|
|
Si vius tots els dies com si fos l'ultim, algun dia tindràs raó. (Steve Jobs)
Geografia Física | Població i Economia | Història
GEOGRAFIA
FÍSICA:
Situada a la regió interior, entre la Foia de
Bunyol, al nord, la Vall de Cofrents i la Manxa, a l'oest, la
Costera, al sud, i la Ribera
Alta, a l'est. Ocupa els contraforts meridionals del sistema Ibèric, amb l'inici de formacions de tipus prebètic. Dominen els materials secundaris, i el sector principal de la comarca està tectònicament constituït per una sèrie d'anticlinals esventrats, que han originat una depressió elevada, voltada de relleus més elevats. El relleu està bàsicament format pel sector oriental del
massís del Caroig, amb un paisatge de valls profundes de morfologia càrstica. El clima és mediterrani amb tendència a la continentalitat, amb temperatures entre 11 i 15 ºC de mitjana anual i precipitacions al voltant dels 500 mm. La xarxa hidrogràfica està formada pel
Xùquer i els seus afluents: el primer fa de frontera septentrional i travessa la comarca en direcció nord-oest - sud-est, molt engorjat, la qual cosa facilita el seu embassament
(Millars). De curs irregular, rep les rambles
d'Escalona i de Sallent. La vegetació presenta un predomini de pinedes i matolls mediterranis, resultat de la degradació produïda pels continus incendis, que han malmès la vegetació pròpia de la zona.
HISTÒRIA: Un dels testimoniatges més destacats del primer poblament conegut a la comarca són les pintures rupestres de la cova de La Araña a Bicorb. El perìode eneolític és representat pel poblat de La Ereta del Pedregal, a Navarrés. La civilització ibèrica és mal coneguda. La romanització comportà l'establiment de vil·les rústiques (no hi ha notícia de cap centre urbà). La comarca, que durant l'època islàmica ja depenia de l'alcaid de Xàtiva, restà inclosa, després de la conquesta cristiana, dins la governació de dellà Xúquer. Totes les poblacion de la Canal de Navarrés estricta conservaren, fins a l'expulsió del 1609, la població morisca, distribuïda entre els districtes de Tous i de Càrcer, amb el repoblament subsegüent, la comarca esdevingué de llengua castellana, bé que amb una forta influència catalana en el vocabulari. Amb la divisió corregimental del s. XVIII una part de la comarca fou adscrita a la governació de Montesa, i la resta, a la de Cofrents. Amb la creació de partit judicial d'Énguera el 1835, la comarca adquirí per primera vegada una unitat; tanmateix, la demarcació judicial enclou també la zona de llengua catalana de la vall de Montesa i una part de la Ribera Alta. Geografia Física | Població i Economia | Història
| ||||||||||||||
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans
|
