|
|
|
Anar a: [ Comet ] [ Comis ] [ Comissio I ] [ Comm ] [ Companyia ] [ Companys ] Si m'enganyes un cop, teva és la culpa; si m'enganyes dos cops, la culpa és meva. (Anaxàgores) 1 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Comet, Joaquim (Perpinyà, 1856 – 1921) Impressor i historiador. El seu establiment imprimí la majoria dels llibres en català publicats al Rosselló al principi del s XX. Autor de L'imprimerie à Perpignan: Rosembach (1493-1530) (1896) i de L'imprimerie à Perpignan depuix les origines et jusqu'à nos jours (1908). 2 ANDORRA - GEOGRAFIA Cometa, alt de la (Andorra) Cim (2.710 m alt) de la capçalera de la vall d'Incles, a la línia de crestes que la separa de la vall de l'Arieja. 3 CATALUNYA - GEOGRAFIA Cometa, tuc de la (Pallars Sobirà) (o cap de Comella) Cim (2.442 m alt) de la serra d'Altars. Separa la vall d'Àssua de la d'Ancs. 4 CATALUNYA - BIOGRAFIA Comí (Catalunya, s. XIII – s. XIV) Joglar. Fou considerat el millor cantor de Catalunya al seu temps. Intervingué a les festes de coronació d'Alfons III el Benigne, a Saragossa, el 1328. 5 CATALUNYA - BIOGRAFIA Comí, Guerau (Catalunya, s XIV) Arquitecte. El 1331 s'encarregà de començar les obres del temple parroquial de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà). 6 CATALUNYA - GEOGRAFIA
7 CATALUNYA - BIOGRAFIA Comín, Coco (Barcelona, 1952 - ) Coreògrafa i directora. Titulada en dansa per l'Institut del Teatre, el 1970 ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu. El 1971 fundà l'institut de dansa que porta el seu nom, amb el qual ha realitzat nombrosos espectacles. Ha treballat com a coreògrafa en importants musicals i ha rebut diversos premis. També ha produït i dirigt espectacles com Chicago (1996), premi de la crítica teatral de Barcelona, El nas vermell (1997), el sopar-espectacle That's Jass (2000) o Oliver Twist (Grec 2000). 8 CATALUNYA - BIOGRAFIA Comín i Ros, Alfons Carles (Saragossa, Aragó, 1930 – Barcelona, 1980) Sociòleg i publicista. Militant catòlic i socialista, el 1970 ingressà a Bandera Roja i més endavant fou membre del comitè executiu del PSUC i del PCE. Alhora fou l'impulsor del moviment Cristians pel Socialisme (1973). Fundador i director de la revista "Taula de canvi" (1976-80) i col·laborà en la direcció de diverses editorials catalanes. Deixà una abundant obra, entre les quals destaquen: Per una estratègia sindical (1971), Fe en la Tierra (1975), Cristianos en el partido, comunistas en la Iglesia (1977) o Cuba, entre el silencio y la utopía (1979). 9 CATALUNYA - BIOGRAFIA Comines, Pere (Barcelona ?, s XVII) Historiador. Publicà Relación de lo sucedido en el ataque y defensa de... Barcelona (l'Haia 1699), observacions sobre la caiguda de Barcelona en poder dels francesos el 1697, en les quals atacà l'actitud derrotista de les autoritats castellanes. 10 CATALUNYA - GEOGRAFIA Comiols (Artesa de Segre, Noguera) Poble, pràcticament deshabitat, de l'antic municipi d'Anya, situat en un serrat, al vessant meridional de la serra de Comiols, a ponent de la carretera d'Artesa a Tremp, prop de l'hostal de Folquer. La seva església (Sant Romà), formà part de la demarcació parroquial de Folquer i Comiols. 11 CATALUNYA - GEOGRAFIA
12 CATALUNYA - POLÍTICA Comissaria General d'Assegurances (Catalunya, 28/jul/1936 - 9/gen/1937) Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya, dependent de la conselleria de finances, a fi d'intervenir en el funcionament de les companyies i mutualitats d'assegurances. Per decret del 9/gen/1937 (formant part dels Decrets de s'Agaró) fou creat el Servei Tècnic d'Assegurances, que havia d'exercir les funcions de la Comissaria General (vida, incendi, transports i diversos) i de la Comissaria d'Assegurances Socials (maternitat, accidents de treball, retir-vellesa). Pel mateix decret fou creat el Consell General d'Assegurances, amb atribucions consultives i executives. 13 CATALUNYA - POLÍTICA Comissaria General de Banca, Borsa i Estalvi (Catalunya, 23/jul/1936 - 9/gen/1937) Organisme dependent de la conselleria de finances de la Generalitat de Catalunya, a fi de regular la funció bancària per evitar les sortides innecessàries de fons dels bancs i resoldre el problema del pagament de jornals. Per decret del 8/ago s'articulà en tres comissaries delegades per a cada una de les funcions. Per decret del 9/gen/1937 (formant part dels Decrets de s'Agaró) fou dissolta i substituïda pel Consell Superior del Crèdit i de la Banca, de caràcter consultiu, i pel Consell General de la Banca Catalana i el Consell General de l'Estalvi, de caràcter executiu. Amb aquests canvis hom reforçà la intervenció de la Generalitat en la gestió del crèdit i de l'estalvi. 