|
|
|
Ningú no ofereix tant com el que no pensa complir res. (Francisco de Quevedo)
Geografia Física | Població i Economia | Història
GEOGRAFIA
FÍSICA - Una
de les tres comarques en què, juntament amb el Baix
Penedès i el Garraf, es
divideix el Penedès. Limita al
nord amb l'Anoia, a l'est amb el Baix
Llobregat, al sud amb el Garraf
i a l'oest amb el Baix Penedès. L'Alt Penedès està constituït bàsicament
per una plana, extensa i fèrtil, anomenada Depressió
Prelitoral, o també Depressió del Vallès-Penedès, emmarcada
al nord per la serralada Prelitoral,
amb les serres d'Ancosa, Font
Rubí i Mediona, i a migdia
per la serralada litoral, amb el
puig d'Àguila i d'Olèrdola. A ponent
i llevant la plana es prolonga sense límits naturals cap a les
comarques veïnes. El riu de Foix, la
riera de Sant Sebastià i de la Rovira,
que desemboquen directament al mar, i l'Anoia,
que ho fa al Llobregat, constitueixen
els principals cursos de la comarca. Protegida per la serralada
Prelitoral de les influències climàtiques de la Depressió
Central, la comarca presenta les característiques pròpies de
la zona mediterrània, amb temperatures suaus (15º de mitjana al pla) i
pluges no gaire abundants (550 mm). La vegetació és la pròpia de la
zona mediterrània poc humida, tot i que l'alzinar ha estat substituït
per pi blanc.
HISTÒRIA - La comarca, zona de pas, a mig camí de Barcelona i Tarragona, conserva restes arqueològiques de poblaments ibèrics i romans (Olèrdola). Durament castigada per la invasió sarraïna, al s. IX s'hi constituí una marca fronterera dependent del comtat de Barcelona. Un segle després s'hi començaren a bastir un seguit de castells defensius (Olèrdola, Subirats, els Domenys, etc), a redós dels quals es construïren petites esglésies romàniques, algunes de gran interès. En aquesta època, Olèrdola es convertí en el centre de la marca, anomenada també comtat del Penedès, fins que a partir del s. XII, anà perdent importància a favor de Vilafranca, vila on els sobirans catalans bastiren un palau reial, que encara conserva. Passat el perill de les escomeses sarraïnes, la població s'assentà a la plana, al pas de la Via Augusta romana i d'altres que solcaven la comarca, constituint-ne els nuclis principals.
Geografia Física | Població i Economia | Història
| ||||||||||||||
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans
|