Geografia Física  |  Població i Economia  |  Història 

GEOGRAFIA FÍSICA: De creació recent (1988), correspon a la regió històrica del comtat de Ribagorça. Limita amb la Vall d'Aran al nord, al nord-est amb el Pallars Sobirà -comarca amb la qual comparteix el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici-, a l'est i sud, amb el Pallars Jussà i a l'oest amb la Ribagorça i l'Aragó. S'estèn des de la zona axial pirinenca, al sector dels massissos de Besiberri i Montardo d'Aran, fins a la serra de Sant Gervàs, a la barrera calcària de les serres interiors pre-pirinenques, i comprèn el vessant esquerre de la vall de Barravés, que constitueix l'alta conca de la Noguera Ribagorçana, i la vall de Boí, que s'obre al pas de la Noguera de Tor. Comarca de muntanya, presenta un relleu abrupte, amb cims que superen els 3.000 m, (pic de Comaloforno al Besiberri), circs glaciars, zones lacustres i valls estretes i encaixades. Les precipitacions, tant d'aigua com de neu, hi són abundants (de 800 a 1.200 mm anuals), i el fred, rigorós a l'hivern. La vegetació és variada i complexa, des de la mediterrània de les zones més baixes (carrasca), a la d'alta muntanya (avetosa, pi negre i prat alpí), passant per la submediterrània i l'atlàntica. De la fauna, especialment rica i interessant, destaca l'isard, el senglar i el gat mesquer, i dels ocells, l'àguila reial, el gall fer i el picot negre.

POBLACIÓ I ECONOMIA: La població, concentrada al fons de les valls, presenta un baix índex de densitat, una mitjana d'edat molt elevada (45 anys), i una lleugera tendència a l'emigració. La base tradicional ha estat la ramaderia (ovelles, vaques i bestiar equí) i el bosc; l'agricultura, de caràcter subsidiari, es limita a farratge i patates a la zona alta, que donen pas als cereals i a alguns productes d'horta i fruiters a mesura que es devalla a les valls. En els últims temps, l'aprofitament dels recursos hidràulics per a la producció d'energia elèctrica ha afavorit la millora de les vies de comunicació i ha potenciat el turisme. Actualment, la comarca posseeix una infraestructura adequada, especialment lligada als esports d'hivern, que fa que a la temporada alta s'arribi a doblar el nombre d'habitants de la comarca. El municipi del Pont de Suert, concentra la major part de la població, repartint-se la resta per la Vall de Boí i Vilaller, municipis molt extensos que inclouen nombrosos agregats.

HISTÒRIA: La comarca forma part de la regió històrica de la Ribagorça, formada a l'Edat Mitjana amb la creació del comtat de Ribagorça. Aquest territori, que comprenia les conques de l'Éssera i l'Isàvena i part de la del Noguera Ribagorçana, era regit per un comte, que depenia inicialment dels comtes tolosans i posteriorment dels sobirans de la Corona Catalano-Aragonesa. Les disputes, però, entre catalans i aragonesos per la possessió d'aquestes terres, atesa la seva condició fronterera, foren una de les característiques que marcà la vida de la regió. La divisió provincial de 1833, que fixà el curs de la Noguera Ribagorçana com a línia divisòria entre les províncies de Lleida i Osca, partí definitivament la regió, malgrat la persistència de la llengua catalana en gran part del territori que passà a formar part d'Aragó. Des del punt de vista artístic destaca el conjunt d'esglésies romàniques de la vall de Boí, manades bastir entre els s. XI i XIII pels Erill, poderós llinatge que dominava la vall. Les més notables, tant per l'arquitectura com per les pintures que s'hi han conservat, són les de Taüll (Sant Climent i Santa Maria), tot i que també posseeixen gran interès les de Boí, de Barruera, de Durro i Erill la Vall.

Consell Comarcal - Turisme - Viquipèdia - Turisme Rural

 Geografia Física  |  Població i Economia  |  Història 

Tornar a DadesCat