornellà o de Vernet, que és tributària, per la dreta, de la Tet, riu que limita el terme pel nord. Es drenat per la riera de Fillols i pels rius Major i de Sant Vicenç. Dins el terme hi ha un jaciment de calç i algunes hectàrees de bosc. La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola, amb conreus de secà: cereals, farratges i arbres fruiters (pomeres). El poble és a l'interfluvi de la riera de Fillols i el riu de Sant Vicenç, al peu d'un turó; d'origen romà, conserva notables cases antigues. Hi destaca també l'antic monestir de Cornellà de Conflent, on es troba l'església parroquial de Santa Maria, esmentada el 1018. Dins el terme hi ha, a més, el poble de Molleres i, al nord-est, les coves prehistòriques d'Embullà.

16 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Cornellà de Conflent, monestir de  (Cornellà de Conflent, Conflent)  Canònica augustiniana (Santa Maria de Cornellà de Conflent) fundada com a priorat l'any 1097 per Guillem Jordà, comte de Cerdanya, complint la voluntat del seu pare Guillem Ramon. El temple, construït al s XII i reedificat als s XIII i XIV, té tres naus i cinc absis; conserva un campanar llombard, restes d'un primitiu claustre d'arcs sense columnes i amb capitells esculturats, del s XI. És remarcable el monumental timpà del s XII, un retaule signat de Jaume Cascalls (1345), interessants ferros romànics a la porta del temple, dues imatges de la Mare de Déu, romàniques, i la primitiva imatge de la Mare de Déu del Pessebre, de Cuixà, molt restaurada.

17 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Cornellà de la Ribera  (Rosselló)  Municipi: 90 m alt, 11,57 km², 1.407 hab (1999). Situat al Riberal, entre les muntanyes que separen el terme de la vall de l'Aglí i la Tet, a l'esquerra d'aquest darrer riu, en part límit meridional. La vida econòmica del municipi és bàsicament agrícola i especialment dedicada al conreu de la vinya, que ocupa els turons de la part septentrional; hom produeix un dels millors vins de la comarca (vi de qualitat superior dins la zona de Corberes de Rosselló i vi dolç natural dins la de Costes de l'Aglí), que ha donat lloc a una important cooperativa vinícola; també hi ha oliveres; al regadiu s'hi conreen arbres fruiters i verdures, les quals s'irriguen gràcies a l'aprofitament de les capes freàtiques. El poble, que agrupa tota la població del

18 CATALUNYA - MUNICIPI

Cornellà de Llobregat  (Baix Llobregat)  Municipi: 27 m alt, 6,90 km², 83.327 hab (2004). Estès a la zona al·luvial deltaica del Llobregat i sobre el pla inclinat de Collserola, anomenats popularment Cornellà de Baix i Cornellà de Dalt, a l'oest de Barcelona, ciutat amb la qual forma pràcticament una conurbació. L'agricultura de secà (blat i garrofers) i el regadiu (hortalisses i arbres fruiters), regat pel canal de la Infanta, i la ramaderia (bovina i avicultura), tradicionals recursos econòmics del municipi, són avui en regressio davant el ràpid procés d'urbanització i industrialització. Els sectors industrials més desenvolupats són el siderometal·lúrgic, el de la construcció, el del cautxú, el químic i el del vidre. El creixement demogràfic del municipi, amb una població immigrada que arriba al 65%, ha estat espectacular, sobretot entre el 1950 i el 1980 en què va passar de 10.000 h a més de 90.000. El nucli primitiu de la ciutat, sorgit al voltant de l'església parroquial de Santa Maria (que ha estat refeta modernament) i prop seu, damunt un turó on hi ha el castell de Cornellà, separa els dos grans sectors de població de Cornellà de Baix (on hi ha els barris de Millars, la Riera, Almeda i Can Mercader, Femades, Solanes, la Remunta, la Ribera, Can Fatjó i Campreciós) i Cornellà de Dalt (amb els barris del Pedró,

19 CATALUNYA NORD - MUNICIPI

Cornellà del Bèrcol  (Rosselló)  Municipi: 15 m alt, 5,43 km², 1.505 hab (1999). Situat al Riberal, en el pla que separa les conques del Rard i el Tec, a l'antiga zona forestal (bosc del Bèrcol). És travessat per l'aigua de l'agulla de la Mar, que rega un sector d'horta, especialment al sud del poble. Bona part de la superfície del terme és ocupada per pasturatges. A les zones conreades domina la vinya (producció de vi negre i de vi dolç natural), principal recurs econòmic del municipi; hom hi conrea també arbres fruiters, hortalisses i cereals. Els prats fan possible una ramaderia destinada a la producció de carn (boví i oví). Durant els darrers anys la població ha experimentat un notable ascens. El poble, d'origen romà, és a l'esquerra de l'agulla de la Mar; conserva restes de l'antic petit castell de Cornellà; hi destaca l'església parroquial, esmentada ja el 1087. Dins el terme es troba el santuari del Paradís. Àrea comercial de Perpinyà.

20 CATALUNYA - MUNICIPI

Cornellà del Terri  (Pla de l'Estany)  Municipi: 96 m alt, 27,2 km², 1.992 hab (2004). Estès per la vall del Terri, des del sud-est del pla de Banyoles fins a la confluència del riu amb el Revardit. Hi ha abundància de pasturatges i algunes hectàrees de bosc (pins i alzines). Les bases de l'economia local són la ramaderia (bestiar boví i porcí), l'avicultura, l'agricultura de secà (cereals, blat de moro, farratges i alls) i de regadiu (hortalisses i llegums) i algunes petites indústries. Al poble, a la dreta del Terri, és d'origen romà; destaquen l'antic castell de Cornellà, l'església romànica de Sant Antoni, antiga capella del castell, i l'església parroquial de Sant Pere, d'origen romànic (s X-XI) però refeta el s XVIII. El terme comprèn els pobles de Borgonyà, Corts, Sords, Pujals dels Cavallers i Pujals dels Pagesos, on hi ha diverses esglésies d'interès, la caseria de Palol de Farga, els veïnats d'Ermedàs i Pont-xetmar i l'antic terme de Sant Andreu del Terri, juntament amb els pobles de Ravós de Terri, Santa Llogaia del Terri i el llogaret de Prades del Terri. Àrea comercial de Banyoles.

111 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cornellana  (Lavansa i Fórnols, Alt Urgell)  Poble (1.355 m alt), a la vall de Cornellana, tributària, per la dreta, de la vall de la Vansa, al vessant meridional de la serra de Cadí. Esmentat ja el 839, pertangué al capítol de la Seu. La seva parròquia depèn de la de Fórnols.

21 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cornellas, Climent  (Perafita, Osona, 1815 - Catalunya, s XIX)  Lingüista. Era llicenciat en dret. Ensenyà francès i anglès a Barcelona i a Madrid. Féu una gramàtica per a l'aprenentatge de cada un d'aquells idiomes, amb catorze i sis edicions, respectivament. També publicà El antigalicismo, obra escrita per evitar els gal·licismes fàcils a les versions del francès al castellà.

22 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cornet  (Sallent de Llobregat, Bages)  Poble, a l'esquerra del riu de Cornet, afluent per l'esquerra del Llobregat, que neix als altiplans que limiten el Lluçanès pel sud-oest, dins el terme de Gaià, i desguassa a la vila de Sallent. L'església parroquial (Santa Maria), romànica (fi del s XII), té un notable portal. Dins el seu terme hi ha les ruïnes d'un antic castell, el Castellet de Cornet, esmentat al s XIV.

23 CATALUNYA - HISTÒRIA

Cornet  (Sant Boi de Lluçanès, Osona)  Despoblat i actual masia, prop del terme de Sant Martí de Sobremunt.

24 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cor-net  Pseudònim del dibuixant Gaietà Cornet i Palau, consistent amb la paraula Net a dins d'un cor.

25 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cornet, Francesc  (Catalunya, s. XVI)  Marí. Fou un dels més distingits a la batalla de Lepant, contra la flota turca, el 1572.

26 EUROPA - BIOGRAFIA

Cornet, Ramon de  (Sant Antonín, Roergue, Occitània, v 1300 - Pontaut, Gascunya, d 1340)  Poeta. És autor de l'obra didàctica Doctrinal de trobar (1324), preceptiva en noves rimades que dedicà a l'infant Pere, fill de Jaume II de Catalunya-Aragó i comte de Ribagorça, i que fou comentada el 1341 per Joan de Castellnou.

27 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cornet i Colomer, Florenci  (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1878 – Barcelona, 1953)  Dramaturg. Autor de drames com El llop (1916), La fosca (1918), El fill (1921) i Fortitud (1935), alguns dels quals foren editats sovint. Col·laborà també a revistes com "Teatre Català" (1932) i "ATS" publicació de l'Associació de Teatre Selecte (1934).

28 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cornet i Enrich, Josep Maria  (Barcelona, 1884 – 1937)  Industrial. Fill de Josep Maria Cornet i Mas. Igual que el seu pare, també fou director de La Maquinista (1916-17 i 1933-36).

29 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cornet i Mas, Gaietà  (Barcelona, 1824 – 1897)  Enginyer industrial i periodista. President i un dels fundadors de l'Acadèmia de Taquigrafia de Barcelona. D'ençà del 1853 formà part de la redacció del "Diario de Barcelona", el 1856 fundà la "Revista Industrial" i el 1874, la "Revista Taquigráfica". Membre de la Real Academia de la Historia, de Madrid, i de la Societat Econòmica d'Amics del País, de Barcelona. Durant l'Exposició Universal de Barcelona del 1888 fou vicepresident de la Comissió de Propaganda i president de la Secció de Premsa Periòdica en el Consell General. Publicà Compendio de taquigrafía española (1852), algunes guies (de Barcelona, de Manresa i Cardona, de Caldes de Montbui, de Sant Miquel del Fai, de Montserrat, etc) i Una excursión por Cataluña (1888).

30 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cornet i Mas, Josep Maria  (Barcelona, 1839 – 1916)  Enginyer industrial i polític. El 1868, en acabar la carrera, va ingressar a La Maquinista Terrestre i Marítima, i en fou director des del 1880 fins a la mort. Fou diputat a Corts, president de l'Associació d'Enginyers Industrials i membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. Entre les obres més importants que va projectar hi ha els ponts metàl·lics per al ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses, el mercat del Born i el de Sant Antoni.

31 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cornet i Palau, Gaietà  (Barcelona, 1878 – 1945)  Dibuixant i enginyer industrial. Deixeble del pintor Pere Borrell. Col·laborà com a dibuixant a les revistes "L'Esquella de la Torratxa", "Cu-Cut!", "En Patufet", "La Veu de Catalunya", "Lectures" i "Esquitx", i conreà la caricatura política. El 1922 fundà la revista infantil "Virolet". Ocupà la càtedra de dibuix industrial i de taller a l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, de la qual fou director (1929). Fou president de l'Associació Espanyola d'Enginyers Industrials (1931). Publicà originals literaris i de divulgació científica a les revistes "Técnica", "Hojas Selectas", "Mundo Científico" i "Mercurio".

32 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cornet i Pàmies, Gaietà  (Reus, Baix Camp, 1963 - )  Atleta. Especialista en 400 m llisos des del 1989, obtingué el rècord espanyol amb 44 minuts i 96 segons. Fou campió d'Espanya de 200 m llisos el 1989 i de 400 m llisos el 1989, 1990 i 1992.

