|
|
|
Hauriem de fer servir el passat com a trampolí i no com a sofà. (Harold MacMillan)
Geografia Física | Població i Economia | Història
GEOGRAFIA
FÍSICA - Coneguda també amb el nom de
pla de Barcelona. Limita al nord amb el Maresme i el
Vallès Oriental, a l'oest amb el Vallès
Occidental, al sud-oest amb el Baix Llobregat i a l'est amb la
Mediterrània. Comprèn el territori del pla de
Barcelona, entre la serra de
Collserola, el tram de la serralada litoral entre el
Llobregat i el Besòs, i la mar. Al peu del
Tibidabo (512 m) s'estèn un pla tabular obert a mar, ondulat per uns serrats baixos paral·lels a
Collserola, que van del turó de Monterols fins al
turó de la Peira, amb les altures màximes del
turó de la Rovira (261 m) i el Carmel (267 m). Aquest pla s'acaba en un territori baix format per les aportacions dels torrents que baixen d'aquestes muntanyes i s'ajunten amb els deltes dels dos rius. D'un delta a l'altre s'allargassa la platja, interrompuda per l'elevació de
Montjuïc i antigament pel mont Tàber. El clima del Barcelonès és temperat, amb forta humitat; les pluges hi oscil·len entre 500 i 600
mm.
HISTÒRIA - Al Barcelonès no abunden els vestigis prehistòrics i no es poc parlar de poblament estable fins a l'establiment de les tribus ibèriques dels laietans, documentats a les fonts greco-romanes des del s. III aC. Els principals poblats, situats sempre dalt de turons, es localitzen al puig Castellar (Santa Coloma de Gramanet), can Boscà (Badalona), el turó de la Rovira i al Puget (Barcelona) i segurament a Montjuïc. Conquerit el territori pels romans, fundaren l'establiment de Baetulo al turó badaloní de Dalt de Vila i de Barcino sobre el Tàber, que en època d'August fou reconegut com a colònia. A mitjan s. III, les hordes de gals i alamans arrasaren la comarca; Barcelona, fortament murallada, es convertí de fet en la capital del país, afermada posteriorment per la primacia del comtat homònim sobre els altres comtats catalans. L'expansió del comerç marítim barceloní, al començament de la Baixa Edat Mitjana, afavorí el creixement de tota la comarca i es començaren a constituir un seguit de nuclis, futures parròquies del Barcelonès, al llarg de les rutes que arribaven a Barcelona. La industrialització dels s. XVIII i XIX hi aportà un nou impuls econòmic i demogràfic i facilità l'esclat de la Renaixença i del sentiment catalanista, motor de la recuperació de Catalunya. La divisió territorial de 1936 delimità la demarcació del Barcelonès a la de l'antic pla de Barcelona.
Geografia Física | Població i Economia | Història
| ||||||||||||||
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans
|
