|
|
|
Els soldats són unes persones preparades per a matar el màxim possible d'altres persones que no els han fet res.(Ramon Piera)
Geografia Física | Població i Economia | Història
GEOGRAFIA
FÍSICA - Una de les dues comarques en què es divideix
l'Empordà, anomenada popularment l'Empordanet. Limita al nord amb
l'Alt Empordà, a ponent amb el Gironès i al sud i a l'est la tanca
la mar Mediterrània. La comarca està constituïda per dos sectors separats per la part oriental del
massís de les Gavarres i les muntanyes de
Begur. El sector septentrional de la comarca es correspon bàsicament amb la depressió de
l'Empordà, formada per la conca baixa del Ter i la del
Daró, els cursos principals d'aquest territori, amb una zona d'aiguamolls salins, aprofitats antigament com a arrossars, i de fondals a l'interior. El
massís del Montgrí, emergint enmig de la plana, i la
serra de Valldevià, a ponent, constitueixen el límit nord de la depressió, que enllaça amb la
badia de Palamós pel corredor de Palafrugell. Més al sud de les
Gavarres, que en aquest tram es prolonguen fins al mar i donen una costa aspra i retallada, la
vall d'Aro enllaça la depressió de la Selva amb el port de
Sant Feliu de Guíxols. La temperatura és suau a l'hivern (11º de mitjana) i relativament fresca a l'estiu (24º) i les pluges se situen entre els 500 i 700 mm; l'estació més plujosa és la tardor. Els vents més característics són la tramuntana, que bufa a l'hivern a la plana, el garbí, a l'estiu, i el llevant, que és vent de primavera. Pel que fa a la vegetació, predominen les sureres sobre sòls silicis i damunt els calcaris l'alzinar, substituït en moltes zones pel pi blanc i la garriga.
HISTÒRIA - El Baix Empordà pertany a la regió natural i històrica de l'Empordà i per tant participa de la història comuna de la zona. Densament poblat en època prehistòrica, en són bons exemples els jaciments paleolítics del cau del Duc, al massís del Montgrí, els sepulcres de fossa de la Bisbal i Sant Feliu, o les restes de la cultura megalítica, com el dolmen de la Cova d'En Daina de Romanyà. D'excepcional importància és el poblat ibèric d'Ullastret, fortament murallat, i que assolí la màxima esplendor pel volts dels s. V i IV aC, en contacte amb els grecs d'Empúries. De poblament dispers en època romana, les invasions dels bàrbars empobriren l'Empordà i en reduïren els nuclis urbans. Des de principi del s. IX, expulsats ja els musulmans, el Baix Empordà fou incorporat a l'imperi carolingi i repartit entre el comtat d'Empúries (sector del Ter) i el de Girona i posteriorment el de Besalú (la zona costanera). La riquesa de monuments medievals és notable, a més de la gran quantitat de castells que senyoregen la regió (Montgrí, Vulpellac, Peratallada, Calonge, la Bisbal, etc), abunden les poblacions emmurallades (Pals, Sant Feliu, Begur, Cruïlles, Peratallada, Palau-sator, etc) i abundants mostres d'arquitectura religiosa, com les 53 esglésies romàniques catalogades. Del s. XIV al XVII formà part de la vegueria de Girona i, després del Decret de Nova Planta, del corregiment del mateix nom. La divisió territorial de 1936 inclogué dins el Baix Empordà Sant Feliu de Guíxols i la vall d'Aro, lligats tradicionalment a la Selva.
Geografia Física | Població i Economia | Història
| ||||||||||||||
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans
|
