|
|
|
No diguis mai tot el que penses, però pensa sempre en el que dius. (Ramon Piera)
Geografia Física | Població i Economia | Història
GEOGRAFIA
FÍSICA - Situada al cor del país i a mig camí del mar i la muntanya. Limita amb el
Berguedà al nord, amb Osona al
nord-est, amb el Solsonès i l'Anoia a ponent, a l'est amb el
Vallès Oriental i Occidental i a migdia amb el
Baix Llobregat. La comarca se centra al voltant del
pla de Bages, conca d'erosió excavada en les margues de la banda oriental de la
Depressió Central encerclada per les terres més elevades de
l'alt Bages, a més de 500 m. Al nord-est hi ha l'altiplà del Moianès, a 600-700 m, i a l'extrem sud-oriental s'alça la
Serralada Pre-litoral amb els nuclis de Montserrat
(Sant Jeroni, 1.224 m) i Sant Llorenç del Munt (1.095 m). L'eix de la comarca és el
Llobregat, que la travessa de dalt a baix, amb els seus afluents el
Cardener i la riera
Gavarresa. El clima és mediterrani, però amb característiques continentals que es manifesten en les temperatures més extremes i la pluviositat més escassa que a les comarques de la
Depressió Pre-litoral. La vegetació natural és molt variada, alzinars de carrasca al pla, roure a l'altiplà del
Moianès i alzinar muntanyenc a les muntanyes sud-orientals, tot i que ha estat substituïda per garriga, pastura i pi blanc.
HISTÒRIA - Els vestigis més antics del Bages es remunten al paleolític mitjà, al sector del Moianès. A les coves de Montserrat s'ha trobat restes de ceràmica del neolític inicial, i sepulcres de fossa a Manresa i Aguilar de Segarra, de la cultura megalítica hi ha dòlmens i menhirs als termes de Moià, Sallent, Sant Mateu de Bages i Castellfollit del Boix. Els ibers també hi construiren poblats, com l'excavat al cogulló de Sallent, i els sepulcres de Boada i la Torra del Breny, a Castellgalí, són testimoni del pas dels romans per aquestes terres. Al s. IX, Guifré el Pelós ocupà i repoblà el Ripollès, el Lluçanès, el Baix Berguedà, el Moianès, la plana de Vic, i el pla de Bages, fins al Llobregat i Solsona, per constituir una ratlla fronterera que assegurés les comunicacions entre la Cerdanya i Barcelona, i constituí amb aquests territoris el comtat d'Osona, tot i que el bisbe de Vic ja pretenia la creació del pagus de Bages. El nom de comtat de Manresa fou utilitzat als segles següents, però només en sentit geogràfic. Durant els s. XI i XII s'intensificà la repoblació amb la restauració de castells, com el de Cardona, i la creació de nous i la fundació de monestirs, com el de Santa Cecília i Santa Maria de Montserrat i Sant Benet de Bages, i canongies, com la de Santa Maria de Manresa i Sant Vicenç de Cardona. A partir del s. XIII es creà la sots-vegueria de Manresa, posteriorment vegueria de Bages, amb un territori semblant a l'actual, llevat de la zona pertanyent al vescomtat de Cardona. El 1835, el territori de l'antiga alcaldia major de Manresa formà el partit judicial de Manresa, confirmat en la divisió del Principat del 1936, amb la inclusió de Cardona.
Geografia Física | Població i Economia | Història
| ||||||||||||||
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans
|
