|
|
Si som nacionalistes, és perquè ens obliguen. (Joan Fuster)
Geografia Física | Població i Economia | Història
GEOGRAFIA
FÍSICA -
Situada al marge meridional de la
Depressió Central i separada del Camp de Tarragona per la
Serralada Pre-litoral, la Conca de Barberà estricta és una gran fossa excavada pels rius
Francolí i Anguera. Conté, però, dos sectors més, al nord la
baixa Segarra, amb el naixement dels rius Corb i
Gaià, veritable subcomarca amb identitat pròpia i presidida per la vila de
Santa Coloma de Queralt, i el sector de les
muntanyes de Prades, al sud-oest, centrat pel terme de
Vilanova de Prades, a la conca del Montsant. Presenta un clima de transició entre el mediterrani i el continental, amb una pluviositat anual que va dels 500 mm als 600 a la muntanya
i una temperatura mitjana al fons de la conca de 13º, 12º a les
muntanyes de Prades i 10º a la baixa
Segarra. La vegetació està dominada per l'alzinar a la conca estricta, al nord predomina la carrasca i el roure a les zones més fresques, i a les
muntanyes de Prades, de gran riquesa forestal, hi trobem disposats en estatges altitudinals alzines, roures i
pins.
HISTÒRIA - Les característiques socials i històriques de la Conca de Barberà són el resultat de la seva condició de lloc de pas entre el litoral i les terres de l'interior, via natural entre Tarragona i Lleida. Hi ha mostres de poblament de diferents èpoques: sepulcres de fossa neolítica de Conesa i Santa Coloma de Queralt, sepulcre megalític del pla del Bosc de la Sala de Comalats, objectes de l'Edat del Bronze a l'Espluga, i vestigis de les èpoques ibèrica i romana. El segle XI, amb el començament de la reconquesta als àrabs de l'alt Gaià, suposà l'inici de la gran embranzida d'aquestes terres. Els ordes religiosos que s'hi establiren: templers a Barberà, cistercencs a Poblet i hospitalers a l'Espluga, n'impulsaren la colonització gràcies a l'establiment de molins a la vora dels cursos fluvials de la comarca, i a l'expansió agrícola i ramadera, alhora que ens deixaven un dels monuments més bells i emblemàtics de tot el Principat: el monestir de Poblet. L'expansió de la vinya al s XVIII i que, després dels moments baixos de la plaga de la fil·loxera, cristal·litzà en l'expansió del cooperativisme.
Geografia
Física | Població i Economia | Història
| ||||||||||||||
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans
|