33 CATALUNYA - HISTÒRIA

Corniola  (Camarasa, Noguera)  Antiga quadra, a l'antic terme de Fontllonga, dins la parròquia de Figuerola de Meià. L'església de Sant Joan de de Corniola és aturonada a 750 m alt.

34 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Cornovis  (Tamarit de Llitera, Llitera)  Caseria i antic lloc, al sud de la vila.

35 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cornudell, Sant Joan de  (Castellar de N'Hug, Berguedà)  Veure> Sant Joan de Cornudell.

36 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Cornudella  (Sant Jaume dels Domenys, Baix Penedès)  Barri de la població.

37 CATALUNYA - MUNICIPI

Cornudella de Montsant  (Priorat)  Municipi: 533 m alt, 62,70 km², 912 hab (2004). Situat a la vall alta del riu de Siurana, entre el Montsant i les muntanyes de Prades, on hi ha la vall de Cornudella, al nord del coll d'Albarca. Gran part del terme és ocupat per pinedes i pasturatges. El 1973 hi va ser construït el pantà de Siurana, que ha donat un nou impuls al regadiu, base de l'economia local juntament amb el secà (avellaner, vinya, cereals, ametller i olivera). L'avicultura i algunes activitats industrials complementen l'economia. La població va experimentar una important devallada arran del desastre de la fil·loxera i encara avui tendeix a disminuir. La vila és a la vall, al peu dels primers relleus de les muntanyes de Prades; hi destaca l'església parroquial de Santa Maria, del s XVII, amb dos campanars. El municipi comprèn, a més, els pobles de Siurana de Prades (amb església romànica i restes de l'antic castell) i Albarca, la caseria de les Moreres i el santuari de Sant Joan de Codolar, així com diverses masies d'interès.

38 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Cornudella de Valira  (Areny de Noguera, Alta Ribagorça)  Antic municipi (52,84 km²) amb capital a Ribera de Vall

39 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cornudella i Barberà, Joan  (les Borges Blanques, Garrigues, 1904 – Barcelona, 1985)  Polític. Milità de jove en el catalanisme i fou secretari general d'Estat Català (1936-38). Dirigent del Front Nacional de Catalunya (1939), participà en la resistència antifranquista, especialment en el Consell Nacional de la Democràcia Catalana (1945-52). Fou detingut diverses vegades. Ingressà al PSC-Reagrupament (1978) i després al PSC-PSOE, pel qual fou elegit diputat, per Barcelona, al Parlament de Catalunya (1980 i 1984).

40 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Cornudella i Capdevila, Josep  (Juneda, Garrigues, 1895 – Barcelona, 1985)  Metge. Ha estat continuador de l'obra de J. Freixas, de qui féu una biografia. Cap al 1950 creà el servei d'exploració funcional pulmonar i el servei de fisiopatologia respiratòria. Des del 1973 és membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Ha dedicat la seva vida a la lluita contra la tuberculosi i ha estat un notable impulsor de la pneumologia a Catalunya.

41 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coroleu i Borràs, Wifred  (Barcelona, 1877 – 1951)  Metge i publicista. Dedicat a la psiquiatria, el 1904 fou nomenat metge del manicomi de l'hospital de la Santa Creu de Barcelona. El 1911 formà part de la inspecció del manicomi de Sant Boi, i el 1916 fou membre de l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona. Col·laborà a "La Il·lustració Catalana", a "La Veu de Catalunya" i a "La Vanguardia", i dirigí la revista "Laboratorio". Entre els seus treballs cal esmentar Sectarios y locos (1905), La locura en las religiones, las artes y las civilizaciones (1913), Leyendas y tradiciones de la locura (1917) i Los anormales en la historia: el infante don Carlos (1916).

42 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coroleu i Inglada, Josep  (Barcelona, 16/ago/1839 – 28/mai/1895)  Historiador i polític. Estudià la carrera de dret a la Universitat de Barcelona. Es dedicà a l'estudi de les institucions catalanes medievals i s'especialitzà en història del dret medieval. Preocupat sobretot per l'estudi de les antigues llibertats de Catalunya, la seva obra Las Cortes Catalanas (1876), escrita en col·laboració amb J. Pella i Forgas, inicià el renaixement dels estudis històrics a Catalunya. Aquesta obra fou la primera de la seva copiosa producció, en la qual es distingueixen: Los Fueros de Cataluña, descripción comentada de la Constitución del Principado de Cataluña (1878), també en col·laboració amb Pella i Fargas, la reimpressió de les cròniques de Desclot, Muntaner i Pere III el Cerimoniós (1885-86) i la publicació dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya (1889). Fou un dels intel·lectuals fundadors del regionalisme català; com a tal, figurà en el Centre Català des de la fundació i participà en les Bases de Manresa (1892). Presidí l'Ateneu Barcelonès (1888) i fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. També publicà Claris i son temps (1878), Cartas a un obrero (1885), Barcelona y sus alrededores (1887) i Memorias de un menestral de Barcelona, 1792-1864 (1880).

43 CATALUNYA - HISTÒRIA

Coromina, comtat de la  (Catalunya)  Títol, concedit el 1712 a Josep de Boneu i Pi, pel rei-arxiduc Carles III.

44 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coromina, Joan Baptista  (la Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, 1890 – 1919)  Ceramista, pintor i escultor. El 1908 fou presentat a Girona juntament amb Ricard Guino i amb l'arquitecte Rafael Masó, amb qui feu, des d'aleshores, la part més considerable de la seva obra. Fou director de l'Escola d'Arts i Oficis de Palafrugell (1912-17).

