1

2

1

Comet, Joaquim  (Perpinyà, 1856 – 1921)  Impressor i historiador

N

B

2

Cometa, alt de la  Cim (2.710 m alt) d'Andorra, la capçalera de la vall d'Incles, a la línia de crestes que la separa de la vall de l'Arieja.

A

G

3

Cometa, tuc de la  (o cap de Comella) Cim (2.442 m alt) de la serra d'Altars, a la comarca del Pallars Sobirà. Separa la vall d'Àssua de la d'Ancs.

C

G

4

Comí  (Catalunya, s. XIII – s. XIV)  Joglar

C

B

5

Comí, Guerau  ( ? , s. XIV)  Arquitecte

C

B

6

Comià  Antic poble del mun. de Borredà (Berguedà)

C

G

7

Comín, Coco  (Barcelona, 1952 - )  Coreògrafa i directora

C

B

8

Comín i Ros, Alfons Carles  (Saragossa, Aragó, 1930 – Barcelona, 1980)  Sociòleg i publicista

C

B

9

Comines, Pere  (Barcelona ?, s. XVII)  Historiador

C

B

10

Comiols  Poble del mun. d'Artesa de Segre (Noguera)

C

G

11

Comiols, serra de  Serra de les comarques de la Noguera i del Pallars Jussà

C

G

12

Comissaria General d'Assegurances  (Catalunya, 28/jul/1936 - 9/gen/1937)  Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya, dependent de la conselleria de finances, a fi d'intervenir en el funcionament de les companyies i mutualitats d'assegurances. Per decret del 9/gen/1937 (formant part dels Decrets de s'Agaró) fou creat el Servei Tècnic d'Assegurances, que havia d'exercir les funcions de la Comissaria General (vida, incendi, transports i diversos) i de la Comissaria d'Assegurances Socials (maternitat, accidents de treball, retir-vellesa). Pel mateix decret fou creat el Consell General d'Assegurances, amb atribucions consultives i executives.

C

P

13

Comissaria General de Banca, Borsa i Estalvi  (Catalunya, 23/jul/1936 - 9/gen/1937)  Organisme dependent de la conselleria de finances de la Generalitat de Catalunya, a fi de regular la funció bancària per evitar les sortides innecessàries de fons dels bancs i resoldre el problema del pagament de jornals. Per decret del 8/ago s'articulà en tres comissaries delegades per a cada una de les funcions. Per decret del 9/gen/1937 (formant part dels Decrets de s'Agaró) fou dissolta i substituïda pel Consell Superior del Crèdit i de la Banca, de caràcter consultiu, i pel Consell General de la Banca Catalana i el Consell General de l'Estalvi, de caràcter executiu. Amb aquests canvis hom reforçà la intervenció de la Generalitat en la gestió del crèdit i de l'estalvi.

C

P

14

Comissariat de la Casa Obrera  (Catalunya, 13/jun/1932 - 19/mar/1934)  Institució creada per la Generalitat de Catalunya. Fusionada, el 19/mar/1934, amb l'Institut contra l'Atur Forçós per tal d'estudiar i fixar normes sobre higiene, arquitectura, moblament, expropiació de sòl i finançament de la casa obrera, i elaborar un pla urbanístic de Catalunya, començant pel de Barcelona i afores, que restà formalitzat el 1934 en el pla Macià. El 1933, el president Macià inaugurà un grup de cases pilot al carrer de Torras i Bages, i fou iniciada la construcció de la Casa Bloc. Era integrat per una àmplia representació ciutadana.

C

P

15

Comissariat de l'Estatge  (Catalunya, 18/set/1936 – gen/1937)  Institució creada per la Generalitat de Catalunya per a elaborar la política de l'habitatge, administrar -dissoltes les cambres de la propietat urbana- els béns immobles urbans i actuar com a organisme consultiu. Havia d'ésser format pel conseller de justícia, com a president, i per representants del Front Popular i dels sindicats; aquests darrers, tanmateix, no hi aportaren llur col·laboració. Fou dissot pels Decrets de s'Agaró en ésser creada la Comissió per a l'Estudi del Règim Immobiliari.

C

P

16

Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya  (Catalunya, 5/oct/1936 – 1939)  Organisme dependent de la presidència de la Generalitat, dedicat a la propaganda política. Creat per decret, el primer d'aquest tipus en un país de l'Europa occidental. Actuà a través de la premsa diària ("Comunicat de Premsa", ciclostilat, en set llengües, inclosos el llatí i l'esperanto), de revistes, de quaderns fotogràfics, d'edicions en quatre llengües, sovint il·lustrades, del cinema, de mascotes, de discs, de cartells, de teatres de titelles, de cors de cantaires, de biblioteques ambulants. Tingué un personal fix que arribà a 300 persones. El comissari fou Jaume Miravitlles.

C

P

17

Comissariat d'Ordre Públic  (Catalunya, oct/1936 – 1939)  Organisme polític dependent de la conselleria de seguretat interior de la Generalitat de Catalunya. Creat per a l'estudi de la reorganització dels serveis d'ordre públic i per a l'acoblament dins aquests dels d'investigació i les patrulles de control que duia a terme el Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Format pel secretari general d'ordre públic, el comissari general, el cap dels serveis i l'inspector general dels serveis.

C

P

18

Comissió Abat Oliba  (Montserrat, Bages, 27/abr/1947)  Entitat organitzadora de les festes de l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat. Fou inspirada per l'abat Aureli Maria Escarré i la presidí Fèlix Escalas i Chamení, amb Fèlix Millet i Maristany de secretari general, i la col·laboració d'un secretariat dirigit per Josep Benet i Morell. Dugué a terme una àmplia campanya de sensibilització arreu de les comarques catalanes, amb profusió de circulars i conferències en català, per primera vegada des del 1939, en un intent de reunir tots els catalans, sense distinció de tendències, en una sèrie d'actes que culminaren en la solemne entronització de la Mare de Déu de Montserrat, a la qual assistiren més de 100.000 persones.

C

P

19

Comissió d'Acció Política  (Catalunya, 1904 – 1933)  Organisme

C

P

20

Comissió de Cultura  (Barcelona, 1916 – 1939)  Organisme

C

P

21

Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó  (Catalunya, 1820 – 1826)  Nom amb el qual fou conegut i reconegut oficialment el 1826 el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó.

C

P

22

Comissió de la Classe de Filadors  (Barcelona, 1854 – 1855)  Grup obrer

C

P

23

Comissió de les Classes Obreres  (Barcelona, 1855 – s. XIX)  Organització

C

P

24

Comissió de Ports de Catalunya  (Catalunya, 1981 - )  Organisme autònom de caràcter comercial, industrial i financer, creat pel Parlament de Catalunya i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Té l'objectiu de portar a terme la gestió del servei públic portuari i dels fons públics adscrits al mateix, en relació als ports no subjectes a concessió, que corresponguin a la competència i titularitat de la Generalitat. Té personalitat jurídica i patrimoni propi i capacitat plena per a obrar.

C

P

25

Comissió de Responsabilitats  (Catalunya, 9/gen/1937 – 1939)  Organisme creat pel decret del Consell de la Generalitat (nombre 10 dels de s'Agaró), que dissolgué el Comitè d'Apropiacions, creat el 5/ago/1936. Era format per quatre representants de conselleria de la Generalitat i un president. Tenia funcions jurídiques i executives i, en particular, la de determinar responsabilitats i fer declaracions sobre apropiacions definitives i embargaments preventius i la d'acordar la retenció provisional dels saldos de comptes i dipòsits de persones incorregudes en responsabilitats. La seva actuació fou molt intensa el 1938. Les seves decisions foren publicades al "Butlletí de la Generalitat".

C

P

26

Comissió d'Educació General  (Catalunya, 1918 – s. XX)  Organisme

C

P

27

Comissió dels Treballadors de les Fàbriques de Filats  Altre nom de la Comissió de la Classe de Filadors

C

P

28

Comissió d'Industries de Guerra de la Generalitat  (Catalunya, 7/ago/1936 - 11/ago/1938)  Òrgan creat per decret de la Generalitat. Presidit per Josep Tarradellas, amb tres representants de la conselleria de defensa, tres de la d'economia, un de la de finances i un de la de governació (membres que posteriorment s'anaren ampliant), per tal de tendir a centralitzar la fabricació i emmagatzematge de material de guerra, cosa que féu sovint a través de simples intervencions en les empreses, sense expropiar-les ni estatitzar-les. Després de moltes polèmiques entre el govern de la Generalitat i el de la República, aquest acabà expropiant les indústries de guerra de Catalunya per decret d'11/ago/1938.

