|
|
|
Tota la literatura que ha persistit i durat és la conservadora, que, en definitiva, és la pessimista. (Josep Pla i Casadevall)
Geografia Física | Població i Economia | Història
GEOGRAFIA
FÍSICA.- (cast: Alto Palancia) Entre l'Aragó, a l'oest; l'Alt
Millars, al nord-est; la Plana Baixa, a l'est; el
Camp de Morvedre, al sud-est; el Camp de Túria, al sud, i els
Serrans, al sud-oest. La comarca s'estén per la vall alta del
riu Palància, o de Sogorb, que en constitueix l'eix, i és limitada per les
serres d'Espadà i d'Espina, al nord, la
Calderona, al sud, i la serra
d'Andilla, a l'oest. Les tres unitats de relleu que s'hi poden distingir són: la vall del
riu, que travessa la comarca del nord-oest al sud-est, i que deixa la seva estretor i es va eixamplant fins al màxim a
Sogorb, l'altiplà del nord-oest, o de les Barraques, zona de transició amb l'Aragó; i les muntanyes perifèriques, entre les quals sobresurt la
serra d'Espadà. El clima és temperat a la vall, amb temperatures hivernals de 6 a 8 ºC, i de 22 a 24 ºC a l'estiu, i fred a les zones altes, on les temperatures a l'hivern es mantenen per sota dels 4 ºC, i a l'estiu per sobre dels 20 ºC. Les precipitacions, més abundants a muntanya (uns 700 mm), oscil·len entre els els 400 i els 600 mm a la vall. La vegetació està formada per boscos de pins blanc i alzines a la zona més alta i humida, mentre que a les zones baixes hi ha garriga i matoll.
HISTÒRIA.- A partir del 1228, al final de la dominació islàmica, Sogorb fou el refugi d'Abu Sa'id 'Abb al-Rahman, el darrer governador alhomade de València, destituït per Zayyan, l'últim sobirà musulmà del país. Protegit pe Jaume I de Catalunya-Aragó, aconseguí de mantenir el control sobre l'Alt Millars, els Serrans i una part de l'Alt Palància. El 1229 Abu Sa'id i Jaume I signaren a Calataiud un pacte d'aliança, destinat a recuperar per al primer el domini de València; Abu Sa'id lliurà com a garantia a Jaume I Xèrica i Sogorb. Aquell mateix any, d'altra banda, forces aragoneses comandades pel senyor d'Albarrasí Pedro Fernández de Azagra i per Belasc d'Alagó conqueriren la zona alta de la comarca (Begís), mentre Jaume I era encara ocupat en la conquesta de Mallorca. Tota aquesta zona, la més pròxima a Aragó, fou repoblada amb aragonesos; a la resta de la comarca hi quedà la població musulmana, de llengua aràbiga, després de la incorporació dels dominis d'Abu Sa'id al nou regne de València, i en una gran part, a la diòcesi d'Albarrasí i Sogorb (després, de Sogorb solament). No fou fins després de l'expulsió del moriscs, el 1609, que s'assentà població cristiana en aquest sector de la comarca. La distribució lingüística posterior a aquest repoblament, en les zones de contacte amb la Plana i amb el Baix Palància, coincidí amb la demarcació de les diòcesis de Sogorb, de Tortosa i de València (demarcació vigent fins al 1960). Només a la banda meridional, Gàtova i Marines, de la diòcesi valentina, esdevingueren de llengua castellana. L'Alt Palància estigué inclòs fins al 1707 a l'antiga governació de València; després d'aquesta data, l'administració borbònica el repartí entre les noves governacions de Castelló de la Plana, de Morella i de València. La divisió provincial del 1833 la incorporà a la província de Castelló de la Plana, amb excepció de les Alcubles i de Marines (però no de Gàtova), exteriors a la conca del Palància, que ho foren a la de València. El 1835 foren creats els partits judicials de Viver i de Sogorb, entre els quals foren distribuïts els municipis de la comarca, a més d'altres de veïns, de l'Alt Millars i de la Plana Baixa.
Geografia Física | Població i Economia | Història
| ||||||||||||||
|
© 2006-2012 - Ramon Piera i Andreu - Llicència Creative Commons Ramon Piera & Internet: Alt Camp Informació - Masia Virtual - Associació Sense Límits - Dades dels Països Catalans
|
