|
|
|
L'enveja en el que fan o deixen de fer els altres demostra com s'avorreixen les persones. (Arthur Schopenhauer)
Geografia Física | Població i Economia | Història
GEOGRAFIA
FÍSICA -
Una de les dues en què es dividí la Cerdanya. Limita al nord amb
Andorra i l'Alta Cerdanya, i el
Ripollès, a l'oest, el Berguedà, al sud, i
l'Alt Urgell, a l'est. La Baixa Cerdanya ocupa l'alta vall del riu
Segre, encastada en els Pirineus axials. La vall cerdana, orientada d'est a oest, té una extensió d'uns 20 km de llarg per 5 d'ampla i està situada a uns 1.100 m d'altura. Es troba encerclada d'altes muntanyes, de pissarres i granits amb faixes calcàries, com el
Carlit (2.921 m), el puig Peric (2.870 m), el puig
Pedrós (2.911 m) i la Tossa Plana de Lles (2.898 m) al nord o solana, i el
pic d'Eina (2.794 m), el Puigmal (2.913 m), la
Tossa d'Alp (2.537 m), el Moixeró (2.260 m) i la
serra del Cadí a migdia o obaga, baga com en diuen els cerdans. Les muntanyes de la baga, no tan altes com les de la solana, són més espadades i esquerpes. El curs principal és el
Segre, que travessa la plana d'est a oest, i rep tots els torrents i rierols que devallen de les muntanyes. Gràcies a la seva orientació i al fet que les muntanyes deturin els vents humits, té un clima sec i assolellat, amb temperatures pròpies de l'alta muntanya (23,5º a l'agost i 2º al febrer). Les precipitacions, en forma de pluja i neu, assoleixen els 600 mm de mitjana a
Puigcerdà, amb el màxim a l'estiu i el mínim a l'hivern. La vegetació és semblant a la de
l'Alta Cerdanya, amb extensos prats de dalla a la plana, rouredes a la baga i terres altes i alzinar, tot i que força reduït actualment, al
massís del Cadí.
HISTÒRIA - La Baixa Cerdanya, juntament amb la veïna Alta Cerdanya, formen la regió històrica i natural de la Cerdanya. Habitada ja en temps antics, s'hi troben abundants restes del neolític, com els dòlmens d'Eina, Brangolí, Orèn, Talltendre i el Paborde. Els romans hi deixaren l'strata ceretaria, testimoni del seu pas per la regió, i hi fundaren la colònia Iulia Libica (Llívia), que tot i estar en territori de l'Alta Cerdanya pertany a la Baixa. En època medieval, la regió es consolidà en comtat de Cerdanya, regit per una dinastia pròpia. Les mostres d'art romànic escampades per la zona constitueixen un dels moments més brillants de l'art cerdà. Se'n destaca especialment l'església de Talló a Bellver i un seguit d'esglesioles repartides per tot el territori: Planés, Ix, Dorres, Guils, Talltorta, Tartera, Meranges, All, Talltendre, Bastanist, entre moltes altres. Dividida entre l'estat francès i espanyol arran del Tractat dels Pirineus (1659), el territori de la Baixa Cerdanya correspon a la part que fou incorporada a la vegueria de Puigcerdà, llevat de Toloriu i Aristot que formen part de l'Alt Urgell.
Geografia Física | Població i Economia | Història
| ||||||||||||||
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans
|