C

P

29

Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica (CIRIT)  (Catalunya, 1980 - )  Organisme

C

P

30

Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat  (Catalunya, 24/abr/1932 – 1936)  Organisme creat per decret de la conselleria de justícia i dret. Format per un president, vint vocals i tres secretaries, amb la finalitat de preparar el text articulat dels avantprojectes de llei encomanats pel govern de la Generalitat de Catalunya, per a sotmetre'ls a l'aprovació del Parlament català, en les matèries de dret civil o administratiu local. Preparà, entre altres, el de majoria i habilitació d'edat, el de capacitat jurídica de la dona, el de successió intestada, el de contractes de conreu, el de procuració de Catalunya, el de la llei municipal, el de tutela i curatela. Funcionà fins que fou suspesa la funció parlamentària.

C

P

31

Comissió Mixta d'Administració i Control de la Propietat Urbana (CMACPU)  (Catalunya, 9/gen/1937 – 1939)  Organisme definit pels Decrets de s'Agaró i constituït l'1/feb/1937. S'encarregà d'estudiar la qüestió de l'estatge, especialment la procedència de la seva municipalització a Catalunya, i d'administrar els béns immobles urbans. Fou formada per nou vocals (tres de designats pel conseller de finances de la Generalitat de Catalunya, tres pel Sindicat de la Construcció de la CNT i tres pel Sindicat de la Construcció de la UGT). En aprovar hom la municipalització de la propietat urbana (11/jun/1937), hauria hagut de desaparèixer, però davant les dificultats de creació de la Caixa Immobiliària, continuà les seves funcions fins al 1939.

C

P

32

Comissió Mixta de Treball  (Barcelona, set/1919 – oct/1919)  Organisme arbitral

C

P

33

Comissió Reguladora de Preus  (Catalunya, 14/set/1937 - 6/gen/1938)  Organisme creat per decret de la Generalitat, format per un president nomenat pel govern, vuit vocals representants dels consellers d'economia i treball, agricultura, proveïments, finances, obres públiques i tres representant membres del Consell d'Economia. Tractà de dirigir el consum restringint el de luxe i fent assequibles els productes indispensables, però la multiplicitat de departaments que entenien en transaccions dificultà una política de preus eficaç. Per decret de la República, que establía que el proveïment de Catalunya era competència del govern central, n'assumí les funcions el Comité Regulador de Precios, ampliat amb un delegat de la Generalitat.

C

P

34

Comissió Reguladora de Salaris  (Catalunya, 5/oct/1937 – 1939)  Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de formular una política de salaris. Presidit pel president del Consell d'Economia, en formaven part els directors generals de treball, transports, proveïment, els vocals-presidents de cada consell general d'indústria i dos representants de les centrals sindicals CNT i UGT.

C

P

35

Comitat Rossellonès d'Estudis i d'Animació (CREA)  (Rosselló, a 1972 - )  Organisme

N

C

36

Comitè Central de Proveïments  (Catalunya, 1936 - 17/oct/1936)  Organisme creat des dels primers dies de la guerra civil de 1936-39 com a annex del Comitè de Milicies Antifeixistes de Catalunya, destinat a resoldre el problema del proveïment de Barcelona, organitzar la compra-venda d'excedents, crear cantines per als obrers desocupats i proveir hospitals, hospicis i el front. La creació del Departament de Proveïments, el 6/oct/1936, n'implicà la dissolució.

C

P

37

Comitè Civil contra el Terrorisme  (Barcelona, 1920 – 1923)  Organisme cívic, creat per combatre les activitats terroristes provocades pels elements extremistes, tant patronals com obrers. Era domiciliat a l'Ateneu Enciclopèdic Popular, i el presidí Rafael Campalans. La dictadura del general Primo de Rivera el suprimí.