14 CATALUNYA - POLÍTICA Comissariat de la Casa Obrera (Catalunya, 13/jun/1932 - 19/mar/1934) Institució creada per la Generalitat de Catalunya. Fusionada, el 19/mar/1934, amb l'Institut contra l'Atur Forçós per tal d'estudiar i fixar normes sobre higiene, arquitectura, moblament, expropiació de sòl i finançament de la casa obrera, i elaborar un pla urbanístic de Catalunya, començant pel de Barcelona i afores, que restà formalitzat el 1934 en el pla Macià. El 1933, el president Macià inaugurà un grup de cases pilot al carrer de Torras i Bages, i fou iniciada la construcció de la Casa Bloc. Era integrat per una àmplia representació ciutadana. 15 CATALUNYA - POLÍTICA
16 CATALUNYA - POLÍTICA Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (Catalunya, 5/oct/1936 – 1939) Organisme dependent de la presidència de la Generalitat, dedicat a la propaganda política. Creat per decret, el primer d'aquest tipus en un país de l'Europa occidental. Actuà a través de la premsa diària ("Comunicat de Premsa", ciclostilat, en set llengües, inclosos el llatí i l'esperanto), de revistes, de quaderns fotogràfics, d'edicions en quatre llengües, sovint il·lustrades, del cinema, de mascotes, de discs, de cartells, de teatres de titelles, de cors de cantaires, de biblioteques ambulants. Tingué un personal fix que arribà a 300 persones. El comissari fou Jaume Miravitlles. 17 CATALUNYA - POLÍTICA Comissariat d'Ordre Públic (Catalunya, oct/1936 – 1939) Organisme polític dependent de la conselleria de seguretat interior de la Generalitat de Catalunya. Creat per a l'estudi de la reorganització dels serveis d'ordre públic i per a l'acoblament dins aquests dels d'investigació i les patrulles de control que duia a terme el Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Format pel secretari general d'ordre públic, el comissari general, el cap dels serveis i l'inspector general dels serveis. 18 CATALUNYA - POLÍTICA Comissió Abat Oliba (Montserrat, Bages, 27/abr/1947) Entitat organitzadora de les festes de l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat. Fou inspirada per l'abat Aureli Maria Escarré i la presidí Fèlix Escalas i Chamení, amb Fèlix Millet i Maristany de secretari general, i la col·laboració d'un secretariat dirigit per Josep Benet i Morell. Dugué a terme una àmplia campanya de sensibilització arreu de les comarques catalanes, amb profusió de circulars i conferències en català, per primera vegada des del 1939, en un intent de reunir tots els catalans, sense distinció de tendències, en una sèrie d'actes que culminaren en la solemne entronització de la Mare de Déu de Montserrat, a la qual assistiren més de 100.000 persones. 19 CATALUNYA - POLÍTICA
20 CATALUNYA - POLÍTICA Comissió de Cultura (Barcelona, 1916 – 1939) Organisme creat per l'ajuntament barceloní. Lluís Duran i Ventosa, propulsor d'aquest organisme, en fou el primer president; el gran impulsor, però, en va ésser Manuel Ainaud, qui comptà amb l'estreta col·laboració de Josep Goday, arquitecte municipal. La Comissió, juntament amb el Patronat Escolar de Barcelona creat el 1922, suprimit el 1924 i restablert el 1930, contribuí a canviar de soca-rel l'ensenyament públic barceloní. En el terreny qualitatiu, l'ajuntament, i els organismes citats, constituiren l'avançada de la renovació pedagògica catalana, sobretot en els períodes 1914-23 i 1931-38. 21 CATALUNYA - POLÍTICA Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó (Catalunya, 1820 – 1847) Associació d'industrial cotoners. Basant-se en les dues associacions precedents, la Comissió de Fàbriques i el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, prengué la defensa de la indústria cotonera, al començament de manera gairebé clandestina, fins a l'any 1826, en què es reorganitzà i fou la impulsora principal d'aquesta indústria al Principat. La importància creixent i la diversificació de la indústria catalana els anys quaranta en motivà la integració en la Junta de Fàbriques, creada l'any 1847. 22 CATALUNYA - POLÍTICA Comissió de la Classe de Filadors (Barcelona, 1854 – 1855) Grup obrer. Possiblement relacionat amb l'antiga Societat de Teixidors, que després de la Revolució de jul/1854 dictà el boicot contra la introducció de les màquines automàtiques de filar (les selfactines). Entre els seus dirigents destacaren Josep Barceló, Antoni Gual i Ramon Maseras, els quals sembla que influïren sobre la constitució de la posterior Junta Central de Directors de la Classe Obrera (gen/1855), que havia de dirigir la primera vaga general a Espanya. 23 CATALUNYA - POLÍTICA
