|
|
|
Els adolescents tenen coses a dir, però n'han perdut els mots. (Montserrat Roig i Fransitorra)
Geografia Física | Població i Economia | Història
GEOGRAFIA
FÍSICA - Juntament amb el
Montsià, la Ribera d'Ebre i
Terra Alta, conforma les Terres de l'Ebre. Limita al nord amb el
Baix Camp i la Ribera de
l'Ebre, a ponent amb Terra Alta, al sud amb el
Montsià, i a llevant amb la mar Mediterrània.
L'orografia determina en aquest espai quatre zones ben diferenciades: a l'interior, la zona muntanyosa, darrer fragment de la
serralada Pre-litoral, es perfila amb les serres dels
ports de Beseit (Caro, 1.447 m), al nord, profundament trencada pels barrancs que baixen a
l'Ebre, i de Cardó, a l'esquerra del riu, de característiques càrstiques i ben coberta de boscos i pineda; la plana quaternària, tallada també per barrancs; la vall al·luvial, formada per les quatre terrasses de
l'Ebre, eix vivificador de tota la regió, i finalment el
delta, que amb una extensió d'uns 220 km2 de terra consolidada (la meitat corresponen al
Montsià) i un centenar més entre aiguamolls, illes semiaquàtiques i basses, és el segon en importància de la
Mediterrània, després del Nil. El destacat paper biològic del
delta, amb un poblament vegetal propi dels salobrars, d'una riquesa excepcional, amb una fauna del més gran interès, especialment d'ocells, amb més de 300 espècies i abundants colònies de cria, i una destacada importància com a refugi dels ocells de pas han fet que, el 1983, la
Generalitat creés el Parc Natural del Delta de
l'Ebre, de 7.735 ha, repartides entre el Baix Ebre (3.757) i el Montsià (3.979). El clima és mediterrani continental, excepte a la muntanya, i les pluges hi són escasses, no més de 500 mm a la plana, agreujada per la forta evaporació, els vents secs i la filtració en sòls calcaris.
HISTÒRIA - La història i el poblament del Baix Ebre, lligats essencialment al riu, han determinat al llarg del temps dues zones geogràfiques clarament diferenciades. La interior, amb uns antecedents particularment antics, conserva vestigis del neolític i d'etapes següents. Posteriorment va ser poblada pels ilercavons, poble de cultura ibèrica. A l'època romana, Tortosa fou un important nucli -el títol de ciutat prové de la civitas que fou amb els romans, Iulia Ibera Ilercaonia Dertosa- . Tot el territori del Baix Ebre, constituí el nucli del bisbat de Tortosa, i amb la invasió sarraïna la ciutat esdevingué capital de la taifa de Tortosa i s'hi bastí la impressionant fortalesa de la Suda. Després de la conquesta, al s. XII, Tortosa i totes les viles sobre l' Ebre van viure una notable puixança gràcies al control que exercien sobre el riu. La costa, en canvi, sobretot el delta, respon a un establiment i una explotació moderna, iniciats dins el primer terç del segle XX per la Mancomunitat de Catalunya, que dessecà i sanejà el territori i aviat passà a ser una de les zones més fèrtils del país. El Baix Ebre ha format part de totes les circumscripcions administratives de Tortosa (vegueria, corregiment, partit judicial). La divisió territorial de la Generalitat repartí el territori del partit judicial de Tortosa entre les comarques de Montsià i Baix Ebre.
Geografia Física | Població i Economia | Història
| ||||||||||||||
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans
|
