|
|
|
Les coses simples haurien de ser simples, i les coses complexes de ser possibles. (Alan Kay)
Geografia Física | Població i Economia | Història
GEOGRAFIA
FÍSICA -
Limita al nord amb la Cerdanya i l'Alt
Urgell, a l'est amb el Ripollès i Osona, al migdia amb el
Bages i al ponent amb el Solsonès. - GEOGRAFIA FÍSICA: La comarca s'organitza fonamentalment al voltant del curs alt del
Llobregat i participa de tres unitats morfològiques: l'alt
Pirineu, el Pre-pirineu i la
depressió de l'Ebre. Al nord i nord-est, el Pirineu axial comprèn els massissos paleozoics del
Moixeró (2.260 m), la Tossa d'Alp (2.531 m), el
puig Llançada (2.260 m) i el Mogrony (2.045 m). Les serres interiors del
Pre-pirineu, amb la serra del Cadí
(coma Bona 2.530 m), de Costafreda (2.173 m),
massís de Pedraforca (2.497 m) i les serres de
Gisclareny, Falgars,
Catllaràs, puig
Lluent, Faig- i-Branca, serra del
Verd, d'Ensija, rasos de Peguera i la
serra de Queralt, conformen l'Alt
Berguedà, considerat de vegades com una autèntica subcomarca. L'emplaçament de
Berga, a la zona central, marca el punt d'inflexió de l'orografia, on la muntanya s'obre a les ondulacions del
Baix Berguedà, i ja es comença de reconèixer la transició als plans del
Bages. El territori de la comarca es constituït sobre l'ànima fluvial del primer
Llobregat, que neix a Castellar de
N'Hug. Al nord, el límit del Pirineu separa la capçalera del
Llobregat de les del Segre -a la
Cerdanya i l'Alt
Urgell- i el Rigard, de la conca del Ter -al
Ripollès-. El clima d'alta muntanya, amb hiverns vius i estius suaus, es tempera per la influència mediterrània. Les pluges, molt abundants a tota la comarca, superen a la plana els 700 mm, amb un màxim a la tardor. A la zona muntanyosa domina la roureda, i el pi roig en els estatges inferiors, i el pi negre i pastures a partir dels 1.600 m; als cims més elevats, s'hi fan els prats naturals. La zona del Baix Berguedà, és domini de l'alzinar de carrasca. El
Parc Natural del Cadí-Moixeró, al sector septentrional, presenta un especial interès botànic i faunístic; els ecosistemes de tipus alpí afavoreixen l'existència d'espècies vegetals i animals infreqüents a l'àrea mediterrània i més pròpies del nord d'Europa.
HISTÒRIA - Poblada d'antic, al moment de la conquesta romana el país estava habitat pels bergistans, que li han donat nom. A l'Edat Mitjana, l'antic pagus de Berguedà fou repoblat per Guifré el Pelós i convertit en comtat de Berga pels comtes de Cerdanya. Dintre la seva antiga família vescomtal, es destaca el trobador Guillem de Berguedà, famós per la vida aventurera i per les 31 composicions poètiques que se'n conserven. Al s. XII el comtat de Berga passà al patrimoni dels comtes de Barcelona. En aquesta època es bastiren per tot el territori un conjunt impressionant d'esglésies, més d'un centenar, entre les quals destaquen Sant Quirze de Pedret, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Andreu de Sagàs i sobretot els monestirs de Sant Llorenç prop Bagà i Serrateix. Posteriorment, Berga esdevingué un gran centre de la indústria de la llana. Després de diferents alts i baixos, vingué l'esplendor de la indústria cotonera, i a mitjan s. XVIII fou la capdavantera en aquest ram. El territori de la demarcació del Berguedà, correspon, amb petites modificacions, al del comtat i posterior vegueria i partit judicial de Berga.
Geografia Física | Població i Economia | Història
| ||||||||||||||
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans
|