24 CATALUNYA - EMPRESA Comissió de Ports de Catalunya (Catalunya, 1981 - ) Organisme autònom de caràcter comercial, industrial i financer, creat pel Parlament de Catalunya i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Té l'objectiu de portar a terme la gestió del servei públic portuari i dels fons públics adscrits al mateix, en relació als ports no subjectes a concessió, que corresponguin a la competència i titularitat de la Generalitat. Té personalitat jurídica i patrimoni propi i capacitat plena per a obrar. 25 CATALUNYA - POLÍTICA Comissió de Responsabilitats (Catalunya, 9/gen/1937 – 1939) Organisme creat pel decret del Consell de la Generalitat (nombre 10 dels de s'Agaró), que dissolgué el Comitè d'Apropiacions, creat el 5/ago/1936. Era format per quatre representants de conselleria de la Generalitat i un president. Tenia funcions jurídiques i executives i, en particular, la de determinar responsabilitats i fer declaracions sobre apropiacions definitives i embargaments preventius i la d'acordar la retenció provisional dels saldos de comptes i dipòsits de persones incorregudes en responsabilitats. La seva actuació fou molt intensa el 1938. Les seves decisions foren publicades al "Butlletí de la Generalitat". 26 CATALUNYA - POLÍTICA Comissió d'Educació General (Catalunya, 1918 – s. XX) Organisme de política cultural. Creat per la Mancomunitat de Catalunya per dur a terme el projecte d'Institut d'Educació General, ideat per Prat de la Riba el 1914. Portà a terme una tasca important de divulgació cultural, de temes d'higiene i d'educació moral pels pobles del Principat. Destacaren les campanyes del bon hostal de Catalunya, en defensa dels ocells, la creació de la Lliga Nacional d'Associacions de Música i de la Germanor d'Orfeons de Catalunya i la coordinació del certàmens literàris. Fou dissolt per la Dictadura de Primo de Rivera. 27 CATALUNYA - POLÍTICA Comissió dels Treballadors de les Fàbriques de Filats Altre nom de la Comissió de la Classe de Filadors. 28 CATALUNYA - POLÍTICA
29 CATALUNYA - POLÍTICA Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT) (Catalunya, 1980 - ) Organisme. Creat per la Generalitat de Catalunya, per a la coordinació de les diverses activitats i projectes dels departaments de la Generalitat en els camps de la recerca científica, en tots els seus vessants, i de la innovació tecnològica a Catalunya, per tal d'aconseguir una actuació conjunta emmarcada dins unes directrius generals de política científica, amb l'objectiu d'assolir la màxima eficàcia. Ha desenvolupat un sistema d'ajuts per a treballs de recerca. 30 CATALUNYA - POLÍTICA Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat (Catalunya, 24/abr/1932 – 1936) Organisme creat per decret de la conselleria de justícia i dret. Format per un president, vint vocals i tres secretaries, amb la finalitat de preparar el text articulat dels avantprojectes de llei encomanats pel govern de la Generalitat de Catalunya, per a sotmetre'ls a l'aprovació del Parlament català, en les matèries de dret civil o administratiu local. Preparà, entre altres, el de majoria i habilitació d'edat, el de capacitat jurídica de la dona, el de successió intestada, el de contractes de conreu, el de procuració de Catalunya, el de la llei municipal, el de tutela i curatela. Funcionà fins que fou suspesa la funció parlamentària. 31 CATALUNYA - POLÍTICA Comissió Mixta d'Administració i Control de la Propietat Urbana (CMACPU) (Catalunya, 9/gen/1937 – 1939) Organisme definit pels Decrets de s'Agaró i constituït l'1/feb/1937. S'encarregà d'estudiar la qüestió de l'estatge, especialment la procedència de la seva municipalització a Catalunya, i d'administrar els béns immobles urbans. Fou formada per nou vocals (tres de designats pel conseller de finances de la Generalitat de Catalunya, tres pel Sindicat de la Construcció de la CNT i tres pel Sindicat de la Construcció de la UGT). En aprovar hom la municipalització de la propietat urbana (11/jun/1937), hauria hagut de desaparèixer, però davant les dificultats de creació de la Caixa Immobiliària, continuà les seves funcions fins al 1939. 33 CATALUNYA - POLÍTICA
34 CATALUNYA - POLÍTICA Comissió Reguladora de Salaris (Catalunya, 5/oct/1937 – 1939) Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de formular una política de salaris. Presidit pel president del Consell d'Economia, en formaven part els directors generals de treball, transports, proveïment, els vocals-presidents de cada consell general d'indústria i dos representants de les centrals sindicals CNT i UGT. 35 CATALUNYA NORD - CULTURA Comitat Rossellonès d'Estudis i d'Animació (CREA) (Rosselló, a 1972 - ) Organisme. Successor del Front de Joventut Catalana, creat per lluitar contra la colonització del Rosselló. El principal animador fou l'advocat Miquel Mayol, i el seu òrgan, "La Falç" (set números). A la fi del 1972 el succeí l'Esquerra Catalana dels Treballadors, que ha presentat (1973) un candidat (Miquel Mayol) a les eleccions legislatives. 36 CATALUNYA - POLÍTICA Comitè Central de Proveïments (Catalunya, 1936 - 17/oct/1936) Organisme creat des dels primers dies de la guerra civil de 1936-39 com a annex del Comitè de Milicies Antifeixistes de Catalunya, destinat a resoldre el problema del proveïment de Barcelona, organitzar la compra-venda d'excedents, crear cantines per als obrers desocupats i proveir hospitals, hospicis i el front. La creació del Departament de Proveïments, el 6/oct/1936, n'implicà la dissolució. 37 CATALUNYA - POLÍTICA Comitè Civil contra el Terrorisme (Barcelona, 1920 – 1923) Organisme cívic, creat per combatre les activitats terroristes provocades pels elements extremistes, tant patronals com obrers. Era domiciliat a l'Ateneu Enciclopèdic Popular, i el presidí Rafael Campalans. La dictadura del general Primo de Rivera el suprimí. 38 CATALUNYA - POLÍTICA
39 CATALUNYA - POLÍTICA Comitè de Defensa Social (Barcelona, 1911 – s. XX) Agrupació política conservadora. De tendència reaccionària. Intentà d'agrupar elements catòlics, conservadors i tradicionalistes, i es manifestà contrari al catalanisme. Fou derrotat en totes les eleccions a què es presentà. 40 CATALUNYA - POLÍTICA Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya (Catalunya, 21/jul/1936 - 27/set/1936) Organisme format a instàncies de la CNT, amb la pretensió d'exercir el poder real al Principat després del fracàs de l'aixecament militar del 19/jul. Fou compost per tres representants d'ERC, dos de la FAI i un per cadascun dels grups PSUC, POUM, Acció Catalana i Unió de Rabassaires; hi hagué també quatre militars assessors, nomenats per la Generalitat. Les tasques principals foren les de guerra, d'organització de les milicies i de les indústries de guerra, de seguretat interior, de proveïments i de propaganda. Miravitlles fou el secretari del Comitè. Durant els primers mesos arraconà el govern de la Generalitat, però finalment, presionada per la situació arreu d'Espanya i l'oposició del govern republicà de Madrid, la CNT acceptà d'incorporar-se al govern (27/set/1936) i així es dissolgué el Comitè. 41 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Comitè Executiu Popular (València, ago/1936 – des/1936) Organisme format a causa de la unificació dels comitès revolucionaris sorgits el 19 i 20/jul, fonamentalment del Comitè del Front Popular i del Comitè de Vaga CNT-UGT. Pretengué de governar, en les noves condicions creades, tot el País Valencià, però només exercí una influència real a la capital. Presidit de primer pel coronel Arín i després pel socialista Zabalza, es constituí entorn de representants dels sindicats (2 de la CNT i 2 de la UGT) i 1 per cadascun dels diferents partits. Aconseguí inicialment de marginar la influència de la Junta Delegada del Govern Republicà i dirigí la formació de les primeres columnes de milicians i l'establiment de tribunals populars. De tota manera, després del trasllat a València del govern de la República, el Comitè hagué d'acceptar la dissolució. Fou substituït per diversos consells provincials. 42 CATALUNYA - ESPORT
