|
|
|
Deixa't viure la vida. / Creume: la vida va pel bon camí sempre. (Rainer M. Rilke)
Geografia Física | Població i Economia | Història
GEOGRAFIA
FÍSICA - A la part baixa del
riu Llobregat. Limita al nord amb el Bages i
l'Anoia, a l'est amb el Vallès Occidental i el
Barcelonès, la Mediterrània i el
Garraf la tanquen al sud i per l'oest l'Alt Penedès.
El Baix Llobregat comprèn la vall baixa del riu, des de
l'estret del Cairat fins a la mar. L'angle
nord-oest, a la zona de Collbató, està accidentat pel vessant
montserratí de la Serralada
Pre-litoral, entre l'estret del Cairat i el
congost de Martorell, a la Depressió
Pre-litoral, s'estén la vall pre-litoral del Llobregat, que a partir d'aquest punt s'obre en la vall baixa fins a les terres de
Sant Boi i el delta. La
Serralada Litoral accidenta aquesta darrera zona amb la
serra de Collserola, a l'esquerra del Llobregat, i el
massís de Garraf, en el límit amb la comarca del
mateix nom. El delta del
Llobregat, o la Marina, com l'anomena la gent de la contrada, està format per dipòsits al·luvials quaternaris i constitueix unes terres fertilíssimes, que encara conserven estanys litorals, com el de la
Ricarda i el Remolar; administrativament, el sector esquerre pertany al
Barcelonès i el dret, més ampli i recent, al Baix Llobregat. El clima és mediterrani litoral, amb gradacions entre la costa i la zona muntanyosa (17º de mitjana anual a la costa i 13º a
Montserrat), i les pluges oscil·len entre els 500 mm de la costa i els 700 de
Montserrat, amb un màxim de tardor. La vegetació, mediterrània litoral, comprendria en estat natural màquia de garric i margalló i bosc d'alzinar; actualment domina el bosc de pi blanc amb brolla de romaní i bruc. El
delta, avui conreat o edificat, presentaria vegetació halòfila o
canyars.
HISTÒRIA - Els vestigis més antics de la comarca és remunten al neolític: coves de Montserrat a Collbató i la de can Montmany de Pallejà i sepulcres de fossa de Sant Joan Despí i Corbera. Els jaciments de Gavà i can Montmell donen testimoni del poblament de l'època hallstàtica, i posteriorment fou territori dels laietans que tenien en el massís de Garraf el límit occidental. La romanització hi fou intensa, amb nombroses vil·les dedicades a l'agricultura: la Via Augusta travessava el Llobregat a Martorell pel Pont del Diable. Els comtes de Barcelona, després de la conquesta de la ciutat als àrabs, bastiren en aquest territori els castells de Castellví de Rosanes, Cervelló i Eramprunyà, que centraren les tres grans baronies llobregatines; també s'hi bastiren els del Papiol, Corbera, Esparraguera, Castelldefels, Rocafort, a redós dels quals es formaren els principals nuclis. Tot i que el territori estigué sempre lligat administrativament a Barcelona, fins al s XIII els nuclis de Sant Boi, Cornellà, Esplugues de Llobregat i Sant Joan Despí, lliures de lleudes reials, mesuratge i altres tributs, formaren part de les Franqueses del Llobregat, sota la jurisdicció d'un batlle reial de les Franqueses del Vallès. Amb la creació, el 1835, del partit judicial de Sant Feliu de Llobregat es delimità el territori que serví de base per a la divisió comarcal de Catalunya duta a terme per la Generalitat el 1936.
Geografia Física | Població i Economia | Història
| ||||||||||||||
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans
|