45 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Coromina, la  (Cardona, Bages)  Raval (ant: la Conomina), a la vora del Cardener, a l'indret on aquest forma un pronunciat meandre. el seu territori era, des de l'alta edat mitjana, condomini dels vescomtes i dels abats de Cardona. L'església de Sant Antoni, esmentada ja el 1371, fou erigida en parròquia a la segona meitat del s XIX. Dins el terme hi ha l'antic salí de Cardona; aprofitant la força hidràulica del riu hi foren instal·lades, especialment al s XIX, diverses indústries, en part abandonades. El 1926 hi fou instal·lada la fàbrica de depuració de sals de la Unió Espanyola d'Explosius, que donà lloc a la colònia del Salí de Cardona.

46 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Coromina, la  (Torelló, Osona)  Colònia industrial, a uns 3,5 km de la població, a l'esquerra del Ter i a l'interior d'un pronunciat meandre, aigua avall de la vila. El 1874 Josep Pericas, de Vic, demanà l'aprofitament de l'aigua del riu com a força motriu d'una fàbrica de filats i teixits en l'indret del mas de la Coromina. El 1883 hi féu edificar una colònia industrial i una capella (1903). La raó social d'aquesta indústria fou Pericas, Boixedo i Companyia fins el 1946, que la canvià per la de Filatures Ter SA. Fou destruïda parcialment el 1926 per un incendi, i el 1940, per l'aiguat del mes d'octubre.

47 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coromina i Faralt, Josep  (Barcelona, 1756 – 1834)  Gravador. Excel·lí en el gravat al coure. Fou professor de l'Escola de Nobles Arts i sots-director de l'Escola de Pintura a la capital. Era acadèmic de San Fernando.

48 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coromina i Ferreny, Josep Lluís  (Barcelona, 1946 – 1987)  Productor cinematogràfic, conegut com a Pepón. Els primers anys del decenni de 1970 desplegà una extensa activitat en el camp del disseny de modes, on aconseguí un veritable ressó. A partir del 1975 s'interessà pel cinema i constituí la productora Ona Films, el 1976 el Barcelona Group i el 1977 la firma Figaro Films SA, en la qual exercí com a productor executiu.

49 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coromina i Subirà, Bartomeu-Tomàs  (Barcelona, 1808 – Madrid, 1867)  Gravador. Fou professor de l'Academia de Bellas Artes de Madrid. S'especialitzà en encunys i ocupà el càrrec de director a la Fábrica Nacional del Sello a Madrid.

50 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coromina i Subirà, Francesc  (Barcelona, 1797 - Madrid ?, 1868)  Gravador. Germà de Bartomeu Tomàs. Treballà a la Casa de la Moneda de Sevilla, i més tard a la de Madrid.

51 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corominas  (Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 1943)  Família d'industrials tèxtils originària de Mura i establerta a Sabadell. Fou iniciada per Josep Corominas i Humbert.

52 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corominas, Benet  (Girona, 1832 – Àvila, Castella, 1877)  Polígraf. Dominicà, fou professor de dret canònic a la Universidad de Santo Tomás de Manila, de la qual fou rector i canceller el 1874. Fou vicari provincial dels dominicans de Manila (1875). Emmaltí i tornà a Àvila. Publicà el tractat de dret canònic Jacobi Devoti Episcopi olim Anamiensis... Institutionum Canonicorum Libri IV (Manila, 1871) i Las campanas (Manila, 1863), recull d'articles publicats en els periòdics "Católico Filipino" i "El Oriente", de Manila.

53 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corominas i Cornell, Eusebi  (Corçà, Baix Empordà, 1849 – Barcelona, 1919)  Periodista i polític republicà. Adherit al Partit Republicà Federal, el 1869 creà a Girona el "Boletín Republicano". Fou diputat a corts el 1872 i el 1873. S'adherí a Castelar i posteriorment fou partidari de Salmeron. Fou un dels fundadors del diari "La Publicidad", que dirigí prop de trenta anys. Diputat provincial (1886), regidor de Barcelona (1904-05) i alcalde accidental en diverses ocasions. S'adherí al moviment de Solidaritat Catalana i resultà elegit diputat a corts per Girona el 1907. A partir del 1913 presidí l'Associació de la Premsa de Barcelona.

54 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corominas i Ferret, Manuel  (Sabadell, Vallès Occidental, 1868 – 1931)  Industrial tèxtil. Fill de Joan Baptista Corominas i Pla, del qual continuà l'empresa, que gira sota el nom de M. Corominas SA. Fou president de la Caixa d'Estalvis de Sabadell. Fill seu fou Manuel Corominas i Sánchez.

55 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corominas i Geli, Joaquim  (Sarrià de Ter, Gironès, 1951 - )  Pintor. Format a Girona, a Londres (1975-77) i a Berlín. La seva pintura s'inscriu en la línia de recuperació de l'expressionisme abstracte i es destaca per les seves coloracions intenses. L'any 1984 guanyà el premi de la Biennal de Barcelona.

56 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corominas i Humbert, Josep  (Sabadell, Vallès Occidental, 1797 – 1874)  Industrial tèxtil. Primer membre d'aquesta família. Instal·là a Sabadell un taller rudimentari. Fou el pare de Joan Baptista Corominas i Pla.

57 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corominas i Pla, Joan Baptista  (Sabadell, Vallès Occidental, 1823 – 1887)  Industrial tèxtil. Fill de Josep Corominas i Humbert, del qual continuà l'activitat. Construí el vapor Corominas, també conegut per l'Esmolet. Fou un dels fundadors del Banc de Sabadell (1881). Pare de Manuel Corominas i Ferret.

58 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corominas i Prats, Domènec  (Barcelona, 1870 – 1946)  Metge i escriptor. Germà de Vicenç. Començà a escriure per al teatre el 1909. Són remarcables les seves comèdies Burgeseta i Dolça llar.