43 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Commeleran, Lleó (Perpinyà, 1830 - Barcelona ?, s XIX) Pintor. Residí a Barcelona. Conreà el paisatge i la pintura de gènere. També féu treballs escenogràfics. 44 CATALUNYA - BIOGRAFIA Commeleran i Carrera, Joan (Barcelona, 1902 – 1992) Dibuixant i pintor. Estudià a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona i fou deixeble de Labarta. Membre del GAI (Grup d'Artistes Independents, 1932) i soci del Saló de Montjuïc. Conreà el paisatge amb un estil auster i simple, que l'acostà a l'estil naïf i a la pintura mural religiosa. 45 CATALUNYA - BIOGRAFIA Commeleran i Vallhonrat, Pere (Barcelona, 1872 - Catalunya, s XX) Pintor. Es dedicà sobretot a l'escenografia i a la il·lustració de llibres. 46 CATALUNYA - LITERATURA Commemoracions de Pere Albert (Catalunya, s XIII) Tractat. Recopilació, primerament de caràcter privat i més tard amb valor oficial (a partir d'un capítol de cort de 1470), de dues col·leccions consuetudinàries del dret feudal català: Costumes de Catalunya entre senyors i vassalls i una altra el començament de la qual és Casos en los quals el senyor no és tengut.... La unió d'ambdues constitueix les Commemoracions, i la recollí Pere Albert, home format a la Universitat de Bolonya, canonge de Barcelona i conseller de Jaume I. 47 CATALUNYA NORD - HISTÒRIA
48 CATALUNYA - BIOGRAFIA Comorera i Soler, Joan (Cervera, Segarra, 1895 – Burgos, Castella, 1958) Polític. Graduat en magisteri, aviat s'integrà en moviments d'esquerra i republicans. S'exilià a França (1915-19) i a l'Argentina (1923-30), on s'afilià al Partit Socialista Argentí i dirigí el setmanari "Nació Catalana" (1923-30); després residí a Montevideo, on també s'afilià al Partit Socialista. Tornà a Barcelona amb la proclamació de la II República i s'afilià a la Unió Socialista de Catalunya, a la qual havia ja estat adherit el 1923. Director del setmanari "Justícia Social" (1933-36), fou secretari general de la USC a partir del 1932 i president a partir del 1933. En controlà la tasca organitzativa, dirigí contra Serra i Moret el procés de radicalització de la USC i influí decisivament en la creació del PSUC (jul/1936), organització de la qual fou secretari general (1936-49). Diputat al Parlament de Catalunya (1932), Lluís Companys el nomenà conseller d'Economia i Agricultura de la Generalitat (1934), fou empresonat arran dels fets del Sis d'Octubre (1934). A les eleccions del feb/1936 fou elegit diputat a corts i reintegrat a la seva conselleria. El 1937 anà a França i a l'URSS per aconseguir l'ajut dels governs respectius i establir-hi tractats comercials. Acabada la guerra, passà a França i d'allí a Moscou. Després anà a Mèxic, i, el 1945, tornà a França per seguir més de prop la lluita a l'interior del país. A l'exili menà una política d'independència respecte al PCE fins que, acusat de nacionalista i titista, en fou expulsat del PSUC (1949). Retornat clandestinament a Catalunya (1951), fou detingut a Barcelona (1954), processat i condemnat a 30 anys de presó, morí a la presó de Burgos. 49 CATALUNYA - BIOGRAFIA Company, Francesc (Catalunya, s XVI – s XVII) Compositor. Se n'han conservat dos motets a cinc veus i sis tonos a tres veus, de gran qualitat. 50 ILLES BALEARS - BIOGRAFIA Company, Joan (Algaida, Mallorca, 1732 – Gènova, Itàlia, 1806) Jesuïta. Fou un hebraista excel·lent. Passà a residir a Itàlia arran de l'expulsió de la Companyia per Carles III. Publicà una epístola sobre temes hebraics, traduccions del jueu Filon i les obres Rudimenta linguae grecae i Nomina et acta Episcoporum Barcinonensium. 51 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Company, Llorenç (el Puig, Horta, 1414 – Aragó, 1479) Eclesiàstic. Religiós mercenari. El 1442 anà a Tunis, L'any següent, en un naufragi, caigué en poder dels sarraïns, que el retingueren en captiveri durant tretze anys. Fou general de l'orde. Gaudí de l'estima d'Alfons IV el Magnànim. Escriví una obra titulada La cautividad. 52 CATALUNYA - BIOGRAFIA