C

P

38

Comitè d'Atenció als Acolliments Familiars i a les Adopcions  (Catalunya, s. XX)  Organisme

C

P

39

Comitè de Defensa Social  (Barcelona, 1911 – s. XX)  Agrupació política conservadora. De tendència reaccionària. Intentà d'agrupar elements catòlics, conservadors i tradicionalistes, i es manifestà contrari al catalanisme. Fou derrotat en totes les eleccions a què es presentà. (GEC)

C

P

40

Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya  (Catalunya, 21/jul/1936 - 27/set/1936)  Organisme format a instàncies de la CNT, amb la pretensió d'exercir el poder real al Principat després del fracàs de l'aixecament militar del 19/jul. Fou compost per tres representants d'ERC, dos de la FAI i un per cadascun dels grups PSUC, POUM, Acció Catalana i Unió de Rabassaires; hi hagué també quatre militars assessors, nomenats per la Generalitat. Les tasques principals foren les de guerra, d'organització de les milicies i de les indústries de guerra, de seguretat interior, de proveïments i de propaganda. Miravitlles fou el secretari del Comitè. Durant els primers mesos arraconà el govern de la Generalitat, però finalment, presionada per la situació arreu d'Espanya i l'oposició del govern republicà de Madrid, la CNT acceptà d'incorporar-se al govern (27/set/1936) i així es dissolgué el Comitè.

C

P

41

Comitè Executiu Popular  (València, ago/1936 – des/1936)  Organisme format a causa de la unificació dels comitès revolucionaris sorgits el 19 i 20/jul, fonamentalment del Comitè del Front Popular i del Comitè de Vaga CNT-UGT. Pretengué de governar, en les noves condicions creades, tot el País Valencià, però només exercí una influència real a la capital. Presidit de primer pel coronel Arín i després pel socialista Zabalza, es constituí entorn de representants dels sindicats (2 de la CNT i 2 de la UGT) i 1 per cadascun dels diferents partits. Aconseguí inicialment de marginar la influència de la Junta Delegada del Govern Republicà i dirigí la formació de les primeres columnes de milicians i l'establiment de tribunals populars. De tota manera, després del trasllat a València del govern de la República, el Comitè hagué d'acceptar la dissolució. Fou substituït per diversos consells provincials.

V

P

42

Comitè Olímpic Català (COC)  (Barcelona, 19/mai/1988 - )  Organisme que agrupa les federacions esportives catalanes, atletes i personalitats de l'esport català, amb aspiració d'assolir el seu ple reconeixement com a comitè olímpic nacional per part del Comitè Olímpic Internacional. Els seus principals objectius consisteixen en la promoció de valors i ideals olímpics en l'àmbit territorial de Catalunya i, especialment, tenir la capacitat per presentar esportistes i equips catalans als Jocs Olímpics. Té com a antecedents la constitució, l'any 1913, d'una comissió de l'esport català, que mantingué relacions directes amb el COI i de la qual nasqué l'any 1920 la Confederació Esportiva de Catalunya amb funcions de comitè olímpic nacional, la qual meresqué del COI, l'any 1923, el màxim guardó de la Copa Olímpica. Dissolta la Confederació Esportiva amb motiu de la Dictadura de Primo de Rivera, fou reconstituït definitivament el 1988, i es presentà la sol·licitud de reconeixement al COI el 19/mar/1990.

C

E

43

Commeleran, Lleó  (Perpinyà, 1830 - Barcelona ?, s. XIX)  Pintor

N

B

44

Commeleran i Carrera, Joan  (Barcelona, 1902 – 1992)  Dibuixant i pintor

C

B

45

Commeleran i Vallhonrat, Pere  (Barcelona, 1872 - )  Pintor

N

B

46

Commemoracions de Pere Albert  (Catalunya, s. XIII)  Tractat de dret feudal català

C

L

47

Commune-Franche  Nom donat a Vilafranca de Conflent (Conflent) durant la Revolució Francesa

N

H

48

Comorera i Soler, Joan  (Cervera, Segarra, 1895 – Burgos, Castella, 1958)  Polític

C

B

49

Company, Francesc  (Catalunya, s. XVI – s. XVII)  Compositor

C

B

50

Company, Joan  (Algaida, Mallorca, 1732 – Gènova, Itàlia, 1806)  Hebraista i classicista

B

B

51

Company, Llorenç  (Aragó, 1414 – 1479)  Eclesiàstic

E

B

52

Company, Pere  (Alella, Maresme, s. XV - Catalunya, s. XV)  Cap remença. Destacat al darrer alçament de 1483-84. Fou nomenat síndic remença per a assistir a la Sentència de Guadalupe (1486), ratificada per ell i els seus col·legues. Tot seguit, Ferran II el Catòlic el condemnà a mort, com féu amb altres síndics, adduint la seva participació en fets anteriors. La indignació que desvetllaren les condemnes decidiren el monarca a suspendre-les gairebé totes, entre elles la de Company. Més tard fou alliberat.

C

B

53

Company i Fages, Pere  (Barcelona, 1857 – 1901)  Taquígraf i periodista

C

B

54

Company i Soler, Joaquim  (Penàguila, Alcoià, 1732 – València, 1813)  Eclesiàstic

V

B

55

Companyia Catalana  Nom de la companyia comandada per Roger de Flor. Veure>

C

H

56

Companyia de Comerç de Barcelona  (Barcelona, 1755 – 1785)  Companyia

C

N

57

Companyia de Filats de Cotó  (Barcelona, 1772 - d 1799)  Companyia

C

N

58

Companyia de la Quietud  (Barcelona, 1713 – 1714)  Cos armat secret

C

P

59

Companyia de Llevant  (Barcelona, 1626 – 1629)  Empresa comercial

C

N

60

Companyia dels Blaus  (País Valencià, s. XVI – s. XVII)  Guàrdia

V

P

61

Companyia d'Indústries Agrícoles  (Barcelona, 1910 – s. XX)  Societat

C

N

62

Companyia Fabril de Teixidors de Cotó de Barcelona  (Barcelona, 1842 – 1848)  Empresa

C

N

63

Companyia Industrial del Llobregat  (Barcelona, 1871 – 1903)  Empresa

C

N

64

Companyia Ínfima La Puça  Companyia de pallassos

C

C

65

Companyia Literària de la Ginesta d'Or  (Perpinyà, 1923 - )  Entitat literària creada per la Colla del Rosselló, al capdavant de la qual hi havia Horaci Chauvet. Des del 1924 ha organitzat anualment, els darrers dies de maig, uns jocs florals al Teatre Municipal de Perpinyà o a la sala Aragó de la casa de la ciutat, en els quals és admesa la participació en llengua catalana i francesa. Consta de 22 mantenidors. La primera celebració, que tingué lloc el 1924, coincidint amb el sisè centenari dels Jocs Florals de Tolosa de Llenguadoc, adquirí un relleu extraordinari, ateses les circumstàncies per què passava la cultura catalana durant la dictadura de Primo de Rivera. Els Jocs Florals de la Ginesta d'Or han facilitat algunes revelacions importants, com la del poeta Jordi Pere Cerdà.

N

C

66

Companyia Marítima de Pesca de Barcelona  (Barcelona, 1789 – s. XIX)  Societat

C

N

67

Companyia Nova de Gibraltar  (Barcelona, 1/jul/1709 – 1723)  Companyia

C

N

68

Companyó, Lluís  (Ceret, Vallespir, 1781 – Perpinyà, 1871)  Naturalista i metge

N

B

69

Companys, Procés a Catalunya  (Catalunya, 1979 - )  Film dirigit per Josep M. Forn

C

C

70

Companys i Jover, Lluís  (el Tarròs, Urgell, 1883 – Barcelona, 15/oct/1940)  Polític. Advocat laboralista, amic i col·laborador de F. Layret i A. Bastardas, s'inicià en el món de la política com a membre de les Joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana i aviat encapçalà el moviment reformista, del qual se separà per fundar el Partit Republicà Català (1917). Fou un dels fundadors de la Unió de Rabassaires (1920) i d'Esquerra Republicana de Catalunya (1931). Elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona (12 d'abril de 1931), el 14 d'abril proclamà la República a Catalunya. Diputat a Corts (1931) i al Parlament de Catalunya (1932) i ministre de Marina (1933), a la mort de Francesc Macià ocupà el càrrec de president de la Generalitat (1934) i formà un govern de concentració, característica fonamental del seu ideari polític. El 6/oct/1934, davant l'alternativa d'haver de col·laborar amb el govern de Madrid, cada cop més de dretes, proclamà l'Estat Català dins la República Federal Espanyola, fet pel qual fou empresonat i condemnat a cadena perpètua. Gràcies a la victòria del Front Popular (feb/1936) fou alliberat i, elegit diputat, tornà a ocupar la presidència de la Generalitat. En esclatar la guerra, lluità per aconseguir un govern d'unitat popular, que presidí Josep Tarradellas. Exiliat a França el 1939, fou detingut per forces del govern alemany i extradit a Espanya, on fou afusellat al castell de Montjuïc, després d'un consell de guerra sumaríssim.