67 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corominas i Prats, Vicenç  (Barcelona, s XIX - s XX)  Escriptor. Germà de Domènec. Traduí al català diverses obres teatrals estrangeres. Destacà també com a dibuixant.

59 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corominas i Sabater, Josep  (Banyoles, Pla de l'Estany, 1850 – Barcelona, 1907)  Metge. Destacà en l'exercici de la seva professió i per la traducció d'obres mèdiques franceses.

60 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corominas i Sánchez, Manuel  (Sabadell, Vallès Occidental, 1895 – 1943)  Industrial tèxtil. Fill de Manuel Corominas i Ferret, del qual continuà l'empresa, que gira sota el nom de M. Corominas SA. Fou president de la Cambra de Propietat i del Banc de Sabadell.

61 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coromines, Bernardí  (la Seu d'Urgell, Alt Urgell, s XVI - Catalunya, s XVI)  Jurista i poeta. Fou bon llatinista i hel·lenista.

62 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coromines, Bonaventura  (Oristà, Osona, s XVIII – Lleida, 1841)  Gravador i impressor. Establert a Lleida, després d'haver treballat a Barcelona i a Osca. Passà un temps internat a França, acusat d'haver fet impresos contra els napoleònics.

63 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Coromines, les  (Aguilar de Segarra, Bages)  Caseria i antiga quadra, situada al límit oriental de l'altiplà de Calaf. El s XIX, juntament amb Puigfarner, havia depès de Solanelles i de Castellar de Segarra.

64 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Coromines, les  (la Pobla de Lillet, Berguedà)  Raval (o la Barceloneta), a l'esquerra del Llobregat.

65 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coromines, Magí  (Barcelona, s XVIII – 1839)  Advocat. industrial i polític. Fou vocal de la Junta de Comerç de Barcelona. Diputat liberal a les corts de 1820-21, hi defensà el proteccionisme. Amb Eudald Jaumeandreu reorganitzà (1820) la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó, i el 1826 la reformà. El 1836 anà a Madrid comissionat per la Junta de Comerç per tal de defensar-hi els interessos dels fabricants catalans. La guerra carlina de 1833-40 arruinà la seva fàbrica de teixits i filats del Ter.

66 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coromines i Montanya, Pere  (Barcelona, 6/mai/1870 - Buenos Aires, Argentina, 1/des/1939)  Escriptor, polític i economista. El 1888 ingressà a l'Associació Escolar Catalanista i després (1891-95) al partit republicà de Salmerón. Col·laborà en el periòdic "La República" i en la revista anarquista "Ciencia Social". Acusat d'intervenir en l'atemptat anarquista del carrer de Canvis Nous de Barcelona, fou detingut i li fou demanada la pena de mort (1896), però al cap de deu mesos fou condemnat a l'exili (1897). Aquesta experiència l'explicà en Les presons imaginàries (1899). Després es doctorà en dret, i el 1902 rotornà a Barcelona. Ingressà en el Centre Nacionalista Republicà (CNR) i l'any 1910 assumí la direcció de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) i del seu òrgan periodístic "El Poble Català". Fou diputat a corts (1910 i 1914). Formà part, juntament amb Francesc Cambó i Alfons Sala, de la comissió parlamentària que havia de dictaminar el projecte...  Segueix... 

68 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Coromines i Vigneaux, Joan  (Barcelona, 21/mar/1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2/gen/1997)  Lingüista. Fill de Pere Coromines i Montanya. Fou deixeble de Pompeu Fabra, de Menéndez Pidal i, a Zuric, de Jakob Jud. Professor de filologia romànica a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1930, treballà amb Fabra a les oficines lexicogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans i s'exilià a l'acabament de la guerra civil. Va exercir a la universitat argentina de Cuyo (Mendoza) fins al 1947, any en què es traslladà als EUA, on fou nomenat professor de lingüística romànica a la universitat de Chicago. El 1950 esdevingué membre corresponent de l'IEC i des del 1952 realitzà freqüents estades de caire científic per terres catalanes, amb l'objectiu de recollir dades per a les seves investigacions lexicogràfiques. Des de finals dels anys 1960 i fins a la seva mort residí a Catalunya. D'entre la seva vasta obra, destaquen els treballs que versen sobre la llengua catalana...  Segueix... 

69 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corominola, Pere  (Catalunya, s XVIII – Barcelona, 18/jul/1822)  Capellà guerriller absolutista. S'afilià a la partida de Tomàs Costa, dit el Misses, però, fet presoner pels liberals que defensaven Blanes -les cases de molts dels quals Costa havia saquejat i cremat-, fou executat a Barcelona. El personatge fou incorporat al teatre per Josep Robrenyo en el primer dels seus sainets bilingües de propaganda liberal: La heroica defensa del fuerte de Blanes i presa de mosén Pedro (1822).

70 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Corona  (Sant Antoni de Portmany, Eivissa)  Vénda de l'antic quartó de Balansat, actualment del municipi, una de les que formen la parròquia de Santa Agnès de Corona, poble conegut també amb el nom de Corona.

71 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Corona, La  (Barcelona, 9/feb/1843 - 17/mai/1843)  Diari en castellà. Publicat sota la direcció de Francesc Serra. Proteccionista, defensor de la constitució del 1837, protestà dels intents de tractats comercials amb Anglaterra.

72 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Corona, La  (Barcelona, 11/set/1857 - 28/jul/1868)  Títol emprat per periòdic "La Corona de Aragón". El 28/jul/1868 es fusionà amb "Crónica de Cataluña" tot conservant aquest últim nom.

73 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA

corona catalano-aragonesa  Veure> catalano-aragonesa, corona.