53 CATALUNYA - BIOGRAFIA Company i Fages, Pere (Barcelona, 1857 – 1901) Taquígraf i periodista. Estudià l'escriptura taquigràfica en català. Realitzà una bona tasca de divulgació cultural des de la presidència del Cercle de la Joventut Mercantil. 54 PAÍS VALENCIÀ - BIOGRAFIA Company i Soler, Joaquim (Penàguila, Alcoià, 1732 – València, 1813) Eclesiàstic. Ingressà en l'orde franciscà, i en fou general. Fou arquebisbe de Saragossa (1779) i de València (1800). Durant la invasió francesa fou vicepresident de la primera Junta Suprema de Govern (1808) i membre de les formades successivament (1810 i 1811). Més endavant es retirà a Gandia, on visqué l'assetjament del general Suchet (nov/1811). Un cop ocupada València pels francesos, hi tornà per intercedir a favor dels patriotes captius. 55 CATALUNYA - HISTÒRIA Companyia Catalana, Gran (Grècia, 1303 - 1312) Exèrcit professional de la corona catalano-aragonesa. Estava format, principalment, pels almogàvers, forces d'infanteria que havien lluitat en la conquesta de Sicília i que, un cop firmada la pau de Caltabellota (1302), van restar sense ocupació. Comandada per Roger de Flor, oferí els seus serveis a l'emperador Andrònic II de Constantinoble per defensar-lo del perill turc. Dugué a terme dues campanyes militars victorioses per la regió d'Antòlia (1303 i 1304), on derrotà els turcs i així alliberà Constantinoble del perill que representaven. Assassinat Roger de Flor i molts altres caps de la Companyia, per ordre de Miquel IX, fill d'Andrònic, la Companyia inicià la famosa venjança catalana. Assetjada la ciutat de Gal·lípoli, aconseguí de derrotar els exèrcits bizantins. Finalment, va iniciar la marxa cap a unes altres terres (1307). Passada al servei del seu antic enemic, Carles II de Nàpols (1307-09), fracassà com a exèrcit disciplinat i no pogué dur a terme cap més operació de setge. Convertida en una república militar errant, passà al servei del ducat d'Atenes (1310), el qual arribà a conquerir. L'arribada de Manfred de Sicília, el 1312, marca la fi de la Companyia, bé que els territoris conquerits a Grècia (Atenes i Neopàtria) restaren en mans dels catalans fins al 1391. 56 CATALUNYA - EMPRESA
57 CATALUNYA - EMPRESA Companyia de Filats de Cotó (Barcelona, 1772 - d 1799) Companyia. Fundada per negociants i fabricants d'indianes, per a filar el cotó en floca procedent d'Amèrica. Estimulada pel govern, desitjós de promoure el conreu del cotó americà, li fou concedida fadiga sobre el que arribés de Cadis. Els 25 membres fundadors hi aportaven un nombre de telers que oscil·lava entre 12 i 80. Creada per cinc anys, fou renovada posteriorment, i el 1785 hi figuraven ja 60 membres. Fomentà la fabricació d'indianes amb la importació de primera matèria i l'establiment de filatures segons el sistema creat per Josep Canaleta el 1766. Els seus membres han estat considerats com la segona generació burgesa catalana. Des del 1799, any que fou fundat el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, perdé importància i restà reduïda a servir d'aixopluc a aquesta nova associació, que no assolí el reconeixement oficial. 58 CATALUNYA - POLÍTICA Companyia de la Quietud (Barcelona, 1713 – 1714) Cos armat secret. Creat en decidir-se la resistència contra Felip V, per restablir l'orde públic i reprimir el pillatge sorgit arran de la retirada de les tropes del rei-arxiduc. El formaven seixanta homes sota el comandament de Ramon Bordes, aleshores capità. La historiografia borbònica li atribuí la implantació del terror per obligar la ciutat a resistir (Consell de Consciència). 59 CATALUNYA - EMPRESA Companyia de Llevant Veure> Llevant, Companyia de. 60 PAÍS VALENCIÀ - POLÍTICA Companyia dels Blaus (País Valencià, s XVI – s XVII) Guàrdia personal del lloctinent del Regne de València. Era constituïda per trenta cavallers. Tingué un paper destacat en la repressió del bandolerisme. 61 CATALUNYA - EMPRESA
62 CATALUNYA - EMPRESA Companyia Fabril de Teixidors de Cotó de Barcelona (Barcelona, 1842 – 1848) Empresa industrial. Creada per obrers tèxtils associats, en un intent de producció socialitzada, guiada per dirigents obrers com Joan Muns i Josep Sugranyes. S'inicià amb un prèstec concedit per l'ajuntament i amb aportacions dels obrers mateixos; arribà a ocupar 200 persones i en sostenia, amb subsidis, 700 en desocupació forçosa. Assolí de sobreviure a la repressió de les associacions obreres per Espartero (1842-43), tot i la seva vinculació a l'Associació Mútua d'Obrers de la Indústria Cotonera. Durant la crisi econòmica del 1848 fou cedida a uns particulars. 