C

B

71

Companys i Maldonado, Manuel  (Ceuta, 1927 - )  Lingüista

E

B

72

Compendi de la Doctrina Catalanista  (Catalunya, 1894)  Manual

C

L

73

Compilació del dret civil especial de Balears  (Illes Balears, 1961)  Text legal

B

L

74

Compilació del dret civil especial de Catalunya  (Catalunya, 21/jul/1960)  Text legal ordenador del dret civil català vigent, preparat per una comissió compiladora i aprovat per llei de l'estat espanyol. Consta d'un títol preliminar i quatre llibres (De la família, De les successions, Dels drets reals, De les obligacions i els contractes i la prescripció), dividits en títols, seccions, capítols i 344 articles. Per la seva sistemàtica, més que una compilació és l'adaptació d'un apèndix al codi civil espanyol, especialment en matèries successòries i familiars, amb escassa atenció al dret consuetudinari. La seva interpretació s'ha de basar en la tradició jurídica catalana. Promulgat oficialment en castellà, el Col·legi d'Advocats de Barcelona en publicà la versió catalana el 1963. La revisió d'aquesta compilació ha estat proposada per les conclusions del Segon Congrés Jurídic Català.

C

L

75

Comprehensorium  (València, 1475)  Diccionari llatí. El més antic dels publicats als Països Catalans. És un dels primers llibres impresos a València i el primer incunable català amb colofó datat. L'autor només és conegut pel nom de Johannes. És un conglomerat de les obres lexicogràfiques d'Isidor de Sevilla i del De significatione verborum de Pàpies (s. XI), de les Derivationes d'Uguccione de Pisa (s. XII-XIII) i del Catholicon de Giovanni Balbi (s. XIII). Bé que redactat en llatí, alguns pocs termes porten llur equivalència catalana.

V

L

76

Comprendre  (Barcelona, 23/abr/1999 - )  Publicació filosòfica de la facultat eclesiàstica de filosofia de Catalunya. Josep Montserrat en fou nomenat primer director.

C

R

83

Compromís de Casp  Veure> Casp, Compromís de.

C

B

77

Compta i Torres, Eduard  (Vic, Osona, 1835 – Madrid, 1882)  Pianista i compositor

C

B

78

Compte, Francesc  (Illa, Rosselló, s. XVI)  Escriptor. Fou notari d'Illa. Escriví Il·lustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya i Conflent, publicat en part el 1879 per Jaume Collell. És una descripció d'aquelles comarques i una apologia de la seva catalanitat. Influí en historiadors com Andreu Bosch i Jeroni Pujades.

N

B

79

Compte, Pere  Veure> Comte, Pere

C

B

80

Compte i Canelles, Jaume  (Castelló d'Empúries, Alt Empordà, 1897 – Barcelona, 1934)  Polític i dirigent obrer. Treballà activament al CADCI, fou membre de l'Estat Català i dirigent del grup d'acció Bandera Negra. Al davant d'un grup de militants d'aquesta organització (entre els quals Badia), preparà un atemptat a les costes de Garraf contra Alfons XIII (juny de 1925), que fou descobert. Durant l'estada a la presó (1925-30), evolucionà en un sentit marcadament esquerrà. Bé que seguí col·laborant amb F. Macià, se'n distancià gradualment (1931-32), se separà de l'Estat Català i fundà l'Estat Català - Partit Proletari, que aviat esdinvingué el Partit Català Proletari (gener de 1934). El 1934 ingressà a Aliança Obrera, moviment promogut a Catalunya pel Bloc Obrer i Camperol (1933), i el 6 d'octubre organitzà la resistència armada contra l'exèrcit del govern espanyol al local del CADCI, on fou mort juntament amb el seu correligionari González Alba.

C

B

81

Còmpter i de Sagarriga, Isabel  Veure> Comte i de Sagarriga, Isabel

C

B