74 CATALUNYA - PUBLICACIÓ

Corona de Aragón, La  (Barcelona, 1/nov/1854 - 11/set/1857)  Diari progressista. Fundat per Víctor Balaguer. Editat en castellà, procurà defensar els interessos de Catalunya, Aragó, València i Mallorca contra el centralisme. Balaguer va separar-se de la redacció pel setembre de 1857, i el títol del periòdic quedà reduït a "La Corona".

75 CATALUNYA - HISTÒRIA

Coronela, la  (Barcelona, 1646 – 1714)  Força armada. Nom amb què era designada la guàrdia de la ciutat de Barcelona formada pels gremis i que té l'origen en l'antiga host de la ciutat, reorganitzada l'any 1646. Estava composta per companyies i durant el setge de Barcelona (1713-14) comptava amb uns 3.500 homes. Fou la primera institució catalana dissolta pels filipistes en entrar a la ciutat. El cos resorgí, de forma efímera, l'any 1793 durant la guerra contra de República francesa.

76 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Corones  (Tolba, Ribagorça)  Llogaret, al vessant meridional de la serra del Castell de Llaguarres. L'església és dedicada a santa Anna.

77 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Corones, bosc de les  (Vallcebollera, Alta Cerdanya)  Bosc, que ocupa tota la baga de la capçalera de la Llavanera.

78 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Corones, Josep  (València, s XVIII – s XIX)  Oficial de l'armada. Publicà Observaciones sobre la pesca llamada de parejas de bou: utilidad y necesidad de su uso en el golfo de Valencia (1821), i deixà manuscrita una Historia de las cloacas de Valencia.

79 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corones, turó de  (Ogassa, Ripollès)  Contrafort (1.517 m alt) meridional de la serra de Sant Amanç (a la qual s'uneix pel collet de Saltor), damunt Sant Martí d'Armàncies.

80 FRANJA PONENT - GEOGRAFIA

Corones, vall de  (Benasc, Alta Ribagorça)  Vall del massís de la Maladeta, la capçalera de la qual es constituïda per les seves crestes del Mig i de Cregüenya. Formen la primera cresta el pic d'Aneto, el COLL DE CORONES (3.173 m alt) -vora el qual hi ha el petit ESTANY GLAÇAT DE CORONES-, el PIC DE CORONES (3.310 m) -que Henry Russell ascendí per primera vegada el 1864-, el coll del Mig, la punta d'Astorg i el pic Maleït, i la segona, el pic Maleït i el pic d'Aragüells. Adossada a aquesta línia de crestes s'estén la GALERA DE CORONES, sota la qual hi ha els ESTANYS DE CORONES (l'ESTANY GRAN DE CORONES és a 2.560 m alt), l'emissari dels quals, el BARRANC DE CORONES, després de passar per l'estany d'Aragüells, aflueix al riu de Vallhiverna, per la dreta.

81 CATALUNYA - EMPRESA

Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV)  (Catalunya, 1983 - )  Entitat pública. Creada per Parlament de Catalunya per a la direcció i administració dels canals de televisió "TV3", "Canal 33", TVC Satèl·lit i les emissores de ràdio "Catalunya Ràdio" i "Ràdio Associació de Catalunya", a les quals d'afegiren després "Catalunya Música", "Catalunya Cultura" i "Catalunya Informació".

82 CATALUNYA - EMPRESA

Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB)  (Catalunya, 1974 - )  Òrgan rector de l'Entitat Metropolitana de Barcelona. S'ocupa de la planificació i la gestió urbanística i la prestació de serveis d'interès metropolità (transport, avaries, escorxadors...). El seu consell metropolità o ple l'integren alcaldes o regidors d'alguns municipis interessats.

83 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Corporals de Daroca, miracle dels  (Llutxent, Vall d'Albaida, 1276)  Fet extraordinari. La tradició el situa com a esdevingut durant la segona revolta d'al-Azraq. Segons la llegenda, els cristians que assetjaven el castell de Xiu foren sorpresos per les forces islàmiques; el rector de Sant Cristòfol de Daroca (Aragó), que llavors deià missa, amagà sota un pedra sis hòsties consagrades, les quals, en ésser recuperades després de la lluita, desfavorable als cristians, havien deixat taques de sang en els corporals que les embolcallaven; aquest prodigi hauria enardit els cristians, que tornaren a la lluita i recuperaren Xiu; disputada la possessió dels corporals, aquests haurien estat traslladats prodigiosament a Daroca, on encara són venerats (es conserven en un notable reliquiari -convertit en ostensori el s XVII- d'argent daurat i esmalt, obra de Pere Moragues vers el 1384 donada per Pere III a la col·legiata de Daroca). El 1335 fou bastida prop de Llutxent una ermita commemorativa que esdevingué convent dominicà (convent del Corpus Christi). La llegenda, rememorada en les festes de moros i cristians de Llutxent, donà peu, tant al Regne de València com al d'Aragó, a una abundant literatura religiosa. També a Llutxent fou representada durant molts anys l'obra teatral de Tomàs Torres La conquista de Valencia y el milagro de Luchente, escrita el 1787 i impresa el 1876 per Vicent Boix.

84 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Corpus Christi, Col·legi del (o del Patriarca)  (València, 1583 - )  Col·legi i seminari per a la formació de sacerdots segons els decrets tridentins. Fundat per l'arquebisbe Juan de Ribera, sota el patronatge de Felip II. En depenia una capella de música que ha estat el viver de la millor música religiosa valenciana, que al llarg del s XVII i fins al XIX ha tingut importants mestres de capella i organistes. El patriarca adquirí fins a unes 43 cases davant l'estudi general per a la construcció del Col·legi: les obres, dirigides principalment per Guillem Rei, foren iniciades el 1586; és notable la ceràmica que ornamenta gran part de les dependències de l'edifici. La solemne inauguració del Col·legi tingué lloc el 8/feb/1604, en presència de Felip III. Les constitucions foren redactades pel mateix Juan de Ribera a partir del 1600, qui les ratificà el 1610. La decadència començà el s XIX amb el saqueig de què fou objecte per part de les tropes...  Segueix... 

85 PAÍS VALENCIÀ - HISTÒRIA

Corpus Christi, convent del  (Llutxent, Vall d'Albaida)  Antic convent dominicà, al cim d'un turó (364 m alt), al nord de la vila. Fou bastit el s XV al voltant d'una església construïda el 1335 per a commemorar el miracle dels Corporals de Daroca, i subsistí fins al 1835.

86 CATALUNYA - HISTÒRIA

Corpus de Sang, el  (Barcelona, 7/jun/1640)  Avalot entre segadors i tropes castellanes. Uns 500 segadors entraren a la ciutat, com cada any, per llogar-se per a les feines de la sega i, en ésser, ferit un d'ells per un funcionari, s'amotinaren. Foren secundats pel poble de Barcelona, irritat com tot el Principat pel problema dels allotjaments de les tropes castellanes estacionades a Catalunya i pels atacs del comte duc d'Olivares contra els privilegis dels catalans. S'intentà d'assaltar el palau del virrei i foren saquejades i incendiades diverses cases. Durant els disturbis foren assassinades catorze persones, entre les quals el virrei, comte de Santa Coloma, i alguns funcionaris públics catalans considerats com a massa servils. El motí durà encara els dies 8 i 9 i s'estengué a moltes poblacions catalanes, on foren perseguits individus de l'alta noblesa i alguns bisbes. Aquest fet fou l'inici de la guerra dels Segadors.

87 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA

Corradó, Joan Antoni  (País Valencià, s. XVII – Barcelona, 11/set/1714)  Militar. El 1713-14 fou un dels tinents coronels del regiment que agrupava als valencians que es trobaven al setge de Barcelona. Participà amb la seva unitat a moltes i notables accions disputades al baluard de Santa Clara, els dies 13 i 14/ago/1714. Morí durant la batalla final, defensant el sector del Cornalatge.

88 ILLES BALEARS - GEOGRAFIA

Corral, cala  (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa)  Cala de la costa occidental, al nord de cala Tarida. Hi ha diverses urbanitzacions turístiques.

89 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA

Corral, María de  (Madrid, 1940 - )  Gestora cultural. El 1981 s'incorporà a la Fundació "La Caixa" com a directora d'arts plàstiques. A partir del 1985 començà a formar la col·lecció d'art contemporani d'aquesta institució. De l'any 1991 al set/1994 treballà a Madrid. A partir del 1955 es reincorporà a la Fundació "La Caixa" com a directora de la col·lecció d'art contemporani i assessora d'arts plàstiques. Assessora de diferents institucions i esdeveniments culturals, també exercí com a comissària d'exposicions i membre de jurats, i ha rebut diversos guardons per la seva trajectòria professional.

90 PAÍS VALENCIÀ - CULTURA

Corral de l'Olivera  (València, 1584 – 1750)  Teatre de la ciutat. Depenia de l'Hospital General de València, que l'adquirí (1583) i l'obrí al públic. El 1618 fou reformat i convertit en un local luxós, sovint anomenat Casa de les Farses de l'Olivera. Malgrat els intents contraris de les autoritats castellanes civils i religioses, el teatre, conegut també el s XVIII per Casa de les Comèdies, continuà existint i fou novament reformat (1715) per Josep Padilla. L'arquebisbe Andrés Mayoral s'esforçà a suprimir-lo, intentant-ne primer l'adquisició (1741) i aprofitant després l'efecte del terratrèmol del 1748. El 1750 fou enderrocat el local i hi construí una casa de veïns, que cedí a l'hospital. El Corral de l'Olivera fou emprat per a representacions d'obres teatrals, d'actes sacramentals, etc; i vers la seva fi (1729) hi féu aparició l'òpera.

91 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Corral d'Hinet, el  (Bellreguard, Safor)  Enclavament (0,82 km²), a la costa, on hi ha la platja de Bellreguard, amb el barri d'estiueig de la Paloma.

92 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corral i Coll del Ram, Ernest  (Barcelona, 4/mai/1909 – 8/gen/1992)  Escriptor. Ha estat fundador i president de l'Associació de Practicants Escriptors i Artistes el 1958. És autor dels reculls poètics 27 visions de calitja (1964), Al frec d'un aire nou (1968), Penell al vent (1973), Cants de roentor (1975) i Llambrecs (1979), El 1981 publicà La gasosa, recull d'articles periodístics, i el 1990, la poligrafia El retruc.

93 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corral Rubió, el  (Aiguamúrcia, Alt Camp)  Caseria de l'antic municipi de l'Albà.

94 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Corrales, Los  (Utiel, Plana d'Utiel)  Poble.

95 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Corrals de Valldigna, els  (Simat de Valldigna, Safor)  Caseria, a la capçalera del riu de Barxeta, al vessant septentrional de la serra de Buixcarró.

96 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Correà  (Montmajor, Berguedà)  Poble. L'església parroquial (Sant Martí), romànica (s. XII), és a la dreta de la riera de l'Hospital; és esmentada ja el 839. Formà un municipi el s. XIX juntament amb la parròquia de Comaposada. Els santuaris de la Mare de Déu dels Torrents i dels Sants Metges i la caseria dels Torrents, del municipi de l'Espunyola, en depenien.

