[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

Només existeixen dues regles per a escriure: tenir alguna cosa que dir i dir-la. (Oscar Wilde)

 Geografia Física   |   Població i Economia   |   Història 

GEOGRAFIA FÍSICA: Al nord-est de la regió de Castelló. Forma el sector oriental del Maestrat i té com a límit nord el riu de la Sènia, línia divisòria entre el País Valencià i Catalunya, i al sud el riu Segarra, que la separa de la Plana Alta; també aquesta rambla la separa de l'Alt Maestrat i dels Ports. Comprèn dos sectors diferenciats: la faixa occidental, amb serres i moles, formada per materials cretacis, i la plana litoral de Vinaròs i Benicarló, formada per materials sedimentaris. La zona de l'interior, on es troba la Tinença de Benifassà, que ocupa el sector nord-oest, és la regió més muntanyosa: serres d'en Canader (1.393 m), del Rei i Cantaperdiu. L'altura d'aquestes muntanyes de calcàries cretàcies, baixa gradualment fins a la transició amb la plana, que està formada pels al·luvions quaternaris dels rius (de la Sènia, Cèrvol i Sec) i s'estèn fins a la serra d'Irta al sud. La costa, baixa i d'argiles, és lineal, només interrompuda pel magnífic tómbol de Peníscola. La xarxa hidrogràfica està formada per diversos rius i nombroses rambles: els de la Sènia, Cérvol, Sec, Segarra, etc; el de la Sènia, el més cabalós, és regularitzat pel pantà d'Ulldecona. El clima és més suau que el de l'Alt Maestrat: 9 ºC de mitjana el gener i 24 ºC a l'agost. A l'interior les temperatures disminueixen i augmenten les precipitacions (700 mm a l'interior i 450 mm a la costa). Les pinedes, els alzinars i les fagedes ocupen una bona part del sector muntanyós, i a les zones més baixes hi ha brolla i garriga.

POBLACIÓ I ECONOMIA: La població, que el 1900 era de 56.410 hab, anà minvant, d'una manera lenta però contínua, fins al 1960 (havia baixat un 13%), però des d'aleshores ha tornat a crèixer (5,7% el decenni 1960-70, un 12% el decenni 1970-80, un 2,2% en el quinquenni 1991-96). La densitat és de 50,4 hab/km2, si bé la població està repartida molt desigualment: mentre a la plana hi ha densitats superiors als 250 hab/km2 (mun. de Benicarló i Vinaròs), a la zona muntanyosa no arriben als 3 hab/km2 (Tinença de Benifassà). L'agricultura, que domina a tota la comarca, és sobretot de secà; el regadiu és concentra a la plana, on l'existència d'una capa freàtica superficial permet l'aprofitament de l'aigua. On el regadiu és important, es conreen principalment tarongers i hortalisses. Al secà, els conreus més importants són els cereals, l'olivera, la vinya i els garrofers. La ramaderia de llana té importància al sector muntanyós. La pesca és important: a les seves costes es troben, sobretot, molls, llagostins, sardines i llucet. Els ports més importants són Vinaròs i Benicarló. La indústria es concentra també en aquestes dues ciutats (química, metal·lúrgica, ceràmica, tèxtil i mobles). També hi és remarcable la indústria alimentària (conserves de fruita). El turisme és una de les noves fonts de riquesa de la comarca, i ha adquirit un desenvolupament remarcable a la costa (Peníscola, Vinaròs, Benicarló i Alcalà de Xivert), amb una notable indústria hotelera i de serveis. Els centres urbans més importants són Vinaròs i Benicarló, i ambdues gaudeixen d'una bona situació a la costa i alhora estan ben situades respecte a les comunicacions generals amb l'interior i amb d'altres comarques: estacions de ferrocarril a la via de València a Barcelona; carretera nacional i autopista de la costa mediterrània.

HISTÒRIA: Llevat de la Tinença de Benifassà, que depenia del monestir cistercenc de Benifassà, fundat el 1233 com a filial del de Poblet, el Baix Maestrat formà part, històricament, del maestrat de Montesa, on estava compresa la batllia de Cervera, la comanda de Benicarló i Vinaròs, i la d'Alcalà; la Salzadella pertanyia a la comanda Major. El governador de Montesa vivia a Sant Mateu del Maestrat, centre històric de la comarca. Al començament del s. XVIII , Peníscola, l'antiga residència dels papes Benet XIII i Climent VIII, esdevingué cap d'un corregiment o governació. Formà part de la governació de Castelló de la Plana (o de dellà Uixó) fins al 1707 i durant el govern borbònic restà inclós en les governacions de Morella (la Tinença de Benifassà) i Peníscola (la part del Maestrat històric).

Viquipèdia - Universitat de València

 Geografia Física   |   Població i Economia   |   Història 

Tornar a DadesCat

[ A ] [ B ] [ C ] [ D ] [ E ] [ F ] [ G ] [ H ] [ I ] [ J ] [ K ] [ L ] [ M ] [ N ] [ O ] [ P ] [ Q ] [ R ] [ S ] [ T ] [ U ] [ V ] [ W-Z ]

[ Inici ] [ Calendari ] [ Bibliografia ] [ Enllaços ] [ Suport ] [ Consultes ] [ Efemèrides ] [ Responsable ] [ Bloc ] 

© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons

Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans