|
|
|
La bellesa és aquell misteri meravellós que no desxifren ni la psicologia ni la retòrica. (Jorge Luis Borges)
Geografia Física | Població i Economia | Història
GEOGRAFIA
FÍSICA - Una de les dues parts en que es dividí la
Cerdanya arran del tractat dels Pirineus
(1659). Actualment pertany a l'Estat francès. El centre comarcal tradicional continua essent
Puigcerdà, tot i haver quedat a la banda espanyola. Limita al nord amb el País de Foix, a l'est amb el
Capcir i el Conflent, al sud amb el
Ripollès i a l'oest amb la Baixa Cerdanya i
Andorra. Dins l'Alta Cerdanya hi ha l'enclavament de
Llívia que depèn administrativament de la
Baixa Cerdanya. La
Cerdanya i els massissos muntanyencs que la volten formen part de la zona axial
pirinenca, que té aquí i al veí Conflent el desplegament més gran. La
Cerdanya és una fossa d'enfonsament voltada per les muntanyes de la zona axial i es correspon amb la gran diagonal
pirinenca que travessa tota la zona central. A la banda septentrional de la cubeta, les glaceres quaternàries han originat una sèrie d'àmplies valls, com la de l'Aude, de la
Tet, de l'Aravó,
d'Angostrina i d'Eina. Les màximes altures es donen al nord, al
massís de Carlit (2.921 m) i al sud-est, a la
tossa d'Er (2.346 m), al vessant sud del Puigmal. El riu principal és el
Segre, que es disposa longitudinalment i rep els afluents que baixen del
Carlit i d el Puigmal. A causa de l'altura de la zona (al voltant dels 1.000 m al fons de la plana) i la protecció dels massissos que la volten el clima és fred i amb una certa tendència a la continentalitat, i les pluges més aviat escasses. La vegetació és muntanyosa continental, amb predomini a mesura que es puja del pi roig, el pi negre i el prat alpí.
HISTÒRIA - Geogràficament i històricament l'Alta Cerdanya forma part de la Cerdanya, regió històrica i natural del Principat. Poblada ja al neolític, els romans hi fundaren la colònia Iulia Libica (Llívia). A final del s. VIII s'organitzà en comtat, en donar Carlemany el seu govern al comte Borrell, i conegué la màxima expansió entre els s. X i XIII, com ho testimonien l'escampall d'esglésies romàniques (unes 50) per la zona. Pel tractat dels Pirineus (1659) que posava fi a la guerra entre Felip IV de Castella i Catalunya-Aragó i Lluís XIV de França, la Cerdanya fou dividida entre els dos estats: els 33 municipis situats al nord dels Pirineus passaren sota sobirania francesa, llevat de Llívia que en fou exclosa, mentre que la resta continuà formant part de l'Estat espanyol. Els municipis de l'Alta Cerdanya foren incorporats al bisbat de Perpinyà i compresos dins el departament dels Pirineus Orientals i el districte de Prada. Geografia Física | Població i Economia | Història
| ||||||||||||||
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans
|