63 CATALUNYA - EMPRESA Companyia Industrial del Llobregat (Barcelona, 1961 – ) Empresa. Sorgida de la concessió feta a Manuel Guteras i Vila (1866) d'un cabal d'aigua de 400 l/s. La concessió fou cedida a l'ajuntament de Barcelona (1871) i es constituí l'Empresa Concessionària d'Aigües Subterrànies del Riu Llobregat. El 1881 féu la captació d'aigües de Sants i construí la conducció entre Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles (1882). Féu fallida el 1883, però fou rehabilitada (1896). El 1903 s'integrà en la Societat General d'Aigües de Barcelona, dins la qual s'ocupà del servei de comptadors dels abonats i de l'instal·lació de ramals de connexió. El 1959 dugué a terme la captació de les aigües subàlvies de Martorell amb funció subsidiària del cabal del Llobregat (1959). El nom que té actualment fou adoptat l'any 1961. 64 CATALUNYA - CULTURA Companyia Ínfima La Puça (Barcelona, 1979 - ) Companyia de pallassos. Fundada per Joan Busquets i Òscar Rodríguez; del 1983 al 1992 s'hi afegí Pep Salvat. El 1980 presentà el primer espectacle Potti-Potti, al qual seguiren, entre d'altres, Pernassos (1983), Pasatruà (1989), Fes-te la Festa (1994), Els cavallers del nas vermell (1996) i Un cas com un cabàs (1999). Han creat i dirigit diversos programes a TVE Catalunya: Picapuça (1986-88), Festes de Nadal (1988-89) i Puçastoc (1989-91). El 1992 treballaren per a TVE, amb Amigos Olímpicos, on també han dirigit i presentat la Cavalcada de Reis (1995-98). Assumiren la direcció artística de la 3a i la 4a edició del Festival Internacional de Pallassos de Cornellà (1988 i 1990) i la coordinació dels espectacles infantils de la 6a edició (1994). També han programat i coordinat l'espai Pallassòdrom, a la Fira de Tàrrega (1994). Han rebut importants premis en festivals nacionals i internacionals. 65 CATALUNYA NORD - CULTURA
66 CATALUNYA - EMPRESA Companyia Marítima de Pesca de Barcelona (Barcelona, 1789 – s XIX) Societat mercantil de pesca amb títol de reial. Establer-ta per Antoni Sáñez i Reguard, que en fou director general. Contribuí essencialment al redreçament de la pesca a les costes catalanes i establí factories al litoral d'Andalusia i de Galícia i fins i tot a la Patagònia, on es dedicà a la pesca i a la comercialització de foques i balenes. 67 CATALUNYA - EMPRESA Companyia Nova de Gibraltar (Barcelona, 1/jul/1709 – 1723) Companyia comercial. Creada pels comercians Salvador Feliu de la Penya, que en fou l'administrador, Joan Verivol, Josep Grasses i Gralla, Josep Boïgues i Josep Valls, aquest darrer resident a Gibraltar, amb la finalitat de substituir el monopoli de Cadis en el comerç oceànic. Fou constituïda per una durada de tres anys i amb un capital d'11.200 lliures catalanes, repartides en setze participacions de 700 lliures. Els acords no eren presos per votació proporcional a les participacions, sinó pel consentiment de tots els companys. La companyia nolejà vaixells per al comerç amb els ports atlàntics, recolzat en el de Gibraltar -ocupat de poc (1704) pels anglesos, aliats dels catalans en la guerra de Successió-; secundàriament, participà en expedicions comercials a la Mediterrània. Exportà principalment vins i aiguardents i productes agrícoles; importà cuirs bruts africans, blat d'Itàlia i de Llevant, etc. El llibre de comptes o Manual de la Companyia nova de Gibraltar és un testimoni de l'activa vida comercial catalana durant la guerra de Successió. Perdurà fins al 1723, després de diversos processos interromputs per la caiguda de Barcelona (1714-16). 68 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Companyó, Lluís (Ceret, Vallespir, 1781 – Perpinyà, 1871) Naturalista i metge. Fundà a Perpinyà un Museu d'Història Natural. Publicà un llibre d'aquesta ciència, on recollia observacions fetes al departament dels Pirineus Orientals. També és autor de diversos escrits mèdics. 69 CATALUNYA - POLÍTICA
70 CATALUNYA - BIOGRAFIA
71 ESTAT ESPANYOL - BIOGRAFIA Companys i Maldonado, Manuel (Ceuta, Àfrica, 1927 - ) Lingüista català. Es formà a Tolosa amb J. Séguy, i a Coimbra amb A. Lacerda. S'orientà vers la dialectologia, especialment sobre aspectes fonètics (enquestes per a l'Atlas linguistique de la Gascogne, estudi dels dialectes fronterers entre llenguadocià, català i gascó). Posteriorment s'ha especialitzat en la lingüística aplicada: Phonétique française à l'usage des hispanophones (sd). 72 CATALUNYA - LITERATURA Compendi de la Doctrina Catalanista (Catalunya, 1894) Manual de catalanisme escrit per Enric Prat de la Riba i Pere Muntanyola. Fou premiat al concurs convocat pel Centre Català de Sabadell (1894) i aprovat per la junta permanent de la Unió Catalanista. Hom en féu un tiratge de 100.000 exemplars, i fou reimprès unes quantes vegades, entre d'altres a "Lectura Popular" (1918). Escrit en forma de catecisme, dialogat, en un estil simple i directe, amb afirmacions taxatives, és un resum de fets històrics, teories i reivindicacions, essencialment nacionalista. 73 ILLES BALEARS - LITERATURA
