[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

Si no saps per on vas, torna per a saber d'on vens. (Proverbi africà)

 Geografia Física  |  Població i Economia  |  Història 

GEOGRAFIA FÍSICA - Correspon a la capçalera de l'Aude. Ocupa una antigua superfície d'erosió, entre el Roc de Madres (2.471 m alt), a llevant, i el massís del Carlit (2.921 m), a ponent. La clotada, coberta de sediments morrènics terminals de les llengües glacials que baixaren del massís del Carlit, s'alça entre els 1.500 i els 1.700 m d'altitud, i està lleugerament basculada cap a llevant, on topa amb els falls del Roc de Madres. El clima, molt dur a causa de l'altitud, presenta una pluviositat escassa, però, en canvi, les precipitacions es produeixen regularment al llarg de tot l'any. Les temperatures mitjanes són baixes i, en general, hi ha glaçada durant vuit mesos a l'any. La comarca és un bon receptacle d'aigües, les quals són aprofitades per a la producció d'energia hidroelèctrica. Al Capcir es troben els embassaments de Matamala i Puigbalador, a l'Aude, però les centrals corresponents estan situades fora de la comarca. Les tres quartes parts de les terres estan ocupades per boscos de pins negres i roigs.

POBLACIÓ I ECONOMIA - La població és molt dispersa i exclusivament rural i s'agrupa en set municipis. La indústria és escassa i les possibilitats de conreu, limitades. A més de l'explotació forestal, la principal activitat econòmica és la ramaderia, destinada a l'explotació de la llet. Comercialment el Capcir depèn del mercat secundari de Prada, al Conflent, i com a mercat primari, Formiguera topa amb la competència de Montlluís, a l'Alta Cerdanya. Centre turístic d'esports d'hivern (estacions de Formiguera, dels Angles i de Puigbalador).

HISTÒRIA - El Capcir, conegut al s. IX amb el nom de la muntanya d'Aude, estigué inicialment unit al comtat de Rasès, el qual, vers la fi del mateix segle, sembla que era posseït en comú pels comtats de Barcelona, de Conflent i de Rosselló i de Carcassona. Abans d'acabar el segle, el comtat de Rasès fou dividit i el Capcir fou integrat, juntament amb altres territoris veïns, al comtat de Cerdanya, aleshores en poder de Guifré I de Barcelona. Mort aquest (897), hi restà unit, en poder dels comtes successius, i fou incorporat juntament amb el comtat al casal de Barcelona en temps de Ramon Berenguer III. A diferència de la Fenolleda, el Capcir fou mantingut dins Catalunya amb el tractat de Corbeil (1258) i governat per un sots-veguer (sots-vegueria de Capcir) que residia al castell de Puigbalador. El 1317, el Capcir, que havia depès fins aleshores de la diòcesi de Narbona, fou adscrit a la nova d'Alet, al Rasès, fins al 1790, que aquesta fou suprimida; actualment depèn de la de Perpinyà.

Viquipèdia - Comunitat de Comunes - Espai Nòrdic

 Geografia Física  |  Població i Economia  |  Història 

Tornar a DadesCat

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans