|
|
Cal ser cosmopolites i políglots, però les nostres arrels són les de la cultura catalana. (Óscar Ribas i Reig)
Geografia Física | Economia i Població | Història
Situat als vessants meridionals dels Pirineus, entre el Principat de Catalunya i la Catalunya Nord, que fins fa poc temps era governat per un règim d’origen medieval, que tenia com a coprínceps el bisbe d’Urgell i el president de la República francesa, aquest per la seva condició d’hereu dels comtes de Foix. El català és la llengua oficial i el catolicisme, la religió. La moneda és l’euro. Administrativament es divideix tradicionalment en sis parròquies –Andorra la Vella, Canillo, Encamp, la Maçana, Ordino i Sant Julià de Lòria-, a les quals s’afegí el 1978 les Escaldes-Engordany, segregada d’Andorra la Vella.
GEOGRAFIA
FÍSICA: Situada plenament als Pirineus axials, el territori andorrà comprèn bàsicament les valls de
capçalera de la Valira, riu que aflueix al Segre pocs quilòmetres avall, a
la Seu d’Urgell. La vall principal és la de la Valira
d’Encamp, que neix al circ dels
Pessons, a uns 2.200 m alt, en una típica zona lacustre. Al sud d’Andorra la
Vella, a les Escaldes, rep, per la dreta, la ribera d’Ordino o Valira del Nord. Entre les valls secundàries es destaquen les d’Incles,
Ransol, Madriu i Arinsal. Els alts cims que dominen aquestes valls culminen a la
coma Pedrosa (2.946 m). Abunden els estanys d’origen glacial. La vegetació varia segons l’altitud, des de l’estatge submediterrani, on dominen el roure
martinenc i els prats dalladors, a les pinedes de pi roig i les avetoses (1.300-1.600 m), fins a l’estatge subalpí (1.600-2.300 m), amb domini del pi negre, i els prats alpins i vegetació de roques i pedruscall per damunt dels 2.300 m. El clima és fred i la neu abundant a les zones altes.
HISTÒRIA: Des dels seus orígens històrics, Andorra formà part del bisbat i del comtat d’Urgell. El primer document fidedigne és l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, datada tradicionalment el 839, en que consten ja les parròquies andorranes. La mitra urgellenca es convertí gradualment en veritable senyora d’aquestes valls (butlles papals del 1001 i 1012) i la donació del comte Ermengol VI d’Urgell (1133) confirmà plenament la senyoria episcopal. Però, ja abans d’aquesta data, els bisbes havien infeudat les seves possessions andorranes als Caboet, senyors de les veïnes valls de Cabó i de Sant Joan, encara que la mitra hi mantenia la supremacía i els Caboet no tenien plenitud de drets polítics, militars ni judicials. Els béns dels Caboet passaren per matrimoni als poderosos vescomtes de Castellbó i aviat (1226) als dominis dels comtes de Foix, amb possessions pel sud de França i Catalunya. Els conflictes entre els comtes, vassalls dels bisbes però més poderosos, i el bisbat no tardaren a esclatar, agreujats per la croada albigesa, i els pactes o Pariatges del 1278-88 reconeixen, de fet, un condomini entre les dues forces i són el punt de partida del peculiar estatut jurídic d’Andorra. Tanmateix, les valls formaven part del Principat de Catalunya, no sols políticament, sinó en tot alló que es referia a la llengua, el dret i la moneda. Un sentiment de comunitat distinta i un cert afany d’autonomia sorgeixen a partir del s XV, quan es crea el Consell General de les Valls (1419), concedit pels dos cosenyors a petició dels andorrans i format per dos o tres jurats de cada parròquia, els quals elegien un síndic. Aquest Consell havia d’esdevenir més endavant l’òrgan polític suprem. L’aïllament i l’habilitat dels andorrans afavoriren la perduració d’aquest règim peculiar. Els comtes de Foix esdevingueren reis de Navarra i posteriorment de França. Enric IV i els seus descendents hi ratificaren la seva qualitat de cosenyors (s XVII). El 1748, el Consell General va encarregar al jurista Antoni Fiter i Rossell, fill d’Ordino, una recopilació històrico-jurídica (Manual Digest de les Valls d’Andorra), manuscrit que es conserva a l’Arxiu de la Casa de la Vall d’Andorra la Vella i que és la base política i jurídica de l’Administració del país. L’evolució ideològica i política del s XIX portà a la redacció de la Nova Reforma (1866). El 1933 s’establí el sufragi universal. A partir d’una Memòria de la Reforma de les Institucions, els coprínceps atorgaren un decret (1981) pel qual es creà el primer govern de la història d’Andorra. El Consell General va nomenar primer president del Consell Consultiu Òscar Ribas i Reig, sota el mandat del qual Andorra es va incorporar a l’Assemblea General de les Nacions Unides (1994). El 1994, Òscar Ribas fou rellevat en els funcions de govern per Marc Forné.
Geografia Física | Economia i Població | Història
| ||||||||||||||
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans
|