74 CATALUNYA - LITERATURA Compilació del dret civil especial de Catalunya (Catalunya, 21/jul/1960) Text legal ordenador del dret civil català vigent, preparat per una comissió compiladora i aprovat per llei de l'estat espanyol. Consta d'un títol preliminar i quatre llibres (De la família, De les successions, Dels drets reals, De les obligacions i els contractes i la prescripció), dividits en títols, seccions, capítols i 344 articles. Per la seva sistemàtica, més que una compilació és l'adaptació d'un apèndix al codi civil espanyol, especialment en matèries successòries i familiars, amb escassa atenció al dret consuetudinari. La seva interpretació s'ha de basar en la tradició jurídica catalana. Promulgat oficialment en castellà, el Col·legi d'Advocats de Barcelona en publicà la versió catalana el 1963. La revisió d'aquesta compilació ha estat proposada per les conclusions del Segon Congrés Jurídic Català. 75 PAÍS VALENCIÀ - LITERATURA Comprehensorium (València, 1475) Diccionari llatí. El més antic dels publicats als Països Catalans. És un dels primers llibres impresos a València i el primer incunable català amb colofó datat. L'autor només és conegut pel nom de Johannes. És un conglomerat de les obres lexicogràfiques d'Isidor de Sevilla i del De significatione verborum de Pàpies (s. XI), de les Derivationes d'Uguccione de Pisa (s. XII-XIII) i del Catholicon de Giovanni Balbi (s. XIII). Bé que redactat en llatí, alguns pocs termes porten llur equivalència catalana. 76 CATALUNYA - PUBLICACIÓ Comprendre (Barcelona, 23/abr/1999 - ) Publicació filosòfica de la facultat eclesiàstica de filosofia de Catalunya. Josep Montserrat en fou nomenat primer director. 83 CATALUNYA-ARAGÓ - HISTÒRIA
77 CATALUNYA - BIOGRAFIA Compta i Torres, Eduard (Vic, Osona, 1835 – Madrid, 1882) Pianista i compositor. Estudià el piano a Madrid, a París i a Brussel·les. Féu concerts a Holanda, a París, a Barcelona i finalment (1862) a Madrid, on es dedicà del tot a l'ensenyament. Escriví algunes obres per a piano i un Gran método para piano (1878). 78 CATALUNYA NORD - BIOGRAFIA Compte, Francesc (Illa, Rosselló, s. XVI) Escriptor. Fou notari d'Illa. Escriví Il·lustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya i Conflent, publicat en part el 1879 per Jaume Collell. És una descripció d'aquelles comarques i una apologia de la seva catalanitat. Influí en historiadors com Andreu Bosch i Jeroni Pujades. 79 CATALUNYA - BIOGRAFIA Compte, Pere Veure> Comte, Pere. 80 CATALUNYA - BIOGRAFIA Compte i Canelles, Jaume (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1897 – Barcelona, 1934) Polític i dirigent obrer. Treballà activament al CADCI, fou membre de l'Estat Català i dirigent del grup d'acció Bandera Negra. Al davant d'un grup de militants d'aquesta organització (entre els quals Badia), preparà un atemptat a les costes de Garraf contra Alfons XIII (juny de 1925), que fou descobert. Durant l'estada a la presó (1925-30), evolucionà en un sentit marcadament esquerrà. Bé que seguí col·laborant amb F. Macià, se'n distancià gradualment (1931-32), se separà de l'Estat Català i fundà l'Estat Català - Partit Proletari, que aviat esdinvingué el Partit Català Proletari (gener de 1934). El 1934 ingressà a Aliança Obrera, moviment promogut a Catalunya pel Bloc Obrer i Camperol (1933), i el 6 d'octubre organitzà la resistència armada contra l'exèrcit del govern espanyol al local del CADCI, on fou mort juntament amb el seu correligionari González Alba. 81 CATALUNYA - BIOGRAFIA Còmpter i de Sagarriga, Isabel Veure> Comte i de Sagarriga, Isabel. 82 CATALUNYA - EMPRESA COMRàdio (Catalunya Ona Mitjana Ràdio) (Barcelona, 1995 - ) Emissora radiofònica. Creada pel Consorci de Comunicació Local (Diputació de Barcelona, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, Associació d'Emissores Municipals de Catalunya). Inicià les seves emissions en ona mitjana el 1995, i el 1996 a la FM.
Anar
a: [ Comet ]
[ Comis ] [ Comissio
I ]
[ Comm ] [ Companyia ]
[ Companys ] |
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans |
Companys
i Jover, Lluís