97 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Correa i Ruiz, Frederic de  (Barcelona, 1924 - )  Arquitecte. Treballa formant equip amb Alfons Milà. La seva obra està dominada per una gran sensibilitat formal i per la idea de confort. Se'n destaquen les reformes interiors d'habitatges i locals comercials, com el projecte ESADE (Barcelona, 1962), l'empresa Olivetti (1968-69), xalets i cases particulars a Cadaqués i Esplugues de Llobregat, la fàbrica Montesa (1963), la porteria de la fàbrica Godó i Trias (l'Hospitalet de Llobregat), la casa Sala a la Diagonal de Barcelona (1971; premi FAD d'arquitectura), l'edifici la Talaia de Barcelona (1972), el disseny de la nova Diputació de Barcelona (1984-87) i el 1989 rebé de nou el premi FAD per la seva participació en la rehabilitació de l'estadi Olímpic, juntament amb altres arquitectes. Fou catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1959-66), des d'on exercí una gran influència sobre les noves generacions d'arquitectes, i president de l'ADI-FAD (des de 1976).

98 CATALUNYA NORD - GEOGRAFIA

Córrecs, els  (Perpinyà, Rosselló)  Capella de la Mare de Déu dels Córrecs, annexa a la catedral de Perpinyà (Sant Joan el Vell), corresponent al creuer meridional de la primitiva església perpinyanesa consagrada el 1025, damunt el qual fou construït el campanar. El s XII hom hi construí un portal, amb decoració d'inspiració probablement provençal, de gres roig. La imatge de la Mare de Déu, talla de fusta del s XIII, és tradicionalment invocada contra l'esterilitat.

99 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corredisses  Pseudònim del periodista Josep Elias i Juncosa.

100 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corredor, el  (Dosrius, Maresme)  Santuari (Mare de Déu del Socors) al cim de la serra del Corredor, a 632 m alt. Al començament del s XVI hi fou construïda una petita església, ampliada aviat; l'actual edifici, consagrat el 1583, és gòtic, bastit en granit; el campanar és de planta quadrada, i la nau, de creu llatina. L'altar major és renaixentista. Depèn de la parròquia de Sant Andreu del Far.

101 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corredor, serra del  (Maresme / Vallès Oriental)  Sector de les dues comarques, a la Serralada Litoral Catalana. D'aspecte suau i aturonat, enllaça al nord amb el Montnegre i juntament amb la serra paral·lela del Montalt forma el massís del Corredor. Prop del cim del Corredor (672 m) es dreça el santuari del Corredor.

102 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corredor i Pomes, Josep Maria  (Girona, 1912 – Perpinyà, 1981)  Escriptor. Doctor en lletres per Montpeller, fou professor al Liceu de Perpinyà, on visqué exiliat des del 1939. La seva tesi fou Un esprit méditerranéen: Joan Maragall (1951), editada també en català (1960). Publicà Conversations avec Pablo Casals (1954, en català el 1967), El món actual i el nostre país (1962), De casa i d'Europa (1971), Assaigs i comentaris (1972) i Homes i situacions (1976).

103 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Corredor-Matheos, Josep  (Alcázar de San Juan, Castella, 1929 - )  Escriptor. Ha exercit la crítica d'art a "Destino", i col·laborà a "La Vanguardia", "Revista", "Cuadernos de Arquitectura", etc, de Barcelona, i a "Nous Horitzons" de Mèxic. Ha participat en l'organització d'exposicions del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i Balears. És autor del llibre Cerámica popular española (1970), en col·laboració amb Josep Llorens i Artigas, i d'estudis sobre Joan Brotat (1965), Leandre Cristòfol (1967), Angelina Alòs (1967), Emília Xargay (1968), Torres Monsó (1968), Apa (1970), Subirachs (1975), Vida y obra de Benjamín Palencia (1979), Los carteles de Joan Miró (1980), Guinovart, el arte en libertad (1981), etc, i de reculls poètics com Poema para un libro nuevo i el recull de tota la seva obra poètica Poesia (1951-1975) (1981).

104 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Correger, Galiè  (Illes Balears, s. XIII)  Escriptor. És autor de la versió catalana, feta probablement durant el regnat de Jaume I de Catalunya-Aragó, del tractat de Chirurgia de Teodorico Borgognoni.

105 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA

Correger, Pere  (Palma de Mallorca, s XIV – 1408)  Filòsof i teòleg. Destacat defensor de la tradició tomista. Dominicà (1347), ensenyà filosofia durant tretze anys a l'estudi dominicà de Mallorca i, del 1371 al 1384, fou lector de teologia a la seu de Mallorca. Fou inquisidor de Mallorca (1379) durant el Cisma d'Occident.

106 CATALUNYA - GEOGRAFIA

Corregó  (la Portella, Segrià)  Caseria i antic terme, al límit amb la Noguera.

107 CATALUNYA - HISTÒRIA

Corregó  (Vinaixa, Garrigues)  Despoblat, al límit amb el de Vimbodí (Conca de Barberà).

108 CATALUNYA - BIOGRAFIA

Correig i Massó, Antoni  (Reus, Baix Camp, 22/mar/1910 - 2/set/2002)  Poeta. De formació autodidacte, ha fet crítica artística i ha publicat reculls poètics, que giren entorn de Reus, com a experiència personal: Els camins de cada hora (1935), L'arma i l'estel (1948) i Poemes reusencs (1970), entre d'altres.

109 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Correnties  (Oriola, Baix Segura)  Caseria, a la zona d'horta a la dreta del Segura, dividida entre Correnties Altes i Correnties Baixes.

110 PAÍS VALENCIÀ - GEOGRAFIA

Correntilla, la  (Vilafamés, Plana Alta)  Caseria (o el Mas de la Correntilla), a l'esquerra de la rambla de la Viuda, prop del pantà de Benadressa.

Anar a:    [ Corna ]    [ Cornellas ]    [ Cornu ]    [ Corominas i G ]    [ Corone ]    [ Corrale ]

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans