|
|
|
Si toques una melodia de jazz i les persones no mouen els peus, no la toquis més. (Count Basie)
Geografia Física | Població i Economia | Història
GEOGRAFIA
FÍSICA - És una de les tres comarques, la més meridional, que formen la regió del
Camp de Tarragona. Limita al nord amb la Conca de Barberà i
l'Alt Camp (nord-est), el Tarragonès a l'est, la mar
Mediterrània la tanca al sud-est, la Ribera d'Ebre al sud i a l'oest el
Priorat. Està format per una vasta plana de sedimentació quaternària adossada al litoral, circumdada per un amfiteatre muntanyós de basament granític i d'esquists cobert de taules calcàries i gresos roigs:
muntanyes de Prades (amb el tossal de la
Baltasana, 1.201 m) al nord i la serra de Pratdip i de
l'Argentera a l'oest. Al punt d'unió de la plana i el cinyell muntanyós es drecen altes cingleres com la
Mussara, la Creu de Llaberia o la
Mola de Colldejou. El sistema hídric és molt pobre i es limita a una sèrie de rieres, que neixen a la
serra de Prades o a les muntanyes de ponent. La costa és rectilínia, baixa i arenosa. El clima es benigne i les muntanyes protegeixen la comarca de les influències interiors: la temperatura mitjana anual és d'uns 15º a la costa i 12º a la
serra de Prades. Les pluges hi són escasses -un màxim de 800 mm a la
serra de Prades- i a la tardor es quan presenten un índex superior. El serè o mestral, a la tardor i l'hivern, i la marinada, a l'estiu, escampen boires i nuvolades i asseguren un cel net gairebé la meitat de dies de l'any. A les terres baixes i seques predomina la màquia de garric; l'alzinar a la muntanya i a la plana litoral i la roureda a la
Mussara.
HISTÒRIA - La comarca del Baix Camp estigué poblada des de temps remots; s'hi ha trobat restes del paleolític, pintures rupestres a les muntanyes de Prades, vestigis de la cultura indoeuropea i ibèrica. La romanització fou intensa a la plana, sota la influència de Tàrraco, i la dominació sarraïna deixà la seva petja en els pobles de muntanya, on es refugiaren. A partir del s. XII, un cop Tarragona fou alliberada dels musulmans, començaren a establir-se els pobles actuals. De gran importància a l'Edat Mitjana foren el comtat de Prades, centrat a la vila del mateix nom, que estenia el seu domini per la majoria de nuclis de les muntanyes, i la baronia d'Escornalbou, centrada en el castell i monestir d'Escornalbou i vinculada als arquebisbes de Tarragona. La puixança de Reus arrencà ja en el s. XV amb la fabricació de teixits i aiguardents, que la portaren a esdevenir, durant el s. XVIII, la segona ciutat més important de Catalunya: juntament amb París i Londres, Reus fixava la cotització de l'aiguardent i era un centre comercial de primer ordre per al vi, oli i fruita seca. Aquest important creixement econòmic féu que al final del s. XIX i començament del XX es bastissin a la ciutat un important conjunt d'edificis modernistes. El 1835, Reus esdevingué cap d'un partit judicial, amb jurisdicció sobre quasi tot el Baix Camp, i en la divisió territorial del 1936 se'n confirmà la capitalitat sobre la comarca.
Geografia Física | Població i Economia | Història
| ||||||||||||||
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans
|
